En Joan era un pobre pagès.
Ell sempre humil, ell sempre ho neix.
La proposta de l'Associació Mediambiental La Sínia
és que els visitants facin un autorrecorregut per la finca,
ajudats per un seguit de panets explicatius.
Nosaltres hem completat exactament el mateix recorregut,
això sí, amb un guia d'excepció.
Es tracta d'en Joan Vives, un dels promotors d'aquesta iniciativa.
El primer que ens trobem, tan bon punt,
iniciem aquest recorregut, és un hort de cultius ecològics.
El que podem veure només entrar és una mostra
de tots els cultius que hi ha de temporada,
que és aquest espai d'hortets, que també és on treballem amb els nens,
i aquí la gent pot veure tot el que es pot plantar
durant la temporada primavera i estiu,
o la temporada tardor i hivern,
que són les dues temporades que nosaltres planifiquem l'hort.
I a partir d'aquí ja veiem tot el camp on nosaltres produïm
productes ecològics,
a part de les hortalisses de temporada hi ha adops en verd,
que és un adop que es fa de forma vegetal
per incorporar la terra per tindre nutrients a la terra de forma vegetal.
I si anem ja avançant per aquí,
durant tot l'itinerari ens trobem les plantes autòctones,
la vegetació autòctona,
que és aquest itinerari també botànic que hi ha per la finca,
que la gent pot anar coneixent la planta autòctona
pròpia de l'entorn d'aquí de Tamarí.
L'adjectiu ecològic és el tret distintiu de què s'ha fincat aquest parc,
i de fet es tracta d'una paraula de moda,
que constantment podem trobar en diferents productes alimentaris.
Però exactament què és l'agricultura ecològica?
Què entenem per agricultura ecològica?
Referim que nosaltres aquí no utilitzem cap tipus de producte químic,
i a part, diguem que es diu parc agroecològic,
perquè també tenim en compte tot l'entorn.
Hi ha un disseny de la finca,
amb tota la vegetació autòctona que veus,
que delimiten l'espai.
Aquesta planta autòctona el que fa és que serveix de refugi i aliment,
d'insectes i altres animals que ens ajuden a equilibrar
les possibles plagues que puguin haver a l'or,
i també es té en compte tots els recursos naturals d'aquí,
aprofitar al màxim tots els recursos,
com és l'aigua, com és l'energia solar,
com és la matèria orgànica de l'or, tot això.
Jo 100% autosuficients.
Sí, una mica és això,
ser autosuficients,
aprofitar tot el que ens dona la natura.
Per a en Joan Vives hi ha un altre factor
que diferencia l'agricultura ecològica
de l'agricultura actual.
Imagini-se, per exemple,
la diferència del sabor d'una poma normal,
com les que poden comprar la majoria de supermercats,
a l'alt d'una poma que ha crescut
segons els paràmetres ecològics.
Aquí a l'or tenim més de 100 arbres fruiters
de varietats antigues,
són arbres que vam portar del centre de conservació
del parc de la zona volcànica de la Garrotxa,
i són varietats tradicionals
que antigament es conreaven a molts horts de Catalunya
i que s'han anat perdent.
Llavors, aquests arbres,
la característica que tenen
és que donen menys producció,
però de molta qualitat.
Per exemple,
molta gent encara se'n recorda
de la poma del siri,
de la poma camosa,
de la reineta,
i de diferents varietats de cada arbre,
d'aquestos,
de perseguer,
cirerè,
pomera,
brunera i parera,
hi ha tres varietats diferents de cada arbre.
Quan menges una poma a comprar a supermercats
i te'n recordes de les que menges tu aquí,
Joan,
què en penses?
Bueno,
és un altre producte,
és una altra qualitat,
i clar,
la gent ara ens hem acostumat
a menjar més per la vista
que no pas per el gust,
no?
Sí, sí,
perquè al supermercat,
les veus,
vaja,
maquíssimes,
però es veu si fot una queixalada.
Sí,
molt grans,
amb un color allò brillant,
molt atraient,
però les menges
i no té el sabor
que poden tindre
els fruits
que tenim nosaltres aquí.
el parc agroecològic,
però és molt més
que un simple hort
de fruites,
verdures i hortalisses.
També hi corpora
molts altres elements,
com un espai
per al cultiu
de plantes aromàtiques
i medicinals.
Bàsicament,
hi ha el romaní,
la farigola,
l'espigo,
l'espernallac,
la ruda,
la menta,
la tarongina,
la valeriana,
n'hi ha moltes més,
però no me'n recordo.
Bàsicament,
la sàlvia,
l'estragó,
la sejolida,
totes les que són pròpies
del clima mediterrani.
I aquí tenim un plafó
on explica
quin és cada una
i quina funció
tenen les plantes medicinals
a l'hort,
a part de curar
i usar-les per cuinar,
fan la funció
que treuen insectes
beneficiosos
i abelles
i altres polinizadors
perquè ens ajudin
aquí a l'hort.
Si a l'aire lliure
és molt difícil
d'apreciar les propietats
d'aquestes plantes,
en un espai tancat
és on es desperten
els sentits.
Es tracta
d'una petita cabana
on s'assequen
totes aquestes plantes
medicinals
i on a més
s'hi guarda
un rusc
per a les abelles.
Aquesta caseta
serveix com a assecador
de les plantes medicinals
d'aquí de l'hort
i també tenim
com pots veure aquí
un panell
amb les abelles,
un rusc
i llavors
aquí
és un panell
una mica estrany
perquè els estan
posats un damunt
de l'altre
perquè els nens
i la gent
puguin veure
les abelles
com treballen
i en aquesta aula
el que fem
és divulgar
aquestes dues coses
les plantes medicinals
i les abelles
perquè està molt relacionat
les abelles
bàsicament van
a les plantes
aromàtiques
i medicinals
com el romaní
l'espigut
la farigola
i llavors aquí
amb els nens
a part de treballar això
fem tallers
de fer espelmes
en cera natural
que després
ells es queden
i també fem
amb plantes medicinals
aquests dolors
perquè ells
també puguin portar-se
a casa
per posar a l'armari
o com a ambientador
o pel que vulgui.
L'Hor de la Cínia
és ja un clàssic
de les excursions
escolars
dels més petits
ja que uns 5.000 nens
passen cada any
aproximadament
per a aquestes instal·lacions
en Joan Vives
assegura
que la curiositat
es desperta
ben aviat
entre tots aquests nens
de ciutat
els nens de ciutat
a vegades
són una mica reticents
perquè penso
ostres
que hem vingut
a fer aquí
hem de caminar
no sé què
però a la que
comencem
l'activitat
també l'eix d'animació
de les activitats
són les bruixes
nosaltres
fem seguir
aquesta animació
i llavors
els nens
en seguida
se queden
molt seduïts
per l'activitat
i també és una activitat
que és molt pràctica
és molt de manipular
fem l'activitat
de les feines
del pagès
tot és de
no hi ha quadernet
no hi ha fitxes
llavors és tot molt
de desenvolupar els sentits
i de tocar
i de manipular
llavors tots els nens
ho passen molt bé
l'autosuficiència
és una de les claus
d'aquest parc agroecològic
que ho aprofita
gairebé tot
fins i tot atenció
l'aigua
provinent dels lavabos
gràcies a una
depuradora biològica
primer hi ha una fossa sèptica
on queden els sòlids
i llavors les aigües grises
entren dintre
d'aquesta llacuna
d'aquesta llacuna
de tractament
llavors
les plantes aquàtiques
que viuen aquí
i els bacteris
que generen a l'aigua
consumeixen aquesta matèria orgànica
passa per un filtre
de graves
que és com un colador
que s'acaba sedimentant
si hi ha alguna partícula
i llavors ens va parar
al final del sistema
que hi ha un dipòsit
de recollida
i amb aquella bomba manual
els nens treuen aigua
i la reutilitzem
per regar els arbres
suïters d'aquí de l'Hort
en Joan Vives
assegura fins i tot
que aquesta llacuna
gràcies a aquests
canyis i la boga
i tota la fauna
que s'hi acumula
pot ajudar
a la prevenció
de plagues
no és una cosa
massa gran
a part és bonica
la vegetació
és vegetació aquàtica
i a part
és crear un ecosistema
diferent
dintre de l'Hort
on aquí també venen
molts ocells insectívors
a veure
hi ha granotes
hi ha encès d'aigua
hi ha una sèrie
d'animals associats
a aquest espai
i a aquest ambient
que també ens ajuden
a combatre
possibles plagues
que podem tindre a l'Hort
si de les aigües
de lavabo
se'n pot obtenir
aigua per al rec
de les deixalles orgàniques
se'n pot obtenir
a do per al camp
tot aquest procés
es fa en uns grans culs
amb aquestes piles
que tenim aquí
totes les restes
vegetals
de l'Hort
i les animals
per això
està a prop
d'aquí de la granja
es posen
aquestes muntanyes
es van intercalant
els diferents materials
aquí hem de tindre en compte
sobretot la temperatura
l'aire i l'humitat
perquè s'iniciï
aquest procés
de descomposició
Quines han de ser
aquestes característiques?
Doncs això
que t'estava dient
aquestes piles
han de tindre
una temperatura
de 60 graus
ha d'estar humit
i ha d'haver aeració
perquè hi hagi
aquest procés
de descomposició
i aquí els bacteris
ja comencen a actuar
i a degradar
aquesta matèria orgànica
llavors al cap d'un temps
aquests residus
es transformen
en adob
que és el que utilitzem
per adobar
les hortalisses
de l'or
Just al costat
d'aquestes piles
hi ha un estany
a primer cop d'ull
té algunes similituds
amb la depuradora
biològica
però la grandària
la flora
i la fauna
són completament diferents
això sí
la diferència primordial
és la seva funció
és un lloc
és un lloc de reproducció
d'amfibis i rèptils
aquí
com veus
hi ha molta més vegetació
al mig
hi ha boga
hi ha canyís
també hi ha algues
a dintre de l'aigua
llavors aquí
és un refugi
més interessant
per molts amfibis
i rèptils
per reproduir-se
quins animalons
trobem per aquí?
aquí bàsicament
trobem
granota verda
alguna reineta
algun gripau
cerf d'aigua
i també
com que hi ha
tots aquests animals
aquí també
estem a prop
també del riu
aquí també ens trobem
polles d'aigua
algun martinet
que a vegades
ve per aquí
és una mica
una representació
de lo que seria
una zona humida
amb tamany reduït
però una zona humida
del litoral
el que seria
el riu que hi ha
que tenim aquí al costat
en Joan Vives
està orgullós
de moltes
d'aquestes parcel·les
del parc agroecològic
ara bé
ell mateix admet
que la joia de la corona
és la sínia
que de certa manera
dona nom
a la finca
d'aquest aspecte
tradicional
s'ha recorregut
a la tecnologia
sostenible
per fer-la
més útil i eficient
aquesta és una antiga
sínia
que bé
és d'origen àrab
llavors
durant molts anys
aquesta sínia
s'utilitzava
per agafar aigua
quan el riu
que hi ha
portava aigua
el nivell
dels rius subterranis
de l'equífer
era molt més alt
i llavors
aquí hi havia
un ruc
o una mula
que feia girar
aquesta estructura
de ferro
treia l'aigua
i llavors
ja es distribuïa
diferents regs
de l'or
per poder
regar-lo
i ara
l'aigua
de la sínia
ara diguem
que funciona
com un pou
la traiem
amb una placa
també
amb energia solar
traiem l'aigua
de la sínia
cap a la bassa
i també
l'utilitzem
per regar
i és aigua
que ve
amb una mina
a través d'una mina
de l'equífer subterrani
del riu
just al costat
de la sínia
hi ha una altra
placa
d'energia solar
aquesta
proporciona
la llum necessària
perquè els alumnes
puguin treballar
a les diferents aules
com per exemple
els que hem vist abans
on convivien les abelles
amb les plantes medicinals
tenim dos plaques
aquesta és
un sistema solar
tèrmic
aquesta placa
el que fa
és
escalfar
l'aigua
per després
tindre aigua calenta
a dintre de la casa
i l'altre sistema
és un sistema solar
fotovoltaic
el que fa
és produir
electricitat
l'emagatzemem
amb unes bateries
i llavors tenim llum
a les aules
al llarg de tot
el recorregut
en Joan Vives
no s'ha cansat
de repetir
una vegada
i una altra
que aquesta manera
de treballar
la del Parc Agroecològic
del Baix Gallà
no és una extravagància
sinó que és una opció
ben vàlida
per tirar endavant
de manera rendible
fins i tot
una finca
d'aquestes característiques
tot i això
finques com l'Hor de la Cínia
continuen sent
més aviat
una anècdota
una anècdota
però
que a partir d'ara
pot visitar
tothom qui vulgui
a l'Hor de la Cínia
a partir de la Cínia
a partir de la Cínia
a partir de la Cínia
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!