Vinga, som-hi, comença, a punt està de començar el partit del Nàstic, Jordi.
Doncs efectivament, perquè estan a punt de sortir,
ara mateix comencen a sortir tots dos equips, Quim.
Surt el Nàstic amb Serrano al capdavant,
amb Senyera al seu braç d'esquerra,
Ruben Pérez completament de blanc darrera,
amb David García, David Cuellar, Carlos Merino,
Cristiano Mar, Lupídio, Antoni Pinilla,
John Pérez Bolo, Diego Torres, Manalet, Ruz,
i Abelo Reibuades.
Apunteu aquesta alineació que és per la història.
La pàgina més gloriosa de la seva història,
aquest 3 de juny del 2006,
a l'estadi del nou Aixapín, aquí a Xerez.
Una gran alegria de poder jugar aquest partit,
una alegria, torno a repetir,
immensa,
de fer història
amb el club que estan.
I acabar-lo coronant com un 11 inicial,
que ha sigut l'equip que ha pujat
al gimnàstic de categoria.
Comença el partit!
Algun tro, bengales, ambient de luxe,
la plaça de la Font, moltíssima expectació
i moltíssima genera, això és impressionant.
gairebé arribar, gairebé, fins a la Font.
La vila de classe de moment al Nàstic,
atenció, Toni Pinilla,
que intenta fer de les seves parlamentes d'esquerra
recolzar bé amb Joan Pérez Bolo,
a qui t'acaba de caure,
li han fet la falta clara a Joan Pérez Bolo.
Luis César s'ho mira amb molta tranquil·litat,
com dèiem, en una punta,
en un extrem de la llotja.
Com a curiositat,
qui té més a prop del Nàstic
és Joan Putau
i el fill petit del president.
Tot continua igual,
el llançament llarg del Xerez!
i Rubén!
Mare de Déu, senyor!
Des d'aquesta situació que estem nosaltres
ho vam mesclar,
jo crec que ells també,
que primer per mi era falta de Diego.
Es queixava el jugador del Xerez
que l'estaves tirant de la samarreta.
Atenció a la pilota per Antoni Pinilla,
cercle central,
molt bé aquí Antoni Pinilla,
a envoltar-se la pilota,
ja buscant a Joan Pérez Bolo,
atenció a la pilota a l'espai,
és bona!
Aquest fora de joc,
només l'ha vist l'assistent i ningú més.
Atenció a la pilota,
que l'està movent David Cuellar
per la banda dreta,
intenta fer la centrada,
la pilota enrere...
Mans, mans, mans, mans, mans...
Sí, a més li fa falta xiular, eh?
Eren mans, no?
Sí, sí que eren mans.
A mi em dono la impressió que sí.
Home!
Tere, no hem vist la repetició,
no, per David Cuellar?
No n'hem vist.
Mans, mans, mans...
Lupídeo intenta controlar,
l'aturat amb el pin a baix al terra,
atenció a Lupídeo,
que ha posat la directa,
i intenta buscar,
uf, quina entrada pel darrere,
sobre Joan Pérez Bolo.
I vaja a la plaça,
no sé si hi ha les 10.000 persones
que s'havien anunciat,
però 6.000 o 7.000
hi són de ben segur.
Hi ha un ambientat,
hi ha moltíssimes banderes,
hi ha moltíssimes samarretes,
càntics de tota mena,
i vaja, aquí l'únic que s'espera,
l'únic que falta,
és el gol del Nàstic.
Ara, Antonio.
Atenció, perdó,
la jugada d'Antoni Pinilla.
Atenció a la frontal,
l'Antoni Pinilla,
la pilota per Diego Torres,
a la tensió, el xuta a Diego,
Tete!
La situació claríssima de gol.
Era el gol, eh?
Sí, sí.
Era el gol, eh?
Sí, sí.
Sí, senyor,
era el gol, aquest.
Diego Torres ha fet
el que hauria de fer, eh?
Girar, girar.
Tirar la primera i tirar.
La gent del Nàstic crida a primera,
encara que no se'l senti gaire,
però ara sí crida a primera.
Atenció a la pilota,
que la posarà Rubén,
serà la darrera jugada
d'aquesta primera meitat.
Estem pràcticament
al minut 46,
llançament,
Arques Piqueras,
que es mira el rellotge,
final de la primera meitat.
Sí, sabíem que no era fàcil,
però està costant,
però bueno,
intentem aguantar un poc més,
intentem saber si Diego Torres
té una gomola que ha tingut
i la podem meter.
Hemos tenido una oportunidad de Diego
que si la llega a meter,
creo que el partido
casi está finiquitado.
La plaça de la Fona
està plena, plena,
de gom a gom
i continua arribant gent.
Tornem a Chapin.
Acaba d'arrencar ara mateix
la segona meitat.
Catana,
abans de començar la primera meitat.
Ja, ja, ja, ja.
La jugada per la banda esquerra
del Xerez,
al pal!
El xut!
Crec que era de Decoz
i la pilota al pal,
no, de Mendoza,
de Mendoza.
La pilota per Abel Boades,
per Àngel Morales,
Arrasa Kekpoki.
Atenció que controla,
també hi ha posat Diego Torres.
L'acaba traient,
assenyala fora de joc.
Arrasa Kekpoki.
Estem al 25 ara mateix
de la segona meitat
a 20 minuts de la glòria
perquè el Nàstic ja és.
De moment,
matemàticament
i esperem que així també
al final del partit
equip de primera divisió,
25 de la segona,
Chapin,
Xerez 0,
Nàstic 0.
Escolta,
de tots els missatges
que ens arribaran durant la nit,
ja m'han arribat un, eh?
Hi ha un que ja ens felicita
per ser equip de primera,
tot i que encara faltin 20 minuts.
Ens fa una jugada
que el deixa clavat,
se'n va corrent
i després fa una centrada.
De la poca aquest
és una caixa de sorpreses, eh?
Però no veig de quina manera.
Jo crec que és una caixa coet.
Sí.
Perquè hi ha molts nervis
i hi ha molta emoció continguda.
A la mínima criden,
a la mínima salten,
a la mínima ballen,
a la mínima fan una de les seves banderes,
les seves bufandes.
Falta només que passin els minuts
perquè el Nàstic és a punt a punt
de ser equip de primera.
Cada vegada més apropet,
la primera divisió.
Em veia cantant el gol de la 100, Jordi.
Ho he passat fatal.
Vinga, va, que la falta és bona.
Va, va, va, va.
Atenció, David Cuellar,
que la tocarà amb la cama a dreta.
És el moment de la glòria.
Són els darrers 15 minuts de partit.
Atenció, Jerez,
que traurà aquesta falta
a l'esquerra
de la porteria de Rubén Pérez.
El llançament, Rubén!
Que gran que és Rubén Pérez, de veritat.
Que hi fa a la graderia.
Atenció, Diego.
Atenció, a la contra.
La pilota bona per Rosaki Pocchi.
Atenció, Rosaki Pocchi.
Deixarà la pilota Rosaki Pocchi.
Ha demanat-li tranquil·litat a Bell,
que està una mica neguitós,
també, per aquesta jugada.
El pau des de la Xina,
des de Tianjin,
recordant que allí
són les dues del matí.
Hòstia, jo, de veritat.
I escoltant el partit, eh?
Que em teniu...
Jo i jo, de veritat,
jo, de veritat.
Estic al·lucinat, eh?
Estic al·lucinat.
Que Tarragona pot tornar
a ser de primera.
Els banderills de corna
per anar a matar el temps.
Ens n'anem fins al 93
per celebrar la sense primera.
Corre el Cabejà
a la plaça de la Font.
Diga-li a Luis César
que ja està, home.
Luis, tranquil·lo,
que esto ja està.
Final, final, final, final, final, final.
Ja som a primera.
Ja som a primera.
59 anys després,
celebrem un ascens.
Ja està.
Els paraders,
els cuanetes,
els Camilo Roig,
ja tenen anells.
El Nasti,
que és de primera.
Tothom està plorant a la lloc
que,
mentre els jugadors
s'ho celebren
amb l'afició.
Torrenquim,
com estan els jugadors?
Plurant, Jordi.
Vamos a hacer mi primera, tío.
Tova por tu Tarragona
y por tu l'afilió
que ha estado
de un principio con nosotros.
Esto va por vosotros,
por vosotros va.
Ja l'hemos conseguido,
ha costado.
Son muchas jornadas,
pero la verdad
es que merece la pena
mirar a esta gente.
Mientras que te salga arriba,
la verdad es que es un gozo.
Ascolt, ascolt.
Hombre,
porque la emoción
es muy grande.
Yo estoy en el trabajo
de todo un año,
todo un esfuerzo
y lo que quiero
es que se acabe
cuanto antes, ¿no?
Y hoy es el día
más importante
de mi vida deportivamente.
Ahora nada,
ahora que la gente
disfrute con venir aquí,
la gente de Tarragona
que también disfrute
y, bueno,
sobre todo para el equipo
que habrá que hemos hecho
la temporada
y con mensurable.
que no es un somni,
es una realidad.
Som de primera,
visca el Nástic,
visca Tarragona,
somos los mejores.
El Nástic se ha metido
en primera división.
¿Cuál ha sido la clave
para conseguir esto?
Muy contentos
y muy orgullosos
de haber conseguido
lo que hemos conseguido.
Esto es muy grande, ¿eh?
Sí, yo creo que
para todos nosotros
es lo más importante
que podíamos conseguir este año, ¿no?
La imatge és espectacular, Jordi.
José Sicar,
que no s'augmenta
les llàgrimes,
se'n va plorant
cap al túnel.
Espera,
que el vull felicitar, ¿eh?
Espera que el vull agafar, ¿eh?
Josep, felicitats, tio.
Moltes gràcies.
Com estàs?
Molt content,
molt emocionat
i, bueno,
satisfet de veure tanta gent,
de veure aquesta gent.
A primera!
Sí, sí!
Sí!
Chavales, sí!
De primera!
De primera somos!
Som de primera!
Gràcies, Fiona!
Som de primera!
S'ha acabat,
s'ha acabat el somni,
això és una realitat.
Doncs les paraules
de Josep Maria Andreu
s'ha acabat el somni,
això ja és una realitat,
el Nàstic ja és de primera!