logo

Arxiu/ARXIU 2006/ENTREVISTES 2006/


Transcribed podcasts: 1373
Time transcribed: 19d 14h 46m 14s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO RÀDIO
TARRAGONA RÀDIO RÀ Track
TARRAGONA RÀDIO RÀDIO RÀDIO I TARRAGONA RÀDIO RÀDIO
de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica de Tarragona,
des de l'antic mercat del fòrum.
Aquí, justament, ara fa 20 anys,
començava a sonar l'emissora municipal.
Si ens voleu acompanyar, aquí estarem tot el matí,
fins a dos quarts de dues.
Per acabar el programa, brindarem amb una copa de cava.
Així que tots aquells oients que ens vulguin acompanyar
a la recta final del programa, estan convidats.
Celebrarem, brindarem per aquests 20 anys de Tarragona Ràdio.
Així és la Ràdio de la Ciutat.
Aquesta és la proposta que us fem en aquest divendres 17 de febrer,
un divendres molt especial.
Ara anem a la publicitat i de seguida saludem els primers convidats
des d'aquí, des de l'antic mercat del fòrum.
El matí de Tarragona Ràdio.
Boira Blava et presenta la llum de sal.
El Feng Shui és l'art mil·lenari xinès que estudia l'harmonia
entre la llum, els colors, la simetria i la distribució dels espais.
A l'interior de les cases, les energies positives tendeixen a estancar-se,
afectant el benestar psíquic i físic dels habitants de la llar.
És aleshores quan la llum de sal esdevé primordial,
ja que amb la seva il·luminació purifica l'ambient,
absorbint a més les zones electromagnètiques del televisor
o el telèfon mòbil.
La llum de sal original, només la trobaràs a Boira Blava,
al carrer Méndez Núñez 11, telèfon 977, 24, 22, 23.
Ja arriba el carnaval.
Com, que encara no tens la teva disfressa?
Ves-hi, ara mateix, a Casa Guaix.
A Casa Guaix tens tota mena de disfresses per a totes les edats.
Totes les disfresses i complements els trobaràs a Casa Guaix,
al carrer Portalet número 1, fent cantonada amb la plaça de la Font.
El carnaval a Tarragona ja es viu a Casa Guaix.
Cada cop es té més en compte el que es menja, som el que mengem.
És una veritat inquestionable.
Per això mateix hem de confiar en productes amb denominació d'origen,
productes de qualitat.
La denominació d'origen és tota una garantia.
Això ho saben molt bé al Rebós,
la botiga especialitzada que trobareu al carrer Cos del Bou de Tarragona.
Al Rebós t'ofereix tota mena de productes amb denominació d'origen.
Vins, caves i licors, carquinyolis, pastissets i orelletes.
Embotits i formatges cassolants.
Olis, vinagres i fruits secs.
El Rebós, el número 11 del carrer Cos del Bou,
al costat de la plaça de la Font.
Obrim diumenge al matí.
I ara, molta atenció a les ofertes de formació i treball.
Les comarques de Tarragona necessiten per al seu desenvolupament
estudiants, treballadors i empreses.
Es requereix molta empenta i s'ofereix FITA,
un punt de trobada de l'oferta de formació i treball.
Si estàs interessat en aquesta oferta, vine a FITA.
FITA, el cinquè saló de la formació i el treball,
que tindrà lloc als dies 22 i 23 de febrer
al Palau de Fires i Congressos de Tarragona.
Ens trobem a FITA.
Sastreria Pizarro comença el 2006 amb rebaixes sensacionals.
Els oferim una extensa varietat d'articles rebaixats
des d'un 20 a un 60% de descompte.
Tratges des de 120 euros,
americanes des de 36 i pantalons a 21 euros.
Som especialistes en talles grans,
tratges i americanes des de la talla 44 fins a la 80
i camises fins a la talla 54.
A Sastreria Pizarro trobaràs la moda més actual,
assessorament personalitzat
i la millor qualitat al millor preu.
Sastreria Pizarro, carrer Mallorca, número 1,
tocant a la plaça Ponent, Tarragona.
Telèfon 977-21-3617.
Sastreria Pizarro, som professionals.
Què? Ja has visitat les noves instal·lacions de Motor 23?
Com? Que encara no hi has anat?
No saps el que et perds.
El concessionari més gran de la província
trobaràs els últims models de Fiat, L'Ància i Alfa Romeo.
A l'autovia Reus-Tarragona,
a l'urbanització Albada,
carrer Carabria 10.
Més cotxes, més espai, més confort, més a prop.
T'esperem a les noves instal·lacions de Motor 23.
A l'autovia Reus-Tarragona,
a l'urbanització Albada,
carrer Carabria 10.
Motor 23.
Què esperes per anar-hi?
Unió de Botiguers de Sant Pere i Sant Pau.
Apropem el comerç a les teves il·lusions.
Atenció de qualitat, servei diari i una gran oferta comercial.
Unió de Botiguers de Sant Pere i Sant Pau.
T'estimem cada dia més.
L'Acadèmia d'Idiomes Insitu de Tarragona
et proposa fer aquest estiu un viatge màgic per Anglaterra.
Visitarem els indrets on es van rodar les pel·lícules de Harry Potter.
Viurem aventures a una terra de llegenda,
la mateixa que va inspirar Tolkien a escriure el Senyor dels Aneis.
Vols que el teu nen conegui Anglaterra?
El seu idioma?
La seva cultura?
La seva gent?
Truca a Insitu i t'informarem.
977-229-417.
Últimes places disponibles.
977-229-417.
Per què un idioma no s'aprèn només a un llibre?
S'aprèn Insitu.
Ja t'has enterat del que estan a punt d'obrir a Tarragona?
Doncs no, explica, explica.
Una nova botiga de mobles on trobaràs de tot.
Sofàs, sillons relax, llits, decoració...
Com es diu?
Tot tres sillos.
A punta, s'inaugura el 4 de març al carrer Vidal i Barraquer,
davant mateix al Parc Central.
Ja no cal que sortís de la ciutat per aconseguir a bon preu
mobles còmodes, confortables i de qualitat.
Has dit tot tres sillos?
Sí, tot tres sillos.
S'inaugura el 4 de març al carrer Vidal i Barraquer,
davant mateix del Parc Central.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Amb l'assistència de l'alcalde de Tarragona,
Josep Maria Requesens,
i el tinent d'alcalde de Relacions Públiques,
Julián López,
avui a les 6,
ha inaugurat la quarta emissora municipal de Tarragona.
Ràdio Fòrum, el 102.6,
està situat a la part alta de Tarragona
i serà la emissora municipal de tot el cas urbà de Tarragona.
L'emissió serà de les 10 del matí fins a dos quarts d'una de la nit.
Recordeu que la primera emissora municipal als barris
Fòrum Ràdio a la Canonga,
seguit de Radiografia del barri del Pilar
i Bonavista Ràdio,
que en l'emissió on escolar...
Dues emissores més es posaran en marxa
per a completar la xarxa de radios municipals als barris
i que seran les de Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau.
Això esperem que ben aviat sigui un fet.
Bon dia.
Avui fa just 20 anys
aquestes paraules sonaven a través de les zones
del 102.6 de la freqüència modulada.
Era el dilluns 17 de febrer de 1986
i es posava en marxa l'emissora municipal Ràdio Fòrum,
un nou mitjà de comunicació
que neixia amb la voluntat d'adreçar-se
especialment als veïns de la part alta
i del nucli del centre de la ciutat de Tarragona.
Ràdio Fòrum s'incorporava a la xarxa d'emissores municipals
on també hi eren en aquella època,
o acabarien sent Bona Vista Ràdio,
Ràdio Sant Salvador,
Radiografia del Barri del Pilar
i Ràdio Sant Pere i Sant Pau.
Avui, 20 anys després,
volem celebrar aquest aniversari de ràdio local
des del lloc on vam estar els primers estudis de l'emissora,
a l'antic mercat del Fòrum,
a la plaça Rovellat,
a l'edifici que avui és la seu
de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
l'ICAC.
Moltes gràcies, per cert,
a la direcció i als treballadors de l'Institut
per les facilitats que ens han donat
a l'hora de preparar aquest programa tan especial
per Tarragona Ràdio.
Ens trobem, doncs,
a la sala d'actes de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
fent un programa que es perllongarà
des d'ara i fins a dos quarts de dues.
Per tant, si voleu venir a veure
com fem la ràdio en directe
i participar en aquest programa,
us esperem,
sobretot a partir del punt de les 12 del migdia,
ja que, a més, tot just,
podrem tots brindar amb una copa de cava
per aquest 20è aniversari.
Parragona Ràdio
Així sona la Tarragona Ràdio del segle XXI,
la Tarragona Ràdio d'aquest any 2006.
Els nous indicatius de l'emissora que estrenaven fa poques setmanes
amb motiu del 20è aniversari.
I així sonaven els indicatius de Ràdio Fòrum ara fa 20 anys.
Des de qualsevol racó de la nostra ciutat
podeu escoltar les emissores municipals de Tarragona
amb informació i música, per fer-te escoltar i escoltar-te.
Emissores municipals de Tarragona.
Ràdio Fòrum 102.6
Modulació de freqüència i soesterofònic.
Aquesta ràdio sonava així ara fa 20 anys.
Ràdio que van fer possibles persones, gent de Tarragona,
gent de la nostra ciutat, com alguns dels que ens acompanyen
aquest matí en directe en aquest programa especial.
Saludem el Miquel Avelló. Miquel, bon dia.
Bon dia, Ricard.
El Quim Fernández Moya, bon dia, Quim.
Bon dia.
I el Lluís Marçal, bon dia, Lluís.
Hola, bon dia.
Miquel, què recordes d'aquella època?
Ostres, ara que estava escoltant això,
la sintonia aquesta, em venia que fa 20 anys que soc més vella.
Tinc 20 anys més, eh, d'això.
Bé, recordo, no sé, moltes ganes de fer.
Estàvem el Francesc, el Joan Andreu,
ara el Joan Andreu encara no hi era.
Tots els que estem per aquí ara.
I teníem moltes ganes de fer coses, moltes ganes.
Sortien algunes bé i moltes malament, però sortien.
M'ha recordat que, bueno, jo en aquell moment
estava fent un munt de programes.
Intentàvem cobrir tot el ventall de programació que podíem.
Tots intentàvem fer programes.
Fem, no sé, jo em vaig fer un munt.
Totes les hores que podia les anàvem cobrint, no?
I molt bé, molt bé.
Molts records d'aquella època, molts.
Quim, quanta gent vau començar impulsant avió entre tots els col·laboradors tècnics,
locutors, aquella ràdio?
Doncs jo calculo que vam arribar a ser més de 100 persones.
Vull dir que cada vegada feia el seu programa,
hi havia molta gent, inclús en cua,
perquè n'havien prou hores per fer els programes.
Vull dir, va arribar un moment que hi havia aquí,
durant tot el dia passava una centena de persones llargues, ben bé, ben bé.
Tu ho feies de...
Va ser el primer cap de programes de l'emissora, per dir-ho d'alguna manera, no?
Sembla que sí que va ser el primer.
Sí, jo diria que sí que va ser el primer, em sembla.
I com es coordinava tanta gent en aquella època?
Tenint en compte que això, que eren col·laboradors, que no eren professionals...
Era complicat, bé, a veure, el problema és que tothom volia fer el mateix programa,
tothom volia punxar discos i d'aquí no sortíem.
Llavors havies de convèncer potser la gent que fessin un altre tipus de programació,
anar repartint, mirar que quedés una mica conjuntat,
però bé, amb bona voluntat s'anaven sortint.
Aquella ràdio es feia a l'antic mercat del Fòrum, és a dir, en l'edifici,
avui absolutament renovat, que és aquest Institut Català d'Arqueologia Clàssica.
Lluís, com recordes aquells primers estudis, aquell primer locutori de Radio Fòrum?
Bé, recordo una mica precari, perquè estàvem en un racó dels centres de serveis socials,
era la part de dalt, era el centre de serveis socials de la part alta,
i estàvem allí arraconats, no?
I era com si ens haguessin deixat l'espai allò,
vinga, va, sobre aquest espai farem la misura, no?
I volia dir el que acaba de dir el Quim,
de les hores que estaven totes donades, la meva experiència,
que bé, nosaltres vam arribar, ara érem tres persones,
que també volíem fer música, com tothom,
i ens van dir, bé, està totes les hores donades,
i només queden informatius.
Aleshores, el director d'aquell moment, el Francesc Baix Calçada,
ens va fer un curs accelerat de periodista informatiu,
va veure que la cosa o no va acabar de funcionar,
i ens va donar, doncs, una mica de llibertat.
Vam fer un híbrid, i vam començar el 17 de febrer, a les 9 del vespre,
del 86, un informatiu que es deia Forum Cultural,
i el que em s'han dit abans, que era la veu de Montgermà,
i jo era el que ficava la música, i era això, informatiu musical.
En aquella època, Quim, bàsicament, el que explicàvem és que a la ràdio
s'adreçava al nucli de la Paralta i del centre de la ciutat, no?
Perquè hi havia les altres emissores repartides pels barris.
Exacte, aquesta havia de ser l'emissora d'aquí de la Paralta,
el que passa que, bé, com que dintre del nucli de la ciutat,
no n'hi havia cap més, se va convertir en la de tota la ciutat,
bueno, del nucli de la ciutat d'aquí, no?
Però hi havia també Sant Pau, hi havia el Bonavista, el Canonga,
no sé, suposo que en deixo una, però vull dir, n'hi havia diverses repartides
per tot el municipi.
El Miquel Avelló també va coordinar durant una bona temporada
en sempre la programació, no?
Sí, em va...
Com era la graella de la ràdio de fa gairebé 20 anys?
Ostres!
Jo, com que ens repartíem la feina, perquè érem molts,
però eren pocs els que podíem, en aquell moment,
eren pocs els que podíem estar tot el dia,
hi havia gent que, clar, treballava,
hi havia gent que, doncs, clar, no podia estar tot el dia a la ràdio.
I van coincidir uns quants que estaven moltes hores a la ràdio, no?
I bé, ens vam repartir una mica la feina
i jo vaig, per, com se'n diu això,
per decreto ley, vaig estar jefe de programació de musicals,
que no sé exactament què era, però que quedava molt bé,
i intentàvem coordinar el que era la música
i, bé, doncs, ja dic, intentàvem cobrir totes les hores.
Jo feia, en aquell moment encara no va...
Bueno, sí, va començar Pim Pan Rock,
el programa que feia jo,
que vaig estar fent durant 11 anys gairebé.
Fèiem un programa que es deia Radiomania,
que parlava sobre temes de comunicacions.
A la tarda fèiem un programa
que intentàvem entrevistar polítics
i gent així del món de la cultura,
que ja ni m'imagina, ni ni m'enrecó, com se'n ve.
No ho sé, feia un munt de programes,
intentàvem allò, doncs, mantindre la ràdio,
mantindre la ràdio a la ciutat,
que és a l'aire,
i intentar-ho fer el millor possible, no?
I tècnicament, Lluís,
què teníem en aquella ràdio?
Perquè ja has dit que l'estudi estava en un racó,
però a més, dins de l'estudi, què hi havia?
Doncs, ja t'ho dic, era molt precari,
i aleshores l'emissor era autoconstruït,
era d'aquells enginys electrònics
que es compraven per peces i s'assemblàvem,
i aleshores, era una marca molt coneguda,
no sé si encara existeix,
era Sales Kid,
i a més a més era mono,
era un emissor mono,
molt mono, sí,
o sigui, no emetíem ni a més tèrio,
va arribar una mica més tard,
i nosaltres col·loquialment li dèiem el pot,
una manera carinyosa de dir-li a l'emissor.
I micròfons,
si els comparem amb aquests tan moderns que tenim ara,
micròfons i altres elements tècnics de l'època?
Ara comentàvem amb el Quim
que el problema més gran que teníem amb els micròfons,
a banda de la poca qualitat que hi havia,
eren els peus que s'esquen els micròfons,
els micròfons, els cables,
bé, tu podries afegir alguna cosa aquí,
des recordes micròfons?
No, això que caigues,
senties el catacroc que havia caigut,
em sembla que no sé si n'hi havia un o dos,
un?
Un, un, un micro,
si n'hi havia un micro,
això va ser al començament,
després anava bé més,
al començament era un,
després dos,
i vam anar a poc a poc,
vam anar solucionant.
A més, a més,
Quim em sembla que era una aigua d'aquells,
allò, marca aigua,
una cosa d'aquesta.
Sí, sí, no.
Doncs és tu que hagués.
O millor que hi havia, sí.
Després, doncs,
en l'apartat tancit,
doncs,
encara quan estaven aquí a la plaça Rovellat,
va arribar l'emissor estèreo,
amb una mica més de potència,
però això va crear una mica de problemes
amb els veïns,
perquè no és com ara,
que les emissores,
doncs,
tenen unes antenes,
hi havia, doncs,
suposo microones,
no?,
enviant el senyal
per no interferir els veïns.
Doncs aquí,
tal com sortia a l'emissor,
teníem l'antena al terrat
del antic mercat
i vam tenir molts problemes
amb els veïns,
molts,
molta interferència, sí.
D'aquella primera època,
Quim,
hi havia algun programa
o algun contingut especial
que recordeu?
fèieu programació
de dilluns a divendres,
moltes hores
i també els caps de setmana.
De dilluns a divendres,
de set del matí
a dues de la matinada
i algun dissabte
i algun dimensió
havia fet alguna cosa,
però en principi
dissabte i dimensió
no es feia res.
Ara sí,
s'hagués pogut fer,
perquè de gent
per fer programes
n'hi havia,
el que passa
que vam pensar
que dissabte i dimensió
no sé el motiu
per què,
però no es feia
perquè estava tancat
aquí el mercat,
el que fos,
i era més difícil
l'accés,
però veiem,
s'ha omplit
totes aquestes hores
de programació
en directe
i més n'hagués
pogut fer.
Amb la perspectiva
que dona el temps,
si aquesta és una pregunta
pels tres,
pel Miquel,
pel Quim i pel Lluís,
amb la perspectiva
que donen aquests 20 anys,
per què creieu
que hi havia
aquell entusiasme
en aquell moment
l'any 86
per fer ràdio
perquè tanta gent
s'apuntés
a Radio Fòrum?
Lluís,
què et sembla a tu?
Bé,
jo crec que va coincidir
en un moment
que hi havia
una mica de renovació
a la part alta
o a la ciutat de Tarragona
hi havia ganes
de fer coses
en un àmbit cultural.
Penso,
o sigui,
s'ha de dir
que Radio Fòrum
tampoc no va néixer
de zero,
no?
Que ja venia gent
d'una emisora
que em sembla
que es deia
on hablava
i era una mena
de emisora
llibertària
o lliure
i aleshores
s'hi va fer així
aquesta gent
que va fer programa
a la franja nocturna.
Aleshores
va ser una mena
d'aglutinar
diversos moviments
de la ciutat,
no?
Gent amb moltes ganes
de fer coses.
No sé,
als anys 80
doncs
Tarragona
estava en canvi,
no?
Tant urbanístic
com cultural.
I jo penso
que aquí
a Radio Fòrum
s'hi va plegat
tot això
amb la mostra
de programes
que hi havia.
Com ha dit el Quim,
hi havia de tot,
de tota mena
de programes
de tots els àmbits
que puguin
haver de la ràdio.
Quim,
tu com ho veus?
20 anys després.
bé,
molt bé,
el que passa
que seguim
amb el que deia
ara aquí
el Lluís
i va ser un moment
penso jo
que aviam
va sortir a la tele
i la tele havia matat
una mica potser
la ràdio
i en aquella època
va ser el renaixement
una altra vegada
de les emissores de ràdio
i aviam
la gent que va vindre
aquí a fer ràdio
era gent molt jove
que tenia ganes
de fer alguna cosa
i potser aquest va ser
el principal motiu
que els va portar
doncs
en aquesta inquietud
de voler fer alguna cosa
i bé
pilar endavant
doncs
el que els agradava fer,
ara amb el temps
20 anys després
vull dir
allò era prehistòric
i nosaltres
feiem servir uns discos
d'aquells
que es donava la volta
que era en Davidil
que potser molta gent
no els ha conegut
avui en dia
els que estan escoltant
gent potser que té 15 anys
no ha vist mai un disc d'aquests
CDs
ni somiar-ho
i la música
el disc d'ho
com teniu ara
de l'ordinador
era impensable
el canvi ha sigut
totalment radical
pel que estic veient
una revolució tecnològica
Miquel
treballàvem amb cintes
de casset
després va vindre un reu
que tot s'ha de dir
però sí, sí
era
era això
era
a veure
estem parlant
de l'any 86
llavors
havia un moviment
d'emisores municipals
o emisores lliures
que estaven sorgint
no?
estaven sorgint
tot també
una mica
pel tema polític
no?
hi havia hagut un canvi polític
des de no feia gaires anys
a Espanya
i la gent
tenia ganes de sortir
tenia ganes de dir coses
tenia ganes de començar
a fer coses
i una d'aquelles
era fer-ho
a través de les zones
de ràdio
i bueno
era ràdio fòrum
però
si feu un ventall
i mireu una mica
quasi totes les ciutats
o quasi tots els pobles
van muntar en aquell moment
una emisora de ràdio
fos municipal
fos lliure
perquè tenien ganes
de dir coses
i nosaltres a Tarragona
igual
tenien ganes de dir coses
d'aquests tres primers convidats
que tenim avui
en el programa especial
em sembla que el primer
que ho va deixar
va ser el Quim
no?
dels tres
perquè després el Miguel
va estar molts anys
i el Lluís
gairebé continua
col·laborant
amb Tarragona Ràdio
la feina ben feta
en aquell moment
és a dir
va sortir prou bé
tot aquell projecte
tota aquella iniciativa
de l'emissora
el balanç
que faries allò
20 anys després
és prou satisfactori?
jo sí
jo ho he de dir positiu
vull dir que
el que de fer llavors
va ser la llavor
del que avui en dia
és Tarragona Ràdio
la gent doncs
tot i que era gent
que no havia fet
pràcticament ningú
havia fet res
doncs
ho van fer
prou bé
pel que sabíem
i pel que teníem
i a partir d'aquí
vull dir l'emissora
va aconseguir una audiència
que ha portat avui en dia
a l'aquest actualment
Miquel
tu que vas estar
quants anys?
vaig estar
14-15?
14

perquè vaig estar fent
pim pam roc
fins al 80
no
fins al 96
i després un programa
el que es va fer al principi
el que es va fer després
tu creus que
el balanç és satisfactori?

és molt satisfactori
després d'haver-ho vist
durant 20 anys
avui en dia
Tarragona Ràdio
és una emissora
que em sembla jo
que és una emissora
dalt
de les que estan dalt
de tot
almenys aquí a la ciutat
clar
molt satisfactori
jo ho veig
veient-ho amb el temps



aquesta emissora
ha tirat endavant
ha tirat endavant
i molt endavant
i el Lluís?
bé doncs
com ha dit el Guim
nosaltres vam plantar la llavor
vam fer el que vam poder
perquè no eren professionals
ni molt menys
jo diria que el 99%
de la gent que va començar
era aficionat
i només un 1%
era professional
i la llavor
doncs
va consistir
en
començar a arrencar
que les arrencades
sempre són molt dures
donar-li una mica
de continuïtat
fins que
va arribar primer
la semiprofessionalització
i ara doncs
ha arribat

ara no
ja fa uns quants anys
la professionalització
de Tarragona Ràdio
no?
jo penso que
s'ha de valorar molt
tota aquella gent
que ho va fer
de motiu altruista
sense cap
contrapartida
només per la satisfacció
d'anar
a explicar les seves coses
a posar la seva música
i va fer
que gràcies a aquesta gent
tingués continuïtat
la cosa
i arribés
fins avui dia
poder celebrar
aquests 20 anys
aquest esperit
de l'any 86
que em seria difícil
de recuperar ara
de tanta gent
voler fer programes
doncs això
col·laborant
de manera altruista
sense cap interès
econòmic
creus que
ha canviat tant el temps
jo penso que actualment
seria impossible
jo crec que seria impossible
la gent té altres activitats
avui en dia
ja no
llavors potser en aquell moment
tampoc no hi havia
gaire cosa més a fer
a Tarragona
tampoc
però ara
no veig que hi hagués
l'ambient
d'aquell moment
per poder repetir
una experiència
així
tu estaries d'acord
Miquel?
igual

no crec
no crec
que
a part
l'exemple
el tenim avui en dia
que poques emissores surten
a l'aire
poques emissores surten
noves
a nivell
a nivell
en referència a nivell
d'això
de barri
no n'hi ha gaires
no en surten de noves
el que vol dir
que és això
que avui la gent
té altres coses
entre elles
internet
i totes aquestes històries
el món ha canviat molt
en els últims anys
el món ha canviat molt
de fet
la ràdio
ara
o hauria de ser professional
o no podria ser
segurament d'una altra manera
no s'hauria pogut
mantenir
el mateix
esquema
de fa 15 o 20 anys
no
jo crec que no
perquè avui en dia
aviam
totes les emissores
estan professionalitzades
i fer una emissora
com feien nosaltres
d'aquella manera
jo crec que
home
havia una mica
de frescura
que era gent d'aquí
que la gent et coneixia
potser pel barri
però
crec que avui en dia
les coses van
per altres camins
éreu famosos
Lluís
en aquella època
us coneixien per la gent
us demanaven
ens coneixien
al cas antic
a la part alta
érem coneguts
perquè jo me recordo
que agafàvem
un micròfon
un radiocasset
d'aquells
per gravar
una gravadora
d'aquelles
molt rudimentari
tot plegat
si no parlem
de les unitats mòbils
i anàvem a fer entrevistes
als botiguers
i per la part alta
i ens deien
bé ho feu bé
però
heu de millorar aquí
i ens donen consens
fins i tot
però sí
a la part alta
és certament conegut
jo voldria afegir
sobre el que s'ha dit
de si era possible
seria possible
fer-ho avui
estic d'acord
amb ells
que ha canviat molt
la cosa
abans també s'ha dit
que veníem d'un temps
de silenci
esclar
hi havia moltes ganes
de dir coses
i les mesures municipals
van servir
per donar veu
a totes aquestes inquietuds
han passat els anys
avui dia
hi ha molt de mitjans
per poder expressar-se
i la joventut
tira per uns altres camins
té possiblement
massa informació
no crec que seria possible
el mateix
el Lluís Marçal
el Quim Fernández Moya
i el Miquel Avellós
són tres
de les moltes persones
que van fer possible
aquella ràdio
l'any 1986
aquí
a l'antic mercat
del fòrum
a la seu delicat
quan estem fent
aquest programa especial
avui ens acompanyen
altres persones
que de seguida saludarem
sembla que les haguem deixat
a banda
les tres dones
que ens acompanyen
però no és així
ara parlarem
amb l'Anna Mula
la Rosa Guti
i la Carmen Delgado
també ens acompanya
el primer director
de ràdio
fòrum
director durant molts anys
de l'emissora municipal
del Francesc Valls Calçada
el saludarem de seguida
perquè seguim endavant
en aquest programa especial
passant gairebé
cinc minuts
de dos quarts
d'onze del matí
tornem a la publicitat
i de seguida
incorporem més convidats
a aquest programa
avui 17 de febrer
del 2006
L'Acadèmia d'Idiomes
in situ de Tarragona
et proposa fer
aquest estiu
un viatge
un viatge màgic
per Anglaterra
visitarem
els indrets
on es van rodar
les pel·lícules
de Harry Potter
viurem
viurem aventures
a una terra de llegenda
la mateixa
que va inspirar
tolkien a escriure
del senyor del senyor
dels anells


que no és el que et perds
el concessionari

Ja t'arragona. I ho vols celebrar amb tu amb una oferta incomparable.
Tramitació dels exàmens de primer expedient, classes de teòrica assistides amb professor
i 10 classes pràctiques per només 600 euros.
T'esperem a Rambla Nova 106. Rambla Nova 106.
Autoescola Tarragó, la teva autoescola.
Ja arriba el carnaval.
Com, que encara no tens la teva disfressa?
Ves-hi, ara mateix, a Casa Guaix.
A Casa Guaix tens tota mena de disfresses per a totes les edats.
Totes les disfresses i complements els trobaràs a Casa Guaix,
al carrer Portalet número 1, fent cantonada amb la plaça de la Font.
El carnaval a Tarragona ja es viu a Casa Guaix.
Per fi, podràs vestir el teu nen amb roba còmoda, de qualitat
i amb un tracte personalitzat.
Al carrer Sevilla de Tarragona s'ha obert Gemma Petit Moda,
una botiga on podeu vestir els més petits de la casa
i, per què no, regalar-vos aquella peça interior que estàveu buscant.
A Gemma Petit Moda tenim totes les talles,
des de la 0 fins a la 16,
amb marques de primera qualitat com Miranda,
en el blu, Juan Pastor...
Tota la qualitat, el millor preu.
Vine a Gemma Petit Moda,
perquè el teu nen s'ho mereix.
Som al número 8 del carrer Sevilla, Tarragona.
Tarragona Ràdio.
Nomura
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La Carmen Delgado, bon dia!
I també la Sílvia Garcia, bon dia!
De totes les veus segurament la de la Sílvia és la que coneix més la gent.
Quico, 20 anys després, és dia de fer balanços, valoracions.
Ara mentre estava escoltant els companys prehistòrics, com jo, perquè clar, una cosa que abans no teníem tant és que som més copidors que hi havia alguns.
O sigui que els cabells, les barbes més blanques.
Estava recordant moltes coses que...
O sigui, la memòria té un procés i és que a vegades hi ha unes paraules, unes músiques, una gent que et fa recordar històries.
Una de les històries que recordo, primer, és que hem parlat molt de la tècnica.
La tècnica era precària perquè l'emissora era pobra, però també perquè l'època, tecnològicament, estava molt endarrerida.
Recordo que abans de Radio Fòrum, jo venia d'una altra emissora, no cal que digui el nom, però que és una emissora molt important i que per fer enllaços amb la Rambla, amb els primers telèfons mòbils,
que no eren telèfons mòbils, que només agafaven una cobertura de 150 metres, havies de portar una tutxana.
Pràcticament era una tutxana.
En aquella època era molt més difícil tècnicament i per tant, a més a més, era difícil que un grup de 80 o 90 o 100 persones,
totalment eclèctic, dispers, que només tenien un punt de coincidència, és que volien fer ràdio i volien expressar-se,
doncs, d'alguna manera, coordinar tota aquella moguda.
Sobretot perquè no hi havia dia ni hora del dia que no hi hagués una trucada a telèfon, que sempre passava alguna cosa,
perquè des del primer volt de matí fins a les tantes de la nit, em sembla que la meva dona em va parlar alguna vegada del divorci,
però després surto a la mira, les coses van anar arreglant, no?
I es van recuperar, no?
I per exemple, una anècdota que volia explicar-te, que crec que és important per veure el precari que estàvem.
L'Ajuntament en aquell moment va començar a posar les emissores aquestes, però tampoc és que apostés decididament.
Després es va anar, a mes que anàvem demostrant l'utilitat social i informativa, és quan es va anar mullant.
a mes que la ràdio s'anava consolidant.
Però en el primer racó on hi havia l'estudi aquell, estava insonoritzat, el sostre,
amb un paper d'aquell cotofluix de fibra de vidre, que quan el vas a buscar pica tant.
Teníem tan pocs diners que algú va saber que s'havia estimat un camió que portava aquesta càrrega
i vam anar, l'Albert Vergés i jo, encara en pica ara, baixant un barranc de nit,
fortivament, a robar, tampoc era robar ben bé, però fortivament, a carregar el cotxe d'aquella cosa
per poder insonoritzar, perquè una cosa que no s'ha dit és que era el centre de serveis socials de la Peralta
i a més a més hi havia uns nanos i gent que feies amb serres, dones, o sigui, el soroll era constant
i jo que venia d'una ràdio on totalment estava silenci tal com ha de fer, em posava frenètic i nerviós.
Em sembla que era una de les coses que sempre estava dient-ho, jo em recordo així,
sempre estava queixant-me d'això i després tinc moltes anècdotes de tothom que hi ha aquí
i podríem dir que la ràdio va ser la primera agència matrimonial de Tarragona,
però això no ho direm.
Ho deixarem així, amb aquest titular. A veure, l'Anna Mula què feia? Què recorda d'aquella primera època?
Jo feia un programa que es deia El carro del bon dia, conduït per Anna Mula
i llavors, a banda, el que dèiem abans, que abans ho ha comentat en Lluís,
parlàvem del rac d'en Patrol i un record que tinc jo que va ser que l'endemà
la unitat mòbil de Ràdio Fòrum era el cotxe que tenia jo, que eren dos cavalls de color groc, tot ple d'enganxines de l'Snupi.
Imagina't, no?
Jo recordo que el policia que estava allà, que em va demanar l'acreditació,
em va mirar amb una cara que volguem dir,
vaya ràdio, vaya ràdio que ha vingut.
Això és la nit de l'atemptat d'ETA en Patrol.
A l'endemà.
A l'endemà?
Jo anava...
La unitat mòbil era el teu cotxe.
Unitat mòbil era el teu cotxe.
Però clar, era un dos cavalls de color groc i era com molt impactant, no?
Quants anys col·laborant a la ràdio?
Bé, a veure, jo vaig col·laborar en l'època de Ràdio Fòrum i després també he col·laborat amb Tarragona Ràdio.
Ben bé, devien ser uns 4-5 anys, després ja em vaig més deslligar i em vaig dedicar a altres coses.
I la Rosa, què feia?
Ui, la Rosa feia moltes coses, però el primer programa que feia era a les 8 del matí, que es deia xocolata amb xurros i el feia amb el Quim.
I era una mica així despertador, però acompanyàvem a la Sílvia a les 7 del matí i llavors anàvem a buscar a casa perquè no anés sola a la emisora.
I a banda informatius i bé, el que toqués en aquell moment.
Quant de temps?
Un parell d'anys ben bons.
Només un parell?
Sí.
Per què l'Anna i la Rosa s'apunten a fer ràdio en aquella època?
Home, en aquell moment, a veure, jo era molt, molt, molt jove.
No et diré la manera que teníem, però érem molt joves, érem crios, no?
I escoltàvem l'emisora, escoltàvem l'emisora i cada matí si truqueu us regalarem no sé què i si truqueu us farem no sé què.
I la cosa va venir, doncs, en un d'aquests programes, vam telefonar i el locutor que hi havia en aquell moment, que era un xicot que ara ja no hi és, que és l'Antonio, ens va dir, si m'he traïs un cafè, perquè era castellà no parlant, si m'he traïs un cafè us invito no sé què.
I li vam anar a buscar-li un cafè al tòfon i li vam pujar al tallat. I llavors aquell xicot ens va ressentir parlar, home, m'agradaria una veu catalana, diu, perquè vèiem, i de xica, que com a mínim, i així vam començar a fer emisora, així vam començar a fer ràdio.
I l'Anna? Jo venia d'una altra emisora, jo havia col·laborat amb el Club Maginet, amb el programa de ràdio, des de feia, des dels 14 o 15 anys ja vaig començar i llavors després va ser quan vam començar amb Ràdio Fòrum, vull dir que jo ja venia d'una altra emisora, però ja m'havia agradat, aquest món ja m'agradava.
I llavors va ser una mica també per casualitat allò que dius, va, vinga, va, i un t'ho diu i l'altre, vinga, doncs sí, fem. I així vam.
I l'experiència, vista amb el temps, va ser positiva?
Sí, a més a més, jo crec que a més a més que el que s'ha comentat és l'experiència a nivell humà, vull dir, ja ho veus, ens hem tornat a trobar després de 20 anys, que igual feia molt de temps que no ens vèiem,
però hi ha aquella amistat, no?, aquella cosa que va quedar perquè realment és que ens ho passàvem molt bé, a veure, era com anar de festa, a veure, anàvem allí, fèiem ràdio i ja estàvem molt bé, molt bé, molt bé.
Seria irrepetible, Rosa, tu creus?
Jo sí, ara no.
Irrepetible, no es podria fer ara.
Ara no, pensa que nosaltres fèiem sense cap mitja. Jo una de les coses que recordo que això sí que ens va tocar molt la moral, però que la vam fer molt bé, t'ho dic perquè no és possible, eh?
la cavalcata de Reis, el primer que la vam donar per ràdio, érem cinc persones, tu estaves, sí, no, Sílvia, tu estaves als controls, i la resta estàvem amb camines telefòniques,
i de la nostra butxaca, trucàvem a l'emissora i la Montse estava al Serrallo, jo estava a la plaça La Font, i ara entra el rei, i vam tirant diners, anà tirant monedes, no?, i se'ns tallava la...
I la Sílvia, ara estàs per antena, i clar, nosaltres no ho sentíem perquè només anàvem parlant pel telèfon, però així va ser la primera cavalcata que nosaltres vam radiar per ràdio.
i la primera unitat mòbil que l'Anna Hidro del cotxe va ser aquí, des d'aquí, les festes del Roser, tirant un cable des de la finestra fins baix.
Aquesta va ser la primera unitat mòbil que va tenir l'emissora. Però bé, bé.
I la Carmen Delgado, com s'apunta i per què s'apunta a fer ràdio?
La Carmen Delgado era la secretària del grup que formava la ràdio aquesta pirata.
Teníem una emissora pirata aquí al casc antic, van xerrar amb els polítics de llavors, els polítics de llavors ens van proposar,
ens van oferir la possibilitat de participar en una nova emissora, un projecte que tenia l'Ajuntament,
en vez de donar-nos diners, esclar, som polítics, no poden fer una altra cosa.
I la Carmen Delgado, que, juntament amb la Josefina López, que van formar després el programa Les Ruixes de Salen,
ens van instal·lar a l'emissora més que res per mantenir aglutinat una miqueta aquest grup que, desoltadament, es va dispersar.
I només vam quedar nosaltres.
Una persona que feia de secretària i una altra persona que feia de pinxadiscos,
que no teníem intenció de posar-nos un micròfon davant i que mai es va haver acudit de comunicar-nos amb la gent,
si sempre estaven amb les ombres nosaltres.
I quants anys feien de bruixes?
Deu anys fent de bruixes de Salen, Déu n'hi do.
I el balanç, amb la perspectiva que dóna el temps?
Molt positiu, molt positiu perquè tot que nosaltres no vam fer programes en directe,
en el sentit que no vam fer aquestes coses tan boniques d'anar tirant monedes a les camines telefòniques,
tot i així, jo, la col·leció de 200 discos de vinil que hi ha a casa meva,
és un testimoni del meu amor per aquesta ràdio, perquè encara ara no tinc tocadiscos.
I en aquella època, Carmen, us trobàveu, us vèieu, per exemple, amb la Rosa,
si fèieu, clar, horaris diferents amb la Rosa o amb l'Anna o amb el Lluís o amb el Miquel que comentàvem abans?
A veure...
O cadascú, clar, anava a la seva hora en concret i era difícil de...
El problema era que com que nosaltres només volíem estar allí per donar força al grup,
i al grup se li va reservar, aquest grup de la missa de la pirata,
se li va reservar la franja horària de les 10 de la nit fins a les 11 de dilluns a divendres,
nosaltres només vam anar-hi en aquesta franja horària.
Llavors, la resta del dia, els companys, les aventures, els mals de cap,
ens es van estalviar.
O es van...
Bé, no sé, potser hauria sigut bo haver participat una miqueta més.
No sé, ara no puc dir si va ser bo o dolent, no està durant el dia,
però és veritat que nosaltres només vèiem a la gent que quedava als controls de nit,
el Joaquim, la Sílvia i d'altres.
I la resta dels companys no es van poder disfrutar, tampoc.
Molts altres sí que potser sí que us vèieu més, us relacionàveu més en el dia a dia.
Sortien uns i entravem els altres, a veure, nosaltres era molt curiós una franja horària
que era les de 3 a 4 que havia el programa Tutti Frutti,
que era música disco i a més els últims models de disc les compraven.
Després entravem uns nois que eren heavies,
i després entrava jo que era una música que era un programa monogràfic
de qualsevol cantautor català.
Vull dir que era una franja horària que, clar, passaves del disco al heavy
amb una d'allò d'anar a dormir i dius, caram, una barreja, aquest sí que coincidíem,
amb la Sílvia al matí, llavors sí que coincidíem, però n'hi havia d'altres.
Però el Quim que fèiem programa a la nit, que ells començaven a les 12
totes les dues de la matinada, doncs clar, en aquests només coincidien
la gent del jazz, la gent del cinema, que sí que ens coneixíem quasi tots.
Però clar, no amb tots tenies la mateixa relació com els del matí
o la gent que entrava de tarda.
Aquesta Sílvia, que s'enten anomenar, és la Sílvia García,
la que ja l'hem saludat abans, que és la Sílvia García,
que, en fi, molts dels nostres oients coneixen, evidentment,
perquè molts anys col·laborant a la ràdio,
i ara treballant professionalment...
Sílvia, des de fa 20 anys ara, com ha canviat de la ràdio?
Encara no els he fet jo els 20 anys, eh?
Però...
Em falten uns 3-4 mesos, més o menys, per acabar de fer-los.
Quin record tens d'aquella primera època de Radio Foro?
Ui, doncs això, el traspàs d'un programa a l'altre,
que tenies que posar un disc llarg,
perquè uns sortissin, els altres s'entressin,
acabar de posar els teus discos,
acabar de solucionar més o menys els petits problemes
que l'altre control t'havia deixat, i així un molt de coses.
Com vas anar a parar a fer ràdio?
Perquè tu també eres molt joveneta.
Aquí ningú diu l'edat, però tothom era molt jove, eh?
16, 16. Encara no els tenia.
Doncs al costat just de l'emissora hi havia...
que deia abans el francès, que hi havia gent fent de tot.
Hi havia senyores que feien teatre i jo feia costura.
Estava cosint.
I jo veia una gent allà que no parava amb música i història,
estaven preparant coses, i no sé, hi havia ben bé el que era.
I un noi, el Cristóbal, al qual li dono records,
doncs li va proposar al francès a veure si podia fer un programa.
I clar, necessitava una veu femenina.
I ella m'ho va comentar a mi, i dic, bueno, provem-ho.
I un diumenge al matí fent proves,
des de les 9 del matí fins que hi havia les dues,
allà provant, a veure què deixo de la ràdio, m'agradava.
i ens vam proposar de fer el programa,
que era el que feia la programació de Radio Fòrum.
O sigui, nosaltres era el dilluns, de tal hora a tal hora,
fan això de la mà de Miquel Abelló, i etcètera, etcètera.
Fèiem una miqueta el que era la programació.
I aquest va ser el meu programa.
Com veus? T'ha raonat a Ràdio 20 anys després.
Ui, m'ha canviat.
Ostres, clar, què t'he de dir?
Però tu l'has viscut gairebé tot.
Per això, per això.
Però clar, no ho notes perquè estàs vivint-lo.
No és el mateix que ho veus des de fora
i de cop i volta t'incorpores, no?
Els canvis els vas vivint situacions
i vas vivint els moments,
però no, no, és bestial el canvi que hem fet.
Anna i Rosa, vosaltres que esteu fora,
com veieu ara Tarragona Ràdio?
Des de vosaltres que vau posar jo la llavor al principi,
què us sembla?
A veure, és un canvi molt gran.
A veure, és el que dèiem abans,
és que eren els mitjans tècnics,
és tot, no?
És tot que ha canviat tot molt, no?
I llavors, clar, és un altre món.
Us agradava més la ràdio d'abans que la ràdio d'ara?
Home, hi ha coses i coses, eh?
Perquè amb un informatiu que hagués de parar de fer l'informatiu
perquè t'han trucat a la porta, baixar, obrir,
tornar a pujar i començar...
I avui?
I així avui no és bastant futur.
I les senyores que entraven algunes vegades
per dir-los qualsevol història,
obríem la porta...
Escolta'm, nena!
I estaves tu fent el programa.
Per favor, cali, cali!
I ella continuava explicant-te
que havíem trencat, que havíem deixat,
que havíem fet...
Vull dir que, clar, compartir els estudis
amb les senyores del centre cívic era molt heavy.
I amb els nens, també de tant en tant.
Això de la ràdio, què és?
La Rosa, com veu la ràdio d'ara?
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio, a veure,
jo he vist ara els estudis...
Estou fantàstics, molt bé, molt bé.
Enveja sana?
Molta, molt sana.
Vull dir, bé, molt bé, us escolto.
I la Carmen Delgado,
que participava a això en diferents programes
i que va passar molts anys,
com veu la ràdio d'ara?
La ràdio d'ara és una ràdio totalment adulta.
És increïble.
Jo, a vegades, quan l'escolto, penso...
I vas participar?
No, no.
Tu, amb la teva manca de professionalitat,
vas participar.
I has fet,
encara que sigui només un granet,
vas fer que aquesta ràdio
sigui la que és ara,
o el puntal que és a la ciutat.
Tothom parla bé de Tarragona Ràdio.
És increïble.
I estàvem allà,
en un quartet,
fent unes cintes increïbles,
amb uns sorollers increïbles,
i és ara el que és.
Jo, a mi,
estic molt orgullosa d'haver participat.
De debò.
Encara que no hagués fet el programa de ràdio,
només aquella primera reunió,
ahir a l'Ajuntament,
només això,
ja m'hagués donat
el que em dóna ara.
Molt orgullós.
Francesc,
la teva perspectiva en el temps.
Home, la meva perspectiva en el temps,
aviam,
ja hi va començar a haver un canvi
al carrer La Nau,
que va ser la semiprofessionalització,
aprofessionalització,
però sobretot el que veig
és el compliment d'un somni,
perquè estic convençut
que la Carme d'alguna manera
ho està dient,
la Sílvia,
que tots somiàvem una ràdio així
com la que hi ha ara.
O sigui,
una ràdio amb totes les possibilitats tècniques,
amb la dotació,
amb la professionalitat,
amb el prestigi
que Tarragona Ràdio
ha anat guanyant dia a dia
amb la tasca dels professionals
que hi ha anat passant
i que vosaltres,
en els últims anys,
han anat consolidant
i encara heu fet més,
més i més i més.
Doncs tot això
que una muntanya de gent
va posar la llavor,
ara veure-ho ha acabat,
bueno, acabat no s'acaba mai,
tu ja ho saps.
La ràdio no s'acaba mai.
Ricard, que el repte
el tens cada dia,
però vull dir,
veure-ho com està ara,
jo,
és que si l'any 86-87
m'hagués adormit
i m'hagués despertat ara,
l'única cosa que hauria dit
hauria estat.
Ha estat gairebé un miracle
i acabem així
amb la vostra perspectiva
a l'evolució de la ràdio
o no?
No hi ha per tant.
Jo suposo que és llei de vida,
les coses van progressant
i va...
El mateix que quan tens un dos cavalls
i ara tens un altre cotxe
més modern,
les coses han d'anar com han d'anar.
O no.
O no.
O no.
O no, perquè...
Jo podria...
Aquí hi ha una cosa
que tot es parla
i tot és molt bonic
i és tal com ha de ser
quan recordem el passat,
però també hi ha hagut paus a les rodes,
també hi ha hagut dificultats,
també hi ha hagut entrebancs,
ho hem de reconèixer.
El que passa que jo crec
que l'espírit d'il·lusió
que vau tenir
i després els que vau agafar la torxa
que vau seguir
i la professionalitat
que s'ha anat assolint
ha permès això,
superar totes aquestes possibles inconvenients
que sí que n'hi ha hagut.
Però jo crec que una mica és això,
no?
És la maduració,
a veure,
és una evolució
des que són petits
fins que s'han tenint problemes
i et vas fent gran...
No heu parlat
quan venien els Mossos d'Esquadra
a tancar la ràdio, per exemple?
No, tampoc no hem parlat
del tancament de ràdio al camp,
vull dir clar, sí, sí.
I el Quim se n'enrecordarà probablement
de quan no hi havia diners
perquè no arribava a la subvenció.
Exacte, no hi havia diners
però ens espavilàvem.
I ja estàvem ja en fase
de semiprofessionalització
i la gent s'havia de pagar.
I llavors anàvem a la caixa de Sabadell,
dos o tres particulars
perquè estàvem il·luminats,
avui dia no ho faria.
I avalàvem una cosa, no?
Jo crec que realment
que sí,
que les coses han d'evolucionar
però que s'han superat
molts entrebancs
i ha sigut gràcies a la gent.
Sílvia, acabem
aquesta primera hora amb tu.
Tu que feies ràdio
fa 20 anys
i fas ràdio ara.
Quina por em fas?
Quina ràdio prefereixes?
La d'abans o la d'ara?
Home, la d'ara
per la professionalitat
i la d'abans
per tota la il·lusió que hi havia.
O sigui, no puc decidir
per una ni per l'altra.
És que em quedo amb les dues,
som molt diferents.
Que ets diplomàtica.
És que és veritat, Rosa.
És que és veritat.
Abans començàvem,
jo que dèiem abans,
una espardenya i una sabata.
I intentàvem tota la música
i tot el que podíem posar
i ara, mira,
et trucar-se a la discogràfica
i a mi jo,
com a cada sort,
t'ho envien.
Tot això no es pot comprar ni vendre.
En fi, així acabem
aquesta primera part,
aquesta primera franja horària
del programa especial.
Sílvia García,
Carmen Delgado,
Anna Mula,
Rosa Gutiérrez,
abans també,
el Miquel Lavelló,
el Lluís Marçal,
el Quim Fernández Moya
i el Francesc Valls Calçada.
A tots, moltes gràcies.
Hem compartit,
hem parlat durant una hora
d'aquells records
d'aquella ràdio
de fa 20 anys.
Ara,
el matí de Tarragona Ràdio,
seguirà,
després de les notícies
de les 11,
amb l'aventura de la vida.
Ja sabeu que aquest és un espai
que fem cada divendres
amb els col·legis de la ciutat.
Avui visitaran els estudis
de Tarragona Ràdio
el tercer curs de primària
del Col·legi de les Teresines.
Amb la nostra companya
Jolanda García,
farem aquesta franja horària
de l'aventura de la vida,
però després recuperarem
el fill d'aquest espacial
del 17 de febrer.
El recuperarem amb altres convidats
a partir de les 12
i fins a dos quarts de dues.
Us esperem aquí,
a l'antic Mercat del Fòrum,
a la seu de l'Institut Català
d'Arqueologia Clàssica.
Fins ara mateix.
La culpa és mía
por no sentir la norma.
Ja és demasiado tarde
para cambiar ahora.
Me mantendré,
pierd-me en mis convicciones,
recortaré mis posiciones.
Mi destino
es el que yo
despido
el que yo
elijo
para mí.
¿A quién
le importa
lo que yo haga?
¿A quién
le importa
lo que yo diga?
Yo estoy aquí
y así seré.
Nunca cambiaré.
¿A quién
le importa
lo que yo haga?
¿A quién
le importa
lo que yo diga?
Yo estoy aquí
y así seré.
Nunca
cambiaré.
¿A quién
aumentaré lo que yo
sea
y así seré.
Fins demà!