Antoni Mas, què tal, com estem?
Bé, ja ho veus una mica aquí mirant i envirats, o empetitit,
perquè normalment sempre treballant amb coses petites, maquetes i coses,
i un somni que sempre ho de...
Suposo que la gent quan fa coses petites, no suposo, els altres,
a mi sí que em passa, això gran també seria maco.
I ara ens trobem davant d'una cosa que va ser petita,
i ara és gran, però molt gran, molt gran segons la meva vida,
vull dir, depèn de un del que tracti.
Per la seva vida i per la de tots,
ens trobem dins els magatzems de Schwarz-Houtemont,
dins el polígon industrial, dins el terme municipal de Vilaseca,
on es troba en peces, dividida en peces,
aquest monument, aquesta torre dels vents,
en sis bellugadins, abans preguntarem per què aquest canvi de nom.
En aquests moments ja s'ha muntat una d'aquestes peces damunt d'un tràiler,
i ara nosaltres estem just davant de l'altra peça,
s'ha muntat la base damunt del tràiler,
estem davant del que seria la torre central.
Si li sembla, Antoni, preguntem primer sobre com ha anat aquest procés,
aquest naixement, com li ve aquest encàrrec,
i a partir d'aquí, quan li fan aquest encàrrec,
vostè com comença a treballar?
A veure, jo ben bé no sé com ha vingut l'encàrrec.
Un dia, me'n van cridar de cultura,
perquè no fem una exposició a la Chartret,
el Jordi Avelló. Abans, molts anys abans, el Jordi Bertran deia,
un dia anam de fer una de grossa a Tarragona, Antoni,
perquè el Jordi Bertran era xiquet, junt amb altres anava a l'escola,
i el Josep Bergalló, que ara treballa a Barcelona...
Sí, diguem-ho així, treballa a Barcelona.
Sí, en un despatx, no sé si ho tindrà, era condicionat,
perquè es deu acalorar molt amb les coses que passen.
Doncs era professor a l'institut i els hi va dir
per què no busquem a la festa?
Total que uns xiquets van aparèixer al taller
i van fer els ceptres del diable.
I un altre dia, buscant coses antigues, va acabar sortint,
diu, vine a Vilanova i vam fer l'àliga.
I hem anat passant els anys i el Jordi em deia
un dia en farem una de grossa, Antoni,
i ho dic, bueno, doncs, la costa és no perdre l'esperança.
Bé, t'explico això, vaig tan alluny, m'has preguntat una cosa,
vaig lluny perquè la vida va passant i no saps mai
per què acaben de passar les coses concretes,
però, dius, potser tenen relació.
El cas és que un dia el Jordi Avelló,
que és el tècnic d'exposició, ens diu,
Antoni, podríem fer una exposició,
primer havíem d'anar a Montinglado al Port.
I encabat, per una sèrie de circumstàncies,
no vam acabar muntant allà i diu,
per què no anem a la xar 3?
I per Santa Tecla, el 2003,
vam fer una exposició que es deia Curriculum.
I com que era per Santa Tecla,
a les exposicions no costuma passar,
però aquell dia van aparèixer totes les autoritats,
totes les juntaneres en ple,
i bueno, i allí fent uns parlaments
i també va parlamentar l'alcalde
i em diu,
escolti, a mi vostè,
al mig de parlamentar s'haig trencat la conversa
i diu, i si a vostè li encarreguen una escultura,
què?
Oh, dic, jo hauria de veure el lloc,
i penses, ai, ara,
doncs bueno, mira,
doncs com que és així el nostre alcalde
o l'alcalde, els de Tarragona,
i ara també ho és una mica meu i tot,
doncs, dius, bueno.
I el cas és que al cap d'un temps
apareix el Jordi Avelló
i el Joan Caballé,
Antonio,
i ho ens han dit,
a veure si tindries una idea
que buscarem,
i no hi vam anar directament a aquell lloc,
vam anar en dos o tres llocs,
i vam començar a...
a dins de la Xartres mateix,
perquè el lloc que ens han dit,
que potser podria ser la Rambla,
o que allí les cases són molt grans,
et dic, si no fem una cosa alta no es veurà,
doncs hi vam començar...
hauria de ser una cosa
com la torre d'allà i la Xartres,
almenys,
i per què no anem,
i vam agafar un altre dia,
vam anar a la Rambla,
a la...
de la plaça Imperial Tàrrec o cap allà,
perquè veus aquí,
i més avall,
també alt, alt,
i diu,
almenys hauria de ser
com el campanar de Sant Pau,
doncs,
grossa com un campanar,
que ho ia comptar les rajoles,
això deu tindre uns 30 metres,
doncs si diem menys de 30 metres
és que no es veurà,
i aquí ja vam tindre els 30 metres,
i llavors buscant la idea,
aquesta idea s'hi venia molt bé,
i a partir d'allavors,
la veritat és que jo he tingut molts moments
que he pensat,
això no es farà.
Per què?
Perquè,
doncs,
clar,
com ara l'urbanitzar,
la gent que hi és ja ho veu
com avancen les coses burocràtiques,
però tu que ets fora,
no ho saps,
dius,
això ara ja no se'n parla,
ja no es diu res més,
doncs,
bé,
potser si no,
potser sí,
i en sé comença a córrer la cosa,
perquè,
doncs,
primer faltava saber,
doncs,
què podia pesar,
com podia anar,
i doncs,
primer,
total,
que en sé s'obre concurs,
això ja va,
ja va,
i presses,
i doncs,
vinga,
dius,
potser sí que es farà.
El cas és que ja està feta,
el que va de,
de jo pensar,
perquè,
la veritat,
potser als homes de poca fèls,
hi passa això,
que se troben a sorpreses,
el cas és que,
un dels moments que vam passar,
el Joan Cavallé em va dir,
escolta,
ja hem de buscar un nom,
que si ens el posen,
vés a saber el que ens posaran,
i mirant d'aquesta exposició de la xarxa 3,
vaig trobar un poem,
un lloc que deia,
l'encis bellugadís,
i va dir,
just a la fusta,
allà el tenim,
allà el tenim,
la veritat és que ha anat fins ara,
que ara,
doncs,
l'alcalde ha dit,
la torre dels vents,
això expliquem-ho,
vostè proposa el nom aquest,
de l'encis bellugadís,
i és una conversa,
amb l'alcalde Joan Miquel Nadal,
que ell,
l'alcalde Nadal,
doncs,
proposa aquest canvi del nom,
la torre dels vents,
per què?
O com va anar exactament aquest procés?
No, a veure,
jo vaig proposar això amb uns planos,
l'alcalde em va dir,
escolta,
mira,
fes-me una redacció,
com feien el concurs de la Coca-Cola,
i expliquen el que vol significar,
i llavors,
amb això va anar el títol,
que jo vaig titular,
i una mica,
i si posés dos o tres idees,
diria que una idea,
que jo sempre veig en un monument,
és,
representa allò que la gent d'aquest lloc
és capaç de fer,
i llavors diu,
quina relació té amb Tarragona?
Això,
què som capaços de fer els tarragonins?
Exacte,
i les indústries que hi ha pel voltant,
la gent que hi ha al voltant.
Llavors,
també té una altra cosa,
un monument,
que un dia m'ho va definir un senyor,
un dia vaig fer a casa,
ara m'haig d'un lloc cap a un altre,
ja tornarem,
vaig fer una cosa que estava,
l'havia d'aprendre,
que havíem d'anar amb una excursió a la Diputació,
i l'havia de vindre a buscar una furgoneta,
i la tenia esperant al carrer,
i sento des de dins que a mi no em veien,
que passava un matrimoni gran,
i es van començar a mirar aquella peça,
i un deia,
doncs això,
diu,
jo no sé per què deu servir,
deia,
un amb l'altre,
i una dona que passava l'altre cosa,
diu,
això a mi em sembla que és per l'aire,
pel vent,
no, no,
diu,
pel vent no,
perquè vi per l'aigua,
diu,
no,
pel aigua tampoc,
diu,
perquè era un home reloger que havia de estar jubilat,
diu,
a mi,
diu,
em sembla que això no serveix per res,
diu,
deu ser per una exposició,
i llavors,
clar,
aquesta cosa,
precisament aquell home,
en una conversa normal,
va definir una de les maneres que hi hauria de definir,
que és un monument,
que no serveix per res,
sinó té una representació,
diguem-ne,
espiritual o de caràcter de la gent que hi és,
i aquesta,
jo penso que quan estarà posat allí,
pot representar molt bé aquesta indústria que hi ha als voltants de Tarragona,
i tota aquesta fàbrica de fabricació,
de moviment i de treball,
això,
una altra cosa que penso,
que una altra idea és que amb la il·luminació,
doncs,
quan ajusto els ulls,
la idea és que...
Sí, sí,
perquè,
disculpi,
això és important,
ara nosaltres ara explicarem exactament com és aquest monument,
com serà aquesta Torre als Vents,
però a la nit tindrà una il·luminació especial,
o sigui,
que veure-la de dia significarà una cosa i veure-la de nit una altra.
Doncs,
de nit,
precisament quan miro aquest barri on t'anirà posat això,
veus aquell munt,
veus tot fosc,
i aquell munt de llumetes posades allí,
penses,
cada lloc allà on hi ha un llum hi ha una persona,
hi ha una vida,
hi ha una vivència,
i demà aquella persona té planificat demà,
i llavors aquesta idea de vivència,
de vida,
doncs són aquests,
diria,
aquestes finestres,
aquests forats que té aquesta escultura,
que envers de ser una cosa forta,
jo penso que així,
amb la perforació queixa,
li dona més llogeresa visual.
Si li sembla,
expliquem ara una mica,
ja hem parlat una mica dels orígens,
ens hem quedat a mitges d'algunes coses,
ara tindrem oportunitat de desencar-les,
però podem explicar exactament com és,
aquest encís de llogadís,
perquè els nostres,
aquesta torre dels Vents,
perquè els nostres oients se'n puguin fer una idea,
es tracta d'una torre rectangular.
A veure,
jo diria,
començant pel que s'arrepenge a terra,
que és una arcada,
que fa de peu a peu 15 metres d'amplada,
per 15 metres d'alçada,
és com una mica ovalat,
com un ou xafat,
diria,
com mig ou xafat,
i llavors aquesta arcada serveix preguntar
un prisma vertical
de 22 metres
que travessa,
aquesta arcada travessa aquest prisma.
I llavors,
els últims 4 metres
és un panell que és com una rodona
que esperem que el vent tindrà prou força
per girar-lo i marcar la direcció.
O sigui,
el vent,
si ja troba una planxa
o troba un inconvenient,
l'arramba per poder passar ell.
I sempre,
doncs,
aquella planxa és el costat contrari
del que marca d'allà on ve el vent.
Això sí que esperem.
Però,
aquesta arcada,
amb aquest prisma,
té uns braços que va suspès,
per dir-ho,
com una mena d'engronxador,
o com si nosaltres
ens pengéssim
a una porteria de futbol
i féssim en bani enrere,
doncs,
aquest gronxar també,
si el vent troba prou cos,
podria ser que es mogués.
Això és una incògnita
que tenim tots els que hi hem fet,
des de jo que...
la maqueta sí que ho fa,
perquè, clar,
us pinges amb una mà,
però això no sabem
a què passarà.
Tenim clar,
per tant,
que el panell
segurament es mourà
per la força del vent,
però falta veure
si la torre,
aquest,
aquest,
si és aquest prisma,
segons la força del vent,
pot fer un petit bellbé,
un petit joc,
una mica emulant la torre de pista,
per entendre's.
Ah, exacte.
perdre la verticalitat,
no més,
perquè ja dins
hi ha uns tops,
és un inconvenient
que el fa tornar al seu lloc.
Però, bé,
si no es mou,
segueix tenint
aquesta idea
de vivència,
d'indústria,
de treball,
de fabricació,
que té.
Digui, digui.
No,
el que anava a dir
és que a l'encís bellugadís,
com que em van dir
busca,
doncs jo vaig trobar que ell
ja està bé.
La veritat és que
cada vegada
que o jo parlava
de l'encís
la torre,
el monument,
i potser
no és prou pràctic.
Llavors,
l'alcalde ahir
va dir oficialment
se li dirà
la torre dels vents
i la plaça dels vents.
La veritat,
per a mi,
és que és molt contundent
el nom.
A vostè li sembla bé,
perquè clar,
una cosa és el que digui l'alcalde.
No és la torre del vent,
té relació amb el vent,
té relació amb el vent,
no...
hi passarà,
o sigui,
és transpirable,
no és una fumera,
una ximeneia,
no ho entenc com una ximeneia,
sinó està pintat
amb un color industrial,
que és...
Un color gris,
mat,
per entendre'ns.
Sí,
que és...
és que una mica
tenia el pensament
posat amb les fàbriques
de queixes,
que a queixa indústria
precisament,
miren,
està fent de calderes,
tot això són calderes
que vistes de lluny
semblin coses petites.
Recordem que ens trobem
a l'interior d'una planta
de la Schwarz-Hout-Mont
a Vilaseca.
On estan fent
calderes de queixes
que veiem a les fàbriques
connectades una amb l'altra.
Llavors,
si mires una fàbrica
de queixes,
a mi des de petit,
jo anava a l'escola
amb el tren,
i vaig veure
d'una parada de vellenes
transformar-la
a una fàbrica
que és aquella
que hi ha a l'ABAF
a l'altre costat de la via.
I aquell misteri
de tubos que van
i venen,
no saps ni on van
ni on venen.
Tu has estat mai
allà al barquet,
al restaurant
al barquet?
El germà de l'Amo
és pintor
i pinta
precisament aquest tema
de tubos que van
i venen.
I ara hi havia
el tinglado
número 1
del Port de Tarragona,
una exposició
patrocinada
per l'ABAF
que parlava d'això,
els tubos,
el misteri dels tubos,
i és
tot
aquell
muntatge
i la
construcció
aquella.
I aleshores
la Torre del Vent
té relació
amb el vent
i més que monument
jo ho veig
com a
Torre del Vent
per commemorar
el final de la rambla
penso que és
acertat.
A vegades dius
coses tan senzilles
perquè
l'encís
bellugadís
cada vegada
cuinant
meditant
jo ho creia
acertat,
però
també ho veia
difícil
perquè un
té idees
de poetes
però al final
ja has vist
que ha vingut
en un lloc
on cada peça
que s'ha tallat
té un plano
que és
vull dir que
que passa
una cosa
pràctica
completament
i prevista
vull dir que
la poesia
jo ja he posat
la part de poesia
que hi havia
però quan
a l'hora de fer-ho
la poesia
aquí
la gent no està
per poesia
ja has vist
un trailer
aquí
de 30 o 40
rodes
carregant
un tros
d'escultura
quan tinguin
aquella
vindran a buscar
l'altra
i aquesta gent
ja has vist
que no estàvem
per punyetes
que no
clar
allò es pot desfer
i poden prendre mal
i la gent
no està per històries
vull dir
aquí ja s'ha acabat
la poesia
fins que no estigui
penjada i neta
de màquines
llavors veurem
què diu la gent
perquè també
això li anava a preguntar
ja per acabar
senyor Antoni Mas
és un monument
serà un monument
espectacular
vaja
en fa tots els elements
i nosaltres
des d'aquí
ho podem certificar
té você
aquesta sensació
d'estar creant
a ser el pare
d'una criatura
que amb el pas del temps
pot convertir-se
en un element
emblemàtic
de la ciutat
amb una punta
de la Rambla
tenim el balcó
del Mediterrani
i en l'altra
tindrem la Torre dels Vents
a veure
ser el pare
d'una criatura
ben bé
ben bé
no m'hi sento
i no és
ni falsa modèstia
ni res
jo penso que
que
perquè un
no sé
si va ser l'alcalde
per la seva idea
que en aquell moment
de fer la
quan me va preguntar
ja tenia la idea
sigui perquè
els altres
li han dit
que sí
sigui
vull dir
jo penso que és cosa
de molta gent
perquè finalment
jo petitet de mi
només hi ha portat la idea
que ja és molt
vull dir que inclús
segurament portarà el nom
al teu
però
si no tinguéssim
aquesta fàbrica
que fabriqués això
l'hauríem de buscar
però
perquè clar
cal dir que
vostè va fer la idea
vostè va fer la magueta
però aquestes peces
de planxes
d'industrials
les hem de fer aquí
la fàbrica
sí perquè hi ha
els mitjans
vull dir
els mitjans
si no hi ha els mitjans
no es pot fer
vull dir que és un somni
que ja té la seva gràcia
però vull dir que és
imprescindible
la voluntat
diguéssim
de l'Ajuntament
segurament
amb l'alcalde
davant de tot
i el lloc per fer-ho
en un moment
estar en aquest moment
aquí
l'adequat
i fer això
aleshores
ser el pare
d'aquella criatura
si no agrada
em podran dir
escolta
no em s'agrada
doncs
jo ja me'n faré
responsable
de l'agradar
o no
agradar
hi haurà gent
de tot
jo penso
la veritat
la veritat
és que fins ara
me trobo
pel carrer
gent
què?
com va la cosa?
ja estan
la gent
esperant
com us fan
això
això va
i coneixo
veïns d'aquella plaça
perquè jo he anat
alguna vegada
a veure-ho així
però
com que fa
muntanyeta
no veig
però els veïns
que viuen de dalt
allò
ja hi ha els fonaments
ja hi han
deixat ciment
fotut un ferro
allò ha de ser gros
ja limpien la plaça
això ja està a punt
de vindre
em diuen
i cada dia
coli
i doncs
ja és com si
anéssim tots
a carrera
i això
ja m'agrada
perquè la gent
s'ho fa seu
i no t'hi sent sol
vull dir que
para la criatura
oficialment
Antoni
moltíssimes gràcies
felicitats per avançat
i esperem que
definitivament
la gent
els ciutadans
de Tarragona
es facin ceba
aquesta torre dels vents
home
serà molt bonic
mira
ja no és
per ampliar-ho
però l'àliga
que
ja t'he dit
del Jordi Bertran
ostres
quan veig la gent
o quan baixa
per allí el carrer
quan veu
baixant
per la plada
la seu
i els pares
que van a la criatura
retratats davant
ostres
dius
això és el que esperava
dius
treballes per això
no perquè
també et fa orgull
de dir que
que hi tens a veure
amb l'àguila
o amb aquella cosa
però
dius
no ho feia per mi
ho feia per tot
a veure
moltes vegades
penso
en els menirs
aquells grans blocs
que aixecaven
dius
i per què l'aixecaven
no era ni per viure
ni per res
sinó era per demostrar-se
penso jo
a si mateixos
que eren capaços
de fer allò
i ara
no serà un manir
o serà un manir
de la nostra època
Antoni
una altra vegada
moltes felicitats
gràcies