Possiblement tinguin presents aquesta xifra,
850.000 persones.
Aquestes són 850.000 persones nascudes a Andalusia
i que actualment viuen a Catalunya.
Per tant, la proporció de catalans nascuts a Andalusia
és força important.
Aquesta xifra, més o menys, és coneguda per força gent
o, com a mínim, tothom la té força present.
Potser no amb la dada concreta,
però sí amb una orientació més o menys aproximada.
El que possiblement no saben
és que d'aquests 850.000 andalusos,
17.000 estaran actualment a Tarragona.
Per tant, hi ha actualment 17.000 persones que viuen a Tarragona
però que van néixer a Andalusia.
I aquestes 17.000 persones d'aquesta setmana
tenen especialment feina
perquè demà, 28 de febrer,
es celebra el Dia d'Andalusia
i, vaja, estan d'actes de celebracions.
De tot plegat, en parlem amb el president
de la Casa Andalusia de Tarragona,
el senyor Manuel López Pasca.
Senyor López Pasca, benvingut.
Hola, bon dia, què tal?
Molta feina, il·lusionats aquests dies?
Hombre, durant estos días que celebramos el Dia d'Andalusia,
todos los años lo programamos con mucha ilusión, sobre todo,
y esperamos que tenga la suficiente resonancia
para que todos los andaluces que viven en Tarragona
lo sepan y participen en los actos que hemos programado
para estos días.
Hem comentat l'entrevista amb aquest perill de xifres.
No volen dir res més enllà perquè no deixen de ser xifres,
però potser hi ha molta gent que no les coneix
i que, vaja, no es tracta d'anar preguntant a la gent
el document nacional de identitat, mirar el seu origen,
però sí potser val la pena que tothom les tingui en compte.
No, hombre, son simplemente unos datos estadísticos.
No quieren decir otra cosa.
Todas estas personas son catalanes,
catalanes que hemos venido aquí durante más o menos los años,
yo diría entre los años 60 y primeros de los 70,
y que hoy en día somos personas integradas completamente en Cataluña
y nos sentimos tan catalanes como el que más.
Yo, de hecho, llevo como 42 años en Cataluña,
o sea, que soy más catalán que algunos
que nada más tienen 25 o 30 años, ¿no?
Sí, en cas, ara, després, més endavant,
podrem parlar d'aquesta qüestió identitària
que coincideix en un moment en què, altra vegada,
aquest debat identitari torna a ser posat damunt de la taula
en el debat polític.
Però, si li sembla, al senyor López Pasca,
podem començar recordant avançant qui són els actes
que han preparat des de la Casa de l'Andalusia
per celebrar aquest dia a l'Andalusia.
Bueno, los actos para que empezamos concretamente mañana.
Mañana tenemos una conferència,
mañana que és el Día de l'Andalusia.
O sea, l'Andalusia mañana és fiesta concretament,
és el 28 de febrero.
Com a quilons de setembre.
Efectivamente.
Entonces, para mañana hemos programado una conferència en la Casa
precisamente para explicar por qué mañana és el Día de l'Andalusia,
por qué se celebra el día 28 de febrero el Día de l'Andalusia,
porque hi ha moltíssima gent que no lo sabe,
por qué és.
I hem buscat una persona que ha sido concejal en un ayuntamiento
en Andalucía, en Rosal de la Frontera concretament,
que ha habido aquí en Tarragona,
y nos va explicar por qué el día 28 de febrero es el Día de l'Andalusia.
Es el primer acto que celebramos,
después, pues bueno, brindaremos por nuestra comunidad
y cantaremos los himnos de Cataluña y Andalucía.
Eso mañana, día 28.
El sábado que viene entregaremos la insignia de oro de la Casa,
que lo hacemos todos los años para el Día de l'Andalusia.
Este año se la entregaremos al delegado del Gobierno andaluz en Cataluña,
al señor Francisco Hidalgo.
Y después, los actos más emotivos los celebremos el domingo.
Empezaremos a las 9 de la mañana con una misa
en la cual la hermana mayor de la romería del año pasado
le entregará su medalla y la vara al hermano mayor de la romería de este año.
Después nos iremos junto con los compañeros
de la Asociación Cultura y Folclórica Andaluzas
y otras entidades convocadas, otras entidades andaluzas.
Nos iremos al monolito de Blas Infante,
que está en el Camp de Mar,
y allí haremos una ofrenda floral que asistirán.
Pues bueno, normalmente nos asisten autoridades locales,
autonómicas, provinciales,
y después, bueno, pues nos iremos todos a la casa
a hacer una comida todos juntos para celebrar el día.
Ho comentava ara, dissabte,
a la insignia d'Ordenentitat se li lliurarán
al señor Francisco Hidalgo,
el delegado del Gobierno andaluz a Cataluña, València i les Balears,
i precisament ara podem conversar telefònicament,
podem saludar el señor Hidalgo.
Senyor Francisco Hidalgo, bon dia, benvingut.
Molt bon dia i gràcies.
Es troba, em sembla, en aquests moments a l'aeroport,
a punt d'agafar un avió, no?
A punt de sortir cap a l'aeroport.
Què suposa per vostè arribar a aquest reconeixement
de la Casa Andalusia de Tarragona, senyor Hidalgo?
Un veritable honor i, a més, una responsabilitat,
perquè rebre la insignia d'Ors és obligar-me,
d'alguna manera, diguem-ne, amablement,
a continuar treballant de valent per les entitats andaluses a Catalunya,
al resta d'Espanya, però molt especialment a Catalunya.
Quina és la tasca del delegat del govern andalus a Catalunya?
Coordinar amb la comunitat andalusa, les entitats,
les seves activitats, donar-li suport
i fer-li qualsevol gestió en el si del govern andalus.
Començàvem aquesta entrevista amb una xifra,
la de 850.000 persones nascudes a Andalusia
i que actualment resideixen a Catalunya.
una xifra, que abans ho comentàvem el senyor López Pasca,
que no vol dir res més enllà,
però que no deixa de ser una xifra important i significativa.
Certament que una xifra molt important.
Catalunya és la comunitat, diguem-ne, el país,
perquè les comunitats andaluses
també n'hi ha a fora d'Espanya,
la més llogiana a Austràlia, per exemple.
Catalunya és la comunitat autònoma d'Espanya
que té una quantitat més gran de ciutadans i ciutadanes nascuts a Andalusia.
Si comptem també segones i tercera generació,
la xifra es multiplica extraordinàriament
i per això el govern andalusia,
més concretament la direcció general d'Andalusos a l'exterior,
ha posat en marxa l'Estatut d'Andalusos i Andaluses a l'exterior.
Un estatut que aquest any serà aprovat
amb tota probabilitat per Parlament andalus
i que concedirà als andalusos,
la primera generació, la segona i la tercera,
que vulguin, fins i tot a persones no nascudes a Andalusia,
però relacionades a les entitats andaluses,
una sèrie de drets, també de deures,
per estar en comunicació amb Andalusia,
per participar, fins i tot poder dirigir-se
als defensors del poble andalus.
De quins drets i deures es tracten, senyor Hidalgo?
De treures són més fàcils,
és ajudar el govern andalus i les entitats andaluses
a promocionar la cultura andalusa
com a deure i dret a accedir, per exemple,
als museus andalusos de Franc,
com ja he dit abans,
poder dirigir-se al defensor del poble.
Si tornen a Andalusia a tenir un assés a vivenda,
tenir dret a ajut per una reinserció social,
és molt llarg d'explicar,
i potser en una altra ocasió
podríem comentar-ho més rapidament.
Més altament, hem fet ara un tas.
Senyor López Pasca, no sé si vol saludar el senyor Hidalgo.
Hola, senyor Hidalgo, bon dia.
Hola, bon dia.
Com estàs?
Bé, home.
Preparado ya todo, ¿no?
Preparando todos los actos,
a ver si el sábado que nos veremos,
pues bueno, ya te saludaré.
Habremos de cruzar los dedos.
Sí, sí.
Per què?
Per què hem de creuar els dits?
Hem de creuar els dits perquè la pluja no...
Para que el domingo haga buen día.
El domingo brille el sol,
que ayer se hubieron de suspender una gran multitud,
una gran cantidad de actos por toda España
y que se hacían al aire libre.
Per què, senyor López Pasca,
han pensat amb el senyor Hidalgo
per atorgar-li enguany aquest insignador?
Es muy sencillo.
Francisco Paco Hidalgo, que nosaltres lo conocemos,
és una persona que,
des que accedió a la delegació del gobierno,
aquí en Catalunya,
sempre ha estat a disposició de la Casa de Andalucía.
Concretament, jo puc parlar
per la Casa de Andalucía de Tarragona.
Sempre que la hem necessitat,
ha estat una persona que la hem tingut ahí.
Le hem dit que hem de venir a Tarragona
perquè hem de fer això.
El ha estat en Tarragona.
tens que, a través de la direcció general,
conseguir-nos esto.
no lo ha aconseguido
y la Casa de Andalucía
siempre entrega un signo de oro
a personas que se signifiquen
por una ayuda especial a la Casa,
como es comprensible, ¿no?
Y este año no podía ser otra persona
que Francisco Hidalgo.
Senyor Hidalgo,
no es pot queixar, eh,
de les floretes que li llencen des de Tarragona?
Jo estic una mica ruboritzat,
però, bueno,
Manuel també és amic
i la gent de la Casa d'Andalucía,
jo, almenys,
i a ells també.
Els considero amic
i quan vaig a Tarragona
i estic a la Casa d'Andalucía,
estic a casa nena.
17.000,
tenim 17.000 persones nascudes a Andalucía,
a Tarragona.
Moltes d'elles reivindiquen aquest fet,
nascudes a Andalucía,
continuen vinculats amb la seva cultura,
celebren aquest dia a Andalucía.
Molts d'ells,
com vostè, senyor López Pasca,
no s'ha cansat de repetir,
se sent tant o més català que ningú
i possiblement vostè
i molta altra gent
també se sent vinculada
a l'estat espanyol
i se sent espanyol
sense cap tipus de problema.
En un moment
en què el debat polític,
aquest debat identitari,
torna a estar tan escalfat,
torna a estar,
vaja,
més d'actualitat que mai,
senyor López Pasca,
senyor Hidalgo,
aquests diferents elements,
aquests diferents sentiments
poden conjugar
i com els es poden explicar fora.
Sí, és fàcil d'explicar-los.
Jo una vegada
tuve una espècie de debat
amb un excompañero meu
en l'Ajuntament de Tarragona,
un compañero d'Esquerra Republicana,
Javier Almagro,
i em deia
¿cómo puedes...?
Jo alguna vegada
l'he explicado este ejemplo,
però bueno,
no està mal d'explicarlo.
¿Cómo puedes querer Andalucía,
querer a Catalunya?
Esto es como la canción de Machín,
dos corazones, corazón loco.
Y digo, no, no.
¿Tú a quién quieres más?
¿A tu madre o a tu esposa?
Pues eso es lo mismo.
Yo he nacido en Andalucía,
allí me dieron la vida,
allí nací,
y aquí me he casado,
aquí tengo a mis hijos.
¿A qué tierra quiero más?
Quiero las dos,
son amores distintos.
Y ese es el sentimiento mío,
y creo que es el sentimiento mayoritario
de la gente que estamos aquí.
O sea,
yo me siento andaluz,
por supuesto,
he nacido allí,
pero yo soy catalán,
y va más con pleno derecho
como cualquier otra persona
que vive en Cataluña.
Por lo tanto,
es que es totalmente,
o sea,
no hay ningún problema.
Es que las cosas,
cuando,
el problema está cuando las cosas
se quieren llevar a los extremos,
tanto por un lado
como por el otro.
Entonces,
¿dónde nos podemos encontrar
con encontronazos?
Pero la gente es más sencilla
y más normal.
O sea,
yo esas campañas
que se están haciendo para Andalucía,
de que aquí nos maltratan,
que los castellanoparlantes aquí
no nos,
oigan nada.
Cataluña es una tierra de acogida,
Cataluña aquí nos han tratado siempre
estupendamente,
la gente habla en catalán,
la gente habla en castellano,
y no tenemos ningún problema.
Todo eso yo creo
que son muchas invenciones.
Señor Hidalgo,
¿se estima igual la ceba Mara
que la ceba Dona?
Jo,
per la meva part,
jo soc andalú,
he volgut ser català
i per això
també soc espanyol.
O sigui,
que no n'hi ha cap problema
per conjugar
diferents sentiments
i diferents pertinences.
I,
com deia Manuel,
se habla catalán
i se habla castellano,
i,
además,
yo suelo decir
que los nacidos en Andalucía
o en cualquier otra zona
d'Espanya
y que viven en Cataluña
son los que mejor
pueden explicar
la realidad actual
de convivencia,
de no enfrentamiento,
de enriquecimiento mutuo,
y al mismo tiempo
los que mejor
pueden explicar
la realidad actual
de su nacionalidad,
en la que haya nacido
en Cataluña.
y ese ida y vuelta
enriquecedor
es el que no podemos
quebrar,
es el que no podemos
aceptar
que digan
que es inexistente.
Porque decir
que en Cataluña
hay problemas
y puede haber
algún problema
puntual,
que en Cataluña
no hay convivencia
y puede haber
desencuentros
puntuales,
es estar mintiendo
descaladamente.
Pero además
olvidan
y debieran
aprenderlo
porque como
dijo
nuestro Antonio Gala,
quien olvida
su pasado
avanza
tropezando,
pues nosotros
hemos de
reconocer
el pasado
de relaciones
fructíferas
entre Cataluña
y Andalucía
a lo largo
de los siglos
y eso
se hace
realidad.
Actualmente,
en estos momentos,
ha sido así,
es y va
seguir siendo
una interrelación
cultural,
cívica,
social,
política
e incluso
fructífera
que
a las dos
comunidades,
a los dos
pueblos,
nos va
seguir
enriqueciendo.
Però sembla ser
que una part
dels andalusos
que actualment
viuen a Andalusia
doncs possiblement
no coneixen
al detall
aquests sentiments
que tenen vostès.
per exemple,
sense anar a més lluny,
el senyor López Pascaray
feia referència
a aquesta campanya
que fa un parell
de setmanes
va engegar
al Partit Popular
a Andalusia,
una campanya
de diferents
cunyes radiofòniques
en que vaja
deia, per exemple,
que si un andalús
anava a viure a Catalunya
els seus fills
només estudiarien
en català
i tot plegat.
Senyor Hidalgo,
què hi té
a dir al respecte?
Doncs
que la desinformació
està a tot arreu.
També aquí
a les Illes
em deien
aquests dos dies
que he estat aquí
participant
amb els
andalusos
de Mallorca,
la celebració
del dia
a Andalusia,
també
desconeixem
en part
la realitat
i són a més
el que proclamen
cridant
que el que
es diu
raonant
i informant.
Només
és això.
Jo crec que
és una campanya
que ens fa
molt de mal,
tant a Andalusia
com a Catalunya
i una campanya
i una campanya
que hem de reaccionar
donant més informació
quan algú andalus
baixi a Andalusia
ha de dir la veritat
als seus conciutadans,
als seus paisanos,
diguem-li
que a Catalunya
no es trenca
la convivència,
que a Catalunya
estem
els andalusos
com
qualsevol
altra
ciutadà
de Catalunya
nascut
on sigui nascut
i que no
hi ha aquest problema
i que és mentida
aquesta campanya
que és una campanya
partidista
en el seu benefici,
propi benefici
i no mirant
el bé general.
Una última qüestió
per vostè,
senyor Hidalgo.
Aquesta setmana
tenim una altra
setmana clau
en la negociació
de l'Estatut de Catalunya
ara
en el marc
de la ponència
del Congrés
dels Diputats.
Creu-ho en vostè
que aquesta singularitat
o aquest fet
de, vaja,
tants andalusos
que actualment
viuen a Catalunya
o catalans
d'origen andalus
utilitzin la terminologia
que vostès vulguin,
vaja,
l'Estatut de Catalunya
hauria de reconèixer
d'alguna manera
aquesta singularitat?
Jo crec que no ho fa falta.
Com que tampoc
a l'Estatut d'Andalusia
s'ha de reconèixer
la singularitat
per l'origen
d'una part
dels seus ciutadans.
Ja estem d'acord,
la Constitució
ja hi era,
la veïntat administrativa
i per tant
els andalusos
nascut a Andalusia
som també catalans
de ple dret
i no hem de consignar
a l'Estatut
cap singularitat.
Són ciutadans
i ciutadanes
de Catalunya
tenim els mateixos
drets
i deures
i punt.
Senyor Hidalgo,
Francisco Hidalgo,
delegat del Govern
Andalus
per Catalunya
i també per la comunitat
valenciana
i les Illes Bellars,
moltes gràcies
per atendre
la trucada
de Tarragona Ràdio,
felicitats
per aquesta insígnia
i vaja,
esperem que aquest dissabte
4 de març
a partir d'aquest dissabte
la pugui lluir
a la solapa
de la seva americana
amb l'orgull
que es mereix.
Ah, sí,
així serà.
Ha sigut un plaer.
Adiós, Paco.
Hasta luego.
Hasta luego.
Ens quedem
per uns instants
amb el senyor
Manuel López Pasca
perquè voldríem
tancar
amb aquesta entrevista
amb una qüestió
que precisament
és el tema
de la conferència
avui al vespre.
Per què el dia
de Andalusia
celebra precisament
28 de febrer?
Farà si ens
una mica d'història
per a la gent
que no ho sàpiga,
senyor López Pasca?
Sí, aviam.
En el año 1980,
bueno,
en el año 1979
en diciembre
hubo una gran manifestación
en Sevilla
reivindicando
el estatuto
para Andalucía
por el artículo 151
y el gobierno
en aquel momento
de UCB...
Un debat,
disculpi senyor
Manuel López Pasca
que ara
molta gent
oblidadíssima
però que en aquells
temps
en vell mig
de la transició
es va ocupar
planes i planes
de diaris.
Sí, sí,
por supuesto.
Estaba superdocumentado
en todos los diarios
a nivel del Estado español.
Y entonces
la presión
que se empezó
a hacer
en enero
ya del 80
obligaron a hacer
un referéndum
a ver si Andalucía,
el pueblo andaluz
quería el artículo
por el...
perdona,
el...
lo que era
el estatuto
por el artículo 151
que es el artículo
de nacionalidades históricas.
Y por supuesto
salió que sí.
O sea,
el pueblo andaluz
el día 28 de febrero
del 1980
demostró
que es un pueblo
que quiere
estar al máximo nivel
dentro del Estado español.
Y eso fue
lo que hoy en día
nosotros celebramos
como el Día de Andalucía
porque fue el día insignia,
el día que los andaluces
salieron a la calle
y dijeron
basta,
ya está bien
de ser ciudadanos
de tercera en el Estado español,
queremos ser de primera
y nosotros somos
igual que son
los catalanes
o que son los vascos
o que son los gallegos
o que son...
queremos ser nosotros
y por eso es el Día de Andalucía
el día 28,
el día que se celebró
el referéndum famoso
por el cual accedimos
al estatuto
con el máximo máximo
que permite la Constitución
por el artículo 151
en vez de por el 143
que era por el que nos querían poner
los políticos de entonces.
Alló del elevat
de les dues marxes
de l'Estat
de las autonomías
que queda
queda molt enrere
de tot plegat
i tot just
fa 25 anys.
Senyor Manuel López Pasca,
president de la Casa Andalusia Tarragona.
Moltes gràcies
per explicar-nos
com es donen a terme
aquests actes
del Día Andalusia
i esperem que aquesta festivitat
que la gaudeixin
de la millor manera possible.
Muchas gracias
y hasta el año que viene.