...
Només mig minut, seran tres quarts de dotze del migdia,
temps per la via T.
Ja fa una estona que la nostra unitat mòbil,
amb Àlex García i Josep Sunyer,
han iniciat el seu itinerari per aquest magnífic centre comercial
a cel obert que tenim a la ciutat de Tarragona,
que és el comerç tradicional,
que són els establiments de tota la vida,
aquells que pràcticament coneixem aquelles persones que ens atenen
i que endevinen moltes vegades allò que busquem.
Avui la nostra unitat mòbil s'ha aturat en un establiment
molt conegut a la ciutat de Tarragona.
Jo m'atreviria a dir, i crec que no m'equivoco,
si dic que és un establiment d'aquells de tota la vida.
La majoria, alguna vegada, hem entrat, o més d'una,
i tots hem tingut, o tenim encara,
algun objecte adquirit en aquest establiment.
Ens situem en el centre mateix de la ciutat de Tarragona
i saludem els nostres companys de la unitat mòbil.
Àlex García, Josep Sunyer, bon dia.
Hola, home, bon dia, Yolanda.
Jo crec que tot el que he dit és veritat.
Tot és veritat, eh?
Aquí mai diem mentides, només faltaria.
I bé, la cosa no serà complicada per donar pistes i l'encertin,
sinó per no donar pistes tan evidents que l'encertin de seguida.
Doncs serà un problema, eh?
Clar, perquè la que diem qualsevol cosa, ja està, és aquest,
perquè és conegut de tothom.
Comencem situant l'establiment geogràficament, si et sembla.
Eh, Josep?
Som al carrer d'un conegut metge.
Oh, no, era metge o era científic?
Ara dubto, eh? Mira, ara no ho sé, eh?
O escriptor?
Home, jo tiraria més per aquest últim aspecte.
Escriptor, més aviat, eh?
Més aviat, escriptor, periodista...
Jo diria, per aquí va la cosa?
Per aquí va la cosa.
I estem molt a prop de l'artèria principal.
Aquesta cara fa un quilòmetre a 800 metres, saps què vull dir?
Sí.
Que debaix de tot té un encís bellugadís, una torre dels vents...
Estem a prop, diguéssim, de la part central,
la part més mariana d'aquesta artèria principal de la ciutat.
Sort que jo soc bona persona, Josep.
Si no, m'envies els oients a l'altra punta de la ciutat, eh?
No, però a la part del mig...
Amb això de l'encís bellugadís i tot això me'ls has despistat.
Jo diria que també esteu molt a prop d'un altre element d'aquest passeig,
que també és molt alt.
És diferent el més alt, eh, crec?
No és més alt que l'encís bellugadís, aquest lloc proper a l'establiment que visiteu avui.
Però és el més alt de la ciutat i fa cantonada, més a més.
De fet, va ser el primer gratacels, entre cometes, que es va fer a la ciutat de Tarragona.
No som aquí, eh? Som molt a prop d'aquí.
Molt a prop, eh?
Sí, sí, just abans d'arribar, una miqueta abans d'arribar.
Per tant, dit d'una altra manera, no som a la Rambla Nova, però gairebé.
Gairebé. A tocar, però diríem uns 100 metres aproximadament de la Rambla Nova.
Efectivament.
Just abans d'arribar, eh?
Un carrer que es posa i les dobles files que a vegades van i venen.
Ah, sí, sí.
Molt a prop, també, de la institució cameral de la ciutat de Tarragona, de l'edifici de la cambra de comerç.
De la font, d'una font molt maca.
De la font del centenari, però no som a la Rambla.
És a dir, que la zona, jo crec que ja l'hem delimitat, el mapa.
Sí.
Ara hauríem de mirar si podem saber exactament de quin tipus d'establiment es tracta.
Acabem de rebre una trucada, però jo primer vull dir una cosa.
Recordin que no estem parlant d'un carrer, estem parlant d'un establiment.
I que el nom de l'establiment me l'han de dir exactament el nom d'aquest establiment.
No val dir sí aquell que està allà.
I no és el carrer, és el nom de l'establiment.
Tenim aquesta trucada.
Saludem, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Amb qui parlem?
A Montse, Barceló.
Montse, on som?
Esteu al centre òptico, a la llum de la Ribera i Viscilis.
No som al centre òptico, però vaja, el carrer l'ha encertat de ple.
I la zona també, estem molt a prop, eh?
Vull dir, podem tenir molt bona vista.
Sí, com que heu dit que estava a prop de la Rambla.
Clar, és que estem al costat mateix, aquell lloc que tu has dit.
T'has ajudat molt, eh?
Els següents ulls que truquin.
Vale, vale.
Montse, ens trucaràs un altre dia, oi?
I tant.
Moltes gràcies.
T'esperem.
Adéu-siau, adéu-siau.
La Montse, Déu-n'hi-do, eh?
Oberta al camí a una següent trucada que poden endivinar a l'establiment.
No sé si tenim preparada una pista musical.
No, no, però donaré un telèfon, eh?
977-24-4767.
Molt bé, tu dones el telèfon.
Perquè truquin.
I escolta, jo dono una mica de pista musical, doncs, eh?
A veure, a veure, a veure, a veure, si et sembla.
Sí, sí, sí, a veure.
Ja està, ja n'hi ha prou, ja n'hi ha prou.
Què?
És bona pista, sí.
És una pista o no és una pista?
És molt bona pista, sí.
Entre el que ha dit la Montserrat i aquesta pista que hem posat,
El reloj no marques les hores,
home, jo diria que, atenció, que tenim una nova trucada,
m'han de dir el nom exacte, eh?
No perdonaré que es deixin ni una paraula, eh?
Perquè l'establiment té prou solera
i és prou conegut perquè no se m'equivoquin amb el nom.
Bon dia.
Bon dia.
Amb qui parlo?
En l'Andreu Bori.
Què tal, l'Andreu?
Bé.
I on som?
Home, jo...
Digue'm el nom bé, eh?
Rellotgeria Santa Gemma?
Sí.
Què diem?
Diem que sí, Josep?
Falta una cosa.
Falta una paraula.
Rellotges n'hi ha, eh?
Però també hi ha altres coses boniques.
Rellotgeria, jolleria Santa Gemma.
Ara, ara, ara.
Molt bé.
Que bon home em fa patir, eh?
Sí, no, no.
Perdona, Andreu, però és que si has de dir totes les paraules,
totes les paraules.
Sí, sí, sí.
Jo crec que entre la Montserrat i el rellotge estava claríssim.
Molt bé, Andreu, jo no sé si el Josep ja està...
Avui parla amb el Geroni o amb alguna altra persona responsable de l'establiment.
Doncs mira, parlem amb el Geroni, que és aquí al costat.
Estava escoltant Amatén.
Geroni, bon dia.
Hola, bon dia.
Que saludi l'Andreu, que déu de cor, i després parlem àmpliament amb el Geroni, us sembla?
Hola, hola, Andreu, què tal?
Hola, bon dia.
Bon dia.
Quan vulguis, passes per aquí i ja parlarem, d'acord?
Ja parlarem, que ja ens coneixem tu i jo.
Vinga, perfecte.
Ah, doncs mira, perfecte, tot queda a casa.
Andreu, gràcies per trucar-nos.
De res.
Adéu-siau, bon dia.
Adeu.
No és que el Geroni diu, ja, diu, l'Andreu, ja he passat per aquí.
Jo ho deia ara fa un moment, per la joieria i rellotgeria Santa Gemma, gairebé tothom de Tarragona ha passat.
40 anys d'història.
Imagina't.
40 anys, a més a més, hi ha una imatge aquí al costat mateix, nostra, de Santa Gemma, que ja hi era al començament, eh?
I que quan es va fer la remodelació de l'Estat Aliment va continuar estant, crec que al mateix lloc, eh, Geroni?
Al mateix lloc on està ara?
Sí, sí, no s'ha mogut d'aquí, després de la reforma, s'ha continuat al mateix lloc.
Trobareu, com deia, Jolanda, rellotges, trobaran rellotges amb aquesta pista, que és una fantàstica,
però és que, a més a més, no sé si l'única, però jo m'atervi dir que sí, que és l'única joieria de la ciutat
que fa figures de plata dels jugadors, del Nàstic, però també del Barça, en veig un del Barça aquí.
Sí, sí, tenim tota la col·lecció de jugadors i, bueno, quan vulguin veure-la, doncs ja saben que s'apropin cap aquí i les veuran.
I, doncs, i al Geroni ara deuen tenir molta feina amb les comunions, perquè també tradicionalment aquí a la joieria i rellotgeria Santa Gemma,
aquelles petites joies de les comunions ara que s'acosta, és una tradició també, no?
Sí, és correcte, bé, tota la gent a mirar, anells, penjols, polseres, rellotges, tot per la comunió.
Tenen, per cert, teniu, per cert, en Geroni, les noves incorporacions del Nàstic, és a dir, aneu anà fent a mida que s'incorpora, no com va això?
Bueno, de moment la plata, ja saps de quin color és, per tant, les noves incorporacions trigaran una miqueta,
però, bueno, a final de temporada esperem tindre, de moment, tot l'equip.
Jo no sé quins models deuen utilitzar, si fan venir els jugadors o fan una miqueta en fotografies.
No, tenim una imatge i és la clàssica, teòricament és un davanter i, bueno, per tots igual.
Ah, molt bé, molt bé. Té sortida, això comercialment?
O més aviat és un atractiu allò que fa gràcia, no?, sobretot als seguidors del Nàstic?
Sí, als seguidors del Nàstic i, sobretot, a la gent gran.
La gent gran amb nostàlgia, perquè vam fer les primeres samarretes en clàssica
i tothom ha vingut la gent gran.
Però, bueno, el jovent també s'interessa, la veuen passar i, bueno, està bé.
Teniu aquestes reproduccions dels jugadors, però també, doncs,
dins del que és el món de l'escultura, del detall, més enllà de la joia i el rellotge,
també tradicionalment heu fet molt... o teniu moltes peces aquí a la venda, no?
Sí, sí, peces de fabricants que no són nostres, els nostres tallers propis també fabriquem,
el que convingui, brillants, maracdes, safirs, el que convingui.
Hi ha un armari, i l'han d'aquí al costat, de peces d'Svarovski,
cosetes així petitones, però Déu-n'hi-do, eh?
Aquí hi ha molta atenció, entra molt bé per la vista.
Sí, el cristall aquest és a nivell mundial i, bueno, té un color molt viu
i són figures molt ben fetes. També la joieria d'aquesta gent d'Svarovski
crida molt l'atenció, sobretot a nivell d'europeu i a Tarragona en concret, també.
On va parar aquest ascensor que hi ha aquí al costat, Jeròmi?
Que abans t'he de sortir d'aquí, de baix, eh?
Sí, va a la planta baixa, on tenim tots els rellotges.
Hi ha més de 1.200 rellotges ara, amb unes 24-25 marques,
representatives del que hi ha al mercat europeu,
i, bueno, tenim tota una sala de 70 metres dedicada només a rellotgeria.
És a dir que els clients poden quedar-se aquí dalt o baix a baix, no?
Sí, sí, entren i, si volen veure els rellotges,
accedeixen a través de l'ascensor panoràmic, baix en baix
i tenen tota la sala disposant-hi per a ells.
Ja diuen d'on dir l'hora a tot el món, eh?
Com aquest d'aquí, eh? Aquest mapa del món que hi ha aquí, en diferents hores?
Sí, sí, en totes les hores mundials, aquí estan totes.
El tema... Digues, digues, Joan.
No, no, jo anava a preguntar-li al Jeròmi,
perquè això de les joies, els rellotges,
també està bastant influenciat per la moda
i si també han canviat els gustos.
Ells que tenen la perspectiva de com ha anat evolucionant la societat
també des d'aquest punt de vista de la joieria, de l'ofebreria,
perquè sé també que us venen amb alguna pedra,
amb alguna joia que volen reformar
o que volen posar aquella pedra en un panjoll expressament fet.
Això també ha canviat molt el gust de les persones, no?
I la moda i el disseny.
Sí, podríem dir que de set anys en sà,
tot ha canviat molt.
Els rellotges ja abans eren uns modes petitets,
ara es porten molt grans,
s'han posat l'acer, el titani,
s'ha modificat tot, brillants, els rellotges,
per dona, per home,
ha donat un salt qualitatiu i quantitatiu
de la que era l'oferta anterior.
D'aquells que van sense piles, no?, cinètics.
Sí, encara n'hi ha, sí,
i automàtics des d'abans, de fa 40, 50, 60 anys.
Encara teniu d'acord, Jeroni, rellotges?
D'acord no, automàtics.
És a dir, perquè hi ha persones que busquen rellotges d'acordes.
Sí, cada dia més, hi ha un proveedor en concret
que només treballa rellotges d'automàtics,
no treballa rellotges amb piles ni res.
I rellotges de paret?
Sí, tinc una petita representació,
no en queden gaires,
però hi ha algun model que es pot escollir.
Que no se'n posen a les cases ja, no?
No, tenim les cases molt grans i no hi caben.
La diferència entre un d'acord i un automàtic,
o sigui, el d'acord ja ho tinc clar, no?,
amb la rodeta.
I l'automàtic com va?
Va per l'impuls nostre.
O sigui, carrega una...
És el mateix sistema,
el que passa que en lloc de donar la rodeta que deies tu,
es carrega mitjana el moviment que jo li feia a la munyeka,
i es carrega i guarda la reserva.
No es para mai?
Quan te'l treus, evidentment.
Pots dos, tres o quatre hores o vint hores
i es queda parat i ja està.
Te'l tornes a posar i torna a posar en marxa.
Això està bé, eh?
Sí, és correcte, és un bon sistema.
Parlem-se també una mica del taller de reparació.
Abans la Joana ho deia,
no, vol posar-se una pedra,
no sé, vol canviar una pedra d'un amell,
se li fa molt bé la perd, el que sigui.
Aquí també ho feu, això?
Sí, sí, les modes es canvien,
tothom canvia i les pedres continuen,
perquè per això són pedres dures.
Llavors el que es fa és,
s'agafa el model antic,
se fa un disseny, s'estudia,
i si la persona l'accepta,
doncs es fa el disseny i ja està.
és un túnic de la pedra.
Ja ho he dit, això, un túnic de la pedra.
Sí, sí.
Perquè, clar, amb les joies també,
i aquí pensen, mira, me la compro i ja està, no?
Ja no cal manteniment,
però si una pedra o una peça de joieria,
diguéssim, que té cert valor,
doncs també s'ha de fer cert manteniment, no?
Sí, s'ha d'anar repassant les grapes,
que no caiguin, les pedres també ratllen,
vull dir, l'ús diari, quotidià,
doncs la desgasta i s'ha de tornar a fer tot nou,
sí, sí, això sí, sí.
Hi ha algun material revolucionari?
El diamant continua sent la pedra més dura?
Sí, sí, natural, sí.
Natural continua sent la més dura,
no hi ha res que la pugui ratllar,
de fet, els anys no li passen per ella,
però sí, la tecnologia ens ha permès
tindre alguna pedra que l'ha superat
o, per lo menos, l'ha igualat.
En preu també o no?
No, és una cosa més barata,
és econòmic, però molt poquet.
Són sintètiques?
Sí, sí, són sintètiques,
va ser un descobriment que va sortir
i, per casualitat, a l'atzar,
i se'n dona compte que és tan dur,
brilla tant com ell,
però no té les qualitats d'un diamant,
no l'ha fet la natural.
Un diamant triga milions d'anys en fer-se
i l'altra pedra triga ben poc.
Però m'imagino que si tu veus una pedra
d'aquestes sintètiques i un diamant,
un expert com tu ha notat la diferència,
però un que no ho sigui?
Tampoc, ha de confiar en el joller.
El joller és la persona de confiança
del públic en general
i s'ha de guiar pel que el joller li diu.
Penso que no hi ha cap jolleria a Tarragona
ni a Europa que vulgui vendre
duros o quatre pessetes perquè no existeixen
i les pedres que dius ven un diamant,
doncs vens un diamant,
no vens qualsevol altra cosa.
I per això els clients tornen, no?
I n'hi ha clients que m'imagino
que són d'aquests de fa 40 anys
i que van venint, no?
Sí, és un generacional.
Primer van vindre els avis,
ara van vindre els pares,
venen els fills.
És una feina ben feta.
No enganyes,
treballes bé,
amb uns preus ajustats
i la gent ho reconeixi.
I quan el Nàstic estigui a primera,
no, Geroni,
aquestes figures que tens per aquí de plata,
ja ho volarà tot, eh?
Farem un camp, si convé.
Un camp de plata.
Sí, si convé fem un camp de plata,
el que convingui.
A veure què passa al final de temporada.
Molt bé.
Ho ha dit en convenciment, eh?
Ho veus, no?
Ho ha dit en convenciment
que pujarà a primera.
Que pujarà.
Oh, és que l'esperança
és l'únic que es preu.
I està Nadal.
Si estiguéssim a baix,
no parlaríem d'això, segurament.
Parlaríem d'altres coses.
Doncs, mira,
Caré Rubini Virgil,
no m'ho recidís,
aquí tocant a la Ramanola,
no som nosaltres,
on podem venir també a veure
o comprar aquestes figures de plata
del Nàstic
en aquesta botiga
a la llogeria Rellotxeria Santa Gemma.
Veuran també Santa Gemma,
que és aquí al costat,
d'estar aquí presidint d'aquesta conversa.
Sí, sí,
està imperent aquí.
És la patrona del juillers,
Geroni,
o és una casualitat?
No, no, no.
És una casualitat,
és una casualitat.
Vé de família d'abans
i es va quedar.
Perfecte,
doncs moltíssimes gràcies,
Geroni,
per obrir les portes
de l'establiment
al matí de Tarragona Ràdio.
Molta sort
i fins la propera.
Molt bé, moltes gràcies, vinga.
Adeu-siau.
Josep, fins després.
Fins ara, adeu-deu.
Adeu.
La jolleria i rellotgeria Santa Gemma
de l'Avinguda Rovira i Virgili,
número 6,
tocant a la Rambla Nova,
ha estat l'establiment
que hem visitat avui
amb la via T1 minut
i seran les 12 del migdia.
de l'Avinguda Rovira i Virgili,