Josep Maria, bon dia.
Bon dia.
I felicitat ja, perquè estem al 2006, que és l'any del centenari.
És l'any del centenari, comença l'octubre, però és l'any, estem en ple centenari.
Abans d'arribar l'octubre, començareu ja a preparar algun tipus d'activitat?
Sí. El mes d'abril, coincidint amb que l'agrupació d'associacions de Setmana Santa
va proposar que fos el superior general nostre que fes el pregó de la Setmana Santa de Tarragona en Guany,
i el superior va acceptar.
Llavors, atès que tindrem tres dies el superior general aquí a la ciutat de Tarragona,
doncs hem preparat una sèrie d'actes, primer, lògicament, lligat amb la Setmana Santa,
però després serà ell qui presidirà l'entrega de premis de la Copa del Rei de Taekwondo,
acompanyat de membres de la Casa Real, que encara estan per definir,
que també celebrarem aquí a la ciutat i al nostre col·legi,
i després una exposició que volem organitzar d'homenatge a l'escultor Lluís Maria Soumells,
que creiem que és un escultor de la ciutat oblidat,
que al col·legi en tenim un grup escultòric, que és en honor a Sant Joan de la Salle,
i llavors aprofitaríem també per fer l'homenatge merescut a l'escultor de la ciutat.
Començareu, doncs, les activitats de celebració amb la Setmana Santa.
El abrim.
Què suposa per la Salle ser, d'alguna manera, els protagonistes del pregó de la Setmana Santa,
que, sense dubte, és un dels actes més importants d'aquesta celebració terragonina?
Per nosaltres és testimoniar la nostra presència en la Setmana Santa.
La Salle té dos passos, el de l'oració a l'or i el vetlleu i pregueu.
La Salle és una de les confradies que té més presència a la processó del Sant Enterrament del Divendres Sant.
La Salle organitza el Via Crucis del Dilluns Sant.
La Salle, a més a més, organitza el Sermó de les Set Paraules a l'Ermita de Sant Magí del Portal del Carro.
Llavors, ens és reafirmar aquesta presència d'una confradia, la nostra,
que ja és cinquantenària en els carrers de la ciutat del Divendres Sant.
Hi haurà, doncs, aquesta celebració al voltant de la Setmana Santa,
hi haurà aquesta Copa de Taigwondo,
i a partir d'aquí, a partir d'aquesta activitat esportiva també que comentàvem,
quines altres coses penseu fer?
La Comissió del Centenari està treballant en una sèrie d'actes
que aniran des de l'octubre del 2006 a l'octubre del 2007.
Actes molt diversos, culturals, educatius,
evidentment, sobretot educatius, perquè nosaltres som un centre d'ensenyament,
i actes en els quals volem que la salle s'incardini a la ciutat de Tarragona
i, a la vegada, la ciutat de Tarragona participi també de la festa.
És a dir, proposarem, doncs, des d'un sopar multitudinari
amb tots els antics alumnes,
que nosaltres calculem que som gairebé 40.000
els que hi han passat per les nostres aules,
hi haurà un concert de gala al Palau de Congressos,
hi haurà diverses exposicions de records,
les alians i de presència, de fotografies,
de pel·lícules dels anys 50 i 60,
d'orles de tota la història contemporània del col·legi,
homenatge als germans Martins que van ser executats l'any 36,
actes diversos.
Coincidint, justament, amb aquest centenari,
com dèiem en la presentació de l'entrevista,
l'Associació d'Antics Alumnes vol proposar
que el govern atorgui al col·legi la creu de Sant Jordi.
Com ho faran des de l'associació?
L'Associació d'Antics Alumnes va adreçar-se
a totes les entitats tarragonines,
exposant la idea que volien sugerir al govern de Catalunya
que donés la creu de Sant Jordi a la comunitat de germans,
de la Salla, la institució dels germans de les escoles cristianes.
Pràcticament, ara estan recollint la resposta
a les entitats ciutadanes de Tarragona.
És una resposta altament positiva.
Tenen resposta, a mi em sembla, pràcticament unànima.
i quan tinguin fet el dossier el presentaran al govern de la Generalitat
i el govern decidirà si atorga la creu de Sant Jordi.
Per altra banda, l'Ajuntament de Tarragona
ja ha aprovat la concessió de la medalla d'or de la ciutat a la institució.
Què suposaria tenir, rebre la creu de Sant Jordi?
Que és la màxima distinció del govern de Catalunya.
Un reconeixement a una tasca i un reconeixement a una trajectòria
i a un estil de fer escola.
Pensem en la Tarragona de fa 100 anys.
Els germans no van començar, ni ho són ni ho pretén ser,
per estil de fer escola.
No van començar per fer una escola elitista.
L'escola de la Salla s'ha caracteritzat per estar al servei dels pobres.
Ells van arribar aquí, van obrir un patronat de l'obrer
per educar gratuïtament a la classe treballadora.
Després el col·legi ha anat evolucionant
i s'ha obert a la ciutat.
Als anys 50, la Salla va obrir l'escola de Torreforta
per apropar-se al barri i també per donar escola
en aquelles fornades de gent que venia d'altres llocs del territori espanyol.
I ara la Salla està a la zona educacional de Tarragona,
oberta al barri de Sant Pere i Sant Pau,
oberta també a la ciutat i, per tant, al costat de la ciutat.
Un estil de fer escola, ha dit.
Quin és aquest estil?
Com definiria l'estil de fer escola de la Salla?
Un estil en el qual els nostres alumnes,
amb el referent que som una escola de l'Església,
els eduquem en els valors de la solidaritat,
de l'humanisme, d'inspiració cristiana,
i lògicament els volem educar,
i ho intentem en aquest repte que tenim ara,
que és la cultura de l'esforç i l'exigència.
Crec que és important que els nostres joves
estiguin oberts al segle XXI,
que és un segle ple de reptes,
però que afrontin aquests reptes des de la cultura de l'esforç,
que és una cultura que a vegades tenim oblidat.
Comentava abans que calculen que uns 40.000 alumnes
s'han passat per les aules.
Ara mateix, quants alumnes hi ha a l'asseny?
1.350 en ensenyament des de P3 fins a segon de batxillerat
i uns 200 alumnes en ensenyament universitari.
Per tant, ens movem amb els 1.500 alumnes.
Com definiria ara el director del col·legi aquest moment,
aquest 2006, que coincideix amb el centenari,
tenint en compte la perspectiva històrica
que ens dona el pas dels anys?
La perspectiva històrica és un referent.
Lògicament, la història et serveix per aprofundir les teves essències,
però ara ens serveix per projectar el futur.
Nosaltres, l'any 2006, el tenim com un any de projecció de futur.
Volem renovar l'escola, estem renovant.
Tenim una sèrie de projectes engegats
a fi a efecte que volem col·locar la salla en ple segle XXI.
Nosaltres arrenquem d'un model d'escola molt atractiu,
que era el dels anys 70,
amb uns edificis adaptats a les necessitats dels anys 70,
però ara creiem que necessitem un toc de modernitat
que ens ho permet fer el centenari.
Què estan fent, doncs? Parlen una miqueta d'aquestes obres de millora del centre.
M'estem adaptant als espais.
És a dir, ara, nosaltres no som una escola convencional,
és una escola que té set edificis,
amb una residència inclòs dintre,
i a més a més amb un poli esportiu i piscina,
i cinc edificis destinats a l'ensenyament.
Doncs ara aquests edificis els estem començant a remodelar.
Volem fer un parvulari que tingui des de zero anys P5,
un parvulari modern i totalment adaptat a les noves necessitats.
Volem aprofundir i treballar en tots uns d'un equip de laboratoris també moderns,
serveis d'informàtica també adaptats,
aprofitant que nosaltres tenim estudis d'enginyeria superior al nostre centre,
tenir uns equips informàtics que estiguin a perspectiva d'aquest segle XXI.
Això des del punt de vista d'infraestructura
servirà per afrontar justament el futur més immediat, aquest segle XXI.
Des de la perspectiva dels valors que projecta el col·legi,
com afronta justament el nou segle en definitiva?
Els valors, nosaltres, aquí sí que ens rematem a la història,
perquè la història és una gran consellera.
i nosaltres, la nostra tradició sempre ha estat una tradició d'avantguarda,
la salla en el seu moment va ser pioner en el món de l'ensenyament.
I creiem que hem d'aprofundir les dues essències nostres,
que són educant els alumnes en el valor de la responsabilitat,
la responsabilitat i la solidaritat d'inspiració cristiana.
I per altra banda, això es fa des d'aquest mirar a l'altre,
amb els teus propis ulls, però entenent que l'altre és com si fossis tu.
I això es fa donant, partim de la base,
que per ser lliures s'ha de tenir cultura.
Nosaltres volem fer joves lliures, capaços de decidir ells.
I per ser els protagonistes d'aquesta llibertat,
han de ser capaços de tenir una formació sòlida.
Una formació sòlida, malauradament, només es fa,
per sort també, des de l'exigència.
Deia també el senyor Prats abans que aquest 2006,
amb motiu del centenari del col·legi, ha de ser un any de projecció,
de projecció i de contacte amb la ciutat.
Tot i així, val la pena reconèixer que, en fi,
la Sall és tota una referència i molt coneguda més en l'àmbit de Tarragona, no?
Sí, però la Sall, el fet d'anar a la zona educacional,
sembla que hagi quedat una mica d'esquena a la ciutat de Tarragona.
Nosaltres ara creiem que precisament el fet que la zona educacional,
ara faci de zona educacional i hi hagi els estudis universitaris allà
i tot aquell sector de Sassalada s'hagi dinamitzat tant,
ara és el moment d'entendre que també som ciutat
i de tornar-nos a implicar en la ciutat de Tarragona.
Pensem, per exemple, amb el que deia abans,
que el patronat de l'Obrer, la Sall de Torrefort,
la presència de la Sall del Metropol ha estat una presència emblemàtica
durant 50 anys.
No s'entendria el teatre metropol sense parlar de les fornades,
de joves, les alians que des de l'escenari han interpretat obres de teatre.
Tot això és el que nosaltres volem impulsar i volem recuperar.
Serà una molt bona oportunitat.
En fi, totes les activitats que es fan ja en els propers mesos
coincidint amb aquest centenari de l'arribada de Tarragona dels germans
a les escoles cristianes que van fundar,
que van muntar aquí la Salli,
que són ja 100 anys de vida
i que se celebraran concretament el pròxim mes d'octubre.
Tot un seguit d'activitats i tota una proposta molt interessant
i molt important de l'Associació d'Antics Alumnes de la Salli,
la proposta de portar al Govern de Catalunya
el fet que atorgui al Col·legi de la Salli de Tarragona
la creu de Sant Jordi.
En fi, de totes les activitats i del centenari
en tindrem l'oportunitat de parlar els propers mesos,
però avui ens volíem quedar ja amb aquesta proposta
perquè la creu de Sant Jordi es pogui atorgar
per part de la Generalitat al col·legi ben aviat.
Josep Maria Prats, director del centre.
Moltes gràcies, felicitats un altre cop.
Gràcies a vosaltres.
I em tornem a parlar ben aviat.
Quan vulgueu.
Gràcies, bon dia.