Aquests són els acords del Diable, la princesa i jo,
una de les cançons que Roger Mas va incloure
en un dels seus primers àlbums,
en un dels seus primers treballs, Casafont, de l'any 1999.
En Roger Mas, però, vindrà aquest dilluns a Tarragona,
actuarà al Teatre Metropol per representar
el seu darrer treball de l'any passat,
el Mística Domèstica.
Serà un concert que tindrà lloc el proper dilluns,
i insistim, a partir de les 9 al Teatre Metropol de la ciutat.
Ara sí que podem conversar telefònicament
amb en Roger Mas.
Roger, bon dia i bona hora.
Bon dia.
L'escenari del Teatre Metropol és un escenari que ja el coneixes,
perquè si la memòria no ens falla,
ja ens vas visitar per presentar l'anterior disc, al DP, no?
Sí, senyor.
T'hi va seure còmode?
Moltíssim, moltíssim.
És un teatre fantàstic, al Metropol.
El fet que el concert es desenvolupi
dins del mar que de l'11 de setembre,
de fet, tindrà lloc aquest mateix dilluns
i a la Nacional de Catalunya,
afectarà una mica el desenvolupament normal del concert?
No té per què, no.
En principi no, vull dir,
saps que el que s'ha de fer ja anirà molt bé, suposo.
El premi, aquest darrer treball, aquest Mística Domèstic,
ha tornat a rebre una vegada més
el reconeixement gairebé unànim
de la crítica especialitzada.
després de tants elogis, després de tants premis, Roger,
què en penses de tot plegat?
Doncs no sé què dir-te.
Però sí que és veritat que una vegada més,
de treball darrere treball,
la crítica continua acompanyant-te.
Sí, aquesta vegada,
de fet, estic molt content
perquè trobo que a part de la crítica
sempre m'ha tractat força de coses que heu d'agrair.
I crec que en aquest treball,
almenys jo he notat personalment
com un salt
que veig que s'ha arribat a més públic abans.
I això és fantàstic
perquè et permet treballar amb més comoditat, diguéssim,
amb el que es refereix a les coses pràctiques.
En Roger Mas, però, sempre és un cantautor
que s'ha dit que treballa molt còmode,
que treballa una mica del marge de les pretensions
de la indústria discogràfica,
que sempre va per lliure.
Et consideres així una persona que va per lliure
en el bon sentit de la paraula?
Més que m'hi consideri
és que suposo que és una realitat, això, no?
Que és, vull dir,
i a part que també amb la llengua en què treballem
jo crec que la majoria anem per lliure, per força.
El sol fet de fer servir la pròpia llengua
en aquest país és anar per lliure.
Fer servir el català com a eix principal,
com a eix bàsic de les teves cançons,
ho consideres una necessitat,
un obstacle de vegades?
Com ho valores, Roger?
La veritat és que no ho valoro.
però t'hi trobes i després...
Però vull dir, com que no hi ha una elecció,
diguéssim, lingüística,
sinó que és simplement
expressar-te'n de la mateixa manera
que t'expresses normalment quan parles.
Doncs no...
no hi ha res més que això.
Abans que comentaves
que la crítica t'havia tornat a tractar bé
amb aquesta mística domèstica,
que havies pensat també
que fins i tot havia arribat
a una miqueta més enllà.
Com defineixes aquest darrer treball,
el mística domèstica?
Doncs és una trella que he fet un esforç
per una mica retrobar el cànon
de la cançó clàssica, diguéssim.
Jo sempre havia treballat
amb uns paràmetres molt oberts
a la de fer les cançons
i aquesta vegada he decidit posar-me dins
d'una petita gàbia
que és la del cànon.
O sigui, la cançó tingui una estrofa,
un pont, una mètrica, una rima,
una tornada
que no sigui llarga,
sinó que ens ho veurà uns tres minuts.
I la veritat és que m'ho he passat molt bé
dins d'aquesta petita gàbia.
He vist que també en petites gàbies
poden fer coses interessants
i que t'ho pots passar bé.
En Roger, m'ha sempre s'ha caracteritzat
però per una mena d'eclecticisme molt especial.
a la rara pasquem alguna de les crítiques
d'en David Morán a Rock Deluxe
que et va qualificar
com a cantant de pop galàctic,
telúric i de càmera.
Déu-n'hi-do, no?
Sí.
Una mica complicat, això.
Escolta'm, donant un cop d'ull
als crèdits del teu últim disc,
ens ha sorprès la presència
d'un Consell Assessor.
Un Consell Assessor
en el qual trobem gent com en Jordi Freixas,
com l'Oriol Prat,
com en Jaume Sisa...
Qui són tota aquesta gent?
Doncs són la gent
a qui em refio més, diguéssim.
Jo realment feia el que vull,
però la gent d'aquí
a l'opinió
m'interessa molt que estiguin
al corrent del que vaig fent
i em van ajudant, no?
Perquè hi ha moments
que veus les coses...
Quan veig les coses molt clares
difícilment em poden fer
baixar el burro.
Però sí que quan tinc dubtes
sobre si una cosa va bé o no,
doncs aquest Consell Assessor
acaba decidint tot la majoria.
És un Consell Assessor
que s'ha constituït
de forma més o menys oficial
amb reunions periòdiques
amb tots els seus membres
o són més aviat converses esporàdiques
amb tots aquests amics?
Més aviat això segur.
Un luxe també, no?
Poder deixar-se acompanyar.
I també és un reconeixement, no?
Plasmar-ho en els crèdits,
doncs mira,
tota aquesta gent
m'ha donat consells,
m'ha donat opinió,
m'ha donat un cop de mà, no?
Sí, però és que si no
les coses sonarien diferent sense...
Vull dir, crec que tothom
que ha participat en un resultat final
no el vull noixar,
podria veure qui siguin.
31 anys i ja consolidat
com una de les figures importants,
segurament,
de la cançó catalana.
En què més estàs treballant?
Roger, ara estàs encara
presentant aquest treball?
Estàs en algun altre projecte
embarcat en aquests moments?
Doncs preparo una cosa paral·lela,
que seran les cançons telúriques.
que ho presentarem
a la Fira d'Espetacles d'Arreu
i que és una mica
anar a buscar...
o que seria una música espiritual d'Arreu.
Una cosa una mica curiós,
una cosa paral·lela
a les cançons que feim normalment.
Sempre, però, t'ha agradat, no?
Cada treball és un repte diferent
i tothom qui vagi seguint
la carrera de Roger Mas
sentirà que cada treball
és de Roger Mas,
però que sonen molt diferents
i això no tothom pot dir-ho.
Jo és que també
tots els artistes que he admirat
sempre cada disc és un món.
Per exemple, Fabricio André,
que és un dels més grans cantautors d'Itàlia,
cada disc és una història diferent.
O sense anar tan lluny,
el mateix Pau Riba
no té dos discos iguals,
que s'assemblen.
I a mi això em diverteix
perquè quan realment m'agrada
la proposta d'algú
m'interessa que cada disc un home
expliqui una història nova.
Però malauradament ara
hi ha molts dissuts que sonen iguals
i carreres discogràfiques
dels artistes de moda
que escoltes un disc
i l'anterior els compares
i dius, vaja,
és que semblen tallades totes
del mateix patró.
Això sempre ha estat igual,
per això, eh?
Jo penso,
sempre hi ha hagut propostes
més d'un tipus
i més d'un altre.
i crec que com a mínim
aquí en aquest país
estem de molt bona salut,
jo crec.
Sí?
Sí?
Amb què et bases?
Per què ho comences, Roger?
Doncs perquè trobo
que hi ha una varietat
d'estils molt gran
i trobo que a part d'això
hi ha moltes propostes
que realment valen
moltíssim la pena
i que a mi em satisfacen,
però em diverteix molt
d'escoltar-les.
I crec que potser
és la primera vegada
que realment hi ha una varietat
tan important.
Això potser és el que fa
que sigui més difícil
arribar a un públic,
perquè si en els 60
és la nova cançó
era com una marca
i vens només una cosa,
no?
És més fàcil d'identificar
o els 90,
el rock català
també és molt fàcil d'identificar.
Ara és molt més difícil
d'identificar
perquè ara
tothom pot trobar
alguna cosa
que li agradi
amb la seva pròpia llengua aquí,
però clar,
com que tot és diferent
no es pot posar
en un paquet
i vens, no?
És més difícil
de comercialitzar,
però de mica a mica
al públic
va responent,
perquè hi ha
diferents propostes,
diferents autors,
cantautors,
grups,
que de mica a mica
van trobant el seu públic.
Quan fa temps
que s'està cuinant
i van pujant els aromes
pel cel obert,
jo crec que
tard o d'hora
la gent va sentint
l'olor
que s'estan cuinant coses.
Roger,
un últim consell,
un últim advertiment,
entre cometes,
per a aquells espectadors
que dilluns
et vinguin a veure
a la ciutat de Tarragona
al Metropol?
Un últim consell?
Sí.
Ens hem de preparar
d'alguna manera
per venir al concert dilluns?
Jo crec que no,
perquè
la mística domèstica
va ser concebuda
perquè
ningú s'haurien d'esforçar
absolutament.
L'esforç el vas ser tu
i no el farem nosaltres.
Sí,
i espero que realment
sigui així,
espero que la gent
quan hi arribi
no...
vull dir,
és un concert
que no requereix
cap esforç absolutament,
només és seure
i disfrutar.
Això ja depèn de cadascú.
que l'hi entri o no l'hi entri,
però si no l'hi entri
no és perquè hagui de fer
unes forres ulterior.
De ben segur que
aconseguiràs aquesta seducció.
Roger Mas,
moltes gràcies,
un plaer poder conversar
amb tu aquests 10 minuts,
esperem que aquest dilluns
el concert sigui tot un èxit
i que aquests projectes de futur
també et vagin perfectament.
A reveure,
moltes gràcies.
A vosaltres.
Molt bon dia.
Doncs amb la música,
Roger Mas,
arribem al punt horari
de la una al migdia.
Recordin,
aquest concert
que també serà gratuït
amb invitació
a partir de les 9 del vespre
al Teatre Metropol
dins dels actes
de la Diada Nacional de Catalunya.
Ara arriben,
com dèiem,
les notícies de la una
i després enfilarem
la recta final
del matí de Tarragona Ràdio.
Gràcies.