És la una del migdia, en 10 minuts, com cada dilluns és el temps del futbolí.
Ens acompanya Jordi Sorinyac. Bon dia, Jordi.
I bona hora.
El Quim Pons no ens acompanya.
I és que aquesta hora està passant per un túnel no anímic.
Imaginem que deu ser un túnel real, perquè jo m'imagino que hi haurà túnels.
Des en Sebastià cap aquí, al Quim el tindrem aquest vespre.
El sempre n'estí per ser.
Jo no sé si es pot dir, perquè no era de forma oficial, però sí privada i particular.
el Jordi Sorinyac va ser d'aquells sacrificats seguidors que se'n va anar al desplaçament del Nàstic, eh, Jordi?
Sí, sí, sí.
Ho diu amb una cara, de pena.
Home, ens ho vam passar molt bé, un bon cap de setmana, la ciutat maquíssima, que cal dir que no se sàpiga.
Però vaja, el partit malauradament no va acompanyar.
Jo no diré qui m'ha fet aquest comentari.
No ho diré.
Per aquest matí algú m'ha dit, no m'estranya que haguem simpàtics a tot arreu.
Som el talismà, però a la inversa.
on anem fent guanyar els equips que no guanyen mai.
Després, m'agrada, és un fil que després el recuperem.
Sí, després el recuperem.
Doncs vinga, el reservo aquí al costadet i el recuperarem després.
Si et sembla, per fer el repàs del partit d'ahir, de com va viure aquesta casa el partit d'ahir,
dues imatges sonores, dos contrastos, al final de la primera i de la segona part.
Recordem, al final de la primera part, el Nàstic van els vestidors guanyant per zero gols a un.
Quin moment, quin moment.
Xiulets a Noeta i els jugadors locals van ser acomiadats amb tímids mocadors blancs.
Recordem el resultat final del partit, ja el saben.
Escoltem, fixin-se sobretot en el so ambient de fons.
Final de la primera veïtat a Noeta, des del 17 guanya el Nàstic amb el gol de Miguel Ángel Llera i escoltin la xiulada per acomiadar la Real Societat.
S'han anat ja Miguel Ángel Llotina, també ho ha fet Paco Flores.
I els únics que salten, ballen, fan bola i a senyera són els esdecinats del gimnàstic de Tarragona que celebren la victòria momentània del Nàstic aquí a Noeta.
Estem al 48, com deia la Tera, el temps està complert.
Mira Samorano que autoritza que bravo llenci la pilota al públic que pressiona.
final del partit, derrota del gimnàstic de Tarragona, el Nàstic que suma aquí a Noeta la onzena derrota...
T'has fixat, eh? Al final de la primera part, timid xiulets, però timidze, indiferència, que suposo que és el pitjor que poden ser.
Sí, sí, sí, el pitjor que poden ser.
El pitjor més absolut.
I quan xiulen al final, patapam, allò eufòria, els recollepilotes van saltar dins del camp.
Així s'escriu la història, vull dir, allò de la leialtat ja sabem el què és, no? I més en el futbol.
Sí, sí, no, no, realment va ser, home, la primera victòria després de 14 jornades de la reial societat.
Portem sort als equips contràries.
I van celebrar-ho. Si et sembla, anem desenvolupant-se de manera més cronològica, com vas viure el partit des d'aquesta casa.
Home, tenint en compte que el partit era un dueló en les bajures, com algú ho havia batejat, tothom hi buscava els seus al·licins.
Per exemple, com no, l'inafable Àngel García i en Quimpons ja tenien les seves joguesques particulars.
Ja sap que hi ha la porra, hi ha aquest pernit de plàstic en joc, hi ha altres apostes també.
Tenim una aposta, Àngel, per això, eh? Recorda-la.
Sí, sí, sí, tenim una aposta i la guanyaré jo.
On juga Gesulli, no? Si de mitja punta o la banda esquerra.
A veure si Gari Uranga o Gesulli s'intercanvia la posició.
Home, però escolta, no m'agafis el primer segon, eh?
Home, és tal com surt.
No, no, no, tu m'agafaràs el primer segon i ja m'has fotut, llavors.
No, no, no.
És tal com surt en el terreny de joc.
Això abans el partit. Continuem.
Ja està el partit en joc i Tarragona...
Tenim dues coses aparcades, eh?
Una banda l'aposta, Gesulli, i de l'altra banda el ressuscita equips.
Dos seofils que hem de reprendre.
Primera part del partit, Tarragona Ràdio dóna informació en directe
d'un interessantíssim partit de la Lliga de Tunísia.
Centre dades, Teresa Ortega, imparable.
El que passi a la primera divisió de Tunísia, no que no us interessa?
Home, tenim un enviat especial al camp del Sous, vull dir que...
No ho sé.
Contra qui jugava, el Sous?
Contra l'Omica. 2 a 0 està guanyant el descans.
Home, partidats.
Home, el Sous és segon classificat, crec, i l'Omica tercer de la primera de Tunísia.
Tercer, segon contra tercer.
Informa el que ja sabeu.
Sí, sí, no.
Ens podria confirmar les alineacions?
I a l'àrbit, i a l'àrbit.
I a l'àrbit, també.
Home, la Lliga de Tunísia és interessant,
que passa que, vaja, normalment l'acostumen a guanyar bé o el Club Africà o l'Esperanza de Tunís,
que són els dos equips forts.
Volem si el Sous aquest any té alguna opció.
Hi ha algun jugador interessant pel mercat d'hivern, allò, o què?
Home, el més interessant el tenen jugant a França, que és Fraser Rundo dos Santos,
que és un brasileu nacionalitzat,
i, vaja, la Lliga Tunísia crec que poqueta cosa, perquè els que són bons els hi prenen.
A veure, Jordi, jo tenint en compte que per passar el temps en els últims partits del Nàstic,
els nostres companys han parlat de gastronomia, de vacances, de viatge,
ja de temes, allò, intrescendents, només els faltava parlar del temps,
i està bé que parlin de futbol ni que sigui el d'aquest país magrebí.
Per cert, comentari de Quim Pons, abans d'entrar al túnel,
aquest jugador francès actualment milita a l'equip del Togosa,
després de ser traspassat procedent del Soixó.
Tanquem parèntesi, doncs, vaja, informació en directe.
Però hi havia una aposta pendent, no?
Hi havia una aposta pendent, i, vaja, òbviament, Àngel García, a la capot,
pam, la clava.
De totes maneres, fixa-t'hi amb el Gessuli,
perquè aquí ha anat malament.
Sabia que tornaria a sortir el tema Gessuli, eh?
Centra't en la Lliga Espanyola.
Anna García, dos punts, centra't, Quimó, en la Lliga Espanyola.
Tot el que vulguis explicar-nos de tu, i si està molt bé,
però, sisplau, centra't en la Lliga Espanyola.
Que per això estem aquí, i per alegrar-nos amb aquell primer gol del Nàstic,
de Miguel Ángel Llera.
Un miratge, el primer dels miratges.
Realment, el partit no va ser res de l'altre món.
Els dos equips tenen un nivell baix.
El marcador és enganyós.
Tu te'n recordes de Paco Flores, allò, el primer dia que va a dir,
aquí estem per fer punts, per marcar gols, no per fer futbol bonic.
Doncs, o marquem gols o fem futbol bonic, però fer futbol lleig i no marcar gols, no sé què dir.
Home, a veure, és que hi ha una contradicció, perquè, digue'm en compte dues dades.
Un, el Nàstic va marcar dos gols, que Déu-n'hi-do, i va marcar dos gols fora de casa.
Normalment, un equip que marca dos gols fora de casa...
Hauria de sucar alguna cosa, hauria d'endur-se alguna cosa positiva.
Però és que la Real Societat, en 14 partits de Lliga, havia marcat set gols, d'acord?
Però és que ahir, en només un partit, en va marcar tres.
O sigui, gairebé en un sol partit va marcar tants gols, o la meitat dels gols,
que en el primer terç de la Lliga.
Aquesta dada crec que és força significativa.
Ja et dic, qui miri el marcador, dius, vaja, partidàs ahir a Noeta,
home, no estaríem parlant d'això.
En qualsevol cas, sí que és ben cert que els grans van il·lusionar,
i molt, els 200 aficionats aproximadament,
grans que ells van reunir a Noeta.
En Jordi Blanc, una rebaixi.
La tocarà al navarrés, la tanca de dos de l'equip de Miguel Ángel Otina,
la posa de Vicuellar, alça el braç d'esquerra, la pilota centrada, el punt de part...
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol, gol, gol, gol, gol, gol.
Gol del Nàstic, gol de Llera.
17 de la primera Noeta.
Està guanyant el Nàstic.
la centrada de Vic Cuellar
a la rematada
Miguel Ángel Llera per marcar el gol
que dona la victòria momentària
al Nàstic, el gol de Miguel Ángel Llera
el gol del Nàstic
Doncs al Nàstic se n'anava
al descans amb la victòria
al sac. Nota l'energia
acumulada de jornades anteriors al Jordi
les ganes que tenia
Era dia, a més a més, no hem tret el tall
però era el dia dels companys
de Tarragona Ràdio i els aficionats del
Conte de la llatera. Avui sortim
amb tres punts d'aquí, dimecres
vinent ens visita el Betis, un equip
també de la taula baixa, estem en bona
ratxa, doncs guanyem avui
tres punts, més tres punts del
Betis, tres
victòries consecutives i
després, a la segona part, allò que
aquella gerra es
trenca. Es trenca, es trenca, tota la llet
per terra. Tota la llet
per terra. Hem seleccionat el gol
del Nàstic com a mínim per quedar-nos amb alguna cosa
positiva, però vaja, pensin que entre
el gol de Miguel Ángel Llera i el de Rubén
Castro, la Real Societat va ser capaç
d'empatar el partit i després
de tornar a rematar-lo. Quedem-nos
però, encara Rubén Castro va
tornar a marcar.
Imingo en pròpia porta, empata la Real Societat.
Ara, ara, ara, ara. Atenció ara. A la contrarànpida del Nàstic.
Gol, gol, gol, gol, gol. Gol, gol, gol. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Gol, gol, gol, gol, gol, gol, gol. Gol, gol, gol, gol, gol, gol. Gol de Rubén Castro. L'efectivitat del del
Gol, gol, gol, gol! Gol de Rubén Castro!
L'efectivitat del davanter Canari, un minut després,
per tornar a posar avançatge a l'equip grana,
el gol del Nàstic, el gol de Rubén Castro,
el 4 de la segona, torna a guanyar el Nàstic!
Ambien, eh, al camp? Sí.
Ambien, ambien, si més no, és el que sembla.
Sí, sí, crida. Pocs, però criden és.
Perquè algú deia que potser no s'hauria de saber tant els gols,
però què hem de fer?
No, no, a més, a més, home, ficats a treure punta positiva,
buscar el costat positiu, quedem-nos amb aquest nom, Rubén Castro.
És un fitxatge que va arribar fa escassament un mes,
ha jugat tres partits, un partit sencer, el d'ahir, i tres estonetes.
D'acord? En total ha jugat uns 140 minuts.
I d'aquests 140 minuts ha mullat, ha marcat en els tres partits en què ha jugat.
O sigui, que té una mitja de gairebé un gol cada menys de 50 minuts.
O sigui, és una mitja espectacular, que si és capaç de mantenir-la...
Què faríeu sense les estadístiques, Jordi, per consolar-ho?
No, home, algú podrà dir que tenim poca feina,
tampoc es tracta d'això, en tenim ni molta.
Tenim pocs punts, no poca feina.
Però és allò, ens hem d'aferrar a alguna cosa, no?
I tant, i tant.
I ara tenim un home que està en estat de gràcia,
tenim un golajador que marca,
que de moment ha marcat en cada partit,
gairebé en cada partit que ha jugat.
Doncs aprofitem.
I tant, i tant.
Si aquest home mullà cada partit, endavant.
Això sí, hem de tenir en compte.
Només ens van marcar tres gols,
però haurien pogut ser més, perquè moltes vegades...
Home, Jordi, et toca.
No, és un futbolí de contrastos.
Però moltes vegades sempre ens han...
Allò de que només ens han recordat...
En aquesta vida sempre es pot anar pitjor, no ho dir.
Només ens han recordat de Santa Bàrbara quan trona.
O sigui, sempre parlem.
Els àrbitres, tot un clàssic, quan parlem d'ells?
Parlem de malament, sempre.
Doncs ahir, fins i tot, Jordi Blanc i Quim Pons,
Quim Pons molt al seu passar,
van haver de reconèixer que ens havien regalat un penal.
Què dius?
A veurem aquesta repetició.
Aviam, està molt envipat Gesuli, eh?
S'estira la samarreta, protesta, una repetició.
Va.
No hi ha re.
No hi ha re.
No sé què dir-te amb l'esquerra.
Bueno, bueno, bueno.
Ara pots dir-hi, eh?
Sí, sí, sí.
Gràcies, Pino.
Gràcies, Pino.
No tant perquè estigui molt molès Gesuli,
sinó perquè David García no ha dit absolutament re.
La propera pizza per Pino Zamorano.
Situem-nos.
Jordi Blanc amb una televisió,
Quim Pons amb un altre punt de noeta,
amb una altra televisió,
i Teresa Ortiga, Estudio Tarragona Ràdio,
amb una televisió.
La jugada en directe, dubtosa,
caiguda de Gesuli,
de la reia del Societat de dins de l'àrea grana.
Des del camp havia semblat penal.
Primera repetició, es veu allò,
s'intueix piscina,
però es veu que la segona repetició definitiva llesca.
o sigui que el senyor Pino Zamorano,
a més a més,
encara li hauríem de regalar això.
Una pizza o una panela de Nadal.
O el pernil de plàstic, directament.
O el pernil de plàstic.
Sí, sí, tenia un detall, clar.
O aquelles ampolles de vi
que et sobran ara dels lots de Nadal,
els que en tinguin,
doncs cap a Pino Zamorano.
I si et sembla, Yolanda,
ja per posar a punt i final aquest resum,
rescatem aquell altre fil pendent,
allò, el cercle viciós.
Abans parlàvem,
doncs que el Nascic és un equip
que dona alé al resta d'equip.
Per això caiem bé, entre altres coses.
Per això som simpàtics.
De fet, durant el camp,
durant el partit,
allò, més anècdotes,
durant el partit,
es va cantar un dels càntics
que es va cantar durant el camp
era allò,
el anyo que viene volvemos a venir, no?
Algú deia,
home, no ho diguem
perquè la Reial està última,
que vagin ells
i nosaltres ja ens salvem,
o sigui,
ja vindrem a veure una altra cosa.
Després,
va guanyar la gent de la Reial
super eufòrica,
però ells tenen super,
ells estan molt conscienciats
que l'equip en guany baixa.
L'anyo que viene,
volveus a venir,
que no és la segona.
O sigui,
ells,
tot i guanyar,
tenien assumidíssim
que l'anyo que ve...
Sí,
però vens que els castigaven,
a la primera part.
Sí, sí.
L'afició,
ho tenen molt clar,
però Déu-n'hi-do.
Però em va sorprendre,
perquè allò que dius,
no,
nosaltres la setmana passada
guanyem
i ara aquí dius,
comences a veure
el camí de l'esperança
o topista hacia el cielo.
i no,
ells ho tenien claríssim,
tota la victòria,
ho celebraven
i tot plegat,
però vaja,
en qualsevol cas,
la realitat del Nà Siquera
és la que resumia Jordi Alanc
perfectament
al final del partit.
Som uns ressuscitadors d'equips,
eh?
Ara m'ho ha set de la boca.
Aquest equip
estava a la UBI
pràcticament
tocat,
tocat
i li acabem de donar aire.
Han ressuscitat
a la Real
que estava més morta
que un conill.
I amb poca cosa, eh?
I amb poca cosa.
I dimecres al Betis.
Jo que parlava
de carregar-nos serioreta.
Home,
doncs fem una tasca social.
Germanetes de la Caritat.
Anem arreglant
els equips
de fora de casa.
No crec
que aquesta sigui
la nostra tasca
ni per la qual
cobren,
òbviament,
els entrenadors,
els jugadors
i tots els responsables
de la Club Grana.
Malauradament,
es va viatjar
a Sant Sebastià.
La victòria
estava a tocar,
però vam deixar escapar
a tres punts
molt i molt útils.
Temps hi haurà
per plantejar seriosament
la situació del Nàstic,
per conèixer
els diferents
punts de vista.
Per tant,
la cita serà
el Sempre Nàstic
aquest vespre.
Ja tenim algun
que altre convidat
confirmat?
Sí,
avui cita important
perquè ens visita
un home que
no acostum
a prodigar-se
gaire
els mitjans de comunicació
com és el director
esportiu
d'Esgranes,
Josep Sicard.
També tindrem
l'oportunitat
de conversar
aquestes qüestions
i preguntar-li,
per exemple,
si hi haurà
més reforços,
més fitxatges
en el mercat d'hivern.
I com sempre,
els oients
del Sempre Nàstic
saben que tenen
l'opció
de participar
directament.
Nosaltres
els plantejarem
una pregunta,
un punt de partida.
Avui,
redacció Coca-Cola,
podríem dir,
una pregunta molt oberta.
Per on passen
les opcions
del Nàstic
per aconseguir
la permanència?
Què cal modificar?
Si és que cal
canviar alguna cosa?
És a dir,
és allò que
quan estàs escoltant
el partit
per la ràdio,
si jo fos,
faria...
És això,
no?
Una mica...
Ara,
faci la carta Rismax
i a veure,
cadascú faci
d'entrenador,
de president,
de jugador per un dia
i pregunta oberta
perquè tothom
pugui exposar
la seva...
Ja saben,
sempre dues vies
per participar
i d'una banda,
correu electrònic,
sempre a nàstic
arroba tarragonaradio.com
i a partir
de les 8 del vespre
al telèfon
del directe
de la casa
al 977
24 47 67.
Molt bé,
Jordi Sorinyac,
moltíssimes gràcies
per aquest futbolí.
Ens retrobem després.
Adéu-siau.
Adéu.
El futbolí,
pràcticament,
ens fa arribar
fins al final
d'aquest matí
de Tarragona Ràdio.
Contacta amb nosaltres
al matí
arroba tarragonaradio.com
Fiesta,
fiesta,
fiesta de primera!
Este fin de año
pasa lo de primera
en la macrofiesta
com...