Ràpidament d'escenari, penso que a la plaça de la Font
la bota pràcticament deu estar enllestida,
si no, poc li deu quedar.
Ho comprovem tot seguit a través de la unitat mòbil.
Tornem a saludar Joan Maria Bertran a la part tècnica,
en Josep Sunyal a Locució.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia, Jolanda.
Oi, ambient aquí, eh?
Hi ambient ja per a la carnavalesca,
sense aquesta música de Font,
que ja ambienta una mica la plaça de la Font.
I de fet, també l'element que ambienta potser més que la música,
és el que podem veure ja aquí de la mateixa de l'entrada de l'Ajuntament,
que és aquesta bota de carnaval.
Una bota que enguany té un element característic.
Cada any en té algun, eh?
Cada any, és a dir, la bota gira al voltant d'un tema alegòric
i aquest any el tema, com també el de carnaval,
són aquests 25 anys de carnaval democràtic.
Aquí es pot veure, jo ara l'estic veient, eh, la bota,
i de fet, ja en aquests moments és una persona al seu interior
que es pot veure, i amb això ja donen pistes de com és la bota, eh?
Que ara ens ho explicaran.
Però vull dir que estan acabant d'ultimar aquests detalls d'aquesta bota
que té, doncs, això, entre altres coses,
la singularitat que es pot veure el que hi ha en el seu interior.
Li preguntarem ara mateix a Jovanda, la Jordina Ros,
ell és de l'Associació per la Conservació de Figures Festives de Catalunya,
i ens explicarà per què en aquests moments podem veure
la persona que hi ha a l'interior d'aquesta bota.
Per què la podem veure?
Doncs té un significat.
Jordina, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Jo ara deia que el fet que pugui veure aquest company vostre
dins treballant acabant de preparar els últims detalls de la bota
és per un fet, en fi, prou significatiu, no?
Doncs sí, enguany, la bota, hem deixat el que és l'estructura de la bota,
vull dir, tot el que és l'interior de la bota,
de manera que és transparent i es veu tot el seu interior.
El significat, perquè, bueno, és el que amb el meu company,
en Pere Estadella, aquest any es fan els 25 anys del Carnaval,
i s'ha volgut fer, doncs, un homenatge als 25 anys
de l'estructura del Carnaval, la solidesa dels 25 anys,
i és una bona estructura del Carnaval que s'ha pogut aconseguir
fins ara, als 25 anys, i esperem que continuï, no?
Esperem que sí, que sigui així, que continuï,
fàcilment sense un bon pilar, sense una bona estructura,
aquesta bota no s'aguantaria i el Carnaval tampoc, eh?
I llavors també el vermell és l'essència, la sang,
el que fa moure'ns a tots, eh?
El vermell, vull dir, és el vermell estressant,
de la sang de la gent, de l'essència de la festa,
del vi, de la vida, de l'alegria,
que per això també aquest homenatge al vermell, eh?
Tot una mica aquí, amb simbologies,
que és el que es tracta al Carnaval, no?, la simbologia.
També aquests símbols amb una xifra,
25, que pengen a l'interior en diferents colors.
Exacte, una mica, doncs, bueno,
perquè es veia que als 25 anys,
i de quina manera ho fem, doncs, bueno,
una mica més moderna, no?, una mica més contemporània,
els 25 penjats de colors,
l'alegria dels colors dels disfraços de Carnaval,
de les carrosses, de, bueno,
que pugui tocar una mica tot el que són
les carrosses, els seguissis, la gent,
a l'interior del Carnaval, vull dir,
una mica hem jugat amb tot aquest simbolisme.
Mira, ara t'escolto millor,
ara que no hi ha la música, t'escolto més bé.
Sí, perquè fins ara, amb la música,
jo també no m'escoltava.
Josep, de fet, la bota es va recuperar l'any 99,
la bota del Carnaval.
La bota es va recuperar el 99,
és a dir, que ja en fa alguns anys,
i per cert, amb molt d'encert,
perquè aquesta bota, en fi, simbolitza,
en fi, l'epicentre de la festa, no, Jordina?
En un principi, sí, perquè aquí se centra,
vull dir, es comença i s'acaba el Carnaval
amb la bota, perquè es cremen els ninots
aquí dintre i es crema la bota,
i bueno, fins un altre any, vull dir,
que realment és el centre del Carnaval, sí, sí.
Ninots que estan aquí al darrere, eh?
El ninot i la ninota també.
El ninot i la ninota que estan aquí
en pla secundari, perquè encara,
suposo que a les dues es fa la presentació,
crec que vénen el rei i la reina,
també, i la presentació dels comparses
que van guanyar l'any passat,
i llavors es fa la presentació del ninot i la ninota,
la ninota ha tingut un petit accident, s'ha de dir,
heu dit, perquè si ho veieu amb alguna foto o així,
esperem l'estem arreglant, s'ha caigut de morros,
i s'ha escardat una miqueta, però bueno,
aquí ho arreglem tot, eh? Som artesanals i dels bons.
Aguantarà, però fins al foc, eh?
S'aguantarà fins les flames.
Home, i tant que aguantarà, i si no, aguantarà com sigui,
que el Carnaval, encara que se'ns desfagi el disfraç,
s'ha de continuar, vull dir, això està claríssim.
Explica'ns com són aquest ninot, aquesta ninota,
els 25 anys.
En guany també, s'ha hagut de posar els 25 anys,
perquè es veia que també compleixen els 25 anys
del Carnaval Democràtic,
llavors en guany, bueno, cada any sempre hi ha una mica
de lligam amb les comparses,
que ens diuen una mica el secretisme
que porten del rei i la reina,
com n'hi ha disfressats, però bueno,
ens diuen els colors, i a partir d'aquí,
així fa tot conjunt amb la carrossa
i amb la comparsa, però a partir dels colors,
el disseny del vestuari, ja és
cosa de cada un.
I en guany, bueno, hem tingut una petita sorpresa
perquè, i no sabeu si la història que va haver-hi
amb els Premis del Goya, eh?,
amb la ministra de Cultura,
que, bueno, va explicar aquell vestit tan espectacular
que portava d'una dissenyadora madrilenya, eh?,
doncs, bueno, es veu que va decidir,
o s'ha decidit, o van pensar que estaria bé
promocionar dins de les gales i dins de les celebracions
una mica el que és el treball dels dissenyadors espanyols.
Llavors aquí, bueno, doncs, un dia d'aquests
vam arribar a una trucada a nosaltres al taller
i, bueno, per casualitat ens van trucar dos dissenyadors.
Un de Madrid, que és la mateixa, la de la...
Una, una, una, una.
Una, una, perdona.
I després un de Galícia, eh?,
hi ha també un dissenyador molt important a Galícia
i també ens va fer una trucadeta
i ens va dir, escolta, vosaltres que cada any feu uns vestits
i feu una festa gran a Tarragona
i hi ha dos...
Podríem posar un toc nostre, eh?,
i vam dir, home, escolta, nosaltres també estem, aviam,
tan renyida que està Catalunya i tan mal vista que estem,
ho acceptem tot, acceptem coses de Madrid, coses de Galícia,
i, doncs, sí, que no som tan dolents, els catalans, eh?
I llavors vam dir, doncs, vinga, doncs, sí.
I llavors, si us fixeu una mica
la vestit de la Ninota,
si mireu una mica com anava la ministra, eh?,
veureu que també té una mica, també es veu
que a aquesta noia li eren molts llacets i aquestes coses, eh?,
doncs, li ha donat un toc d'aquests.
I ell, doncs, va elegant,
com els vestits que fa aquest altre dissenyador,
eh?, va elegant amb el seu mocador,
més que se libra els seus 25 anys, vull dir que...
I, bueno, realment, el toque ha sigut personal del taller,
però amb una mica, eh?, d'idea d'ells,
perquè hem volgut col·laborar,
i s'ha de dir que hem volgut col·laborar, eh?
I això és Carnaval,
ja sabeu que al Carnaval ens inventem moltes coses, eh?
És a dir, que la Ninota perfectament
podrà portar una fablilla en forma d'enseïmada, no?
Hombre, totalment, també, sí, sí, sí, sí, vull dir...
Però en aquest cas ha sigut així, eh?,
vull dir, una mica ministra de Cultura, eh?
I les potes de la Ninota?
De la Ninota.
Potes del Ninot, de boc?
Sí, sí, sí, sí,
ell és que és un mig fauna,
vull dir, és un mig animal i mig persona, eh?,
un satir, un satir, sí.
Em vaig a veure si m'explica alguna cosa més el Pere.
Jordina, està per aquí, no?
El Pere, gràcies, eh?
Aquí fent els seus retocs.
Hola, Pere, bon dia.
Bon dia, com estem?
Aquí acabant de retocar, no?
Acabant de retocar, sí.
Escolta, explica-nos alguna cosa,
ens ho explica tot la Jordina, ja,
ens ho explica tot, eh?, fins i tot,
acabant haver-hi unes trucades d'uns dissenyadors
al vostre taller.
Com va anar tot plegat?
Bé, bé, bé, estàvem molt interessats
perquè amb el tema de la Cibeles
i deien que si nosaltres volíem anar a Madrid
i dic, mira, ens quedarem a Tarragona
i tenim uns ninots per vestir
i pensem que faran un passeig de modes
durant el Carnaval.
I, bueno, els n'hem encarregat uns senyors de Galícia
i una senyora de Madrid
que sempre va molt de coloranyes
i si venen a veure la ninota
ja es donaran compte qui és.
Escolta, de la bota,
hem parlat una mica dels 25 anys,
aquesta simulogia al voltant dels 25 anys d'enguany.
No m'ha explicat, però, els quatre mascarots
que ja crec que són habituals d'aquest any,
aquests mascarots?
Són habituals, es va...
Jo soc un enamorat de les gàrgoles de la catedral
i un any inspirant-me amb les gàrgoles de la catedral
vaig pensar que la bota tenia que portar-les, no?
D'alguna manera són...
La bota simbolitzaria la sang del Carnaval
i per això en un principi quan es planta
és l'alegria i la festa
que simbolitza el continent.
El que passa és que el continent en guanya està buit,
és transparent
i m'imagino que la transparència ens porta
als 25 anys d'un Carnaval democràtic
i ja veureu que la bota està vermella i negra
i també el vermell i el negre, doncs, bueno,
visca l'anarquia.
I aquests anys, aquests 25 anys, en fi,
que també hi pot tenir cabuda moltíssimes coses
i que un es pot imaginar a través d'aquesta
semitransparència, no, de la bota?
Sí, jo a vegades penso que si jo em posés en un estrem de la bota
i tu em posessis en l'altre,
em veuria a mi mateix reflexat a l'altre cantó,
sobretot en Carnaval.
Perfecte, Pere, gràcies, que vagi bé, eh?
Molt bé, adéu, bon dia.
El Pere continua retocant, què retocava el Pere, el Ninota o la Ninota?
Eh, mana?
El Pere què retoca, el Ninota o la Ninota?
La Ninota, la Ninota, la Ninota, la Ninota, la Ninota.
Però l'altre veig que té pits, el Ninot, no?
Sí, sí, sí, sí, sí.
Aviam, és que el Carnaval ja saps que s'ha de ser exuberant,
s'ha de ser vistós, vull dir, no podem anar de discrets,
hem d'anar cantant, que se'ns vegi el Ninot,
com ha de ser els seus pits de tota la seva vida.
Algun any l'hem portat tapat.
Quan la Ninota va ser el seu primer any de la Ninota,
com a respecte, el vam tapar.
Però això va ser un any, mai més, eh?
Sempre ensenyant els seus bons pits.
Doncs aquest Ninot i Ninota, que seran cremats el darrer dia de festes,
dimarts, no?, dimarts proper, s'ha de dir que encara...
Sí, el dimarts dins la bota.
Jordina, gràcies, eh?
De res, i moltes gràcies a vosaltres.
Anem a averiguar qui són aquests dissenyadors.
Crec que la dissenyadora prou, tenim ja més o menys una idea, eh?
Bueno, vinga, la Gata Ruiz de la Prada i ell, l'Alfonso Dominguez.
Per favor, per favor, l'Alfonso.
Per favor, per favor.
Que, bueno, molts polítics van d'Alfonso Dominguez actualment, eh?
Molts socialistes i, bueno, i els que hi siguin, eh?
Vull dir que aquí una mica de tot.
Ja està bé que ho digui, Sara, que no ens escolta ningú, així.
Sí, això, és una cosa entre tu i jo, eh?
Que no surti d'aquí, eh? Gràcies.
Vinga, moltes gràcies, Déu.
La Jordina Rosa, de l'Associació per la Conservació de Figures Festives de Catalunya,
i en Pere Estadella, també, mi mare d'aquesta associació,
que estan aquí a la plaça de Font, amb aquest ambient, eh?
No, no, ja es nota, ja se sent, eh?
Se sent l'ambient de Carnaval.
Jo crec que per vergonya, o per una mica de pudor, encara,
però el ritme, és a dir, en aquesta plaça,
aquí a sobre el capdamunt, al voltant de la bota, ja es noti força, eh?
Molt bé.
Per cert, que parlàvem que la bota es va recuperar al 99,
segons informacions que tenim aquí damunt la taula,
com que després hem de fer aquesta taula rodona dels 25 anys,
la Ninota també es va crear, justament l'any 99,
per homologar els personatges del rei i la concubina.
Rei i concubina, els d'enguany que pertanyen a la comparsa Callo Largo
i la Ballaruga, respectivament,
que està previst que assisteixin ara a les 12 del migdia
a la presentació del Ninot i de la Ninota.
Josep, et deixem, perquè segur que ara a les 12
has d'estar present en aquest acte de presentació
i ens continuaràs explicant més coses, d'acord?
Sí, també serà el regidor de fetes, Carles Sala,
que segurament ens explicarà aquesta bota,
tot i que es va recuperar l'any 99,
ja remunta fins al segle XIV,
vull dir que això té força anxa de tradició.
Molt bé, doncs gràcies, en Josep, fins després.
Fins ara.
Adeu-siau, adeu.