El matí de Tarragona Ràdio.
Els candidats a les eleccions.
Daniel Pimolla va néixer a Barcelona l'any 1948,
però des de fa gairebé 30 anys viu a Reus.
És enginyà agrònom de professió,
però ha desenvolupat la seva carrera a l'administració pública
i en diferents espatxos.
Pia s'ha implicat en moviments polítics i socials
des dels temps de la transició.
L'any 1997 va entrar a l'Ajuntament de Reus,
on en els últims sis anys ha desenvolupat diferents tasques
dins l'equip de govern.
Des del 2004, a més, ocupa la presidència
del Consorci d'Aigües de Tarragona.
Aquest és el perfil biogràfic del nostre convidat.
Avui, dilluns, comencem un cicle d'entrevistes
amb els caps de llista per Tarragona
de les cinc formacions parlamentàries
que es presenten a les eleccions de l'1 de novembre.
Senyor Daniel Pí, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Abans que res, una rectificació no va néixer l'any 1948,
sinó el 1958.
Deu anys més jove.
Deu anys més jove de cop, i ha fet un bon negoci.
Senyor Pí, com es troba en aquesta situació de candidat
de cap de llista per primera vegada?
S'estrena com a cap de llista en unes eleccions
al Parlament de Catalunya?
En unes eleccions al Parlament, sí,
però ja me n'havia tocat fer moltes altres.
A les del Parlament sempre havia anat a la llista
i havia fet de candidat.
i després de deu anys de política intensa,
primer a l'Ajuntament de Reus,
però després amb molts organismes supralocals,
el Consorci d'Aigües, el Consorci d'Incineració,
el Consorci del Transport,
no, no es pot dir que sigui nou vingut.
Per tant, la campanya m'agafa rodat.
És una campanya però diferent,
o unes eleccions diferents al tractar-se,
en fi, d'una convocatòria al Parlament de Catalunya?
Tenen la sensació que estàs en un altre àmbit,
per tant, estàs parlant de tota la demarcació,
i això m'agrada especialment,
perquè és una demarcació que conec bé
i que me l'he patejat amunt i avall,
i a més a més, la sensació que en aquest cas
ja no és una petita batalleta local,
sinó que el que en juguem el dia de novembre
és una cosa més genèrica,
és una cosa per a tot el país.
Un govern d'esquerres és el lema genèric,
l'eslògan principal de la campanya d'iniciativa
per Catalunya versus Esquerra Unida i Alternativa,
un missatge molt clar, molt contundent.
Què pretenen amb aquest missatge,
amb aquest eslògan principal?
Bé, suposo que el propi lema ja ho diu,
el nostre lema no es pot canviar,
qualsevol altre partit podria jugar,
és a dir, el partit socialista podria anar
amb el lema de Convergència,
o l'Esquerra Republicana potser.
En el nostre cas, diem a la gent
què és el que nosaltres pretenem.
és en aquest país que hi hagi un govern d'esquerres
que impulsi polítiques socials,
que jugui per un país endreçat, ordenat,
que faci aquelles polítiques de transformació,
que les intensifiqui,
que s'han estat fent en aquests darrers tres anys.
Per això també fem aquest tipus de campanya
que estem fent molt tranquil·la,
molt d'explicar, de passar comptes,
què hem estat fet en el govern.
No han sigut tres anys perduts,
anys al contrari,
s'ha avançat molt en determinades coses,
i per altra banda,
quines són a partir d'aquest treball
les propostes que fem.
Fugim tant com podem del soroll,
de l'esqualificació
i de la floritura verbal
per fer-hi l'adversari.
Apostar tan clarament
pel govern d'esquerres,
fins i tot apostar tan clarament,
i ho han dit els principals dirigents polítics
de la formació pel tripartit,
per reeditar el govern catalanista
i d'esquerres a la Generalitat,
no significa, d'altra banda,
per la seva formació,
una postura subordinada,
una posició subordinada als socialistes?
No, en absolut,
perquè nosaltres també hem sigut
perfectament capaços,
quan hi ha hagut alguna cosa
que no ens ha semblat bé,
de marcar el nostre caràcter.
Però és que, a més a més,
aquí hi ha una cosa que l'estem dient,
també estem insistint molt
en aquesta campanya.
No es tracta només
de fer un govern d'esquerres,
també és important
quina serà la força
de cadascun dels partits
a dins d'aquest govern.
I en aquests moments
en què les enquestes
asseguren que iniciativa pujarà,
és una mica el missatge
que podem llançar.
Alerta,
com més iniciativa hi hagi
en el proper govern,
més polítiques d'esquerra,
més polítiques ambientals,
més transparència en la política.
Nosaltres el que confiem precisament
no és de fer un paper,
com heu dit aquí,
pretesament subordinat.
Al contrari,
el que volem és tenir
una major capacitat
d'incidència en el govern
per tal de poder influir
i per tal de poder fer
aquelles polítiques
de modernització del país
que convenen.
A vegades,
a vegades des dels partits d'esquerra
també hi ha polítiques antigues.
També hi ha qui es pensa
que asfaltar és l'únic paradigma
de la modernitat
o també hi ha aquí iniciativa,
la força que tindran
en aquestes eleccions
estarà al servei
de les polítiques
de modernització del nostre país.
En aquest govern
que està a punt de plegar,
Iniciativa per Catalunya
ha tingut dos representants,
actualment són Joan Saura
i Francesc Baltasar.
El balanç global
que fa la seva formació política
d'aquests pràcticament
tres anys de govern
a la Generalitat,
quin és?
És positiu.
Han sigut uns anys
en els quals
no és que s'hagin fet més coses,
s'han canviat tendències.
El nostre país
era un país
que destinava
molt pocs recursos
a educació.
S'han incrementat
aquests recursos
a un ritme
del 15% anual.
Això ha permès obrir escoles,
això ha permès reobrir escoles
en determinats pobles
que s'havia tancat,
això ha permès
fer aules d'acollida,
això ha permès
posar a la sisena hora.
En aquest país nostre,
només en la demarcació
de Tarragona,
en aquests últims anys
s'han invertit
250 milions
en centres de salut.
És evident
que en tres anys
no n'hi ha prou
per resoldre
les problemàtiques
que la gent té cada dia,
però no és menys cert
que s'han posat en marxa
polítiques de modernització
social,
polítiques d'habitatge
que no se'n feien
l'últim any
del govern de Convergència
es van fer 5.000
habitatges socials.
És cert
que en aquests anys
no s'han pogut posar
tots els que la societat
reclamava
perquè portem un retard
prou important,
però s'han posat en marxa
els mecanismes
per tal que hi pugui haver
en aquests moments
30.000 habitatges
concertats
i reserva de sol
per 50.000.
Abans no es feien
les reserves de sol.
Han sigut, per tant,
uns anys de canvi
de tendència
i a més a més
hi ha hagut una cosa
que en aquest moment
sembla que no tingui cap valor.
A pesar
del desgast
que ha suposat
aquest govern
ha sigut capaç
de tirar endavant
una cosa
que en 23 anys
no s'havia fet
que és un nou estatut
per a Catalunya.
I això ha portat
molt soroll
i això a la gent
li ha cansat molt.
La gent ha arribat
a un moment que deia
prou d'estatut
n'estem cansats.
Era lògic,
era humà,
però valia la pena.
Tenim un estatut
que ens dona major competència,
que ens dona major finançament
i que a més a més
ens serveix per blindar
un seguit de coses
que poden tenir
molta importància
en el futur.
Valia la pena de fer-ho
i ara el que toca
és desenvolupar aquest estatut,
continuar amb les noves tendències
de major despesa social,
de garantir el dret
de la gent
a l'accés a habitatge,
educació i sanitat,
d'endreçar,
continuar endreçant aquest país,
de planificar-lo,
de desenvolupar-lo
d'una manera raonable.
I aquesta és la nostra aposta.
Amb qui farem això?
Indubtablement
nosaltres no ens veiem fent-ho
amb Convergència i Unió.
Per això la claretat
del nostre lema.
En aquest govern
del qual ara fèiem balanç,
vostès han tingut,
tenen de fet encara,
responsabilitat
de dos àmbits importants,
habitatge i medi ambient.
Parlant de futur,
de propostes de futur
i anant per parts,
primer, d'habitatge.
En aquest àmbit,
la seva formació política,
què proposa
de cara als propers anys?
Nosaltres el que proposem
és una acció decidida
de crear nou habitatge social
i això ho quantifiquem
en 2.000 pisos anuals
a l'àrea del Camp de Tarragona
o amb una xifra
a nivell de tot Catalunya.
Però això no és allò
perquè avui en dia dius això
i un altre que promet,
un que també posa
una xifra a l'avant de la taula.
Això en aquests moments
és possible
i això en aquests moments
és possible
perquè hem creat
precisament al llarg
d'aquests anys
els mecanismes
que permeten obtenir
el sol per fer-ho,
que abans no hi eren.
Avui en dia
amb tota nova promoció
un 30% del sol
ha d'anar destinat
obligatoriament
a habitatge social.
Això abans no hi era.
En aquest moment
l'hem deixat
a l'avant de la taula,
finalment no es va poder aprovar,
però està a punt
d'aprovar-se,
esperem que sigui
la primera llei
que aprovi al nou govern,
al nou Parlament,
la llei de dret
d'accés a l'habitatge.
Això vol dir posar-se
en les segones transmissions,
això vol dir posar-se
en el mercat,
en aquells casos
que hi hagi habitatges buits.
Per tant,
no es tracta tant
d'unes xifres
que estem convençuts
volem fer
política d'habitatge,
sinó del que es tracta
és que en aquests anys
s'han posat les eines,
s'han posat aquelles eines
que ens permetran
fer aquesta política d'habitatge.
I ara és una decisió.
Ara és només una decisió.
O les fem,
i aquesta és la nostra opció,
o retornem a quan no es feia
habitatge social en aquest país
i ho maquillem
amb una política
de donar subvencions
a qui llogui un pis.
Tal si el lloga
a la part més podiente
d'una ciutat
com si el lloga
en el lloc més pobre,
es veu que ara
hem de pagar
exactament el mateix.
Tema de medi ambient.
Vostès han tingut
i tenen responsabilitat
en aquest àmbit
en aquests tres anys
de govern.
Propostes de futur
tenint en compte
que a més el medi ambient
s'associa molt
a la seva formació política
com a partit ecologista.
Perspectives de futur
en matèria de medi ambient.
Hem donat un canvi radical
en política d'aigua.
Ens n'hem de recordar
que en aquest país nostre
hi havia un trasbassament
a punt.
Amb això hem sigut
capaços de girar.
En aquests moments
s'estan fent les obres
a Barcelona
per tal de dotar-la
a una desaladora.
Això treu la pressió
del món de l'Ebre.
Estem fent també accions
aquí en el camp de Tarragona.
Per tant, desenvolupar
una nova política hidràulica
en matèria
basada
en la nova cultura de l'aigua.
endreçar, ordenar aquest territori,
treure el pla director
del camp de Tarragona,
també a les Terres de l'Ebre,
revisar l'actual,
fixar quins són els creixements
raonables.
Volem un país equilibrat.
I això vol dir
com distribuïm la població,
com ens movem
a dins d'aquesta població,
desenvolupament
del transport públic,
una aposta clara
per la mobilitat sostenible
per tenir un país
equilibrat,
endreçat,
on les zones
que tenen alta biodiversitat
estiguin protegides,
ho hem fet
a la xarxa Natura 2000,
on hi hagi
unes zones agràries
que tinguin
una funció productiva
però també
una funció paisagística
i això ho hem de desenvolupar
en els propers anys
i on hi hagi
un creixement raonable
en quantitat
i en qualitat
de les ciutats.
Això està a les antípodes
dels que consideren
que el territori
és una mercaderia.
Els seus adversaris,
senyor Pi,
diuen que,
en fi,
quan fan vostès
la política aquesta
de medi ambient,
estan frenant
el progrés
i el desenvolupament
econòmic
de Catalunya
perquè, en fi,
frenen
la construcció
de diferents infraestructures.
Esclar que sí,
és la vella cantinala.
D'això,
tècnicament parlant,
se'n diu
la cultura del no.
Donem la benvinguda
en els que,
sense elements,
diuen això
a la cultura del no,
que és una cosa
que tantes i tantes vegades
també se'ns havia dit
a nosaltres.
En absolut,
nosaltres estem
pel desenvolupament
de les infraestructures.
La prova és que
em portem
una proposta
damunt del nostre programa.
Per exemple,
no s'entén
que el nostre país,
que per cert
és el quart per la cua
amb quilòmetres
de tren
per milió d'habitants,
no s'estigui fent
un esforç més gran
amb infraestructura ferroviària.
Sembla mentira
que no ens estiguem
plantejant encara,
nosaltres ho portem
com una proposta,
un corredor de mercaderies
ferroviari
al llarg de tot l'arc
mediterrani
que ens permetria
treure camions
de l'autopista,
com estan fent
altres països.
Per tant,
nosaltres en tenim
moltes de propostes.
També estem
per un creixement
raonable
de les poblacions.
El que nosaltres
ens oposem
és que en municipis
de 50 habitants
es facin
macroorganitzacions
de 1.500 habitatges
separats del poble
ocupant territori
amb zones que tenen valor.
En això sí que ens hi oposem,
però això
no és per al progrés.
Això és
estar per un desenvolupament
raonable,
equilibrat,
en un país
endreçat.
Ja que sectorialment
hem començat
parlant d'habitatge,
de medi ambient
i ara havíem entrat
en matèria d'infraestructures,
justament en l'àmbit
de les infraestructures
i pel que fa a la demarcació
de Tarragona,
que és una d'aquelles qüestions
a la que, en fi,
des de fa anys i anys
i anys es parla
de les necessitats
de millorar
en carreteres,
autopistes,
trens,
fins i tot l'aeroport de Reus.
En tot aquest àmbit,
les propostes d'iniciativa
per a aquestes eleccions
quines són?
Quan mires
com ens movem,
perquè sempre que parlem
d'infraestructures
acabem parlant
d'infraestructures de transport.
També cal dir
que una depuradora
és també una infraestructura
i també cal dir
que una cosa
que plantegem
que és el centre
de desenvolupament
de les energies renovables
que volem que es faci a Vandellós
també és una infraestructura
i no en parlem mai.
Però anem a les infraestructures
del transport.
Quan mirem
com ens belluguem
a la nostra demarcació
surten coses molt estranyes.
Veus, per exemple,
que el 92%
dels moviments
que es fan
a dins de les ciutats
del Camp de Tarragona
i Terres de l'Ebre
es fan en vehicle privat.
El 92%,
això no passa enlloc.
Això no passa absolutament enlloc.
Això no passa a Barcelona
on està en el 50%,
però és que no passa
a les àrees
fins i tot
de la península ibèrica
que podrien ser semblants
a les nostres
que ens doblen
amb utilització
del transport públic.
Per tant,
nosaltres sempre diem
escolta,
el que hem de fer
en primer lloc
és possibilitar
que hi hagi
la possibilitat
d'utilitzar
el transport públic.
En aquests moments
no hi ha cap tren directe
del Vandrell a Tarragona.
Per ridícul que sembli.
Has de fer un transbordament
i uns transbordaments
que no estan ben pensats
o per anar
de Tarragona
fins a Tortosa
hi ha set trens al dia
amb uns horaris
molt poc adequats.
Parlem de transport públic.
Com és que la nostra àrea
amb el nombre d'habitants
que té
no té serveis de rotalies?
Quina quantitat de gent
utilitzaria aquests serveis
si tinguéssim un tren
cada 20 minuts
o cada mitja hora
que agonís
el Vandrell,
Tarragona,
Cambrils,
Reus,
Valls?
O quina gent
podria utilitzar el tren
si el tren
s'aturés a l'estació
o si l'Euromet
s'aturés a l'aldea?
A partir d'aquí
potser hem de parlar
més de serveis
i hem de parlar
menys d'infraestructures
perquè si som capaços
de posar damunt de la taula
uns serveis de proximitat
per aquells moviments
que la gent fem cada dia
els que baixem
de Reus a Tarragona
a treballar
o els que de Tarragona
se'n van a Cambrils
a fer no sé què
si tenim això
damunt de la taula
potser veurem
que les infraestructures
que més necessitem
són aquestes
i sobretot
el que necessitem
és servei
damunt de les infraestructures.
És a dir,
afavorir el transport públic?
Afavorir el transport públic
la proposta del Tremcamp
sense cap mena de dubte
no com un nom
una panacea
sinó com un sistema
de transport
com una conurbació
que a més la nostra
justifica
i a damunt d'aquí
un sistema integrat
eficaç
de qualitat
d'autobusos
de transport públic
per la resta de relacions.
No inventem res.
No inventem res.
Això és el que hi ha
a la majoria
de les ciutats europees
a les quals
ens volem assemblar.
Cal fer el desoblament
de la 340
i ho dir perquè
en fi
unes paraules del líder
d'iniciativa Joan Saura
van provocar les crítiques
a la Cambra de Comerç
i dels empresaris.
És una mica precisament
això
de què estàvem parlant
en aquests moments.
Posem primer damunt
de la taula
o com ens belluguem
com ens podem bellugar
i quines són
les solucions més bones
per tal de fer-ho.
Un cop que hem fet això
un cop que hem fet això
al mateix temps
mirem
si aquest trànsit
que es dona
a la 340
en els trams
que en aquest moment
no s'estan desdoblant
els que s'estan desdoblant
la decisió ja està presa
però en aquells
en què encara s'està
dubtant
si es fa o no es fa
mirem si hi ha
una possibilitat
d'alternativa
anem a una autopista
de peatge
aquesta autopista
de peatge
li eliminem els peatges
perquè estem
en una zona metropolitana
i lògicament
no té sentit
que hi hagi peatges
l'ampliem
que això també està previst
amb el tercer carril
li posem
facilitats
perquè la gent
la pugui fer servir
pugui entrar
i sortir amb facilitat
per exemple
a Creixell
no es pot entrar
a l'autopista
a la Mora
no es pot entrar
a l'autopista
a Bellissens
no es pot entrar
a l'autopista
abans de Cambrils
no hi ha una sortida
a Miami no hi ha una sortida
fem aquestes entrades
i aquesta sortida
és per tal
de facilitar
els trànsits locals
saps què ens pot passar?
es pot passar
una cosa molt curiós
i és que resolguem
la necessitat
que nosaltres no neguem
sense necessitat
de gastar-nos
uns diners
molt importants
que els podem destinar
a servei
i a més a més
sense necessitat
de trinxar
el territori
aquesta és l'opció
nostra
i cridem l'atenció
també
abans deia
el ferrocarril
ja som
el quart país
europeu
en quilòmetres
d'autopista
per quilòmetre quadrat
davant nostra
només hi ha
Bèlgica
Luxemburg
i Holanda
que són uns països
extraordinàriament densos
no tinc gens
ni mica clar
que l'única alternativa
per poder-nos moure
en unes condicions raonables
sigui anar
asfaltant cada vegada
més el territori
deixem el tema
de les infraestructures
de transports
i de mobilitat
al camp de Tarragona
hi ha un altre gran àmbit
vostè ja ha fet esment
al principi de l'entrevista
el de les polítiques socials
en què
ja tradicionalment
la seva formació política
ja ha posat
en fi
un element destacat
aquí podríem parlar
en fi
durant molts minuts
durant molta estona
de polítiques
de propostes
quina se'n destacaria
el cap de llista
per Tarragona
d'iniciativa?
doncs d'una manera
molt ràpida
dret d'accés
universal
dret d'accés
universal
a uns serveis públics
de qualitat
sigui amb ensenyament
sigui amb sanitat
sigui amb serveis
de proximitat
sigui el que sigui
no volem desenvolupar
en el nostre país
una simple política
assistencial
que només es dediqui
a malbaratar
els recursos públics
donant un xec
que després
hi haurà qui
els podrà fer servir
i hi haurà qui
amb aquell xec
l'única cosa
que podrà fer
és anar
a el que li toca
que és una escola
de menor qualitat
que l'altra
en aquests tres últims anys
hem crescut
un 58%
en tres anys
és moltíssim
en despesa social
si això ho fem
podem assolir uns objectius
que em sembla
que és allò
que ens convé
com a país
una escola
de qualitat
i en aquest cas
hem de saber
fer discriminació
positiva
a favor
de l'escola pública
que és la que està
parant
el cop
de les noves exigències
amb ensenyament
una sanitat
de qualitat
de fet ja la tenim
la sanitat catalana
és tan bona
que quan algú
està seriosament malalt
els de la privada
es passen a la pública
i sempre ens acabem curant
en el sistema públic
però
el que hem d'assegurar
és que no
som capaços
de limitar
les llistes d'espera
i això és possible
si destinem recursos
que tenim un temps
raonable d'atenció
per part dels metges
i això és possible
si hi dediquem recursos
aquest és el nostre objectiu
que la gent tingui accés
tingui tot el dret
a accedir
a uns serveis públics
que funcionin
però això vol dir
fer una cosa
que no s'havia fet
en els últims anys
i és anar tendint
a que el nostre país
destini
a serveis socials
no el que destinen
els països més punters
d'Europa
acostant-se
a poquet a poquet
a la mitjana europea
perquè avui per avui
estem set punts per sota
hi ha un col·lectiu
en el que vostès
també s'han distingit
sempre per
en fi
buscar solucions
els col·lectius
dels més desafavorits
el que podíem anomenar
la pobresa
els pobres
de Catalunya
que segons
algunes xifres
indiquen
que és un tant percent
prou considerable
de la població
de Catalunya
de fet
fins i tot
la setmana passada
vam fer
en fi
un acte informatiu
en aquesta campanya
sobre aquests col·lectius
què proposen
senyor Pi
en aquests moments
ja em sembla recordar
que és un 17%
de la població
que està visquent
per sota
del llindar
de pobresa
per tant
això vol dir
que aquí
tenim un problema
tenim un problema
el qual no podem obviar
llavors aquí
s'han de fer
dos tipus de polítiques
per una part
hi ha la política
de facilitar
la sortida
d'aquestes bosses
en molts casos
això vol dir
en aquells
que encara estan
amb edat laboral
totes les polítiques
de reinserció
per tal d'assegurar-se
que aquesta gent
es pot incorporar
amb normalitat
en el mercat de treball
i ho dic
per no sortir
d'entrada
amb el que algú
pot entendre
com una qüestió assistencial
per tant
suporten el col·lectiu
en aquells grups
que estan
en la situació
en què poden sortir
i poden entrar
en una situació
de normalitat econòmica
i després
amb l'altre
lluita
contra l'exclusió social
en aquells
que per què siguin
perquè estan
amb edat
de no treballar
o perquè tenen
les característiques
personals
de dificultat
que sigui
hem de ser
capaços
de facilitar-los
una renda mínima
que permeti
viure
amb normalitat
amb una normalitat
des de la nostra societat
i aquestes serien
les grans propostes
és a dir
facilitar la sortida
facilitar
que aquesta bossa
es redueixi
això també vol dir
mesures
en l'àmbit laboral
i després
els qui són
donar-los
i garantir-los
la disponibilitat
d'uns recursos mínims
que li permetin
el seu desenvolupament normal
no serem
un país modern
si tenim
un 17%
de la nostra gent
visquent
per sota
de l'ombral
de la dignitat
hem repassat
amb Daniel Pi
algunes de les propostes
sectorials
en aquestes eleccions
falten de fet
10 dies
pels comissis
les enquestes
per cert
totes
i amb això
gairebé coincideix
tothom
o en fi
tothom
totes les enquestes
publicades
preveuen un augment
de representació
d'iniciativa
com les valoren?
allò que dius
estem contents
estem molt satisfets
però sobretot
a mi em sembla
que això
no és una casualitat
no és que
mira
que ara la gent
la gent
ha agraït
i ha entès
i això ens ho diu
molta gent
aquests dies
el nostre pas
pel govern
hagi sigut seriós
responsable
i sense sorolls
i que hem treballat
rigorosament
sempre s'ha dit
que nosaltres
els ajuntaments
ho fèiem molt bé
que nosaltres
a l'oposició
érem molt canyeros
però ara
a més a més
es pot dir
que nosaltres
hem sabut estar
al govern
seriosament
i aportant
treball
i rigorositat
la gent
això ho agraeix
i ens ho estan dient
i la gent
també entén
i la gent
també ens agraeix
la claretat
de la nostra
proposta de política
en el Parlament
de Catalunya
que escollirem
el dia 1
hi haurà cap
majoria absoluta
no hi serà
per tant
a partir d'aquí
jugarem amb
majories
i minories
i aquestes
majories
i minories
nosaltres
apostem
inequívocament
per una
majoria
d'esquerres
cosa que
disordadament
altra gent
no vol posar
clarament
per tant jo penso que aquests són els dos elements
un reconeixement de la feina feta
de la seriositat
i un reconeixement també de la claretat
de la nostra proposta
tant de bo
que a més a més d'un bon resultat
que jo penso que en aquests moments
és més que possible
és molt probable
hi hagi unes sumes
i que es pugui fer realment
un govern d'esquerres
en el nostre país
és l'aposta clara
com dèiem al principi
de l'entrevista d'iniciativa
per Catalunya Versa
Esquerra Unida i Alternativa
de cara a les eleccions
de l'1 de novembre
senyor Daniel Pi
cap de llista
per terra una d'aquesta formació
gràcies
que vagi molt bé
a la recta final de la campanya
i també a les eleccions del dia 1
moltes gràcies
adeu-siau bon dia
adeu-siau bon dia
a la recta final de la campanya