Quatre minuts a tres quarts de dotze del migdia.
El Departament d'Educació de la Generalitat
i el Col·legi de Periodistes
han posat en marxa el programa La Prensa a l'Aula
per portar als centres educatius
una eina que ajudi a llegir
i a entendre els mitjans de comunicació.
Per parlar-ne, ens acompanya Núria Bea,
periodista. Núria, benvinguda.
Bon dia.
Bon dia. I ens acompanya Vicenç Avellan,
és educador i és adjunt
als Serveis Territorials d'Educació.
Vicenç, bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
aquesta iniciativa
parteix d'una demanda,
parteix del mateix Departament d'Educació
del Col·legi de Periodistes.
Explica'ns una miqueta com va anar.
Una mica barreja de tot,
perquè va néixer d'una demanda,
és a dir, les escoles,
els centres educatius del Camp de Tarragona,
ja des de fa molt de temps
existeix una relació amb el Col·legi de Periodistes
que era a través de conferències.
Ens demanaven els directors
de reforç d'alguna tutoria
o alguna classe anessin els periodistes
a fer una conferència de què consistia la seva feina.
Això fa molt de temps que s'està fent.
El que passa és que ens havíem adonat
que potser calia un reforç.
I aquest reforç és aquest material educatiu
que hem tret.
De manera que, quan el periodista hi vagi,
la idea és que ja tinguin una base,
ja sàpiguen una mica del que va.
Perquè ens havíem trobat conferències
on el desconeixement d'una professió
et fa que a lo millor els alumnes
preguntaven què esmorza el periodista de guerra.
Llavors, clar, quedava una mica
que no sabia gaire com quadrar.
Llavors em diem, potser falla la base
que hi ha estudiants
que tenen un coneixement dels mitjans
però no acaben d'aprofundir.
Fem un meritorial pedagògic
fet amb professors
on els continguts estiguin fets per ells
perquè nosaltres no sabem una mica
el diàleg que hi ha
ni la manera en què s'han de fer les coses.
I a partir d'aquí
que això sigui el reforç d'aquestes conferències.
I al final ha sortit un projecte
bastant més complex
del que havíem previst originalment.
Quan parlem de premsa,
ens referim a premsa escrita.
No parlem de mitjans de comunicació
perquè aquí aleshores la televisió es rassaria
i no deixaria aquest espai
tan interessant per la premsa escrita
que després dona aquesta cosa de la reflexió.
És que també és un tema pràctic
haver escollit la premsa
perquè és molt més fàcil agafar els diaris
i treballar i llegir
i que no pas agafar un tall de veu
o agafar unes notícies de ràdio
o agafar un informatiu.
És més complex.
El fàcil és fer fotocòpies d'un diari
o agafar el diari original
que els alumnes treballin
i a partir d'aquí
pot ser una segona fase
entrar en els mitjans de comunicació
que ja hi ha molts més elements
que no pas una notícia escrita.
En principi està adreçat
a alumnes d'ESO,
batxillerat i cicles formatius, Vicent?
Sí, el treball que vam elaborar
amb el Col·legi de Periodistes
i els serveis educatius del Tarragonès,
de l'Alcamp
i també amb representants d'IES
d'aquí del Camp de Tarragona
i de Valls,
concretament d'Alcisoia de Valls,
està adreçat a alumnes
de segon cicle de l'ESO,
alumnes de batxillerat
i de cicles formatius.
El treball és un corpus
constituït per una guia didàctica
adreçada al professor,
bàsicament,
un quadre d'exercicis
adreçat als alumnes
de segon cicle de l'ESO,
un quadre d'exercicis
diferenciat per alumnes de batxillerat
i cicles formatius,
després hi ha un glossari
en termes del llenguatge
que utilitzeu vosaltres habitualment
en el periodisme escrit
i finalment hi ha un catàleg
de materials educatius
que hi ha als centres
de recursos pedagògics
de l'Alcamp i del Tarragonès
en què el professor
que vulgui aprofundir,
assessorar-se en la matèria,
té quantitat de material
tant en DVDs com en vídeos,
com en llibres,
com en articles,
és a dir,
el corpus que s'ofereix
als docents
i a cada centre docent
realment és complet
i cobreix l'àmbit
educatiu plenament.
Digueu-me antiga,
però jo recordo
a l'època escolar
que de tant en tant
alguna vegada
un treball de classe,
si no recordo,
insertat a lengua i literatura,
era retallar a casa
una notícia de diari,
enganxar-ho amb cola,
en un full
i a partir d'allà
fer una mena
de comentari de text
però no d'una manera
tan organitzada
ni amb una terminologia
correcta
que fèiem el llaritz
i amb el llenguatge
que és habitual.
Això d'aquesta manera
més rudimentària
s'havia fet abans.
Sembla que s'havia deixat
de fer una miqueta
amb les noves línies
curriculars
que hi ha a les escoles.
A veure, dins de l'àmbit curricular,
amb tots els crèdits
tan específics,
els crèdits variables
i pautats
que tenim
al sistema educatiu,
aquest tipus de treball
possiblement
havia quedat
d'una manera
una mica apartat.
Ara,
el que es vol potenciar
amb aquest tractament
de la notícia,
amb aquest tractament
de la premsa escrita
és precisament
la creació
d'una opinió sèria,
crítica
entre l'alumnat.
Llavors,
aquest treball
de la premsa
a l'escola
es pot tractar actualment
com un crèdit variable
o a l'hora de tutoria.
Es dona
una versatilitat
molt important
i realment
crec que és recuperar
el tractament
de la informació
i una eina
molt útil
que la premsa escrita
posa a l'abast
del sistema educatiu
per elaborar
i crear
una crítica
constructiva
entre el propi alumnat,
des de ben jovens,
com pot ser
a nivell de segon
de segon de segle
fins a batxillerat
i cicles formatius.
És a dir,
es tracta una mica
d'intentar recuperar
aquell sentit
de la crítica
subjectiva
del propi alumne,
la construcció
del raonament.
I qui sap,
potser es torna allò
de fer una petita revista
o diari de l'escola,
que això també es feia.
Hi ha centres
que ho fan ara també.
És que és això,
potser el tema
és que s'estava fent
de forma aïllada
i no de forma organitzada.
Sí, iniciativa del propi centre
o el tothom
o el professor.
Sí, sí,
ni el departament d'educació
en molts casos ho sap,
perquè és un tema
d'organització interna
de la pròpia escola.
Però jo, per exemple,
m'han cridat
per una xerrada
a l'IES de Constantí
i aquella gent
estava molt formada
perquè, a més a més,
tot partia
d'una revista
que estaven iniciant.
Per tant,
són gent
que ja estaven familiaritzats
amb el llenguatge periodístic
i llavors les preguntes
que es feien
ja eren de tema organització,
de com es tria un titular.
O sigui que la idea
seria aquesta
de les escoles
que s'està fent
ja van un pas
més endavant.
Aquest material
els pot ajudar
a saber això,
la terminologia,
com es comença,
per què es tria
el primer
i després el segon
i l'últim
que s'hi posa.
I els que no s'està fent,
doncs almenys això,
que els escolars
o els alumnes
ja comencin a llegir premsa,
que tinguin un esperit crític,
que mirin una notícia
o que mirin la televisió,
que això ho estan fent constantment
i puguin arribar
a la conclusió
de saber
per què aquest informatiu
tracten
o obren
amb aquest tema
i aquest altre
amb un altre.
Això seria l'objectiu
ja final
i que seria fantàstic
i fabulós
que arribés així.
Un exercici
que els adults
també probablement
tenen pendents
moltes vegades.
Ho ha dit
la tele és veritat
o ho ha llegit al diari
i per tant
paraula santa.
I poca broma
que coneixen
el que tu deies.
Per què aquesta frase
la poso aquí
o no la poso allà?
Quin interès hi ha?
Clar, tot això
Déu-n'hi-do,
és una tasca
que el professor
que ha d'impartir
dins de l'àmbit
de la tutoria
o en aquest crèdit
com explicaves
ho ha de preparar molt bé.
Requereix una...
Per això aquest material,
no?
Clar, és que tu també els pots...
O sigui, ja no només són els estudiants,
digna que ells tenen el suport
perquè moltes vegades
es troben a la classe
que...
Com explicar allò
si a vegades
ells mateixos ho desconeixen, no?
I és la idea aquesta
de dir
jo com a periodista
quan faig un informatiu,
per exemple,
o quan faig una notícia,
per què trio aquest començament?
Perquè jo ja estic fent-ho
d'una manera, no?
Perquè penso que això és important
i l'altre no.
I un altre ho haurà d'important
a un altre tema, no?
Totes aquestes coses
que se'ls escapa a la gent
doncs que puguin veure-ho.
I si a més a més
ja seria l'ideal, no?
Que puguin agafar
i comparar.
O sigui, llegeixen
ja seria fantàstic, no?
Però ja comparar
seria un pas més, no?
És a dir,
doncs per què aquest mitjà
és d'una manera,
aquest d'una altra
i de quina manera?
Per tant,
aquest esperit crític
que potser els hi falta, no?
Que potser falta
una segona part,
un anar més enllà.
Que forma part
del procés formatiu, no?
No apareix així
de cop i volta
sinó que s'ha d'anar fent
amb activitats com aquesta,
per exemple.
Per això voldria afegir
que aquests materials
poden ser utilitzats
des de l'àrea de llengua
d'una forma extraordinària
i que ompliria àmbits
que ara mateix
són difícils de tractar
des de la mateixa àrea
fins a àrees com les socials,
inclús en la classe d'ètica
o des de l'àmbit
de la mateixa filosofia.
És a dir,
és un material
que és multidisciplinar,
és a dir,
és molt tractable
i metodològicament
està molt ben dissenyat
i és fàcil
d'utilitzar a l'aula.
S'ha d'intentar,
s'ha intentat facilitar
la metodologia al professor
i l'enteniment
d'aquest material
per part dels alumnes
està molt ben pautat
i molt ben estructurat.
Amb això que comentaves,
tot just davant de la mirada
tenim aquí tot un dossier,
ajuda a desenvolupar
les habilitats dels alumnes
des de l'àmbit de la llengua,
llegeix el text,
busca al diccionari
les paraules desconegudes.
Aquí ja estàs fent
una tasca molt important
i que òbviament té uns beneficis
sobre diferents assignatures.
On ha passat la notícia?
Ràpidament ho has d'ubicar
en l'àmbit geogràfic.
Hi ha tota una sèrie
d'habilitats
que es poden reformar
i desenvolupar
a partir d'aquest material.
De quina manera
es distribuirà?
A partir de la demanda
del centre,
ja vosaltres
des del departament
els convidareu
als centres
a que participin
d'aquesta iniciativa?
El que hem dissenyat
conjuntament
amb el Col·legi de Periodistes
és una presentació
d'aquests materials
als caps d'estudis
o directors,
en el cas
que normalment
aquesta feina
s'encarrega més
als caps d'estudis
des dels centres docents,
una presentació
als caps d'estudis
a tots els IES
de l'àmbit territorial
de Tarragona
i les seves comarques.
I intentarem
que aquest material
es pugui posar en pràctica
en el segon,
tercer trimestre d'enguany,
en el trimestre
que ja som ara mateix,
o si més no,
a començament
del curs 2006-2007.
Aquesta presentació,
repeteixo que es faria
en col·laboració
amb el Col·legi de Periodistes
perquè l'utilització
d'aquests materials
a les diferents àrees
que el centre
consideri convenients
vindran reforçades
amb les conferències
que els periodistes
del Col·legi
aquí de Tarragona
faran als centres
que ho sol·licitin.
Amb la qual cosa,
el que una vegada
s'implementin
els materials al centre
després farem
una activitat de retorn,
és a dir,
una mica de valoració
i si convé
de modificació
d'aquests materials
consultats
els professors
que ho hagin posat
en pràctica
a les seves àrees curriculars.
Per tant,
ja per mirar una miqueta
com ha anat tot plegat
ens hauríem d'esperar
al curs vinent,
que es consolidi
l'activitat.
Òbviament s'acaba
de presentar.
Són molts els centres
que tenim
a la ciutat de Tarragona
i a l'escola
els materials
no entren
de qualsevol manera.
S'han d'explicar,
s'han de presentar
des del Col·legi de Periodistes.
Teniu molt clar
com heu de plantejar
aquestes xerrades
una mica en la línia
del que heu fet
fins ara
d'una manera així
també una miqueta esporàdica?
Sí,
a més,
el bo que tenim
és amb aquesta campanya
que és la primera vegada
que es fa conjuntament
amb professors.
És a dir,
nosaltres anàvem
a fer aquestes conferències,
clar,
nosaltres no estem habituats
i llavors no sabem
què és el que volen,
de quina manera
se'ls ha d'explicar
als alumnes
i tot això va començar
dient
que ens donin
algunes pautes
per explicar als estudiants
perquè els hi pugui entrar
el que estem explicant.
Llavors,
ha sortit una campanya
molt més grossa
del que pensàvem
però la idea és,
per exemple,
per recertar d'un exemple,
les preguntes
que es fan aquí,
doncs,
jo hauria fet un anunciat
amb una pàgina sencera
perquè exposin,
i en concret
el responsable
del Centre de Recursos
de l'Alcà
em deia
això és impossible
que es faci
perquè quan veuen
el full en blanc
escriuen,
o sigui,
es bloquegen els estudiants
i llavors ho veuen
tan immens
que no escriuen res.
S'ha de fer més curt,
que vegin que tenen poc espai,
que fins i tot
els hi pugui faltar
per acabar explicant-se.
Clar,
són coses
que nosaltres
no en tenim ni idea.
Nosaltres una pàgina en blanc,
bueno,
doncs,
fantàstic.
Saps que les d'omplir,
les d'omplir.
I ja està,
però aquestes eines
són les que nosaltres
ens quedaven una mica
coix,
aquestes xerrades.
Amb aquest material
nosaltres també sabem
com fer-ho.
A més a més,
un professor
ens ensenyarà
quatre pautes
allò de com
mantenir l'atenció,
com explicar-ho,
com entrar-hi millor
i la història
és per acabar-ho
d'orrodonir bé
i que els hi arribi,
que és el que vols,
no fer una campanya
per fer-la,
sinó que al final
hi hagi uns resultats
que seran els de l'any que ve,
però bueno,
per començar
ja està prou bé, no?
Amb aquesta experiència
que parlaves
del full al blac,
l'experiència
d'educadors,
professors i periodistes
treballar conjuntament
i m'imagino
que ha estat molt enriquidora
des del punt de vista personal
també, no?
Home,
el grup de treball
que es va constituir
realment jo crec
que ha representat bé
tots els estaments,
és a dir,
des del docent
que està a peu d'obra
tant en un centre
d'ESO exclusivament
com el docent
que imparteix batxillerat,
com el docent
que imparteix cicles formatius,
més els centres
de recursos pedagògics
i el mateix col·legi
de periodistes
de Tarragona,
amb la qual cosa
representats
totes les necessitats,
tots els àmbits
a qui va adreçat
el material,
crec que el producte
i la metodologia
és bona.
De vegades,
quan s'elaboren materials,
no sempre estan representats,
tots els nivells educatius
a qui va adreçat
el material.
Aquí,
jo crec que l'acord
que vam fer
i la col·laboració
està molt positiva
perquè precisament
tant un nivell
com és la formació professional
fins al segon cicle
de l'ESO,
tothom està representat
en el treball
que s'ha desenvolupat
i això jo crec
que ha creat
un producte
molt real
i molt adequat
i sobretot adequat
pels diferents nivells educatius.
I el que deies
del full en blanc,
jo tinc aquí el material,
ben amb ganes
d'omplir
els blancs que hi ha aquí,
les preguntes
que planteja,
és atractiu de fer,
són exercicis
que són,
no anava a dir,
com un joc
en un sentit pejoratiu,
sinó que no es fa farragós,
dur, difícil,
vinga va,
un exercici de classe,
sinó que convida molt
a l'espontanietat
del propi estudiant.
Molt bé,
doncs esperem
veure el resultat,
ens agradarà molt
conèixer.
En tot cas,
si volia afegir
alguna cosa més.
Bé,
no,
l'últim seria
d'agrair
el patrocini
de Rapsol IPF,
que a més
és una entitat
que està molt bolcada
amb aquests temes educatius
en ajudar-nos
en un projecte
tan costós
i tan complex
perquè entenen
que també amb ells
els ajuda
arribar molta gent
perquè és important
que tinguin
aquest esperit crític
perquè moltes vegades
es trobaran
igual notícies
que els pot afectar
i que els estudiants
puguin arribar
a veure
el perquè de les coses.
Doncs estarem molt pendents
també com a mitjà
de comunicació
que fem
de com es desenvolupi
aquest programa
al cap i a la fi.
El que estem intentant
és que es creï
aquest esperit crític
i aquest interès
per tot el que
envolta els ciutadans.
Gràcies per acompanyar-nos
Núria Bea, periodista
i moltes gràcies
al Vicenç Avellán
és educador
adjunt als serveis
territorials
del Departament
d'Educació
de la Generalitat.
Moltíssimes gràcies
i enhorabona
pel treball que heu fet.
Gràcies.
Bon dia.