És un quart d'una del migdia i un minut segueix endavant el matí de Tarragona Ràdio.
A les 10 del matí escoltàvem l'alcalde de la ciutat,
també el regidor de Joventut i Festes, Carles Sala,
feien la seva valoració al voltant de les deixades i enrere festes de Santa Tecla,
valoracions positives en quant a la participació del públic en general,
sobretot valoracions molt positives en quant a les entitats de la festa,
la bona predisposició que en tot moment muntava,
feia en palesa si s'havia de modificar qualsevol tema en funció de la meteorologia.
També s'ha valorat molt positivament els espais alternatius
que es van haver d'habilitar justament a causa de la pluja.
Cerquem ara altres valoracions.
D'una banda, la de vostès que han gaudit de la festa i que ara ens poden estar escoltant,
si volen donar la seva opinió sobre el que aquí es digui,
ho podran fer en qualsevol moment.
Només caldrà que marquin el 977-24-4767 a través del directe de Tarragona Ràdio.
Podran expressar la seva opinió en directe, com dèiem,
o bé també a través del correu electrònic almatí arroba tarragonaradio.com,
almatí arroba tarragonaradio.com,
per expressar la seva opinió al voltant de la festa.
Ja ens acompanyen dues de les persones que hem convidat,
encara s'han d'incorporar altres veus.
Saludem primer que tot en Jaume Guas,
que és director de les bars Santa Tecla.
Jaume, bon dia.
Hola, bon dia.
Pitu Rovira, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Integrant dels portadors de l'Àliga, eh?
Ni president, ni...
Molt bon dia.
Ha quedat clar que som com una mena de moviment assembleari.
Immediatament s'incorporarà ara també aquesta tertúlia.
Javier Felip és el president del Vall de Diables.
I a l'altre costat del fil telefònic tenim en Jordi Llort,
és el coordinador d'Inauta Produccions.
Jordi, molt bon dia.
Bon dia.
Sabem que no pots ser entre nosaltres
perquè t'has fet mal en una cama.
Ho lamentem moltíssim.
És molt important, això?
No, no.
Avui mateix he anat a buscar l'alta.
Vull dir que demà ja vaig a treballar.
Ens havies preocupat, eh?
No, no.
Molt bé.
Doncs, a veure, Jordi, la dificultat del telèfon ja sabem quina és.
Tindràs la línia oberta en tot moment quan consideris oportú intervens
i de ben segur que ens podrem coordinar tots perquè pugueu intervenir.
Això sí obliga els nostres convidats a que es posin aquests antipàtics auriculars
que regulin la veu perquè a vegades el so és molt fort.
Ara sí que podem saludar en Javier Felip, president del Vall de Diables.
Javier, bon dia.
Bon dia.
Benvingut, si us sembla.
Partim de les apreciacions positives, lògicament, que es podia fer des de l'Ajuntament.
Hi ha molts aspectes positius de la festa, només faltaria.
Hi ha d'altres que no ho són tant i també ens agradaria que sortissin
a través dels nostres convidats i també recordem a través dels oients.
Jo insisteixo molt en el telèfon, eh?
Perquè a vegades és allò que es parla molt al carrer i després quan tinc oportunitat
d'expressar la meva opinió, doncs quasi que la delego en altres veus, no?
Vostès, si volen dir la seva, ja saben que lliurement ho poden fer fins al punt de la una.
Valoracions positives, com dèiem, institucionals, la participació de la gent,
increïble, milers de persones al carrer, gairebé en tots els actes
i en tots els escenaris que simultàniament ens oferien diferents possibilitats festides.
Valoració dels espais i, com sempre, en valoració de l'actitud,
el comportament i la bona predisposició en tot moment de les entitats.
Comencem per aquí, vosaltres que representeu tres entitats de la ciutat de Tarragona.
Pitu, per exemple, què et sembla? Primera valoració.
Entrarem a fets concrets perquè la Lliga també ha tingut el seu moment de glòria
en aquestes festes. Ara en parlem.
No, a veure, el de la participació de les entitats, com sempre, no?
La festa major no seria possible sense aquesta participació d'aquestes entitats.
Això ho hem de tindre clar.
I no hi hem de comentar-ho més.
Ja està, no? Està aquí, ja està amb la quantitat de gent que hi participa.
Els espais alternatius, doncs, han funcionat,
perquè, doncs, se suposa que estava previst.
i en quant a la participació del públic general,
doncs, una vegada més, també hem de dir que,
i si algú en tenia algun dubte,
i en guany s'ha demostrat, aquesta festa està totalment consolidada.
I això ho demostra quan les inclemències del temps van a la nostra contra, no?
Quan parlava des de l'Ajuntament, jo recordo dissabte,
el dia de l'entrada del Bras en directe, Carles Sala,
responsable de Joventut i Festes,
en aquell moment, doncs, destacava molt això.
òbviament, les entitats participen,
però de quina, quantes facilitats totes les del món
havien donat les entitats, malgrat les dificultats
que implicava, doncs, fer aquesta petita passejada de la relíquia, no?
Aquí sí que es volia posar l'accent,
òbviament, des del moment que participen a la festa
hi ha bona predisposició, però fins i tot,
en moments de dificultat, vull dir, sumar i no restar, no?
Creixes les persones i tirar endavant aquell acte...
No, però quan es va sortir de la plaça a la font
per anar de la processó
i es veia que allò s'acabaria amb aigua.
Sí, sí, no, sí.
Es veia.
Tots estàvem amb els dits, caraguants.
Ja veies que allò anava per on anava, no?
La previsió és que a les 6 no plouria, però...
A les 6 i 10 sí.
No, però jo em referia a la participació ciutadana
en quant a la gent que va al carrer a veure això.
Que també, no?
I sortir de casa, veient com estaven els núvols i caurà,
doncs, home, doncs això també...
Jo quan em referia a la consolidació de la festa
és quan el poble a la festa se la fa seva, surt al carrer,
aplaudir, acompanyar les músiques
i donar-hi el caliu a tota la gent que, d'una manera activa,
participem a la festa, no?
I això és important, penso, també destacar,
perquè és aquell tòpic, sense el públic,
doncs no tindria sentit que nosaltres ens féssim el que fem.
Naturalment. Jaume?
Bé, no, és que el Pitu ja ho diu tot tant.
Més a més, aquesta va més.
A més, la idea és aquesta, no?
Sí que ha sigut una festa participativa
i no tot sobredor,
però bé, jo crec que podem donar gràcies
perquè el temps ens fot bastant, sempre.
Però bé, hauríem de canviar d'època de l'any,
perquè a setembre és així.
No, hauríem de...
No, però de totes maneres també hauríem de tindre
més espais alternatius,
vull dir, tenim un palau de congressos
que no l'utilitzem
i se'n parlem amb el Metropol,
bé no és mal que no hi vam anar
perquè no sé si on s'hauríem posat tots.
Llavors, esclar, hi ha coses que...
que dius que més val,
busquem espais alternatius grans
que on seria el palau de congressos.
Però això, és que només hi havia un espai alternatiu
pel que seguissi el programa
i els altres dies no n'hi havia cap.
I això també és un...
Per mi és un fallo, no?, d'organització.
Una cosa a tenir en compte, doncs, eh?
Sí, perquè, clar,
els altres dies què fèiem?
Telèfon amunt, telèfon amunt,
ara sí, ara no.
Xavier.
Sí, jo, amb el que deia el Jaume,
completament d'acord
en el fet de només tindre un dia
d'espai alternatiu pel seguissi,
tenint en compte que
portem pràcticament treballant tot l'any
per sortir dos dies només.
En el cas del Vall de Diables 3,
perquè el diumenge té el correfoc,
però que, si plou,
es faci la tant d'alluïment al metropol
únicament un dia,
una representació,
em sembla poc i un pèl de poca consideració
cap a totes les entitats que portem a fer una feina
molt important
durant tot l'any
per poder arribar a la festa major
i poder actuar
amb el ball,
els versots,
el que sigui de cada entitat.
El tema dels espais.
El Jordi, jo m'imagino,
el Jordi Llort que està escoltant
molt atentament.
A vosaltres la pluja
en algunes de les moltíssimes
també activitats que organitzeu,
sobretot adreçada a la gent més jove,
va afectar, entre cometes,
perquè els joves no van renunciar
a gaudir de tota la proposta
que els fèieu a l'empalmada
des dels jardins del Camp de Mar,
no, Jordi?
Bé, sí, bueno...
Per posar un exemple, eh?
N'hi ha molts més.
Sí, jo parlaré dels cíclops
que va ser la primera setmana,
el 15 al 17 i el 17,
i vam encertar a la festa major.
I així fent valoracions
en quant al temps,
sí que és veritat
que no va acompanyar massa,
però tampoc ens va ploure a nosaltres,
el tema que ens va anar a fer
alguna goteta, però no massa,
i després també,
més que res,
feia una mica de fred.
Però, vull dir,
entrant a valoracions del temps,
no crec que tampoc fos un motiu,
dins de la respectivitat que fèiem,
que era el cíclops
de la mostra de les visuals,
no crec que fos un motiu
que vam tindre menys assistència, no?
Vam tindre més o menys
de menys assistència que l'any passat,
però,
i en guany era la quarta edició,
i la cosa hauria de continuar creixent,
però, doncs,
degut d'altres motius
que després ja,
si encara explicaréu alguna cosa,
doncs,
la gent no va acabar
de pujar massa, tampoc.
Em diuen, Lluís,
que tu...
Sí, sí, digues, digues.
Perdona, que més o menys
hem fet una valoració
de 1.500 persones,
que van pujar a veure
molts de les visus dels cíclops,
hi havia treballs
de molta gent d'aquí Tarragona
i dels voltants,
i diguéssim que ajudem una mica
l'artista a produir la seva obra
i a mostrar-la, no?
I clar,
sempre l'hem ubicat
en testa major,
però en guany ens hem adonat,
potser que,
a la ver,
tantes activitats podamades
i, a ser una cosa molt específica,
fora del context tradicional
o del festiu de les festes,
doncs, potser això
desvirtu una miqueta
i, segurament,
doncs,
canviem les dates dels cíclops,
el traurem de la festa major
i, possiblement,
el lloc també podria saltar.
Sempre ho fem ara,
i els cotxadors ho fem últimament
i, bueno,
degut a aquesta poca existència,
segurament perquè la gent
estava a altres llocs,
més de caire,
més festa major,
no?
Diguéssim que
una mostra greus visual
és més,
vol un públic
més especial,
més específic
i, potser,
unes altres dades
que ajudinem a millorar
l'assistència.
Curiosament,
ha trucat un oient,
el Lluís ens ho comentava
per línia interna,
és que, a més,
tot just que ara del Jordi
diu això que diu,
massa actes,
es podria repartir
amb Sant Magí,
que és una festa molt pobra.
Sí,
i també cal dir,
això ho he dit
per altres preus,
també,
que també hi ha
un temps molt curt
entre festa petita
i festa gran,
no?
Llavors,
també,
això també
és un tema
de tractar,
no?
Si pugis una,
baixes l'altra,
pugis les dues,
no te m'han sentit,
amb un mes de diferència,
vull dir,
clar,
això és més complex.
Pitu,
què va passar amb la Lliga?
Què va passar?
A veure,
què va passar?
Suposo que hi haurà moltes coses
el que va passar,
no?
i potser et refereixes
a aquest comunicat
o a aquest comunicat
que hem fet,
no?
A veure,
nosaltres,
i ho explicaria,
nosaltres cada any,
ja fa bastants que ho fem,
d'una manera irònica,
el dia 21
és un dia
d'una participació
molt espontània,
aquest acte
de la baixada
de la Lliga
sempre ha sigut
molt espontani,
no?
Si no,
no seria això,
ja està,
no?
Però nosaltres,
potser pel nostre tarannà,
no?
Sempre hi hem volgut
afegir alguna coseta més
i jo recordo
que el primer any,
com estava molt calent
la qüestió de,
i feia una miqueta d'història
per situar-nos,
eh?
Com estava molt calent
tota la qüestió
del trasbassament
de l'Ebre
i tota la història aquella,
se'ns va ocorrer
posar-li el vell de l'àlia
que no porta res
el dia 21,
un any
hi va portar
una botella d'esertres,
però aquell any van dir
escolta'm,
tu,
va,
fem alguna cosa
més crítica,
més irònica,
no?
I van posar-li
un ús del trasbassament
i escolta'm,
tothom
que va entendre allò,
els primers
els de la banda
de l'alegria d'en Posta,
cal dir-ho,
o sigui,
els va semblar collonut,
no?
Hòstia,
molt bé,
no?
Perquè va tindre
una repercussió
amb els cercles
que han de tindre-la,
ja està, eh?
No tothom ho entén
ni tothom s'hi fixa,
ja està,
el miro que porten,
és igual.
Escolta,
i no és ni reverent
ni respetuós
ni res d'això,
senzillament
expressa una opinió
i...
Hi ha un punt
que fa dos anys
quan va entrar
el nou arquivisbe
l'alegria
anava mitrada,
no?
I ningú es va
esgarrifar
fins al punt
que moltes fotografies
d'aquesta nit
han sortit
fins i tot
en programes
oficials
i catàlegs
de l'Ajuntament,
no?
I en guany
ens hem sentit
realment molestos
per el que ens ha passat,
no?
En guany
i em sembla
que no ens hem d'enganyar,
un dels temes
més calents
i més així
més al carrer
és el del famós
pàrquing
de la plaça
de l'Escorxador
i de l'antic
Col·legi Jaume I,
no?
I com nosaltres
asseixem allà,
però se'ns va ocorrer
així de cop i vol
d'escolta,
en tu en guany
ho tenim molt fàcil,
no?
Posem-hi un tiquet
d'un pàrquing
molt irònic
en el qual posava
que aquell pàrquing
s'inauguraria
l'any 2020,
potser encara
l'encertarem.
En ritme que anem,
potser sí.
Ja estimem
que no podeu guardar
aquest tiquet
perquè no sabeu on és,
però bé,
ara...
Vam reposar un tiquet
molt gran,
l'escolta
dels pàrquings municipals,
el de l'Ajuntament
i posàvem això
a la data
de l'any 2020,
no?
1 de gener del 2020.
I a la part darrere
vam posar una matrícula
d'un cotxe,
no?
Vam matricular
a l'àliga.
Tonejar a l'àliga.
L'àliga tunejada,
efectivament.
Vam posar un cap,
quatre zeros,
i que tothom interpreti
allò del zero a l'esquerra,
i llavors tres lletres
que comporten
totes les matrícules,
no?
Una N,
una D i una M.
I que tothom
s'ho agafi
per on vulgui,
aquesta N.
I ja està.
I vam sortir,
vam fer la baixada,
vam arribar a l'Ajuntament
i vam deixar
l'àliga dins
de l'Ajuntament.
I cada any
aquest tunejat,
aquest element irònic,
doncs l'hi deixàvem allí
i l'endemà,
doncs al voltant del migdia,
un de nosaltres
anava allí,
treu els elements,
se'ls emporta,
posa el colom
i a la darda.
Sorpresa,
en l'any arribem allí,
ostres, tu,
on és el etiquet
i la matrícula?
Ens va desaparèixer, no?
No ho sé, tu,
ens hem sentit
molestos, no?
Dius, home,
per què s'enfadeu?
Home, no s'enfadem, tu.
A algú li haurà tocat
el crostó,
o potser la pell
és molt fina.
Escolta, doncs,
els parlaments
de dames i vells,
clar,
això,
davant dels parlaments
de dames i vells,
això és com a molt innocent,
no?
A més,
a més,
ens sap greu
i dir l'infantil,
però ens ho guardem,
això ho tinc guardadet,
perquè potser
dintre 20 anys
és com la senyor
que està jugant a classe
i et treu la joguina
i no te la torna,
no?
És allò,
ja que parlaves
d'aquest simil infantil.
I llavors molta gent
ens ho preguntava,
què ets tu?
Vam anar a veure
allò que no ho vam veure
de prop i no hi era?
Clar,
no saps què contestar,
no?
I dius,
m'ho han robat,
i m'ho han robat
dins de l'Ajuntament
que està vigilat.
Heu demanat
explicacions formals
amb aquest comunicat
d'alguna manera
i, escolta,
va ser una cosa
individual
d'algú que passava per allà
o ha sigut una cosa
diguem-ne
d'algú que va pensar
que, a veure,
que era incorrecte
des del punt de vista
institucional,
no ho sabem, no?
Nosaltres esperem
que no s'hagi ningú,
ningú s'hagi ofès
per una qüestió
d'aquí d'aquestes iròniques.
Recordem el telèfon
de la ràdio,
977 24 47 67,
si volen expressar
alguna opinió
o participar
d'aquesta tertúlia
sobre aquest fet
que acaba d'explicar el Pitu,
no sé si el Jordi
que el tenim al telèfon
i si aixeca la mano
o el veiem
o de la taula
vol dir alguna cosa?
Bé,
referent una miqueta
a temes així
una mica irònics,
a la quantitat
per a entitats
o gent que fa la festa major,
nosaltres també en guany
havíem plantejat,
de fet vam inaugurar
el divendres
dia 15
amb un especial,
que era
especial Xar3,
i una miqueta
també
preteníem
que la gent
en parlés
i ens sembla
que una mica
va funcionar,
doncs,
tornar a recordar
tot el tema
la problemàtica
de Xar3,
doncs,
que hi ha una plataforma
darrere
que reivindica
aquest espai
com un centre d'ària
que té a ser contemporània,
i doncs,
bueno,
ja sent tots
que la cosa
està molt embolicada,
que en principi
la Generalitat
ho ha donat
per ubicar
l'escola
d'ofici
d'adiomes,
i la cosa
ara està així,
però realment
aquells no volen anar,
hi ha molta gent
darrere
qui vol anar,
però no se'ns acaba
d'escoltar,
i bueno,
doncs,
volíem deixar clar
bé tothom
tot el que volia
dir això
de la Xar3,
també mostràvem
a la gent de Tarragona
tot l'espai de dintre,
un espai
que no s'hi pot accedir,
i doncs la gent
té a veure
realment
què és allò,
i durant tres dies
vam estar
passant les imatges
de dintre
la Xar3.
La festa
com a espai
ciutadà
ha de tenir
doncs
en determinats moments
i en determinats espais,
aquest torre
reivindicatiu,
en tenim prou
amb allò
que ens aporta
la tradició
dels valls
a Vall de Diables,
de Masivell,
Serrallongues,
n'hi ha prou
amb això?
O podem aprofitar
aquest marc
de la festa
que a més
és molt heterogènia
en quant a participació
joves,
nens,
joves més alternatius,
joves menys,
vull dir que hi ha de tot,
podem aprofitar
aquest espai
de la festa,
ho hem d'acotar molt
el tema de la crítica
i dedicar-nos només
a la diversió,
què en penseu?
Home,
jo crec que no,
que és completament obert
i si no ens estancaríem,
si ens quedéssim
només amb la tradició,
el que es va fent
des de fa segles i segles
no haguéssim avançat
en cap moment,
jo crec que és bo
que agrupacions de gent,
colles d'amics
que no participen
en cap moment
en res de la festa major
ni són membres
de cap entitat,
decideixin fer-se una samarreta,
decideixin posar-se un barret,
baixar el dia de l'Àliga
d'una certa manera
o amb el que sigui,
jo crec que és bo
perquè això és el que fa
gran a una festa major
i això és el que la fa participativa
i fa que la gent
surti al carrer
a passar-s'ho bé.
És bo criticar,
és bo.
Doncs,
continuem,
penso que hi ha
alguna trucada
o alguna comunicació
en directe
amb la ràdio,
sí?
Doncs donem pas
a aquesta trucada,
bon dia.
Hola, Iolanda,
bon dia.
Amb qui parlem?
Amb la Marc Oso.
Endavant, Marc,
quan vulguis.
Mira,
jo volia comentar-li al Pitu
el dia d'ahir,
el diumenge,
quan va començar a ploure
i vam entrar
tot el que són
els components
del seguici
dintre de la catedral,
doncs que sempre que plou,
doncs el braç de Santa Tecla
fa el ton per tot
el que és l'acxís
de la catedral.
I el braç de Serrallonga
i la Moxiganga
ens vam quedar,
doncs ens vam posar
en un lateral
i ens vam quedar
en un pan de nassos
perquè per allà
no va passar
el braç de Santa Tecla.
Jo t'ho puc ho vaig veure, eh?
Vale,
doncs avui m'he enterat aquí a...
Esti, llavors ens estàvem bullant fora,
vull dir,
jo tampoc vam veure res.
Doncs avui m'he enterat
que això va ser
l'ordre de l'alcalde,
que va dir
que com que hi havia tanta gent,
doncs que no es feia,
o sigui que feia la L,
entrava pel mig
i cap a la capella.
Ens vam quedar,
doncs així,
en un pan de nassos.
El que ha vist
va ser què va passar
amb la seva creu,
però el que és la relíquia,
doncs no.
Va dir que eren
òrdenes de l'alcalde
i que per allà no es passava
i no es va passar.
I era per comentar-te
per què aquest canvi,
si sempre s'ha fet
el tome tot a la catedral.
I li pregunta el Pitu, eh?
El Pitu,
et fa cara de fer l'alcalde.
El Pitu diu,
ui, ui, ui,
i ara jo què dic?
No sé què és això d'alcaldia, eh?
No ho sé.
Perquè veieu que l'alcalde
està té més forç
inclús a l'arcabisbe, no?
El què?
Que té més forç
l'alcalde demanar
que inclús l'arcabisbe
amb el seu territori,
amb la catedral,
m'entens?
Sí, però és que no sé què dir-te,
que hi era normal.
Els que es van quedar fora,
que vam seguir,
i és que hi havia gent
que va seguir el Cercavila,
fins als...
després dels Cerculets,
em sembla que no venia ningú més,
tota aquesta gent
des dels Diables
fins als Cerculets
es van estar mullant,
mullant,
fent el Cercavila,
mentre hi havia gent
dintre de la catedral.
Quan va ser el moment
d'arribar l'àguile
i tots aquests elements
dintre de la catedral,
van tindre bufetades per entrar.
Òbviament anàvem mullats,
però és que, esclar,
jo no sé si el braç
va donar el to o no,
però amb els torcs de caballets...
Són tancatades no físiques.
No, no, no,
no físiques no,
però realment entrar
a dintre de la catedral va ser...
Hi havia un tap, eh?
Hi havia un tap
a l'entrada de la catedral.
Nosaltres vam tenir problemes també
per poder entrar i sortir
perquè hi havia moltíssima,
moltíssima gent, eh?
Però no crec que...
El braç és que no hauria pogut
fer res més, em sembla,
fer nyerraig per entrar
a dintre de la capella,
perquè és que realment
allò estava...
Estava que...
Mare, alguna cosa més?
No, no, res més,
que dic que inclús
la banda de les tres caigudes
de Triana
t'ha de fer el tom
a tota la catedral,
vull dir que no hi havia cap problema,
per això et dec...
No sé per què, no sé per què.
Va fer el tom?
Va donar el tom, sí, sí,
va passar per davant
al mig nostre, i tant, i tant.
I va fer una salva,
bueno, sense disparar.
No, no, va ser un moment
complicat i difícil.
Molt bé, gràcies, eh?
Adéu-siau, bon dia.
Tenim un correu de la Rosa.
Diu,
per Santa Tegla Petita,
dos punts.
Són molt petits
i el públic no pot veure'ls
quan realment val la pena.
A la plaça de la Font
és imprescindible
un escenari
on hi puguin fer
la seva tanda d'alluïment.
Esteu d'acord amb la Rosa,
em penso, eh?
Perquè veig que diuen que sí.
Sí, sí, sí.
I aquesta és una qüestió.
Tenia el pap, jo, això.
Ho tenia el pap.
Això fa anys que surt
any rere any
i no se li dona solució.
És que enguany,
jo estava...
És que inclús ho vaig dir
aquí a la ràdio, no?
De dir que enguany
intentaria que els elements
pugessin a l'escenari.
Quina era la meva sorpresa
quan arriba el Passa del Font
no hi havia escenari enguany.
O sigui, n'hi ha hagut cada any
per la Santa Tegla Petita.
I sempre han ballat a terra.
No sé, això és un fallo
de l'organització brutal.
Però això és fallo d'organització.
Jo, a més, crec que la Santa Tegla Petita
és probablement un dels actes
que més gent treu al carrer.
Que totes les famílies
es mobilitzen per veure el nen.
I treu allò.
Que surt el cosí, el nen...
El papa, la mama, els avis, els tients...
És un...
O sigui, es tracta tota la cercavila
que vagin juntets, que ballin, no sé què.
Però el moment d'arribar
a l'hora d'allluïment del grup
perquè ho vegi tothom,
l'organització passa olímpicament.
Que seria el moment que es veuria millor.
Perquè a la cercavila és complicat.
Tots són petits.
Tots són petits.
I realment el patatuf petit
és que no es veu.
És que és molt petit, eh?
Estem parlant de canalla molt petita,
de 3, 4...
3 anys, ja.
Hi havia un guany, hi havia un de dos
que feia 3 anys,
però vull dir que érem petits.
Els diables, òbviament,
els veuen perquè...
O tots els elements de foc es veuen perquè
obren una mica l'espai.
Els altres no, eh?
Els altres es queden colgats allà de gent.
I això, a part de tots els cotxets,
perquè ja estem començant a portar cotxets
com antigament.
Bé, tornarem a aquesta qüestió dels cotxets,
perquè no vull fer esperar un altre llet
i després reprendrem aquest tema.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Amb qui parlem?
Mira, soc José Navarro,
soc un dels portants dels nanos nous d'aquí de Tarragona.
Endavant, quan vulguis.
Soc representant dels nanos.
Jo el problema que ve, a part d'això...
A veure, quan van entrar a l'Ajuntament
per començar la cercavila,
se van dir que sortiríem,
però que si plovia faríem el que és
la tanda de lluïment a dintre la catedral.
Per començar, no se va preveure la quantitat de gent
que podria entrar a dintre la catedral,
perquè una tanda de lluïment,
si se vol fer bé,
té que estar ben feta.
No podem arribar allí tots
i que cadascú ho veia la seva.
Després, naltros, per exemple,
van tindre un problema a l'arribar allà,
que és que, com cada any,
van tombar cap a la dreta,
van anar a parar al Consell Comarcal,
i jo t'he posat segura
que vaig estar una hora buscant
amb algú de l'organització
per a veure què feien amb els nanos,
perquè estaven fora,
s'estaven mullant,
tant naltros com els nanos vells.
i no trobaven a ningú.
I en el moment que van trobar,
no sabien què dir-nos.
Si hi havia algun problema,
perquè se va dir que hi havien puestos
en què s'hi plovia,
s'ha faria alguna cosa,
no sé,
en el moment que s'arriba a la catedral,
si hi ha gent de l'organització
es podien haver dit
que entreu dintre la catedral
o a veure què feu.
Van estar allà,
sobre una hora,
esperant fora,
que al final van a fer els caps
i van anar a l'altre
per a la nostra compta a l'Ajuntament.
Jo en aquest aspecte
ho vaig trobar una mica,
una mica patètic.
I entrar a la catedral
i veure com s'estava barallant
l'organització amb gent del seguici,
en l'espectacle que estava donant
allà dintre,
és una mica lamentable,
la veritat.
José,
quina creus,
sota el teu punt de vista,
que hauria estat la solució?
Perquè, clar,
és un moment molt complicat per tothom.
I per vosaltres més,
que teniu unes figures,
a més,
com tu bé deies,
que s'estava mullant.
Jo patia moltíssim...
I s'acaben de restaurar les figures.
Veies com s'anaven posant plàstic
sobre les figures
i deies,
avui, això, no?
És que nosaltres no portàvem ni plàstic,
però, clar,
nanos no porten res.
I ara també s'ha de comptar
que hi ha molts nanos vells,
per dir alguna cosa,
hi ha gorros,
hi ha coses que són de cartó o pedra
i no sé com haurà quedat tot això.
Va ser conflictiu, doncs,
en aquest moment?
Sí, va ser conflictiu
perquè, ja t'he dit,
nosaltres vam arribar al pla de la catedral,
al pla de la seu,
i vam tombar cap a la dreta,
cap a un set comarcals,
se van ficar allà sota els porxos
i allà van estar esperant
a veure si venia algú
o se deien algú.
inclús n'altres vam anar a buscar
amb algú de l'organització
i no, és que no trobàvem a ningú.
A ningú, a ningú.
José, alguna cosa més?
No, més que res,
tindria una miqueta en compte tot això,
que a part el que era el seguís,
sí, va canalla,
va, a part de la gent gran
que sortim,
doncs va canalla
i, la veritat,
mullar-se com se va mullar,
doncs a la canalla
també li afecta molt.
Perquè la canalla,
nosaltres podem tindre un costipat
i anar a treballar,
però la canalla també tenen al col·legi.
Doncs moltes gràcies, eh?
José, per la teva aportació.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a tu.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu-siau.
Són opinions
que cal tenir en compte
persones que van viure
i que van experimentar,
doncs, una miqueta
com es va desenvolupar.
Sembla que s'està centrant
bona part de l'atenció
en el que va ser
la processó de visada.
Però cal prendre nota,
perquè ja dèiem,
al setembre,
normalment plou,
això ens ha d'ensenyar
a tots plegats, no?
Ja sabia que es plouria,
perquè portaven dies
anunciant-ho,
que hi haurien pluges
pel cap de setmana.
El que sí que es va detectar
és una certa descoordinació
entre l'organització.
És que, per mi,
el que falta...
Com si has agafat
allò que es diu
amb els pixats al ventre.
Sí, el que falta
és que hi hagi un senyor
que tingui l'autoritat
suficient per dir
senyor, se suspèn el seguici.
Això és el que falta.
No podem estar pendents
si plourà,
si deixarà de ploure.
Això és increïble.
Vull dir,
no belluguem entitats,
belluguem entitats
que cada entitat
porta 25, 30 o 40 persones.
Cada ball.
Això és impossible.
Tu saps la quantitat de trucades
que es van tindre que fer
el matí de Santa Tecla?
I, bueno,
és que jo ja...
A les 11 pugeu,
a les 12 baixeu.
Escoltes, això és increïble.
Com que vesteixi,
despulla't,
posa't, treu...
Clar, això és...
Jo crec que fa falta...
Però imagineu per un moment,
perdona, Jaume,
que s'hagués decidit
suspendre
la processó a la tarda
quan a les 5 de la tarda
semblava que no plovia.
No, no, i ara pregunto
què hagués passat.
No, és que...
No passa res,
no sembla a mi.
Vols dir que tothom
hagués estat conforme
de suspendre?
Doncs, bueno,
si se suspèn, se suspèn.
Però és que algú
ha d'aprendre
de què té la terminació.
De totes maneres,
perdona que et talli,
quan va començar a ploure,
el mínim que hagués pogut
fer l'organització,
a més de dir
seguiu,
els nanos
cap a l'Ajuntament,
perquè estàvem al carrer
i jo,
els diables que espavilin
perquè ja poden córrer
i tothom que tirin enrere
i cap a la catedral.
No continuar el seguissi.
Eh?
I s'hagués acabat el problema.
Van arribar, van fer,
tot el seguissi.
Menys mal,
no sé qui anava davant
d'organització,
menys mal que no va fer
el recorregut nou,
perquè són capaces
de fotre el recorregut nou
i acabarem de liar-la ja avui.
I acabarem de liar-la.
Però, bueno,
jo crec que el que falta
és aquest senyor,
aquest cap tècnic
o qui sigui,
que digui,
se suspèn cap aquí
i cap allà.
Dicem-ho,
s'està de polítics.
Som els tècnics
i som la gent de cultura,
la gent que està al carrer,
els que tenim que decidir.
I les reunions que es fan
per explicar
que l'Àguila va a darrere
de no sé qui
i jo vaig a darrere.
A nosaltres això
no ens interessa.
Ja ho sabem.
A nosaltres fem reunions
per dir-se,
senyor,
si plou,
què voleu fer?
Pleguem,
suspenem.
O fer reunions
en coses concretes,
perquè qui treballa
al carrer
som nosaltres també.
I bellugar la gent
ens costa molt.
I quan plou
és un caos total.
I sempre ho ha sigut.
Totes les vegades
que ha plogut
sempre ha sigut un caos total.
Sempre.
Que no vulgui ningú
dient que
hem solucionat el tema.
No.
no l'ha solucionat mai.
El Javier vol intervenir
també a una altra trucada?
Si vols.
Sí,
jo el que volia comentar
és del dia 23,
perquè allò va ser,
fins a cert punt,
nosaltres rèiem
quan estàvem al local,
perquè no sabíem res.
Ens anàvem trucant
entre entitats.
Ei,
altres què us han dit?
Doncs en altres res,
en altres tampoc.
No sabíem què feien.
Sé que ens truquen
i diuen
hi ha baixada d'ofici,
no que hi haurà
tant de lluïment.
Hi havia un descontrol.
Portàvem des de
tres quarts de vuit
del matí
al local,
que ens diguessin alguna cosa
i la trucada mai va arribar.
El fet de la tarda,
a l'hora de l'anar
de processó
no plovies,
va sortir,
correcte,
però en el moment
de la processó
jo crec que es veia,
que tots ho sabíem,
que ens mullaríem.
I com va ploure.
I va ploure molt.
I els diables ens va...
Ens va pillar allà.
Ara estàvem ballar.
Nosaltres estàvem,
que som els primers,
just davant de la colla jove.
Vull dir,
estàvem a la meitat
del recorregut.
Vam anar ràpid
que és el més ràpid que podíem,
però hem arribat xops,
he dit a la catedral.
Ara de seguida
li donarem la paraula
al Jordi,
que com que el tenim al telèfon,
pobre,
no el deixem intervenir,
però ara,
si em permeteu,
donem pas a una altra trucada.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El seu nom?
Jordi Guas.
Jordi, endavant.
Bé, a veure,
ja me'n vaig aixafat
el que volia dir,
perquè és que
tothom que estem
a la cerca de vila...
Jo soc dels vells,
els quatre garrofers,
anàvem amb gegants
vells del cos del bou,
i al carrer Major,
quan va començar a pleure,
vam dir,
bueno,
això suposo que suspendrà,
les xiquetes aquestes
que van amb la samarreteta blava
i algú alquil a la mà
no tenien ni idea
del que s'havia de fer,
vam pensar,
bueno,
calla,
que tiraran pel carrer Santana,
ho tallaran aviat,
allò es va continuar
fins al cos del bou,
tothom mullant-se negats,
nosaltres vam guardar
els instruments,
naturalment,
perquè allò
tenia pinta de suspendre's.
No, no,
el braç no sortirà,
doncs el que estem fent aquí,
foteu els gegants
i els nanos
cap a l'Ajuntament
perquè s'estan mullant
i s'estan negant
i els altres correm
per amunt i punta
i anem dintre de la catedral,
però és que allí
no hi havia organització,
no hi havia coordinació,
en definitiva,
no hi ha ningú
que digui
aquí s'acaba això
i ja s'ha de fer això,
o sigui,
jo crec que el que falta
és una persona
que és la que ha de manar,
vull dir,
un d'aquests que va de blau,
molt petit o gran que sigui,
és el que ha de decidir
i el que ha de dir
senyors,
aquí s'acaba la cercavila,
els gegants cap a l'Ajuntament
que no vull que es mullin
i vostès
per amunt a la catedral
per fer l'estàndard d'allunyament
a dintre
quan passi el braç
i ja està,
jo crec que és això,
falta una persona
que mani
i organitzi
i sigui el que tingui
els pebrors,
diguéssim,
diguem-ho així,
de tallar la processó
i la gent que està al carrer,
doncs mira,
mala suert,
l'any que ve ja ho tornarem a fer,
així de clar.
D'acord Jordi,
gràcies per la teva trucada.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Jordi Llor,
vols intervenir també
en aquesta qüestió del seguir?
Si vosaltres vau ser damnificats
de la pluja,
però des d'un altre punt de vista,
com dèiem abans, no?
Sí, sí,
bueno,
i dintre d'això que dèiem,
que fa difícil a vegades
acabar que els actes
acaben de sortir
com tots esperem
o per debut d'organització
o increments des del temps,
doncs nosaltres també
cada any
sempre hi ha alguna cosa
o una altra.
I llavors,
doncs,
sobretot hem fet la reflexió
de canviar-ho de data,
sobretot perquè, clar,
Tarragona està molt saturada d'actes,
s'entén també
que els d'organització
dels ajuntaments
doncs estan a tope,
i clar,
tothom demana,
i clar,
també és veritat
que tots ens anem
i treballem tots
i, clar,
sempre esperem
que les altres parts
també s'impliquin tant,
però a vegades
hi ha problemes
i hi ha mancances
i, com que
passant de decla
està tot tan ple de coses,
doncs,
hi ha més possibilitats
que tot acabi
i, doncs,
una miqueta,
com no es podria.
I el temps també,
sempre,
cada any fa alguna cosa.
i, sí,
nosaltres ja hem arribat
a la conclusió
que el mourem
per Santa Tecla,
que, doncs,
aquest caire
diuenil
sempre el tindrà
i, bueno,
el Ciclops
ja potser
hi serà present,
però segur
que es mou
per les festes,
això, eh?
Per Santa Tecla,
la gent d'Einaut
estareu gaudint
de les festes
l'any que ve
i ja fareu
el Ciclops
en un altre moment.
Sí, i tant, i tant.
Donem pas
a una altra trucada,
si us sembla.
Bon dia.
Hola,
amb qui parlem?
Doncs mira,
soc Alfred
dels Gegants Vells.
Endavant, Alfred.
Doncs mira,
jo,
la meva qüestió,
a veure,
ara som tots bons,
no?,
per dir coses
i s'ha podiat fet això,
s'ha podiat fet l'altre,
que està bé,
no?,
perquè així s'ha,
tant parlant qui ve
se pot aprendre
de tot això,
però jo crec que
jo no tenia clar
que sortigués de professor,
perquè tothom
deia que no plouria
i tal,
després de veure
el dia d'abans
i com se presentava
el dia aquest
de la professora,
jo tenia clar
que no sortiria,
primer pel temps
que faria
i segons
perquè els cures
no treurien la relíquia,
això estava claríssim.
I jo ja ho tenia clar
perquè aquests
no s'arrisquen
amb mullars
encara que ploguin
dos botes.
Però no rovella
la relíquia,
eh?
Si has resistit
tants anys.
Però es mullen
les robes.
Sí, sí,
però els cures
són els cures,
això ho sabem tots.
Jo crec que una solució
podria haver sigut
abans de fer
la sortida
que està al carrer
que tots estem esperant
que arribi a Santa Tegla
per sortir,
jo el primer,
i sortiria,
jo què sé,
el dia Santa Tegla
i el dia després
i el dia a la Mercè
i el dia de misericòrdia.
Però jo crec
que podria haver sigut,
no sé,
replantejar una miqueta
la història,
pujar tothom
als valls i tots
i ja preparar
la professora
dintre de la catedral.
No arriscar-nos
a sortir al carrer,
no?
Perquè hi ha peces
molt antigues
com les nostres
que nosaltres ja se'n preocupem
de ficar-li plàstics
i tot,
no?
Però jo crec
que va ser una mica
de desorganització
d'aquesta,
no?
De dir,
mira,
sembla que no plourà,
anem a sortir tots al carrer.
Jo crec que això
s'ha de mirar
una miqueta més,
no?
Abans el company
dels nanos
ho deia,
no?
I jo ho vaig veure
com se fàvem
mullant els nanos
i feia llàstima
de veure tot allò.
I no hi havia ningú
que digués,
no, no, senyors,
vostès cap aquí,
aneu allà al Consell Comarcal,
ho teniu tot preparat
per no mullar-vos,
no sé,
jo veig una miqueta
de desorganització
dolenta d'aquell dia
que ja se podia haver preparat
abans perquè ja se sabia
que plouria.
Molt bé, Alfred,
gràcies per la teva opinió.
De res,
gràcies a vosaltres,
adeu.
Adéu-siau,
bon dia.
977 24 47 67
és el telèfon del directe
del matí de Tarragona Ràdio.
Si volen utilitzar
el correu electrònic,
resta a la seva disposició,
al matí
arroba
tarragonaradio
punt com.
Alguna cosa més a dir
del tema de la processó,
dic perquè el tema dels cotxets
que sembla banal
però no ho és,
també ho traurem.
Hi ha un altre tema,
el tema dels preus dels bars,
de les consumicions,
de l'accés de begudes alcohòliques
que provoquen determinades actituds
que danyen terceres persones.
En fi,
hi ha moltes coses damunt la taula.
Es diu molt,
sobretot es diu molt
dels cotxets
i de la gent,
els companyans.
A la Santa Téca,
el Petita,
és que la Santa Téca,
el Petita està passant
el que passava
fa 5 o 6 anys
enrere amb el gran,
no?
Doncs que els cotxets,
el pare,
la mare,
quan estem dient
que només poden anar
acompanyats en samarretes.
O sigui,
tots porten samarretes,
eh?
Però collons,
és que al final dius,
bueno,
és que allò,
és que la cucafera,
ho dic la cucafera
perquè em va quedar
molt l'atenció,
és que la gent
anava davant de la cucafera.
Jo no vaig poder tirar
ni una foto
ni veure la cucafera petita,
per exemple,
no?
Cui,
posar-se darrere,
no?
De darrere de la bèstia
a darrere del ball.
A mi m'és igual
si van acompanyant-nos o no.
difícil de resoldre això
amb el Santa de Cala Petita.
Però, per exemple,
nosaltres amb els petits
de l'ESVAR
som petits nens
de dos i tres anys.
No van ni un pare,
ni un pare.
Van tres personatges
que porten el ball.
Perquè potser la pròpia
la vostra estructura
és diferent.
Se'ls ha de recalcar tot.
Per exemple,
aquest tema,
això és que no els hi vaig poder fer
ni una fotografia.
D'acord.
Però a mi em sembla
que aquí
una de les coses
que resoldria aquesta qüestió
no resoldria
de tots els acompanyaments,
però sí que resoldria
això de la visualització
és l'actuació
d'un entenimat.
Que potser no cal
que sigui un entenimat
d'aquests de dos metres.
No, no, no.
Un entenimat de metres.
A mig en tenim prou,
perquè ho veus
en un altre estadi.
I aquest és un tema
molt curiós
perquè any rere any
surt aquesta qüestió.
Des que ha fet
Santa de Cala Petita
ja hi comencen a haver uns elements
i des de l'organització,
des de cultura,
no acaben de respondre
amb aquesta història
perquè això donaria
més comoditat
a tota la gent
que pot anar a veure
Santa de Cala Petita
i que la gent
que hi participa
segurament
hi participaria
d'una altra manera,
molt més còmoda.
De totes maneres,
Pitu i jo,
crec que tots estaríem d'acord
en el tema
de l'escenari tot plegat.
Després hi ha una part
que no depèn
ni de les entitats
ni de l'organització,
que és l'actitud cívica
de les persones.
A mi la veritat,
i no em fa res
parlar a títol personal,
em molesta moltíssim
veure com gent gran
impedeix
la visió de nens petits.
tan fàcil com dir,
passa,
posa't davant meu
i el pare o la mare
estan darrere controlant,
però deixa que la canalla,
que els nens i les nenes
gaudeixin de la festa
de la petita i de la gran.
Persones grans
d'una certa edat,
en fi,
que hi ha una actitud
poc cívica,
no per part de tothom,
hi ha tot arreu.
Però dic que hi ha coses
que per molt que una organització
o unes entitats
ho previnguin,
no ho podran resoldre,
sinó que li diguin
al ball de diables,
per exemple.
Aquests tiren la carretilla.
No, no,
però tot i que tiren
una carretilla,
Déu ni de vosaltres, eh?
Els pares prefereixen
cremar-se i fer la foto
a no tenir foto, eh?
Compatiu, també, eh?
I a més,
el moment més crític
per nosaltres
a l'hora de gent
és a la plaça
a les cols
quan arribem,
que ara el moment
de després de la carretillada
totes les famílies
veus que corren
a agafar el seu nen
per fer-se la foto
amb el cosí,
amb l'amica,
amb la tieta,
amb el tiet,
i allò és un caos.
allò no hi ha qui ho pari
i no hi ha manera
de fer-los estirar
i per una banda,
tu, l'organització
t'està dient,
vinga, va, va, va, va,
que si no ho tallem,
però dius,
és que no hi puc fer res,
és que no puc avançar-ho.
Però això també és la festa major.
Sí, això també.
Si la gent es llenci
damunt dels grups,
home, doncs clar,
evidentment,
per què no?
Perquè és que si no,
llavors anirem...
Sí, semblant que
fem coses de museu també.
Fem allò la processó
sense que es m'hagués tingut
la processó de Setmana Santa,
de la plaça de les Cols
que sí que s'haurà d'arreglar
que és l'espai per ballar
perquè...
per arribar als balls,
els focs ho tenen fàcil
perquè...
I allò es va mantenint.
La mostra de folclore viu,
els gegants,
nosaltres ho vam viure
a peu de plaça,
aquells gegants no van poder
fer aquell fi de festa
i ballar,
ja van haver de la partida
al carrer Marceria,
per tot arreu.
A mi això...
A mi no em molesta,
però està bé que passi
que sigui així.
Però jo, per exemple,
he vist imatges de més TV
o de Televisió Catalana
com se diu ara
i es veu que darrere...
O sigui,
de les escales a la gent
hi ha com a 3 metres
de 8 de gent
i llavors tanquen completament
un cercle
de 3 per 3
i allà dintre han de ballar
tots els elements.
Allò és impossible.
Als tors i que ballar
és impossible.
A les gitanes
és impossible que ballin
allà dintre.
Dius,
bueno,
està tot ple,
però és que resulta
que hi havia 3 metres
des de les escales
fins a la gent,
no?
No sé com s'ha d'acabar això,
no?
Posar tanques no ho sé,
però realment
algú sí que hauria
de mantenir
el públic
en ratlla
i enrere.
Però això és difícil,
home.
Home, sí.
És molt difícil
perquè és allò del passet més,
el passet més,
el passet més,
i qui fa això
tampoc percep
que darrere
hi té 2 metres lliures.
Però de totes maneres
bé a nosaltres
posem 30 i 40 persones
amb la samarreta blava
d'organització
que ens fan llaurar,
doncs coi,
en posen 30 o 40
de protecció civil
que tinguin l'engenant darrere.
Però tots els canvis
que es puguin produir
en una processó,
una cercavila,
una mostra folkloria viu
com comentaves tu abans
de la dels gegants,
que sigui per la quantitat
de gent que surt al carrer
a veure-ho.
Si tots no poden ballar
a la plaça a l'escola
i s'ha de repartir
per marceria,
jo ho trobo molt bé.
Perquè representa
que la gent té ganes
de sortir al carrer
i té ganes de festa.
Tot sempre
amb un civisme
com deia abans
i unes normes d'educació
que a tothom
se li suposen,
però bueno,
si s'ha d'acabar ballant
els gegants aquells
al carrer marceria,
ostres,
que ballin allà.
Parlant d'educació
i civisme,
hi va haver-hi
una molassera
que va ser agredida
la nit de la baixada,
no?
En quines circumstàncies?
Bé,
això va passar
quan la molassa
estava entrant
a la plaça del rei,
a la primera baixada,
i va haver-hi una petada
a l'esquena,
va ser,
a l'esquena.
La Marta va quedar,
bueno,
es va caure,
la van aixecar
entre els molassers
i això,
i la molassa
mentrestant
es van aguardar
i la van emportar,
se la van retirar
de la plaça La Font,
traient de tota la gent
i un cop estava fora
se li van adormir
a les cames,
estava molt adolorida.
Es va cridar
una ambulància,
la Marta va anar
cap a l'hospital,
li van fer les proves
i això,
però mentrestant
els molassers
van decidir
que no farien
la segona baixada
i em sembla
que era el dia
ahir,
no,
penses d'ahir,
dia 23,
hi havia l'explicació
dels molassers
al diari
per què no va baixar.
El problema,
o sigui,
aquest incident
però es va produir
perquè amb el Pitu
comentàvem
el dia de la baixada
que aquest any
els ànims
estaven molt encesos,
la gent anava
molt passada
a la baixada.
Però molt passada
en quin sentit?
A baixar,
agafar...
Del qual
i amb més ganes
d'aliar-la
de passar-s'ho bé.
Això s'ha comentat,
hi ha hagut molt d'alcohol
a aquesta festa.
Molt d'alcohol
a determinades edades.
Això també,
cuidado,
no lo dramatitzem
més del que és.
Era qüestió
de 25 o 30
en argument.
Sí, sí, sí.
Només, eh?
Sí, sí.
Naturalment,
si no,
imagina't, eh?
Ja està.
Sempre som fets aïllats.
si arriben a ser més.
No, però l'altra gent
anava pel costat,
saltava en potent,
la clàssica empenta,
perquè ja és aquí d'empenta,
però que no passa res,
no passa d'aquí,
però davant dels elements
que jo tinc controlats
així,
de l'àl·ligui i la molassa
perquè els portes al darrere,
hi havia això,
25-30 energúmens
que es dedicaven
a empènyer el cordó,
el Jordi anava al cordó
i d'altra gent
que posem al davant,
empènyer el cordó
contra...
25-30 de milers de persones
que hi havia.
Sí, sí, sí.
Llavors, clar,
com ho controles també això?
Doncs portant un cordó
de seguretat enorme
amb tios de 2,30 o no?
Hem d'anar a buscar
porters de discoteca, eh?
El dia de la baixada,
tant els portants
com els membres
del Vall de Diables
i altra gent que s'afegeix
que fem el cordó,
sabem que és un dia
que hem d'aguantar
i que rebrem cops,
espentes,
que ens tiraran una cervesa
sobre això,
però hi havia moments
d'allò complicats
que et giraves
i li deies a la gent
vinga, va, avanceu,
cap endavant,
cap endavant
i la gent et responia
i et feia cas
perquè se n'adonava
que allò havia de baixar
i per motius de seguretat
també allò havia de funcionar
i havíem d'arribar
a la plaça del Rei,
parar i després
tornar-la a baixar.
Aquest any
hi havia moments
que era impossible.
Un any va ser
el primer any
que vam haver d'aturar-nos
des del plaça del Rei
a l'Ajuntament
quatre vegades.
La banda no havia deixat
mai de tocar
la banda de...
no me n'ha recordat
quina alegria era
des de la...
bueno,
ni la primera
ni la segona baixada
mai havia deixat de tocar.
Aquest any
havíem d'aturar-la a l'Àliga
i dir, pareu,
esperem a veure si es calma
no avancem una mica
per poder avançar.
Va ser realment
una baixada complicada.
Vam arribar
cansats i preocupats
alhora.
Sí,
a nosaltres
no ens va quedar allò
la sensació
d'haver disfrutat
com altres anys.
Has disfrutat,
has deixat portar la gent,
has posat algú a dins
i l'has marejat,
que ja ens va bé.
Ens va quedar allò
que dius...
A nosaltres ens queden
moltes coses també per dir,
però tenim només un minut
suficient per agrair-vos
que la vostra companya,
per esperar que tot això serveixi,
perquè allò que està ben fet,
que continuï ben fet,
que hi ha moltíssimes coses,
i allò que cal, doncs,
revisar i modificar,
que es pugui modificar.
Moltíssimes gràcies.
Jordi,
ja ens comunicaràs
la data dels cíclops.
Sí, sí, sí.
Bé, també
treu d'informar
que
ara estem treballant
realitzant el 10D
i que, doncs,
pròximament
hi haurà un 10D
que el repartirem
per la xinxa de Tarragona
i altres llocs,
i és gratuït,
i més que gràcia
serà un recull
de tot el que ha sigut
els cíclops
d'aquest centre de Tecla,
i allà
explicarem a tothom
una miqueta més com ha anat.
Moltíssimes gràcies, Jordi.
Gràcies a vosaltres, eh?
Gràcies a en Jordi,
a en Jaume Guas,
gràcies a en Jordi Llort
i al Pitu Rovira
i al Javier Felip,
que no l'he anomenat.
Moltíssimes gràcies a tots.
Bon dia.
Moltes gràcies.
És la una, les notícies.