Tres minuts seran tres quarts d'una del migdia.
Aquí seguim en directe amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Fa uns moments s'ha fet públic un comunicat
a través del qual la banda ETA anunciava un alt al foc.
És una informació de darrera hora que a la una en punt
a través del butlletí horari tindrem ocasió d'ampliar-los.
Però ja fem aquest breu apunt d'un moment sens dubte històric.
I d'història en parlem ara al matí de Tarragona Ràdio.
Tal com els havíem comentat avui, ens acompanya l'historiador Salvador Rovira.
Acaba de publicar un llibre sobre el primer conte de Rius,
Maria Rius i Montaner.
Un estudi publicat per Arola que, entre altres coses,
descriu com era la Tarragona del segle XIX
en el seu context social i històric
i la saga d'una de les famílies més destacades de l'època.
Senyor Rovira, molt bon dia.
Molt bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Vostè és una persona que té moltíssimes publicacions
relacionades amb la història local
amb una certa debilitat cap a Altafulla,
per alguna cosa deu ser, dic jo, no?
Home, la debilitat més cap a Altafulla per al Baix Gaià
és perquè soc originari.
Jo soc un tarragoní de primera generació
i, en canvi, dels meus avantpassats
s'establien d'aquellides del segle XV.
Tot i que, com provenen de Tamarit,
si ho agafes d'aquesta manera i Tamarit és Tarragona,
potser jo soc un tarragoní de molt de pedagrí.
Déu-n'hi-do, eh? Ja ho pot ben dir, ja.
De totes maneres, no és només, doncs, diguem-ne,
el seu origen el que li ha convidat, en aquest cas,
a abordar aquesta història, la del primer Comte de Rius.
És un factor més, però hi ha altres motivacions, no?
Certament, certament.
El Comte de Rius, jo vaig trobar, doncs,
que tenim avantpassats comuns,
perquè ell és originari d'Altafulla,
és un tarragoní també de primera generació,
els que són d'un poble,
i allà estan tres o quatre segles,
al final tots acaben família.
Vull dir, que no es capta cap mena de mèrit.
Però vaig trobar que era un personatge força interessant
i que estava negligit,
i llavors, com tantes coses,
no hi havia res al mercat, no?
I per saber-ne, per saber-ne,
doncs, senzillament em vaig posar a investigar.
I el que ha estat un treball per conèixer jo
la figura del Comte de Rius,
doncs, ara l'he posat a l'abast de tothom
i ens en el llibre.
En algun punt, en la introducció del llibre,
vostè apunta que el primer Comte de Rius
no va ser,
tot i que hi ha referències
a diferents enciclopèdies i publicacions,
no va ser un personatge de gran transcendència
dins de l'àmbit de la política espanyola,
fins i tot catalana,
però en el que és l'àmbit geogràfic
més immediat de la província de Tarragona
va tenir un pes molt específic en el món,
no només del món dels negocis,
podríem dir-ho,
entenent els negocis d'aquella època,
sinó en el món de la política,
de la societat,
sí que va ser un personatge
de gran transcendència aquí.
Evidentment, no era un prim,
que seria una primera,
tot i que era un seguidor d'ell,
però era un personatge de segona fila,
perquè si no hagués calat,
hauria resultat impossible
que s'hagués mantingut durant 30 anys,
eleccions rere reaccions,
hagués mantingut el seu escó.
Alguna cosa havia de tenir.
I aquesta cosa que tenia,
no era una persona brillant,
per exemple,
si el comparem amb Torres Jordi,
que era el seu amic de l'ànima,
va ser el seu gran enemic,
doncs aquell brillantor intel·lectual
que tenia Torres Jordi,
tant en la paraula com en la ploma,
que era capaç d'escriure discursos,
d'escriure novel·les,
d'escriure teatre,
doncs al Comte de Rius no se li coneixen
articles, ni publicacions, ni res,
però òbviament,
òbviament havia de tenir quelcom
perquè pogués arreglar
en determinades comarques.
Per exemple, sobretot al Priorat,
en moltes cases li tenien la seva fotografia
talment com si fos la fotografia d'un sant.
I jo ho entenc perquè era un home
que resolvia els petits problemes,
no els feia falta un camí,
una carretera,
aquella vídua que tenia el problema
que si se li podien endur el fill
a la lleve,
llavors era un home
que resolvia aquests petits problemes
a nivell de carrer.
i la meva interpretació
és que justament
el seu incardinament
entre la societat
i les nostres comarques
ve d'això,
d'una persona
que era un polític del XIX
i sabem com les gastaven
els polítics del XIX,
però enmig,
i jo no dic que no pogués fer
alguna alcaldada
i algunes coses com tots,
és allò que en el regne del sexe,
doncs ell almenys tenia un ull.
I era una persona
relativament honesta
i que tenia compliment
de la seva paraula.
La prova és
que siguent un home ric
i posant-se tota la vida en política
va acabar arruïnat.
Això és senyal de certa cosa.
Aquest és un altre aspecte
que crida l'atenció
perquè el llibre,
com dèiem,
ens presenta
aquella Tarragona del segle XIX,
però, clar,
òbviament també ens mostra
una biografia
del Comte de Rius,
una biografia personal,
un perfil com a mínim,
perquè el lector
doncs pugui veure
quina mena de persona
transitava en aquesta època
tan convulsa, no?
Exacte, exacte.
Hi ha un primer capítol
que és un resum,
deu tenir unes 25 pàgines
o potser 30,
de la història
del segle XIX
perquè,
disordatament,
no tenim una història així
d'abast
de la Tarragona
del segle XIX
i jo vaig interpretar
que calia donar
una introducció
al medi humà,
al medi físic
com aquesta persona
va viure.
Justament per això
també va sentir
la necessitat
de dedicar un capítol
al seu entorn familiar.
no solament
perquè la seva família,
sinó perquè
els mateixos rius
doncs era una
de les grans famílies
burgueses.
Inclús el patrimoni
i els negocis
d'aquesta família
perquè, esclar,
si ella es pot dedicar
a la política
és senzillament
perquè té un punt passar,
no?
el seu pare
ja li va assegurar
el pervindre
i això
si no s'explica,
si no s'entén,
no pots veure
el per què
aquesta persona
hagués fet això
i no hagués fet allò
perquè, òbviament,
si hagués necessitat treballar
doncs no s'hagués pogut
dedicar certes coses.
Tot i que ella
en la primera joventut
s'hi va dedicar
al negoci familiar
per circumstàncies familiars
també, no?
Acabats els estudis,
18 anys,
el pare havia mort
i llavors
per fer contenta la mare,
per fer contenta,
el teu contenta l'oncle,
doncs feia una mica
el passarell
per l'oficina,
per això va durar
un any o dos,
no pas més.
És un llibre d'història,
és un llibre rigorós,
seriós,
però jo,
si m'ho permet,
el seu autor diria
que no és un llibre
que s'assenyeix exclusivament
a l'àmbit acadèmic
i que qualsevol persona
interessada per la història local
li trobarà l'atractiu,
que ningú es pensi
que és un llibre
d'història acadèmic,
és un llibre
que pot interessar
perquè allò,
mirant els fets
que va relatant,
està parlant
de coses
en referència
conforme al passat.
Els aiguals de Santa Tecla,
això talla anècdota,
però també,
mirant els diferents capítols,
són moments
en què es decideix
que Tarragona
sigui capital de província,
històricament,
en un context històric
es dona tot el tema
de la desamortització,
són aspectes
molt importants
i que han tingut
transcendència
després del segle XX,
els que has relat aquí.
Oh, evidentment.
Dos exemples,
però n'hi ha molts, eh?
Jo procuro que l'obra
sigui científica
i erudita,
però que no sigui pesada.
l'important
és agafar un estil
que sigui
resultat
comprensiu
i d'alguna manera
la meva idea
és que
la biografia
que ara estic preparant
del marquès
de Montoliu
i que són
contemporanis,
d'alguna manera
entre els dos llibres
jo els elaboro
a fer efecte
que es complementin
un a l'altre
i que el lector
trobant els personatges
pugui trobar
tota la societat
en què van viure
aquests personatges
i llavors
d'alguna manera
tens les dues cares
de la moneda
perquè aquest
segons un llenguatge
dels nostres dies
seria un home d'esquerres
en tot allò
que potser
els partits tornats
amb aquestes connotacions,
però evidentment
menys conservador
que els altres
i en canvi
plàcid de Montoliu
és un conservador
llavors el fet
de la visió
esquerrana
i la visió
diguem-ne
dretana
de la societat
però una dreta
civilitzada
òbviament
fa l'efecte
que es poden complementar
De fet va ser
promotor
de l'aixecament progressista
del 1866
vicepresident
de la Junta de Govern
de l'Ajuntament de Tarragona
president de la Diputació
diputat
a les cost repetides vegades
com vostè apuntava
un dels grans amics
del rei
Amadeu de Saboia
que això probablement
no dir l'únic
per no dir l'únic
segurament
és un fet també
per no dir l'únic
ell com a les primeres
les constituients
va ser
elegit secretari
de les Corts
amb la capacitat
que tenia
el secretari
que pràcticament
era com un coordinador
i llavors
li van encarregar
formar part
de la comitiva
que va anar a Turí
a buscar
Amadeu
el duc d'Agosta
llavors es veu
que des del primer moment
va haver-hi un feeling
entre ells
es van entendre
i es van fer amics
una amistat
que
perquè és pràcticament
l'única persona
que quan et dic Amadeu
doncs l'acompanya
fins a Turí
i ell va romantre
dos o tres mesos
fins que va tornar aquí
perquè van dir
que una germana
estava a l'altra
i va tornar
però després
contínuament allò
com que diu
el dia de la mona
doncs els feia un regal
als fills d'Almedeu
de Saboia
i els enviava joguines
i tota la vida
van mantenir
una amistat
perquè es van trobar
i llavors
d'alguna forma
aquesta amistat
i aquesta curtilitat
va ser
que Amadeu
li donés
el títol
quan va vindre aquí a Tarragona
que es va allotjar
a la seva casa
que estava al carrer Reial
entre el carrer Reial
i el carrer Smith
doncs llavors
Amadeu
es va allotjar
a la casa seva
i quan es va retirar
de Tarragona
el va premiar
atorgant-li
el títol
de comte
de Rius
que la ciutat
el va agafar
com si
li donessin
a tota ella
i tant és així
que l'Ajuntament
de l'època
va permetre
que l'escut
dels Rius
formés
al cap
de l'escut
hi ha l'escut
de Tarragona
és a dir
hi ha l'escut
de Tarragona
i després
una espasa
en unes
en unes zones
blaves
a la fi
però vull dir
que al cap
de l'escut
hi ha el mateix
escut de Tarragona
com una concessió
de Tarragona
al comte de Rius
perquè ho van considerar
com un homenatge
a tota la ciutat
el seu pas
per la Diputació
entre altres coses
em va permetre
que avui
tinguem
l'estat
de tots els despullats
per exemple
ah sí
li van fer
una
li volien fer
un homenatge
i llavors
van fer una recaptació
per tota la província
allò per fer-li
un obsequi
i ell va dir
que només
li fessin
un àlbum
de signatures
i que tots els cèntims
anessin
per tirar endavant
el monument
als herois
de la guerra
del francès
i justament
això estem parlant
de finals de la dècada
dels 80
88
89
llavors és
la part
dels primers diners
que es van recaptar
per la construcció
del monument
aspectes relacionats
amb la vida
amb el seu paper
en la política
de l'època
òbviament
estan
presents
al llibre
el que abans
i a més
ho comentàvem
també
amb el senyor
Rovira
des del punt de vista
dels historiadors
hi ha com
una certa tendència
a tenir una miqueta
abandonat
aquest període
de la història
el segle XIX
i concretament
la segona part
del segle XIX
no trobem
tants llibres
ni tanta informació
si mirem altres períodes
de la història recent
com la primera meitat
del segle XX
per exemple
és un període
molt complex
és molt complex
és molt intens
cada quinquenni
cada dècada
és un món
i després
a banda d'aquesta intensitat
que cal treballar
perquè el segle XX
franco
imagina't la quantitat
de dècades
el postfranquisme
és relativament
fàcil
es pot estructurar
d'una manera urbanal
més o menys
hi ha dues o tres coses
i entorn d'aquestes
tres pals de Pallers
es construïs tot
en canvi
en el segle IX
n'hi ha 50
de pals de Pallers
però a més a més
hi ha una altra qüestió
si no es coneix
el segle XVIII
és a dir
el que era la societat
de l'antic règim
no es pot entendre
el segle IX
i llavors
no entens prou
en quatre coneixements
de l'edat contemporània
necessites
dominar l'edat moderna
que en part és el meu cas
jo bàsicament
soc modernista
la meva especialitat
no és pas el XIX
és el XVI, el XVII, el XVIII
i justament potser
per això
m'ho trobo tan còmode
en el XIX
perquè l'entenc
també no és fàcil
entendre'l'he
quan comença a haver
aquests períodes liberals
i constitucions
i ara això
i ara allò altre
evidentment
és molt complicat
dius exactament on som
i quins són els bons
i els dolents
amb aquesta cosa
de simplificar
que tenim
quan ens posem
endavant de la història
sempre busquem bons i dolents
el mateix carlisme
una qüestió dinàstica
això és una simplificació
carlins dolents
liberals bons
és una altra simplificació
Déu-n'hi-do
i com això
tantes coses
vostè creu que
sí que ho creu
perquè òbviament ho fa
però
és important recuperar aquests personatges
per a la història local
jo penso que sí
penso que sí
perquè
inclús
no importa
que siguin uns grans personatges
no?
aquests són uns personatges
de segona categoria
però són els nostres personatges
i d'alguna forma
eren els protagonistes
com d'aquí
d'aquí un segle
o d'aquí 50 anys
estudiarem
els personatges
de la Tarragona actual
que potser
per nosaltres
no n'hi ha cap
de primera fila
però si no els estudiem
no entendrem
aquesta Tarragona
de finals del 20
de començaments
del 21
Òbviament
aquestes persones
van determinar molt
l'escenari
del que és la Tarragona actual
aquell primer escenari
molt més
del que determinen
les persones
els líders
dels nostres dies
perquè
ells estaven
encarinats
en tot
i entre ells
doncs
s'ajuntaven
i després
també hi havia
un gran seguiment
de les masses
ells eren uns líders
eren
potser més que uns líders
una mena de captills
i llavors
arrastraven les masses
com potser ara
no tenim cap
cap davanter
que pugui arrastrar
a la població
i en aquella societat
que depenia molt
de tot
de la influència
del que s'aconseguia
etcètera
disposar
d'una persona
que tingués
un protagonisme
i tingués
unes influències
era fonamental
per una ciutat
perquè si aquestes persones
no hi eren
doncs la ciutat
no aconseguia
absolutament res
és important
conèixer
aquests personatges
i veure que
darrere d'aquests noms
no només hi ha
el nom d'un carrer
com passa molt sovint
es mentava Marquès de Contoli
o Torre Jordi
per exemple
Torre Jordi
o el mateix
Comte de Rius
o com li diem
hospital
hospital
és el que jo anava a dir
realment ara en l'actualitat
jo no tinc ni idea
de com és
formalment
és Comte de Rius
li diem hospital
col·loquialment
segons la circumstància
perquè hi havia l'hospital
allà donava el mateix principal
que era el xanflà
doncs formava part de l'hospital
i sempre
jo vaja
tota la vida
he sentit
hospital
i encara li dic hospital
però oficialment
és Comte de Rius
senyor Rovira
ens comentava
que estava
enllacint
o que estava treballant
en aquest nou llibre
sobre el Marquès de Montoliu
sí, pel mes de juny
quedarà llest
doncs jo li demanaria
que vingués a veure'ns
i donar-nos quatre pistes
a la vostra disposició
estàvem encantats
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
a vosaltres
per haver-me convidat
adeu-siau
bon dia
adeu