Dos minuts, serà un quart de doze del migdia.
Aquí seguim amb tots vostès des de l'estat de les festes.
És el matí de Tarragona Ràdio.
A aquesta hora la dediquem a parlar d'algunes exposicions
i mostres culturals i, en aquest cas, també històriques
que es donen cita en aquesta festa de Santa Tegla.
Parlem de commemoracions perquè aquest diumenge a la tarda
es farà un acte simbòlic per celebrar el 75è aniversari
de la instal·lació de l'estàtua Els Herois de 1811,
obra de l'escultor Julio Antonio,
que des de la primavera passada podem contemplar la seva obra
i la seva repercussió a través d'una important exposició
que hi ha al Museu d'Art Modern de Tarragona.
Ens acompanya la seva directora, Rosa Ricomà.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
I l'historiador, Jordi Rovira. Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
Abans de parlar de Julio Antonio i l'estàtua dels Herois,
explica'm com van aquestes visites i aquestes mostres
d'ensenyar el paper de la Santa i de parlar de Santa Tegla
a les visites guiades.
Bé, doncs, com cada any estem fent la visita guiada de Santa Tegla,
que és una miqueta apropar a la gent que s'apunta al Museu d'Història,
doncs, la història de Santa Tegla, la seva vinculació amb Tarragona,
visitem, evidentment, la catedral, que és el punt de referència obligat,
veiem la capella de Santa Tegla, veiem el retaule,
i, doncs, també ens fixem en detalls dins d'una ruta urbana,
d'una petita ruta urbana, on hi comencem a trobar tecles per tot arreu.
Si ens poses en alguns llocs estratègics de la part d'alta,
des d'un mateix punt pots estar veient, doncs, des de l'antic hospital de Santa Tegla,
la porta de Santa Tegla que està al davant,
el carrer de Santa Tegla, la capella botiva de Santa Tegla,
la cúpula, per exemple, de la capella de Santa Tegla i Santa Tegla a la Vella.
És a dir, que des d'un sol punt, doncs, comencem a localitzar tecles
i la gent es queda una miqueta estorada veient tantes tecles juntes
en un espai tan reduït de la ciutat.
Parlant de Santa Tegla, ara dèiem, en tota broma i per això de la meteorologia,
que és una santa que no és que tingui gaires prestacions,
però, vaja, és el mes que li ha tocat, no?
A veure, exacte, Santa Tegla resulta que, doncs, li ha tocat viure una època de l'any
en la qual, doncs, és bastant freqüent que hi hagi tempestes, no?
I, de fet, el record tarragoní potser més vinculat a meteorologia i Santa Tegla
és l'Aiguat de Santa Tegla, que va ser el 1874
i que va ser, realment, un fet dramàtic per la ciutat,
que es va viure d'una forma realment molt especial
i, fins i tot, en un aspecte anecdòtic,
és que els pescadors del Serrallo van passar a ser carnissers per uns breus dies
perquè resulta que el francolí baixava tan ple i ple de caps de bestiar
que van deixar, doncs, els peixos habituals i, doncs, la producció marítima habitual
per passar a recollir el que podien amb les seves barques
de tota aquesta quantitat de bestiar amb el mes que havia baixat pel francolí.
Per tant, Santa Tegla està vinculada, també, doncs, en això,
en alguns fets meteorològics com puguin ser els aiguats.
Ara ens comentaves que els sitgetans no han estat gaire fidels a la Santa, no?
I que després d'aquests aiguats van decidir canviar la patrona.
Santa Tegla no s'ho va prendre igual que Tarragona.
Santa Tegla, doncs, a Sitges era patrona de la població
i resulta que amb aquest aiguat de Santa Tegla del 1874
es van passar a Sant Bartomeu
perquè els va semblar que aquest es portava millor
i que no els donava ensurs, doncs, tan grans.
També hi ha veneració a Santa Tegla, encara, doncs, a Sitges,
però ja hi ha una prioritat per una altra sant que no és tan conflictiu.
Déu-n'hi-do si aprenem coses, eh? Cada dia una diferent.
Jo no tenia ni idea que Santa Tegla, al segle XIX,
hagués estat patrona de Sitges.
Visitant l'exposició de Julio Antonio,
jo crec que fins i tot vosaltres,
que el tema de l'art, de la història de l'art,
la teniu molt per la mà, segur que també heu après coses noves.
Si més no, la mirada que han fet molts visitants, no?
Bé, el que es pretenia precisament és això, no?
Apropar el que és una escultura pública
que tots coneixem, que és una icona per la ciutat,
com l'escultura dels horaris de 1811,
anomenada, doncs, col·loquialment, els despullats,
punt de trobada, punt d'inici de manifestacions,
punt de celebració,
traslladar-ho al Museu d'Art Modern,
que és on es troba la maqueta d'aquesta peça,
i presentar-la des dels punts de vista
tan històric com didàctic,
adreçat tant a adults com a nens.
Com ha anat l'exposició fins ara?
Bé, jo crec que ha estat un...
Els resultats són magnífics,
la gent queda molt sorpresa
de poder aprofundir
en una cosa que li és tan quotidià,
d'una forma, podríem dir, tan exhaustiva,
i també l'espai que hem creat, doncs,
perquè treballin els nens juntament amb els adults,
quan ells vulguin els cap de setmana,
independentment una mica del que podria ser
la visita monitoritzada,
està donant resultats molt efectius.
De fet, l'exposició formalment,
podríem dir que es tanca a l'1 d'octubre,
però només formalment, a la pràctica,
podem continuar gaudint de l'obra de Julià Antonio.
Bé, el que en principi va ser una exposició
commemorativa dels 75 anys
de la col·locació de l'escultura de Julià Antonio
a la Rambla, donada la seva repercussió
i també, podríem dir, l'estil que li hem donat,
hem considerat que podia quedar
com a exposició permanent al Museu d'Art Modern.
O sigui que aquesta exposició es mantindrà
dins del que són les col·leccions permanents
del Museu d'Art Modern
i estarà a l'abast de tots els ciutadans
i els visitants, doncs, de forma constant.
El cas de l'estàtua dels despullats,
no sé si és una excepció,
però com a eina pedagògica,
és extraordinària,
des del moment que hi ha la maqueta,
que hi ha els apunts.
No sempre, quan contemplem una obra escultòrica
en una ciutat, tenim la possibilitat
de conèixer públicament
tot el treball previ que va fer l'artista,
per tothom, però en particular
vosaltres que teniu la mà trencada
amb això de les visites guiades,
deu ser una eina magnífica.
Exactament, o sigui, tu pots veure,
Julià Antonio, fins a quin punt va tindre influències
de primer del món clàssic,
després del món del barroc, de Miquel Àngel,
després del segle XIX de Rodent,
i com tots aquests artistes han influït a la seva obra
i com ell arriba a ser un exponent
del nou santisme,
de la seva vinculació a la Mediterrània
a través d'aquesta obra
que tots podem gaudir cada dia.
Té un valor escultòric
i té una amplia representació històrica
i hi ha tot un món d'anècdotes
al voltant d'aquesta estàtua.
D'entrada, Jordi,
parlem dels fets que es comemoren breument,
per si algú se'ns ha despistat,
en el túnel de la història,
i parlem també qui la va encarregar
i qui la va pagar.
A veure, aquesta estàtua,
sobretot el que haurien de fer l'esforç
és de recordar per què es crea.
Es crea per comemorar
un dels fets més tràgics de la història de Tarragona,
que és el setge del 1811.
És la Guerra del Francès
i és un moment en què Tarragona
perdrà pràcticament un terç de la seva població.
Serà una de les etapes històriques
més delicades, més cruels de la nostra història
i això, lamentablement,
els tarragonins del segle XIX ho van recordar molt
però nosaltres ho hem pràcticament oblidat.
És a dir, ara potser estem més avassats
a veure les situacions que passen
a altres llocs del món
i no entenem fins i tot
que vam ser víctimes aquí a Tarragona
d'uns fets d'una extrema crueltat
on van morir tants tarragonins.
El trist és veure que cada 28 de juny,
que és quan es commemora la data del setge,
del final del setge,
només un trist ram de flors
commemora aquestes 10.500 víctimes
que va tenir la ciutat de Tarragona en aquell moment.
Qui el posa?
El posa una persona particular en principi
i resulta que és molt trist que no hi hagi cada any
una celebració, si més no simbòlica,
perquè també, en certa forma,
seria el nostre 11 de setembre.
És el gran drama de la ciutat de Tarragona,
en aquest cas, que es commemora els 28 de juny de cada any.
Singularment o no singularment,
aquestes darreres setmanes,
les protestes en contra de la guerra de l'Iraq,
de tot aquest greu problema de pèrdua de vides humanes,
sense més valoració de cap tipus,
també ha tingut com a escenari l'estàtua dels despullats, no?
Sí, perquè també és un lloc de trobar...
T'ho dic en referència a que deies tu
que actualment que hi ha tantes guerres
i tantes morts pel món de conflictes...
A veure, també va ser això,
una miqueta és rememorar l'holocaust de Tarragona,
aquesta situació bèlica tremenda,
que potser és de les més greus
que van tindre lloc a Europa pràcticament en el segle XIX,
i que va significar un canvi radical a la història de Tarragona.
Només 300 famílies van tornar,
és a dir, a part dels morts,
només 300 famílies van voler reincorporar-se
a la vida urbana de Tarragona, no?
És a dir, per comemorar això,
quan va fer un segle,
és quan té lloc realment això,
té lloc aquest encàrrec d'una estàtua
que en principi és un concurs i que resulta que...
Però qui va dir després d'un segle,
recordem aquells fets amb un monument comemoratiu?
Jo crec que va ser el comte de Rius.
Al comte de Rius la ciutat tenia previst fer-li un homenatge
i ell va dir que ell creia que l'homenatge
no havia de ser per ell,
sinó que havia de ser, podríem dir,
pels ciutadans en conjunt,
anònims i coneguts de la ciutat de Tarragona
i els diners que s'havien recollit
per fer aquest homenatge al comte de Rius,
ell mateix els va entregar a la ciutat.
I a partir d'aquí va haver una col·lecta pública
per poder assumir la despesa
que podia tenir aquest monument.
O sigui que és un monument,
jo diria que és dels ciutadans de Tarragona
cap als ciutadans de Tarragona.
O sigui, una mica de propi reconeixement
del que podríem dir aquests valors
que en aquell moment es van posar en manifest
de valentia, de lealtat,
de fidelitat a la ciutat,
que va aportar les conseqüències
que va tenir en aquest aspecte.
Es fa un concurs públic
i opten molts artistes a fer el monument?
Hi ha algun artista més que tenim,
hi ha el Carles Mani, per exemple.
Hi ha l'Anselm Noguès i Julio Antonio.
I Julio Antonio.
De fet, van ser artistes convidats a presentar-s'hi.
En aquell moment on estava Julio Antonio?
On vivia, on treballava?
Ell estava en aquell moment al Madén,
però ell era becari de la Diputació de Tarragona.
Ella havia tingut una beca per viatjar a Itàlia,
era una persona que tenia un reconeixement a la ciutat.
Els altres dos artistes també eren artistes reconeguts i solvents,
vull dir, no eren desconeguts.
El que passa és que potser les seves trajectòries
no han tingut després, podríem dir,
la projecció que va tenir la de Julio Antonio.
Però el Carles Mani va ser un gran escultor,
que va fer sobretot una escultura magnífica
que podem veure al Menac,
que són els degenerats,
que va marcar una mica el que podríem dir
un canvi també substancial
amb el que va ser l'arquitectura a Catalunya.
I en Salm Noguès potser va quedar
dins d'un àmbit més local,
però eren tots uns grans escultors.
El que va distingir potser l'obra de Julio Antonio
de la dels demés
va ser l'oblidar, podríem dir,
aquells símbols que feien referència a la guerra,
com podria ser la imatge d'un trabuc,
això que potser ja estava molt treballat
per Blay, per Carola,
el que podria ser el canvi de segle,
per entrar en una dinàmica
d'una puresa de línies,
d'un simbolisme molt més mediterrani,
molt més auster,
que és el que va transmetre a ell
a través de la seva nuesa.
I aquest de la figura de la matrona Tàrraco
que acull els seus fills,
l'heroi ferit, l'heroi mort,
amb aquesta nuesa que et dona
el fet de ser una despulla d'un setge.
I prescindir d'aquests símbols
més específicament bèl·lics, no?
Que podien haver-hi exactament.
Sí, estava molt més de moda.
De fet, també hi ha tota una tradició
d'escultura europea
que commemora, uns anys més tard,
en principi, o per aquella època,
de fet, perquè hi ha un retard en l'obra,
que és Primera Guerra Mundial,
hi ha infinitat d'estàtues
que són estàtues de caire militar.
Estàtues que refereixen a un personatge
que va amb tot l'equipament bèl·lic,
l'equipament militar.
Aquí es prescindeix de tot això
i és molt més simbòlic, com deia la Rosa.
Diguem-ne que, a més a més, el resultat,
i ho dic mirant-me l'ambulls de turista,
el resultat és una obra que no té caducitat,
que sempre és contemporània, no?
Independentment que es pugui fer
una definició acadèmica,
però la mirada del visitant...
Sempre transmet sentiments.
Sí, exacte.
El fet d'estar despullada
del que podrien ser els atrezzos de militars
la fa totalment actual.
Vull dir, podria representar igual
les víctimes de Sarajevo,
que podria representar les víctimes d'Iran.
O sigui, l'únic que demostra
és que hi ha unes víctimes
i aquestes víctimes, despullades,
no tenen identitat,
són simplement víctimes.
La podríem considerar, justament això,
un homenatge a les víctimes
de qualsevol guerra, no?
També, a veure, té un significat afegit,
potser, perquè realment,
si ens fixem en la història de Tarragona,
del setge napoleònic,
a Tarragona els militars fugen
i són els propis tarragonins
els que s'han de defensar a si mateixos.
Per tant, sí que aquesta va ser
una resistència popular,
va ser la gent de Tarragona
que es va posar al front
de la defensa de les seves muralles.
Per tant, es decideix
que Julio Antonio
és qui farà aquesta estàtua
i va costar molts diners
en aquella època?
Més que diners,
a part de diners que va costar,
diners va costar dificultats,
perquè el bronze era un material
que no era un material
que es pogués adquirir públicament,
era un material que controlava el país
i si hi havia necessitats
d'utilitzar el bronze
per altres usos,
això s'enredaria
i va ser una de les causes principals
d'enredariment
de la confecció final de l'escultura,
el que l'Estat no facilitava
l'adquisició d'aquest bronze.
Després, Julio Antonio va morir
quan encara la peça estava a Madrid,
o sigui, ja recient presentada.
Per tant, no la va veure a la Rambla?
No, no, no.
Ell només va veure la maqueta,
o sigui, va fer la maqueta
i va ser el seu deixeble,
Lorenzo Salazar,
el que va acabar l'obra
per encàrrec de l'Ajuntament de Tarragona
amb tota la confiança
perquè havia estat la persona
que havia treballat més directament
amb Julio Antonio.
La segona fase d'aquest fet
va ser el portar l'escultura
a la ciutat l'any 20
i el fet de tota la polèmica
que es va crear
amb l'excusa
que si era una impudícia o no
tenia una escultura nua
en un espai públic.
Els bojos anys 20
no van arribar a Tarragona
aleshores, en aquell moment.
Van arribar als 30.
Als 30, no als 20.
Sí.
Bueno, és el propi
que es portava sempre a derratar
gairebé tot, no?
I llavors, a veure,
va ser, jo diria,
que una excusa.
Primer es va dir
que si l'obra
no tenia potser
la qualitat suficientment artística,
que després potser
estaria millor en un museu,
però tot i de fet
eren excuses
per no posar-les a l'espai públic.
Per en un tema moralista?
Exacte.
Es va arribar a crear
per part d'alguns ciutadans
de Tarragona
d'aquella època,
podem dir
de dretes,
perquè d'esquerres
evidentment no eren,
es va crear una lliga
per la defensa
del pudor de Tarragona.
Pudor,
amb R final,
perquè es pronuncia,
no?
Doncs es tracta
de defensar
interessos de veïns
directament
que alguns plantegen
el fet, per exemple,
d'aquells no volen
sortir per la finestra
o pel balcó de casa seva
i trobar-se uns personatges
que estan nus
completament
i això
doncs els sembla fatal.
Llavors bé,
això s'instrumentalitza
políticament
i llavors d'aquí
es deriva
tota aquesta polèmica
que fa que l'estàtua
s'hagi de mantenir
guardada
discretament
i que hi hagi
tota una polèmica
ciutadana
en la qual
hi ha gent que diu
que passa al Vaticà
llavors,
què està passant
amb la Santa Seu
que té col·leccions
d'estàtues
de personatges nus
pertot arreu
i que en canvi
que a Tarragona
no ho podem
tindre el mateix.
No guanyaríem per allà
amb sols
al Vaticà
si haguéssim de començar
a tapar coses.
Escolteu una cosa,
això vol dir que
es va instal·lar
i es va haver de desinstal·lar
o no es va arribar a posar?
Es va instal·lar
un primer peu
quan el peu ja estava instal·lat
es va retirar
perquè no es va arribar
a col·locar
i aquí el primer peu
la veritat
és que no s'ha trobat mai
o sigui,
està constatat fotogràficament
però no és aquest mateix peu
era un peu
que estava més treballat
ideat per Julio Antonio
que tenia unes decoracions
vegetals
als cantos.
Tenim les fotografies
de quan es va instal·lar
i es va desinstal·lar
no sabem on va anar.
L'escultura va anar
al Museu Arqueològic
que en aquell moment
es trobava
el que és avui
l'Ajuntament de Tarragona
els baixos
de l'Ajuntament de Tarragona
fins l'any 31
en què es va disposar
la seva instal·lació
a l'espai públic.
I va ser el 31?
Va ser el 31
va ser amb la República
que es pot instal·lar
finalment l'estàtua
en aquest lloc públic.
de fet
hi havia hagut
també intents
bastant curiosos
i simpàtics abans
fins i tot
es van intentar
fer un apropament
de la monarquia
la reina
d'aquell moment
que és Victòria Eugènia
se la fa retratar
davant de l'estàtua
perquè així
sembla que
si la reina
s'hi retrata
doncs home
que la gent
de dretes
de Tarragona
també podran
acceptar-ho.
I també hi ha
una bonica anècdota
que parla
de la proposta
que fan
les monges
de les Tresines
que és molt simpàtica
perquè elles diuen
que es pot instal·lar
l'estàtua
que no hi ha problema
que el que cal fer
simplement
és que
se faci un embalat
al voltant
i que llavors
hi posin un guàrdia
de seguretat
i que només
hi puguin accedir
òbviament
els majors d'edat
que en aquella època
eren 21 anys
per tant
la proposta
de les monges
en aquest cas
ultrapassa molt
les expectatives
que ens podríem imaginar
perquè és ben bonica
I ningú va proposar
vestir-los
els despullats
perquè clar
en aquesta línia
qualsevol cosa
sembla possible
però això
de l'embalat
és extraordinari
és molt simpàtic
jo trobo que
a part de la imaginació
popular
que en aquest cas
no es va arribar
a concedir
ni molt menys
perquè l'estàtua
quan es col·loca
ja és en època
de la república
i llavors ja no s'atenen
a aquestes qüestions
De fet
va arribar
a tal grau
d'opinions diverses
dins del que és
el poble
que fins i tot
es van fer
unes cançons
que tenien una tornada
que nosaltres
la tenim reproduïda
de l'exposició
del museu
que per fi s'ha col·locat
després d'aquí
8 anys
una tornada
que es veu
que es cantava
en certs cercles
una mica
per ironitzar
sobre aquest fet
Jo també voldria destacar
que l'exposició
que nosaltres tenim
al museu
l'acloem
amb un audiovisual
totalment amb imatges
sense lletra
que surten imatges
des que es va instal·lar
l'escultura
fins als nostres dies
aquests 75 anys
el que ha vist la Rambla
una mica
amb el fet aquest
de simbolitzar
aquesta icona
de la ciutat
el que ha vist
doncs el canvi
el canvi d'àrbres
el fer el pàrquing
les manifestacions
tot aquests fets
que ella ha sigut
la presència
d'aquesta ciutat
durant molts anys
avui en dia
que la Rambla
s'ha obert cap a l'oest
i s'ha projectat
doncs estem en un moment
de transició
i de canvi
però durant 75 anys
l'escultura ha sigut
la veritable ànima
i la que ha vist
el que ha passat
a aquesta ciutat
en tot moment
i això ho podran veure
en aquest audiovisual
de fet si aquests
despullats parlessin
tot el que podrien explicar
perquè és un punt
de trobada
en l'actualitat
ho ha estat
al llarg del temps
en tot aquest període
després
el període
de la república
que comentaves
que es va
instal·lar l'estàtua
la guerra civil
tot el període
posterior
va patir
en algun moment
algun dany
l'estàtua
dels despullats
va patir
un dany
d'aquells
que no s'hauria
d'haver produït mai
però la història
continuava evidentment
hi va haver
una altra guerra
a Tarragona
la guerra civil
i durant la guerra civil
l'estàtua rep impactes
tant en la peanya
en la part de pedra
que encara es veuen
si ens la mirem
l'estàtua
a la banda
doncs de cara
a la banda esquerra
al costat d'esquerra
hi ha diversos impactes
de matralla
i a més a més
l'estàtua mateixa
el bronze
també va ser lesionat
i es va haver de reparar
és a dir
que hi va quedar
algun cop profund
que es va haver de restaurar
després de la guerra civil
i també hi ha un canvi
doncs simbòlic
també en aquest cas
que és de text
els herois
van passar a ser
los héroes
i doncs hi va haver
doncs allà una alteració
de lletres
que encara es veu
allà mateix
amb els foradets
que sostenien
les lletres antigues
i que clar
es van haver de canviar
doncs en aquest cas
dos vegades
i quan es va tornar
a canviar
doncs en la transició
doncs ja immediatament
es recupera
va ser de les primeres coses
que es van fer
es va restaurar
exacte
el govern
municipal socialista
va restaurar l'escultura
i va reposar les lletres
també voldria dir
que el dia 24
a la set
quan hi haurà
aquest acte
de reconeixement
també es col·locarà
una placa
al peu
de l'escultura
que explicarà una mica
què és aquesta escultura
perquè nosaltres
potser ho sabem
però potser
gent jove no ho coneix
gent que ens visita
no sap quina transcendència té
i s'instal·larà
una placa
en català, castellà i anglès
que explicarà
el per què de l'escultura
i que després també
et dirà
que el Museu d'Art Moderte
de Tarragona
podran conèixer
més a fons
aquesta escultura
la seva història
la seva transcendència
a través de l'exposició
Brons en 1
que tenim al museu
jo crec que això
és una manera
també de fer ciutat
explicar
què signifiquen
els nostres monuments
perquè a part de la qualitat estètica
hem d'apropar-los
perquè siguin respectats
i reconeguts
i una estàtua
que amb aquesta revisió
que estem fent
el que argumenta
i el que simbolitza
en definitiva
és un valor universal
i probablement
val la pena
posar èmfasi
en aquest aspecte
per cert
el bronze
es conserva bé
necessita
un tractament
i una cura especial
ho dir petall
de curiositat
perquè clar
sempre la veiem
amb molt bon aspecte
però clar
deu haver-hi
algú que se'n cuida
jo crec que vol dir la pena
doncs
ha d'assentar-la una mica
jo crec que fora un moment
ja que hi ha
aquests 75 anys
jo crec que sí
que fora un moment
doncs de
com tot
a veure
és que tot té una degradació
i tot s'ha de mantenir
no és que sigui allà
especialment delicada
però jo crec que qualsevol
element urbà
que es troba a la via pública
necessita un manteniment
i aquesta escultura
igual que altres coses
necessita
doncs en aquest moment
posar-la a to
doncs ara seria
un bon moment
per aquest 75è aniversari
home
amb aquest coneixement
del que hi ha darrere
del que significa
coneixen la seva història
que com deia la Rosa
en definitiva
és la història
de la ciutat
que ha voltat
aquesta rambla
podem trobar-li
un sentit
i renovar aquest sentit
amb el qual segurament
els seus creadors
la van instal·lar
com heu previst
l'acte de diumenge
ho sabeu com serà
l'acte de diumenge
a banda del tema
aquest de la placa?
Jo crec que és un acte
que ve propiciat
per l'Ajuntament
de Tarragona
i que serà
doncs
d'alguna manera
retre un homenatge
però no sé exactament
quines seran
les característiques
de l'acte
moltíssimes gràcies
per cert
com van les festes
el Jordi treballant
ja
treballant una mica
com sempre
apropant una miqueta
de Santa Tegla
també des d'aquest aspecte
cultural
i la Rosa
gaudint de les festes
en la mesura del possible
em comentaves
que trobes bastant equilibrat
el programa
abans ho parlàvem
i també es volia comentar
que el Museu d'Art
de Tarragona
a part d'aquesta exposició
també poden trobar
una altra exposició
que està adreçada
amb molts conciutadans
que és l'exposició
de pintura
amb homenatge
a Josep Picard
Josep Picard
va ser un gran restaurador
d'obres
a Tarragona
un gran pintor
professor
de l'Escola
de Tallert d'Art
de Tarragona
que va morir
l'any 85
l'any passat
va fer 20 anys
i que en guany
el passat divendres
dins de les festes
de Santa Tegla
vam inaugurar
una exposició antològica
que jo crec
que en podran gaudir
molts ciutadans
de Tarragona
doncs són
algunes cites
que els estem proposant
aquests dies
ahir parlàvem
aquesta dels carlins
a la Fundació Caixa Tarragona
ara parlàvem
dels herois
i no podia faltar
aquesta referència
importantíssima
a la ciutat de Tarragona
de Josep Picard
ara farem una pausa
i parlarem
d'una altra exposició
que s'inaugura
aquesta tarda
i es presenta
aquest migdia
al Museu Nacional Arqueològic
Rosa Ricomà
directora del Museu d'Art Modern
de Tarragona
Jordi Rovira
historiador
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
bones festes
bona festa major