Llego el calor del verano.
O bé les xancletes de platja, o bé la bosseta per portar el mòbil, les claus, l'MP3, en fi, tot el que vulguin, perquè tot i que és petiteta hi caben coses.
És molt fàcil, ara amb un fons musical que ens posarà Lluís, recitarem una cançó que va ser èxit dels 80.
Els 80, per què? Perquè ja saben que fem el 20è aniversari i és una manera també de recordar-ho.
El que és curiós és que muntant una miqueta aquest concurs t'adones que hi ha cançons que quan les sents són boniques, perquè sí, no?
A la que llegeixes la lletra així suelta, dius, mare meva, quina cançó. No és el cas d'avui, eh? Que és molt normaleta.
I, per exemple, la de Mari Pili, aquesta que estava al supermercat, Déu-n'hi-do a la lletra.
I va ser un dels èxits més aclaparadors de la dècada dels 80.
Com a èxit, la d'avui, tan èxit, tan èxit, va ser que recitarem la lletra sense dir la tornada, només les estrofes.
Si costa, anirem a la tornada, però és que si dic la tornada, només que digui una paraula me l'encerten a la primera.
Per tant, parin atenció, que anem a recitar la cançó d'avui.
Si saben la resposta, 977-24-4767.
Yo seré el viento que va, navegaré por tu oscuridad, tu rocío besofrío que me quemará.
Yo seré tormento y amor, tú la marea que arrastra a los dos, yo y tú, tú y yo, no dirás que no.
Yo seré un hombre por ti, renunciaré a ser lo que fui, yo y tú, tú y yo.
Llego el calor del verano
A veure, la lletra molt profunda tampoc no és.
No hem dit la tornada, la direm després, perquè tinc ja una trucada a l'altre costat del fil telefònic.
Amb qui parlem, bon dia.
Hola, sóc Enric Garriga.
Què tal?
Que repeteixo, avui he de concurser.
Doncs a mi m'encanta que vinguis de concurser-ho, de veritat que t'ho agraeixo moltíssim.
Moltíssim. Enric, per edat, tu la cosa dels 80 una mica sí que et va tocar.
Sí, del tot.
Però jo el cantant aquest no sé si era dels teus preferits.
Era dels que més odiava.
Ah, doncs mira, per això de l'amor a l'odi hi ha un pas, ja ho saps, eh?
Sí, sí.
A veure, Enric, qui és?
Miguel Bosé.
I la cançó?
Amante, bendito.
Sí, senyor.
Seré el viento que va, navegaré por tu oscuridad.
Et plantes amb les xancletes o la bussa?
O vas més enllà?
No, ja vaig bé.
Ja vaig bé.
En cap moment hauries sospitat que cantessis a l'amante, bendito?
Va contra els meus principis ètics, morals i musicals.
Ja m'ho pensava.
Dic, si li haguéssim posat una d'Antoni a font...
Pues això no és el vuitat de que em vas a morir.
Per això, per això, per això dic.
Això sí que ens ho haguessis cantat, però el bandido...
Diu al Lluís que li posis morro, que ve la tornada.
Doncs allà...
Seré tu amante y bandido, bandido.
Corazón, corazón, corazón, madridido.
Seré tu amante y bandido.
A veure, a veure, ara quan vingui hi ha un duet amb el Miguel Boset.
Va, Enric.
Sí, sí, ara ja.
Bendido, bandido.
Corazón, corazón, corazón, madridido.
Seré tu amante y bandido, bandido.
No m'hagués pensat mai...
No m'hagués pensat mai...
Aplaudiments, que se'ls mereix.
No m'hagués pensat mai que un home com tu renunciaria als seus principis per una tovallola de platja.
Bé, ja que tiren la tovallola, n'hi ha que l'agafen.
Però tots tenim un preu.
Jo soc barato, a vegades.
Tu per una tovallola et comprem directament.
Sí.
Molt bé, Enric, eh?
Molt bé, sí senyor.
Ens ha agradat moltíssim.
Tens la tovallola i què vols?
La bosseta o les xancles?
La bosseta.
La bosseta, molt bé.
Però les xancletes no me les puc posar ara mateix.
Com tenim la cama?
Envanada.
Envanada.
Per això amb una xancleta tampoc no val la pena.
No.
Però amb una xancleta no.
Hi ha temps per a molts dies?
No ho sé.
Bé, la bosseta t'anirà bé perquè si vas amb crosses pots posar-ho tot allà.
Exacte.
Menys les crosses però tu la de més a la bosseta.
Molt rebé.
Enric, enhorabona, eh?
Gràcies.
Visc que tens més morro del que pensàvem.
Jo també.
I està molt bé, això és saludable.
Tens la tovallola de platja i la bosseta, que algun familiar ho vingui a buscar, d'acord?
Faré venir la beneficiària de tot això.
Molt rebé, una abraçada ben forta.
Molt bé, gràcies.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.
Adéu.
Clar, tenim l'Enric Garriga, convalescent.
S'ha tornat concursant del matí de Tarragona Ràdio la propera temporada.
Quan torni un quart de català, li recordarem, guardarem aquest enregistrament i li farem treure els colors, perquè les paraules no se les emporta el vent a la ràdio, ho enregistrem tot.
En fi, avui l'Enric Garriga ha estat el guanyador del concurs Qui Canta.
Un concurs que arriba al final de la setmana, perquè demà divendres ja saben que la franja de la 1 a quarts de 2 la dediquem a l'agenda del cap de setmana.
Ara ens separen 5 minuts de 2 quarts de 2.
Una pausa per la publicitat i ens acomiadarem de tots vostès com cal.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.