Les 10 del matí i 39 minuts,
estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant ara del Col·legi de Psicòlegs de Tarragona,
que la setmana passada signava oficialment un conveni
amb l'Ajuntament de Tarragona.
Un conveni que ha de servir, entre d'altres coses,
perquè els psicòlegs, els professionals,
donin suport psicològic als agents de la Guàrdia Urbana de la ciutat.
D'aquest detall i d'altres, d'aquest conveni de col·laboració
entre les dues institucions, avui en volem parlar
amb el senyor Eugeni Salassar,
que és el president del Col·legi de Psicòlegs de Tarragona.
Senyor Salassar, bon dia.
Bon dia.
On neix o com neix la idea d'arribar a una mena de conveni,
amb una mena d'acord entre vostès,
entre el Col·legi de Psicòlegs de Tarragona i l'Ajuntament de Tarragona?
Bé, aquesta fita, per dir-ho d'alguna forma,
ja és una miqueta el fruit de diverses col·laboracions
que vam tenir amb l'Ajuntament i a diverses institucions.
Concretament aquest conveni ja funcionava com a marca
amb l'Ajuntament de Calafell,
i el que intenta una miqueta, com molt ben has apuntat,
és regular el suport psicològic a aquelles persones
que, segons regula la llei de tinença d'armes de foc
de la Generalitat de Catalunya,
doncs es veuen obligades cada dos anys
a fer una revisió psicològica.
Llavors, en aquest sentit,
el Col·legi el que fa és posar
el servei de l'administració pública,
el servei d'assessorament a l'administració pública,
que és el SAPA,
que és el servei que el que fa és posar a disposició
una sèrie de professionals que veien
que el compliment d'aquesta llei es fa d'una manera correcta
i que, a més a més, dóna suport a aquelles persones
que, per una sèrie de situacions,
es puguin necessitar aquest suport psicològic.
És a dir, que el conveni és fruit, bàsicament,
de l'aplicació d'una llei.
Correcte.
Quin tipus d'assessorament,
quin tipus de servei
fan aquests professionals de la psicologia,
en aquest cas,
agents de la policia local?
És molt variat, en aquest sentit,
però, sobretot, es basaria amb la possible...
Aviam, el que dona la possibilitat al col·legi
és donar un equip tècnic,
sobretot vinculat pel tema d'assessorament psicològic,
psicoterapia, etcètera.
Hem de tenir en compte que els membres del cos
de la Guàrdia Urbana estan sotmesos
a una pressió que, evidentment,
a nivell psicològic els pot afectar.
Llavors, en aquest sentit, el que intentem
és donar una cobertura prou àgil
perquè el possible dany
que puguin suposar
envers una situació determinada,
que puguin patir una situació d'estrès,
una situació dramàtica, etcètera,
puguin tenir un suport
i puguin tenir un recolzament
que els faci perfectament la seva tasca.
No oblidem, en tot cas,
que els membres del cos de la policia
el que estan és en contacte continu
amb la ciutadania,
però no només, diguéssim, a nivell de carrer,
sinó en situacions que poden ser
veritablement molt delicades.
I, clar, moltes vegades no pensem
que això produeix estrès
i aquest estrès el que fa és que la persona
que té una vida quotidiana,
com qualsevol de nosaltres,
doncs, evidentment, això li repercuteixi.
I el que es tracta és mirar
pel seu benestar psicològic, evidentment.
Aquesta feina de suport
i de recolzament psicològic
que fan els professionals
és una qüestió puntual
d'un moment determinat
o és una feina continuada?
És a dir,
un agent de la Guàrdia Urbana,
X, qualsevol,
en fi,
tots els del col·lectiu
de la policia local,
necessiten aquest suport
dels professionals a la psicologia
de manera constant?
Hi ha un protocol d'actuació
i llavors en aquest protocol
el que diu,
i segons l'aplicació d'aquesta llei,
en certa manera, diguéssim,
bueno, el conveni el que fa, diguéssim,
són dues vies de col·laboració
dintre del que parlàvem, d'acord,
tal com comentàvem,
fruit d'aquesta llei,
que és la 1691 del decret
219 barra 96 de 12 de juny,
que és el reglament de les armes
del reglament d'armes
de la policia local,
el que fa és,
doncs que,
tal com he comentat,
doncs totes les persones
que tinguin una arma de foc
han de fer una revisió psicològica.
Si aquesta revisió psicològica
surt no apte,
evidentment s'entén
que hi ha un procés
pel qual la persona
no pot portar aquest arma
i és quan,
en aquest sentit,
es posa a disposició del cos,
a disposició de l'Ajuntament,
una sèrie de tècnics
que vellen
per tal que aquesta persona,
amb el període que es determini
que no hagi de portar
la seva arma,
doncs pugui estar
supervisada,
amb un suport psicològic,
rebent teràpia,
etcètera,
per tal que una vegada
superat aquest període d'estrès,
que és el més normal,
situacions en tot cas
de neguiteig,
de diferents quadres
a nivell psicopatològic,
doncs que,
veritablement,
després puguin continuar
amb la seva feina.
És un recolzament més,
entenem nosaltres
com a professionals
i que, en certa manera,
aquí l'Ajuntament,
i fruit d'aquestes converses,
diguéssim,
el que mira és pel benestar
dels seus treballadors
i entenem que és el correcte.
Els policies,
els agents de la Guàrdia Urbana,
poden tenir situacions d'estrès
més o menys continuades,
però fins i tot han d'afrontar
de tant en tant
situacions especialment
dramàtiques,
pel cas d'un accident
o d'una catàstrofe.
Aquí a Tarragona,
malauradament,
no fa gaires mesos,
vam tenir un cas evident,
com a cel de l'explosió,
la deflagració de gas
d'aquest edifici
de la Rambla Nova,
que entornava
a carrer Fortuny,
que va provocar
cinc morts.
Un policia,
en aquest cas,
necessita,
és molt bo
que tingui això
prèviament,
que pugui afrontar
una situació com aquesta,
que tingui un suport psicològic?
Més que prèviament,
jo diria posteriori.
És el que diem,
no?
Possiblement una persona.
El funcionament del cervell
és propi,
diguéssim,
de cada individu.
I el que sí que és ben cert
és que hi ha situacions
que produeixen aquest estrès,
vull dir,
hi ha un trastorn
que és el trastorn posttraumàtic,
d'estrès posttraumàtic,
que el que fa
és donar una simptomatologia
pròpia d'un subjecte
que ha patit una situació
que és totalment
desbordant cap a ell.
Això comporta
una simptomatologia
a nivell psicològic
i a nivell fisiològic
i en tot cas,
el que es fa
és,
via aquesta col·laboració,
és posar al seu servei
doncs aquell tècnic,
aquells tècnics
doncs que facin
que aquesta simptomatologia
doncs m'inviu, evidentment.
Vostès, per exemple,
com a professionals
de la psicologia
van participar,
van assessorar,
van parlar
amb agents
de la Guàrdia Urbana
en el cas concret
de l'explosió de gas
a la Rambla?
En el cas de la Guàrdia Urbana,
la nostra actuació,
nosaltres estem
en conveni directe
amb la Generalitat
via el Departament,
la Governació,
concretament,
tot el que és la Conselleria
i a més a més
estem en relació
amb el,
bueno,
en conveni de col·laboració
també amb el 061.
Nosaltres,
en el moment
que es va produir
aquest accident,
doncs hi ha un protocol
d'actuació,
sempre el que diem,
tot està molt protocolaritzat
i automàticament
va ser el col·legi
qui va posar
a la disposició
del 061
tota una sèrie
de psicòlegs
que vam estar intervenint
en tota aquella situació.
Però només pas
amb la policia
o amb aquelles persones
que en tot cas
ho van necessitar,
nosaltres es vam centrar
molt, sobretot,
en el que eren
les 72 primeres hores,
en el que era,
diguéssim,
la situació de xoc,
directa o indirectament
a persones relacionades
amb l'accident
i va haver un protocol
d'actuació
que, tal com comentava,
era més estens
que no pas
els membres
del cos de la Guàrdia Urbana,
sinó que va arribar
fins i tot
a aquelles persones
que van patir
el que era l'accident.
No oblidem que,
a més a més,
va ser una acusació
molt curiosa,
vull dir,
perquè no ho pensem,
però va ser el deguteig.
Posso una miqueta
de referent
a actuacions
que es van fer alternatori
per familiars
de les persones
de les víctimes
que van patir
l'accident,
però casualment
és allò que pensem,
una setmana després
ja s'ha acabat,
no,
encara ens arribaven
demandes
de persones
que millor vivien
a prop
o no tan a prop
i que millor
havien escoltat
alguna esquerda
o pensaven
que hi havia
alguna esquerda
a casa seva
o algun crac,
les típiques coses,
i això produeix
una situació
de neguit.
I era molt curiós
com dies després,
fins i tot
amb les persones
que ja se seguia
un tractament,
que eren les més
directament afectades,
també ens trobàvem
d'altres persones
que també necessitaven
aquest suport psicològic.
afortunadament
cada vegada més
les administracions
se n'adonen
compte
que el suport
en segons
quines situacions
d'estrès
no només és necessari
sinó que és fonamental.
Per què?
Perquè si no és fruit
de possibles situacions
en el futur
que encara
portin més problemes
a la persona.
I en aquest sentit
nosaltres com a col·legi
com la nostra funció
és regular
i en tot cas
no només regular
sinó vetllar
pel correcte funcionament
de la nostra professió
el que fes evidentment
és vetllar
perquè això es faci
de la manera més adequada
i correcta.
El fill d'això últim
que deia
senyor Salazar
troba que justament
ara
la seva feina
la seva tasca
és molt més reconeguda
que abans
que segurament
molta gent
i fins i tot
les administracions públiques
fins no fa gaire
en fi
menys tenien
o no valoraven prou
la tasca
de suport psicològic
en casos com aquest
d'accidents
o de catàstrofes greus?
La pregunta
és difícil de despondre
però et podria fer
cinc cèntims.
Com a mínim
ara se senten reconeguts?
El tema més que res
nosaltres com a col·lectiu
professional
hem de pensar
que som una professió
relativament jove
d'acord?
Dintre del que és
la professió
sempre poso
el mateix exemple
no és el mateix
tenir el fermo trencat
que amb una radiografia
es veu gràficament
que no que algú
et vingui a consultar
i em diu
és que m'ha trobat trist
això no passa res
és a dir
cada vegada més
es dona més importància
a alguna cosa
que és difícil
en certa manera
no impossible
però difícil
de quantificar
d'una determinada manera
el que sí que és ben cert
és que no només pas
les administracions
s'adonen
són les administracions
és la gent del carrer
és tothom
per dir-ho d'alguna forma
que acaba demostrant
o acaba patint
segons quina sèrie de situacions
i acaba veient
que evidentment
és necessari
afortunadament
les administracions
sempre van un pas
més enrere
que possiblement
els tècnics
que detectem
les necessitats
però afortunadament
amb
una miqueta lligant
amb el que tu comentaves
doncs afortunadament
ara hi ha
aquest reconeixement
que més que el reconeixement
no es tracta
tal com això
sinó que és
la constatació
d'una evidència
no té més
és que moltes vegades
pensem
com una persona
un nen petit
que veu
que millor
la seva mare
ha patit
una violació
una agressió
com pensem
que aquesta persona
no pugui estar afectada
a nivell psicològic
sí que està afectada
a nivell psicològic
i evidentment
la vareta màgica
no la tenim
però com a tècnic
considero
que fem una tasca
prou important
dintre del que és la societat
i dintre del que són
aquestes necessitats
perquè en una societat
com aquesta
la del segle XXI
en un país desenvolupat
com aquest
hi ha cada cop
també més necessitats
en general
anant més enllà
de casos concrets
de tragèdies
o de catàstrofes
concretes
en general
troben que
en fi
que l'ésser romà
necessita més
més assessorament
més suport psicològic
en aquest sentit
tens tota la raó
aviam
i no estem descobrint
res de l'altre món
aviam
fa uns anys
recordo
que estava molt en boga
a nivell
de diferents administracions
públiques
el que era
l'estudi
o el futur
de l'estat del benestar
l'estat del benestar
és fruit
de tota una sèrie
d'evolucions
a nivell polític
i històric
del nostre país
però que evidentment
ha tingut d'altres referències
a Europa
o a la resta del món
i aviam
i aviam
i aquí estem
aplicant models
que ja funcionen
des de fa molt de temps
amb d'altres països
bueno
possiblement
fa 10 anys
no pensava
no fa 20 anys
vull dir
no era normal pensar
o 15 o 30
no sé
posem uns 40
vull dir
no era pensar
que s'havia de fer
una revisió
a l'odontòleg
cada any
i ara és el més normal
clar
si parlem d'altres models
evidentment
anar al psicòleg
fins i tot
com una prestació
de la seguretat social
no és que fos recomanable
és que gairebé
és obligatori
per dir-ho d'alguna manera
de fet
hi ha ara moltes empreses
i de fet
per dir-ho d'alguna forma
no només les empreses
o sí
entès en aquest sentit
l'administració pública
com a empresa
ja regula això
per llei
que és una miqueta
diguéssim
el fruit d'aquest conveni
no oblidem en tot cas
que la Generalitat
obliga a totes les persones
que tinguin un arma de foc
a portar
o tenir
diguéssim
fer aquesta revisió psicològica
però és que és normal
vull dir
no oblidem
que una arma de foc
malportada
porta problemes
i això és així
llavors el que es mira
en tot cas
és que les persones
que hagin de tenir
aquest arma
doncs estiguin
el millor
a nivell psicològic possible
perquè puguin fer
la seva feina
de la millor manera
possible
i el millor
que veritablement
pugui ser
i que veritablement
l'única cosa que fa
és posar al servei
d'aquestes persones
una eina més
una eina més
que el que fa
en certa manera
és ballar pel seu benestar
tornant al conveni
amb una cosa concreta
que ara comentàvem
si un agent
per exemple
si un policia
és declarat
no apte per dur
una arma de foc
vostès fan
un seguiment especial
correcte
sí
hi ha un protocol
que regula
tota aquesta actuació
i que en aquest sentit
el que es fa
és que quan aquesta persona
doncs es troba
diguéssim
ja
amb capacitat
de tenir
perquè ja s'entén
via
diguéssim
la valoració
dels tècnics
s'entén
que ja està capacitada
per portar-la
doncs
s'es fa un informe favorable
si s'escau
i pot seguir
amb la seva feina
d'una manera
totalment adequada
i correcta
el conveni
té una durada determinada
i hi ha la voluntat
de prolongar-la?
bueno
tal com comentava
aquest conveni
no neix ara
ja tenim una experiència
prou consolidada
l'Ajuntament de Calafell
ja portem treballant
uns dos
tres anys
i ara és una miqueta
fruit de les gestions
de col·laboració
tant amb l'Ajuntament de Tarragona
com amb altres
que en certa manera
volem seguir col·laborant
en aquest sentit
no es tracta d'una prova pilot
sinó que tal com comentava
avui dia
el servei
ja està demostrat
que funciona
i la col·laboració
en certa manera
és per anar-la
continuant
sempre que en dues parts
doncs es trobem
perfectament adequades
i a l'hora de funcionar
tal com es regula
amb el protocol d'actuació
doncs aquest és el contingut
que avui volíem comentar
el contingut d'aquest conveni
pel que suposa
d'interessant
en fi
perquè servirà
perquè els psicòlegs
de Tarragona
assessorin
els agents
de la policia local
de la Guàrdia Urbana
de Tarragona
en fi
perquè puguin afrontar
sobretot
situacions
a vegades molt dramàtiques
de greus accidents
o de catàstrofes
com ara comentàvem
amb el cas concret
que vam patir
fa escasament
tres mesos
aquí a la ciutat de Tarragona
amb aquella deflagració
de gas
de la Rambla
Eugeni Salazar
president del Col·legi
de Psicòlegs de Tarragona
felicitats per la iniciativa
que vagi molt bé la feina
en fi
tot aquest suport
que faran psicològic
els agents de la Guàrdia Urbana
i en fi
qualsevol altra iniciativa
moltes gràcies
moltíssimes gràcies
bon dia