D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí.
Estem en directe a la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
parlant durant els propers minuts del Pla Territorial-Sectorial
d'Equipaments Comercials que aprovava la setmana passada
de manera definitiva el govern de la Generalitat.
És el pla, amb aquest nom tan llarg, que d'alguna manera,
i perquè els soients ens entenguin, permetrà la instal·lació
ben aviat del Gran Centre Comercial del Cort Inglés aquí a Tarragona.
Avui volem repassar les principals característiques
d'aquest pla d'equipaments comercials.
El calendari de previsions pel que fa, per exemple,
a la construcció del Cort Inglés i l'impacte que també pot tenir
el petit comerç de la ciutat de Tarragona.
De tot això en volem parlar durant els propers minuts
amb la senyora Teresa Pallarés, que és la directora
dels Serveis Territorials de Comerç de la Generalitat
aquí al Camp de Tarragona.
Senyora Pallarés, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com dèiem, el pla s'aprovava definitivament la setmana passada
per part del Consell Executiu de la Generalitat
després d'un llarg procés i, en fi, després d'un llarg termini
en què s'ha anat debatent amb els diferents agents comercials.
És el pas ja definitiu i últim perquè, en fi,
el pla ja es pugui començar a aplicar, no?
Doncs sí.
Està aprovat el decret, justament el decret del PTSEC,
del Pla Territorial, és el 379 del dia 10 d'octubre.
Per tant, això ja té la seva aprovació.
Tot aquest procés ha estat llarg en el sentit que s'ha anat...
Es va fer una primera presentació,
es va debatre la Comissió d'Equipaments Comercials de Catalunya,
en la qual hi ha diferents agents del sector comerç,
és a dir, des d'Anget,
que són l'associació dels grans establiments de distribució comercial,
fins a la Confederació Comercial de Comerç de Catalunya, etcètera, no?
Per tant, a partir d'aquí, s'aprova un primer document,
com tots sabeu, en el qual ja es va començar a debatre,
van sortir els famosos metres que anaven al camp de Tarragona,
i a partir d'allí hi ha hagut tot un procés,
en el qual hi ha diferents fases en les que hi ha la Comissió Jurídica,
en la qual s'aprova ja perquè el pla aquest ja sigui realment tal com pensàvem
des de la Generalitat que havia de sortir.
Quines són les principals característiques, una mica la filosofia,
que el govern ha volgut aplicar en aquest pla d'Equipaments Comercials?
Bé, jo m'agradaria parlar que aquest pla territorial
és una forma d'equilibrar les diferents formats
de distribució comercial al nostre territori.
Durant bastants anys hi ha hagut creixements zero
que d'alguna manera s'havien de suplir amb els famosos POEX,
que cada ajuntament una mica es manegava, diguem,
quins metres podia aprovar o com ho podia tirar endavant.
Ara realment tenim un marc, una base,
que això crec que és important,
una base per planificar aquests metres comercials
damunt del territori, amb àmbits d'actuació diferents.
Hi ha uns àmbits que són estrictament municipals
i uns àmbits que són a nivell de zona, de territorials,
com són el cas dels grans establiments comercials,
cosa que té una lògica.
Per tant, ara sí que tenim una base
amb la qual es pot començar a desenvolupar
aquest creixement comercial
d'una forma estructurada, planificada
i més o menys consensuada, d'acord?
Perquè sempre amb aquest tipus de decrets
pot haver diferents versions sobre el tema,
n'han sortit aquests dies en premsa,
però jo crec que és una manera prou equilibrada
com perquè el comerç realment estigui regulat
i no vagi amb detriment de les zones,
no hi hagi una desertització de les zones urbanes.
Per això aquest pla va acompanyat
d'un pla de dinamització potentíssim,
amb gairebé 100 milions d'euros,
per ajudar a aquesta zona,
a aquest ressorgiment de les zones urbanes.
Per tant, per mi, això va molt més enllà dels metres.
Jo crec que el que s'ha recollit més
ha sigut una mica aquesta mena de pugna
entre Reus i Tarragona.
Jo crec que això supera amb escreix, això.
El pla és molt més complet.
Jo crec que ajuda a tot el territori
i, evidentment, no se li escapa a ningú
que tenim dos grans pols d'atracció comercial,
que són Reus i Tarragona.
Seria absurd no plantejar-s'ho d'aquesta manera.
Però hi ha altres elements
que beneficien moltíssim a altres localitats
que, per exemple, no tenien opció
de posar un mercat municipal
i en un dels articles
permet unes implantacions de supermercat
que els hi permet.
O, per exemple, contemplar municipis turístics
que, com el nostre territori,
jo crec que això s'ha d'emlimar moltíssim,
que tenen unes puntes concretes als estius
que, evidentment, són turístiques,
però també suposa un increment de compres i tal.
Tenim altres espais
que crec que són tan o més importants
que aquesta cosa que s'ha venut entre Reus i Tarragona.
L'hem de superar.
La pugna històrica entre Reus i Tarragona.
Pel que fa a les previsions,
doncs a les planificacions de futur
que recull el pla
i pel que fa als diferents formats
de distribució comercial,
quines són les qüestions més destacades
que ens afectarien aquí al camp de Tarragona?
És a dir, quines són les previsions
que recull el pla?
Bé, en principi,
com sabeu, primer que tot,
també un tema important que recullia el pla
era la delimitació
de les trames urbanes consolidades,
que això és per municipis
de més de 25.000 habitants
i capitals de comarca, no?
que això ja ajuda una mica
a que dins el nostre territori
tinguem espais
en els quals es puguin posar
implantacions comercials
pel sol fet que són zones d'influència.
Parlo, per exemple,
de Falset, per exemple.
Què més?
Doncs el tema dels mercats municipals,
que ja ho he dit,
que permet un 70%
d'una implantació
d'un supermercat dins,
per tant,
que aquest supermercat
després es pot completar
amb xarxa municipal,
de mercat municipal,
i per tant dóna vida
a molts municipis
que poden recuperar
aquesta figura.
El gran,
diem,
la gran innovació,
la gran quantia de metres
que venen al territori,
doncs amb dos formats
de GEC,
de gran equipament comercial.
Aquests grans equipaments comercials
estan ordenats
damunt del territori,
però evidentment
s'han de posar
amb tram urbana consolidada,
per tant,
ja ens concreta
que han de ser municipis
de més de 25.000 habitants
o bé que siguin
capitals de comarca,
bé d'això
ens redueix moltíssim
les ciutats
en les quals
es poden implantar.
I a més a més
tenim dos grans formats,
el format Gran Magatzem
i tenim el format
Centre Comercial.
Són dos formats diferents,
regulats de forma diferent,
que també
al passar per la Comissió Jurídica
ha hagut algun canvi,
també amb això,
depèn d'un format o d'altre,
i que realment,
doncs,
almenys,
podem fer canviar
una mica la fisonomia comercial.
Quina diferència hi ha?
Perquè els ullens
ens entenguin
entre aquests dos formats,
el Gran Magatzem
Comercial.
A veure,
el Gran Magatzem,
el Centre Comercial,
diguem-ne,
que és un espai
amb moltes diferents espais
de botigues per dins,
com si diguéssim,
per tant,
aquí no comptabilitzem passadissos,
perquè, clar,
els passadissos
ja formen part
del que és el propi espai,
i el que comptabilitza
és cada una
de les zones de botiga,
per dir-ho d'alguna manera,
amb diferents formats,
amb diferents mesures,
i poden ser diferents.
En canvi,
un Gran Magatzem
és, diguem,
tot un espai compactat
d'una sola,
en un operador a post.
I aquí és on
entraria en aquest model
el Corte Inglés.
Evidentment,
el Corte Inglés
o un altre operador
que en el seu moment,
segons el decret,
en l'article 13
de la concurrència,
a partir d'aquí,
cada ciutat planifica
o cada territori planifica.
Tenim aquesta disponibilitat
de metros.
Senyors,
doncs ara vindrà
l'operador
que estigui interessat,
el que em festeixi millor,
el que em sedueixi,
i aquest és el que ha d'entrar
en l'article 13
del decret de concurrència
i dir,
doncs nosaltres
ens instal·lem a Tarragona,
per exemple.
A ningú se li escapa,
i a més a més ho sabem,
ha sortit publicat també,
però s'ha explicat
que Corte Inglés
tenia un interès
en la ciutat de Tarragona
i hi havia un conveni,
a més a més,
amb dos consellers
de la Generalitat,
un d'ells,
l'Antoni Castells,
i el Josep Maria Vallès
pel tema de la ciutat judicial,
i que per tant,
més o menys,
hi havia ja un interès
bastant delimitat
a la ciutat de Tarragona.
Però,
malgrat això,
el reglament,
el PT-SEC,
no parla en cap moment,
és que m'agradaria
que quedés molt clar això,
no parla en cap moment
de cap operador,
parla de la disponibilitat
de metres comercials,
i a partir d'aquí
s'ha d'entrar
a l'article 13
de la concurrència,
per tal que sigui
l'operador que sigui,
s'instal·li en l'espai adequat.
Quina disponibilitat
de metres quadrats
preveu el Pla?
El Pla té
de gran magatzem
20.520 metres
i 15.129
com a centre comercial.
Aquests són els metres
que dona el dimensionament.
D'acord?
Després,
a partir de l'articulat,
hi ha alguns metres
que, segons,
es puguin afegir
en un format o altre.
Però això ha de ser
a partir de l'articulat
i a partir que l'operador
digui,
doncs senyors,
com que jo soc
un gran magatzem,
per exemple,
i ja tinc el territori
20.500 metres
a Tarragona,
per exemple,
o al camp de Tarragona,
jo els vull ubicar
a Tarragona.
Com que tinc aquest format,
doncs tinc la possibilitat
d'incrementar
2.500 metres
en format supermercat.
Això ho té
només
el format gran magatzem,
que això és el que va
de caure
de l'última comissió jurídica,
només va quedar
en format gran magatzem.
Per tant,
aquests 2.500 metres
s'hi poden afegir.
Hi ha altres espais
que poden tindre
una correcció poblacional,
perquè sabeu que va haver
amb les dades de població,
va haver alguns marges,
no diria d'errors,
sinó més aviat
de poca precisió,
i es corregeixen també.
Pot haver alguns metres
que es puguin
corregir per aquí,
però en tot cas,
fer saber
que això se'ns ha dit,
se'ns ha acusat
que és un pla flexible,
que és un pla
que té algunes trampes legals.
No.
És un pla
que dona
un dimensionament claríssim,
20.500 metres
d'un format,
15.100 metres
d'un altre format
i 5.000
amb electrònica
especialitzada,
i a partir d'aquí,
amb l'articulat a la mà,
tothom ha de saber
realment
a què aposta.
Flexibilitat no,
i trampa és menys.
Aquest creixement,
aquestes previsions
que inclou el pla,
la directora
dels serveis territorials
de comerç,
com els definiria?
És un creixement
moderat,
és un creixement
important,
li posaria
un qualificatiu,
el creixement,
aquestes previsions
de creixement?
Jo crec que és
un creixement
òptim
per tal
de preservar
l'equilibri
territorial
en format comercial.
Jo crec que
s'ha anat
a treballar
cap aquí,
en aquest sentit.
Òbviament,
des del Govern
de la Generalitat,
el que no podem
permetre
és que en un territori
hi hagi uns creixements
desmesurats
o que ens provoquin
desequilibris.
És lògic
que quan es treballa,
com a mínim,
hi hagi aquesta idea
d'equilibri.
Jo crec que
s'ha apostat molt
per això
en aquesta zona.
L'operador,
que comentem abans,
en format gran magatzem
s'instal·larà a Tarragona,
tothom ja ho sap
perquè se n'ha parlat
infinitat de vegades
des de fa temps,
serà el Corte Inglés.
A partir de l'aplicació
del pla
que ha entrat
en forma de decret
com dèiem
amb data del 10 d'octubre,
l'operador,
a partir d'aquí,
pot actuar ja
quan vulgui
i comença
a demanar els permisos?
Bé,
han de començar,
evidentment,
a demanar els permisos
corresponents,
han d'aportar,
bé,
fer una mica
aquest estudi,
aquest càlcul
a partir del dimensionament
que tenen permès
amb l'Ajuntament,
evidentment,
hauran de fer,
demanar els permisos
a la Generalitat,
tot això ha de passar
per la Comissió
d'Equipaments Comercials
i, evidentment,
començar a posar-se
en marxa,
vull dir,
el mateix que altres formats,
format centre comercial
que també Reus
s'obrien,
l'expliques també
la setmana passada,
vull dir que una mica
ara la gent,
o sigui,
què ha fet la Generalitat?
Establir la base,
el marc legal
i a partir d'aquí
tothom s'ha de posar a treballar.
A la Generalitat li consta
l'interès de l'operador
per actuar de manera ràpida,
l'operador del Corte Inglés,
de la manera més ràpida possible?
Evidentment,
perquè ja hi havia
un conveni signat
i, per tant,
clar que constava,
però és aquest conveni,
diguem-ne,
que quedava una mica
pendent
que s'aprovesin
aquests metres comercials,
a partir d'ara és quan
tothom s'ha de posar a treballar
i hagin de començar
els terminis
que creguin oportuns.
Podem fer,
parlant de terminis,
podem fer un calendari
de previsions,
Jo crec que ara és molt aventurat
això i, en tot cas,
n'hauríem de parlar
també amb l'Ajuntament,
n'hauríem de parlar
amb altres institucions,
no?
Crec que a tothom
li interessa
començar a tirar endavant
tot...
Jo crec que tot això
és una mena de dinamització
pel territori, també, no?
Vull dir que tot això
ens dona una mica
de riquesa, no?
De vidilla, diguem-ne, no?
I això és important
a nivell comercial.
Jo crec que hem d'arribar
a posicionar-nos
com la segona àrea
metropolitana
d'una forma ferma, no?
No només des del punt
de vista comercial,
sinó també turístic, no?
Però que aquest és un factor
que ens pot beneficiar
si sabem jugar bé.
Quin impacte creu
que pot tenir
en el petit comerç
de Tarragona
això, la instal·lació
d'un gran magatzem
de més de 20.000 metres quadrats?
Com preveu el pla?
Impacte segur.
Això està clar, eh?
Ha de tindre
un impacte claríssim.
Però jo crec que,
d'alguna manera,
s'ha d'agafar en positiu
perquè el fet de tindre
un operador important
o d'aquestes dimensions
en una ciutat
també crea atracció
per part de la gent
del voltant, no?
Per tant,
jo crec que el comerç
s'ha de preparar
per saber
que té encara més oportunitat,
o sigui,
ve més gent
i aquesta gent
s'ha de saber
atreure a les zones
en les quals
es vulgui desenvolupar
també una activitat comercial
de centre urbà
i de comerç urbà.
Des de la Generalitat
hi ha molt d'interès
en que no es produeixin
desertitzacions,
òbviament,
per això aquests espais
estan en zona
de trama urbana
i que estiguin
a prop d'aquests nuclis
comercials.
I a més a més
s'ha previst
un pla de dinamització
2006-2009
de gairebé
93 i mig
milions d'euros
per tal de millorar
aquests espais,
activitats de dinamització,
etcètera.
Això ho anirem explicant,
jo he estat parlant
ja en diverses ocasions
amb el sector comercial,
tant de Tarragona
com d'altres ciutats,
òbviament,
i en el moment
en què surtin
totes aquestes línies
de subvencions,
qualsevol comerciant
o associacions
de comerciants,
hi ha diverses
modalitats d'ajuts,
poden sol·licitar
al departament
aquesta línia
de subvencions
que ha de favorir
aquest model.
Jo no entendria
que això
anés en contra
del petit comerciant,
jo crec que més aviat
hem de buscar
plegats
fórmules
d'optimització
dels recursos
que tenim al territori.
El fill d'això
que estem parlant
dels ajuts
al comerç
urbà
i local,
en el cas concret
de la ciutat de Tarragona,
a la Generalitat,
a la directora
Territorial
de Comerç,
li sembla un bon model,
per exemple,
el de la VIA-T,
el de l'Associació
de Comerciants
al Centre
de la Ciutat
de Tarragona?
A veure,
la VIA-T...
Per posar un exemple,
eh?
Sí,
per posar un exemple.
Bé,
la veritat
és que Tarragona
té un model,
jo crec que molt clar,
de pla de dinamització
amb la VIA-T,
diguem que és el que,
com a pla de dinamització,
ha consolidat moltíssim
el nom
i han sapigut vendre,
diguem,
aquest producte
de dinamització,
però Tarragona
té una realitat
molt diversa,
molt diversificada,
inclús té associacions
de botigues
de només un sol carrer.
Jo crec que Tarragona
hauria d'apostar
per anar cap a un model,
cap a un esquelet
més ferm,
en aquest sentit,
que sigui,
que pogués englobar-se
al paraigües
d'una federació
en la que realment
està representat
tot el comerç,
no?
Tots els diferents espais.
Teniu el cor de Tarragona,
també és,
que crec que també
estan fent una bona feina
i s'estan posicionant,
agafa més a més
el tema del mercat,
que aquí sí que hi ha
una gran aposta
per part de la ciutat
de Tarragona,
crec que una aposta
important encara
per tirar endavant,
i la pròpia radiografia
de la ciutat
de Tarragona,
clar, és diversa,
perquè després tenim
Sant Pere i Sant Pau,
que s'estan començant
a moure moltíssim,
també tenim Torreforta,
tenim altres espais
que d'alguna manera
s'han d'anar compactant,
no?
Vieté, diguem-ne,
que és el que ha sapigut
tirar endavant
a la consolidació del nom
i que d'alguna manera
s'han posicionat
com a pla de dinamització,
no?
Però que altres,
jo crec que estan
en condicions també
de tirar-ho endavant,
evidentment, no?
I ara que s'ha dit
pel mercat central
de Tarragona
i, en fi,
amb el projecte
que hi ha de remodelació
importantíssima,
això també d'alguna manera
inclou i es veu afectat
pel pla d'equipaments comercials
del que estem parlant avui?
Bé, evidentment,
pel tema que us comentava abans
de la part de supermercat,
s'hauria de revisar
tot l'articulat, no?
Però també
en pla d'ajudes
i subvencions,
també.
Jo crec que tot això,
evidentment que ve condicionat
perquè, com us deia,
no és el cas de Tarragona
perquè, evidentment,
amb Tarragona
o amb Reus,
amb ciutats d'aquestes dimensions,
un mercat municipal
ja viu,
diguem-ne,
per ell mateix, no?
Com no pot ser
d'una altra manera,
vull dir,
crec que és un format
que hem de preservar, no?
Però en altres localitats,
com pot ser Cunit,
que aquests dies
n'he parlat
en diverses ocasions,
doncs probablement
aquest format
ara es podrà recuperar, no?
Perquè dona, diguem,
aquesta mena de cohesió,
diguem que és un format
entranyable
al nostre territori, no?
I això és important
que el conservem.
Evidentment que
en poden sortir beneficiats,
s'ha d'estudiar la manera, clar.
Acabem aquest repàs
que hem fet al pla
i, en fi,
el conjunt de diferents formats
de distribució comercial.
Agafant-me amb unes paraules
que vostè deia abans,
que la Generalitat,
evidentment,
no vol fomentar
la desertització
dels centres urbans,
dels centres comercials
de les ciutats,
tenim casos
com el políum
de les Gavarres,
a mig camí
entre Tarragona i Reus,
justament al mig
del pols comercial
més important
de l'àrea
del camp de Tarragona.
Creixerà més
el polígon
de les Gavarres?
En principi,
ara no hauria
de créixer més.
Diguem que aquest
és un model
que hem heredat,
hem heredat
d'un altre govern,
d'una altra legislatura,
que ara,
en aquests moments,
tal com tenim nosaltres això,
en aquell format,
per exemple,
el que són
grans magatzems
o centres comercials,
no s'hi poden ubicar,
primer perquè els metres
estan perfectament regulats
i, a més a més,
entrar amb Urbana Consolidada,
que diguem que ha sigut
l'aposta d'aquest govern
per tal d'evitar
aquests polígons.
Evidentment,
això està tirant endavant
amb el format que té,
però,
evidentment,
ara diguem
que tindrà altres competidors,
per dir-ho d'alguna manera.
Molt bé,
així acabem aquest repàs,
com dèiem,
parlant del Pla Territorial
Sectorial
d'Equipaments Comercials,
aquest és el nom exacte
del pla,
aprovat ara fa una setmana
pel Govern de la Generalitat
i amb tot el que suposa
d'implicació
en el territori
de les nostres comarques
i especialment aquí
a la ciutat de Tarragona.
Ens ho ha explicat
la senyora Teresa Pallarés,
que és la directora
dels Serveis Territorials
de Comerç
de la Generalitat
aquí al Camp de Tarragona.
Senyora Pallarés,
moltes gràcies
i fins la propera.
Molt bé,
gràcies a vosaltres.
Bon dia.