Hola, em dic Raquel i sóc una de les 50 participants
que anem als Jocs Joganits Europeus de Ciutats de Germanades,
que és Fasiena, i jo, per exemple, participaré en el tenis,
però van tots els esports com el judo, el bàsquet, el vòlei i molts més esports.
Llavors marxem avui, divendres, i tornarem el dilluns,
i estarem quatre dies allà, que el dissabte és quan competirem
i el diumenge ens donaran els premis o el que ens hagin de donar
i per la nit farem una festa i dir-nos ja tornarem.
La Raquel Sonyer és, com ens explicava, només una d'aquesta cinquantena de joves
que partiran cap a Itàlia, també hi ha el Marc Bertran,
però hi ha una altra disciplina diferent a la Raquel,
que ella participa en formalitat en tenis, el Marc, en un altre esport.
Marc, bon dia.
Bon dia.
Què aniràs a fer a Itàlia?
Jo vaig en esport d'atletisme i faré salt d'alçada
i m'assembla que docents o cent, depèn del que digui l'entrenador
i els altres companys.
És molt competitiu, hi ha gent molt preparada?
Home, suposo que sí, perquè no és només a nivell de Catalunya,
sinó que és d'Europa, són quatre o cinc ciutats germanades,
però suposo que ni bé ni n'hi haurà.
Espero que sí, vamos.
Porteu molt temps a preparar amb vos?
Home, jo no gaire, perquè surto d'una lesió
i he estat dos, tres entrenaments només,
però sí, sí, perquè això s'afronta a mi il·lusió,
perquè fa ganes marxar a fer uns campionats fora d'Espanya.
A banda de la part purament esportiva, també hi ha una altra part
que és el poder conèixer persones d'altres ciutats, del món,
això també és important, no?, aquesta part de convivència,
que suposo que després es manté en aquests lligams, no?,
amb aquestes persones.
Home, sí, depèn de qui ho facis i amb quines relació t'hi portis,
llavors li dones mòbils i correus i segueixes escrivint-te.
Però sí, sí, segur que serà molt divertit,
jo ja hi vaig anar fa dos anys i hi vaig conèixer un munt de gent,
a més d'aquí Tarragona, que seguim quedant i tal,
amb gent de les altres ciutats,
que si ja comences bé hi ha una bona relació.
On va ser fa dos anys?
A Alemanya, a Wessler.
I què tal, la ciutat millor que Tarragona?
Home, era més petita,
a les cases n'hi havia cases que n'estaven tortes i tal,
però bueno, estava molt bé.
Jo preferia ser Tarragona,
és com una ciutat petita, un poble gran.
Lídia Gómez és de les primeres,
de fet, la primera de l'estat espanyol en tir amb martell.
Lídia, què tal?
Doncs molt bé, molt contenta d'estar aquí.
És conscient que hi ha moltes esperances posades amb tu?
Bueno, sí, però no sé, em fa molta il·lusió anar,
sigui guanyo bé i si no tan bé.
Això t'afegeix pressió, vas tranquil·la, relaxada, com ho portes?
Molt relaxada, no sé, molt, molt,
perquè ja vaig anar també a Alemanya i no sé, estic bé amb la gent.
Què tal a Alemanya? Com va anar?
Doncs no sé, va ser una experiència molt bona
i crec que podria repetir-se una altra cosa.
Esportivament parlant o també en la vessant més cívica,
per tant, feu activitats al lloc on sou, no?,
a banda de les esportives?
Sí, sí, sí, també vam fer moltes activitats
i vam conèixer molta gent i molta gent nova
i no sé, t'ho passes molt bé.
Lídia, gràcies i que vagi bé a sort.
Vale, gràcies.
A banda d'aquests joves també hi ha professors,
com l'Enrique Alvarello, professor d'ajuda.
Enrique, què tal?
Hola, molt bé, aquí esperant que ens vulguin anar a buscar amb l'autobús.
Què fareu, a quina és la part dels professors?
Què fareu aquests dies?
Fareu-los aquí, m'imagino, a diferents disciplines?
Doncs acompanyar-los, dirigir-los durant la competició,
vigilar que den ben el peso, que realicen ben les tècniques.
Hi ha esportes, potser, en què els entrenadors no tenen tanta repercussió,
però en esportes individuals, com el judo,
és bastant important que els entrenadors estiguin a les sillas,
dirigint el combat i demà.
A quants professors hi aneu?
De judo, solo van tres deportistas, solo hay tres pesos,
menos de 60, menos de 66 y menos de 73.
Los tres deportistas son de San Pedro y San Pablo,
del gimnasio vital esport, y voy yo como representante de ellos.
Modalitats en conjunt, quantes n'hi ha?
Abans hem de parlar amb una noia de tenis,
una que ha fet latisme...
6 o 7, 6 o 7, voleibol, bàsquet, tenis-mesa, judo, atletismo,
i no sé si hi ha alguna més.
D'acord, i el nivell de la competició és molt alt?
Pues això, fins que no es llegue, no se sabe,
perquè com els deportes estos individuals,
en cada ciutat hi ha anys que varien,
pues en atletismo y en lo demás, no lo sé.
En judo ha habido años con muchísimo nivel,
porque Francia e Itália son países
que tienen un nivel mucho más alto que nosotros en judo.
Hay años en que es muy alto
y hay años en que no es tanto.
No solemos estar entre los segundos y terceros
cada año en el judo.
La María Sarat se combatirá en boli.
María, bon dia.
Hola, bon dia.
A punt de marxar, ja esteu a punt, eh?
Sí, sí.
¿Quantes portes preparant-te?
¿Y en qué jugues habitualmente a boli?
Habitualment jugues amb algun equip de boli, habitualment?
Sí, al Col·legi Sant Pau.
¿I porteu temps d'entrenar per aquest cap de setmana esportiu?
Sí, sí, molts, molts.
És el primer any que hi vas, tu?
No, no, és el segon.
I com és l'experiència?
No sé, és molt divertida
perquè coneixes molta gent d'altres ciutats,
fas amics
i de pas competeixes amb l'esport que t'agrada.
Gràcies.
De res.
En guany s'arriba a la 18a edició d'aquest certamen,
o celebren com sentien diferents activitats esportives.
Hi ha equips de bàsquet, de boli, tenis, tenis taula, latisme i judo
de diferents països europeus participants en el certamen.
En total són uns 600 escolars d'aquestes diferents ciutats
i amb competicions esportives i campionals,
però també, i també és important,
amb activitats culturals per a la ciutat
o no celebren els jocs d'aquesta ciutat de Siena a Itàlia.
Per exemple, s'ha organitzat una mena de gincana
per conèixer la riquesa patrimonial de Siena, d'aquesta ciutat.
Surten, com dèiem, avui estan a punt de fer-ho
i tornaran el proper dilluns.
El Marcel Guiu té la voz a punt,
ell anirà a Siena amb la modalitat de bàsquet.
Marcel, què tal?
Molt bé, molt bé.
Bastant bé, sí.
És el segon any que hi vas, el primer?
No, és el primer any.
I com veus l'experiència, què et sembla?
Molt bé, espero fer-ho bé i a veure què surt.
Els altres equips de bàsquet són forts, van forts o no?
No ho sé, no els he vist, tampoc.
Però jo crec que sí.
Espero trobar uns rivals dignes per jugar i a disfrutar.
Vosaltres a quin equip sou, o sigui, habitualment on jugueu?
Jo jugo a TGN, som de CBT i de l'ADT, també.
I juguem la lliga i ja està.
No sé què dir.
Què t'han explicat d'aquests jocs juvenils europeus
de ciutats de Germanades?
Què t'han dit fins ara?
Què t'han explicat?
M'han explicat que es poden fer intercanvis
i que jugarem tots contra tots i, no sé, a disfrutar.
No m'han dit gaire cosa, tampoc.
També t'han explicat, m'imagino, que hi ha una gincama
prevista, no?, sobre la ciutat de Siena
i altres activitats socioculturals.
Sí, m'han dit això, però tampoc tinc gaire informació
per dir coses, no?
La cap d'activitats del Patronat Municipal d'Esports de Tarragona
acompanyarà aquesta expedició.
Roser Barberà, molt bon dia.
Hola, bon dia.
A punt pel viatge?
Doncs sí, ho tenim tot a punt.
Sol ara ens falta l'autobús i que sortia l'avió,
però per lo demás ho tenim tot preparat.
A quin recorregú feu?
D'autobús, des d'aquí fins on?
Bé, agafem l'autobús fins a l'aeroport de Barcelona.
A l'aeroport de Barcelona tenim l'avió a les dues.
És una horeta i mitja fins a Florència.
Baixem a Florència, agafem un autobús,
que es portarà fins a Siena, que són tres quarts d'hora de carretera.
I la tornada, dilluns?
La tornada, dilluns, després de l'esmorzar a les vuit,
el mateix, anem fins a Florència,
tenim l'autobús immediat, ai, perdó, l'avió,
immediatament a Florència, de Florència a Barcelona,
aeroport i aeroport-autobús a Tarragona.
És una activitat esportiva,
però també amb una part important sociocultural, no?,
d'aquests infants, d'aquests joves,
que es poden relacionar amb altres joves d'altres ciutats.
Concretament, de quines ciutats?
Doncs mira, les ciutats, normalment són les ciutats germanes de Vinyó,
i a aquesta edició ens trobem
a Wetzlari Weimar d'Alemanya,
Siena, evidentment, que és l'organitzadora d'Itàlia,
i Tortosa i Tarragona d'Espanya,
i després està a Vinyón de França, evidentment.
Ens falta cotxes, que aquest any,
pels seus motius personals, no vindran.
Una darrera qüestió.
Hi ha activitats, m'han explicat, per exemple,
que hi ha una gincana sobre Siena.
Sí, la veritat és que això ja va començar fa dos anys a Alemanya,
i competeixen tota la tarda, tot el dia del dissabte,
i el diumenge el dediquen, diguéssim, a fer una mena de tallers,
podria dir que és com una mena de gincana per la ciutat,
on els grups es fan de diferents nacionalitats,
i els nanos fan tallers sobre la ciutat de Siena,
i, evidentment, sobre Europa.
Diguéssim que és la part més cultural de la...
Evidentment, són dos dies, dissabte i domenja,
dissabte esportiva, domenja cultural.
Bon viatge.
Gràcies.
Hem parlat amb alumnes, amb responsables, amb professors,
també volíem parlar amb pares o mares.
Ens acompanyen l'Àngela i la Núria.
Núria, bon dia.
Bon dia.
Àngela, què tal?
Molt bé.
Us veig, no patiu o no?
Home, no massa.
Estan ben cuidadets, suposo.
Què representa pels vostres fills o filles
poder anar a aquest viatge a Siena
per prendre part en aquests jocs esportius?
Fa molts dies que en parlen?
Doncs sí, és un alíciem per ells
i un motiu de satisfacció per nosaltres.
En quina modalitat competeixen els vostres respectius fills o filles?
El meu fill per ping-pong.
I el teu?
El meu bàsquet.
I estàs contenta, especialment orgullosa,
de que puguin anar a participar en aquests jocs?
Home, estic molt contenta, més que res per ell, no?
Perquè per ell és una cosa molt nova
i representar la ciutat de Tarragona,
que només són vuit que representen la ciutat de Tarragona,
doncs no ho diu massa perquè no ho expressa així,
però interiorment està molt content, clar.
Els vostres fills o filles són repetidors?
És el primer any que hi van? És el segon?
És el primer any que hi va.
És el primer any, també.
Gràcies i sort.
Gràcies.
Gràcies.
Aquestes són les impressions d'aquests participants,
d'aquests escolars entre 15 i 16 anys de Tarragona,
participants en aquests jocs juvenils europeus
de ciutats de Germanades,
que es faran a Siena, a Itàlia, al llarg del cap de setmana.
Ara estan aquí a la plaça Imperial Tarracó,
doncs sortiran d'aquí a poca estona
i, de fet, és un viatge que es preveu que sigui,
doncs, mínimment esportiu,
però també, com dèiem en aquest altre vessant,
amb objectius culturals i també de convivència.
Aquí ara es veu, bàsicament,
el color d'aquests xandalls que porten,
van uniformats,
amb uns xandalls de color blau-marit,
amb unes franges vermelles, tots van igual,
i també amb una maleta, doncs,
amb una bossa on porten l'equipament esportiu,
de color vermell, amb franges negres,
on veiem el segell de l'Ajuntament de Tarragona.
Són activitats d'aquests jocs juvenils de ciutats de Germanades
que van començar com una iniciativa de vinyó
amb l'objectiu de reunir totes les seves ciutats germanes
per un intercanvi cultural i esportiu de joves com aquests.
L'any 72, de fet,
els primers jocs es van fer a Tortosa
i, des d'aleshores, s'han organitzat de manera rotatòria
i amb caràcter bianual.
Hem de dir que la ciutat de Tarragona
ja va ser l'anfitrió en el Sardama
en els anys 83 i 96
i tornarà a acollir aquests jocs juvenils europeus
d'aquí a quatre anys.
Això és tot el que us podem explicar
des d'aquí, des de davant de la Facultat de Lletres
a la plaça Imperial Tarracó.