Un quart d'onze, continuem endavant en aquesta quart hora del matí de Tarragona Ràdio,
tal com hem comentat el sumari al llarg d'aquest programa d'aquest dijous.
Aquest diumenge, a la una del migdia, tindrà lloc al Saló de Plens de l'Ajuntament
el tradicional pregó de Setmana Santa.
Enguany, el pregoner serà el superior general de Germans de les Escoles Cristianes de la Salla,
senyor Álvaro Rodríguez.
Aquesta visita del superior general per dur a terme al pregó
coincideix, de fet és un dels motius principals de la seva visita
amb el centenari de la posada en marxa del col·legi de la Salla a Tarragona.
Per aquest motiu hem convidat l'actual director del col·legi de la Salla a Tarragona,
el senyor Josep Maria Prats.
Senyor Prats, molt bon dia.
Bon dia.
Preparats ja per la visita aquest cap de setmana del superior general?
Tot a punt.
Estem esperant que el superior arribi el diumenge,
ens acompanyi diumenge i dilluns
i gaudeixi de la ciutat i de la companyia de tots.
Per la gent que no ho tingui clar,
què suposa exactament pel col·legi de la Salla al superior general?
Què és aquesta figura?
El superior general és el superior de l'Institut dels Germans de les Escoles Cristianes.
Ell és qui té la responsabilitat de governar la institució.
és escollit cada set anys en el capítol dels Germans que se celebra a Roma
i la seva funció és dirigir una mica les línies de l'Institut de les Escoles Cristianes
al llarg del mandat de set anys que suposa del període de capítol a capítol.
Pensem que la Salla com a institució dedicada a l'ensenyament
és la primera institució privada del món.
Nosaltres eduquem més d'un milió d'alumnes.
Estem presents en gairebé 90 països
i per tant la responsabilitat del superior general
en la gestió de tots aquests centres és molta.
I per la ciutat de Tarragona
que una autoritat com ell ens pugui acompanyar el diumenge i el dilluns
i sobretot fàcil per la Setmana Santa
lògicament és un honor pel col·legi i per la ciutat.
La transcendència d'aquesta visita
possiblement encara es pot valorar més
si es té en compte que l'anterior visita
data de fa 53 anys, l'any 1953.
Això serveix, aquest mig segle serveix per fer-nos una mica la idea
de la importància i del difícil que és d'aconseguir que vingui aquest personatge.
La visita del 1953 va ser una visita també molt esplendorosa per la ciutat.
En aquell moment era alcalde el senyor Enric Oliver.
El van rebre amb tots els honors.
Quan diem discòpia amb tots els honors vol dir amb tots els honors.
Amb tots els honors.
Amb tota la pompa?
Sí, sí. La ciutat es va abocar en la rebuda.
Es va fer una desfilada de banderes per la Rambla
i van assistir centenars de persones vingudes d'arreu d'Espanya
perquè es va aprofitar per celebrar aquí la segona setmana la Saliana
de tots els col·legis d'Espanya.
Hi va haver un acte que suposo que molta gent se n'enrecordarà
al Camp del Nàstic.
Un acte de, diguem-ne, festiu i esportiu.
El que hi van assistir milers també de persones
i lògicament va ser el moment que es va aprofitar
per inaugurar el monument escultòric dedicat a Sant Joan de la Salla.
El que avui és el Jardí de la Reconciliació
que és obra del Lluís Maria Saumels.
Va ser tres dies que el superiores va estar aquí
i que la ciutat, la prova de l'esplendorós que és
va ser que el va anar a rebre el senyor alcalde,
el senyor Oliver, amb un càdilla que l'art de Barà.
És un acte amb tota pompa i solemnitat.
Segurament, si es compara el caràcter o la magnitud
que tindrà la visita enguany amb la de l'any 53,
serà, òbviament, molt diferent.
I aquesta diferència no té per què ser ni positiva ni negativa.
Es mostra als anys 53, s'ha de tenir en compte
en quin context polític es trobava aquesta ciutat.
La ciutat no estava acostumada a rebre autoritats estrangeres.
L'avinguda en aquell moment del superior
suposo que era una manera també per celebrar la festa,
un acte diferent,
per celebrar també que estàvem connectats amb Europa,
per celebrar que Tarragona existia,
i ara tot això, gràcies a Déu, ho tenim superat tanmateix.
Nosaltres hem preparat l'arribada del nostre superior general
amb molt de carinyo, amb molt d'afecte,
i gairebé amb un acte íntim, també.
Volem que sigui un acte participatiu,
perquè volem que hi vinguin tots els lesalians de la ciutat,
i els que no són lesalians.
És un acte en què farem un homenatge a l'escultor Soumells,
hem recuperat el motlle del monument
que va fer servir per fer el grup escultòric
del Jardí de la Reconciliació,
l'hem restaurat,
i el posarem de nou al col·legi,
i farem un homenatge al Soumells,
que el discurs de presentació d'aquest homenatge
el farà un alumne del Soumells,
que és l'Antoni Mas,
l'autor de la Torre dels Vents, entre altres coses.
Un Ferrer Vilaseca, il·lustre.
Un Ferrer de Vilaseca, sí.
L'il·lustre Ferrer de Vilaseca.
Llavors ell farà la presentació de l'escultor,
i aprofitaríem també per beneir
aquesta imatge recuperada de Sant Joan de la Salla,
que és obra de Soumells
i que és una obra que penso que és una autèntica obra d'art,
perquè és preciosa.
I a part d'això volem fer un homenatge també
als germans de la Salla
que van morir en els fets dramàtics de la Guerra Civil,
concretament personificat en la figura de Sant Jaume Hilari,
que va ser afusellat a la muntanya de l'Oliva
l'any 37, el 18 de gener del 37,
i llavors voldríem fer un homenatge també a Sant Jaume Hilari
i amb ell fer-lo extensiu als 12 germans de la comunitat de Tarragona
que van ser morts, o que van ser víctimes del desori de la guerra.
Llavors, a la tarda del diumenge,
després que el superior general hagi fet el pregó de Setmana Santa,
aniríem a la muntanya de l'Oliva a les 7 de la tarda,
descobriríem una placa al lloc que va ser executat el germà
i em ha convidat a assistir a aquest acte,
que és un acte íntim, però que també és obert, lògicament,
al doctor Miquel Aleu,
que va ser el metge forense
que va certificar la mort de Sant Jaume Hilari.
I va ser ell qui va ser present en el moment de l'execució
i com a metge que era molt jove en aquell moment
ens va certificar l'amor.
I el doctor Aleu li ha fet molta il·lusió que el convidéssim
perquè és una manera de testimoniar l'efecte que té per la institució
i, per altra banda, el record que li va suposar
assistir en aquell dramàtic moment de l'execució
d'una figura que només va morir
només per ser religiós, és dramàtic.
Abans comentàvem també que aquesta rebuda de l'any 53 espectacular
era fruit d'un context polític determinat.
Aquests fets dramàtics també s'han de situar,
també, òbviament, dins d'un context polític molt concret.
Per això, en aquest moment que tots recuperem la memòria històrica,
ens ha semblat que era també el moment...
S'ha de recuperar la memòria històrica global,
no només la d'uns.
Exacte.
Era el moment de recordar que la ciutat té un sant,
un sant de la Salla, que és Sant Jaume Hilari,
i que nosaltres n'estem orgullosos
i volem perpetuar una mica la seva memòria
en lloc de l'execució, que és la Montanyeta de l'Oliva.
Aquests actes tindran lloc el diumenge,
el Superior General continua a la ciutat dilluns,
no sé si continuen amb aquest tipus de visita oficial,
amb algun acte més.
Sí, el dilluns del matí,
atès que a la Salla estem en un procés
de modernització d'instal·lacions.
La Salla sempre ha estat...
Els cent anys que portem a Tarragona
s'ha caracteritzat per apostar fort per la innovació.
L'aposta és que quan els tres primers germans
van arribar a la ciutat,
van revolucionar el que llavors era, el 1906,
el sistema educatiu que hi havia aquí.
Llavors van ser tres germans,
que van començar amb 15 alumnes,
que ho van tenir molt difícil,
perquè van entrar en competència
en una altra institució que tenia el monopoli
de l'ensenyament, que eren els germans Carmelites.
i tot això va suposar un cert moviment.
Però des de sempre la Salla,
els cent anys que portem aquí,
han estat anys d'innovació.
La prova és que ha canviat de lloc físicament
en cinc edificis, és a dir, en cinc espais.
Des del primer, el carrer Rebolledo,
que hi va ser tres mesos,
fins a l'actual edifici complex educatiu.
Des del carrer Rebolledo,
el carrer Martí Ardenya,
Roger de Làuria,
Estanislau Figueres,
plaça Imperial Tàrraco
i les actuals instal·lacions de Sassalades.
Llavors, clar, ara estem en l'altre repte.
Les instal·lacions de Sassalades tenen 30 anys
i hem de tirar endavant
i ens hem de situar al segle XXI.
Llavors hem modificat totalment
el que és el primer pavelló de direcció,
el pavelló del col·legi,
que és el pavelló d'acollida,
i el superior general inaugurarà el dilluns
aquestes noves obres del pavelló de direcció
i es reunirà amb tota la comunitat educativa de la Salle,
professors, pares, consell escolar,
l'associació de la Salle,
l'Atlètic de la Salle,
l'associació de basca de la Salle,
és a dir, tots els que formem
aquesta gran família a Tarragona
i després a la tarda
assistiria al Via Crucis de la Part Alta
que organitza l'associació de la Salle,
el motort, el pont entre el col·legi i la ciutat,
i assistirà a aquest Via Crucis
a la missa que se celebrà abans,
la presidirà el senyor Arcavisba,
i després del Via Crucis
l'any demà ja acabarà la seva estada entre nosaltres.
Dos dies serràment intensos, per tant.
Dos dies intensos, dos dies intensos,
però suposaran el tret de sortida,
tot i que oficialment el centenari nostre
començarà al novembre,
és el dia 18 de novembre,
coincidint amb la data que van arribar els germans aquí,
serà el primer patart que anuncia
que vol ser el nostre centenari.
Volem fer un centenari obert a la ciutat
i la prova és que l'agrupació d'associacions
de Setmana Santa ha tingut la delicadesa
de convidar-nos a que faci ell
el pregó de Setmana Santa,
el superior general,
perquè és el testimoni
que la Salle es vol obrir a la ciutat,
està oberta a la ciutat com ho ha estat sempre.
I llavors, per això,
aquest primer acte volem que sigui un acte a la ciutat,
i concretament el que és la casa de la ciutat,
que és l'Ajuntament.
I a partir d'aquí,
tota la resta d'actes,
el següent també serà el 18 d'octubre,
l'Ajuntament,
en l'entrega de la medalla d'or
que la Corporació Municipal ens ha concedit,
és el reconeixement,
de Tarragona,
a l'obra que han fet els germans de les escoles cristianes.
Això serà el mes d'octubre,
aquesta lliurament d'aquesta medalla.
El novembre.
El novembre.
A partir d'aquí quedaran algunes altres activitats,
suposo que encara una mica per definir,
perquè en queden alguns mesos.
Bastant definides,
bastant definides,
però amb molt,
diguem-ne,
activitats en les quals volem implicar-hi tothom,
des dels alumnes del col·legi,
ells són els protagonistes i els destinataris del centenari,
els professors i els tarragonins en general.
Nosaltres, per exemple,
estem treballant en portar,
en fer un magne concert de l'Orquestra Sinfònica de Barcelona Nacional de Catalunya,
el que és el Palau de Congressos,
un acte totalment gratuït i obert a tothom,
que seria una manera, doncs, de voler deixar constància
en el teixit festiu de Tarragona.
Aquest serà un dels molts actes que tenim previstos.
Home, pensem que nosaltres és molt difícil de calcular els alumnes,
els tarragonins que han passat per les aules de la cella.
Actualment, quants n'hi ha?
Actualment, entre...
De P3 fins a la universitat,
perquè nosaltres tenim alumnes d'estudis d'arquitectura i enginyeria,
doncs estem 1.600 alumnes.
1.600 alumnes.
I en aquests 100 anys,
és difícil calcular,
però ens movem entre els 25.000 i els 35.000 tarragonins
que han passat per les nostres aules, molta gent.
Possiblement són un dels centres educatius
que al llarg de tots aquests anys han acollit més alumnes.
Més alumnes, sí.
Som la primera institució privada
amb número d'alumnes.
Som els primers de l'Arxidiosa, sí.
Abans hi ha un acte dels primers
que tindran lloc aquest cap de setmana
que ens agradaria ampliar,
que a més a més connecta amb l'anterior visita de l'any 1953.
Aleshores, el superior general d'aleshores
va inaugurar l'escultura de Lluís Maria Saumells
i ara es fa aquest homenatge.
Abans ho insinuava,
ara m'agradaria,
si es pot explicar més detalladament,
vostès volen retre un homenatge a un escultor
que creuen que la ciutat potser
té una mica més oblidat del que caldria.
Lluís Maria Saumells és un dels escultors indiscutibles
de l'art contemporani a Tarragona.
Ha estat testimoni de la vida cultural i artística de la ciutat
al segle XX
i no es podria escriure la història de la Tarragona artística
del segle XX sense parlar de Saumells.
Ha de dedicar un capítol important a l'escultor Saumells
que va ser director de l'Escola d'Art de la Diputació.
Llavors a nosaltres ens ha semblat
que amb Saumells hi teníem un deure.
Hi teníem un deure perquè ell va fer l'escultura
de Sant Joan de la Salle amb tot un simbolisme.
És un grup escultori que transmet ànima,
que es veu que batega,
que l'escultor es va identificar no només amb l'obra
sinó també amb la sensibilitat de la institució
que li encarregava l'obra.
Llavors nosaltres teníem el motlle original de Guix
que ell va fer per fer la fosa en bronza
que hi ha ara al Jardí de Reconciliació.
I aquest motlle amb Guix és el que hem restaurat
i ara hem millorat, no millorat,
hem dignificat una mica
i seria la prova que deixaria constància
de l'homenatge que li volem fer.
Un acte senzill, però el fet que el presideixi
el superior general vol dir el màxim reconeixement
que la Salle vol donar a l'obra de Lluís Maria Saumells.
Per altra banda, perquè ell també es va identificar molt
amb la institució.
Aquest centenari és una oportunitat,
és una excusa si es vol partir enrere.
Abans feia memòria d'alguns dels actes més significatius,
l'inici, un dels actes més tràgics.
Com valora vostè l'experiència, la trajectòria
d'aquests cent anys de la Salle
fins al punt d'arribar avui en dia
on continua sent un de les institucions privades
docents més importants de la ciutat?
Home, jo, quan he de parlar de la història,
la història sempre és atzerosa,
però sempre és engrescadora,
sempre ha estat engrescadora, no?
I el que és indiscutible
és que la Salle ha fet un servei a la ciutat.
Per això, molts joves...
A vegades sempre s'ha parlat de la Salle
com si fos un col·legi, diguem-ne,
al seu privat, fos elitista,
on només hi poguessin accedir uns determinats alumnes
amb un potencial econòmic.
Això no és pas veritat.
El que per mi em sembla que és important del col·legi
és que en uns anys,
en uns anys que l'ensenyament no era a l'abast de tothom,
va permetre que joves de famílies senzilles,
econòmicament senzilles,
poguessin tenir la possibilitat de gaudir d'uns estudis
que els permetés accedir a un mercat de treball.
Les escoles nocturnes del patronat de l'obrer,
que les gestionava la Salle,
van permetre que molts joves
de famílies menestrals i obreres
tinguessin la possibilitat de millorar
la seva condició social.
I aquesta en penso que és la nostra principal aportació.
com després ha servit,
a partir del moment que sobretot va amenaçar salades,
ha servit per integrar a la cultura catalana
famílies que venien d'altres llocs d'Espanya
i que residien bàsicament al barri de Sant Pere i Sant Pau.
La funció de la Salle ha estat aquesta,
ha estat una funció sempre integradora
i a la vegada innovadora.
En un moment de la història
va permetre que ajudés a millorar posicions socials
i en altres moments ha servit també
per integrar a la cultura del país.
I ara estem en el repte de la innovació
i en aquest tercer mil·lenni
la nostra aposta és per la innovació i la qualitat.
La prova és que tenim ara
estudis d'enginyeria i estudis d'arquitectura
que aposten per això precisament,
volen ser el valor de qualitat cap a la innovació.
Per l'any que ve, coincidint amb el centenari,
posarem en marxa un màster d'executius
d'alt nivell, de molt alt nivell,
que ens sembla que també és una aposta que ara fem
de cara al teixit econòmic de la ciutat
i del camp de Tarragona,
perquè està obert a tots els executius de les empreses.
Pot ser una via de futur cap on ha de mirar la salla
sense oblidar l'ensenyament primari,
l'ensenyament secundari,
potenciar aquest tipus d'activitats,
aquest màssers, aquests estudis universitaris?
És una de les vies.
És una de les vies que no es clou les altres.
Però és la manera d'innovar
i d'incrementar presència.
Nosaltres creiem que al camp de Tarragona
hi ha lloc per a un centre privat d'estudis superiors.
A més a més hi ha demanda.
Nosaltres creiem que tenim el recolzament
i l'aval de la trajectòria de l'Universitat Ramon Llull,
que és el que nosaltres estem escrits.
Llavors aquesta línia la volem potenciar molt.
També volem potenciar la pedrera,
és a dir, des de l'educació infantil i primària.
La prova és que aquest estiu començaran les obres
d'un parvulari nou, totalment nou,
que volem que sigui un parvulari molt innovador,
serà innovador perquè hi posarem tots els mitjans
perquè ho sigui, i que sigui un parvulari...
Com pot ser, disculpi, un parvulari innovador?
Un parvulari innovador vol ser un parvulari
que introdueixi les noves tecnologies des del P3.
Això vol dir que els alumnes d'aquest parvulari
puguin ja tenir...
Ara en guany hem fet una prova
amb un de Barcelona,
i ho volem fer extensiu aquí.
La salla bona nova ha començat en guany
i nosaltres voldríem ser els que seguíssim
la torxa que ells han encès,
que és tot el que es treballa ja al parvulari
es treballa amb interactivitat,
és a dir, amb noves tecnologies,
cosa que, a vegades, xoca una mica
que un alumne de P3 ja pugui fer anar a un ordinador,
però és possible.
Que fa, saps que, en molts casos,
aquest nen o nena ja fa servir l'ordinador a casa.
Exacte.
Amb tres anys ens faríem creus del que poden fer els meus junts.
Però, llavors, a l'escola hem de continuar-ho
i, sobretot, educar-los a fer-ne un ús correcte,
que és el que a nosaltres ens sembla que és més important.
Llavors, esclar, no només ens enfoquem
i potenciarem els estudis universitaris,
sinó que, això, volem portar a Tarragona
aquestes noves línies pedagògiques
en el tema de l'educació infantil.
I, paral·lelament, poder ser,
ara comencem a P3,
obrir des de zero, des d'any zero.
És a dir, fer una educació infantil integral.
I per això vam tenir un parvulari gran.
I això seria l'obra del centenari.
Tenir un nou parvulari que sigui,
no només digne,
sinó que sigui un parvulari de segle XXI,
que en diem nosaltres.
Aquestes són les intencions de futur,
els projectes a curt i a llarg termini de la salla.
Hem parlat també de passat, hem fet història
i hem parlat de present,
de la visita d'aquest mateix cap de setmana,
diumenge i dilluns del superior general,
el senyor Álvaro Rodríguez.
Ens ha acompanyat el director,
l'actual director del Col·legi de la Salla,
el senyor Josep Maria Prats.
Senyor Prats, li agraïm especialment la visita
que ens hagi acompanyat avui a l'estudiu de Tarragona Ràdio
i el desitgem que vagi molt bé aquest cap de setmana.
A vosaltres i convidar-vos a tots,
i als tarragonins especialment,
a que participin d'aquests actes,
que penso que són actes importants.
Queda feta aquesta invitació.
Moltes gràcies.
Gràcies.