Nosaltres ara sortim d'alguna manera d'aquesta plaça
i busquem paratges més naturals, no urbans, sinó apropet,
també perquè aquí, el que són les nostres comarques,
i en particular a tota la zona del Camp de Tarragona,
tenim camps i boscos que podem aprofitar justament per anar a collir farigola.
Diu la tradició, o jo tota la vida avui he sentit,
que la farigola que es coll la vigília del divendres
potser té més propietats en remeyeres.
Jo no sé si és veritat o no, però el tema de les herbes
és un tema molt atractiu, que ens agrada a tots,
que poc o molt ens agrada sentir que ens ho expliquin
i que bé que sempre es pot aprendre alguna cosa nova.
Avui ens acompanya Josep Gironés, és escriptor,
però avui ens acompanya en qualitat, podríem dir, de transmissor,
és a dir, de la persona que recull les diverses tradicions
que es transmeten de forma oral, uns costums que ell alhora
retransmet, en aquest cas avui, a la ràdio o també de forma escrita.
Josep, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. Dius transmissor perquè de fet és el paper que a tu t'agrada fer,
parlar amb persones que tenen aquests coneixements com una esponja,
ho absorbeixes tot i després ho comparteixes amb la resta de gent.
Sí, és el fet que hi ha persones que són sàvies,
que estan pels pobles, ho porten amb molta discreció
i tenen una part de cultura que si no la transmetíssim
es perdria amb elles.
Doncs és aquesta una de les aficions que tinc.
Clar, el Josep Gironés parla d'afició,
però el Josep Gironés és escriptor
i bé, amb ell vam parlar no fa gaire temps
perquè si us recorden ha estat el guanyador del 16è Premi Rovira i Virgili d'Assaig
per un assaig ennovelat titulat Planys de Figuerà Blanca
que ja està, ja està fet, ja té forma.
Ja en parlarem quan arribi el moment, en tot cas,
però jo imagino que quan l'has tingut entre les mans
doncs t'haurà sentit bé.
És un llibre que ha quedat molt bé estèticament,
està molt ben editat
i el fet que recollir un temps que tots han viscut
i en fem memòria
doncs encara el fa més interessant.
Dèiem que el Josep està en qualitat de transmissor d'aquests coneixements
però poc o molt farem referència a aquest assaig
perquè hi ha moments que reflecteixen aquesta saviesa
d'anteriors generacions a l'hora d'aplicar el món de les herbes
en el que eren les dolències i la vida quotidiana.
Però anem a pams i partim de la base
d'allò que ha fet que avui et convidem
aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Per què dijous o divendres són dies particularment especials
per collir farigola en aquest cas?
Sí, per collir farigola essencialment
però també altres plantes remeieres
i és tot qüestió del cicle de la Lluna.
I bé, com sabeu,
la Setmana Santa Cristiana va associada al cicle de la Lluna
perquè tal com l'Eglésia disposa,
el dia de Pasqua a Florida ha de coincidir amb el primer diumenge
després del primer pleniluny que tingui lloc a partir del dia 20 de març.
cosa que tant si volem com si no tenim lluna plena
per aquest dia tan senyalat de divendres sant.
I això fa que unim la tradició
que ens diu que s'ha d'acollir la farigola
perquè és bona per diverses dolències
i la recollim precisament en aquest dia
perquè està comprovat que és a quan té les millors qualitats,
a quan està en plenitud.
I de la mateixa forma ens aguantarà la flor
i les propietats al llarg de tot l'any.
Per tant, no és una llegenda,
hi ha una raó estatament vinculada amb la Terra,
amb els cicles de la Terra.
Sí, és una base popular,
però que té la seva ciència que ho reconeix.
La farigola té molt bona fama.
Jo tinc entès que serveix per a moltes coses.
La millor època, com acabes de confirmar,
és aquest moment de la Setmana Santa,
coincidint amb les llunes.
Però quines utilitats i quines propietats
té la farigola així, en principi?
Sí, sobretot propietats digestives i antissèptiques.
Però això heu de pensar que fa molts anys
que li són reconegudes
perquè els tecs i els romans
ja l'utilitzaven com a medicina.
A més, la farigola és un bon condiment gastronòmic.
També es posa amb les olives, el conill,
tots els plats que volem que tinguin un cert sabor
que la farigola propicie.
Però hi ha gent que diu que la farigola
ho cubra tot i se'n posen per tot,
des de les sopes, es fan infusió,
se'ho beuen sol,
perquè hi tenen una gran fe.
Però la realitat és que afavoreix
la cura de problemes de gola,
intestinals o de digestió.
I tota la vida he sentit allò de
no sé què tinc, una sopeta de farigola.
Sembla que la sopeta de farigola sigui allò...
Sí, certament, problemes digestius ho cura.
Però també hi ha gent que ho fa
com a remei
per curar-se una mica la cara, el cabell,
problemes de pell, de curcabellut, de cabells...
Per les propietats antissèptiques, no?,
sobretot, que diuen que té.
Sí, antissèptic.
I bé, a nivell més popular,
abans es deia que un bon garbell de farigola
protegia les cases dels llams i de les tronades.
I per això no és estrany que els masos,
els xirrònecs que trobem pel camp abandonats,
en determinats espais trobem un bon manyoc de farigola.
Penjat així cap per avall, no?
Penjat cap per avall perquè era com millor s'aguantava
i per més temps.
Bé, la farigola, generalment,
la trobem molt acompanyada d'altres plantes, altres herbes,
i aviam, no sé si és un fet generalitzat,
però allà on hi ha farigola,
jo al costat sempre hi veig romer.
No sé si coincideix o és on jo la busco, no?,
que sempre n'hi ha.
Són plantes molt mediterrànies, molt nostres,
i el romer el trobem amb molta profusió
i també se n'aprofita bastant.
És una planta que floreix tot l'any, no?
Què ens pots dir del romer?
Bé, el romer pres en infusió
té la capacitat reconeguda de potenciar la memòria.
I això ja ho reconeixien els estudiants de la sorbona
que sempre nien en infusió en temps d'exàmens.
Per tant, això ja fa temps.
No sé si ho faríem servir ara, però bé, per mal no ens farà, no?
No, i val la pena, en lloc de prendre tantes pastilles en temps de neguit,
aprofitar el que ens ofereix la natura perquè és menys agressiu.
Per tant, algú que tingui problemes de memòria,
una mica d'infusió de romer, no li farà cap mal.
A banda, el romer també servia temps enrere
per a purificar les cases abans d'habitar-les.
Tothom pensava que al canviar de casa, al anar a una casa nova,
calia fer una neteja a fons,
però també calia netejar els mals esperits i els mals humors
que se suposava que estaven a les cases.
I aleshores es cremava unes branques de romer
i aquell fum servia per a purificar la casa.
Això era una operació que es feia el primer dia d'entrar a una casa a viure,
però es repetia cada cinc anys.
Se deia que cada cinc anys calia donar llustre a la casa
i es feia amb fum de romer.
I això del donar llustre cada cinc anys,
fixeu-vos-hi que fins i tot s'ha enquistat a la parla
i ens ha quedat allò que diuen un llustre,
que és cinc anys, que era el temps que es feia per a netejar les cases.
Ara pintem, més o menys, cada cinc anys.
Ara pintem i fem la casa més petita.
Ara, fixa't, seria molt més còmode allò cremar una mica de romer
i no pas pintar tota la casa, però en fi, és el que toca ara, no?
Fixeu-vos-hi que ara quan diuen que això del fum del tabac és nosiu,
que malgrat que obrim les finestres sempre queden els gasos,
doncs bé, una forma d'expulsar uns gasos que no són bons
fora cremar unes branques de romer, farigola o altres plantes remeieres,
la botja de Sant Joan, esparnellac.
Tot això ens ajudaria a viure una mica millor.
Josep, què em comentaves?
Que hi havia gent que fins i tot antigament posava una mica de romer al taüt,
dels seus familiars?
Sí, perquè era una planta molt associada amb la tranquil·litat
i d'alguna forma s'associava el romer amb el descans
i se'n posava un bon brot dintre el taüt del difunt.
Era l'últim obsequi que se li podia fer.
I abans de posar la tapa, les famílies anaven a collir el romer,
el millor que trobaven, i li posaven com un desig de descans pel difunt estimat.
I fins i tot s'escombraven les cases amb romer?
Bé, això ja és més d'anar per casa, no?
Però és un bon recurs i mai ens quedem sense escombra, escolta.
Sí, la ginesta també és un bon remei, però un bon braçat de romer,
convenientment lligat amb uns quilferros o una corda d'espart,
és una bona eina per escombrar.
I com és dura, servia per escombrar el terra dels masos,
de les cabanes, de les barraques, i clar, més endavant també les cases,
fins que va arribar l'escombra ja feta amb palma de margalló.
La farigola, el romer, era una mica excusa,
però ja que tenim aquí el Josep, podríem parlar d'altres herbes,
a aprofitar una miqueta que estàs aquí.
El romer i la farigola són herbes que la majoria de gent sabem distingir
quan anem a passejar pel camp.
Hi ha d'altres que potser ja has d'anar amb algú que hi entengui una mica.
De quines plantes conegudes en tenim alguna referència?
Mira, la sejolida s'utilitza molt per a condimentar les olives
i és molt coneguda perquè quan les hem de posar a confitar
tothom recorre a la farigola.
La trobem al camp?
La trobem al camp, sí.
Tot ho trobem al camp i no cal que busquem gaire,
només en el lloc precís,
que algun s'hi porta la primera vegada
i després ja en tindrem l'experiència.
Doncs, a banda de la sejolida, tenim l'espígol,
que és un gran aromatitzador.
De tant en tant, veieu per les cases,
sobretot per les cases de camp,
diversos manllocs d'espígol
que fan molt bona olor.
I també sabeu que la Maria Lluís,
aquell arbust tan aromàtic,
en infusió ens ajuda a fer la digestió.
És magnífica la Maria Lluísa.
Sí, també té moltes propietats
i només cal tenir en ella unes fulles seques
i utilitzar-les quan ens vingui de gust,
o necessitem.
Abans has esmentat l'espernallac o botja de Sant Joan.
Quina és aquesta herba?
Sí, és una herba,
és un petit arbust que trobem pel camp
que distingirem fàcilment perquè té la flor groga.
I la botja es feia servir com a infusió
perquè era també un bon digestiu.
però una vegada agafaven tot el manlloc d'herbes
i el premsaven i matxacaven,
la pasta s'utilitzava per curar les ferides dels animals,
les potes dels ases que treballaven al camp,
i també de les persones.
Però també algú que hagi estat pel medi rural
haurà vist que als estables, a les cases,
a les porqueres dels porcs,
hi havia també feixos d'esparnallac penjat de cara a baix
perquè era un bon sistema no només per aromatitzar,
sinó també per fer fora les mosques i les herbs.
A més a més, encara hi ha una altra relació de l'esparnallac amb les persones
i eren les grans fogueres que es feien per Sant Joan
perquè d'alguna forma per Sant Joan ja sabeu que s'aprofitava per cremar
tot allò que no servia de res de les cases
i per fer foc nou.
I també s'aprofitava, igual que el romer,
per canviar una mica l'ambient que hi havia
i es cremaven grans quantitats de botja de Sant Joan,
les grans fogueres del Sant.
També hi ha una herba que més aviat la tenim en torretes a casa
o la demanem a la botiga quan hi anem, que és el julivert.
Julivert se'n troba també pel camp?
Julivert n'hi ha, sobretot a les parts ombries,
ombríboles, sota les oliveres,
barrejades de vegades amb pedres.
El julivert, com fa una flor que és a la llavor,
fa petites colònies i se'n pot agafar
i és molt més aromàtic que el que ens regalen procedent d'or.
Aquest julivert també se sap que és un bon estimulant
i és diurètic,
però temps enrere, i potser no tant temps enrere,
el medi rural s'utilitzava com un abortiu
perquè quan hi havia un endarreriment de la regla
acabava per provocar-la.
Aquest coneixement que es va transmetent oralment
és molt dinàmic,
no és com un màster, fas, aproves, ho deixes i ja està.
Aquí tot el dia constantment estàs aprenent.
Quina és la darrera aplicació que has conegut
de les esbarramelleres?
I aquí m'agradaria que fessis referència
a algú que tu aprecies molt en aquest sentit, no?
Sí, mira, la darrera persona que he parlat d'Hermès
ha sigut el Santiago Villalbí de Godall,
Baix del Montsià.
Aquest home és un savi, és un savi natural,
ell té la seva feina,
però a banda té les seves aficions.
És una persona molt lligada al territori,
molt lligada a la gent, molt lligada al camp,
i coneix tots els paratges de la serra de Montsià.
Doncs bé, ell em va explicar l'altre dia
una infusió que ajuda a baixar la pressió arterial
i és una senzilla barreja de fulles d'arbosser,
de fulles d'arbós i deura.
Aquí hem de dir,
perquè així m'ho ha recomanat el meu amic l'Ernest Gatell,
que ell sí que entén de botànica,
que la proporció d'arbosser i d'eura
ha de ser molt favorable a l'arbosser,
perquè l'eura té un puntet de contraindicació,
i amb molta alta doci fins i tot verinosa.
Doncs bé, podeu preparar una infusió d'arbosser i d'eura,
es posa a bullir,
i quan l'aigua que s'ha posat a bullir s'ha reduït a la meitat,
alhora ja queda apta per a veure,
afegint-li només una mica de sucre.
Tens un altre preparat, aquest pel mal de fetge.
Sí, el mal de fetge...
Vam prenent notes, eh?
Sí, sense més problemes, no?
També es prepara, però en aquest cas és amb fulla de perera,
40 grams si es tracta de fulla verda,
però 20 grams si es tracta de fulla de perera seca.
Igual, es posa a bullir,
quan s'ha reduït a la meitat ja és apta per a curar,
per a tenir cura del fetge.
Un altre de les teves fonts d'informació
és el Joan Guibernau, del Catllà,
que també t'ha ensenyat una barreja d'herbes
que ajuda a reduir la pressió arterial.
Doncs aquesta és fabulosa
i és totalment recomanable
perquè és una barreja d'herbes que es pot acollir,
la tenim a l'abast,
és barrejar el que el Joan en diu
cuscó mascle,
que no és altra cosa que l'aladern,
collir i escurciar d'aquella en diu
que és la fuixarda,
la mata, que és el llentiscle,
farigola i rome.
Tot això es posa a bullir unes dues hores,
es deixa reposar, es filtra i es guarda.
I de tant en tant,
un gotet d'aquella infusió
va molt bé
i no perd els efectes benèfics
i al cap d'uns dies ja es nota
que la pressió arterial ha baixat bastant.
En els darrers minuts,
sense deixar de parlar d'herbes,
no ens agradaria que passés desapercebuda,
desapercebut el teu llibre
i algunes de les aplicacions
de les herbes remelleres
apareixen precisament.
En tots els teus llibres,
o en bona part dels llibres,
en el darrer plaig de Figuerra Blanca,
n'hem trobat un paràgraf que diu,
ho llegim així una mica textualment,
per situar els oients,
la tia Berta té a agafar el seu cenalló
i emprèn el camí a escales avallant.
Sortir al carrer,
enfilarà l'esquerra cap al carrer del Forn
i anirà a veure una noia recent parida
que té poca llet
i a més ha fet cucs en les deposicions.
El pensament hi té la solució
i a la cenalla hi porta les herbes
que posaran remei als mals de la jove.
Quines són les herbes?
És el fonoll, és el popular fonoll.
El fonoll posat a bullir
té la propietat que elimina els cucs
i a més a més a les dones recient parides
les fomenta la segregació de llet.
I són herbes tan senzilles
que tenim tant a l'abast
i a vegades potser això fa
que no els donem la importància que tenen.
Perquè això hauria de ser més conegut,
perquè és una mena d'etnobotànica,
la botànica associada als costums de les persones
que d'alguna forma només coneixen,
coneix molt poca gent
i s'hauria de popularitzar una mica més.
Perquè qui sí que se'n preocupa de saber això
són les grans empreses farmacèutiques
que n'aprofiten els principis actius
de fer les seves medicines
que han acabat pagant molt cares.
Clar, i a vegades anem buscant
com si fos una cosa molt moderna
i molt d'ara,
aquestes coses de la homeopatia
i l'arboristeria i tot plegat
quan això tota la vida s'ha fet en el món rural, no?
Sembla que descovrim ara la sopa d'all
com a moltes coses.
Això encara està bé, no?
Perquè està molt lligat a les persones
i a la natura, no?
No hi ha tanta química d'entremig.
I està bé perquè és molt respectuós
aquests tractaments que tèiem
amb les persones, no són agressius.
Justament com que està molt arrelat
al territori i a les persones,
com dèiem abans,
i té una important presència
en els teus llibres.
El món de les herbes
és destacadíssim,
com tu ho explicaves,
en forma de remeis
que es poden preparar
o com a condiment gastronòmic.
Ens podries donar alguna prescripció més?
Jo sé que moltes, no?
Però alguna més així
abans d'acabar?
Mira,
a vegades hi ha moltes persones
que es mereixen
anant amb cotxe
o pujant amb vaixell
o volant o el que sigui.
Aquests dies de petits desplaçaments
és interessant això.
Tenim la solució
és collir una branqueta d'olivera
i posar-nos una fulla a la boca
que anirem clavant-hi
una lleugera queixalada.
Una fulla d'olivera a la boca?
Una fulla d'olivera a la boca
amb molt poca força
just perquè tragui una mica d'amargor.
Cada vegada que notarem amargor
segreguem saliva,
aquella saliva va a l'estómac
i se'ns passa el mareig.
I això anirem repetint-ho
tantes vegades com notem el mareig.
Quan es gasta aquella fulla
en tenim una altra
i haurem passat el viatge
sense maldecar.
Anem renovant la fulla.
Anem renovant la fulla
fer prèviament empujar el cotxe a l'avió
el que sigui o en el moment
que comença el viatge?
Perquè és quan ens vindrà el mareig
i aleshores posarem en marxa
tot aquell mecanisme
que ens tranquil·lizarà l'estómac
i de retruc tot l'organisme.
Això ho provarem, eh?
Fantàstic.
Bé, és molt senzillet.
És que el llorer,
el popular llorer que tenim,
l'utilitzem per a la cuina,
però una fulleta col·locada
al baix ventre per sota
que toqui la pell
és un gran tranquil·litzant
en època d'exàmens,
en època de neguit.
Llorer fresc?
Llorer fresc.
Això ho tenim a l'abast
i val la pena
que no només el fem servir
per a la cuina,
sinó també per això.
És a dir,
el ventre hi és un relaxant,
és a dir,
ens relaxa...
Sí, pel que sigui,
hi ha diverses...
Com si fos un pegat,
igual que ens posarem un pegat,
doncs una fulla de llorer fresca.
I a partir del moment
que notem aquella sensació,
sigui pel que sigui,
jo no us puc parlar tècnicament,
però això és així,
de la mateixa forma
que si fas un lleuger pessic
aquí a la vora del dit gros,
automàticament tens una certa tranquil·litat
contra qualsevol neguit.
Són coses molt naturals
que ens ajuden a viure millor.
Perquè això duri,
entre altres coses,
hem de tenir molta cura.
Ja sé que ens posem
una miqueta paternalistes
quan parlem d'aquestes coses,
però no està de més
fer aquelles recomanacions,
recomanacions de cara
a les sortides al camp,
a la recerca de farigola.
No hem d'anar
amb aquella cosa del souvenir
de que si surto al camp
m'he d'emportar alguna cosa a casa,
sigui com sigui.
No.
Anem a collir farigola,
la que necessitem,
i collim-la d'una manera
molt determinada.
No, diurem?
Sí, sobretot tallar-la,
perquè el que no s'ha de fer
és arrencar-la de socarrel.
Si la tallem,
tornarà a brostar
i l'any que ve
tornarem a tenir.
També cal recomanar
no entrar a la propietat privada
perquè de farigola
en trobem a tot arreu del bosc.
També val la pena
no collir la farigola
ni altres plantes remeières
a tocar de les carreteres
o de les salones industrials,
ja que poden contenir
altres dosis de plom
o d'altres metalls.
Això no ho pensen mai.
Doncs sí, és així,
perquè els camions,
la combustió generen molts metalls
i van a parar
les plantes que tenen al voltant.
Es tracta de caminar
una miqueta més,
i d'insert-nos en una zona
així com a més solitària
i més tranquil·la.
Tu utilitzes
i prens herbes quotidianament, Josep?
Sí, sí.
Infusions?
Inclús per anar a dormir.
Avui a primera hora
un puniol.
Sí, qualsevol.
Hem pres bona nota, eh?
A banda de la qüestió
aquesta, diguem-ne,
màgica,
entre cometes,
tradicional de coneixement
de l'etnobotànica,
podríem dir-ho així,
també hem pres bona nota.
Jo m'he quedat molt
amb el tema de l'olivera
i el llorer.
Josep, sí, llorer,
ha estat un plaer,
com sempre,
la teva companyia,
que agraïm moltíssim
que hagis acceptat
la nostra invitació
avui al matí
de Tarragona Ràdio
en directe
des de la plaça del Rei.
Molta sort
amb el teu llibre,
ara que s'acosta a Sant Jordi,
ja et veurem parlar
amb la cinc nana ejemplar,
segur que serà així,
i fins la propera ocasió.
Gràcies.
Adéu-siau, bon dia.