Ahir s'encetava a Tarragona una nova edició de la Tardor Literària
amb els cinc sentits.
Un d'aquests sentits el protagonitza La pell del llavi,
que ja començava les seves accions ahir a la tarda,
accions que es perllongaran al llarg de les properes setmanes.
Ens acompanya la coordinadora de La pell del llavi, Xus García.
Bon dia.
Hola, molt bon dia.
Fa només una setmana que parlàvem.
Sí, ja hi tornem.
El que passa és que la Xus venia en qualitat de polipoeta.
És així com es diu, no?
Si fas polipoesia, ets una polipoeta?
Sí, sóc una mago de polipoeta, però ho sóc, diguéssim.
Ets una polipoeta perquè jo tinc entès que vas triomfar a Barcelona,
dissabte passat, que com a mi tu et vas quedar molt agraïda al públic
perquè va anar molt bé, no?
Sí, la veritat és que sí, que va ser una experiència molt divertida,
molt xula, vaig xalar molt, que també és l'important.
Jo crec que la gent també va disfrutar bastant.
Què tal de públic? Com era el públic que va anar a aquesta sessió?
Molt especialitzada en el sentit que era gent que ja sabia que anava, no?
Molt divers, perquè era en un centre cívic i hi havia nàvies i àvies
que van venir, que estaven al costat,
cosint i fent manualitats, va ser molt divertit.
Ah, sí? Molt bé.
I a més a més hi havia gent relacionada al món de la polipoesia
i amb aquest tema, i gent jove que també venia per curiositat, a veure què.
Vull dir que era molt divers i per això trobo que va anar molt bé.
D'acord.
Mira, a qui digui ara o que ens estigui escoltant,
digui la poli què, la polipoesia,
no es preocupin perquè podran gaudir-ne també de polipoesia
en aquesta tardor literària a la ciutat de Tarragona.
Ahir vau començar, diguem-ne, manifestant la vostra fidelitat
i autèntica devoció per Joan Brossa
en un acte que es va fer a la Rambla
i de fet, en Brossa serà el fil conductor
de bona part de l'activitat que tirareu endavant
aquesta tardor literària, no, Xux?
Exacte, és el leitmotiv de totes les nostres accions.
El soc com soc i no vull ser model de res
com aquest cant a la llibertat personal, a la individualitat
i a les coses quotidianes, sobretot, no?
Joan Brossa buscava aquesta poesia quotidiana.
Aquest passa un obrer que dé a ell, per exemple,
és una de les seves poesies, que et parlaven d'això,
de la màgia, del moment, de les paraules, de l'instant,
de les coses més banals,
i una miqueta és això el que fem, no?
Treure la poesia als carrers.
La grandesa de les petites coses que a vegades s'oblida.
Els carrers, els aparadors de les botigues, els locals...
Jo m'imagino que us heu fet com una mena de plàning i organigrama
per no perdre-vos vosaltres mateixos, no?,
els integrants de la pell del llavi,
perquè teniu moltes activitats i molt en diverses.
Et sembla que fem un repàs així general, Xux?
Sí.
Accions de carrer, en fareu unes quantes,
perquè us agrada el carrer com a escenari.
De fet, és l'espai natural de la pell del llavi.
Comencem a fer accions de fer la pell del llavi
com a manera d'arribar al públic
de manera immediata, ràpida i eficaç.
És a dir, la gent no cal que ens vingui a veure,
sinó que ja els anem a veure nosaltres, no?
Aquesta és una miqueta la ideologia que té la pell del llavi de fons.
Aleshores, durant aquesta tardor, tenim 37 accions,
de les quals em sembla que gairebé el 80% són de carrer.
És a dir, sortim fora, sempre, sortim fora, ens encanta.
Aquest cap de setmana ja ho podrem experimentar.
Estareu al carrer?
Sí, exacte.
Bé, aquest cap de setmana en concret,
comencem, diguéssim, presentant Huesos de luciérnaga,
que és un llibre de poemes de l'Edi,
que és un autor de Barcelona,
un poeta que ha publicat diversos reculls ja de poesia.
el portem cap aquí perquè el trobem interessant
i perquè també aquest any en la pell del llavi
obre una mica aquesta cosa d'obrir-se
i no quedar-se només al tema local,
sinó portar gent de fora, artistes de fora,
joves creadors de fora, a ensenyar-nos el que fan.
Això ho fareu avui al bar Los Raconet, a dos quarts de nou, oi?
Sí, aquest vespre a Los Raconet
és quan presentem el poemari de l'Edi.
Però demà sí que estareu al carrer, demà dissabte.
Demà dissabte, espera't un moment,
és que sempre t'he de mirar el programa perquè és que...
No m'estranya, quantes pàgines topen? Unes quantes, eh?
En té unes quantetes, sí.
A veure, dissabte, al Rambla Nova,
davant del Teatre Metropol, a les 6 de la tarda,
Monsencreuats, és una acció poètica.
Sort que m'ajudes, eh? Iolanda, per què?
No, jo també tinc la xuleta, que et penses,
ho tinc aquí davant, davant dels ulls, i no impossible.
Sí, t'explico.
Les accions que es fan a partir de les 6,
que una comença a les 6 i l'altra a les 6 i mitja,
també venen artistes de fora.
Un és el poeta,
com t'he deia també, l'Edi,
que ens fa una performance, ell també és performer
i poeta visual,
és un artista molt complert,
que farà una acció que es diu Desilando la Voz.
Parla una mica de l'espai personal
del poeta i de com crear-se el món interior.
És una cosa molt profunda, però
molt plàstica, alhora, perquè treballa amb elements
molt plàstics. Jo la recomano,
és molt...
molt visual, diguéssim, molt
embrancada també amb Joan Brossa.
I, per altra banda, també tenim
el poeta visual, que fa molts anys
que treballa amb el camp del mail art
i aquest tipus de poesia
més visiva, diguéssim,
que és l'Agustí Calvo Galán,
que, bueno, és un...
bueno, ja no és un xic,
és un senyor que, ja et dic,
que també ens col·labora
amb la pell, amb la revista
de la pell del llavi,
amb papers del llavi,
i que també ens farà una acció
però més interactiva.
No és potser tan recollida
com la de l'EDI,
però també val molt la pena.
Amb dues accions es faran
davant del metropol, diguéssim,
és a dir, que estaran també al mig
al meu allò de la qüestió.
Ja que ara, al vespre,
perquè cal...
és un escenari més adient,
un lloc tancat físicament,
perquè des del punt de vista
de l'activitat,
jo diria que és dels llocs
més governs de la ciutat,
a la bequeria inaugureu
l'exposició Soc com soc
i no vull ser model de res.
I el cicle Oniris.
Sí.
Aquí ens unim
amb uns companys
que estan fent coses
molt interessants,
que comencen tot just
amb aquest acte.
Bé, no, no,
comencen aquest vespre,
si no m'equivoco,
que es dedicaran
una mica també recollides
de Tarragona
al tema de la polipoesia.
Polipoesia com a experimentació
de tot el que és poètic,
diguéssim,
poesia sonora,
videocreació,
és a dir,
tot tipus d'expressions poètiques
diferents
o alternatives
a la que coneixem
com a literatura impresa
o recital pur i dur,
diguéssim.
Tot això es farà
dins de les diferents sessions
del cicle Oniris,
que s'aniran fent actes
diferents sessions
al llarg de les properes setmanes
a diferents locals de la ciutat.
Exacte.
Hi ha tota una programació,
podreu entrar a
ciclaoniris.net,
allà us podeu informar
també del que fan ells
i amb la pell del llavi
el que fem és inaugurar
aquesta exposició
de la vaqueria.
És una exposició
que està molt i molt bé
i que us recomano
que aneu a veure-la.
Són grafits,
la major part d'ells,
fets per un artista
d'aquí Tarragona,
el Pol,
que és un artista jove,
té 20 anys,
em sembla,
si no m'equivoco.
No, 17 anys té.
Déu n'hi do.
17 anys, sí, cert.
És molt jovenet
i que li hem exposat
la majoria de quadres.
Són maquíssims.
A més a més,
tenim objectes impossibles,
xindogus,
que han enviat
diferents artistes
com l'Alexi Moll,
César Reglero
i diversos artistes
fins i tot de França
ens han arribat.
Escolta,
i què hi ha d'això
que ens hem de pintar
una a la cara
i fer-nos una foto
i què més?
I això és molt important.
Això és l'acció
amb la que inauguràvem
la tarda literària
i que es pot mantenir
durant tot el mes.
És el que t'anava a dir
si ho podem mantenir.
Sí, sí, sí, i tant i tant.
És que de fet
la gràcia està en que
durant tota la tardor
la gent faci aquesta acció
que consisteix
simplement a dibuixar-se
una a la cara
com vulgueu,
amb el material que vulgueu,
de la manera que vulgueu.
És a dir,
no hi ha limitacions
i aquesta foto
l'envieu a
info arroba catalitza.com
Per què?
Doncs perquè sí
i per fer un gran homenatge a brossa.
S'ha fet un mailing
molt estens
a nivell mundial.
És a dir,
no hi ha limitacions
pel que fa al lloc de procedència
de les fotos.
El que volem
és fer un gran homenatge
amb aquesta
que és la típica de brossa,
la porta per la qual
entra la poesia.
La quantitat d'activitats
que ha organitzat
la pell del llavi
no s'ho poden imaginar,
però no és allò
activitats a pes,
que facin molt de bultu,
que diríem,
no,
realment són activitats
molt diverses.
Hi ha hip-hop.
Exacte, sí.
Hi ha música.
Tenim la pell urbana,
per exemple,
que és una trobada
amb persones
que es dediquen
al camp del hip-hop
de tot el camp de Tarragona.
És una festa
al parc de la ciutat.
Sí,
i serà molt divertit.
Serà el 4 de novembre,
és un dissabte,
a partir de les 5 de la tarda,
i allí trobareu de tot.
Trobareu funky,
trobareu breakdance,
trobareu els nostres escriptors
de grafiti
que fan coses precioses,
és a dir,
que val la pena.
I em va a part una miqueta
d'aquesta cultura,
no?
Perquè a vegades treballem
una mica amb els prejudicis
i hem de veure
que aquestes persones
que fan grafiti
realment estan fent
obres d'art, no?
El que passa és que són diferents.
Simplement és això.
També portarem grups de rap
d'aquí a Tarragona
que estan començant
a destacar una miqueta
en aquest panorama, no?
Vull dir,
que val molt la pena.
Serà molt divertit
i a més a més
l'ambient és molt bo.
La pell del llaví,
entre altres coses,
jo crec que com a publicista
seria fantàstic
perquè bateixen les activitats
amb un nom
que ja és prou atractiu.
Per exemple,
diumenge 5 de novembre,
a la Rambla Nova,
Incultura Popular Ja.
Incultura Popular Ja.
Aprofitant
que és temps d'eleccions,
tema delicat,
nosaltres també volem fer
una mena de reivindicació,
una mena de crida,
farem servir els plafons
que es fan servir
per a les eleccions
i nosaltres també
penjarem uns cartells.
Ja hauran passat.
És a dir,
que no us diran res
si poseu els cartells.
Ja hauran passat
perquè estàvem parlant
del novembre, no?
Millor,
així no farem susceptibilitat.
Així ningú us dirà res, eh?
No, no ho crec,
perquè de fet
els cartells ja els veureu
són molt xulos
i tampoc puc desvallar
què diran exactament, eh?
No, no,
jo només el que et demanava avui
és que ens orientessis
perquè, clar,
s'ha de deixar una miqueta
aquest aspecte més sorpressiu.
La pell del llavi també
filmarà la pell?
Filmar la pell
és una altra
de les propostes
que fareu a la vaqueria
amb videocreacions?
Sí, el que fem també...
Hi ha molts videocreadors,
a Tarragona.
Sí, és que és això.
Hi ha molts videocreadors,
hi ha molta gent
que li agrada
jugar amb la imatge
que estem acostumats
potser a veure
amb filmets, no?
Si no,
a treballar
amb paraules,
amb sentiments,
amb imatges,
amb sons,
amb música.
Tenim els Monkeys FX
que fa temps
que fan creacions,
fan coses molt xules.
Tenim també
uns altres creadors
que són de Barcelona
que ens han enviat
les creacions.
És a dir,
per això et deia abans
que ens volem obrir bastant
a tot el que s'està movent
una miqueta
per aquí i per allà,
no?
No només quedar-nos
amb els creadors
d'aquí i Tarragona,
sinó que sigui
un bano ben ampli
de possibilitats, no?
Mega Afonia,
una altra
de les propostes,
poesia per a vianants,
en bona part,
com deia la Xus,
es fan des del carrer.
Inaugureu
una exposició,
també,
ja entrat
el mes de novembre,
si no m'equivoco.
Sí,
l'11 de novembre
al Bar Museu
inaugurem
l'exposició
de les fotografies
que hem fet
amb les accions mínimes
urbanes brusianes,
que això va ser
una proposta
que es va fer
des de l'estiu
a artistes
de tot el món.
Hi ha hagut
412 accions
ens han enviat
de 10 països
diferents
i són prop
de 100 i pic
artistes
els que hem participat.
És a dir,
ha costat moltíssim
escollir
12,
em sembla que tenim fotos,
per fer
aquesta exposició
fotogràfica.
Realment val la pena,
són molt divertides
i amb l'esperit brusiar,
evidentment.
Sí,
perquè em deies
l'altre dia
que Tarragona
s'omplirà de brossa.
Sí,
Tarragona està plena
de brossa ja.
Està plena de brossa ja,
perquè ja va començar
l'acció
de la pell del llavi.
Què més destaquem,
Xus?
És que no m'ho acabo, eh?
Bueno,
si vols...
Ho hem apirat,
aquest m'agradaria
en tot cas
que féssim una referència
perquè serveix
per recordar
el malaguanyat escriptor
Agustín Guti-Rez Pérez
que ens va deixar
fa poc
perquè realment fa poc
i que està en el record
de moltes persones,
periodista i escriptor
d'aquí de Tarragona.
Li voleu fer un homenatge, no?
Sí,
li farem un sentit homenatge,
a més a més,
perquè a nivell personal
també em toca bastant.
Era el meu cunyat,
per tant,
per mi és important
també portar-ho a terme.
Els companys de la pell del llavi
els ha agradat molt
fer aquest homenatge.
Llegirem poesies inèdites d'ell,
són unes poesies molt...
La veritat,
no és perquè em toqui,
sinó que són molt xules.
De fet,
us recomano que vingueu
i les escolteu,
perquè serà un acte
amb molt de carinyo.
El poema pirata
una mica pels contes,
pel conte dels pirates.
Sí,
Tres pirates o quatre,
exacte.
Efectivament.
I perquè li agradava molt
el tema amb ell.
De fet,
el seu recull de poesia
es diu
poesia pirata.
Així de simple.
Doncs val la pena
recordar-ho
per la seva,
diguem-ne,
dimensió literària,
per la seva dimensió
creadora,
però també per la seva dimensió personal
perquè era una bellíssima persona
i l'hem de recordar
tots plegats.
Més coses,
Xus.
Més coses.
Mira,
el concert del Xojin,
per exemple,
que també és un dels grans noms
del rap a nivell estatal.
Portem el Xojin
per aprofitar
i donar els premis
del primer concurs
de podcast poético-artístics.
Que, de fet,
us recomano
que entreu
a la web de Joves Creadors
de Tinet
perquè allà
podeu escoltar
aquests podcasts.
És a dir,
podeu escoltar els podcasts
que estan entrant
a concurs.
I la veritat és que
n'hi ha de molt xulos.
Això és una de les coses
que també us recomano.
Que aprofiteu
i navegueu una miqueta
per la xarxa
perquè hi ha coses
ben interessants
relacionades amb la pell del llavi,
amb els creadors,
amb els concursos
que estem tirant endavant.
Ara ja n'hi ha uns quants?
Ja podem baixar-los?
Sí, sí.
que ara n'hi deuen haver
prop de dotze ja.
Ah, doncs diu,
està molt bé.
Sí, sí, està molt bé
perquè és un concurs
inèdit a Catalunya.
No, de fet,
a tot l'estat
és inèdit.
S'havien fet concursos
de podcast
però genèrics,
diguéssim,
de ràdio,
de continguts més informatius.
Però de continguts creatius
no,
és el primer que s'ha fet.
Fins i tot
heu previst
un espectacle de màgia.
Sí.
Bé,
en aquest cas,
el mago Gerard,
que és qui el fa,
ens va oferir
molt generosament,
a més a més,
de dintre la pell del llavi
poder tenir
aquest cicle de màgia
de prop
dedicat a Joan Brossa.
Per tant,
des d'aquí dono
les gràcies al mago Gerard
perquè de veritat
ha sigut molt,
però molt generós
amb nosaltres.
Fins i tot
ens ha ensenyat
a fer unes cruzetes.
Sí,
la qual cosa
li agraïm molt
en petit comitè.
Ens ho va ensenyar
només a quatre persones
perquè la màgia
ja sabeu
que no es pot revelar.
Home,
si no,
per tota la gràcia.
A més a més,
estem amenaçats
que ens convertiren
conills,
com m'ho reveléssim.
És a dir,
que vau haver de firmar
una mena de contracte,
no?
Sí,
sí,
per això et dic
que el mago Gerard
val la pena anar-lo a veure,
és un gran comunicador,
una bellíssima persona també,
vull dir que és una encantada persona
i ens farà jocs relacionats
amb aquesta visió poètica
de Joan Brossa,
no?
Val la pena,
val la pena.
Jo els recomanaria
que es fessin
amb un programa
de la Tardó Literària
i amb un programa
de la pell del llavi.
Es poden trobar
a diferents llocs
de la ciutat,
també aquí a Tarragona Ràdio,
si passen ja saben
que tenim tota aquesta informació,
programes endemà.
Destaquem alguna cosa
més de les...
Perquè clar,
quants actes deies?
37.
37 no els hem dit
ni els podríem dir,
però és fàcil
que jo em deixi algun
que potser
teniu interès
a destacar,
no?
Bueno,
sí,
podem destacar si vols
que ve el 3,
ve el 3,
em diràs
que és el 3,
el 3 és un performer,
un performer
que fa molts anys
que fa coses,
de Barcelona,
és un pes pesat,
de fet,
del món de la performance
i d'aquesta història
de ser artista
des de dins
i cap a fora
i és un experimentador
del silenci,
el 3.
És a dir,
fa concerts de silenci.
És una experiència
molt xula
perquè amb altres
muntatges
que he fet,
el que he fet
és anar apagant
tots els sorolls
d'un espai
fins que hi ha hagut
un silenci absolut.
Això és magnífic,
eh?
El podrien contractar
a les ciutats
a veure si aconsegueix
amb la màgia de...
És que és una cosa
molt interessant,
de fet,
dit així,
sona una mica estrany,
però si ho sens,
si ho vius,
és una experiència
molt maca, eh?
Jo ho intueixo,
entrar en una habitació
plena de sorolls
de tota mena
d'allò més diversos
i mica en mica
que vagin desapareixent
fins a arribar
al silenci absolut.
Una experiència
difícil de viure, eh?
Sí,
sí, per això mateix
ell treballa amb això.
No podríem viure-la
si no fos...
Quan serà,
aquest...
Doncs mira,
el 3 de novembre.
Clar,
el 3 de novembre
i el lloc?
El lloc serà
el teatre al magatzem
i es farà
dos quarts de deu.
Molt bé.
L'espectacle,
espero que ho hagi de llegir,
es diu
Metàlia Màquina Silentia.
D'acord?
Aleshores,
aquí el que farà
serà tot el contrari,
per això.
Generarà soroll
perquè sapiguem
què és el soroll
i puguem valorar
el que és el silenci.
És a dir,
jugar una miqueta
a l'inrevés.
Per tant,
una experiència
que compartirà
perquè nosaltres
també experimentarem
alhora
aquesta activitat.
Xius,
quantes persones
podeu arribar
a intervenir
a la pell del llavi
que és un col·lectiu
absolutament dinàmic,
canviant,
multitudinari,
heterogeni,
perquè clar,
és com molt permeable,
no?
Entren i surten
els joves,
la majoria són joves,
però d'esperit tots.
Altres no són tan joves
d'edat,
però també prenen part
a la pell del llavi.
Doncs,
la cosa bona
que té la pell del llavi
és precisament
aquesta entrada
i sortida
constant de gent.
De fet,
sempre ens diuen
que sou una associació.
No,
de fet,
sortim de l'Ajuntament
i ens esdevenim
una plataforma estable.
Una miqueta va per aquí.
Per tant,
implicats directament,
de fet,
som un nucli
bastant unit.
Clar,
l'has d'organitzar
tot plegat,
necessita una direcció.
Sí, exacte,
que s'organitza
tot plegat,
però col·laboradors
en tenim prop de 60.
I 60 persones
vol dir 60 persones
arreu,
fins i tot de Catalunya,
m'atreviria a dir,
perquè tenim col·laboradors
de fora de les comarques,
de Barcelona,
tenim una persona a Lleida,
és a dir,
que amb això
intentem,
sobretot,
diversificar
l'oferta
que estem donant
i, a més a més,
alimentar-nos
amb les experiències
dels altres.
De fet,
fa poc
vam coincidir
amb un noi
de Saragossa
que està fent coses
molt interessants
per allà.
És a dir,
que sempre que podem
intentem sortir.
Nosaltres convertirem
tota aquesta creació,
tota aquesta brossa
que han escampat
per la ciutat de Tarragona
la pell del llavi.
Tarragona és plena
de brossa
per culpa d'ells
i de ningú més.
I, a més,
recordem que
tot allò
que convoca
la pell del llavi,
ja sigui al carrer,
ja sigui a diferents locals,
pot agradar,
pot desagradar,
però en cap cas
ens deixin diferents.
Xus,
moltes gràcies,
molta sort
i que sortim molt bé.
Gràcies a tu,
Iolanda.
Gràcies.