.
Tarragona, any 2006.
Una sèrie de robots han enviït el col·legi Sant Domènech Guzmán de la ciutat.
Es tracta de petits enginys motoritzats dissenyats per la prestigiosa empresa Lego
que han arribat de forma misteriosa com a part de simulacre d'una missió secreta a Mart.
En un primer moment semblen inofensius i de fet es troben immòbils la major part del temps.
Ara bé, quan algú els programa des del control remot són capaços de dur a terme l'acció més perillosa.
La comandant Txell és l'encarrada d'explicar a un jove grup de científics
quin serà el seu paper en la missió i com hauran de relacionar-se amb els robots.
Tenim un problema bastant greu i és que acabem de rebre una trucada d'uns companys nostres
que estan a la base espacial que tenim al planeta Mar.
Ells són científics i estaven recollint mostres del planeta
i resulta que han rebut una pluja d'asteroides.
Clar, podeu comptar com ha quedat tot.
Totes les mostres escampades per terra, els astronautes malferits,
total, un desastre.
El cas és que necessitem que algú ens ajudi a rescatar-los,
a recuperar el màxim de mostres possibles
i a rescatar els astronautes que estan malferits.
Però què passa?
Que al planeta Mar les pluges d'asteroides són bastant freqüents
i el més probable és que d'aquí uns 40 minuts, més o menys,
no torni una altra.
O sigui que tenim el temps comptadíssim per fer la missió de rescat.
Per a dur a terme, aquesta missió, els científics
hauran de programar robots perquè recollin les mostres d'asteroides.
Per aconseguir-ho, hauran de col·locar el braç articulat adient
per a cada tipus de mostra
i hauran de programar mitjançant uns ordinadors
tots i cadascun dels moviments dels robots.
Sembla una missió perillosa,
però joves científics, alumnes de quarta primària del col·legi,
es creuen capaços de completar-la amb èxit.
Vosaltres estaríeu disposats a convertir-vos en els nostres ajudants, o què?
Sí!
Ui, quin sí més així! A veure, sí o no?
Sí!
Molt bé!
Vale, molt bé!
Tot i que van sobrats de valor, els joves científics
necessiten una ràpida sessió d'aprenentatge
per introduir-se en el complicat món de la robòtica.
Després d'una lliçó magistral de només 5 minuts,
la comandant Txell resumeix les seves indicacions
amb 4 passos indispensables.
Primer escollirem la pedra i el braç.
Segon, programarem el què?
El robot.
Els moviments que ha de fer el robot per arribar fins a aquella pedra.
Tercer, transmetre què?
El programa.
El programa de l'ordinador fins al robot.
I quart, observar.
Engegar-lo, col·locar-lo i observar.
Si ens hem equivocat, si ho hem fet bé,
el millor que volíem que anés a la dreta i li hem dit a l'esquerra,
s'ha de mirar.
Vale?
En Carlos i en Dani són dos de joves que, carregats de valor,
intenten sotmetre robots a les seves indicacions,
moltes vegades, però de manera infructuosa.
Aquestes no, Dani, has de...
Aquestes dues?
Sí, les dues, les que estan...
Agafem, doncs...
Ara l'agafem...
Quina línia?
Quin és el punt d'inici?
Doncs agafem del punt d'inici dos no, Dani,
tres ratlles a l'esquerra.
I ja podem començar.
Explica'm què fas de l'ordinador.
Doncs ara hem agafat la de braços,
la de dos,
per agafar les dues pedres.
I ara anirem fent passos
per poder anar a agafar les dues pedres.
La Raquel és la companya de la Txell.
No és, en realitat, comandant,
ni porta cap tipus de galons.
És una de les dues monitores d'aquesta activitat,
el projecte Superinnova,
impulsat per la Fundació Caixa Tarragona.
Durant la mitja hora que dura el taller,
serà l'encarregada de supervisar
que els nens actuïn correctament
i que entenguin el funcionament dels rebots.
En línies generals,
la Raquel creu que els nois són força espavilats,
segurament,
a causa de la seva relació amb els ordinadors.
Els agrada molt el tema de la robòtica,
la informàtica,
i també el tema de projectar,
doncs,
dona el resultat a això, no?
que s'equivoquin,
que guanyin,
i, bueno,
a base d'intentar-ho,
doncs,
ho fan bé o ho fan malament.
I si ho fan bé,
doncs, perfecte,
estan supercontents i molt bé.
Però no són gaire petosos, no?
No, no, que va.
I, bueno,
amb els grans,
menys problemes.
Amb els petitons,
clar,
hem d'estar més a sobre,
hem de rectificar més els passos que fan,
però els grans ja es defenen solets.
Sembla mentida com nens de 8, 9, 10 anys,
són capaços d'entendre's també amb l'ordinador.
La nostra època seria impensable.
Impensable.
Ja t'ho dic,
jo vaig tindre un ordinador als 14 anys,
i avui en dia un nen amb 6 anys ja té un ordinador a casa.
Ricard Tuguet és el coordinador del programa Superinnova
i matisa les paraules de la Raquel.
Per ell, informàtica i robòtica són dues activitats
que, tot i lligades, són diferents.
En qualsevol cas,
la robòtica és un nou repte,
completament diferent,
per als nois i noies.
Nosaltres fa 10 anys enrere teníem el repte de la informàtica
i aquests nens tindran el repte de la robòtica.
Els robots cada dia formaran part
o formen cada dia part de les nostres vides.
Nosaltres, jo, per exemple,
jo mateix tinc un robot a casa que ens escombra.
Doncs aquests nens hauran de conviure amb això
i ara el que fem en aquest programa
és capacitar-los per això,
perquè la informàtica,
evidentment, s'ha fet molt més senzilla,
molt més a l'abast
i el que per nosaltres, informàticament,
era un repte, per ells,
és una cosa que ja la tenen resolta.
Ara bé com seran aquests robots
i com ens hi podrem comunicar,
en Ricard Tuguet ens en posa un exemple.
Això és molt equivalent
als primers passos que nosaltres vam fer
amb la informàtica.
Ja us ho dic,
hi ha robots avui en dia en el mercat
que ens escombren
o fins i tot ens freguen
només apretant un botó.
Un enveja, aquest robot.
Com valoradament acostuma a passar,
Catalunya i la resta de l'estat espanyol
no són pioners en aquesta matèria.
Ens hem de desplaçar fins a d'altres països
més avançats
per comprovar com la robòtica
sí que és, efectivament,
matèria obligatòria a les escoles.
Realment, doncs,
als països escandinous,
Japó, Singapur i els Estats Units,
la robòtica forma part
de les signatures
o del procés curricular de les escoles.
està integrada dintre del procés.
Nosaltres aquí hem muntat una activitat
a més a més del currículum
de les assignatures que tenen,
però allà forma part del currículum
i per això, si mirem aquests informes,
veiem que aquests països,
en alguna cosa, en educació,
són més avançats, entre altres coses,
perquè ja han tingut la visió
d'incorporar aquest tipus d'assignatures.
Què en pensa el director del col·legi,
Marcel Pallajà,
sobre una hipotètica assignatura de robòtica?
La decisió és clar que no depèn d'ell,
però, sigui com sigui,
no la veuria amb els ulls.
Jo penso que pot arribar a ser pensable
aquí a Catalunya a mig termini, no?
Jo penso que, per exemple,
quan nosaltres érem més joves,
el que la informàtica suposava
de programar, de fer moltes coses,
ara aquí ha de ser la robòtica,
perquè la informàtica ja està a l'abast de tothom
des de molt petits, no?
Jo penso que sí que hauria de ser.
Potser seria una assignatura
que ens hauríem de proposar, no?
Que a mig termini estigués integrat
al currículum escolar, no?
Tot i que jo penso que hi ha petits avançaments,
com aquest taller que estem fent ara a l'escola,
que poden ser això, no?
Poden ser un inici incipient,
però real, d'aquesta robòtica
aplicada a l'escola, no?
Per això que és molt interessant.
I els nens que han pensat de tot plegat al cap i a la fi,
ells en serien els principals damnificats o beneficiats.
Li ho van preguntar dos d'ells, en Genís i en Jordi,
que valorava molt positivament l'activitat.
Bé, a mi m'ha agradat molt
i hem anat agafant mostres
i s'ha anat rescatar els astronautes i els científics.
A mi m'ha agradat tot agafar les pedres i els científics
perquè es salten i donen així...
Diversió.
Sí, divertit.
Vosaltres creieu que d'aquí uns anys
tindrem robots com aquests a casa o no?
Sí, jo crec que sí.
Jo crec que entre 12 a 13 anys, una cosa així.
Sí? I també anirà tot amb ordinador o com ho creieu que farà?
Uu!
Amb ordinador.
Sí, amb ordinador.
I què faran aquests robots?
Potser ens fan les terelles de casa,
les terelles domèstiques, feines domèstiques.
També potser ens ajuden a recollir coses, també com això.
En Genís i en Jordi només són dos dels prop de 4.000 alumnes
d'entre 8 i 12 anys que participaran al llarg d'aquest tercer trimestre
en alguns dels 150 tallers del projecte Superinnova.
En total, aquesta particular missió amb art dels nostres herois
haurà arribat a finals de curs a un total de 27 escoles
del Camp de Tarragona, 16 d'elles a la nostra ciutat.
El director de la Fundació Caixa Tarragona, Xavier Bas,
explica per què aquesta entitat va decidir impulsar el projecte Superinnova.
És molt positiu per valors com la innovació,
com l'experimentació, com la creativitat,
fins i tot la innovació, com he comentat abans.
Per tant, com que encaixa molt bé en aquests valors educatius
amb els quals creiem molt des de l'obra social,
per això vam decidir d'impulsar aquest taller.
Al cap de 40 minuts és el moment de posar el punt final
a l'activitat i a l'emissió.
S'apropa una nova pluja d'esteroïdes
que fa perillar la nostra presència a Mart.
Abans de tornar a pujar les nous espacials
és el moment de reflexionar sobre robots.
De fet, de robots, si en tenim molt més a prop,
que no ens en pensem,
si anem a un centre comercial, per exemple, amb portes automàtiques.
Els robots domèstics gairebé ens envaeixen, ben mirat,
però no fa falta disparar les alarmes.
Només cal tenir en compte una única cosa.
Però ara bé, tots aquests robots,
vosaltres creieu que són capaços de fer coses per si mateixos?
No.
No.
Què necessiten?
Alguna cosa que els activi o que els doni ordres.
I qui és que els activa o els dona ordres?
És a dir, necessiten les persones.
O sigui, que els robots no faran res
que no els mani en nosaltres.
Esperem que sempre sigui així.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!