D'aquí tot just 3 minuts serà un quart de 12 del matí.
No sé si aquest so de fons que escoltem tan bucòlic
amb els ocells com a protagonista,
s'assembla molt al que hi ha en aquests moments al Moll de Costa.
Allí en un dels tingladus s'hi celebra la 33a edició
del concurs d'exposició d'ocells
que organitza el Club Ornitològic de Tarragona.
Ens hi desplacem cap allí amb la nostra unitat mòbil.
Jo, Maria Bertran, Pep Sonyer, Josep, què tal?
Molt bon dia.
Hola, Jordi, bon dia.
S'hi assembla o no s'hi assembla el que escolteu?
No gens, eh, no gens.
Jo diria que el que escolteu són gavines.
No que sé, que eren gavines.
Una mica, sí.
Una mica del tot, eh.
I això que escolteu ara escolteu, eh, comproveu la diferència.
Això és sombio en directe, eh.
Hi ha un canvi, Josep.
I ara escolteu un altre ocell diferent, eh, escolteu aquí.
Aquests són uns altres ocells.
Aquests s'escapen de la gàbia, eh.
Aquests, deixa'm parlar amb Vicente Carrasco, que ja ens ho clarirà.
És el president del Club Ornitològic de Tarragona.
Per cert, 23a edició d'aquest concurs ornitològic de Tarragona.
Vicenç, bon dia.
Bon dia.
Ara què estem veient aquí davant?
Això són pistàcidos, que són tipus lliurets i agapornis, aquest tipus de l'hemisferi surt de Nova Salanda i això.
Són ocells tropicals, que per això no tenen un can agradable, sinó fan aquests sorolls i així.
Escolteu, escolteu.
Jo, Vicenç, clar, vosaltres ja porteu molts anys amb això i enteneu, però jo ara miro els que hi ha per aquí, perquè aquí, Jordi, hi ha quatre fileres de gàbies d'ocells, quatre fileres més o menys per uns 25-30 metres de llarg i quatre d'alçada.
És a dir, quatre gàbies d'alçada i d'amplada, o sigui, hi ha uns 15 o 20 metres, aproximadament, quatre fileres, 1.200, si es caixa, ocells, fonamentalment canaris, però també, com deia ara en Vicenç, hi ha agapornis i altres espècies tropicals.
Jo, Vicenç, jo els veig tots iguals. Si els veig blancs, els canaris, per mi són tots iguals. Jo crec que tu no els veus iguals, no?
No, no, amb el temps s'aprenen a diferenciar els canaris. L'única manera de veure'ls i de diferenciar-los és veure'n molts.
Quan han començat tots, doncs és així. Si vas veient molts ocells, és la manera de diferenciar-los.
Això és com una mena d'olimpiades, per entendre's, no? Nosaltres no és que donem un premi al millor de tota l'exposició, sinó que donem premis per games.
Primer, segon i tercer per cada gama, per cada raça d'ocells. Vol dir, que igual que les olimpiades competeixen de salt, de carreres i tot això, aquí fem igual.
Cada raça té els primers segons de ser medalla, plata, or i bronça, igual.
I com s'avalua, Josep?
Com s'avalua? Doncs mira, aquí crec que hi ha dues modalitats, Vicent, si no corregeix-me, eh?
I crec que una és pel posat del canari, és a dir, quin posat té, si és elegant, no és elegant, i l'altra pel color, no?
Molt bé, sí. I les dues games més reconegudes de canaris són les de color, que és la que majoritàriament són més aficionats, i la de postura.
Llavors n'hi ha una altra gama, que és la de can, però la de can, nosaltres al nostre grup no la fem, hi ha menys afició en aquesta zona de Catalunya,
i és una cosa que no es pot exposar, sinó que quan els juzguen, els porten, els veu al jutge i els prenen cap a casa.
Llavors, clar, no els tindríem aquí, perquè si no se contamina el cant d'un a l'altre.
Llavors, majoritàriament aquí al nostre club i a Catalunya el que més afició hi ha és al color, i a Espanya igualment.
Llavors, després ve la postura, i l'altre que has vist, els exòtics, que hi ha menys gent que cria, i els híbrids, que es mescla de canari amb un altre ocell.
Digues, Jordi, digues.
M'ha cridat molt l'atenció quan el Vicente parlava d'això de la postura del canari.
Es pot assajar la postura del canari? Això és un do innat?
O la gent qui té el canari a casa assaja, entrena per tenir aquesta postura?
M'estan preguntant, Vicenç, t'ho pregunto com vulguis, si es pot ensinistrar un canari per la postura?
Sí, és que s'ensinistra. És que ha de ser així.
I com ho feu, això?
A veure, depèn del tipus de canari, no?
Jo, per exemple, la meva senyora, que em cria postura, i cria uns que tinc aquí,
que es diu bossú belga, el bossú belga és un ocell que ha de fer una posició com d'un set, un un o un set, per entendre'ns, no?
Llavors, quina manera hi ha que l'ocell baixi al coll? És ficar-lo alt?
Perdona, perdona, perdona, aquests d'aquí per què estan estarrufats? O és el tipus de pelatge?
Això sí, sí, això són ocells rissats. Tenen la pluma rissada, però només han de tindre rissada les plumes que han de ser rissades, les altres han de ser llisses.
Llavors, com més valor té l'ocell que no tingui cap risc a la zona que no n'ha de tindre, que no que sigués tot rissat, entens?
Anem als teus, anem als teus, anem als teus, que són aquests d'aquí baix, o de la teva senyora, que també participa en aquest concurs.
Explica'm, explica'm.
Això és un bossú belga, veus?
Quan li toques perquè agafi la posició d'atenció, l'ocell, en vez d'estar així, agafa com un set.
Ho hauríeu de veure, això, és impressionant, eh? Aquest canari, quan el Vicenç ha tocat la gàbia per sota, s'ha posat com si volgués treure xepa per l'esquena.
És això, no?
Exactament, és això. Ha d'estar quiet i llavors l'agafa, veus? Agafa la posició, veus? Com un set.
Jo no, és a dir, el canari s'estira de cames cap amunt i llavors treu l'espatlla cap a darrere.
Cames i baixa el coll. És la posició que ha de tindre aquest ocell.
Aquest, a quina punta se li donaries, tu?
Per tenir en compte que és teu.
Ha fet segon premi. Ha fet segon premi en equips.
Que veus? Són quatre ocells que són iguals.
I els individuals són aquests d'aquí, que llavors és un per un.
Aquest també és meu. Bueno, de la meva senyora, eh? Cuidao, eh?
És aquest d'aquí, veus?
També, també fa el mateix, eh? I com aconsegueixes que facin aquesta postura?
Pican-los alts. Jo a l'aviari aquest arrastre d'ocells la tinc dalt de tot.
Llavors, tu passes, són animals curiosos, i ells sempre miren avall.
Llavors, amb més d'asseig genètic, s'han de sinestrar una mica perquè tinguin aquest.
Si hi poses perquè sí, no costa molt.
El Vicenci i la seva senyora tenen 400 ocells a casa, eh? Que aviat està dit, eh?
Sí.
25 quilos d'alpista a la setmana.
Sí.
25 quilos d'alpista, moltes pomes, sí.
I 400 ocells a llimpiar.
I les pomes, per què els hi doneu, pomes?
La poma és la verdura majoritària que li donem.
La majoria de gent li dona enciam, però a casa meva no entra l'enciam,
perquè si no està acostumat a l'ocell, li s'agafa i arreglar.
Llavors és molt dolent.
Llavors nosaltres li donem una miqueta de poma, majoritàriament com a verdura.
A part de l'alpista, li donem això.
Escolta, Vicenç, aquí a banda dels teus canaris, n'hi ha d'altres de guanyadors?
Sí, n'hi ha molts que han guanyat.
Cada raça, ja et dic, cada raça té els seus premiats.
Això va...
Fem dues modalitats.
En equips, que s'han de ser quatre ocells igual, o en individual.
Que llavors és cada un igual.
Si te fixes, els que van en equip, si són grocs han de ser tots grocs,
si són tacats han de ser tots tacats, han de ser tots iguals.
I els individuals pot ser com sigui, perquè clar, concursa individualment, no en un equip.
Com es distingueix el sexe dels canaris? Com ho saps, si és mascle o femella?
Quan es veus molts, a simple vista ja més o menys li tens una idea.
I moltes vegades és molt declarat a simple vista.
Quan no ho domines, tens que bufar-li baix.
I llavors, quan estan en època de cel·lo, els mascles treuen una mica de protuberància
i les femelles són llisses completament.
I a simple vista, quines característiques fan que determinis que és mascle o femella?
Els mascles sempre tenen un lipocrom més bonic.
Què és això?
A veure, l'hipocrom és el color de fondo de l'ocell.
Els ocells de color, que és el que a mi m'agrada,
es distingueixen de dues maneres.
L'hipocrom, que són els que no tenen ratlles o barradures.
I els melànics, que són les ratietes negres o marrons que poden tindre els ocells.
Llavors, els mascles sempre tenen un lipocrom més bonic, més maco,
per atraure les femelles, m'entens?
I les femelles sempre tenen menys talla, menys lipocrom.
A simple vista, normalment se distingueix, però has de veure molts, si no, no.
Són més petites les femelles que els mascles o no?
Són una mica més petites les femelles que els mascles, normalment.
Hi ha excepcions com a tot, però normalment sí.
Aquí, per qui no domini el tema del canari o dels ocells en general...
Que som molts, com a mínim un servidor ho ha d'admetre.
Doncs mira, jo el segon, perquè també hi he arribat aquí i he après moltes coses.
De Vicenç.
Ja us diré que aquí, en aquest món, almenys del canari,
no hi ha especulació, com en el sector immobiliari.
És a dir, que aquí no es paguen preus astronòmics per un canari que sigui el guanyador.
però, en canvi, sí que n'hi ha una mica més en un altre món que és el de les caverneres.
Sí, el de l'ocell silvestre, que és una passió de Catalunya,
perquè és una cosa que es fa gairebé a Catalunya i a la zona de llevant.
I és un altre món.
Allí sí que hi ha més assuntament monetari.
Però a nosaltres no, és una cosa gairebé...
Es pot pagar entre 20 i 50 euros per un canari.
Sí, sí, és una cosa molt cassolà, o sigui, a veurem.
I sempre que no sigui regalat, perquè passes amb un company...
Escolta, jo no soc d'una família, té, jo no soc d'un mascle,
que és moltes vegades el que es fa.
De tota manera, Vicenç, si tu n'has de vendre un dels teus,
un dels guanyadors, no el vendràs a Catalunya, no?
No, jo el regalaré.
Però el portaràs fora d'aquí, no?
Sí, segurament.
Hi havia una mica de pique, no?
Bé, pique-sa, eh?
Ah, clar, és que és això.
A veurem, de totes maneres, si jo tinc els meus,
és perquè un o altre me'ls ha passat.
O sigui, si jo, amb uns altres amics també li passo, no?
Però, esclar, és molt complicat perquè hi ha molta competència, eh?
Però tu, per exemple, em pots enviar a Itàlia, no?
Aquests d'aquí, per cert, d'on són?
Aquests són d'un senyor de Bilbao,
que els ha portat a concursar,
i també n'ha portat a aquests,
per si algun company està interessat en ells,
que són molt bonics.
Hi ha isabeles, hi ha àgates, hi ha vermell mosaic,
hi ha diferents races d'ocells.
Molt, molt bé.
Hi ha modes també, als ocells, Vicenç?
Perquè ara veig aquest d'aquí de color taronja
i em fan pensar, doncs, no sé, en això, no?
Si hi ha mode també, hi ha temporades...
Sí, bueno, ara això és com totes les coses del món, no?
Quan se posa de moda una cosa, tothom vol tindre allò.
i quan ha acabat passa i ve una altra raça, i és això.
És igual, va a modes, veritablement.
Menys els clàssics de tota la vida,
que són els vermells, els blancs i els grocs.
Què? Veritablement són els més difícils.
Per què?
Doncs perquè, a part dels que hi ha més,
hi ha més afició,
això no té cap barradura,
ni cap diferència amb una altra.
Són tots pràcticament igual.
Llavors, treure un premi aquí,
sobretot amb els blancs,
és el que té més mèrit.
Els blancs són tots bàsicament igual,
però que no té l'hipocrom, no té res,
és l'ausència de tot.
Llavors, allà és on se veu el criador, veritablement.
Què viuen aquests canaris, més o menys?
4 o 5 anys.
Bé, 4 o 5 anys, bé.
Poden arribar a 10, eh?
Però el normal són 4 o 5 anys, sí.
4, 5, 6 anys.
Recordo que la meva tieta
en va tenir un que va viure 20 i tants anys,
que al final era càlpi i tot, eh?
Pot ser, sí.
Però bueno, un ocell així en plena facultat,
4, 5, 6 anys, ja està.
Dels reproductors, 3 anys.
3, 4 anys,
després ja cosa comença a baixar.
Com definiries això,
com un hobby, una dedicació,
una professió gairebé?
No, no, no.
Això és hobby.
És un hobby que, com tots els hobbies del món,
ens costa molts calés,
perquè això és diferent a, no sé,
amb les altres modalitats de concursos
que se vegin al món.
Normalment, quan un concurse amb algú
cobra o li donen un premi,
nosaltres paguem per estar aquí.
Cada ocell que portem
ens costa un preu d'inscripció
per poder-ho tindre aquí.
O sigui, nosaltres anem al revés del món.
Nosaltres paguem.
És un hobby que ens costa calés,
però tot costa calés en la vida.
Digues, digues, Jordi.
No, anava a dir que el món dels ocells,
el dels canaris en particular,
és amplíssim
i que qui vulgui descobrir-lo,
vaja, aquesta exposició,
aquest concurs està obert als visitants.
No sé si el Vicenç
ens podia concretar els horaris.
Sí, Vicenç, em pregunten
quins són els horaris
per qui vulgui vindre a veure aquests canaris.
Aquí el tinc clar,
el número de moll de costa.
Quan pot vindre?
Tant avui com demà, dissabte o diumenge?
Avui hem obert a les 10,
de 10 a 1,
i a la tarda, de 4 a 8.
Després, el diumenge,
només s'obrim de 9 a 12,
perquè a les 12 fem l'entrega de premis
i després els criadors de lluny
recullen els seus ocells.
Llavors, només podem obrir fins a les 12,
que després anem a dinar,
a fer el dinar de clausura.
I això no es fa molt tard.
Entrada gratuïta?
Entrada gratuïta, oi?
Sí, sí, entrada gratuïta.
i jo aconsello que els pares portin els nens,
perquè és un món i aquí aprenen molta cosa.
1.200 ocells veuran aquí, canaris,
però també d'altres espècies.
I per cert, Jordi, deixa'm dir que el Vicenç abans
no comentava que l'objectiu seria potser portar
aquí a Tarragona algun campionat estatal, no?
O del món.
No, no tant.
Volem fer un internacional.
Un internacional d'aquí a dos anys,
que farem el 25 aniversari.
Ja en vam fer un pel 20 aniversari.
I la nostra il·lusió és fer l'internacional 25 també.
Ara, clar, sempre depenem de les autoritats
que ens puguin permetre, com cada any,
que ho fan molt bé, de deixar-nos d'aquests locals,
que sense això no ho podem fer.
Després, clar, la miqueta de subvenció,
que ens ajuda molt, perquè si no és impossible.
I si tenim tot això, doncs endavant.
Nosaltres ja hi posarem la feina, el treball.
Jordi, vols que acabem amb algun ocell en concret?
És a dir, vols algun color especial?
Taronja, blanc?
El que ens suggereixis, en qualsevol cas,
aquest sombient ja...
Jo, a mi, els que més m'agrada són els opals,
que és la meva especialitat, no?
Però, bueno...
Vicenç, moltes gràcies.
Gràcies amb altres.
Jordi, mira, els d'aquí davant, eh?
Els deixo amb ells, eh?
Et deixo amb els canaris.
Amb els canaris.
Escoltem-los cinc segons.
Amb aquest so dels canaris acabem aquesta connexió
amb la nostra unitat de mòbil
fins al tinglar d'un número del moll de costa.
Durant tot aquest cap de setmana es pot veure aquesta 23a edició, eh?
Diguem-ho bé, que al llarg del matí
havíem canviat el nom.
23a edició d'aquesta exposició concurs de Canaris.
Recordem-ho, eh?
Tinglar d'un número del moll de costa,
entrada gratuïta per a tots aquells que s'hi vulguin acostar.
Tres minuts i seran dos quarts de dues del migdia.
Escoltem un parell d'anuncis
i tot seguit parlem d'un altre esport en aquesta ocasió.