Les 10 del matí, 37 minuts.
Seguim endavant des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Parlàvem ara abans, fa pocs minuts,
d'electricitat, del consum d'energia elèctrica.
Parlàvem d'inversions a les necessitats
que té la xarxa tarragonina en aquest àmbit.
I ara parlem d'altres temes, però també d'interès social.
Parlem d'habitatges, parlem de la feina que fa a Dixa,
que és l'empresa pública de la Generalitat,
del Departament de Medi Ambient i Habitatge,
que gestiona tota una sèrie de pisos.
En el cas del Tarragonès, hi ha pisos al barri de Camp Clà i de Constantí
i que, d'acord també, en col·laboració amb les administracions locals,
promou diferents actuacions.
Avui en volem parlar del que s'està fent a Dixa
amb el delegat d'aquesta empresa pública tarragona, Jordi Navarro.
Jordi Navarro, bon dia.
Hola, bon dia.
Primer parlem una mica del que heu estat fent durant aquest 2005.
Recordem que a Dixa gestiona, té el seu càrrec,
podríem dir directament pisos al barri de Camp Clà i també a Constantí.
En aquests dos àmbits, què heu estat fent durant els últims mesos?
Un matí, també tenim habitatges en altres llocs.
Tenim habitatges a Riu Clà, a Altafulla i a Torrefort,
a tot el tema de la luminosi.
El que passa és que en aquests llocs no han fet rehabilitació preventiva,
com molt bé és dit, en el barri de Constantí, en el barri de Camp Clà,
a banda de la gestió pura i dura del dia a dia,
com han fet això a Altafulla,
com que són obres més antigues, vull dir que ja tenen més anys,
es va valorar des dels serveis tècnics
que s'hauria de fer algun tipus d'obra de rehabilitació
i de manteniment del parc públic, no?
Sí, a Dixa el que fa és gestionar el parc públic d'habitatges.
En funció dels anys, en funció del seu desgast i de l'ús,
evidentment s'han d'anar fent com si fos una comunitat de propietaris privada, no?
En aquest cas, el ser pública, doncs, a Dixa la Generalitat
té haver fet un tipus d'obra sense càrrega pels titulars, no?,
dels habitatges o del lloguer.
Ja que, clar, i a Constantí calia fer obres més importants.
Exacte.
Llavors, en el cas de Constantí estàvem parlant de, bueno,
són el que la gent coneix com les 600 vivendes,
perquè realment són 600, no?,
que eren escales que es van fer fa moltíssims anys
i que eren escales d'una construcció, diguéssim, antiga,
amb molt de pes a l'interior, amb unes escales molt petites
i, bueno, que es van anar deteriorant.
Aleshores, tota l'operació que es va fent
és anar arrenjant una escala darrere l'altra.
Va sortir en tota una sèrie de fases,
des de... va començar ja fa any i mig fins que s'acabin.
Vull dir, el que fem cada any és anar treint a concurs
tot el que és les diferents fases de...
Això li diem les caixes de l'escala,
o sigui, la caixa de l'escala són a Constantí no hi ha ascensor,
aleshores anem treent, traiem pes de l'estructura,
desentem, pintem, doncs arreglem les entrades,
erradiquem barriques arquitectòniques.
Això en el cas de les escales de Constantí.
I en el cas de Camp Clar,
bàsicament l'operació és de façanes, no?
La gent que coneix Camp Clar sap que les façanes
s'identifiquen per diferents colors,
doncs tornem a pintar tot el que és la façana
i de pas de pintar la façana es repassa la façana,
si hi ha algun tipus de desperfecte que normalment a Camp Clar no n'hi ha.
I també anem pavimentant determinades places
perquè fruit de l'ús dels anys i de la picaresca,
una de les característiques peculars d'alguna de les zones de Camp Clar,
doncs s'ha anat fent mal bé el mobiliari urbà,
el paviment, els porxos,
i aleshores anem a veure tot això, no?
I en el cas d'una zona de Camp Clar,
Sant Magi i Santa Tecla,
també hem aprofitat per canviar les escumeses de l'aigua,
que s'havien quedat un pèl antiga.
En aquests casos són actuacions ja fetes
o encara s'han de fer durant aquest 2006?
Durant el 2006 el que fem és seguir amb aquestes fases.
És a dir, el 2005 vam fer el Francolí 4,
que a nivell de la gent ens entendrà poder més si diem els blocs verds,
els verds, els roses, s'estan acabant,
i els blaus són els que s'estan acabant també de pintar.
Vidal i Barraquell es va pintar l'any anterior,
i aleshores el que queda és Sant Magi i Santa Tecla,
tot el que és acabar de remenjar totes les façanes,
la pavimentació dels porxos,
i la plaça de Francolí 6,
que també la gent recordarà que és una de les zones
on fa anys va haver més ocupacions il·legals,
i també tenim una operació en marxa
per acabar ja de remenjar una escala que ens queda.
Llavors la plaça també es va quedar molt de fruit d'aquest mal ús.
Aleshores també tenim pendent en aquest curs
treure tot el tema de la pavimentació d'aquesta plaça.
Amb aquestes actuacions com podríem definir,
des del punt de vista de la responsabilitat de Dixa,
la situació d'aquests blocs de Camp Clar concretament?
No t'he entès la pregunta.
Com podríem definir la situació?
S'haurà arreglat ja, com a mínim,
aquesta part més urbanística dels edificis?
Jo sempre he comentat,
i suposo que la gent que coneix el barri
m'he donat la raó,
que el problema que hi ha a Camp Clar,
que és cert i segueix sent,
vull dir que negar-ho no seria correcte,
és més social i d'altres problemàtiques,
o sigui que no purament urbanístic.
Realment els blocs de Dixa,
igual que dic a Constantí o a Torreforta,
tinguen defectes urbanístics,
pel que fos no faria la valoració,
o d'altres assumeixes que han hagut errors,
la construcció.
Camp Clar realment és un barri ben dissenyat urbanísticament,
a moltes places, moltes llumicitats són grans,
vull dir la gent que no coneix Camp Clar,
igual s'imagina que els pilos són petits,
són pilos molt macos,
vull dir, és una zona urbanística
que seria envejable,
fora de banda tot el tema de la composició social
i el que ha provocat.
Aleshores realment són mesures allò de rentat de cara,
no hi havia coses més urgents
fora de les places que es van quedar deteriorades.
De fet, una de les idees que es va comentar en el barri
és que a Dixa,
en el llibre d'aquestes obres,
deixi de fer-ho,
per entendre que hi ha propietaris
i que aleshores és la pròpia comunitat de propietaris
la que s'ha de preocupar de fer les obres
com si fos una comunitat de propietaris particular,
a dir que s'assumint el que és el seu patrimoni propi,
el que seria el lloguer,
o bé que aquestes places que són privades,
realment d'ús públic,
o siguin dels veïns o siguin de l'Ajuntament,
si hi ha un acord de fer la resolució d'obres des de l'Ajuntament.
I els problemes que hi havia d'ocupacions il·legals
encara es mantenen?
S'han pogut solucionar en la totalitat o en part?
Els problemes d'ocupacions il·legals,
podríem dir,
però és allò que diem,
quan ho parlem toquem fusta,
perquè no podem quedar el mal temps,
que el que diguéssim eren aquelles ocupacions massives
que provocaven que en una escala determinada
entre les ocupacions il·legals
i tot el que provocava,
això sí que està aturat.
De fet, l'última escala ocupada
és l'escala 1 de Fan Col·licis, dels Rosas,
que si no passa res,
en un mes i mig, dos, ja les rehabilitem,
vull dir que alguna vegada
hem fet alguna visita a portes obertes,
tenim vigilants de seguretat
que està pagant a DICSA
per evitar, mentre es fa l'obra,
s'està arrenjant tot el bloc sencer.
Sí que queden, a hores d'ara,
dues ocupacions il·legals
que estan ajutjades pel seu desnonament,
però que diguéssim són sueltes.
El barri se gestiona 1.100 habitatges,
n'hi ha dos que estan, no tres,
perdó, que estan sueltes,
és a dir, no localitzes tots a la mateixa escala.
I altra cosa que estem darrere
és una cosa que tècnicament es diu
cessió inconsentida,
vol dir que quan algú es titula
d'un pis de lloguer de DICSA
no pot fer amb el pis el que vengui la gana,
per entendre's,
perquè és un habitatge social
i a les hores no li pot deixar les claus,
evidentment, a qui vulguin
i que sigui un familiar a demanar permís,
hi ha tot un circuit.
Així que hem detectat
que no hi ha tanta ocupació il·legal
sobre els nostres pisos,
els pisos buits,
però sí que està a vent-hi
un cert traspàs de claus,
algú que marxa amb diners o sense,
i això també ho estem perseguint.
I aquí demanem molt la col·laboració veïnal,
perquè, clar,
a vegades ho diem,
o tens un inspector que la porta,
cosa que seria convertir Canclà
en un estat policial
que tampoc vols,
o algun veí
al veure que no correspon
al que hi viu en el pis
amb el que hi havia,
a vegades ens truquen
i llavors fem les inspeccions, no?
Perquè les ocupacions il·legals
allò massives
i, diguéssim,
en aquest sentit s'han acabat.
Abans, en Jordi Navarro
ja feia referència
en l'entrevista
que, clar,
segurament hi ha un problema
més de composició social
que no pas urbanístic.
Recordem que Canclà,
el projecte de Canclà
ha entrat en la llei de barris
i que aquest any 2006
ha de ser un any decisiu
per tirar endavant el projecte
en què col·loueren
les diferents institucions,
Ajuntament i Generalitat.
En aquest marc,
a Dixa,
participarà d'alguna manera
en la remodelació,
en la millora
en el pla integral de Canclà?
Sí, sí, tant.
A Dixa està des del primer moment,
van col·laborar en la redacció
i estem formant part
dels òrgans de decisió.
Perquè, de fet,
justament el problema
de Canclà
és social
i la solució és integral.
Com molt bé diu
la llei de barris
i el que presenta l'Ajuntament
és un pla integral.
Perquè, per citar un exemple,
una de les coses
que estem perseguint a Canclà
és la morositat.
Vull dir,
ens vam trobar els nous gestors d'Adixa
amb més de 300 famílies
que es diu aviat
que no pagaven el seu lloguer
a Dixa, no?
Clar,
evidentment hi ha una pressió veïnal
i són pisos públics,
és diner públic
i s'ha de perseguir la morositat.
Això és evident, no?
A més,
sabeu que ha sortit el lloguer just
amb la qual cosa queda clar
que avui
és qui no paga
és perquè no hi ha la gana
perquè hi ha subvencions.
Però si nosaltres féssim molt bé
la nostra feina
per entendre'ns
que ens queda, eh?
voldria dir que pot ser
que 300 famílies
s'han exagerat
acabessin al jutjat
perquè no paguen.
Clar,
no podem ficar 300 famílies
al jutjat
o si més no,
des de la integralitat
de les accions
el municipi
qui sigui ha de veure
què passa amb aquestes accions.
O per exemple,
una altra cosa
que detectem moltíssim,
les ocupacions il·legals
ja hem dit
que està aturat
però sí que hi ha molts
enganxes il·legals
de llum i d'aigua, eh?
Clar,
treure,
com va passar fa poc,
no?
Ematsa va fer una acció
que s'ha de felicitar
que va, doncs,
treure comptadors
de gent que devia
o que estava enganxat
vol dir que s'ha quedat
la gent sense aigua.
És a dir que
nosaltres podem fer
la nostra feina
unilateralment
però provocar
tota una sèrie de...
Imagineu-vos, no?
I no és una exageració
per no dir 300
100 famílies al carrer.
Clar, això seria
100 famílies
dominar el carrer
per molt que legalment
poguéssim fer-ho.
I qualsevol acció
en Camp Clar
ha de ser molt integral
perquè per molt bé
que facis una feina
t'ha complicat l'altra, no?
O, per exemple,
si hi ha alguna
ocupació il·legal
i des de serveis socials
per dir alguna cosa, no?
Se l'ajuda,
doncs estem provocant
una disfunció, no?
En el sistema
qualsevol solució
a Camp Clar
hauria de passar per això,
per aquesta línia
que es pretén, no?
Des de l'Ajuntament
i des de la Generalitat.
I al marc
del pla integral
de Camp Clar
quina és la voluntat
d'actuacions de Dixa?
Quines són les previsions
que corresponen
i que són competència
directa de Dixa?
Doncs bàsicament
com que ja hem parlat
del tema d'obres
que hem dit
que realment
ja ho estava fent a Dixa
fora del pla integral
i a nivell urbanístic
ja està programat
i se seguirà fent,
seria tot el tema més
de gestió
de les escales de lloguer,
és a dir,
d'assumir el compromís
que nosaltres som
els propietaris
dels habitatges de lloguer,
a Camp Clar
estem parlant
de vora 400 habitatges de lloguer,
molt bé que les escales de lloguer
han d'estar arranjades,
han de funcionar els ascensors,
han de tindre llum,
això ho veig ja
perquè no hi hagi enganxes,
tot el que és
l'ambient més comunitari,
més de mediació comunitària
i veig ja
perquè en els habitatges
visquin els seus titulars,
no?
Perquè un dels problemes
de Camp Clar
en algunes zones
és aquesta inestabilitat,
a veure,
d'arrelament,
qui viu
i qui deixa de viure,
no?
En aquest sentit
està més en aquesta funció
de gestió,
de control
i de gestió l'hora,
no?
Una altra operació
que estem parlant
que coneixem interessant
seria
oferir la possibilitat
de vendre,
de comprar els pisos
als llogaters
que porten més de deu anys
en un sistema
que hauríem d'anar preveient,
no?
Perquè la idea,
la Generalitat aposta
pel lloguer
com és públic,
però clar,
en zones com Camp Clar
hi ha massa lloguer
acumulat
i això provoca
molt de moviment
i molta inestabilitat.
És el que creiem tots,
avui l'Ajuntament
i tothom,
és que en el cas de Camp Clar
seria bo
que aquelles persones
que porten anys vivint,
que són bons veïns,
es puguin comprar el pis
perquè si no,
què passa d'això,
entre l'ambient
i que no té el pis
en propietat,
gent maca,
per dir-ho així,
està marxant
a altres zones
de la ciutat
quan volia viure Camp Clar,
perquè insisteixo
que els pisos
estan molt bé,
és un tema
bàsicament social.
Ara,
a principis d'any,
canvien de tema,
l'Ajuntament anunciava
la posada en marxa
de l'oficina local
de l'habitatge,
de fet,
ho recullen ja
els pressupostos
d'aquest 2006,
aquí també ha de participar
la Generalitat,
participarà a Dixa
i de quina manera
en aquesta oficina local
d'habitatge?
Doncs l'oficina local
de l'habitatge
el que fa
en determinats llocs
és fer un conveni
amb la Generalitat,
com a un conveni marc,
on d'alguna manera,
en funció del que vulgui,
presta uns serveis
o uns altres.
En el cas de Dixa,
oferim prestar un servei
que ja sabem
que l'Ajuntament de Tarragona
ha dit que sí,
de fet,
ja portàvem temps treballant
i serà dels primers serveis
que començarà a prestar
aquesta oficina
i dels primers convenis
que signarà.
En el cas de Dixa,
el que facilitem
és totes les ajuts
a la intermediació
al lloguer social.
És un nou programa
de la Generalitat
que el que pretén
és que
fiquem en contacte
des de les administracions
a propietaris
que tenen pisos buits
i els volen llogar
amb llogaters
que busquen
uns preus més assequibles
que en el mercat lliure.
Aleshores,
l'Ajuntament
signarà conveni
a Madixa
i rebrà uns diners
per cada contracte
que faciliti.
Per entendre'n ràpid,
l'Ajuntament faria
com d'administrador
de finques,
però públic,
amb la qual cosa
les finances
i tot això desapareix.
El propietari
porta el preu
més econòmic
que en el mercat,
però té la garantia
que el pis
se li assegura.
A Dixa
paga
una assegurança
de risc
i de caució
de multirisc,
és a dir,
que si hi ha
algun problema
en l'habitatge
que es fa malbé,
o sigui,
la típica por
d'un propietari
de demanar
a malbé
el llogater,
doncs a Dixa
cobreix
l'assegurança,
si no li paga
també.
si van maldades
ja ha d'anar
a jutjar
per fer fora
el llogater
perquè no li ha pagat
a Dixa,
fica l'advocat,
fica tot el...
I a més,
l'Ajuntament,
per això és un conveni,
a dues bandes,
fa la feina
de mediació,
és a dir,
si el propietari
té problemes
amb el llogater,
en principi
brinda la possibilitat
d'anar al llogater
de l'escoltí,
pensi-s'ho bé,
és a l'Ajuntament,
no d'anar al propietari
perseguint el llogater,
no?
Això per la banda
del propietari,
a més,
si el pis
no està en masses
bones condicions,
doncs cuina,
llums sanitaris,
la Dixa
també facilita
fins a 6.000 euros
com a màxim
de subvenció
de fons perduts
per fer aquestes obres
de...
perquè entenc
que el propietari
ho fiquen,
ho presta
a l'administració,
no?
Això per la banda
del propietari,
per la banda
del llogater
té dret
per exemple,
pot ser
avinguda de Catalunya,
que un propietari
diu,
miri,
jo busco un llogater
per 400 euros,
cosa que estaria
una mica
per sota del mercat,
el propietari
pot demanar les ajudes
i el llogater,
si no,
pot ser que pagui 100
i la diferència
la pagui la generalitat,
no?
Aquest és el...
A banda,
la Dixa
també agafa pisos
de cessió,
és a dir,
que hi ha propietaris
i a Tarrerona
n'hi ha alguns
que se deixen
el seu pis a Dixa
durant 5 anys i mig
i en aquest cas
el que fa la Dixa
és buscar un llogater
i dir-li a l'Ajuntament
quan hi hagi la bossa
d'habitatge
de la seva llista
li faciliti
algun llogater
per a aquests habitatges,
no?
Amb aquests dos problemes
què preteneu?
Posar en el mercat
segurament molts pisos
que potser estan buits
i que...
Exactament,
trobem la paradoxa,
a més a Tarragona
com a ciutat
és encara més paradoxal
perquè és dels llocs
i espero que també
amb l'oficina local
i amb un cert plantejament polític
doncs es comenci a fer obra nova,
és a dir,
que es comenci a construir
novament habitatge públic a Tarragona
perquè fora del que has dit
de camp clar
però camp clars dels anys 80
no s'està construint,
no?
Però té la paradoxa
que falta habitatge
i les xifres
i s'han publicat recentment
a Tarragona
parlen de més de 10.000 habitatges buits,
no?
Quan imagineu
el que seria construir 10.000
evidentment no pots pretendre
mobilitzar 10.000
perquè alguns estan molt malament,
no?
Però justament el que pretén
és també mobilitzar el part 8
d'habitatges
que és un focus de problema
que per això també es fa
el de la rehabilitació
perquè hi ha zones
que els propietaris
tenen els pisos buits
per intentar que vagi
pujant de preu l'habitatge,
no es cuiden,
passen després
gràcies
com les que recentment
han viscut, no?
De no cuidar façanes,
etcètera, no?
Heu calculat des de Dixa
quants pisos
podeu arribar a moure
amb l'Ajuntament
en aquest conveni,
en aquest programa
d'intermediació
a través de la futura
Oficina Local d'Habitatge?
Es fa difícil
perquè una de les coses
que també s'implementaran
aviat
quan s'aprovi la llei
d'habitatge
que està en el Parlament
és el Registre Unit
de Solicitants.
un dels problemes
que tenia ara
el govern català
i a Dixa
és que no hi havia
un registre de solicitants,
no?
Llavors fa difícil
saber la demanda.
Sí que és un programa
que en principi neix
per entendre'n
sense límit.
Vull dir,
no s'ha dit
doncs mobilitzem
40 o tenim ajudes
per 40 o 100
o 200,
sinó que en principi
neix sense límit.
I dependerà
molt també
del que corri
el boca a orella
com diuen
i de la pròpia
implicació municipal
en el sentit
que no és el mateix
treure un anunci
a aprofitar els mitjans locals
o enviar una carta
als propietaris
perquè això
l'Ajuntament
no sap
per l'IBI,
dient
mira,
aquest programa
estaria bé
que l'habitatge
el fiqués
a exposició
de buscar un llogat.
Dependrà molt
de la implicació
municipal,
no?
I el programa
està aquí
és una eina,
no?
És qüestió
d'utilitzar-lo.
És una eina
que en qualsevol cas
sigui perquè quedi clar
que hi ha gent
que ens estigui
escoltant
que això
es posarà en marxa
a partir
de la constitució
de l'oficina local
d'habitatge.
Sí, exacte,
això és important
perquè això fa mal dir
en llocs
on no està funcionant,
vull dir,
per exemple,
per Diàgua Valls
està funcionant,
a Can Brils,
al Vendrell,
allà pots dir,
de nou a una
poden anar-te'l lloc
i segurament hi haurà
pisos de llocs
més barats
que en el mercat.
Aquí la voluntat
és fer-ho,
si no,
no ho diria
i pel que sé
en mes i mig dos
és probable
que ja estigui funcionant.
En fi,
és un projecte,
una iniciativa molt interessant
que a més això
pot ser una realitat
en poques setmanes
així que segurament
en tornarem a parlar
amb més detall
més àmpliament
d'aquí poc temps.
Avui hem repassat
una mica tota
l'actualitat
que envolta Dixa,
l'empresa pública
que gestiona
pisos de protecció oficial
en diferents punts
del Tarragonès.
Ho hem fet amb el seu responsable,
amb el delegat
de Dixa Tarragona,
Jordi Navarro.
Moltes gràcies
i fins la propera.
A vosaltres.
Bon dia.
Bon dia.