Doctora Freixas, bon dia.
Bon dia.
Senyor Touls, bon dia.
Hola, bon dia.
Què podem explicar d'entrada d'aquest congrés
que tindrà lloc, de fet, el proper mes de novembre,
el dia 16 i 17, al voltant d'aquesta segona edició?
Imaginem-nos que haver-ne fet una anteriorment
amb certa consolidació, tot i ser la primera,
perquè ara tindrà un nombre important d'assistents,
150 persones.
Què podem explicar per a qui es planteixin
de vindre a aquesta segona edició?
Bé, una mica la idea és de refundir més
els treballs que es van començar l'any passat,
treballs que, bàsicament, van orientats a la intervenció
i a l'avaluació de la salut ocupacional
des d'una perspectiva sempre de la qualitat de vida laboral.
Ens interessa, sobretot, potenciar aquesta visió positiva
de les intervencions psicològiques
per millorar o per potenciar la millora de la qualitat de vida.
Per què hi ha tant d'alarmisme,
especialment a través dels mitjans de comunicació,
sobre aquestes qüestions que tretaran al Congrés aquests dies?
Creuen que es fa excessiu alarmisme sobre aquestes qüestions?
Bé, en tot cas, hem de fer l'antídoto contra l'alarmisme
i és donar la informació el més real possible.
Per tant, aquest és un dels objectius del Congrés
en què la finalitat és poder aplegar les últimes...
Primer, intentar explicar la realitat des d'un paradigma
que ens ajudi a entendre el que està passant.
Per això hem convidat persones que fa temps que estan dedicades
perquè ens ho expliquin des d'un marc teòric per poder-ho entendre.
Però, a banda de la tema teòric, també volem introduir els professionals
que fa temps que s'estan dedicant i que estan investigant aspectes concrets.
El gran paraigües és teòric, però és un univers molt ampli,
per tant, anem a buscar professionals que estan investigant puntualment elements.
I després també volem, és un repte per aquest Congrés
i per les persones que estem al darrere,
que aquí puguin intervenir persones que estan intentant trobar solucions
per intervenir i per prevenir totes aquestes patologies.
Per tant, l'alarmisme mediàtic és un alarmisme,
que això passa de moda, ara toca això,
en un altre moment va tocar una altra cosa,
però nosaltres, com a persones professionals
i que han fet aquella decisió de treballar per aquest tema,
volem aportar tot el més proper a la realitat,
per ajudar a separar el que és un alarmisme
de la realitat que no la podem opiar
i que hem de mirar de millorar.
Es posarà en comú el coneixement, en aquest cas universitari,
no només des de la perspectiva d'experts,
de fet hi haurà ponències de dos dels màxims experts en la matèria,
no només d'experts d'aquí, de l'estat espanyol,
sinó també d'altres universitats d'Iberoamèrica
i també d'alguns països a nivell d'Europa.
Sí, l'interès és obrir al màxim la participació
i també per veure que no és només una problemàtica
que afecta específicament el nostre sistema social europeu,
sinó que és una problemàtica que és viscuda
a nivell de tots els sistemes organitzatius d'àmbit
que podem dir mundial no necessàriament és un problema particular.
Llavors, també a vegades consola molt veure que altres països,
altres estats i altres cultures totalment diferents
tenen estratègies d'intervenció.
Llavors, una mica és fer l'apropament mitjançant aquestes comunicacions
que ens arribaran del que s'està fent en altres àmbits
i això cada vegada més en un món globalitzat
jo crec que val la pena compartir aquest tipus d'informació.
En aquest congrés també es parlarà i força
de com avaluar, per exemple, la síndrome d'estat cremat,
el burnout, el moving, el bullying...
Com avaluar-ho també és important, no?
Perquè suposo que aquí, en fi, n'hi ha molta cosa d'inc ara, no?
Sí, com dèiem, es tracta de conèixer la realitat.
Per tant, primer per conèixer-la hem d'avaluar
el nivell d'impacte i el nivell de simptomatologia,
per altra banda, per poder intervenir.
Sempre, l'any passat va tenir un...
L'element prioritari era l'organització,
buscar una organització sana.
Si anem estirant el fil, veiem que per trobar una organització sana
el que necessitem són persones sanes.
aquí és on tenim el nucli d'intervenció,
que, evidentment, es pot fer una intervenció a nivell organitzacional,
però també hem d'anar estirant cap a l'essència
del per què hi ha organitzacions que estan malaltes.
Potser és perquè hi ha persones que,
perquè no tenen els recursos, no tenen la formació,
no tenen les estratègies,
acaben estant malaltes elles i això es contamina.
Per tant, li volem donar aquest pes específic
a tractar la persona.
La persona, que si la persona la tenim en bon estat de salut,
si és el directiu, tindrem una empresa
que, en principi, tindrem un percentatge gran d'èxit.
Però si aquesta persona la tenim de coordinador,
doncs aquell grup humà també probablement donarà el millor que té.
Per tant, de persones sanes anem a garantir
que la gestió produeixi, previngui
i que aporti resultats positius per a tots.
Vostè, abans, doctor Tous, ha fet referència,
ha posat un exemple que em sembla molt significatiu.
Quan algú va al metge i té mal de cap, espera l'aspirina.
És a dir, que, en aquest sentit, també,
amb aquestes malalties, no sé si dir-les malalties,
suposo que, entre cometes, no?
Però, en qualsevol cas, també s'abordarà al llarg del Congrés
de què fer, no?
Com actuar davant d'una persona que pateix el moving,
el burnout, la síndrome que està cremat?
Curiosament, l'aspirina que comentàvem
no és un remei o una solució per tot.
És a dir, a nivell de factors psicosocials,
encara no hem trobat l'analgèsic suficient
per arribar a tot.
Però sí que és curiós que hi ha petites experiències
i per això volem apropar a aquest Congrés aquestes petites experiències,
a vegades, en un nivell molt micro,
de petites intervencions que hagin fet en una escola
o en una empresa,
que això, a vegades, val la pena conèixer-ho,
perquè, normalment, la gent es pregunteja
quan és una intervenció gairebé quirúrgica
per salvar el mal de cap.
Doncs és una miqueta la situació que ens trobem avui en dia.
Sembla que per haver d'intervenir en alguna problemàtica psicosocial
dins d'una organització,
s'hagi de posar l'organització,
les persones potes a l'aire,
remenar tot i, al final,
concloure que realment està molt malament.
No, no, perdona,
a vegades s'ha d'anar molt en compte
perquè qualsevol canvi afecta a nivell global.
És a dir, qualsevol individu
que planteja una conducta normal
o que planteja una conducta d'un rendiment més baix,
no necessàriament,
vol dir que estigui reflectint un comportament
o una relació amb un comportament laboral patològic.
Podem veure altres elements aquí.
I llavors, una mica, la idea és que
s'està buscant aquesta aspirina,
però en el temps que se'ns està
fent aquesta recerca per l'aspirina,
estem perdent també molt temps
i estem patint també molt mal de cap.
Creuen que són moltes o poques les empreses
que apliquen mesures correctores.
Bé, jo crec que tothom fa el que pot.
En principi, això no ho podem negar.
El que passa és que de vegades
les demandes són moltes,
el temps és poc,
les expectatives no s'ajusten
i, per tant,
la persona ha de gestionar
el que avui podríem dir la incertesa.
gestionar la incertesa vol dir de vegades
no poder garantir el 100% d'èxit
i això s'ha d'assumir,
però sí que hem d'anar buscant
que com més elements puguem controlar,
puguem estar preparats,
la comunicació és importantíssima,
l'empresa,
amb qualsevol organització,
la comunicació que sigui efectiva,
no la comunicació per perdre temps,
els objectius clars,
si s'han de canviar,
s'ha de veure que es canvia,
quan canvien...
Per tant, tota aquesta informació
que ajuda que cada persona
amb el seu potencial
vagi, se vagi equilibrant,
això s'ha de tenir present
perquè el repte és gran,
però hem de donar tota la facilitat
perquè la persona pugui assumir els reptes.
I inclús també permetes no ser perfecta.
Però poques o moltes empreses?
Vostè què creu?
Bé, el tema de moltes o poques
no ho podem dir.
Jo crec que s'està avançant.
S'està avançant perquè això,
jo crec que l'empresa
no passa d'un conjunt a l'altre
d'avui per demà.
Les empreses estan fent una evolució,
com totes les organitzacions,
de vegades perquè s'hi creu
en la persona,
de vegades perquè no hi ha altre remei.
El millor és,
i el nostre missatge vol dir
que hem de començar per les persones,
les hem de prevenir
abans que tinguem el caos.
Però bé, si hem arribat al caos,
també hem de saber
que hi ha possibilitat de sortir-ne.
I tot això és possible.
Li fareu la pregunta d'una altra manera.
Creu que els empresaris
són prou conscients
que el teixit de treballadors
que tenen una empresa,
com més vestiguin a nivell psicològic,
més rendiment tindrà aquella empresa,
més bon producte traurà al carrer?
Cada vegada més.
Evidentment,
els criteris economicistes
del rendiment del treball
ens porten a una idea
que unes relacions laborals sanes,
una qualitat de vida
de les persones
i una mínima salubilitat
en les condicions de treball
porten a una major satisfacció
de la persona al treball
i, evidentment,
amb un major rendiment.
Les empreses que s'estan orientant
més cap als serveis,
evidentment,
això ja fa anys que ho han descobert,
és a dir,
han descobert
que un dels elements bàsics
és tindre bons recursos
i l'entenir moltes vegades
o conservar
i millorar aquests recursos.
Evidentment,
les empreses que tracten
amb persones
això cada vegada
s'ho estan plantejant
com un element més,
en tant en quant,
que no hi ha absentisme
i en tant en quant
que el producte que fas és millor.
Però també amb les empreses
que s'estan dedicant
a fabricar producte.
Un dels exemples que tindrem
és una empresa
que es dedica precisament
a un sector
crític en aquests moments
com pot ser
o incert en aquests moments
com és el sector
de l'automoció
amb globalització
i amb anar a altres llocs.
I hi ha aquesta sensibilitat
que realment
el que podem ofertar
a nivell
de tindre
una qualitat de vida
i que aquesta qualitat de vida
sigui valorada
positivament
per part del treballador
és un element
molt més competitiu
que saber fabricar
molt, molt i barat.
Qui són els professors
Gil Montes
i García Villamissà?
El professor Gil Montes
és un expert
en Barnaut.
Ella ha dedicat
sempre
la seva recerca
en aquest fenomen,
en aquest síndrome
del Barnaut.
Ella ha fet
tot el que és
el procés
de validació
d'una sèrie
d'instruments,
d'una sèrie
d'escales
aplicats a diferents
professions,
bàsicament en professions
d'aquestes que anomenem
de risc,
de més risc
en tant en quant
es fonamenta
el seu treball
amb el tracte
amb persones
i evidentment
amb moltes publicacions
i amb un treball
sempre científic,
sempre rigorós
i sempre objectiu.
Es parlarà
fonamentalment
i de fet
estem parlant
fonamentalment
del món sociolaboral
però també
en aquest segon congrés
sobre pedagogies
derivades de l'estrès
es parlarà
de l'àmbit educatiu
i de fet
comentava amb vostès
que hi ha diferents àmbits
on hi ha més prevalència
de poder patir
algun d'aquestes síndroves
el mòving,
el burnout,
el bullying.
Sí,
totes les persones
que es dediquen
al tracte directe
amb persones,
el tema de serveis,
són els que
fa més temps
ja es va diagnosticar
aquestes patologies
perquè la relació,
un dels punts
on
és causa
de producció
d'estrès,
de burnout,
de mòving,
és la relació
de les persones.
Per tant,
en aquelles empreses
que la relació
personal
és la base
de tot
l'entramat
de l'empresa
és on han sortit
fa més temps
aquesta
sintomatologia.
Dintre dels col·lectius,
aquestes han estat
els primers
però no són els únics.
Avui en dia,
en altres empreses
on aquest contacte
no és tan fort,
també hi és
perquè la comunicació humana
és la comunicació
que està en qualsevol
empresa
amb menys o menys
intensitat.
Per tant,
una de les bondats
d'aquest congrés
també serà
que els col·lectius
seran múltiples
on es veuran
les experiències.
Hi haurà
col·lectius
del professorat,
també hi haurà
el col·lectiu
probablement
d'infermeria,
s'estan buscant,
una cosa
que volem
deixar
damunt de la taula
és que és un problema
que està
en tot arreu,
amb diferent intensitat
però que tots els col·lectius
la pateixen
i per tant
és un moment
en què
a diferents col·lectius
s'ha de començar
a veure
quines són les causes
perquè evidentment
cada col·lectiu
té les seves causes
però els resultats
de burnout,
de moving,
d'estrès
apareixen
en tots els col·lectius.
És per aquesta raó
que es faran
a diferents taulors
dones
en la participació
de diferents sectors
que així seran representats,
hi haurà
aquestes dues conferències
les que fem referència
al començament,
això al matí,
però també hi haurà
tallers específics
per exemple
d'aspectes ergonòmics
o d'altres temàtiques
importants
a l'hora
d'aplicar-les
davant d'aquestes situacions.
El mecanisme bàsic
del Congrés
és evidentment
que la persona
que assisteixi
no vingui únicament
com un espectador
sinó que s'endugui informació
i que s'endugui
una informació útil
d'aquí ve la idea
de plantejar
més que conferències
tallers pràctics.
Abans de fer referència
al professor Gil Montes
de la Universitat de València
però ens queda parlar
també del professor
García Villamissa.
Qui és?
El doctor García Villamissar
és molt conegut
en els nostres endrets.
Va ser professor
d'aquí de la Universitat
Rubí i Virgili
però en aquest moment
està a la Complotència
i està des de fa molts anys
treballant
amb tot el tema
de les malalties psicosocials
psicosocials
a les tres concretament.
Ell és especialista
en la personalitat
i com a especialista
ve a donar suport
en aquest enfocament
que se li vol donar
en el Congrés
de parlar de la persona
veure la potencialitat
de les persones
veure les limitacions
de les persones
i que si podem
entrar
en fer
que la persona
doni el millor
de si mateix
perquè coneix
les seves febleses
donar
tenir persones
amb situació òptima
per poder abordar
qualsevol repte
a nivell laboral
i a nivell personal.
Són els professionals
que seran
en aquest segon
Congrés
sobre patologies
derivades
de les tres.
Se tindrà lloc
del 16 al 17 de novembre.
Estem parlant
d'aquest any
i si volen assistir
ja saben
que podem fer-ho.
Aniràm informant
més endavant
i també recordar
que és important
que hi ha
crèdits lliures
pels estudiants
de la Universitat
Rovira i Brigil
que per tant
també si ens escolten
ens poden assistir
a aquest segon
Congrés
sobre patologies
que té el suport
de l'àrea
de promoció econòmica
de promocistes
i el Glendí
de Ciutat
de l'Ajuntament
de Tarragona.
Doctora Freixas
moltes gràcies.
Gràcies a vostès.
Doctor Tous
gràcies.
A vosaltres.