Quim Pons, bon dia.
Bon dia.
La filosofia, en principi, de partida d'aquest espai
és fer un espai divertit, graciós,
el que passa que, tal com està el panorama, costa.
Ah, costa, costa.
I tant, que podem.
No, no, jo ho dic per vosaltres,
perquè jo sempre he entès que el bon humor no s'ha de perdre mai.
I clar que sí.
I que ens hem de riure absolutament de tot.
De quasi tot, vinga, va, de quasi tot.
Deixem-ho, perquè tenim cinc puntets
i estem encara a tres de la salvació.
Jo, deixa'm que mostri
la meva indignació,
perquè us vaig encarregar
un adoquín, un caramel d'aquells típics
de Saragossa, que porten uns versets
i una jota de la Virgen del Pilar, i no me l'heu portat.
D'aquells que entren tan bé, i fàcils,
que vas llepant i llepant i vas fent.
Tens carmel per set setmanes.
Jo no us demanava un d'aquells que són molt cars,
però un de petitet, no me'l podíeu portar.
Ho he fet per la vida absolut, Jolanda.
Saps què passa, aquests carmels?
És aquells que quan et llepes s'enganxa el paper,
perquè mai te'l pots acabar.
Si a mi el que m'agrada és el Barcet.
Ah, el Barcet. Doncs el proper dia prometo
que m'apuntaré el Barcet en un paper i porto el Barcet.
Jo, a partir d'ara, no, adiós pongo portestig o no.
Era molt complicat caminar per la plaça del Pilar.
Les botigues de souvenirs estan a la plaça del Pilar.
I no es podia caminar perquè hi havia manifestacions,
concentracions...
Els adoquins a l'Àsia és de servei de les autopistes
i de les gasolineres. No em diguis que no, Quim.
És igual.
És igual. A partir d'ara,
els oients són testimonis, quan surtin fora,
m'han de portar un souvenir.
Vinga, va, souvenir per l'Aiolanda.
Sí, no, no, hi ha futbolet.
Anem fent la llista, souvenir.
Perquè de Vilarreal, que t'hem de portar una ceràmica
perquè us aprofés desplaçament, ho dic.
Sí, un platet de quits de penjar a la paret.
Un platet de penjar.
Petitet, no cal, de cafè.
No, no, no.
No cal que sigui soper.
Anem apuntant.
Un platet de cafè, Vilarreal, ceràmica.
Després, qui em ve del...
Perquè parlar d'ahir no caldria, no?
Parlem ja de Vilarreal i dels records i souvenirs.
Home, alguna cosa d'ahir hem de dir.
Jo sé que és millor oblidar-ho i mirar el futur.
Pensar en Mallorca, pensar en el nou estadi,
el proper diumenge...
Perquè no tens res d'allò del futbolí que vas buscant de tant en tant?
Que vols omplir el programa?
És per no parlar d'ahir.
Però, Quim, adeus a la teva professió de periodista intrepit
i has de parlar-ne que no t'agradi del que va passar ahir.
Jo sé que és una situació incòmode.
Deixem que parlin...
Fem una cosa, deixem que parlin en 43 segons
i els jugadors del Nàstic, directius i entrenadors,
resumeixin com vam veure el partit ahir, va.
Que necessitem una pisca de suerte, no?
Sincerament, la meva opinió és que no estem tenint gens de sort,
perquè estic segur que si ells treuen 12 cornes, estan fent 5.
Jo crec que no venga la suerte un poc de cara.
De sort, no estem tenint grec ara.
Jo crec que no estem tenint bona suerte.
Bueno, estoy triste, claro.
Cara de pomes agres, no?
Me puedo comparar con el presidente del gobierno.
Bueno, ha sido una sensación muy bonita y espero que se vuelva a repetirla.
No, el Nàstic es un buen equipo que sabe bien a lo que juega.
Tengo un entrenador a la Vica que em deia que les que vagin dins no les treguis, no?
I això és lo que deia als porters, no?
I les que vagin fora no les fiquis.
La del Negrito, també, la del Estrada del Gil.
A les nostres contes estava a sacar alguna cosa d'aquí i no podria ser.
Només ens queda, és que de debò,
només ens queda pregar Sant Tegla i Sant Magí,
que en aquest cas, doncs, contra la Pilarica era mucha Pilarica, no?
Així és el resum.
Sí, però mira, va ser tu, sí, clar que va ser tu,
que un dia en una de les connexions del futbolí petit
parlaves d'un bruixot a no sé qui.
Sí?
Jo en aquestes coses...
Que no vull pronunciar més el nom perquè...
No, no, jo en aquestes coses ja et dic tampoc no el que vulguis.
Ara, que totes les declaracions, trets la de Luis César,
que deia que estava trist tots, era una qüestió de mala sort,
potser que hem d'anar a buscar coses esotèriques.
Perquè si la raó està en la mala sort i no en altres coses...
També em quedo amb el final, amb el Raül Fono,
el vicepresident del Nàstic, que deia que Sant Magí i Sant Tegla
no han pogut amb la Pilarica.
Però tu veus que tot és rotllo esotèric?
Jo crec que la Pilarica és una cosa petita, eh?
Sí, sí.
I Sant Magí i te la barra de Mando.
Me l'imaginava més gran, la Pilarica.
La Pilarica és petiteta.
Puc, però petit, petit.
Escolta, si tot ho hem de deixar a la religió, a la cultura popular
i a la mala sort, potser que busquem altres camins, no ho sé.
Jo no hi crec gaire, però...
Bé, haurem d'esperar que giri.
Diuen que gira, això.
Diuen que és cosa de dinàmiques i de ratxes i diuen que gira.
Que arriba un punt, sí, que fa...
I li dóna la volta i després tens tota la sort que no has tingut fins ara.
De moment, 11 jornades, res de, res de sort.
12 partits sense guanyar i assumir el nàstic.
12.
Fa mal, fa mal.
Sí que fa mal.
10 de lliga i 10 de copa.
Sí, fa mal, fa mal.
I esperem que, com a mínim, els jugadors estiguin animats,
que no vegin només en la sort la seva solució
i que diumenge davant del Mallorca canviem aquesta dinàmica.
Una dinàmica que van voler canviar d'alguna manera
els dos intrepids que una vegada més, Iolanda,
van anar amb bicicleta fins a Saragossa.
Ja me'n recordo, eh?
Te'n recordes, aquests?
Doncs ahir van tornar amb bicicleta fins a Saragossa.
El primer partit de Montjuïc, amb allò de la sort,
a veure si repetíem, tornem a anar amb la sort,
a veure si repetíem èxit de Montjuïc,
que és l'única victòria que teníem,
van dir, va, tornem a agafar la bicicleta
i ens anem cap a Saragossa.
Durant la retransmissió vam proposar també idees similars
per veure si canviàvem també nosaltres la sort.
Ara ho escoltarem.
A més a més, recordeu que la setmana que veia
la mitja marató de Tarragona,
on participa l'Àngel García,
li desitgem també sort des d'aquí a l'Àngel García,
sort Àngel per aquesta mitja marató,
i on es trobarà amb un bon amic
que li farà de speaker.
Escoltem i comencem amb la Lesson One
d'Elder Moyà, continuant pràcticament anglès.
Adéu-n'hi-do, anar amb bicicleta tan lluny de la ciutat...
Ens ho podríem començar a plantejar.
Si comprem un tàndem, un parell de tàndems,
si podem anar tècnic i Àngel García...
Com tens les cames?
Home, jo per fer 40 quilòmetres sí,
però 250 no, eh?
Àngel García aquest matí abans de sortir cap a Saragossa,
ell ha anat a córrer,
perquè atenció que diumenge que ve té una cursa important,
que sabem com és la mitja marató ciutat de Tarragona.
Sí, sí, amb un speaker més important que la cursa.
Sí, quasi bé.
Però això és sorpresa, eh?
No li desvallem a l'Àngel, qui és l'speaker,
ja el retrobarà.
No li direm, no li direm.
Per cert, el que volem fer ara és saludar l'Elder Moyà.
Elder, bona tarda.
Hello, Jordi, com estem?
Hablas inglés, senyor?
Sí, sí, parla anglès, està millorant.
A poc a poc va millorant.
A voltant qui era?
El senyor de l'anglès de l'altre dia,
de nou estadi.
Ah!
L'amic de l'Elder,
que li va preguntar si parlava anglès.
Hablas inglés, senyor.
Sí, li continua preguntant.
Hello, anem bé, comencem parlant anglès.
Lesson one.
Lesson one, lesson one.
Tema speaker, esperem que ho hagi entès el que va ser speaker.
La propera setmana, lesson two, que serà el goodbye.
No, no, espera, que anem per lesson two.
Anem per lesson two.
Anem avançat, és un intensiu, no?
Listen two.
La porra.
Mai pillem res.
Portem un desastre de porra aquesta temporada,
que, vaja, espantem a tothom.
De fet, Jordi Blanc és l'únic que porta un parit de plàstic,
Primer dia.
Pregunta, s'ha canviat el parnil de plàstic per parnil de debò?
Continuem sense parnil.
D'aquell que es presentava l'altre dia, no?
Puc tornar a fer la crida?
Sí, sí.
Lluís Sàbregas, des d'aquí,
et demanem si pots enviar un parnil de debò
per sortejar quan fem aquesta porra.
En lloc del de plàstic.
Ja veus que mai pillem res,
per tant, et sortirien baratets.
De moment només n'haurien...
I farien promoció.
Promoció.
Només n'haurien pillat un a la primera jornada.
El Jordi i l'Àngel se'l van repartir,
i continuen virutant-se el parnil entre els dos,
que encara els hi dura.
Però doncs jo que continuem amb l'Alesson 2,
el resultat d'Elder Moll.
Ja va, vinga va.
Ho té claríssim, un 0-1 pel nàstic.
0-1, tu?
Jo un 0-2 com el David Oliete
i com la majoria d'aficionats
que s'han desplaçat avui a la Romareda.
Doncs Ter Ortega el 0-2,
el David Oliete també li apuntem el 0-2,
el Joan Andreu Pérez m'ha dit un 1-3,
el Albert Cots el 2-3,
Àngel?
1-2.
1-2.
Quim?
Aquest és bo, eh?
Però 1-4, va.
1-4.
I jo m'apunto el 0-1,
per tant, compartiré el parnil amb el...
I el pobre Élder que no vota.
No m'havien recordat.
Élder.
3-3.
3-3?
Què et sembla?
3-3, eh?
Sí, sí.
Perde de gols.
3-3, eh?
Per aquells que no vagin cap.
Élder.
Vinga, avança.
Vas millorant, eh, Élder.
A mi m'agrada la traducció de Jordi Blanc.
3-3 pels que no vagin cap.
Jo el veig de portaveu de premsa
del Manchester United,
la primera temporada del Déu Molla, eh?
Està en un moment de forma
que comença a espantar-nos amb el seu anglès.
Quim, no et vas passar una mica?
1-4?
Bé, a tots em diu passar, ja.
Bé, és igual.
Jo el veia.
Jo vaig tenir la premunició,
que era un 1-4, però no va haver-hi.
Molt bé, l'Élder.
La propera setmana l'és un 3.
L'és un 3.
3-3.
Anem per la 3-3.
Tall 3.
Aquest va dedicat a Iolanda García
i a tots aquells que es pensen
que la pizza Vesúvio no existeix.
Portem una batalla constant
des d'acabar a començar la lliga del tema pizza Vesúvio.
Jo continuo pensant que és una llegenda urbana.
No, no, no, no.
Jo et dic que no,
perquè ahir...
És el cor de la ciutat.
Que no, que no, que no.
Que ahir al restaurant on vam anar a dinar,
és un restaurant en una cadena aquestes de pizza i pasta,
que a Tarragona també hi és,
que per això l'Àngel va treure aquest nom.
Arribem al restaurant
i la imatge és un servidor va arribar tard,
Àngel García i aia hi era,
Àngel García amb la carta del restaurant,
assenyalant-me, a grito pelau,
cridant mira la Vesúvio, mira la Vesúvio.
Lògicament la retransmissió ho havia d'explicar.
Per cert que l'Àngel crec que ens volia dir una cosa
perquè avui no s'ha menjat una pizza de Vesúvio,
però quasi, quasi, eh?
Avui ens ha confirmat que aquesta pizza existeix, eh?
Espera, qui vol ser la gossa?
Bueno, doncs d'haver una pizza...
Tere, quina vols?
Jo, la Vesúvio, sóc fan d'aquesta pizza.
No m'importaria a repetir.
És tot un clàssic.
Repeteix.
Això és una altra història.
Però si deia mateixa la pizza que la posin en marxa.
Però tu em deies a mi que jo me l'havia inventat
i jo d'inventar no ho invento res, eh?
Ell el que volia deixar clar era això.
A més, a més, ha estat la conversa del dinar avui, eh?
Fotocòpia de la carta.
Ja ho he vist, ja ho he vist.
No se l'ha inventat.
Perdona, fotocòpia compulsada de la carta del restaurant de pizzas.
Jo, aviam, no desconfio de la vostra paraula,
però, de moment...
Jo ja l'he vist.
Sí, però a veure, Quim...
És allò dels claus i de...
En fi.
Bé, existeix, eh?
Començo a tenir dubtes raonables.
Puc donar a fer que existeix la pizza Vesuvio.
Vas-ho de la negativa absoluta de la seva existència a tenir dubtes.
Doncs...
El porter pas ja serà...
Ja et dic jo que estava obsessinat amb la pizza Vesuvio.
Tema partit.
Corners.
El Nàstic ahir va treure 12 corners.
Sense que a mi no et pres un dels comentaris
que avui s'està parlant a tot arreu.
Vas al bar i dient, jo, els corners del Nàstic.
Vas a dir, oh, el Nàstic amb els corners, que no en fem ni un, no sé què.
I clar, lògicament nosaltres també ens ho preguntàvem
què passava amb els corners.
12 corners, en vam crear perill en un i mig, crec,
que vam arribar a la porteria contrària.
La resta, desaprofitats pràcticament tots els corners.
Perquè fem una cosa estranya,
que situem a dos jugadors al corner,
un se'n va, l'altre entra,
i l'Àngel s'ho preguntava la retransmissió,
i lògicament després també li vam preguntar al míster.
Ja veuràs que Àngel García no queda molt convençut
de la resposta de Luis César.
El corner me trauen de pullaguera, de veritat,
perquè si jo saco el corner,
li tinc que donar el cuellar,
li cuello al centrar,
i al centro d'entrada.
Jo no li ve cap perill, eh?
Tens tota la raó, eh, Àngel?
Jo no li veig cap perill, escolta'm.
Bueno, lo que tratamos es sacar
a dos futbolistas del Zaragoza de l'àrea
para que haya más espacio para nuestros rematadores.
I això que arrastra dos jugadors,
si no arrastra ningú,
perquè es que tenen tots els jugadors allà,
dintre de l'àrea petita, d'allí, els dos,
allí no arrastra ningú.
No la convençut Luis César, l'Àngel García?
No.
Ens deia que li preguntéssim, li vam preguntar,
i la resposta és que no va acabar de convèncer
del tema corners.
I ara arriba el moment cru del futbolí d'avui,
peruïdes sensibles, es pot apagar la ràdio,
ho entendríem perfectament.
No, no, baixant una miqueta el volum i ja està.
Bé, ho havíem de passar, eh?
Passem-ho ràpid.
Passem-ho ràpid, va, els gols de Saragossa, ja.
Pilota oberta a l'esquerra, atenció, Imar,
que és qui porta la pilota.
Atenció, el xut d'Aimar i el gol.
El xut d'Aimar i el gol.
El xut d'Aimar i el gol.
El 4 ara mateix de la segona meitat.
Aimar que se'n ve cap a la banqueta.
I ha anat a dedicar-lo a Gaby Milito.
I ara ha caigut aquí el jugador del Saragossa.
L'àrbitre diu que no passa res.
La pilota és per Sergio García a la frontal.
La pilota per Movilla, atenció, Movilla.
La centrada a la dreta.
Ai, el gol.
El gol ara d'Òscar.
El gol del Saragossa.
La centrada a Movilla.
La pilota es fa por el Saragossa abocada a la banda esquerra
de l'equip aragonès.
Atenció, que té pilota a la frontal.
Ai, el gol.
El gol que l'acaba de marcar.
Gerard Piqué, eh?
Sí, sí.
Gerard Piqué acaba de marcar el tercer gol del Saragossa.
Ja està, ja està.
Ha passat un àngel, no ha passat res.
S'ha acabat.
Això són els gols del Saragossa.
Per cert, comentar-vos que avui, com sempre,
com cada tarda hi ha sempre a Nàstic,
a partir de les 8 del vespre,
avui amb un convidat, com els dilluns habituals,
un jugador del Nàstic,
ens acompanyarà l'Alejandro Campano,
en directe als estudis de Tarragona Ràdio,
i a més a més amb una tertúlia, com cada dilluns,
desperta el futbol.
Avui amb José Miguel López,
amb l'Álvaro Herrera, el jugador del Nàstic,
amb el Fernando García Ramos, ex-tècnic,
i on us farem una pregunta,
una pregunta que ve relacionada amb el calendari.
Ara el Nàstic té 5 partits abans de l'aturada nadalenca.
L'UIC serà a dir que vol sortir del descens
abans que arribi el Nadal,
abans que mengem torrons i neules,
diu que vol sortir del descens.
La pregunta és,
quants punts creieu que ha de fer el Nàstic
abans que arribi el Nadal?
Repetim,
quants punts creieu que ha de fer el Nàstic
abans que arribi el Nadal,
en aquests propers 5 partits,
davant de Mallorca, Vila Real, Llevant,
Real Societat i Betis, eh?
Quants punts creieu que ha de fer el Nàstic
abans que arribi el Nadal?
Sempre a Nàstic arroba tarragonaradio.com
Sempre a Nàstic arroba tarragonaradio.com
La resposta,
hi ha dues entrades en joc
per veure el Nàstic Mallorca
d'aquest proper diumenge,
a partir de les 8, 9, 7, 24, 47, 67.
Quants punts creieu que ha de fer el Nàstic
abans que arribi el Nadal?
Aquesta és la pregunta que avui us formulem
en el Sempre a Nàstic d'aquest vespre.
Molt bé,
una pregunta que tindrà moltes respostes,
com sempre, segur.
Hi ha un jove de Nàstic que ha respost.
Després l'informatiu el podreu escoltar,
que és David García,
i ha respost i ell ja diu
el número de punts que ha de fer el Nàstic
per no quedar-se despenjat abans del Nadal.
La que també va respondre ahir
va ser la nostra companya Tere Ortega
durant la retransmissió.
Tenia un dia d'aquests entonats
amb els entrenadors,
anàvem cantant els resultats,
com és habitual,
i hi havia resultats que...
Hi havia algun entrenador
que estava a la corda fluixa.
La Tere se n'havia carregat ja un parell
durant la retransmissió,
crec que Sarriugarte i Valverde,
a mesura que el resultat
anava cap a un costat o cap a l'altre,
però va continuar.
I parla també de la Pontferradina.
Ui, ui, ui.
Aquí li ha tocat el punt feble al Jordi Blanc.
Ui, tu, ui, què has dit?
Aquí li ha tocat el punt feble al Jordi Blanc,
que està d'una mica de hi, hi, hi, ja, ja,
quan la Tere comença a parlar d'entrenadors,
però atenció al canvi de registre de Jordi Blanc
quan comencem a parlar de la Pontferradina.
Escolta, escolta.
I el Coco Ciganda,
que no sigui el primer que marxa.
Vinga, va.
Escolta'm, la Tere avui es vol carregar algú, eh?
I la Pontferradina,
que tampoc aixeca cap al Castell,
ja aconsegueix el tercer gol,
Pontferradina 0, Real Madrid B3.
Tere, Pichilucas,
també està a la teva travessa d'entrenadors
que tenen el futur complicat, eh?
Sí, sí, caiguda lliure de la Pontferradina,
la zona de Cens.
A tu anava a dir,
Tere, el trenador del Pontferradina,
el carret també, tu.
I l'Àngel conciliador, eh?
Sí, l'Àngel...
Allò de crea en bon rollo.
L'Àngel segueix rient
i Jordi Blanc fa un canvi a registre
quan li diu que la Pontferradina
està pel man 3-0 amb el Madrid.
I la Pontferradina no la toquem,
que tenim aquí els sentiments
per la Pontferradina.
I vaja, va acabar perdent també
la Pontferradina 3-0.
De moment no ha saltat cap entrenador,
que sapiguem,
Cucó Ciganda segueixi l'entrenador Sassuna
tot i el mal moment
que atreveix l'equip vermell.
I el que sí que no ha saltat
sinó que ha arribat
és Rubén Castro.
Hores d'ara,
el jugador canari
està a les oficines del Nàstic.
A veure si haguem de signar
aquest contracte
que l'ha de lligar
el gimnàstic de Tarragona,
com a mínim,
fins al que falta temporada,
el gol que necessita el Nàstic.
A Rubén Castro encara no el podeu votar
perquè l'acabem de fitxar,
però et recordeu,
tenim un concurs engegat
que divendres que ve
donem un premi de la marca Nàstic
i 5 agendes xulíssimes
de Tarragona Ràdio
i de la marca Nàstic,
molt fàcil per guanyar-les.
SMS,
missatge de mòbil,
el 5588,
fiques la paraula jugador
a un espai
i el nom d'aquell jugador
que a més te'n hagi agradat.
Vols votar el millor jugador del Nàstic?
Envia un SMS
al 5588
amb la paraula jugador,
un espai,
i escriu el nom del jugador
que a més et va agradar
del darrer partit de Lliga.
Jolleria i rellotgeria Santa Gemma
patrocina el trofeu
al millor jugador del Nàstic.
Doncs ja ho sabeu,
missatge del 5588,
la paraula jodo,
un espai,
el jodo que a més us hagi agradat,
un article de la marca Nàstic
que sortegem divendres,
a més a més,
d'aquestes 5 agendes
que valen molt la pena.
Cada dia tenen una cosa
del que ha passat
a la història del Nàstic,
personificades,
a més,
del Nàstic i de Tarragona Ràdio,
fotografies de l'ascens,
etcètera, etcètera.
Veus com ha passat,
tot passa en aquesta vida.
Sí.
Ja se't feia molt costarut
i molt llarg
que el futbolí d'avui
i mira,
4 minuts i mig
i seran dos quarts.
Ha passat molt ràpid.
Això està fet.
Ara el que importa
és el calendari,
Holanda, eh?
Sí,
i encara he de passar
el sempre nàstic d'aquest vespre.
Dos horetes.
Estareu acompanyats.
Però estarà molt bé,
avui el sempre nàstic promet.
Promet perquè en aquests quadres...
Ja ens avançaves la presència
de Campano,
hi ha alguna cosa més
de la pregunta
quants punts ha de fer el nàstic
abans que arribi el Nadal
i la taula,
que també us anunciàvem abans,
aquesta de luxe,
avui amb l'Albora Herrera,
el Joan del Nàstic,
amb el Fernando García Ramos,
exentrenador,
amb el Vicenç Amigó,
representant del Vicenç de Serrat,
el Joan del Nàstic
i amb el José Miguel López,
l'entrenador del Torreforta,
que per cert,
un apuntet de futbol territorial
i aquí som,
que el Torreforta
va guanyar el líder
a la primera territorial
per dos gols a un.
Un apuntet,
ja que tenim també...
Dediquem-la a punt
a Joan Andreu.
Dediquem-la a punt
al company Joan Andreu Pérez,
que si Jordi Blanc
sena els colors
de la Pont Ferradina
com a seus,
si Joan Andreu Pérez
sena els del Torreforta
també,
molt, molt, molt, molt
endins
i esperem,
esperem,
de veritat,
que la setmana sigui
diferent,
sigui lleu
i que diumenge
guanyem el Mallorca,
cinc de la tarda
aquest partit
entre el Nàstic
i el Mallorca
al nou estadi
i ja amb l'objectiu
de sumar com sigui
per encarar
una recta de temporada
que ahir és la nostra lliga
perquè els rivals
són aquells
que se'ls ha de guanyar
per estar com
ficats en la lluita
per aquesta salvació.
En fi,
la música sempre
és terapèutica,
sempre guareix ferides,
acabem amb música.
Acabem amb música
i amb el resum
de com vam viure
els millors moments
del Nàstic,
les millors oportunitats.
Estàvem una mica
forofos
perquè volíem el gol
com fos
i vam cantar
algun gol fins i tot
que no va arribar a entrar.
Però ho hem resumit així,
la música
que la fiquen els gossos
i la Bet
en una cançó
del conjunt de Manresa.
Gràcies, Quim,
fins després.
Vinga, fins després,
bon dia.
El cap de Portillo!
Però és inocent
aquest cop de cap!
És inocent
aquest cop de cap!
I ha posat
una pilota d'horta.
Estava sol,
està sol
i li posa
un cop de cap
fluixet, fluixet
i desviat a la dreta.
S'entrada Gilberto,
la pilota al segon pal,
cop de Portillo!
Quina parada ha fet ara!
I l'acaba traient!
L'ha tret de...
Fora el mateix Pinilla!
Com el millor defensa
del Saragossa
que ho hagués fet.
El mateix Pinilla!
Sí, perquè si no sé
hi ha corna,
com a mínim.
Qui l'ha tret?
Pinilla, Pinilla!
El cop de cap
és de Portillo
i Pinilla sota pas!
Com un magnífic central!
Acaba traient la pilota,
mare de Déu senyor!
Que agafats que som!
Som uns amics
per la defensa rival!
Gilberto movent la pilota,
davant d'ell movit,
atenció Gilberto,
intenta anar-se'n del seu marcador.
La pilota que la deixa a l'espai
buscant Manolo Martínez,
l'altra vegada per Gilberto,
fins pràcticament dintre,
atenció Gilberto,
el xuta Gilberto fora!
El xuta Gilberto fora!
Està amb això estant agafats,
perquè la jugada que ha fet Gilberto...
Ha hagut una bona combinació,
una bona trenada,
una païeta impressionant
a dintre l'àrea,
i jo ja havia cantat el gol,
perquè era més fàcil
tirar-la fora
que posar-la dintre.
D'aquesta manera
posem ja el punt i final
al matí de Tarragona Ràdio.
Un minut,
dos quarts de dues,
arriben els serveis informatius
de la casa.