Va obrir portes fa ara justament una setmana.
Es tracta d'aquesta exposició Violència, Tolerància en Zero,
que forma part d'un programa molt més ampli de prevenció
de la violència de l'obra social La Caixa.
Està ubicada aquesta carpa a la Rambla Nova de la ciutat de Tarragona
i per aquest espai al llarg d'una setmana han passat moltíssimes persones,
individualment col·lectius, joves, no tan joves, més grans, també escoles.
És el cas d'avui que aquesta carpa l'estan visitant
diferents centres educatius i aprofitem aquesta visita
dels més joves per conèixer les seves opinions.
Fins allà s'ha desplaçat la nostra unitat mòbil amb Josep Sunyer.
Josep, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, Joana.
Em penso que avui aquest espai, entre altres,
el visiten alumnes de l'IES Bonavista.
No sé si ja ho han fet, si ho estan fent ara.
Doncs mira, hi ha un grup...
De fet, avui passaran quatre grups.
Tres ja ho estan fent, dos ja ho han fet,
un ho està fent en aquests moments
i l'altre grup que queda d'aquest institut de Bonavista
ho farà a la tarda.
És a dir, que van passant el curs del dia.
Nosaltres som a l'entrada mateixa d'aquesta carpa.
Ara parlarem amb dos alumnes d'aquest IES de Bonavista
que ens explicaran com ha anat l'experiència
perquè ja han acabat la ruta.
De fet, un primer grup ja ha sortit
i ara l'altre estan a punt de sortir
i ens acompanyen el Gerai i la Marina.
Gerai, bon dia.
Bon dia.
Marina, bon dia.
Bon dia.
Gerai, què és el que heu vist?
És a dir, heu entrat per aquí al costat uns amb nosaltres.
Què has vist? Què t'ha impactat més?
Hem vist un munt d'anunci de diaris
que hi havia un munt de tractes de maltractament a dones
i m'ha semblat molt fort.
T'ha semblat fort?
Sí.
Sí.
Per què?
Perquè surt molt a la televisió
i crec que està molt malament, maltractar les dones.
I no sé.
Marina, després hi ha una part on s'ensenyen fragments de pel·lícula.
Ho heu vist també, no, això?
Sí.
Doncs surt també el maltracte moral, el físic i l'assetjament escolar
i, bueno, que, no sé, em sembla molt malament que facin això
però que a mi també em podria passar i a tots els altres
i et dona un, no sé, et dona un...
La mal rotllo, eh?
No és només la violència entre parelles, no?
Aquí també s'explica que hi ha altres tipus de violència, no?
Per exemple, a les classes, no, entre companys mateixos
heu vist una classe allà dintre, no?
On havia pintades.
Sí.
Home, això al col·le no ho fan.
Una mica jo crec que sí que ho fan.
Nosaltres no ho veiem però jo què sé, crec que sí que ho fan.
No hi ha gent que ha estat maltractada, crec, jo no sé.
Per què creus que ho fan, això?
Perquè a casa tenen problemes
i per no sentir-se els més desgracials
fan que els altres també se sentin així.
I perquè crec que s'enten millors maltractant els demés.
Heu après, és a dir, sortiu d'aquí de l'exposició
i ha canviat alguna cosa amb vosaltres?
Ho veieu ara d'una altra manera, tot això?
Sí.
Ara...
sé que tenim molt en compte el maltractament
i tant de bo no sigui mai més, no ho faci mai.
No, ja estava molt enterada d'això.
Marina, Gerai, gràcies per explicar-nos-ho aquí a la ràdio.
Que vagi molt bé.
I recordes els vostres companys,
perquè heu parlat en nom de companys de classe de l'IES Bonavista,
que ara torneu cap a classe, no?
Sí.
Ara tornem a la classe Bonavista, on estudiem.
Que vagi bé, bon viatge.
Adéu.
El Gerai i la Marina són dos alumnes d'aquest dies Bonavista.
Han estat per aquí, han fet la visita,
han pogut veure, Jolanda, allò que explicàveu l'altre dia,
com feia el programa des d'aquí en directe,
aquests diferents apartats que hi ha.
De fet, són apartats que impressionen mi força
i que fins ara, si aquesta exposició es va inaugurar el passat dilluns,
us podríem dir que hi ha passat 5.000 persones,
que són moltíssima gent que han vingut a veure aquesta exposició aquí a la Roma Nova
i que hi han pogut, doncs, copsar aquesta realitat.
Aquesta realitat dura, i tal com es transmet aquí,
a través d'aquestes diferents apartats,
d'aquests diferents mòduls que té aquesta carpa,
però que s'ensenya, doncs, ja començant per a més infants,
i el primer que veuen són els drets humans,
en el primer dels blocs que hi ha només a entrar,
on, de fet, són ara en aquests moments que acaben de tornar a entrar
per poder veure encara alguna cosa que abans els hagi pogut passar desapercebuda.
El segon bloc és aquesta finestra indiscreta,
a la que feien referència en Gerai i la Marina,
on veuen fragments de pel·lícules,
on es tracten temes, doncs, que bé,
que potser quotidianament són un reflex del que passa a la vida,
però que a través de les pel·lícules surten reflexats,
i no sovint prou a través dels mitjans de comunicació.
Després, hi ha una aula, que hi hem pogut entrar fa poca estona,
on es diu violència a les aules,
i a les parets d'aquesta aula, doncs, hi ha insults,
hi ha, doncs, pintades fetes en contra de presumptament companys de classe
que refleteixen també aquest altre tipus de violència
que també es dona, que és la violència entre companys.
Actuar és possible, és el que es diu en el proper bloc
que veuen aquests infants i que han passat per aquí,
i vol dir, doncs, que bé,
que és possible construir una societat
en la qual els homes i les dones
es repenteixin els models socials de masculinitat i feminitat.
Acaben, si volen, obtingent més informació al voltant de tot aquest tema,
perquè l'últim bloc que veuen, l'últim estant que visiten,
és aquest on hi ha, doncs, uns ordinadors,
en aquests moments hi estem a l'interior,
i aquí estan ara, doncs, fent,
buscant informació a través d'aquests ordinadors.
Per exemple, doncs, veig que estan veient informació
d'un programa d'ajuda psicosocial per a dones maltractades,
és el que estan veient ara alumnes d'aquesta escola.
Aquí torna a estar, per cert, la Marina,
que està, doncs, mirant també una pantalla interactiva,
doncs, on pots veure, doncs, què és el que has de fer
amb diferents possibilitats davant d'una situació de violència,
sigui en l'àmbit que sigui.
Els donen unes possibilitats, i a partir d'aquí, doncs,
ells s'interactuen en la pantalla
i demostren, després, que és el que farien ells
en cas de trobar-se en una situació.
També hi ha molt material pedagògic,
hi ha diferents llibres,
molts folletons informatius que poden agafar
i tenir més informació detallada,
veig de diferents àmbits.
També a l'interior, just abans d'entrar aquí,
hi ha una altra sala on es projecta en una gran pantalla
un petit vídeo, doncs,
on surten joves com ells,
nens i nenes joves com ells, doncs,
que els expliquen experiències pròpies
i, doncs, que els serveix
de mirar, doncs, el que no ha de passar,
del que no hauria de passar
en aquestes situacions de violència,
òbviament, no desitjables.
Com ho he dit al començament,
ja hi han passat 5.000 persones,
va obrir portes el passat dilluns
a aquesta exposició de l'Obre Social
de la Fundació La Caixa
i estarà en canoberta fins al proper dia 24,
és a dir que tothom que ho vulgui
pot venir fins aquí a visitar-la
i, francament, val la pena.
Estem situats, més o menys,
ara torno a l'exterior d'aquesta carpa,
a la ramba nova,
al tram central,
just al davant,
jo l'estic veient ara mateix,
de l'estat de los despollats.
Aquí, avui, com us hem comentat,
hi hem passat a quatre grups d'estudiants
de l'IES de Bona Vista.
Tres ho han fet en el de curs del matí,
queden, de fet, l'últim grup que està fent
en aquests moments, acabant de fer la visita,
i a la tarda vindrà un altre grup.
Ens han comentat els responsables
de l'exposició
que està tinguent molt bona acollida,
que han vingut molts grups
d'estudiants, d'alumnes,
fins aquí per poder veure aquesta exposició,
l'exposició Violència, Tolerància, Cero.
De fet, al llarg de tots aquests dies
que ha estat obert,
des del passat dia 6,
doncs hi ha passat un total de nou grups.
Cada grup està més o menys integrat
per una vintena,
entre 20 i 30 alumnes
de diferents escoles de la ciutat.
També centres d'educació especial,
és a dir, que hi han passat, doncs,
moltíssims infants,
nens i nenes de casa nostra d'aquí a la ciutat,
i també dels barris de la ciutat,
que han pogut copsar tot el que s'explica
a l'interior d'aquesta exposició,
Violència, Tolerància, Cero.
D'altra banda, com us comentàvem,
aquestes 5.000 persones que ja hi han passat,
i que ens comentàvem, de fet,
que són uns resultats molt positius,
que fins i tot han millorat
el d'altres llocs on ha estat exposada
aquesta exposició de l'obra social de la Caixa.
És a dir, que de moment estarà molt i molt bé,
i confiem que de cara al proper 24 de març
siguin moltíssimes les persones
que passin per aquí
i puguin copsar aquesta realitat.
Doncs moltes gràcies, en Josep.
5.000 persones, déu-n'hi-do, eh?
Només una setmana,
que està oberta aquesta exposició breu,
però intensa.
Dos minuts i seran tres quarts de dotze.