En la recta final del matí de Tarragona Ràdio
volem fer referència a un concert excepcional.
Aviam, excepcional.
Vostès poden interpretar-ho de moltes maneres.
Un cop acabi aquesta conversa, vostès mateixos jutjaran.
Sobretot, convidar-los primer que tot aquesta nit
a la bequeria dos quarts d'onze de la nit
amb una de les altres activitats
de la celebració dels 20 anys de Tarragona Ràdio.
Fins aquí una presentació força convencional.
A partir d'aquí, el que intentarem explicar-los
és la voluntat d'un col·lectiu de persones
vinculades directament i indirectament amb la ràdio
que han volgut celebrar amb tots vostès,
si volen venir a la bequeria aquesta nit, 20 anys de ràdio.
D'una manera diferent.
Aquesta casa, l'empresa municipal de mitjans de comunicació
ha fet diferents celebracions, diguem-ne, institucionals.
Aquesta aniria adreçada d'una manera més informal
a aquelles persones que habitualment col·laboren
i escolten la sintonia de la ràdio de la ciutat.
Saludem Guille, Jordi, Núria.
No dic els cognoms perquè mai se sap
si els vol conservar l'anonimat en un futur.
Sí, es pot dir?
Home, jo crec que sí.
Jo crec que tenint en compte que jo no penso actuar en un caputxon.
Però no ens filtren la veu.
Sí, sí, us posen veu de pitufo.
Ara això ho gravem i posem veu de pitufo
quan amatem l'entrevista.
En realitat són noms falsos, eh?
Que el públic vengui consciència que Jordi, Guilla i Núria
no és veritat, no existeixen.
Es diuen d'una altra manera.
Són els adònims artístics que hem triat.
Som així d'originals.
Com que són unes veus que vostès mai han sentit en aquesta sintonia,
doncs probablement no cal fer més presentacions.
Aquesta nit, concert celebració dels 20 anys de Tarragona Ràdio.
Estem fent molts preàmbuls perquè jo no sé ben bé
com presentar l'activitat d'aquesta nit a la qual primer afegim el to sentimental
per després descantillar-nos en la mesura del possible.
Ens fa molta il·lusió a tots.
Això és cert i això no és broma.
És un concert de repertori de les cançons, cançons conegudes,
que han agradat a les persones que les interpretaran de les darreres dues dècades
i que una mica ha anat amb una iniciativa d'algunes de les persones que estan aquí.
Guilla, Jordi i Núria, vosaltres vau tenir una mica la idea.
Per què no ens expliqueu primer que tot com va sorgir la cosa?
Bé, primer que tot hi havia una banda base,
que era la presa en ExpressBank,
que era una banda formada per periodistes.
Això el Guilla ens ho podrà explicar millor,
que és una mica l'artífect de tot això.
Era com qui queda per anar als gimnals o per anar a fer un partit de futbol.
Doncs uns quants periodistes quedàvem de tant en tant per assajar.
No teníem bolos, volíem bolos,
i llavors vam pensar, home, doncs aprofitem el 20è aniversari
i involucrem a la gent de Tarragona Ràdio
i amb aquesta excusa fem un primer directe,
que seria el primer directe de la presa en ExpressBank.
Aquell enredades perquè no teníem bolos.
No és ben bé això, eh?
Ja començem.
Jo ho vull desmentir.
Trobo fatal això, eh? Ens heu enganyat a tots.
La cosa era pitjor, és a dir...
Pitjor, encara.
La persona coneguda com Núria, deixem-ho així,
canta en un grup en el qual jo també formo part.
I la idea meva inicial va ser,
escolta, com que tu, persona coneguda com Núria,
tens vinculació directa o indirecta amb la ràdio
i són els 20 anys, podríem fer un concert,
però jo pretenia que fos un concert del nostre grup.
El problema és que, de sobte,
la Núria va començar a liar-la
i quan me'n vaig adonar,
i a més fins i tot un dia li vaig dir,
Núria, vols dir que no seria millor deixar-me?
No, no, no, perquè a més ja està tota la ràdio revolucionada
i tothom superil·lusionat amb aquest concert per cantar.
De manera que, bueno,
que sí que es va convertir en un concert
en què la idea era fer cançons dels últims 20 anys,
però que a més a més tothom que hi participava,
doncs, a la mesura que és possible,
doncs que tingués més o menys relació amb la ràdio
o, en el seu defecte,
que formés més o menys part d'aquest col·lectiu
friqui musical periodístic.
Ara veig que els damnificats realment sou vosaltres
i no pas nosaltres.
No, damnificats no.
Hi ha com dos fronts, eh?
Ja fas bé això de dir vosaltres i nosaltres.
Sí, perquè, aviam, jo la diferència la faria
entre persones que tenen coneixements musicals
que saben interpretar i cantar
i uns altres, doncs, que hi posen molta voluntat,
però bé.
No, diguem que hi ha una banda base,
que, clar, ha hagut de treure les cançons,
ha hagut d'ensejar-les totes i tal,
una banda base per donar el suport al coixinet.
I després, a partir d'aquí, va pujant a l'escenari
tothom que ha volgut, d'una manera o altra,
col·laborar.
És allò de vinga, doncs cridem a Jolanda Garcia,
per exemple, que pui.
Tothom, tothom cantarà aquí.
I així anirà tota la nit,
anirà pujant i baixant gent de l'escenari.
Home, com deia el Guilla,
de problemes n'hem tingut un munt, eh?
Allò d'estar en la cumbre de l'èxit,
o que es diu, no?
De vinga, va, ho tirem endavant,
ho deixem tot perquè, clar,
és molta gent involucrada.
Això ho podem testimoniar ja fa un quant temps
que vosaltres vau organitzar.
De fet, les persones que cantaran aquesta nit
ho han tingut molt fàcil,
en el sentit que ho heu donat tot molt mastegat.
Quina cançó voleu fer?
Cadascú ha triat la cançó de les que teníeu en repertori
que més li feia el pes.
És a dir, ens ho heu donat tot molt mastegat
i era plantar-nos allà,
treure'ns una miqueta la poca vergonya que ens quedava
i deixar-nos anar a cantar.
De fet, la feina,
jo crec que a les entrevistes és quan es diu això,
perquè després un cop estàs en plena festa,
no hi penses.
Doncs la feina, feina,
l'han dotat a terme a aquestes persones que tenim aquí
i a algun altre que no hi és.
Sí, sí, ens falta gent.
A veure, jo he d'agrair moltíssim,
perquè clar, jo faig una mica de vinculació
entre el que és la ràdio, els espontanis,
que és l'Alianta, la culpable, la culpable és ella.
I tu, santa innocència, t'has deixat embolica.
I el Jordi no parlem, que ara li tocarà el Jordi.
No, jo he d'agrair moltíssim
tots els ànims i tot l'esforç que han posat,
com a mínim, els membres de la banda,
que és qui s'ha menjat l'esforç gran,
el Guille des de la coordinació,
perquè, a veure, s'ha fet un far de fer trucades.
La Jordi Haria, pobret, que és el típic home
que no diu mai que no.
I se l'enreda per tot.
Bueno, aquesta casa, el Jordi ha fet de tot
i ja només li quedava tocar la guitarra com tocada.
Encara pot fer més coses, eh?
Encara l'hem de veure fent un programa de cuina,
no sé, per posar un exemple.
Tot arribarà, Jordi, tranquil, eh?
No, per favor, un programa de cuina, no.
Tenim d'altres membres a la banda
que desinteressadament,
perquè tot això es fa per amor a l'art, eh?
Mai millor dir.
Bueno, per amor a l'art, no sé si ben bé.
El que segur és que no és per amor a la música.
Jo diria que més aviat és...
Per amor a la ràdio, si vols.
Fins i tot tenim un metge a la banda,
perquè vam dir, no se sap mai.
Per si passa res.
Aquell pobre xica no se sap bé.
Ah, que aquell senyor, Graciano,
no està perquè et toca magníficament la guitarra,
sinó perquè és metge.
Jo crec que sí, eh?
Perquè dius, calla, que a algú no li doni una lipotímia,
un estat de nervis, d'angoixa...
Home, és un concert del risc.
Per tal, jo crec que...
És com les actuacions castelleres,
que sempre hi ha dues ambulàncies preparades a fora.
Jo crec que a fora de la bequeria
hi ha un parell d'ambulàncies.
Perquè ara és el moment d'explicar, per exemple,
de fer l'honor als nostres bateries,
a la Fernando Julián i al Javi Miró,
perquè aquests han estat el gran risc,
com deia el Guille,
i per això la necessitat d'un metge.
Expliqueu-ho, sisplau, Jordi,
explica que no estàs dient res.
Què ha passat amb les bateries?
Jo no dic res.
Nosaltres som una mica com un grup d'aquests
de Hard Rock dels 70, no?
Ja s'hi veu, ell, eh?
Ja s'hi veu.
No portem el cabell llarg, però a banda d'això...
Sí, tenim problemes amb les bateries, no?
O sigui, les nostres bateries,
bueno, pateixen accidents diversos
i tenen problemes d'agenda
que no els permeten estar sempre preparats
i això, d'alguna manera,
és la primera part de la llegenda d'aquest grup
que estem fent.
Però explica per què s'assembla això
amb aquella pel·lícula mítica que comenteu sempre.
Spinal Tapes és una pel·li d'un grup fictici
que està feta en format de fals reportatge,
aquesta cosa que ara es fa molt sovint.
I aleshores tracta d'una banda
que representa que és una d'aquelles típiques bandes britàniques
que a finals dels 60 eren hippies
i després van tornar a un grup de heavy.
Tipo, no ho sé, Black Sabbath o Deep Purple,
una cosa així.
Aleshores, doncs, tenen certs problemes amb el bateria.
En una d'aquestes entrevistes d'aquest fals documental,
doncs, expliquen que, bueno, i el primer bateria,
el primer bateria, doncs, en fi, va morir...
Aquest era electrocutat?
Sí, crec que ho sé.
Era electrocutat, no?
El segon bateria va morir en condicions més desagradables,
com, per exemple, el cantant de CDC.
No entrarem en detalls, que la gent busqui al Google,
si ho vols saber.
I així successivament.
Nosaltres hem tingut una mica el mateix problema.
És a dir, els bateries...
Home, no et passis, Jordi, per favor, no vindrà ningú.
És veritat, no se'ns ha mort ningú.
No prometem que se'ns electrocuti ningú a l'escenari,
però, vaja, que som una banda
que està iniciant una llegenda, d'alguna manera.
Jo crec que sí.
Ja veus per què tenim el Jordi dalt de l'escenari,
perquè sap tant de música
que tenir-lo baix fent de crític
que era un problema.
Un risc excepcional.
De fet, sóc un problema dalt i a baix,
aleshores suposo que era el menor risc possible.
El repertori, de veritat, jo em diria
que ha quedat molt variadet i molt equilibrat, no?
Si veus la llista inicial que teníem...
Quantes podria haver-hi de cançons?
Clar, estem parlant dels darrers 20 anys.
Al final tenim un repertori d'unes 18 cançons o així,
però, clar, en aquests 20 anys
vam treure unes llistes enormes, era inacabable.
I ens hem deixat fora gent tan interessant,
però que, clar, ningú us l'hava a cantar,
com Rick Asley, Tino Casal.
coses així estupendes.
És que el Rick Asley, aquest xiquet ja un risc.
Rick Asley, estem consternats.
Ens hem deixat Sabrina, també, que és l'any 85.
I Samantha Fox.
Samantha Fox, efectivament.
El Boys, Boys, Boys.
Van a Narama.
Per exemple.
Vic Fan.
Vines, no?
Van a Narama.
Sí, terrens tren d'arbi.
I en sortirien.
L'avantatge és que la gent ja s'ha de dir
que per l'any que ve, el 21 i verset.
S'ha de dir, però...
Nosaltres, no hi ha cap cançó d'Operación Triunfo,
ni la gent, els hem creat els assajos
de sac al que llevas d'entro.
Això no els hi hem dit.
No, no, n'hi heu nominat a ningú, tampoc.
N'hi heu nominat a ningú.
Per tant, tothom que en el seu dia va dir
que cantava, canta.
No s'ha retirat.
No ho hem aconseguit.
Home, hem tingut una baixa.
Jo he intentat fer mòbil.
Jo he intentat fer mòbil.
Sí, però una baixa per raons mèdiques.
Baixa mèdica que...
S'afegeix, ara.
Ja m'insistint en la llegenda Espai en el TAP.
Però no és bateria.
Bateria?
Jo parlo d'una veu, que també ja no veu veu.
que aquest directament, allò,
la tercera bala l'ençuda no va arribar ni al primer assai.
A veure, però és el que deia el Jordi
quan feia aquesta referència als anys 70.
Això formarà part de la llegenda de l'inici
d'aquesta banda que marcarà, sens dubte,
el futur dels grups musicals de l'escomarca.
El que segur que marcarà serà la baqueria.
La pobra gracia de la baqueria
no tornarà a ser el mateix.
Jo crec que a partir d'aquí ja tindrà el nivell molt alt
i els concerts de la baqueria no seran mai igual.
I hem d'agrair a la gracia tota la bona fe,
perquè és bona fe, perquè la pobra dona no sap de què va res.
I és bona fe de deixar-nos l'escenari.
Escolteu, deixem-nos ja de bagenades
i expliquem que serà un concert magnífic
amb unes veus autènticament...
No cola.
Jo sé que volia dir una cosa...
És que no vindrà ningú si el van a dir d'aquesta manera.
No, no, no, jo sé que volia dir una cosa...
Però fem gags molt bons.
Jo volia dir una cosa que, respecte al repertori,
que no em deixeu dir, que és que...
Com una clàssia que veu.
Que és una cosa que és curiós,
i era per parlar d'una cosa mínimament seriosa.
Que és que quan dius
fem cançons dels últims 20 anys
i la gent comença a dir cançons,
la memòria ens traeix sempre...
La majoria de cançons que es proposen
són de fa més de 20 anys
o de, diguem-ne, els anys que van del 20 al 10,
per dir-ho.
Per exemple, My Way, no.
Del 86 al 96.
I dius cançons dels últims 20 anys
i ningú et proposa cançons dels últims 5 anys.
És quasi impossible que la gent,
quan fa la reflexió, se'n vagi...
Perquè moltes són versions dels 80,
les dels últims 5 anys.
Però vull dir que és curiós, no?
I moltes són electròniques.
I tenim moltes virtuts,
però el tema de treballar amb samples
i això encara no...
Bé, quan ens reconvertim de banda de heavy rock
a banda, diguem-ne, rotllo 1-2...
Sí, però encara ens han de carregar
un parell de bateries per arribar aquí.
Bé, dona'ns temps, eh?
Bé, però això no ho hauríem de dir aquí,
per la ràdio, que si ho senten...
Si ho senten, no ho veurà.
Això s'ha d'avisar.
Són versions, eh?
Ja volíem fer-ho com l'original,
però clar, no arribem.
Tenim dues guitarres,
però no tenim teclats.
Llavors que la gent no es pensi
escoltar el mateix que l'han registrat.
Ara resulta que el problema
serà que no tenim teclats.
A veure, però...
Home, jo no ho qualificaria com a problema.
Home, Núria...
Tornem al repertori.
La gràcia.
Ara, podem dir, per exemple,
que canta Quimpons,
perquè...
Sí, sí, diguem-nos, diguem-nos aquí...
Canta Quimpons, canta Anna Plaça.
Núria Cartanyà, però no té mèrit,
perquè canta molt bé.
No, dic que no té mèrit...
Home, és que té mèrit.
No, no, dic dels que no sabem cantar.
No té mèrit i, de fet,
jo demano que l'exemple la butxegi.
Canta molt bé.
No, jo demano que l'aplaudeixin,
perquè si no fos per ella,
que va acompanyant les veus,
fent corus, tapant aquella cosa...
No, Jolanda, aquí s'han desformat
molts artistes vocals en potència.
Elder Moya.
Elder Moya.
Joan Maria Bertran.
Joan Maria Bertran, que Déu-n'hi-do també.
Joan Maria Bertran, sisplau,
que la gent li presti atenció,
perquè és un dels moments culminants del concert.
Fotos, facin fotos amb la Maria Bertran.
Hi ha gent que té més capacitat vocal
i hi ha gent que potser supleix la capacitat vocal
amb una interpretació desmesurada,
però molt efectiva.
Allò de sac el que lleves d'entro.
Sí, que no calgut dir-los-hi.
Alex García.
Alex García se sale.
Sublim.
És que, bé, ja és una cosa extraordinària.
Sílvia García.
Sílvia García.
Jordi Sorinyac.
Jordi Sorinyac.
Que Jordi Sorinyac és d'aquelles persones
de no, no, no, jo el que vulgueu col·laboro,
però no puc cantar.
Però el dia següent sembla que va trobar una cançó...
Jo pinto els decorats, si cal, però no canto, no?
Que no m'hagués pensat mai i que fins i tot deien
a la plaça, literalment, jo cantar no puc
i que en vista de l'emoció i el fervor aquest que hi ha hagut
doncs s'han atrevit, s'han desmalanat i allà estaran.
Aleshores la idea és que aquesta nit a la vaqueria,
quarts d'onze, a l'escenari, trobem la banda
i un per un o dos per dos o tres per tres
en funció de la cançó que sigui aniran pujant a l'escenari.
Sí, jo crec que també és important destacar
que perquè la gent no es faci una idea falsa
i en aquest cas vull desmentir una cosa
que seria negativa per fer-la en positiva.
Potser la gent s'imagina el típic concepte karaoke massiu
que és allò en què...
Un rotllo grup d'amics.
Que pugen quatre persones a l'entorn d'un micro
de manera que tots criden i no se sent a ningú.
Aquí no, aquí és màxim risc.
És a dir, la gent canta sola o en tot cas en duets
però sempre té aquelles frases que canta sol
de manera que realment no és aquell concepte karaoke
de borratxos, sinó que la gent ha de cantar la cançó
i aguantar-la amb la seva pròpia veu d'alguna manera.
Per tant, realment, hi ha un cert risc
i hi ha un mèrit real de la gent que s'atreveix a pujar
i a cantar en públic.
I és molt important perquè la majoria d'aquesta gent
jo no sé si tenen experiència encara o que no
però en tot cas és un altre concepte.
El que no han fet mai la majoria és pujar d'un escenari
mirar a la cara de tota una sèrie de gent que estan allà
i amb una banda al darrere que és complicat
perquè des de dalt de l'escenari tu tens per què sentir-ho bé
tens una bateria que colpeja fort, tens una guitarra
que potser t'entra massa fort i, bueno, doncs, cantar d'alguna manera.
Per tant, realment, és el que deia la Núria,
és sorprenent o no, però sí que déu-n'hi-do
jo crec que la clau, i ara parlo seriosament,
que això es faci és que la gent de la ràdio
va dir que ho volia fer
perquè jo ja ho he dit abans
hi va haver un moment que ho veia molt complicat
a nivell de músics
perquè ens fallava gent, l'altre no sé què, aquest no podia
i jo estava dient, escolta, no ens arrisquem a fer-ho malament
però la Núria m'ha dit
no, no, és que no podem fer-nos enrere
perquè és que la gent està ja supermotivada
i, per tant, no podem decebre la gent
i jo crec que realment ha sigut això
el que ha fet que tot plegat funcionés
perquè, a més, els assajos
han sigut molt divertits
a mesura que anava passant la gent
i que, a més, veies com realment
la gent millorava en aquest sentit
i, per tant, ha sigut molt interessant.
Home, diem que és una festa
que un cert homenatge a tots els treballadors
als col·laboradors, a tothom, a tot el públic
tots els oients, però a veure, tal com estan les coses
és una festa per nosaltres, claríssimament
vull dir, de tota la gent que participa
és molt divertit cantar
i, a més, el que diu el Guilla
no estàs fent un karaoke
allò que a rejillera o amb quatre amics
sinó que estàs interpretant
i amb una banda
que no és el mateix fer les entrades i sortides
ara, quan el Guilla s'ha posat seriós
que crec que era necessari dir el que ha dit
a mi m'estava entrant pànic escènic
us asseguro que
fins ara no havia tingut por
i ara que acabo de sentir el Guilla
he visualitzat el moment
i escolta, m'està agafant un mal d'estómac
que no us ho podeu imaginar
hi ha un altre aspecte que jo trobo molt interessant
i que d'alguna manera ens agradaria també
traslladar als oients
dins del que és el seu àmbit laboral, personal
i és a vegades
les coses que semblen més tontes
entre cometes
la capacitat d'il·lusionar
que té a les persones
persones completament diferents
una de les altres
amb interessos diferents
que tenen en comú
que comparteixen un espai laboral
però que en un moment determinat
són capaces de posar-se d'acord
i de treballar junts
per un projectat divertit
intrascendent aparentment
i que provoca aquesta il·lusió
crec que és important
que siguin capaços
de trobar justament
aquests punts il·lusionadors
a la nostra vida normal
i corrent que tenim tots plegats
Sí, de fet ens oferim
a qualsevol empresa
que tingui un projecte similar
De fet estem muntant
una empresa d'il·lusionar
la gent amb coses
el que convingui
Muntem concerts
quan convingui
i escolti'm
que la gent s'il·lusioni
El Jordi, com que no ha parlat gaire
Jordi, quan vas començar
a tocar la guitarra?
Oi, el Jordi canta també
I canta, i canta
molt british, no?
Quin tema...
Vinga, digue-me
No, no, jo no ho dic
Ja ho ha dit el Guilla
el que canta ell
No, no ho he dit
A mi m'ho han dit
Ja ho he dit jo
que he estat molt petosa
Vaig començar quan era jove
Però és que el Jordi
té molt de mèrit
perquè feia molt de temps
que no tocava guitarra
i em sembla que fins i tot
la teva guitarra
no tenies guitarra elèctrica
o no et funcionava
i en qüestió de...
No, en qüestió...
Seria que ets sense piles
la guitarra elèctrica
No, per afinar-se
M'havia fallat la bateria
A veure de jove
a veure si és d'aquelles de joguina
Però que en qüestió de dos mesos
que és el que portem assajant
home, el ritme forçat
hem estat dos mesos
o tres mesos assajant
i bueno, ara està fet un fiera?
Sí, és veritat
No, no, vaig començar quan era jove
després ho vaig deixar
perquè...
A l'època que vas deixar
drogues i alcohol
Exactament, era incompatible
amb la meva carrera professional
i ara he recuperat
aquest ús per l'instrument
i em sento molt satisfet
de poder participar
en aquest projecte
Bueno, amb aquesta llegenda
jo diria
Una llegenda
Hi ha un abans i un després
dins de la música
després d'aquesta nit
al DVD
no caldrà anar el Tom Manta
vull dir, l'editarem
Sí, no?
Mediamarket
No, no, i tenim el DVD
en format doble
d'alguna manera
serà una expanded version
en què hi haurà, doncs
En fi
El Como se hizo
i tot això
Un making of
Un making of
del Sassanjo
Però el Como se hizo
pensem que va amb admiració
O sigui, no és el Como se hizo
El Como se hizo
Com és possible
Per tant, clar
és que estem parlant
d'un projecte complicat
Bé, tota aquesta conversa
de banda d'anunciar-los
al concert d'aquesta nit
estava adreçat
a que desisteixin de venir
perquè hi haurà
tantes persones
que no hi cabrem
Per tant, dic
Calla que disuadirem
Bé, persones no ho sabem
Gent es previst que sí
Gent sí
Perquè només gent pot venir
a un esdeveniment
d'aquestes característiques
Quatre títols de cançons
Va, sense dir qui les canta
Hem dit els noms
Vinga, va
Hi haurà
Pop Britànic
Que d'això se n'encarrega
el Jordi, per exemple
i hi haurà
Rock Català
Bastantes nacionals
també
I alguna
bé, alguna
tirarem més enrere
en el temps
No, no
I en d'altres
i en d'altres
doncs seran més actuals
No, però a veure
la qüestió A
és que el tema
va des de la Madonna
a l'Alex Ambustó
passant per
Los Rodríguez
i U2
I, per exemple
això dona una mica
el marge
d'amplitud de mires
i de manca
de criteri estètic
Per part de la vida
És important
recordar a la gent
que no fem hip-hop
perquè ens veiem incapaços
Ni rumbes
perquè es veu que és molt difícil
En aquesta edició
En aquesta edició
Ho vam valorar
Ho vam valorar
Hi haurà una propera edició
Però no ens veiem capaços
No ho sé
Mira meva
Deixa'ns acabar aquesta
Pensem que la direcció
d'aquesta casa
amb els Ulls Clucs
ens va dir
doncs feu
vosaltres mateixos
i no sap
la direcció d'aquesta casa
no sap ben bé
el que es trobarà
llavors potser
depèn de com acabi el concert
hi haurà propera edició
Si no s'ho volen perdre
en un sentit o en un altre
ja saben aquesta nit
dos cuers d'onze
de la nit
a la vaqueria
Si els agrada
repartirem targetes
perquè podríem fer actuacions
en casaments
ara que venen
les festes de Nadal
No, no
jo insistiria
en el bon rotllo
que té les empreses
Qualsevol empresa
petita o mitjana
que tingui intenció
En lloc de portar-se
els executius
a disparar-se
trets de broma
o a jugar al golf
nosaltres els muntem un concert
Sí?
Sí
Però sempre que no ens proposin
repertori de hip-hop
que no ens veiem capaços
No tenim més temps
Aquesta nit
continuem la conversa
però amb música
ens ho direm
cantant a partir de dos quarts d'onze
Guillermo Soler
Jordi Haria
Núria Cartanyà
Gràcies per venir
a...
Havies despedit de muerte
Havies despedit de muerte
Moltíssima sort
Molta merda
que es diuen
el nom de l'espectacle
Igualment
Iolanda Garcia
Aquesta nit
ens retrobem
Adéu-siau
Fins la nit
Adéu-siau