Un minut i seran dos quarts d'una del migdia
en aquest programa especial dels 20 anys de Tarragona Ràdio
seguint l'evolució de l'emissora
i després de parlar amb els primers responsables polítics
saludem els que després van protagonitzar
justament la direcció política de l'emissora
i la creació de l'empresa municipal de mitjans de comunicació.
Ens hem de remuntar a l'any 1992
sota la presidència de Josep Maria Musté,
regidor aleshores de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Tarragona
es crea l'empresa.
Josep Maria Musté, bon dia.
Bon dia.
Després també van haver-hi altres presidents.
Josep Feliç Ballesteros, bon dia.
Bon dia.
Gabriel Mas, bon dia.
Hola, bon dia.
I Maria Mercè Martorell, que és l'actual presidenta.
Maria Mercè també, bon dia.
Bon dia, Ricard.
Senyor Musté, què recorda d'aquella època de la ràdio
i de la creació de la decisió en aquell moment
de crear l'empresa municipal de mitjans de comunicació?
La creació de l'empresa va ser una conseqüència
precisament de la necessitat que el ràdio fòrum es feia gran,
havia adquirit un cert prestigi dintre la ciutat,
recordem ja, segurament es deu haver recordat anteriorment
quan el ràdio en patrol, que va començar per aquí,
que una miqueta el ràdio fòrum va ser la primera
que va alertar els ciutadans de Tarragona
que en aquell moment es produïa una alarma a la ciutat
per la crema del ràdio en patrol, aquell atemptat dels primers
que hi van haver després de la democràcia aquí a Tarragona,
esperem que no n'hi hagi més, però doncs vam traslladar-los,
com ha dit el Miquel Savil, al carrer de la nau,
ara ho he dit bé, quan m'he equivocat jo he fet equivocat amb ell,
i d'allí vam tindre la necessitat de dir,
doncs donem un pas més i avançar a l'emissora de ràdio fòrum,
posar-li el nom de, volíem posar en primer lloc ràdio Tarragona,
perquè a Tarragona estàvem acostumats a sentir aquella ràdio Tarragona
que tots teníem al cap pensar en ràdio Tarragona,
i volíem comprar a Ràdio Nacional la capçalera de Ràdio Tarragona
que la tenien ells en propietat,
i aleshores Ràdio Nacional no va voler vendre la capçalera,
de cap manera els van dir, home, l'Ajuntament,
doneu-nos-la, maneu-la perquè no en fareu res,
van dir que no, i vam tindre sort,
perquè llavors vam dir, doncs mira, farem Tarragona Ràdio,
com fer amb Catalunya Ràdio,
doncs mira, serà com un, el mateix, seguint el mateix sistema,
i vam fer el Tarragona Ràdio,
i després ja vam anar cap a la Rambla,
on ja pràcticament es va normalitzar ja del tot
aquest títol de Tarragona Ràdio,
recordo que el carrer Cavallers, tot i tan petit que era,
alguna vegada vam tallar tot el carrer
i no es podia passar pel carrer Cavallers de la gent,
que anaven a Tarragona Ràdio, Ràdio Fòrum,
en aquell moment, no sé, potser encara Ràdio Fòrum,
anaven a buscar un pin i no podien passar pel carrer Cavallers
i hi va haver un caos de circulació, precisament,
perquè l'emissora ja començava a tindre una entitat,
era coneguda, la gent hi anava,
hi havia molta participació,
com ha dit en Josep Miquel Savil,
hi havia molta participació ciutadana,
i la gent tenien ganes d'expressar-se a través de l'emissora.
I d'aquí va vindre una miqueta,
doncs el que després s'ha fet l'empresa de mitjans de comunicació
per la necessitat de coordinar una mica tots els serveis de comunicació
que donava l'Ajuntament.
En aquest cas, l'emissora i després els mitjans escrits de comunicació que teníem.
I 20 anys després, o en fi, uns quants anys després de dirigir políticament l'emissora,
quina perspectiva o quin balanç fa de l'evolució de Radioforma a la Tarragona Ràdio Actual?
Jo crec que ha estat sumament positiva, no?
Realment que avui és una ràdio professional,
molt professional i molt bona,
que es pot escoltar amb molta qualitat
en quant a les informacions que reben,
i abans era una cosa potser més aficionat,
molt participativa, amb molta generositat per part dels que hi prenien part,
i que també els que vivíem més a prop de l'emissora
ens agradava molt també aquest sistema de participació,
però no hi ha dubte que en els temps actuals
o es professionalitzen les coses
i es dona un nivell determinat per la majoria dels ciutadans
o doncs haguérem estat una emissora petita,
que avui no ho és,
i avui és una emissora que es pot,
a nivell ciutadà, creiem que és la millor emissora que té Tarragona
per informar-se de les coses que passen a casa nostra,
que en definitiva són les primers que ens interessen.
Ens interessa la ciutat i ens interessa el nostre,
i això fa que Tarragona Ràdio tingui pels tarragonins
una especial atenció quan te vols entrar d'alguna cosa,
o vols saber com va anar a estic,
o qualsevol cosa hi ha a Tarragona Ràdio,
cosa que en les altres emissores no t'hi trobes,
i et trobes connectat amb no sé qui de Madrid,
o no sé qui de Barcelona, o no sé qui d'on,
i sense algun disbarat que Tarragona Ràdio encara,
gràcies a dir-ho, és ozenda.
El segon president de l'empresa municipal va ser Gabriel Mas,
ex-regidor de l'Ajuntament.
Gabriel, quin record guarda d'aquella etapa al capdavant de l'empresa?
D'entrada molt greu, eh?
Por o dolent?
No, no, és bo, us agraeixo la invitació,
perquè jo vaig ser simplement tres o quatre mesos
president de l'empresa municipal de mitjans de comunicació,
i bé, va ser un moment de canvis.
Precisament celebravem el desè aniversari,
estàvem parlant del 96,
per tant, ara estem al 2006, parlem de deu anys,
i en aquell sentit el que vaig experimentar
és el canvi que s'estava fent des del punt de vista tecnològic,
d'una ràdio absolutament analògica,
doncs amb el control allò personal, no?,
de la persona que, doncs bé, que controlava l'emissora,
doncs anar incorporant les noves tecnologies,
vol dir el tema digital, vol dir el tema, doncs,
de l'informàtica aplicada, etcètera, etcètera,
que ens permetia, sobretot els caps de setmana,
sense tenir una presència, com ara,
doncs poder remetre moltes de les emissions
que s'havien fet en el transcurs de la setmana.
Jo crec que va ser molt interessant,
perquè també partíem, o teníem,
en aquell moment havíem tingut, doncs,
una situació política, o sigui, de majoria absoluta,
i llavors vam començar a experimentar,
doncs, a través d'una majoria relativa,
com es podia desenvolupar la ràdio.
Jo crec que en aquest sentit recordo molt bé
les experiències dels debats,
que eren molt apassionats,
i a més a més, doncs, semblava una mica,
fins i tot, que ens haguéssim alliberat una mica
d'un cert corsé, no?,
en el sentit que fins aquell moment,
doncs, no s'escapa a ningú
que els mitjans de comunicació,
doncs, són un instrument,
i que, sobretot, doncs, qui d'alguna manera el controla
és el que té en un moment determinat,
doncs, el poder o el govern.
Si el té majoria absoluta, doncs, és evident,
doncs, que s'intenta, d'alguna manera,
treballar-ho en aquest sentit.
I, per tant, jo crec que va ser molt interessant,
i, sobretot, voldria fer esment
amb una altra qüestió, que a mi em sembla fonamental,
que és el caràcter públic,
que fa que algunes coses que les ràdios comercials,
en un moment determinat, no poden fer,
perquè no són prou rendibles,
des del punt de vista econòmic,
doncs, les ràdios públiques ho fan,
i això és un gran servei per la comunitat.
posaríem exemples des de, de vegades, no sé,
doncs, plens, o podríem dir coses que realment,
des del punt de vista noticiable,
i, sobretot, amb emissores que tenen connexions estatals,
o més de caràcter general,
doncs, evidentment, doncs, això seria...
En fi, no té cap sentit,
i que, en canvi, doncs, són espais
que cobreix les emissores públiques,
i que, en aquest sentit, jo crec que fan un servei fonamental.
Fins i tot el mateix futbol,
que ara comentava Josep Maria Mosté,
el tema del futbol, ara, doncs, possiblement,
hi ha altres emissores que ho fan,
però hi havia moments que, pràcticament,
tothom hi renunciava perquè realment era difícil,
a través de l'esforç que es feia,
des del punt de vista laboral, professional,
els propis professionals de l'emissora,
doncs, la treure i, doncs, la rendibilitat
des del punt de vista publicitari,
tal com deia també el Julián.
Per tant, en aquest sentit,
em sembla que l'experiència va ser molt maca,
i, sobretot, el fet que fos empresa municipal,
també, tal com deia Josep Maria Mosté,
no tan sols ens encarregàvem del tema de l'emissora,
de Tarragona Ràdio,
sinó que també hi havia el tema del bolletí,
i, en aquest sentit, el bolletí municipal,
que jo diria que era el màxim exponent
d'aquests mitjans escrits,
doncs, també crec que se li va donar un impuls d'obertura
i de ser, possiblement,
si se'm permet la modèstia, una mica més plurals, no?
En fi, va ser una etapa preu,
deia Gabriel Mas,
però va ser una etapa de l'empresa de mitjans de comunicació,
després li va ser una etapa més llarga
de Josep Félix Ballesteros.
Alguna imatge, algun record,
en fi, d'aquella etapa al capdavant
de l'empresa de mitjans de comunicació,
de l'evolució de la ràdio en aquells moments?
Sí, el pis de la Rambla,
que, per sort, ja ha quedat a la història,
també, que no tenia censor,
i era terrible als estius,
perquè, a més a més, no hi havia aire condicionat,
i quan pujaves dalt i entraves en directe
per algun lloc, estaves suant,
havies de veure aigua, en fi, era...
Fins que no començaves a respirar normal,
si arribaves justet, doncs, era complicat.
Jo vaig agafar la ràdio
en un moment curiós de la història,
en el pacte que va durar tres anys i mig
entre Convergència i Unió
i el Partit Socialista,
una època en què jo vaig ser el culpable
que la presidència del Gabriel fos efímera,
només durés tres mesos,
la meva va tenir tres anys i mig de durada,
vaig agafar una ràdio
amb una incipient professionalització,
vam acabar de fer el salt
a la tecnologia digital,
recordo que vam comprar els primers ordinadors,
que era com un petit miracle,
això de poder llançar falques pels ordinadors,
pràcticament no perdre ni dècimes de segons
entre el final d'un programa
i el principi de l'altre
o la falca publicitària.
Recordo amb molt de carinyo,
especialment,
l'assignatura del primer conveni col·lectiu,
l'assignatura del primer conveni col·lectiu
de la ràdio que d'alguna manera certificava
òbviament allò equilibrava
la situació laboral
i les categories i les funcions de la gent,
però donava, diguéssim,
ja l'etiqueta de ràdio professional
amb una plantilla,
amb una dedicació vocacional extraordinària,
amb una aposta, com deia el Gabriel,
en aquell moment semblava una mica
allò difícil, i ho era,
que era pel Nàstic,
el Nàstic tenia la incipient Nàstic Mania,
però encara no hi havia la Nàstic Mania actual,
estàvem a segona B,
en fi, jo recordo haver anat al Nàstic
amb 800 espectadors al canvi,
per tant era difícil,
i tot i així,
per recomanació dels,
teva, del Ricard,
però també de molta altra gent,
vam seguir apostant pel Nàstic,
i avui dia altres emissores s'hi han apuntat afortunadament,
i benvingut sigui aquesta, diguéssim,
aquesta nova etapa d'acompanyar el Nàstic
amb tota la seva trajectòria esportiva.
i, finalment,
també vaig quedar molt content
de poder haver consolidat el conveni econòmic
amb Ràdio Sempre i Sant Pau.
Ràdio Sempre i Sant Pau,
de totes les ràdios de barri, diguéssim,
que van sortir associades al nucli central de la ràdio de la ciutat,
és la que ha quedat en el temps
amb una potència inusitada,
molt digna d'elogi,
amb una plantilla de voluntaris entusiastes,
i que ha fet una cosa molt complicada,
i que amb ells els idol,
i alhora els posa contents,
que és que fan de pedrera de futurs professionals.
De fet, em sembla que en tenim uns quants aquí a la ràdio,
però també n'hi ha uns quants a altres ràdios
i a altres mitjans professionals.
Per tant, aquesta funció, diguéssim,
de voluntariat i de semiprofessionalització,
aquesta ràdio, Ràdio Sempre i Sant Pau,
l'està fent i l'està fent molt bé.
Actualment, la ràdio ja és una altra cosa.
El Pitu deia, ja voldríem tenir la tecnologia
d'algunes privades o d'algunes ràdios molt professionals.
Jo crec que tecnològicament gairebé és al revés.
Ja voldríem tenir algunes ràdios comercials,
la tecnologia puntera, que en aquell moment té Tarragona Ràdio,
i ja no diem la plantilla.
En fi, l'actual presidenta és el Maria Mercè Martorell.
L'empresa ha anat evolucionant, la ràdio ha anat evolucionant,
ja des de fa sis anys.
Maria Mercè Martorell és la presidenta de l'empresa,
li va prendre el relleu a Josep Félix Ballesteros.
Ella ens pot explicar, doncs, una mica el balanç d'aquests últims anys.
Com ha vist l'evolució de Tarragona Ràdio
justament des d'aquesta perspectiva?
Bé, jo crec que els últims anys, aquests últims sis anys que jo puc parlar,
que va ser quan el Pep Félix me va passar a la presidència a final de l'any 99,
vam canviar la presidència a gener de l'any 2000,
han sigut un anys que jo diria que no per la presidència ni molt menys,
sinó per tots els treballadors, per totes les persones a l'empresa,
per tots els periodistes, per les diferents,
sempre sota la mateixa direcció, en aquest cas la teva, Ricard,
però com a Tarragona Ràdio, però amb les tres gerències que hi ha hagut,
la de Javier Icard, després la de Francesc Valls Calçada
i actualment aquesta direcció gerència unificada que tens tu
i amb un personal molt il·lusionat, com deia el Pep Félix,
algun d'ells que ve de Ràdio Sant Pere i Sant Pau,
altres que venen de diferents mitjans
i que s'han anat professionalitzant cada vegada més,
però sempre, a més a més, amb gent molt jove,
amb professionals que sempre hem conservat,
però amb altres que s'han anat incorporant,
ha sigut una època que jo diria realment d'esplendor
o de consolidació, que és fruit de tot aquest treball,
de tots aquests ex-presidents que hi han hagut abans,
des del Julián fins al Pep Félix que me va precedir,
de totes les direccions, les gerències, els treballadors,
però ha sigut una època que realment va ser el pas dels estudis de la Rambla,
com deia el Pep Félix,
i que a més a més van vindre en un moment que realment ens vam veure forçats
perquè era una casa que nosaltres estàvem de lloguer
i que per tant ens havien de fer unes obres
i són aquelles coses que en un moment determinat sembla que s'enfonsa el món,
que ens hem de traslladar, hem de buscar un espai
i després dius, afortunadament, que va passar tot allò
perquè avui estem com estem gràcies a aquella necessitat que hi va haver-hi,
es va passar en un lloc que no hi havia ascensor i que era un problema
i que tots arribàvem, com ell deia, pantejant quan arribàvem al pis de dalt,
a un espai sense barreres arquitectòniques, enorme, gran, actualitzat,
amb una tecnologia puntera, amb dos estudis de gravació,
amb estudis de gravació que fins i tot tenen càmeres incorporades
per la futura TDT, que en aquell moment quan ho vam fer
semblava que quedava molt lluny, però que ara és una cosa que és realitat.
Durant aquests anys, s'han canviat les músiques,
tot el que són els indicatius, últimament es va fer,
es van canviar també el que eren logos, van anar-los actualitzant,
hi ha hagut molts canvis que no haguessin sigut possibles
sense aquest treball, que jo crec que ha sigut una ràdio
que ha anat creixent molt a poquet a poquet,
llavors ha anat consolidant molt bé cada un dels passos que ha fet
i sense perdre mai el nord i perdre això que avui ens diu
televisió de proximitat, Tarragona, ràdio,
sempre ha sigut una ràdio de proximitat.
A més a més, això, l'empresa, a cap d'aquests anys,
a part del volatí municipal que comentava el Gabriel,
ha anat creant nous productes, les edicions, els premis de comunicació,
el que ha sigut públics, l'edició de públics,
que depèn de cultura, però sí l'edició,
el que ha sigut la revista d'entitats, els calendaris,
per tant hi ha hagut una gran activitat,
però que en un altre moment hauria sigut impossible.
Jo recordo quan veníem aquí a Ràdio Fòrum
o quan després anàvem al carrer de la nau a Ràdio Fòrum
i eren uns inicis realment molt difícils,
o sigui, els inicis són molt difícils.
Quan després les coses ja es van consolidant,
quasi sembla que pràcticament caminen soles,
no caminen soles perquè hi ha un gran treball darrere del dia a dia,
però sí que és molt més fàcil, en qualsevol cas,
que els inicis i que sobretot tindre la visió en el seu moment
com la va tindre el Julián
i jo per això estic molt contenta que avui també hagi estat aquí amb nosaltres.
I els temps canvien per rotant avui en dia,
per exemple, la Ràdio Sant Pere i Sant Pau,
amb les noves freqüències, es converteix, així ho hem demanat,
i es converteix en una emissora cultural,
és a dir, com a cantera, com deia molt bé el Pep Fèlix,
de nous professionals com a emissora cultural,
i Tarragona Ràdio ha anat fent legalitzacions de freqüències,
canvis de freqüència fins i tot,
per tenir millor cobertura, etcètera, etcètera.
I ara, el proper repte per al qual ja s'està treballant
i ja estem amb el Consorci, i a més,
és la TDT, per tant, aquest canal públic de la televisió
que realment esperem, esperem que sigui aquest,
no ni molt menys l'últim repte,
però sí el primer que se'ns plantegi en aquest moment.
La televisió és repte de futur,
la ràdio és present, també és futur,
ha estat passat, hem mirat de sintetitzar-ho
de manera molt breu aquests 20 anys
amb els responsables polítics.
La veritat és que podríem estar hores, jo diria,
i fins i tot dies, amb tots els responsables polítics,
des de Julián López, el primer,
fins a Mària Mercè Martorell, l'actual,
explicant amb els diferents responsables
més anècdotes, més qüestions,
però, en fi, el temps ens empaita
i el que jo sí que vull agrair especialment
és que tots plegats s'hagin reunit
aquest migdia, aquest divendres,
17 de febrer del 2006,
20 anys just després de les primeres edicions
de Ràdio Fòrum,
de les primeres emissions de Ràdio Fòrum,
s'hagin reunit aquí tots plegats
per compartir aquesta estona amb nosaltres
i amb els oients de Terragona Ràdio.
Josep Félix Ballesteros, Josep Maria Moster,
Gabriel Mas, Maria Mercè Martorell,
moltes gràcies, molta sort
i fins la propera. Gràcies.
Gràcies a tu, Ricard.
Fem una nova pausa per la publicitat
i tornem de seguida.