Ens trobem a la Xerteres, concretament al mig del pati
de l'antiga fàbrica de licors de la ciutat de Tarragona.
Ens hem desplaçat avui aquí fins a la nostra unitat mòbil
perquè volem conèixer, com comentàveu, els detalls d'aquest projecte
que es donava a conèixer ara fa escassament 10 dies,
concretament el divendres 6 d'octubre,
coincidint amb una visita del conseller d'Educació del senyor Del Pozo.
Ens acompanya el donament del senyor Zacarias Enar.
Senyor Enar, molt bon dia.
Molt bon dia.
Ell és el director dels serveis territorials d'educació
a la demarcació de Tarragona
i també ens acompanya un dels arquitectes d'aquest projecte,
és el senyor Víctor Seguí.
Senyor Seguí, bon dia també.
Bon dia.
Primer que tot, senyor Enar, ara entrarem en els detalls,
volem que ens expliquin tot com serà la futura seu
de l'Escola Oficial d'Idiomes,
però per introduir aquesta conversa ens agradaria que ens tornés a explicar
per què finalment el Departament d'Educació es va decantar
per aquest escenari, per la fàbrica de la Xerteres,
per ubicar-hi la EOI.
Bé, hi ha diferents raons i diverses.
És un col·laborat molt llarg,
li demanaria amb la versió resumida, sisplau.
Sí, la versió resumida, bueno, és a dir, evidentment,
ens remuntem a fa ja més,
una decena, quasi quinzena llarg d'anys
en què l'Escola Oficial d'Idiomes
ha anat per un peregrinatge, diguéssim,
fins que hem arribat a aquesta situació.
En principi, és a dir, doncs hi ha, sí que hi ha una sèrie de variables
històriques, es van intentar ubicar en diferents llocs,
és a dir, a l'Ismart i Franquers,
doncs als Quatre Garrufers,
doncs a la pròpia de Xerteres l'any 2001,
i per diferents motius,
que probablement, ara que crec, jo crec que no és el moment,
però no va, són projectes que no van regeixir.
En tot cas, és a dir, quan jo em faig càrrec el dia 1 de juny
d'aquest any, del 2006,
de la direcció dels serveis territorials d'educació i universitat,
va coincidir, que vaig rebre aquell mateix dia
l'escrit, la resolució de la Conselleria d'Economia i Finances
a través d'un escrit de la directora general de Patrimoni
en què se'ns comunicava al Departament d'Educació i Universitats
que, doncs, la Xerteres passava a ser propietat exclusiva
del Departament d'Educació i Universitats.
Conscient de la importància històrica que ha tingut per la ciutat
i per la població de Tarragona i els seus voltants,
per tot el camp de Tarragona,
que definitivament es trobés aquesta ubicació
per a l'escola oficial d'idiomes,
immediatament, és a dir, em vaig posar en contacte
amb el Departament d'Educació, amb la direccional de centres
i amb el senyor Seguí,
que era qui havia fet el primer projecte l'any 2001.
De seguida vam veure que aquest projecte s'havia de tirar endavant.
el conseller del Pozo, em penso que era el dia 5 o 6 de juny,
a si ho va manifestar, doncs, en la primera ocasió que va tenir,
doncs, em penso que va ser aquí a Tarragona en una roda de premsa
i a partir d'aquest moment, és a dir, vam activar tots els mecanismes necessaris.
En primer lloc, com bé deia abans,
doncs, una sessió de treball amb l'arquitecte de senyor Seguí,
posteriorment, és a dir, vam acordar en aquella reunió el mes de maig
que s'havia d'activar un projecte bàsic, un projecte que ens permetés,
que tingués els elements essencials que ens permetés ja demanar
les licenciades de l'Ajuntament.
Vam tenir contactes amb l'Ajuntament de Tarragona,
concretament amb la regidora senyora Carme Duc,
amb la qual vam coincidir plenament en la ubicació d'aquest equipament
per la ciutat i, en aquest cas, el destí que havia de tenir
la XAR3 com a Escola Oficial d'Illomes,
i jo crec que, a partir d'aquest moment,
doncs, es van donar les condicions adequades i necessàries
per poder tirar endavant el projecte.
A primers d'agost, el resultat va ser que, a primers d'agost,
una vegada fet ja aquest disseny bàsic per la sol·licitat de permís d'obres,
el disseny bàsic ja estava fet,
ja es va sol·licitar amb data de dia 2 o 3 d'agost,
no recordo en aquest moment la licència d'obres.
L'Ajuntament, com és preceptiu i natural
per tractar-se d'un edifici catalogat d'interès cultural,
va demanar un dictamen a cultura.
El dia 27 de setembre aquest dictamen ja estava fet.
Se'ns diu, se'ns dona unes orientacions
en relació a com s'han de preservar
una part de construcció que, en principi,
el projecte contemplava enderrocar.
El senyor Seguí es va posar en contacte amb Patrimoni,
concretament amb l'Arquitecte de Cultura de Tarragona
i penso que també amb l'Ajuntament.
I a partir d'aquí, tot està ja en marxa
per tal de tenir el màxim ràpid que sigui possible
el projecte executiu.
Això sempre triga uns mesos,
ell ens ho explicarà en més detall
i a partir d'aquest moment,
un cop estigui aquest projecte executiu
i la licència d'obres correctament autoritzada,
iniciarem les obres amb la màxima brevetat.
Parlem, senyor, a seguida quins són aquests tràmits
molt ràpidament?
Quin és el calendari que s'està seguint en aquests moments?
Dintre d'aquesta mateixa setmana
tindrem una reunió amb els arquitectes
tant de Cultura com de l'Ajuntament
perquè posem sobre paper
tot el que en diuen
amb els escrits dels seus informes.
A partir d'aquí,
jo rectificaré el projecte bàsic
i tornaré a entrar-ho com a modificació
tant a Cultura com a Ajuntament
perquè aleshores els informes
no solament siguin favorables
en el sentit de poder continuar,
que ja ho són,
sinó que s'ajustin perfectament
als criteris tant de Cultura com de l'Ajuntament.
I a partir d'aquí,
el que li interessen als oients,
quan podria ser una realitat l'escola oficial d'idioma
si es compleixen fil per randa
el calendari ideal?
Com vam dir l'òptim,
el calendari òptim.
Vull dir,
nosaltres pensem
que si d'aquí a Nadal
nosaltres hem pogut introduir
les modificacions del projecte bàsic,
aleshores tenim tres mesos,
quatre mesos
per poder realitzar
un executiu acurat
de tota l'obra
que s'ha de realitzar aquí.
Això ens porta
que pot haver-hi
el concurs d'adjudicació
pel setembre,
per dir-ho així.
Per tant,
estem parlant
d'un any vista
que dona temps
més que suficient
per desenvolupar el projecte
sempre que no surtin
entre bancs,
que siguin tècnics,
només que siguin
posant-se d'acord.
I després,
el tema de les obres,
un parell d'anys,
perquè hi haurà
una part d'obra nova
però hi ha molta part
de rehabilitació.
Per tant,
serà entretingut.
Estem parlant
que si tot anés bé,
tres anys
entre una cosa i l'altra,
per tant,
si tot anés bé,
que aquest calendari òptim
als curs 2009-2010
podria iniciar-se.
Això seria
l'ideal
i l'horitzó
que hem parlat
amb ensenyament,
tant amb la delegació
com a Barcelona.
que seria raonable.
O sigui,
no estem dient
cap cosa
que no es pugui complir.
Ara,
si no surten
coses complicades,
si no ens posem d'acord,
doncs clar,
vull dir
que tenim
que explicar
després de tants anys
de vetllar-la,
no?
Doncs que també
pot passar cosa.
Ara,
la sensació
que estem
en bon camí,
doncs realment
la tinc també
com a tècnic.
Com serà
aquesta nova seu
de l'Escola Oficial
d'Idiomes?
Entres ja
avui precisament aquí
perquè el responsable
polític
i el seu responsable arquitectònic
ens expliquin
com serà
aquesta Escola Oficial.
Primer de tot,
s'ha de dir
que el gruix
d'aquesta nova seu
s'ubicarà
a l'edifici
que tenim just
davant de nosaltres,
aquest edifici principal,
un edifici
de tres plantes.
Si no n'hem errat,
les dues primeres,
la planta baixa
i la primera
es dedicaran
a l'escola Oficial.
Sí,
el gruix
de l'escola
diguem,
d'alguna manera
s'incardina,
es col·loca
dintre del que era
la textil-terraconència,
o sigui,
el primer edifici
d'indústria textil
que va tindre Tarragona.
Aquest edifici
és el que d'alguna manera
per la seva tipologia
constructiva
i estructural
ens permet
adequar-lo
per una escola,
perquè ens permet
repartir-ho perfectament
per a Eulari,
que amb el temps
també pot reformar-se,
o sigui,
d'alguna manera
els edificis escolars
tenen aquesta tipologia.
Aquí ens quedaríem
amb dues plantes,
amb dues plantes
podríem resoldre
tots els problemes
relacionats
amb la distribució
d'Eularis.
I després,
el que tindria
més interès,
perquè és un interès
alternatiu,
seria tota la part
de biblioteca
i d'auditori
que pot estar
adequat
a la mida
de l'escola
o a la mida
de la ciutat,
que això ho posaríem
aquí davant
al carrer Smith.
És a dir,
que es construiria
un nou edifici.
Sí,
un petit
de 500-600 metres,
no gaire més,
que d'alguna manera
donés front
al carrer Smith.
Un edifici però
que estaria situat
dins del pati,
actualment dins del pati.
Dins del pati,
o sigui,
de la tàpia
que tenim ara
fins a la mitjera
de,
penso que són
de les naus
Muller,
que estan aquí,
doncs d'alguna manera
aquí posaríem
un edifici
que faria de tanca,
donaria el carrer
i seria nou.
i aquest nou tindria
les peces
de més difícil distribució
en un edifici
que és amb pilars
de fosa.
O sigui,
seria nou
i nou
i amb una estructura,
unes dimensions estructurals
adequades a la seva funció.
Hi hauria,
però,
també un tercer edifici.
Aquest edifici principal
aquí és on hi anirien
les aules,
aquest segon edifici
d'obra nova
és on hi aniria
la biblioteca
i l'auditori
i què més?
Ens quedaria,
perquè així se'ns ho fan
fer palès
amb la proposta
de programa.
Tota l'última planta
que és molt interessant
perquè hi ha unes
encabellades de fusta
realment
molt maques,
molt espectaculars,
aquest podria ser
per activitats culturals.
Aquesta tercera planta,
aquesta famosa
tercera planta,
es em permet
assenyalar
que aniria,
doncs òbviament
aquest projecte
també quedaria rehabilitat,
que no aniria
en principi
a parar a l'escola
i que després serà
el Departament de Cultura
de la Generalitat
qui decidirà
què se n'ha de fer.
Bé,
de fet,
no és exactament
que ho regeixi,
doncs.
No,
simplement,
doncs,
el Departament d'Educació
i Universitats
ja ho ha dit,
ho va dir públicament
el conseller
i lògicament
jo també ho reitero,
doncs,
que aquesta tercera planta
és perfectament
utilitzable
per usos culturals.
i aquí,
és a dir,
és a on
ens hem de posar d'acord
amb Cultura
i ja n'hem parlat
en aquest cas
amb la directora
dels Servis Territorials
de Cultura,
Teresa Felip,
amb el delegat
del govern,
doncs,
Josep Maria Sabater
per acordar
que és,
en aquest cas,
és a dir,
el seu destí
des del punt de vista cultural.
Jo el que sí que us puc dir
és que Cultura
té molt interès
en fer alguna cosa,
pot ser des de,
doncs,
sades,
exposicions,
altres tipus de...
De novies n'hi ha moltes,
això és claríssim.
En principi,
és a dir,
el Departament d'Educació
està disposat
a pactar amb Cultura
la seva utilització.
De fet,
el senyor Seguí
pot explicar,
doncs,
com tindrà
aquesta tercera planta
un accés,
és a dir,
diferenciat,
doncs,
per tal que n'hi hagi
o que hi hagi
les mínimes interferències possibles
i en el cas
el que tenim clar
és que aquest equipament
pot ser,
doncs,
pot complir,
pot ser versàtil,
pot complir usos
complementaris
d'un punt de vista
d'educació
i de cultura.
Hi ha un altre edifici
que és el de l'Església.
Si sembla,
parlem ara després
d'aquest tercer edifici
per rematar el tema
que aquesta tercera planta
té aproximadament
uns mil metres quadrats
i la senyor Nart
deia que hi hauria
un accés directe.
Sí,
seria,
a veure,
el tema de l'accés directe
seria la torre del rellotge
que col·locaria
amb una escala adequada
per dimensió,
per un nombre
més gran de persones
amb ascensor.
Però és que,
a més,
estaria interconectada
per dos nuclis
d'escala més.
Un,
cap a la zona central
i després un altre
després del refractori
dels monjos
que ens ha de resoldre
totes les diferències
de cota
que hi ha
entre l'antiga església
i aquest edifici.
O sigui que aquest edifici
al final tindrà
tres nuclis.
Un diríem
que seria un nucli
d'accés
o una escala express.
Vull dir,
però no,
però que tenen
que haver-hi més
inclús per seguretat.
O sigui,
però una seria
d'ús exclusiu.
Tornem a l'escala oficial
d'idioma
i tornem a aquest tercer edifici.
complementant
l'edifici
de la textil
terraconensa
incorporàvem
el que era
l'antiga església.
Aquesta antiga església
ens podia donar
degut
a la seva
forma
d'entrada
a la cafeteria
i a la sala
de professors.
Però
inclús
tindríem
que
ja
acompanyar
per totes les coses
que ja ens porten dites
tant els tècnics
de cultura
com de l'Ajuntament
que tot el que és
el record històric
de la Xartrés
com són
les sales
de l'ambins
que estan realment
molt malmeses
exteriorment
però que dintre
estan
tècnicament bé
doncs
això també ho recuperaríem
perquè ja és una cosa
que està assumida
i aquí
potser hi hauria
una altra activitat cultural
per exemple
el Museu de la Xartrés
vull dir
que
no solament
no solament
el que era
més primari
que seria
l'edifici llarg
del carrer Vapor
i després
la Capella
sinó que s'anirien
incorporant
incorporant
no tocant
no tocant
tot el que seria
els alambins
els edificis
de l'ambins
i edificis
molt propis
de la Xartrés
o sigui
per resumir
perquè els oients
puguin fer-se una idea
aquesta escala oficial
es repartiran
en tres edificis
aquest edifici central
doncs
anirien a parar
a les aules
un edifici
d'obra nova
on hi aniria
l'auditori
i la biblioteca
i aquest tercer edifici
l'antiga església
on hi aniria a parar
la cafeteria
i la sala de professors
aquestes sales
intermitges de dimensió
que són de molt
difícil ubicació
o sigui
si hem de posar
una sala de professors
una mica gran aquí
perds dos o tres aules
el dia aquí
assenyalo
l'edifici
a la textil
i aleshores
amb aquestes
tres tipus d'edifici
també pots ubicar
els tres tipus
d'usos
que tenim
ara bé
el projecte per tant
inclou la reforma
de tots els edificis
de l'ATX3
en principi
perquè ens queda
un altre edifici
que és l'edifici
que hi ha just davant
de l'edifici principal
de la nau principal
aquí en principi
què s'hi ha de fer?
de moment
no tinc notícies
no ho sabem
però també pertany
a l'ATX3
sí, ho estem veient
hi ha una planta baixa
que són també
i que donen el pati
per això hi ha aquesta voluntat
que el pati
es converteix
amb el vestíbul principal
de tot aquest centre
escolar i cultural
aleshores
el tema
de projecte
està clar
que hi ha un projecte
que seria
l'escola oficial
d'idiomes
que es guarneix
completament
però en canvi
la resta
el que seríem
d'activitats culturals
ho tindrem
que restaurar
endreçar
perquè l'ús
encara no està definit
com molt bé ha explicat
aquí per tant
senyor Nar
en aquest centre
de l'ATX3
i conviuran
molts veïns
els alumnes
aquests 2.800 alumnes
aproximadament
de l'escola oficial
d'idiomes
seran segurament
els seus principals
protagonistes
dels seus inquilins
habituals
però aquí hi haurà
moltes més activitats
bé
el que passa
que encara és prematur
poder parlar
d'aquestes activitats
és a dir
és prematur
en el sentit
que dependrà
també dels acords
amb el que s'hi arribin
amb la direcció
dels serveis territorials
i amb la conselleria de cultura
en relació
a l'edifici
dels àmbits
i l'altre edifici
que ha fet referència
del qual només
nostre
d'educació
són les dues plantes
primeres
però la tercera
no és nostra
per tant
en la planta baixa
i en la primera planta
doncs aquí
de fet són pisos
és a dir
aquí vivia
habitava gent
pot ser
doncs cultura
com pot ser
fins i tot
la pròpia escola oficial
d'idiomes
és a dir
no està definit
hi pot haver-hi
doncs altres usos
que en un moment determinat
es vagin necessaris
això l'hem d'acabar
de concretar
ja per acabar
senyor Segui
suposo que al pati
també se li haurà
de donar
una mala pintura
com a mínim
mentre parlen clar
una rentada de cares
tindrà que fer
el que sí que tenim
és que els arbres
doncs de començar
per fer una bona poda
estaria molt bé
recuperar-los
i després
en funció
de com quedi aquest pati
aquest pati
serà
torno a dir
és el vestíbul
del centre
ara ja és
d'activitat cultural
o sigui
aquest és el vestíbul principal
i primer es passarà aquí
i a partir d'aquest vestíbul
d'aquest pati
entrarem
al reste d'edificis
tracta d'uns edificis
d'unes instal·lacions
força antigues
en alguns casos
fins i tot diríem
que com a mínim
exteriorment
força velles
deteriorades
ens atribuiríem a dir
això suposa un repte
des del punt de vista arquitectònic
això afegeix més dificultat?
a veure
hi ha una part
que seria
la part d'estructura
que no està tan malament
o sigui
sinó
al contrari
en canvi
tot el que seria
la part dels rebossats
parets
està molt envellida
o sigui
no és tan
no és tan un tema
que hi ha moltes esquerdes
i tal
el substracte d'aquí
és rocós
estem molt a la vora
de la pedrera
per tant
no té
una patologia greu
de tipus
d'assentaments
i de més
en canvi
el que sí que té
és envelliment
molt de l'ístim
tindrem que fer
molt
perquè els rebossats
estan molt malament
hi ha una cosa
que és interessant
que un dia
passaríem
fotografies
que és
veure els edificis
de l'àmbit
per dintre
com són els seus elements
estructurals
de ser
i com és a l'exterior
clar
mires a l'exterior
i dius
això quasi
està molt malament
no té res a veure
com està per dintre
però el d'interior
és molt millor
senyor Víctor Figuí
moltes gràcies
per haver-nos acompanyat
en aquest petit trajecte
per la xerteres
li agraïm
la facilitat
i la claredat
de les seves explicacions
moltes gràcies
gràcies
i també li donem
les gràcies
senyor Zagriazanar
el director
dels serveis territorials
d'educació
doncs
vaja
per també
acompanyar-nos
en aquest recorregut
moltes gràcies
moltes gràcies a vostès