logo

Arxiu/ARXIU 2006/ENTREVISTES 2006/


Transcribed podcasts: 1373
Time transcribed: 19d 14h 46m 14s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Hem vingut fins a l'edifici Moca,
aquest edifici que està situat al número 45 de la plaça de la Font.
Se'n recordarà que fa alguns dies els explicàvem
que s'havia presentat públicament
les obres de remodelació d'aquest edifici,
unes obres que han estat complexes
i de les que en volem parlar avui per fer-ho
ens acompanya un dels arquitectes responsables,
també director d'aquestes obres,
és Jaume Arbona.
Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Diem que han estat complexes perquè de fet ho han estat,
ha calgut muntar una estructura
que podrem explicar després
però que té 18 metres d'alçada
i que es va haver de fer específicament per aquest edifici.
Sí, és cert.
És una obra que ha sigut complexa
perquè ha portat des de l'any que vam començar,
l'any 97,
a estudiar el lloc en si,
doncs fins ara,
sí, complexa.
Quan van estudiar el lloc,
és a dir, quan van descobrir
que crec que va ser en primer lloc
justament el que hi ha a l'entrada d'aquest edifici Moca
aquí al terra,
que era aquesta part del cirque romà
on començava la graderia.
Quan van descobrir això,
ja vam veure que hi havia restes importants
i que calia preservar-ho
i, per tant, també fent l'estudi exhaustiu
per veure exactament
què és el que hi havia a l'interior
d'aquest antic edifici.
Sí, a veure,
quan vam començar
se sabia que ens trobaríem
lògicament restes importants.
Llavors, el primer de tot que es va fer
van ser una sèrie d'excavacions
per veure quin grau d'importància
o de restes ens trobàvem.
I es va descobrir el que és el pòdium,
el basament del pòdium,
de la façana,
i a la part posterior
el que sembla
les restes de la primera muralla de Tarragona.
I justament el que estem veient aquí després
es va haver d'adaptar l'obra
a l'espai en si,
a les restes aquestes romanes.
Quina és la dificultat de fer això?
Des del punt de vista arquitectònic,
què es va haver de fer
i com es va afrontar aquesta obra?
En primer terme,
el plantejament que vam adoptar
era crear un gran espai
on poder ubicar i veure,
contemplar totes aquestes restes
que sabíem que existien
i ja havíem trobat.
Aquesta és la primera idea
i crec que ha sigut
la part principal del projecte.
I a partir d'aquí,
és a dir,
mirant,
apamant,
per exemple,
aquí es veu la part superior
del que serien aquestes graderies
que també s'ha conservat
en fi tot el que hi havia antigament, no?
Sí,
el que són les mitgeres del recinte
són els murs que sustentaven
la graderia,
les voltes del que era
la graderia del circ.
Les mitgeres de les edificacions
estan apoyades sobre aquests murs
i aprofitaven el basament,
aprofitaven la pròpia fonamentació
que tenien aquestes parets.
Llavors,
el que vam intentar nosaltres
és ensenyar tot això
que es conservava romà
i mostrar-ho en la seva totalitat,
ocultant el que no era romà.
Llavors,
això va portar a fer un...
bé,
basant-se en tota una sèrie
d'estudis que hi havia
i veient punt a punt
quines eren les pedres
que podrien conservar
o ensenyar,
més que conservar,
ensenyar-les
que són les romanes.
la resta estan totalment tapades
i no s'aparèixen.
Aquesta volta del circ
hi ha la fotografia
perquè hem vist abans
on estava completament apuntalada
just abans d'entrar i començar les obres.
Sí,
això estava molt mal estat,
estava apuntalat
perquè, bueno,
no s'aguantava per si sol.
Llavors,
el que vam fer
és fer un reforç estructural
per sobre
per tal de fer-la autoportant
i que es pogués contemplar
la seva totalitat
per la part inferior.
Quan es va fer l'estudi previ
m'imagino que es van documentar
sobre com havia estat aquest circ.
Un sol d'imagina en conjunt?
És a dir,
s'arriba a visualitzar
com era en el seu moment
de màxim esplendor?
Sí,
hi ha tota una sèrie d'estudis
on es pot apreciar,
bueno,
hi ha documentació suficient
per veure
el que era el circ
en el segle I.
el que vam fer aquí
és ensenyar
una porció
d'aquest circ
i ensenyar
exactament
el que era
la secció
en aquest punt.
Això
ho podem veure
i ho vam voler expressar
amb la formalització
d'aquest interior
fent de forma pedagògica,
dibuixant
de forma pedagògica
a les pròpies mitgeres
aquesta secció.
Aquí podem veure
que tenim
un primer tram
de tres grades
amb un passadís
que circundava
per aquesta zona.
No podem dir
que tot fos així,
però en aquest punt
era així.
I per sota,
és a dir,
nosaltres,
per sota
què trobaríem?
És a dir,
que van trobar
quan van fer
unes projeccions cap a baix
per veure si hi havia fundària,
si hi havia fonaments.
Què hem trobat aquí a sota?
A veure,
el que és a l'interior,
el que comprèn
entre el pòdium
i la part posterior
de la grada,
doncs vam fer
una sèrie d'excavacions,
no vam trobar
absolutament res
i
el que sí que
vam fer,
i això ho comportava
el propi projecte,
també era crear
l'estructura
de sustentació
del nostre edifici
per davant
i per darrere
d'aquestes runes.
de tal manera
que no desvirtuessin
el que era
l'espai
que ocupava
les restes arqueològiques.
Per fer això
es va haver d'introduir
aquesta estructura
metàl·lica
de 18 metres
d'alçada,
són quatre potes
perquè facin una idea
i sobre aquestes quatre potes
se conté
tot aquest edifici,
tota aquesta part romana.
Es va haver d'entrar
des de la Rambla Vella,
és a dir,
no es va poder entrar
des d'aquí mateix,
no?
No,
això es va fer
tallant
el tràfic
durant tres dies,
des de la Rambla Vella,
entrant
aquesta estructura,
concretament
l'estructura
és el que deies,
són
principalment
quatre potes
perquè
fem una idea
és com una taula,
com si féssim
una taula
col·locada
a 11 metres
d'alçada
de la part inferior
de la taula
i l'estructura
arriba a 18 metres.
Llavors,
són quatre potes
que es van entrar
per la Rambla Vella
amb una sèrie
de grues
de grans dimensions
i col·locant-les
des de la part superior
cap a dintre
del que era aquest espai,
que és un espai molt reduït
perquè fa quatre metres i mig.
Hi ha precedents
a d'una obra similar?
Suposo que
avui en dia
es fa de tot,
de tota mena de coses.
quan vam adoptar
aquesta solució
no som conscients
de coses similars
però, bueno,
avui en dia
suposo que
es fa tot.
Algú que estigui
o que vingui aquests dies
aquí a la plaça de la Font
i es situï al mig
al costat d'aquesta font
que hi ha aquí al mig
que l'on va a la plaça
podrà imaginar-se
com era antigament
amb una mica d'imaginació
però tot i que es veu
perquè ara nosaltres
ens ho podem imaginar.
També eren uns objectius
poder visualitzar
parcialment des de fora
el que era antigament
aquesta graderia del circ.
Sí, aquesta era una
de les idees
i potser la que
no s'aprecia
en la seva totalitat
la pretensió
que teníem inicialment
però, bueno,
suposo que
es continua veient
a través de la façana
que s'ha conservat.
Concretament,
en principi,
nosaltres proposàvem
aquesta façana
enderrocar-la
perquè s'ensenyés
tot,
es bolqués
totes aquestes restes
arqueològiques
cap al centre
de la plaça
i que es visualitzessin.
Això no va poder ser,
entenc per què,
perquè també hi ha
una idea
de globalitat
o d'unificar
el conjunt
de la plaça
de la font
i es va adoptar
aquesta solució
de fer
el màxim
permeable
la façana existent
i a partir d'aquí
col·locar
el nostre
tancament
de vidre
retirat
d'aquest pla.
Comparant
les formes
arquitectònicament
parlant,
la construcció
de caduina
d'ERMA romans
i el que s'està fent
avui en dia,
vostè,
d'un tècnic expert
en la matèria,
quines conclusions
s'arriba?
Home,
què vols que et digui?
A veure,
el que sí que és cert
és que
després
de 20 segles
podem contemplar això.
No sé
si les obres
que fem
avui en dia
d'aquí 20 segles
es podran contemplar
de la mateixa manera.
Què més podem veure
aquí,
Jaume Arbona,
del que estem visualitzant?
Abans ja hem parlat
d'aquests carreus.
De fet,
aquí es pot veure
perfectament
el que seria
aquesta escala
que aniria cap amunt
de l'obra de la graderia.
Es pot resseguir
una mica el perfil
del que havia estat
antigament
i conflueix
a la part de dalt
del que encara
es conserva.
Sí,
com et comentava
vam voler
que es fes palès
el que era
la secció
pròpia
de la grada
i
hem ocultat
tots aquells materials
que no formen part
de l'origen
romà.
Per la part superior,
el que són
les mitjeres
estan ocultes
per una espècie
de taló
blanc
penjat
des del forjat superior
i el que són
les mitjeres
on estan les restes,
diferents
incrustacions
o
modificacions
que s'havien fet
durant aquests
20 segles,
els hem ocultat
també
amb un estuc.
El que queda
visualitzat
finalment
són
tres tipus
de
de pedra
o de materials
de construcció.
Per una banda,
el que forma
la volta
que és
una espècie
de formigó
romà
amb el que es
conserva
la part superior
d'aquesta volta
i on
et deia
que hem reforçat
perquè sigui
autostable
i que es pugui
visualitzar.
Per la part inferior,
el que és
la zona
pendent
del que era
la volta,
hi ha una sèrie
o la construcció
mitjançant
una sèrie
de tipus
llamborda,
una dimensió
de llamborda,
de pedres
tipus llamborda,
que sembla ser
que eren
les zones
on no es
visualitzaven
públicament
i després
hi ha
unes pedres
més nobles
que són
uns carreus
ja
de dimensions
superiors
on veiem
a la part
posterior
i
el mateix
tipus
de carreu
seria
el que
conformava
la grada
i també
la façana,
la façana
del pòdium
també podem
visualitzar
aquest tipus
de carreus
per la mitjera
veiem
el que seria
la pròpia
façana
hi ha dues voltes
al fons
quan hem d'aquí
l'oficina
a partir del proper dia 8
d'aquest mateix mes de maig
quan s'obri el públic
veuran al fons
dues arcades
crec que aquestes dues
són romanes
o són fetes
amb peces romanes
aquestes arcades
el material
les pedres
són romanes
però l'execució
de les arcades
és posterior
és de l'època
mitjaval
està datada
amb època
mitjaval
el que hem fet nosaltres
també
era
hi havia una paret
que les tancava
hem tret
totes les pedres
que hi havia
dintre les arcades
i l'hem reforçat
estructuralment
perquè es puguin
conservar
i veure
d'aquesta manera
darrere
darrere de les arcades
ja l'ascensor
també ha estat complex
instal·lar-lo aquí dins
o no?

com t'he comentat
tota l'obra
ha sigut
doncs
bastant complexa
vam iniciar-la
a finals del 2002
l'obra
i l'hem acabat ara
o sigui
més
pràcticament
quatre anys
hem estat
l'ascensor
es col·loca allà al darrere
aprofitant
doncs això
que tampoc
existeixen restes
i lliberem
de la visualització
del conjunt
Tenim 11 metres
aquí d'alçada
cap amunt
fins al primer sostre
aquest d'aquí dalt

la planta baixa
per tal de preservar
tot el conjunt
doncs
l'hem situat
a 11 metres d'alçada
o sigui
la primera planta
té aquesta alçada
té 4 i mig d'ample
per 11 d'alçada
Doncs és la
la singularitat
d'aquesta obra
que ha estat complexa
no ha estat fàcil
ara ens ho comentava
ho hem pogut imaginar
sobretot
a l'hora
d'instal·lar aquesta mena
de taula
que feiem referència
a la metàl·lica
aquesta estructura exterior
en 4 potes
i que és la que s'objecta
el que seria
el que conté
aquest edifici
l'estructura essencial
que a més a més
crec que no està connectada
amb els edificis del costat
és totalment independent
és cert això?
Sí, és cert
des del principi
vam voler
que tota la intervenció
que féssim nosaltres
no es recolzés
ni toqués
en cap moment
les restes romanes
era una premissa
era una premissa
d'entrada
i també corroborada
pel tipus
de mitjera
que existeix
per sobre
la resta romana
que no és
de tan bona qualitat
com és
la part inferior
S'ha fet
en el de curt
d'aquest temps
que ha durat l'obra
alguna descoberta singular?
Alguna
no sé
senyal
a les pedres?
coses?
No
estava bastant documentat
tot
l'únic
que s'ha descobert
és el basament
del pòdium
que s'adivinava
que hi era
però que no
no se sabia
amb certesa
i és el que
d'alguna manera
s'ha catalogat
al moment
de
descobrir-ho
Jaume Arbona
gràcies per atendre
els micròfons
de Tarragona Ràdio
per cert
estàs satisfet
de l'obra?
l'he preguntat
fins ara

per suposat
estic
bastant satisfet
i espero
que
agradi
el màxim
de gent possible
imaginem
que en Toni
Balaguer
que és l'altre
arquitecte
director
de l'obra
també estàs satisfet
i Robert
Brufau
que ha estat
qui dissenyat
el sistema
estructural
tan famós



l'Antoni
Balaguer
és el meu soci
treballem junts
amb diferents
obres i en Robert
Brufau
col·laborem
amb diverses obres
i ha sigut
el que
d'alguna manera
ha fet possible
que aquesta estructura
es realitzés
li va haver de fer
moltes voltes
al cap
per arribar
a dissenyar
aquesta estructura
o no?
a veure
l'estructura
en si
a veure
el que se li va
donar moltes voltes
va ser
a la formalització
de l'edifici
com a tal
era
preocupant
per nosaltres
el que
aquesta estructura
i el que
volíem
expressar
arribés
en un lloc
que nosaltres
volíem arribar
i crec que
s'ha aconseguit
i l'estructura
forma part
d'aquesta idea
Jaume Arbona
gràcies
moltes gràcies
a vosaltres
i vostè si volen
venir aquí
a aquesta oficina
a partir del dia
avui
recordin
8 de maig
s'obre
obre portes
per tant
tot això que m'ha explicat
ho podran veure
aquí a situ
i a més a més
s'han editat
uns trips informatius
on tot el que
ens comentava
l'arquitecte director
de l'obra també està explicat
es veuen fotografies
es veuen també
on se planeix
de com ha anat
aquest procés
de construcció
i de com ha estat
en fi
el que ara podran veure
si és que venim aquí
en aquest punt
de la plaça de la Font
de l'arquitecte
de l'arquitecte