Pràcticament tres quarts d'onze del matí.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
Canviem radicalment de registre
després de comentar l'actualitat política
en els últims minuts.
Ara, pensant en el cap de setmana, avui és divendres,
ja sabeu que els programes els divendres,
en bona part us fem propostes pel temps de lleure,
pel temps del cap de setmana.
Doncs ara, justament pensant en això,
us volem convidar a anar a veure una exposició
que justament s'obria ahir al vespre
al tingladu número 1 del moll de costa del port de Tarragona.
És una exposició sobre enginyeria de l'època romana,
una exposició titulada Artifecs.
Es va inaugurar ja al vespre
i nosaltres hem volgut ser dels primers visitants.
Així que hem desplaçat la unitat mòbil
fins a aquest punt de la ciutat
per fer això, una visita a través de les zones
i explicar-vos què podeu trobar en aquesta mostra.
Tenim a la unitat mòbil al port
el nostre company Josep Sunyer.
Josep, bon dia.
Molt bon dia, Ricard.
Doncs sí, efectivament, explicar-vos
i recomanar aquesta exposició,
però francament un no sap per on començar
perquè hi ha moltíssimes coses per veure.
Hi ha, de fet, 25 maquetes
que algunes fins i tot s'han utilitzat
per fer documentals sobre la civilització romana,
sobre la societat romana.
Algunes de les que estan aquí
no s'han servit per aquests documentals
i és que l'exposició, la mostra, en general,
ens explica moltes claus
de com eren els romans
i també per què, per exemple,
com alguns monuments romans
han sobreviscut fins als nostres dies.
Això aquí es pot entendre
el per què
de com eren aquesta civilització.
Ara en parlarem, anirem fent tot un recorregut.
D'entrada, ja, quan entreu aquí
al Tincladu del Moll de Costa,
el primer que veureu són uns plafons informatius
on, per cert, el primer
podem veure l'agulla del Mèdol,
hi ha moltes referències als nostres monuments.
Hi ha uns plenys informatius
que expliquen, doncs, diferents apartats,
per exemple, construcció, materials i maquinària.
En veiem un altre que està dedicat
al que seria, doncs, la construcció
pel que fa als minerals.
En fi, hi ha tot un seguit d'explicacions
que val la pena mirar-les,
primer llegir-les i després començar a fer el recorregut
que tots aquí farem
i no el farem sols perquè ens acompanya
el responsable de promoció exterior
del Port de Tarragona, Josep Vils Navarro.
Bon dia.
Bon dia.
2.000 anys s'han aguantat
i s'entén perfectament, no?
Quan un veu això, queda claríssim, no crec?
Sí, perquè estem parlant d'una civilització,
d'una societat molt desenvolupada
que, tot i que, bueno,
doncs, diem fa 2.000 anys
que va viure i va sobreviure,
d'alguna manera estem parlant d'una civilització
que durant més de 800 anys
va evolucionar ella mateixa, no?,
fins a arribar a un grau de benestar importantíssim
i que tan sols les invasions dels pobles,
diem, de l'Orient, dels pobles bàrbars,
va, d'alguna manera, va trencar
i ens va portar cap a una foscor,
que diríem, l'edat mitjana,
on tots aquells avanços i aquells invents
que practicaven els romans
en les diferents facetes de la vida quotidiana
on es van veure interromputs, d'alguna manera.
Sempre he dit jo que si aquella civilització
ho hagués perdurat, avui en dia
nosaltres també estaríem molt més desenvolupats
perquè els avanços científics
s'haguessin produït quasi, quasi, en cascada.
Treballàvem perfectament, per exemple,
alguns minerals,
tenien un sistema, doncs,
ara en veurem alguns per aquí,
anirem explicant-los,
però, per exemple, per fer una obra,
si s'hi fixen, aquí hi ha un esquema
que ho explica molt bé,
el sistema d'organització que hi havia
per a realitzar una obra, qualsevol tipus d'obra,
i ja des del capdamunt de tot
hi ha els alcaldes i els senadors locals,
que eren els que prenen les decisions,
després hi ha tres branques
amb els que redactaven el contracte d'obra,
els que supervisaven l'obra
i els que pagaven el contractista.
Sota estava l'arquitecte o enginyer
que era el que portava la direcció de l'obra,
el que l'assumia,
i pel que fa a l'execució hi havia un contractista,
després per sortar d'aquí contractista
un capatàs i agents.
Des d'aquí derivaven tres apartats més,
un que eren els que produïn els materials,
en fi, la pedra, la ceràmica,
la cal, la fusta,
que era bàsicament el que utilitzaven també d'altres,
i els que després en una altra branca
executaven la construcció, els oficis,
i finalment els transportistes.
Això no varia gaire a Josep Lluís
del que fem avui en dia.
Aquest organigrama pràcticament
és el mateix que utilitzem avui en dia.
Hi ha unes persones que redacten els projectes,
que o seran arquitectes o enginyers,
hi ha unes altres persones
que són els de les administracions,
que coneixen els contractes
i adjudiquen els pressupostos econòmics
per portar-les a terme,
i després hi ha una sèrie de senyors
que estan al camp, al tall,
portant l'execució de l'obra.
La societat romana és terriblement avançada
des del punt de vista que hi ha oficis
com els agrimensors, els nivelladors
i una sèrie de senyors
que són els que preparen prèviament
el terreny per executar i desenvolupar
una gran obra,
una gran obra d'una estructura magnífica
com són els monuments que coneixem.
I això només es pot fer amb una gran organització
i una gran planificació,
que és el que ells feien.
De fet, el primer que es veu,
just darrere d'aquests plafons,
és una gran maqueta,
no sé si és la més gran que hi ha aquí
en aquestes exposicions,
són 25, recordem-ho,
però és una maqueta on es pot veure
com ho feien per pujar les grans pedres, no?
Sí, ells utilitzaven, ja utilitzaven les grues,
eren grues manuals, evidentment,
no coneixien l'energia produïda
per atributs energètics,
com pot ser el petroli,
però eren uns enginys,
unes màquines molt, molt ingenioses
que, bé, amb força de braços
o de tracció animal,
provocaven que poguessin alçar
passats carreus de silleria
i construir grans monuments.
Ells el domini de la tècnica de la maquinaria
i el coneixien i el dominaven a la perfecció.
Aquesta grua porta com una mena,
perquè es faci una idea,
com una sínia,
s'imaginen la roda d'una sínia,
doncs seria ben bé el mateix
i a banda i banda d'aquesta sínia
hi hauria els superaris
que la farin girar,
però suposo que, a més a més,
ajudats per un corrent d'aigua
per tal que la força fos inferior.
Ells utilitzaven molt bé,
diem, l'energia hidràulica,
tant en la mineria
com en la construcció d'edificis
com en la canalització
i com el fet de portar l'aigua a les ciutats
eren unes persones que coneixien
tota aquesta tècnica
i aquest sistema arquitectònic
i l'utilitzaven correctíssimament.
Pensem que és una societat de la higiene
i continuament tenien necessitat
de tenir l'aigua al seu bas
perquè és una societat
que continuament s'estaven rentant,
s'estaven banyant,
era una societat molt semblant a la nostra
i com he dit abans,
quan arriba l'edat mitjana
es trenca tot això
i quasi en aquest sentit,
en el sentit una mica
de l'urbanisme
i de la higiene corporal,
quasi es produeix
una gran involució
molt contrari,
molt diferent a la romana.
Si no haguessin desaparegut
els romans,
segurament avui dia
seríem molt diferents nosaltres, no?
Jo crec que tindríem
una civilització, la nostra,
molt més avançada
perquè molt dels invents,
moltes de les organitzacions
de la nostra vida,
i estic parlant des de les lleis
com el dret romà,
com la manera
d'urbanitzar les ciutats,
com la construcció
de les vies,
de les vies de comunicació
i com altres coses,
d'alguna manera
estem fent
alguna cosa
que ens van ensenyar
els romans.
Aquí es veu, de fet,
un planell
amb les vies
que van construir
els romans,
evidentment,
ja la via Augusta
la podem veure,
jo veig ara el punt
que va des de Tàrraco
fins a Bertino,
Empòria,
Gerunda
i ja marxava
que va a França.
Fins a Itàlia,
fins a la mateixa Roma,
fins a la mateixa Roma.
Ja l'hi do, eh?
Un mira aquest mapa
i no sé si és com
els d'ara o no,
però baixa.
Han de veure
que els romans
eren molt intel·ligents
quan arribaven
a una regió
i la conquerien,
eren bastant respectuosos
amb l'organització
d'aquella regió
conquerida.
El sistema religiós
permetien
que la gent
continués,
diguem,
adurant els seus déus
i utilitzant la seva religió.
Continuaven també
respectant una mica
el sistema jeràrquic
d'aquella regió
i l'únic que creaven ells
és una jerarquia
supra o superior
que incidia
en aspectes molt globals.
I llavors
el que feien ells
és aprofitar
totes les mines
que anaven a Galícia
a buscar or,
que anaven a buscar
al sud
a buscar plom,
però que utilitzaven
també el plom
per fer canonades.
Les conduccions d'aigües
que nosaltres descobrim
a les Termes
i a molts indrets
i a moltes ciutats
ells ja utilitzaven
canonades de plom.
vull dir que ells
el que feien
era conquerir,
aprofitar
les riqueses
d'aquell territori
i eren bastant
respectuosos
en l'organització
d'aquella regió
perquè els convenia
d'alguna manera
aquella regió.
si el que feien
era millorar
la seva qualitat
de vida
i no els hi acteraven
les seves costums
aquella regió
d'alguna manera
es mantenia
en un estat pacífic
o d'alguna manera
o submís
al conqueridor.
Hi ha moltes més
maquetes
a banda
de les que hem vist
aquí a costa
d'aquests
un joc de politxes
per tal de multiplicar
la força.
Els engranatges
els engranatges
la força hidràulica
la coneixien
i la utilitzaven
molt bé.
Per exemple
en la mineria
ells tenien
un sistema
de galeries
i quan tenien
les galeries
fetes de la mina
en comptes
d'entre les persones
el que feien
és tirar
una corrent hidràulica
d'aigua
que arrossegava
el mineral
i el transportava
fora de la galeria
i allà
hi havia una espècie
de plataforma
per rentar el mineral
i allà
se n'aprofitaven
per treure el plom
o altres minerals
que ve d'aquí
de la península.
Aquí en la maqueta
que és molt interessant
perquè és per veure
com funcionava
un dels invents
que van adoptar
d'una altra civilització
que es van fer seu
que no sé si ho van millorar
no perquè és el tornillo
d'Arquímedes
que és una part
i amb una mena
de cimfin a l'interior
per tal de pujar aigua
d'un nivell a l'altre
és a dir
per pujar aigua
per exemple
aquí es veu
des d'una base
d'una canalització
que després m'imagino
que aniria
a un pont
com el pont del diable
o no, no ho sé.
Sí, els romans
en viraven moltíssim
els grecs
i doncs moltes
no solament
els seus déus
sinó molts dels invents
de l'escola d'Atenes
i dels grecs
en general
doncs els van adoptar
ells.
Arquímedes
va morir
precisament
amb el setge
de Siracusa
que diguem
que van fer els romans
però els romans
van incorporar
invents com aquest
d'Arquímedes
que és un tornillo
que el que fa
és pujar l'aigua
d'un nivell inferior
a un superior
i subministrar
dins d'una canalització
o a un dipòsit
aigua que difícilment
es podria transportar
per mans
diguem-ho
per una altra mitja.
També sorprèn
el domini
que tenien
dels materials
per exemple
per fer una calçada
tipus la Via Augusta
utilitzava un formigó
abans m'ho comentava
Josep Lluís
per les seves instal·lacions
com ara aquella d'allà
que és un port.
Sí
ells van arribar
a descobrir
el que avui diem
el formigó hidràulic
o sigui
un formigó
que aguanta
l'estar
sota el mar
sota l'aigua
i aguanta
compacta
i sense que es desintegri
o sigui
els romans
ja utilitzaven
formigó hidràulic
per la construcció
dels seus ports.
Feien mollos
com aquests d'aquí
per poder fer
doncs
aquestes rostres.
de bronzo
sí
el bronzo
l'han vist
en 50.000 llocs
a Pompeia
aquí a mateix
Tarraco
a Hispalis
i en altres llocs
i utilitzaven
el bronzo
amb molles
que ells ja tenien
perfectament estudiades
i treballades
i els seus emperadors
estaven encarnats
amb aquestes figures
de bronzo
que ells sabien
treballar també.
A la zona central
de l'exposició
aquí el tinc
l'Aula Mordal
Moll de Costa
Artífes
d'Enginyeria Romana
a Espanya
hi ha un apartat
dedicat
al que serien
els ports romans
perquè Déu-n'hi-do també
en el que eren
infraestructures portuàries
el desenvolupament
que van arribar a aconseguir
amb això
i amb les naus també.
Sí
a veure
els romans
amb un imperi
que estava centrat
fonamentalment
en el que és
el Mediterrani
doncs clar
tenien necessitat
d'anar
per via de navegació
pensem que des de Tarraco
a Hòstia
doncs hi havia
tres dies de navegació
i tenien aquesta facultat
d'anar
ràpidament
en tots els indrets
de l'imperi
per via
per embarcació
i via de navegació
llavors tant el comerç
com el transport de tropes
es feia molt
per aquesta via
i Tarraco
tenia un gran port
com ho tenia Roma
a Hòstia
i llavors
ells
amb aquest sistema
optimitzaven moltíssim
però la logística
que avui en dia
ja utilitzem els ports
el transport de persones
i militars
i el transport de mercaderies
d'un lloc a l'altre.
Aquí també es pot veure
una maqueta d'un FARC
també
tenir un sistema de comunicació
prou avançat.
Sí,
ells d'alguna manera
ja utilitzaven un sistema
una xarxa de FARC
molt
que d'alguna manera
també havien incorporat
dels foceos
de Massília,
de Marsella,
no?
Però ells havien desenvolupat
un sistema de FARC
molt potent
i la prova
i la prova la tenim
per exemple
al FARC
que tenim a la Corunya
a la Torre d'Hèrcules
la construcció
tot i que han passat
2.000 anys
encara és la romana
bàsicament és la romana
i encara per viu
altres FARC no
però evidentment
ells ja tenien un sistema
de FARC
i de senyals marítimes
molt desenvolupat.
Si venim d'aquí
el tingladuf
del moll de costa
fins al 26 de març
podran entendre el per què?
Per què encara pot perviure
per exemple
un FARC
com aquest que feia referència
a Jurel Lluís Navarro
de l'època romana?
Molts s'aturaran allà baix
perquè
no sé si és l'arc
que...
És l'aqueducte de Tarragona
si hi ha altres aqueductes
jo volia significar
que aquesta exposició
és eminentment didàctica
és tangible
és una exposició
que està feta
a base de maquetes
de maquetes
que donen vida
a l'exposició
que li donen cos
i que qualsevol persona
que vingui
ràpidament
entendrà la mecànica
de la enginyeria
de les obres
d'arquitectura romanes
perquè realment
estan aquí
volumatitzades
tenen volum
i la gent pot veure
les maquetes
les pot
quasi, quasi tocar
no és recomanable tocar
però quasi, quasi
les veu
i llavors
es comprèn
d'alguna manera
com eren
aquelles grans obres romanes
jo crec que
estem invitant
a totes les escoles
i d'aquí
a Profit de Locació
per convidar
les escoles
que vinguin a veure
perquè realment
és una classe
una autèntica classe
el poder veure
i gaudir
d'aquestes
d'aquestes maquetes
que ens han portat
el Ministeri de Foment
i el CEDES
en concret
i encara que no siguin
escolars
també
crec que
francament
gaudiran molt
d'aquesta exposició
pensin que s'hi dinaran
és a dir
que està a Tarragona
fins al proper 26 de març
aquí el tinc la d'U
del Moll de Costa
però que
és una ocasió
extraordinària
per poder veure-la
perquè ha estat
per altres ciutats
a l'estat espanyol
concretament ara
crec que ve de Sevilla
ara ve de Sevilla
però és el segon lloc
que visita aquí
o sigui que nosaltres
sempre estem una mica
molt atents
a veure si capturem
aquestes grans exposicions
itinerants
perquè són
tenen un cost de producció
per nosaltres
molt baix
la producció
evidentment
l'ha fet
el Ministeri de Cultura
o el Ministeri de Foment
i estem sempre
vetllant
per capturar
aquestes exposicions
perquè creiem
que és una riquesa
importantíssima
pel públic de Tarragüena
poder-ne gaudir
d'això
Josep Lluís Navarro
gràcies per acompanyar-nos
en aquesta ruta guiada
i que vagi molt bé
molt bé
gràcies a vosaltres
i a recomanar-los
vindre aquí
vindre a veure
Artífecs
d'Ingenieria Romana
a Espanya
i després
fer un torn
pels nostres monuments
a romans
aquests que ens han destinat
com a patrimoni
a la humanitat
i entendran
en bona mesura
com es van fer
en el seu moment
i per què
encara avui dia
s'aguanten
molt bé
doncs
gràcies
en Josep Suny
i gràcies també
Josep Lluís Navarro
per fer-nos aquest temps
recorregut
a aquesta exposició
que es va inaugurar
ahir al vespre
al Tincla
d'un número
del Moll de Costa
i que la podrem veure
durant pràcticament
dos mesos
una bona possibilitat
una bona proposta
per gaudir del temps de lleure
per gaudir del temps
del cap de setmana
així arribem
al punt horari
de les 11