Ahir fèiem referència a alguns dels actes previstos
en el marc dels actes de celebració de la Diada Nacional de Catalunya
d'aquest 11 de setembre, que se celebra aquest dilluns.
Ahir parlàvem, per exemple, amb en Roger Mas,
amb aquest cantautor que presentarà al Metropol el Mística Domèstica.
També vam parlar amb els responsables de l'orquestra Camerata XXI.
I avui volem fer-nos en ressò d'una altra activitat.
Es tracta, en concret, del concert de la Cople,
la principal de Tarragona.
En aquesta ocasió, la cita és demà a la nit a la Torre Minerva.
Som en disposició de poder conversar telefònicament amb en Jordi Grau,
el president del Casal Terrení.
Senyor Grau, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Com es presenta el concert de demà a la nit?
Doncs, bé, es presenta amb molta il·lusió,
amb ganes que les coses vagin bé.
Allà a la Torre Minerva, el marc és impressionant,
ja han fet un altre fa dos anys allí,
i realment crec que pot quedar molt bé.
Això li anava a comentar, vostès segurament estan acostumats a tocar
en moltíssims llocs, segurament en llocs força insòlits,
però aquest marc de la Torre Minerva és especialment suggestiu, no?
Sí, bé, jo les cobres les he vist tocar en llocs que sembla que sigui mentida que es pugui fer.
Ara en podem parlar, fins i tot.
Però, doncs, vull dir, allà a la Torre Minerva,
bueno, les muralles en si, tot el passeig arqueològic, vull dir, és excepcional, no?
Hem fet alguna vegada i sentit algun concert allà a l'estàtua d'August,
però doncs allà a la Torre Minerva crec que, a més a més, fa un raconet,
o sigui, creem bastant recollidets d'allí i la gent i la Cobler, doncs, pot realment tocar
i pot fer una bona audició, vaja.
A més, a més, el programa, dintre de tot, està dividit en dues parts.
La primera són totes sardanes,
inclús tenim l'estrena d'una sardana, una nova sardana del mestre Tomàs Gili Membrado.
Un home especialment productiu.
Sí, bé, amb 91 anys que té ja, se'n va cap als 92 i porta mil i escaig de sardanes.
I continua incombustible, eh?
Sí, sí, sí, sí, perquè, a més a més, jo l'última estrena que li vaig sentir a ell
va ser a l'Enmella de Mar, el dia 5 d'agost,
i realment, vull dir, va ser una sardana dedicada a un recent nascut,
bé, un recent nascut ja té punyersos, però és el net del Manel Alarcón,
de tots els solidaristes coneguts,
i realment és una sardana que val la pena.
Hi ha una cosa a comentar d'aquest bon home,
que és per cridar molt l'atenció,
perquè ho té que fer tot de cap.
No pot tocar el piano, perquè té les mans, doncs, malament.
Llavors, ell ho fa tot de cap.
Escriu, després fa les partissales per cada un dels instruments,
o sigui, vull dir, no té cap ajuda d'allò de dir,
me'n vaig al piano i sé...
Fins que no la toca la cobla, ell no l'ha sentit.
O sigui, ho té dintre el seu cap, però no ha sentit la sardana en si.
Això crec que als 72 anys, vull dir, és tindre un cap bastant clar.
És un autèntic personatge,
i vaja, un dels grans personatges,
és un dels grans noms que hi ha actualment en el nom de la sardana a Catalunya.
L'any passat se li va dur a terme per part de l'Ajuntament un homenatge,
segurament vostè se'n recordarà, i vaja, un homenatge merescut al Teatre Metropol.
Sí, va ser realment...
Bé, la cosa vindrà en què, doncs, el casal,
amb el sentit que va ser el compositor de Tarragona Ciutat Pobilla.
Amb aquesta sardana, vull dir, realment es va donar a conèixer tot arreu.
És la sardana del pobillatge que tothom creu que és el millor que s'ha fet.
I a partir d'aquí, doncs, Tarragona amb ella ha tingut molta relació,
a part que és d'Horta de Sant Joan, vull dir, és de les nostres terres també, no?
Llavors, Tarragona i el casal hem tingut molta relació amb ells,
en aquests moments dedicades a Tarragona 20 i no sé quantes sardanes,
i en tenim ja una preparada nova per estrenar,
que l'estrenarem el 25 de febrer,
amb motiu del 50 aniversari del casal de Tarragona.
És una sardana que ja fa dos anys que la tenim guardada,
perquè, doncs, li vaig demanar a ell que me la fes,
i m'ha dit que sí, que me la va fer,
i ell se'n recorda que la té guardada i m'ho recorda cada dos per tres.
L'estrenarem aquell dia, i no pateixi que el dia 25 de febrer,
amb el 50 aniversari, la Cóbola, la principal de l'abisbal, l'hi estrenarà.
Ho està apuntat a la gent.
Hem parlat durant uns minuts d'aquesta figura d'en Tomàs Gilmembrador,
però ens han quedat pendents diferents històries, diferents qüestions.
Abans, vostè insinuava que les cobles,
vostè l'ha vist tocar en els llocs més inhòspits.
No sé si ens en pot fer cinc cèntims.
Sí, bé, les cobles han tocat dalt de muntanyes,
amb cims, han tocat en penyes segats,
han tocat dintre de caves de xampany,
o de cava, en aquest cas més nostre, de xampany.
Vull dir, les cobles estan tocant per tot arreu.
I avui, per molt que diem de la sardana,
i que si la sardana ha quedat obsoleta,
que la sardana avui està més viva que mai,
culturalment és realment una força
que és molt difícil que se pugui apagar.
El que passa és que la sardana,
ja des de fa temps,
té el problema dels balladors de plaça.
En quin sentit?
Que no hi anem a ballar sardanes.
Sí, si hi trobem, n'hi ballarem.
Però diumenge hi ha una edició de sardanes a Tarragona.
No hi anem expressament a ballar sardanes,
com anys enrere ho havíem fet.
Llavors, les ballades de sardanes,
sembla que la cosa es vagi tirant enrere.
I no és així, eh?
Vull dir, penseu que la sardana,
els números que jo he vist del moviment de sardanista,
és que l'any mou més d'un milió i mig de persones.
Una quantitat de persones realment ingents.
Però sí que és veritat que últimament
es té aquesta percepció, no?
Doncs que està, no diguem en decadència,
perquè és una paraula molt violenta,
però sí que té la sensació, des de fora,
la gent que no està vinculada directament
al món de la sardana,
que és una activitat que ha iniciat un procés de recessió.
No, a veure, aquí jo crec que hi ha una cosa
que hi estic lluitant des de fa temps,
i és precisament amb els mitjans de comunicació.
A veure, jo cada setmana agafo els diaris,
amb llums, no?
I el primer que veig són les fotografies dels castells
que s'han fet el dia abans,
i amb molt de gust, perquè m'agraden molt,
i disfruto bé els castells, eh?
Però no veig que hi hagi,
d'un concurs de sardanes,
a dir, hi ha hagut aquesta classificació.
Per què?
Perquè els castells mouen més gent.
No, veurem el dia 17,
que tenim el concurs de sardanes a Tarragona,
i veurem la plaça Corsini de gom a gom,
i la gent tenen puntetes per veure ballar les colles.
Aleshores, senyors,
per què no podem fer això?
Per què Televisió de Catalunya
no emet un programa,
realment, de la nostra primera dansa?
Vosaltres ja des de molt sardanistes s'alluiten molt,
perquè la sardanes tingui la difusió
que creuen que es mereixen els mitjans públics,
a Televisió de Catalunya i a Catalunya Ràdio.
Exacte, Catalunya Ràdio
fa un programa a les 9 del dematí del dissabte,
el passa a les 8,
i sense dir res més,
ho passa a les 7 del dematí.
A mi que em perdonin,
però a veure,
qui s'aixecarà a les 7 del dematí
per escoltar un programa de ràdio dedicat?
No a la sardanes,
a la sardanes,
als castells, al 100 o el que sigui.
És incomprensible que això passi a casa nostra,
però és així.
Bé, anem a parlar del concert.
Anem a parlar del concert, sí, sí.
Bueno, deixa'ns recordar que aquesta casa
sí que dedica un programa a la sardanes,
l'un, dos i seguit,
amb els amics, amb l'Àngel López,
el programa més veterà d'aquesta casa, per cert.
Sí, sí, sí, no, no,
a més a més, l'Àngel també és membre
de la Junta del Casal Targoní,
amb ell també hi tenim molta amistat,
molta relació, vull dir,
això, a veure, no...
m'hi refereixo,
o sigui, quan jo parlo d'això,
m'hi parlo en general,
el per què tenim que tindre la sardanes raconada,
d'aquesta manera,
per als mitjans de comunicació.
Vull dir,
a veure,
aquí a Tarragona,
a Barcelona, a Girona,
vindrà l'Orquestra Sinfònica X,
molt bé,
i se li donarà,
se li posarà una pàgina al diari,
amb una gran fotografia,
i que ha vingut...
i ens gastarem 4, 5, 6, 7 milions de pessetes
perquè vingui aquella orquestra.
No ens podem gastar 500.000 pessetes
a que vingui una cobla a Tarragona
i ens faci un concert que serà tan o més digne
que el que ens pugui fer aquella orquestra.
L'orquestra aquella,
complirem el Camp de Mar,
vindrà la cobla tan o més digna,
i serem la meitat del Camp de Mar.
Per què això, a casa nostra?
Perquè el que tenim no li donem importància.
Sí, sí, és un debat que continua obert,
però en qualsevol cas,
ara vostè i jo segurament no ho podem entendre.
Parlem del concert de demà la nit,
perquè ens havia quedat pendent
parlar del programa.
Havies inventat aquesta primera part
dedicada fonamentalment a la Sardana,
amb l'estrena d'aquesta nova composició
d'en Tomàs Gilmen Brador.
Què més ens han preparat?
Sí, bueno,
la composició aquesta d'en Gil,
i després la segona part
serà una miqueta més alegre per la gent,
diguem-ho així mateix,
poder, o no sé si és la paraula,
però serà, diguéssim,
sentirem rigodons, balsos,
balsos jotes, pas dobles,
tots tocat per cobla.
O sigui, que podrem veure que realment
la cobla no és senzillament
la cobla de Sardanes.
De exemple, possiblement això no ho té prou,
clar, associa,
i aquesta associació directament,
mira, la tenora de la Sardana.
i la para de comptar, no?,
i aquests instruments, doncs,
tenen molta més capacitat
i són peces que ara algú pot imaginar-se'n,
un bals versionat per una cobla.
Mare de Déu, senyor, quina desgràcia.
No s'ho pensin pas.
Doncs no, no s'ho pensin pas,
és meravellós.
Jo he ballat balsos,
he ballat passotobles tocats per la cobla,
tocats per cobla,
i realment vull dir, si avui una d'aquestes cobles,
o sigui, les grans cobles o grans orquestres,
com pot ser Montgrins,
com pot ser Bisbal,
o pot ser Salvatana,
vull dir, fan servir lògicament els instruments d'orquestra,
però podrien fer servir molt bé
els instruments de la cobla,
la tenora, el titla, el flaviol,
per poder donar,
per poder fer el ball de la festa major
sense cap problema.
Llavors crec que és una cosa
que realment al públic li agradarà
en el sentit que descobrirà
una altra cosa,
una altra música de cobla,
que no és sentit llament la sardana.
Per cert, suposo que demà
invitació per a tots aquests qui vulguin,
puguin no només gaudir del concert,
sinó ballar, participar-ne activament.
Bé, a veure, allà dalt...
Home, l'escenari no té gaire espai,
però veig.
L'escenari no d'allò tot.
Si algú els vol arrencar,
ballar un pas doble
o ballar un bals,
vull dir, sense cap problema
ho poder fer
i realment veurà
que la cobla, doncs,
serveix també per totes aquestes coses,
no només,
com deia, per la sardana.
Recordis l'hora,
concertes amb la nit
a les muralles de la Torre Minerva,
l'hora exacte de l'espectacle?
A les 10 de la nit.
Perfecte.
L'hora exacte,
seran les 10 de vespre,
en un principi vam tindre una miqueta
de batibullar amb l'horari,
perquè vam quedar amb una hora,
després anàvem d'un entra
i al final no.
Al final, doncs,
s'ha arreglat tot,
a les 10 de la nit.
En cas de pluja,
i això no s'ha dit gaire,
però valia pena que ho sabéssim tots,
en cas de pluja
se celebraria el concert
a la Casa Canals.
Perfecte.
Al carrer Granada,
al cor de la part alta.
Exacte,
perquè realment
qui patrocina demà el concert
és el Museu d'Història de Tarragona,
és de la Regidoria de Patrimoni,
i si m'ho permeteu,
voldria donar públicament
les gràcies
a la Maria Mercè Martorell
pel gran esforç
que està fent
la Regidoria de Patrimoni
amb aquests concerts.
Ja diem
que en guany
és el tercer
i la promesa
que va fer
la Maria Mercè Martorell
va ser que
mentre ella fos
regidora de Patrimoni
la Cobra
cada any
feria un concert
a les muralles
i realment
ho està complint.
Així que,
amb la Maria Mercè,
gràcies.
Queda fet aquest reconeixement.
Senyor Jordi Grau,
president del Casal Tarragoni,
gràcies de nou
per atendre'ns
durant uns minuts
i esperem que el concert
de demà a la nit
sigui tot un èxit.
Això esperem
i moltes gràcies a vosaltres.
A vostè,
a rebeure,
molt bon dia.
Déu, bon dia, Déu.