Aquí seguim amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Continuem repassant bona part d'aquestes exposicions
que s'emmarquen dins de la primavera fotogràfica
i que ens donen diferència en mirades no només d'altres realitats,
com vam experimentar el passat dilluns
quan fèiem referència a l'exposició que ens ofereix
el Tinc Lado Número del Moll de Costa,
sinó també imatges i mirades molt pròximes,
no en el temps, però sí en l'espai.
Ens referim a l'exposició per alta 2021
del Col·lectiu Fòrum i Joves Fotògrafs.
És una exposició que es pot veure aquests dies a l'antic Ajuntament.
Un dels integrants del Col·lectiu Fòrum és Quim Vendrell.
Avui ens acompanya. Quim, bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut. És una exposició amb història,
i mai millor dit, una història de dos, gairebé tres dècades.
Sí, a veure, per alta 2021, més o menys,
ve a significar per alta segle XX, per alta segle XXI,
però només, només amb persones.
Per tant, hi ha una diferència aquí.
estem parlant del, per alta XX va ser el 1989-90,
i per alta XXI és el 2005-2006.
Per entendre aquestes exposicions,
hem de remetre justament aquesta cronologia que desmentaves, no?
Sí. El que passa que, a veure,
es veu un canvi generacional,
tant per les persones que fan fotografia
com per els personatges fotografiats,
però tot en si té una unitat,
que aquesta unitat podríem dir que és fotografiar una part de la ciutat
a partir de les persones que viuen en aquella part de la ciutat,
en aquest cas, en la part alta.
Va ser el 89-1990-91,
que, impulsat per la Galeria Fòrum,
es va fer un treball de camp sobre la part alta fotogràfic.
Amb quin objectiu, en principi?
A veure, l'objectiu era clar,
i era que fer fotografia a retrat,
en aquest cas, bàsicament, retrat,
i, a més a més, alguna de les botigues que ara ja no existeixen,
també fotografiar botigues que en aquests moments ja no existeixen,
fer un retrat de lo que era una mica el component social
que hi havia en aquells moments a la part alta,
i tenia un sentit que era deixar-lo reposar amb el temps,
perquè, en definitiva, es pogués veure d'una manera retrospectiva,
i després va sorgir la idea, estem parlant del 2005,
va sorgir la idea contraposar allò que es va fer el 90,
contraposar-ho al que es podia fer el 2005-2006.
contraposar-ho amb gent diferent, naturalment,
gent jove, el mitjà fotogràfic també és un altre,
i la manera de veure la fotografia també és un altre.
Però, tot, en definitiva, malgrat tot,
malgrat això que acabo de dir, que sembla que tot estigui contraposat,
tot manté una unitat que realment et situa molt bé
en el que ha pogut succeir en la part alta,
en quant a persones, per dir-ho una manera,
en el que ha succeït a la part alta en 17-20 anys.
L'escenari ha canviat en bona part,
altres coses continuen igual,
els actors també han canviat, alguns d'ells?
Alguns d'ells també han canviat, naturalment.
Altres continuen allà, també?
Sí.
No, perquè el dia que vam inaugurar, per exemple,
va venir gent que estava allí fotografiada
dels anys 89 i 90,
i havien passat 17 anys,
i en molts casos,
doncs, era gent que havies fotografiat,
que tenia 16-17 anys,
i clar, 17 anys,
després de 17 anys,
allò com la cançó del Serrata,
fa 20 anys que tinc 20 anys,
doncs bé, canvia molt la gent.
Quan veia l'altra cançó,
el temps és implacable, eh?
És implacable.
Passa per tots,
ja pots fer liftings i coses que...
Jo per això m'acosta molt que em fotografiïn.
Ah, sí, però bé que vas fotografiat
i fotografies els altres.
Com va ser aquella època quan...
Perquè, clar,
si mires les fotografies que podem contemplar,
les que vau fer vosaltres, eh?
Després ja en parlarem
de les que protagonitzen els joves sà,
fotògrafs de l'Escola d'Art i Disseny.
Com eren aquelles sessions?
Com us acostàveu a les persones
que veien a la parada?
Vull fer-te una foto.
Per què?
Com ho explicaves, això?
A veure, primer que tot,
anàvem amb una vela blanca
que feia 3x3
amb els corresponents pals per aguantar-les
i amb els corresponents sacs de pedres
perquè el dia que fes vent
no se n'anés la vela,
no se n'anés el serrallo,
parlant clar, no?
Ens acostàvem a la gent,
els demanàvem si es volia fer una foto,
un retrat,
amb la finalitat,
doncs, bé,
que algun dia això pogués ser exposat
i la gent s'hi prestava molt bé.
Com triàveu els models?
Els models, doncs,
anàvem triant la gent
que més o menys...
Sí, sí, sí, sí,
estàvem a la plaça del Fòrum,
podíem estar a la plaça de la Font,
podíem estar en un altre indet de la Paralte,
un feia de ganxo,
per dir-ho d'alguna manera,
anàvem a buscar la gent,
li fèiem el retrat
i la setmana següent,
al cap de 15 dies,
els dèiem on estaríem ubicats
i els donàvem la foto
amb un tamany 18-24.
Llavors, a partir d'allí,
també apreníem filiació, no?
Els renoms,
si eren de la Paralte,
si no havien nascut
o sí a Tarragona, etcètera, etcètera.
És a dir,
teníem tota una documentació
bàsicament per resituar el personatge
o els personatges en el seu moment,
però després,
el dia que fos,
no poder treure aquelles persones
i poder-les ubicar realment
d'on venien,
d'on provenien,
si estaven vivint,
si no estaven vivint,
quina edat tenien,
quin renom tenien
i com a dada curiosa
jo estic recordant
que el 1990
algú li feia una foto,
no havia vist mai
una càmera de 4 i mig per 6,
o sigui,
una càmera format mig,
que en diem,
no?
I que algú,
fora de fer-se fotos
per al carnet d'identitat,
era la primera vegada
que el fotografiaven.
Déu-n'hi-do.
No al segle XX,
sinó al segle XIX.
Sí, a veure,
són anècdotes
que no podem extrapolar en general,
però que ens van succeir.
No, però que puntualment...
Puntualment,
sí, anaven sortint.
De fet, al cartell anunciador
hi ha aquest fons blanc
de la fotografia
de dos nois,
jo imagino que és aquesta vela
que deies,
aquest fons blanc que es veu,
i aquests dos nois
no sé si vivien casualment
a la Peralta,
si eren personatges...
Sí, vivien a la Peralta...
Hi ha coneguts,
arrelats...
El de l'esquerra
continua fent vida a la Peralta,
el de la dreta
ha canviat molt poc
la fasonomia,
el que està a l'esquerra.
Sí, té la mateixa aparència.
Sí, té la mateixa aparència.
I el de la dreta,
doncs, no ho sé.
De moment no l'heu localitzat.
De moment no l'hem localitzat,
però són personatges
que continuen estant presents
a la Peralta,
d'altres són absents ja,
per exemple,
la Lola de la Cabeda,
en aquell moment
la teníem fotografiada,
però va morir
no sé quant de temps fa,
però va morir
i hi ha personatges també absents,
o sigui,
hi ha de tot una mica.
Homes, dones, nens,
no discriminava?
No, no discriminava.
Més o menys partíem
d'una idea,
que això moltes vegades
s'ha parlat en fotografia,
que es deia
que tothom,
tothom més o menys
tenim un conte per explicar
i aquest conte per explicar
el que és interessant
de la fotografia
és captar-lo
amb una instantània,
no?
O sigui,
molta gent fotografiant
només la cara,
pots captar aquell conte
que et vol explicar,
el conte no és altra cosa
que la seva vida,
no?
Per d'alguna manera.
Molta gent,
llavors el que fa falta
és fer aquest tall
per les cames,
l'estil americà,
l'estil cowboy,
allò que sembla
que vagin a treure les pistoles
i molta gent
les ha de fotografiar
de cos sencer
per veure
tota aquella expressió
que té
que és el que està retransmetent.
No és només la mirada,
és la postura
en aquest cas
és la postura
que estan mantenint
amb aquesta fotografia.
Home,
parlo d'aquesta imatge
però contemplant l'exposició
totes elles són molt eloquents.
Sí.
Tenen força,
no?
Pensa que vam fer,
suposo que devíem estar
al voltant de mil negatius,
llavors clar,
quan fas una exposició
i en tries 40,
tries el que pot ser
més representatiu
i sobretot
el que pot comunicar més,
no?
Aquella mirada,
aquella expressió,
aquella manera,
aquest posat que tenen,
no?
O sigui,
has anat triant
o han anat triant
aquelles que poden ser
més significatives
i que poden ser
més atractives
des d'un punt de vista estètic
per la persona
que se les mira.
Ara,
quan heu tornat
a recuperar
totes aquestes imatges
per fer aquesta exposició,
feia temps
que no les vèieu,
tu i la resta
de companys de fora.
Sí, feia temps, feia temps.
I ara,
quan les heu tornat a treure?
El primer que dius,
mare de Déu,
com passa el temps.
És el primer que dius.
És el pitjor de tot.
És el primer que dius.
No per les persones
que has fotografiat,
sinó per tu mateix.
Per tu mateix.
El primer que dius
és, mare de Déu,
quan passa el temps
i, en segon lloc,
te n'adones que,
deixant a banda
la qualitat
o no de la fotografia,
te n'adones
que realment
va ser un treball encertat.
O sigui,
fer les fotos
en aquell moment,
fer el que podríem dir
una panoràmica
de persones
de la part alta,
va ser molt encertat
i molt més encertat
ha estat contraposat
amb el que han fet
els joves fotògrafs
de l'Escola d'Art i Disseny.
Què han fet
els joves fotògrafs?
Doncs els joves fotògrafs
han fet,
primer que tot,
han treballat el color.
Nosaltres treballàvem
el blanc i negre.
Alguns també
han treballat
el gran format,
un sis per sis,
que s'ha pogut ampliar
molt més
que el nostre.
són personatges
també que diuen molt
aquest que tenim aquí.
Doncs també diuen molt.
Podria ser un perfil
molt característic
de la part alta d'ara,
no?
Sí,
podria ser un perfil
molt característic.
Després també hi ha hagut
gent
que
ha traslladat
el carrer
a les cases
i ha agafat
la gent jove
que ara està vivint
a la part alta
i l'ha fotografiat
al seu menjador.
Ha entrat dins
de les cases.
Sí, sí,
ha entrat dins de les cases,
s'han posat d'acord
naturalment
amb la persona que hi viu
i ha fet la fotografia.
S'han volen revistar el cor,
a la saleta menjador,
no?
A la saleta menjador,
però és molt significatiu
veure tot aquest canvi
que hi ha hagut,
no?
O la gent de Tarragona,
doncs aquí podem identificar
tot un canvi
i veure tots aquests
pisos rehabilitats
que s'han anat
posant al dia
amb el temps,
veure com la gent jove
està vivint aquí,
com es pot fer una fotografia
dins de casa seva
i, bé,
estàs veient gent jove
i després hi ha
tres artistes més
o tres joves fotògrafs
que el que fan
és el treball
de carrer
de fotoperiodisme,
gairebé, no?
Un amb blanc i negre
que el trobo molt interessant
perquè ha hagut
una aproximació
molt als personatges,
o sigui,
amb la seva salsa
perquè ens entenguem
i després
altres dues persones
amb color
també força interessant.
I després,
finalment,
hi ha un audiovisual
perquè, clar,
avui en dia
si ja parlem d'imatge
no podem oblidar
que la fotografia
no es desvincula
de l'audiovisual
o viceversa,
on és molt expressiu
perquè
algú està filmant,
una altra persona
s'acosta amb una altra
per alta
i li diu
que et faci una abraçada
i l'altre li diu que sí
i és veure la reacció
que hi ha
després que amb una persona
li hagis fet una abraçada.
Quasi terapèutic, eh?
Sí,
podria ser,
però sorprenent, eh?
La gent es queda molt sobtada.
No estem acostumats.
Exacte,
perquè en vol fer una abraçada,
no?
Hi ha una càmera,
no?
És com una mena
de diàleg generacional
entre vosaltres
i aquests joves artistes
i entre els actors
que protagonitzen
aquestes imatges
de la per alta.
Sí, sí,
o sigui,
moltes vegades
es parla
que una ciutat
se la fotografia
des de dalt
i diu
això era aquesta ciutat
a l'any no sé què
i 20 anys després
la ciutat
és aquesta,
no?
I veus
que s'ha produït
un canvi.
En aquest cas,
fotografiant les persones
el que intentem
com a mínim
és fer veure
que 17-18 anys després
s'ha produït
tot un canvi
de personatges
que estan a la per alta
i això doncs
també és una radiografia
prou important,
una radiografia humana
de la per alta.
Sí,
perquè els canvis urbanístics
ja els observes
al dia a dia
i sobreplano
que diria aquell
i ets conscient
i tot plegat
però clar,
aquest canvi
de l'ànima de la ciutat
com es va transformant
és amb aquestes imatges.
Sí,
amb aquestes imatges
realment és això
com ben bé has dit,
és l'ànima
de la ciutat,
no són les persones
que,
a veure,
almenys en aquest cas
per al fotògraf
és molt important
la persona
perquè és que retransmet
les persones
retransmetem alt,
quan ens fotografien
doncs es veu tot això,
aquest canvi
que es va produint.
L'exposició
es va inaugurar
el dia 5
que han passat poquets dies
i ara que venen
aquells dies de festa
moltíssimes persones
que transiten
per la per alta
la visitaran
però vaja,
jo m'imagino
que les primeres impressions
ja les heu rebudes,
no?
Sí.
Alguns comentaris.
Alguns comentaris,
a veure,
per exemple,
moltes vegades
allò que deia al començament
que hi havia gent
que poques vegades
se l'havia fotografiat,
ha vingut més d'una persona
i digui,
escolta'm,
a mi em va a fotografiar
i jo no surto.
Llavors,
amb aquesta persona
l'havia explicat,
escolti'm,
500 negatius
hem hagut de fer una tria
perquè si haguessin penjat
500 fotos
amb l'antic ajuntament
no en teníem prou,
no ens feia faltar
alguna cosa més,
no?
Ha hagut una mica de tot
i fins i tot
gent que es veu fotografiada
que el que està demanant
és si farem un llibre
o farem un catàleg
que espero,
perquè l'acord és així,
que es faci un llibre
sobre aquestes imatges
i algunes més
perquè es pugui tenir
un llibre de fotografia
del que ha estat
persones de la per alta.
Aquells que vau formar
part del col·lectiu
Fòrum en aquella època,
doncs cadascú ha fet
la seva trajectòria
professional,
personal,
fora possible
que creixi un col·lectiu
que renovés,
no?
Aquesta voluntat
de captar l'ànima
de diferents parts
de la ciutat
i en aquest cas
va ser la per alta,
doncs plantejar-se
fer algun treball.
Sí,
a veure,
entenc que hi ha dues parts
molt emblemàtiques
en aquesta ciutat,
una és la per alta
i l'altra és el Serrallo.
T'ho volia preguntar
pel Serrallo,
realitzament.
És claríssim
que són possiblement
les dues parts
de la ciutat
que tenen una ànima
molt forta,
no?
Les arrels,
com si diguéssim,
no?
Sí, sí,
són arrels
i tenen molta personalitat.
Per tant,
jo crec que seria interessant
que en un moment
determinat
també ens plantegéssim
això de fer-ho,
ara possiblement
ja els hi toca
amb uns altres
i d'aquí 20 anys
amb uns altres,
fer la contraposició.
Però hi ha prou talent
en aquesta ciutat
per poder fer coses així?
Aquesta ciutat
té prou talent
i té prou elements
com perquè aquesta ciutat,
si ens ho proposem,
pugui ser una ciutat
que pugui ser referent
europeu de fotografia
i això no ho dic per dir-ho.
És a dir,
en aquests moments
crec que hi ha prou elements
i s'està treballant,
també és cert,
perquè aquesta ciutat
pugui ser un element
important
dins de la fotografia europea
com a punt de referència.
Ja que parlem
d'anteriors generacions,
les pel·lícules
que vèiem de petits
d'indis i bequers
explicaven
que aquells indis
els hi feia molta por
que els hi facin una fotografia
perquè els hi robaran
l'ànima.
Vosaltres,
descaradament,
vau robar l'ànima
a tota una sèrie
de personatges
i els hi heu posat
en forma d'exposició
perquè tothom en gaudeixi
i vegi aquest canvi.
És que jo crec que
i és difícil
en una instantània
això que diem
robar l'ànima,
robar aquella personalitat
que m'agrada
aquella persona.
Estem disparant
com aquell que diu
una 125ena part
de segon.
Imagina't,
no és ni un clec,
molt més ràpid
que un clec.
Però aquest és l'atractiu
que té la fotografia.
Poder captar
l'instantània.
Quan va sortir
hem fet una instantània
poder captar
amb una instantània
aquesta personalitat,
aquesta ànima,
aquesta manera
de dir les coses
que tenim
cada un de nosaltres.
No se la perdin,
perquè no estarà
tot l'any.
Estarà fins al 14 de maig,
independentment
que després arribi
a Bon Port
el projecte
de fer un llibre
o un catàleg.
Jo que vostès
no me la perdria
perquè val la pena
aturar-se
i contemplar
aquest pas
del temps.
Per alta,
20-21
del Col·lectiu Fòrum
i els joves fotògrafs.
Quim Vendrell
del Col·lectiu Fòrum,
gràcies per acompanyar-nos.
Enhorabona a tots
plegats per aquest treball.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Déu-siau, bon dia.