Bon dia i benvinguts al matí de Tarragona Ràdio.
Si ara mateix us incorporeu a aquesta sintonia,
gràcies per fer-ho.
Nosaltres ja fa quatre hores que estem aquí en directe,
des de les 7 en punt,
repassant tota l'actualitat local de la jornada
d'aquest dimecres 8 de març.
En fi, portem un recorregut ja molt ampli
per l'actualitat de la ciutat,
per les zones de la ràdio de la ciutat,
i ara és el moment d'obrir una nova franja horària
i, de fet, d'obrir la segona part del programa.
En un matí, per cert, amb un ambient primaveral,
amb 18 graus de temperatura ara mateix al centre de la ciutat.
Avui ha canviat radicalment la situació del temps
i això es nota des de primera hora.
Doncs, com us dèiem, a partir d'ara,
obrim la segona part, podríem dir, del programa,
que no la farem des d'aquí,
des dels estudis de l'Avinguda Roma,
sinó des de la gran carpa instal·lada al mig de la Rambla Nova,
una carpa instal·lada i inaugurada a principis d'aquesta setmana
per acollir l'exposició Violència, Tolerància, Zero,
que organitza, que porta aquí a Tarragona la Fundació La Caixa
i que l'organitza conjuntament amb l'Ajuntament de Tarragona.
En fi, a partir d'ara, el tema genèric de la violència
ens ocuparà en una edició molt especial,
en què, per cert, si podeu i voleu anar a veure l'exposició,
ahir ens trobareu des d'ara i fins a dos quarts de dues.
Amb l'estudi mòbil muntat ja amb Joan Maria Bertran a la part tècnica
i amb Yolanda García als micròfons, a la que ja saludem.
Yolanda, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a Ricard i a tots els oients del matí de Tarragona Ràdio.
Efectivament, som aquí, en aquesta carpa que acull aquesta exposició.
Una exposició que no es mostra aïllada,
sinó que forma part d'un programa de prevenció de la violència,
del que parlarem immediatament amb la responsable d'aquest programa.
Però, deixa'm dir-te, primer que tot, que hem fet una primera visita
molt ràpida, molt superficial, perquè, a més, ja estava visitant
aquesta exposició a una de les escoles de la ciutat,
en particular era l'escola de Sant Rafael.
Doncs, nosaltres ens hem aturat en un dels espais de l'exposició,
concretament el que reprodueix de forma breu,
una aula, una aula qualsevol, amb mitja dotzena de taules i cadires,
amb tot un seguit de panells que donen dades,
que expliquen d'una manera molt visual i molt impactant
el que és la violència a les aules.
I en aquesta aula, doncs, podem veure, pintat a la paret,
trepitjant un mapa del món, paraules com xivato, figaflor, foca, imbècil, pilota...
Diuen aquesta classe hi ha violència i, a més, ens acostem a una de les taules
on hi ha un bloc, un bloc de color vermell trencat per la meitat
i unes lletres negres que diu t'esperem a la sortida.
Impactant, sens dubte, però no tant la imatge,
sinó tot el que hi ha al darrere.
Nosaltres, des d'ara i fins al final del programa,
volem reproduir una mica quina és la intenció i el missatge
d'aquesta exposició que es pot visitar aquests dies a la ciutat de Tarragona.
Jo els asseguro una cosa.
Tinguin poca, molta informació, estiguin poc o molt conscienciats
sobre el tema de la violència en el conjunt de la societat,
aquesta exposició no els deixarà indiferents.
Per aquest programa, avui passaran diferents persones
que estan vinculades directa i indirectament
i de diferents maneres el fet dissortat de la violència
en el conjunt de la societat.
I no només la violència cap a les dones,
la violència del gènere, avui és el Dia Internacional de les Dones,
per tant posarem l'accent en un determinat moment del programa
en aquest aspecte, sinó la violència en general.
D'aquí uns moments, com dèiem, parlarem amb la responsable d'aquest programa
i després tindrem l'espai habitual de salut
que realitzem en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
El dedicarem a aquest espai avui a explicar el protocol
que se segueix per identificar les agressions en l'atenció hospitalària.
Ens acompanyarà també Jordi Soler,
és professor de la Facultat de Psicologia de la URB,
especialista en temes relacionats amb la violència,
sobretot entre els joves.
Parlarem amb Pilar Sierra, coordinadora del Consell Comarcal
en temes de dones i violència, i Dolors Jiménez,
coordinadora de l'associació Adara.
I a més a més, en la recta final del matí de Tarragona Ràdio,
amb la Lorena, farem una visita, una bona passejada,
per aquesta exposició que els recomanem des d'aquest moment,
perquè el que sí que és cert,
i un cop has fet una primera visita a aquest espai,
és que la violència no només es dona de forma directa,
la violència necessita un escenari de complicitat de tota la societat
i probablement sigui una de les coses que més crida l'atenció.
Aquesta consciència que hem d'aprendre
que en cap cas ni indirectament podem ser còmplices
d'aquests capítols de violència.
Però ara, primer que tot, volem conèixer el contingut
més general d'aquest programa que impulsa la Fundació La Caixa,
i per això tenim a l'altre costat del fil telefònic
la responsable, precisament, del programa
que emmarca aquesta exposició.
D'aquí uns moments ens posem en contacte amb Montse Buissan,
que, com dèiem, és la responsable del programa
de prevenció de violència de la Fundació.
Teníem una petita dificultat, ara sembla que hem recuperat el so,
i sí que podem saludar Montse Buissan,
que està a l'altre costat del fil telefònic.
Montse, molt bon dia.
Bon dia, bon dia.
Disculpa, un momentet, perquè hem tingut una pèrdua de so
i per uns instants no rebíem la teva senyal.
Sabem que té molta pressa en aquests moments,
per tant, anirem ja directament al gra,
i que ens expliqui a gans trets en què consisteix aquest programa,
perquè no parlem exclusivament de l'exposició,
sinó del programa en conjunt,
que ja fa un quant temps està duent a terme la Fundació La Caixa.
És un programa de prevenció de violència, fonamentalment.
Sí, sí, el programa està orientat cap a la prevenció,
tot i que té un doble objectiu.
Per una banda, seria aquesta prevenció pròpiament dita
amb les possibles conductes de maltractament,
però hi ha una part d'intervenció en aspectes psicosocials
a les persones que pateixen aquest problema.
Hem visanyat, hem elaborat,
tota una sèrie de tallers de suport psicosocial,
tant a les dones,
dirigit a les dones maltractades,
com als nens i nenes d'aquestes dones.
Com s'articula aquest programa a la pràctica?
Doncs mira, per una banda,
la part de prevenció tindria com tres accions fonamentals.
Una seria la publicació,
que ja està a l'abast de tothom,
de Violència i Tolerància Zero,
on els autors són la doctora Alberti
i el doctor Luis Rojas Marcos,
i que el que pretén és fer una anàlisi
i identificació de factors i antídots de la violència
i donar a conèixer aquest tema a la societat en general.
Una altra, la segona acció important,
i què és la que vosaltres en aquests moments esteu presenciant,
què és l'exposició itinerant.
Un objectiu fonamental,
doncs informar,
crear sensibilitat als visitants
a fi d'eliminar qualsevol justificació social
que pugui associar-se al maltractament.
El fil conductor d'aquesta exposició
és que la violència és una construcció social
i el que pretén és generar reflexió i consciència
de tots aquells fets de la vida quotidiana
que poden afavorir aquest fenomen.
I, per últim,
doncs estaríem en aquesta línia preventiva
amb una última acció
que seria l'elaboració d'un programa educatiu
en el que consten tota una sèrie de propostes
de participació educativa
dirigit als alumnes de primària i secundària.
Aquestes serien les accions fonamentals
dintre de tot aquest marc global
de violència-tolerància zero.
És un programa ambiciós, no hi ha dubtar,
i és una miqueta la cursa del corredor de fons.
És un programa a llarg termini
i una mica esmentant el llibre
que vostè també comentava,
em ve a dir això, no?,
que, en definitiva,
el que s'ha de fer és prevenció
i per fer prevenció s'ha de fer educació.
No hi ha excessives imatges explícites
en aquesta exposició,
però arriba molt profundament al visitant, no?
És que una mica el que pretenia
era generar impacte
i que la gent sortís pensant en el tema, no?
La mirada social en aquest tema
és molt important, és molt important.
I l'educació fonamentalment
juga un paper preventiu
que no el podem obviar
en el tractament d'aquest tema.
És la prevenció
el que ha impulsat, sens dubte,
aquesta exposició de caràcter itinerant
que ja ha visitat algunes capitals
i que té un recorregut pel davant
encara molt llarg, no?
Doncs sí, està previst que al llarg del 2006
fa 33 itineracions.
i han passat per Còrdoba,
Sevilla, Barcelona, Girona,
Tarragona, Madrid,
Saragossa, o sigui que anem fent via,
anem fent via.
Anem posant un granet de sorra,
de sensibilització a la ciutadania.
Més endavant tindrem ocasió
de fer nosaltres la pròpia visita
amb la persona encarregada
d'acompanyar els grups,
les escoles
i tots els col·lectius
que s'acosten a aquesta exposició.
Però així hi ha grans trets
i per finalitzar,
perquè sabem que està una miqueta
que l'empaita el rellotge,
ens pot explicar els àmbits de l'exposició
així molt ràpidament?
Fonamentalment, mira,
el primer àmbit
estaria dirigit a recordar
les lleis, els drets humans
que representen un avenç social.
L'home ha sigut capaç
d'intentar crear una normativa
que ajudi a una millor convivència.
Però, malgrat això,
els fets reals,
les estadístiques,
els articles,
les cites d'experts
ens posen de manifest
que hi ha una contradicció
entre el que serien els drets
i els fets.
Aquest és el primer espai,
seria la intenció del primer espai
posar en contradicció
aquests dos fets,
drets i fets.
Un segon espai,
que li anomenem
la finestra indiscreta,
i que el que pretén
és dir que el fenomen social
es construeix moltes vegades
sense adonar-nos,
des de la intimitat,
amb una transmissió de valors,
pares, fills,
diferents models de parella.
La identitat i les relacions de gènere
són aspectes fonamentals
de la cultura,
i per això
els conformem
amb accions quotidianes.
i per visualitzar tot aquest tema
de transmissió cultural,
utilitzem escenes de pel·lícules
que posen d'evidència
el que pretenem,
conscienciar sobre totes aquestes actuacions
tolerades socialment.
Llavors,
un tercer espai,
que molt bé has descrit tu abans,
és que l'educació juga un paper important
a nivell de prevenció,
i des de la infància
sembla que
es van construint quotidianament
els insults,
situacions que les n'hem tolerat
perquè ens semblen
que no són gaire més importants,
d'assetjament,
de maltractament,
però que poden esdevenir
en un futur
conductes violentes.
i l'espai escolar
és un reflex
d'aquesta societat de futur.
Educar en principi
d'igualtat
i socialitzar tothom
en una resolució pacífica
és una de les fórmules
de prevenir la violència.
I per últim,
un quart espai
que diu
escolta,
tothom està implicat
en aquest tema.
Actuar és possible,
no desviem la mirada,
i tant si ets víctima
de violència
com si ets espectador
està a les teves mans,
no?
Si ets víctima
denuncia,
parla,
no et quedis callat,
algú t'ajudarà
i si ets espectador
doncs actua,
no deixis que això
es permeti.
Una mica
aquests serien
els quatre àmbits
d'aquesta exposició
que en definitiva
volen sumar-se
a les accions
que s'estan fent
des d'altres institucions.
Ja per acabar,
Montsi,
al final de l'exposició
hi ha la possibilitat
que les persones
que la visiten
puguin deixar
el seu parer
i parlin
de l'exposició
i del tema,
no?
Doncs sí,
hi ha un apartat
on hi ha una enquesta
de dir,
bueno,
què en penses
segons el sexe
i les edats,
doncs què en penses
del tema
i que pots
des d'una part
participativa.
Montse,
en Buissan,
responsable del programa
Prevenció de la Violència
de l'Obre Social
Fundació La Caixa,
gràcies per atendre
la nostra trucada,
volem significar un cop més
que teniu una miqueta de pressa,
per això li agraïm doblement.
Gràcies,
bon dia.
Moltíssimes gràcies a vosaltres,
bon dia.
Adeu-siau.
Adeu, adeu.