Diumenge vinent es farà l'acte oficial d'inauguració
de l'últim tram de la Rambla de Tarragona,
el tram que va des de la plaça de la Generalitat
i que arriba fins a la plaça de les Corts Catalanes,
a la zona de Joan XXIII,
on ja s'acaba d'instal·lar pràcticament avui
el nou monument de la Torre dels Venys
de l'artista de Vilaseca Antoni Mas.
El principal passeig de la ciutat, doncs,
anirà, acabarà anant ja des del mar,
des del balcó del Mediterrani,
fins a la zona del riu Francolí.
Aprofitant aquesta data simbòlica
de la inauguració del proper diumenge,
avui volem fer una ullada històrica,
una anàlisi històrica també a l'evolució
que ha tingut la Rambla de Tarragona.
I ho volem fer amb dos historiadors,
Helena Virgili i Joan Gisbert,
que són precisament dos dels autors del CD
que va publicar fa poc al Museu d'Història,
un CD titulat La Rambla Nova de Tarragona,
150 anys d'història,
que es va publicar justament coincidint
amb el 150è aniversari del passeig de la ciutat.
Ens acompanyen, doncs,
Helena Virgili,
que també és responsable de la Biblioteca Municipal.
Helena, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya Joan Gisbert,
que és historiador i, com dèiem,
un dels autors d'aquest CD.
Joan, també bon dia.
Bon dia.
Ells formen part de l'equip d'historiadors.
També hi van participar Lluís Pinyol,
Helena Hortueta, Jordi Rovira i Josep Carbó.
Tot això sota la direcció de Maite Martorell.
d'aquest CD publicat pel Museu d'Història,
que és un repàs a la història,
a aquests 150 anys d'història de la Rambla Nova de Tarragona.
Pot ser un bon moment, aquests dies,
previs a la inauguració d'últim tram de la Rambla, Helena,
per recordar en quin moment de la història de la ciutat
es produeix el naixement de la Rambla de Tarragona.
Doncs bé, va ser pels vols de l'any 1854,
quan durant un període reformista
es va intentar començar l'enderroc del que era la muralla de Sant Joan,
que serien els números imparells de la Rambla.
Allí hi havia una muralla que la va fer construir el cardenal Cervantes,
perquè antigament, o sigui, en el segle XVI,
la muralla arribava fins a la Rambla Vella.
Aleshores hi havia alguns edificis que quedaven fora muralla
i per protegir-los es va decidir
de construir un entrellenç de muralla una miqueta més avall.
Aleshores, en el moment en què es va donar la situació política
que es podia començar l'enderroc,
això va passar al mitjà del segle XIX,
es va començar a fer l'enderroc però d'una manera molt pausada
perquè, evidentment, hi havia moltes despeses
i no era una situació fàcil, hi havia valuars,
hi havia unes roques molt altes,
fins i tot hi ha fotografies antigues
que mostren l'alçada que tenien les roques
que s'havien d'anar desmuntant
per començar a construir el que havia de ser
el passeig principal de la ciutat.
Aleshores, van haver uns projectes d'enginyers
que al final es va produir,
però va ser un procés que va durar molts anys.
De fet, la primera casa de la Rambla
no es va construir fins a finals del segle XIX,
aleshores va ser un procés, ja et dic,
a llarg de molts anys.
Lentíssim.
I a partir que ja comença a finals del segle XIX,
evoluciona després, justament,
la construcció dels diferents trams a la Rambla
i es fa més ràpida?
Sí, de fet, a veure,
amb motiu del centenari de la Rambla
es comença a construir,
com aquell que diu,
la zona que llavors es va anomenar el Vallellano.
Hi havia alguns edificis,
però bé, no era com una Rambla,
sinó que era una vinguda,
tal com l'hem vist fins fa molt poc,
fins que la construcció del pàrquing.
Aleshores, doncs,
es va anar ampliant tot aquest sector.
Posteriorment, doncs, es va començar,
aquest any em sembla que celebren el cinquantenari
de l'església de Sant Pau,
doncs, es començava a construir cap a tota la zona
del que és Lluís Companys.
Després, als anys 70,
s'ha construït la zona de Francesc Macià.
Aleshores, doncs, ha anat creixent
en funció una miqueta de l'evolució de la ciutat
i del creixement urbanístic.
Aquestes construccions posteriors,
però, es feien en un format no de Rambla,
sinó justament de Boulevard,
amb voreres als dos cantons
i la calçada al mig.
Ha estat després que, posteriorment,
s'ha fet la transformació en Rambla.
Sí, sí.
De fet, el sector de l'antic Vallellano,
o sigui, de la font del centenari
a la plaça Imperial Tàraco,
es va fer Rambla, doncs,
quan es va construir el pàrquing
a finals dels 90 primers del 2000,
no recordo exactament la data,
i, aleshores, es va aprofitar, doncs,
per fer-ho com una Rambla.
Des d'una perspectiva històrica, Joan,
que ha portat la Rambla al conjunt?
Que ha suposat la Rambla,
la construcció i l'evolució de la Rambla
pel conjunt de la ciutat de Tarragona?
El més important, en un principi,
és que amb l'endarrocament de la muralla
a Sant Joan,
es possibilitava la comunicació
del nucli antic de Tarragona
a la part alta,
amb el que era el barri de la Marina,
que estava en expansió.
O sigui, per una banda,
això va significar trencar unes barreres
i poder donar cohesió
als dos nuclis principals de la ciutat,
com havien tingut en altres èpoques anteriors,
i establir ja una comunicació
entre una banda i l'altra.
Això va possibilitar el que es coneix
com l'enxample.
En aquell moment,
va articular aquests dos nuclis.
Potser el que és important ara recalcar
és que així,
com en aquella època
comunica la part nord
amb la part sud
del que és de la ciutat,
ara està comunicant
el que és llevant emponent.
En el moment,
el fet que la Rambla
a poc a poc
s'ha anat expansionant
cap a Ponent
no deixa de complir
un somni
que ja ens havia apuntat
l'enginyer Cabastany
als inicis del segle XX,
en què deia
que la Rambla
arribaria finalment
fins als horts del Francolí,
que és el que estem ara.
És a dir,
que el que es va dir
als anys XX,
del segle XX,
està a punt de complir-se
80 anys després.
Exacte,
o sigui,
l'articulació
que hi ha ara
de la ciutat
és aquesta connexió
des del seu extrem
més oriental
fins cap a Ponent,
fins a arribar al riu
i que això
també d'una altra manera
amb una altra xarxa viària
ens comunicarà més
als barris de Ponent
que estaven més
desenganxats de la ciutat.
Podem dir de totes maneres,
doncs,
com a motiu principal
que la Rambla
ha estat un eix
de vertebració de la ciutat
i un eix de comunicació
de diferents zones
de Tarragona?
Totalment,
totalment,
ha estat així.
A partir d'aquí
no ha estat solament
aquest eix
de comunicació
de vertebració,
sinó que ha estat
el gran eix comercial,
ha estat el gran,
el gran centre social,
tots els esdeveniments
socials importants
de la ciutat
han passat a la Rambla,
o sigui,
tota la història
de la Tarragona
contemporània
en un moment o altre
ha tingut com a escenari
la Rambla.
Totes les èpoques,
no parlem dels últims
30, 40, 50 anys
que és el que podem veure
o viure
el que han viscut
les persones.
A veure,
sobretot de 100 anys
cap aquí,
o sigui,
la proclamació
de la República,
per exemple,
va tindre
el seu escenari
a la Rambla.
el moment
en què Tarragona
és ocupada
per les tropes
de Franco,
l'escenari principal
és la Rambla.
Les celebracions
d'aquella època,
l'escenari principal
és la Rambla.
Quan hi ha festes
lúdiques
més endavant,
els anys 70,
80,
l'escenari principal
és la Rambla.
I cada vegada
més la Rambla
ha estat aquest escenari.
Des d'un punt de vista
de monuments
i d'edificis,
què ha portat
i què aporta,
què continua portant
encara la Rambla
150 anys
després del seu naixement?
De fet,
a la Rambla
és on es va
posar
el primer monument,
o sigui,
la primera escultura
important
a Tarragona.
Pensem que
el Roger de Llúria
es va col·locar
el 1889.
En aquella època
pràcticament
no hi havia
edificacions
a la Rambla.
Era un projecte
que, de fet,
pels enginyers
que ho van projectar
va ser una idea
molt bona
perquè podia haver estat
un passeig
molt més estret,
va ser un passeig
molt ample
i aleshores
dona molta més amplitud
a la ciutat.
Llavors,
el monument
a Roger de Llúria
amb aquell pedestal
tan gran,
l'escultura
doncs
d'hauria de causar
una impressió
però
molt gran
a la gent.
Perquè això és
de l'any 1889.
És a dir,
el monument
de Roger de Llúria
amb el balcó
i l'inici
de la Rambla...
Sí, aleshores
és quan se posa
també la barana
del balcó
en aquesta època
i bé,
l'edifici
o sigui,
no hi havia cap edifici
tocant el número 1
de la Rambla
i el 2
no existien.
Aleshores,
hi havia un monument
enorme allà
amb un descampat
perquè de fet
a la Rambla
al començament
li anomenaven
l'Esplanada
perquè de fet
era una esplanada.
El canvi de nom
a Rambla
doncs va haver gent
que no hi estaven d'acord
perquè trobaven
que allò
realment
era una esplanada.
Després,
mica en mica
el seu passeig
més important
de la ciutat
és on s'han anat
vestint els altres monuments
a nivell escultòric
més importants.
i també els edificis
els edificis
més nobles
clar,
edificis del segle XIX
doncs estan
a la Rambla
i són edificis
molt importants
que de fet
al Museu d'Història
l'any passat
va col·locar
unes plaques
en els principals edificis
doncs
per recordar
l'arquitecte
quan es va fer
doncs
són edificis
que estan catalogats
perquè
doncs
tenen una importància
per la Tarragona
d'aquella època
i pel que fa
a altres monuments
doncs
bé
tenim
el Roger de Llúria
perdó
el monument
als herois
de 1811
que va causar
molta polèmica
per ubicar-lo
justament
en aquell indret
per la noesa
de les figures
però després
se n'han anat
col·locant d'altres
perquè
com aquest últim
que es col·locarà
doncs
nosaltres vam fer
un llibre
d'escultures
de Tarragona
i sempre hem vist
que hi ha hagut polèmica
la col·locació
de les escultures
i pensava
jo l'altre dia
dic justament
en aquest
doncs
també hi ha
una certa polèmica
que hi ha
qui està d'acord
i qui no hi està
doncs
sempre creia
una miqueta
d'estats d'opinió
de la gent
Aquestes escultures
Joan
d'alguna manera
també representen
i simbolitzen
l'evolució
històrica
de la ciutat
el creixement
de la ciutat
en diferents
moments
doncs
sí
a més a més
l'escultura
les primeres escultures
es fan
per homenetjar
uns personatges
però al mateix temps
pren una dimensió urbanística
clar
el que ha dit l'Helena abans
són polèmiques
la seva ubicació
perquè estan massa
en un lloc massa cèntric
en un lloc massa públic
quan en realitat
el que pretén
l'escultura monumental
és això
és que sigui
en un lloc públic
que la gent
d'una manera o altra
si homenatgen a algú
li pugui retre homenatge
o almenys
sigui un testimoni
de part de la nostra història
la segona
va ser aquesta
dels herois
de 1811
la tercera
que no deixava de ser
una mena
de monument
que és la font
del centenari
era un monument
amb aquells urbanistes
que van crear
precisament la Rambla
era al mateix temps
una font ornamental
i un monument
després va vindre
la imatge
de l'Avi Virgili
el monument
de la Sardana
que ara ha estat ubicat
a la Rambla
també
que estava al Camp de Mart
el monument
als castells
o sigui
tot ha pres una dimensió
en què la Rambla
l'eix
aquest vertebrador
però a més a més
el cor
diguéssim
l'autèntic cor
de la ciutat
doncs és on
s'han anat posant
aquests monuments
que eren
el testimoni
de la nostra història
ara
en els últims anys
hem tingut
l'ubicació
del monument
de Lluís Companys
del president
de la Generalitat
i ara
com deia abans
l'Helena
arriba
al nou monument
que d'alguna manera
simbolitza
se suposa
la Tarragona
també del segle XXI
la Tarragona moderna
la Torre dels Benys
de l'Antoni Mas
el monument
a Companys
era una signatura
pendent
que tenia la ciutat
finalment s'ha fet
s'ha fet ja
amb una certa
normalitat
la seva col·locació
la gent ja veu normal
que hi hagi un monument
a la Rambla
i la Torre dels Benys
que dèiem ara
polèmica
per la seva forma
per les seves característiques
per les seves dimensions
també s'ha de dir
doncs que
els monuments
han de guardar
si no sempre ho fan
han de guardar
una certa relació
en el seu entorn
la Torre dels Benys
per la dimensió
de les edificis
que té
concorda amb això
l'altra cosa
és que el gust
sigui o no sigui
de la gent
que hi viu al voltant
però tots tenen
el que deies tu abans
tots tenen una relació
amb la nostra història
i són un exponent
del moment
en què s'han fet
en el moment
en què es planifica
la Rambla
fa 150 anys
i ara recordant
el monument
a Roger de Llúria
que comentàvem
de l'any 1889
Déu-n'hi-do
els que planificaven
en aquell moment
fer una vinguda
d'aquelles dimensions
d'aquelles amplades
perquè en fi
ara inaugurarem
el nou tram de la Rambla
però en fi
aquestes abvingudes
aquesta forma
ja la tenen
des de fa uns anys
però en fi
estàvem parlant
dels finals del segle XX
i principis del XXI
però el XIX
fer i planificar
un passeig
d'aquesta magnitud
d'aquesta amplada
era molt agosserat
Sí, jo penso que sí
i que sort
que van tenir
aquesta idea
de fer un passeig
d'aquestes característiques
perquè de fet
haguéssim pogut fer
una cosa
com la Rambla Vella
simplement un carrer
perquè la idea
era de fer
això que deia el Joan
hem de comunicar
la part alta
amb la part baixa
i simplement fer
la meitat del que és
i en canvi
es va voler fer
d'una manera
que penses
xapó
per part de tothom
que en aquell moment
va intervenir
perquè aleshores
també es va donar
molta més amplitud
i es van poder
situar allí
un seguit d'edificis
que en un carrer
molt més estret
no haurien tingut
la rellevància
que tenen aquí
Havíem comentat
els monuments
les escultures
també els edificis
molts tenen
el reconeixement
amb aquestes plaques
que es van instal·lar
ara fa un any
per part del Museu d'Història
de la ciutat
però parlant d'edificis
ha patit moltes transformacions
d'edificis
la Rambla
en aquests
en aquests
150 anys
home de fet
a veure
molts dels edificis
que ara podem veure
doncs
són
de diferents èpoques
la Rambla
en principi
es mantenia
el que era
la línia de cornisa
diguéssim
tots els edificis
tenien la mateixa alçada
hi ha fotografies
de començaments
del segle XX
que es veuen
que quan hi ha
moltes més edificacions
que tots tenen
la mateixa alçada
i unes mateixes característiques
ara si ens posem
per exemple
l'últim tram
o sigui el primer tram
de la Rambla
tocant cap al balcó
i mirem la línia
de
sí
la línia de cornisa
dels edificis
veiem
quins són més alts
i quins més baixos
no guarden
les mateixes característiques
això vol dir
mirant les fotografies
doncs que
hi ha hagut èpoques
en què ha estat més permissiva
l'administració
a l'hora de poder enderrocar
un edifici
que bé
que si aleshores
no estaven catalogats
o estaven en mal estat
doncs es deixaven
enderrocar
ara per exemple
l'edifici
de l'Inns
allà davant mateix
d'Hisenda
doncs aquest edifici
es manté
l'estructura exterior
mentre que s'ha enderrocat
tot l'interior
aleshores
clar
és un procés
molt costós
però que potser
manté una miqueta
doncs el que era
la Rambla
l'edifici
que actualment
hi ha a l'Ajuntament
hi havia un edifici
bueno
hi havia un cinema
si no recordo malament
un cinema
i després va haver
l'edifici de mobles
de la fàbrica
que va ser molt polèmic
perquè era una façana
cega
no hi havia finestres
després es va treure
aquest edifici
i s'ha posat
una miqueta
seguint la línia
del que eren
els antics edificis
de la Rambla
hi ha hagut moltes transformacions
des del punt de vista social
de Pol Ciutadà
que abans comentava
el Joan Gisbert
que en fi
que ha estat sempre així
la Rambla
com a principal escenari
del que ha passat
a la ciutat
també és veritat
que hi ha hagut un tram
al tram central
de la Rambla
on hi ha hagut
i continua
havent-hi
segurament
la principal afluència
de persones
de visitants
i de tarragonins
hi ha un tram
de la Rambla
que segurament
seria el que aniria
des del carrer
Sant Agustí
fins al carrer
Canyelles
és a dir
fins al monument
dels despullats
que és el que continua
sent el principal escenari
el pols de la ciutat
en els últims anys
hem tingut
el nou tram
de la Rambla
de l'antic Vallellano
i fa un any
i pocs mesos
es va inaugurar
el tram
de la Rambla
Lluís Companys
aquí encara
segurament
falta
pols
ciutadà
però vosaltres
que teniu la perspectiva històrica
pensant en el futur
creieu que d'aquí
25
30 anys
o menys
aquests trams
nous de la Rambla
també tindran
aquesta vida
aquest pols ciutadà
imaginem que sí
el tram
que va des de la plaça Tàrraco
fins al que és
l'Avinguda Companys
aquest tram
el problema
que ha tingut fins ara
és que estava ple
d'edificis de serveis
això
aquests edificis
feien que
durant unes hores al dia
hi hagués
molta vitalitat
però durant unes altres hores al dia
no hi hagués
vida pràcticament
els pocs veïns
que hi transitaven
no era veritablement
un tram de passeig
ara a poc a poc
ho està esdevenint
tot i això
no creiem
que tingui
que tingui
l'embargadura
que han tingut
els altres trams centrals
de la Rambla
la Rambla és una
si és d'anar-hi
aleshores
nosaltres pensem
que sí
que això guanyarà
s'ha parlat molt
d'un centre comercial
que s'hi ha d'establir
pot ser que aquest centre comercial
ens capgiri
la situació totalment
però
la idea
de passeig
a veure
hi ha un tram
de la ciutat
que és per viure
que és per circular
i un altre tram
que és per passejar
aquest tram
pensem
malauradament
que quedarà sempre dividit
per l'entorn de la font
del centenari
tot i que aquests trams últims
guanyaran
evidentment
la inauguració
de diumenge
en fi
és un fet simbòlic
és una inauguració
és l'últim tram
el que arriba a la zona
de Joan XXIII
és el que dèiem abans
que va dir
l'enginyer
que abastany
als anys 20
què creieu
que pot suposar
des d'una perspectiva històrica
del passat
però també mirant el futur
el fet que això
que ja s'arribi definitivament
a la plaça
de les Corts
Catalanes
en principi
que la ciutat
continua sent viva
que és un cos viu
la ciutat
no és la ciutat museu
la ciutat relíquia
sinó que la ciutat
continua a tenir invalidesa
sobretot per viure
l'altra cosa és
el tram passeig
com si diguéssim
però bueno
pensem que segueixen sent vàlides
les perspectives
que es van idear
fa 150 anys
quan es va obrir la Rambla
que era un pas de comunicació
i un pas de comunicació
amb una perspectiva
que les característiques
del tràfic actual
doncs
segueixen vàlides
el que deia abans
l'Helena
la Rambla
haurà doncs
complert el seu objectiu
o dels seus creadors
els dels creadors
suposo que ho veien
com una cosa molt llunyana
i de fet
ha sigut molt llunyana
però s'ha arribat
al riu
doncs
pràcticament
i de fet
continuarà
m'imagino
perquè hi ha construccions
que s'estan
preveient
fins al que és
la carretera
de Circunvalació
aleshores allí
se suposa que ja
podrà continuar sent Rambla
no?
no?
no?