Ara són dos quarts de 12 del migdia, gairebé 7 minuts.
Segueix endavant el matí de Tarragona Ràdio
i volem cridar la seva atenció sobre una iniciativa de Mediterrània.
El Centre d'Iniciatives Ecològiques posa en marxa una campanya ciutadana
per promoure un consum responsable de l'aigua.
Ens acompanya Trini Muñoz,
que és la responsable de l'àrea d'educació mediambiental de Mediterrània.
Trini, molt bon dia.
Bon dia.
Ens agrada molt parlar de campanyes d'estalvi d'aigua
i de fer-ho sovint perquè sembla que no acabem d'aprendre la lliçó.
Tots plegats?
No, és així.
I més el camp de Tarragona.
Tenim una història sobre el consum d'aigua bastant trist
perquè fa 15 anys o així es va provar un mini-traspassament de l'Ebre
per tal de pal·liar el que era l'abastament de cada casa d'aquí de Tarragona.
O sigui, els hi sortia l'aigua salada per l'aixeta.
Jo ho recordo i tant, però salada, salada.
Perquè, clar, els equífers costaners es van explotar tant
que d'aquella sobreexplotació es van contaminar amb aigua salada del mar.
i encara hi continuen així.
O sigui, amb el mini-traspassament aquest es va pal·liar aquell problema en aquell moment,
però 15 anys més tard aquest mini-traspassament ens queda curt.
I no és perquè la població hagi augmentat tant com siguéssim.
No és el número de gent que hagi de més, sinó el pitjor consum que fem.
O sigui, el consum menys responsable que fem ho fem ara.
No tenim la consciència social d'aquell moment, sobretot la gent més jove, no?
Que nosaltres no ho vam viure com tan conscientment, no?
La gent més gran sí que se'n recorda, però...
Jo no sé, Trini, si aquesta consciència social la gent en gran la té,
en quant a la necessitat o la gent jove.
A vegades t'ho dic perquè tinc la sensació que quan parlem d'estalvi d'aigua
a tothom li va al cap immediatament a la cartera.
I pensa, mentre ho pugui pagar, i no és un tema de pagar.
Vull dir, tenim una cultura, i en la societat que estem actualment,
tot allò que jo pugui arreglar amb diners, cap problema.
Doncs el tema de l'aigua no ho arreglem amb diners.
Si vostè pot pagar un rebut de l'aigua molt elevat,
enhorabona, però no es tracta d'això.
No es tracta d'això.
Es tracta que no la podem malbaratar perquè és un bé escàs.
Molt escàs.
I que arribarà un moment que no tindrem diners per pagar-la.
Tindrem diners però no tindrem aigua.
Sí.
També el problema de la consciència sobre aquest tema
és que l'aigua es pren com si és un recurs.
Un recurs que és el que necessitem tothom a la casa
per fer-hi tota la vida.
Però no és un recurs.
És un bé, un patrimoni, com si és paisatgístic,
i que d'aquí depèn moltes altres vides.
O sigui, la vida de la natura depèn d'aquesta aigua.
i nosaltres la malgastem pensant que és un recurs
que pagant el rebut, encara que els impostos cada vegada estiguin més cars
i tot això, encara que sigui un recurs que podem pagar,
per nosaltres és un recurs, però no és ben bé un recurs.
És un patrimoni que hem de cuidar.
Jo no sé si les administracions,
diguem-ne que augmentant els impostos que fan referència a l'aigua,
els diferents cànons,
probablement pensaven que els ciutadans moderaríem el nostre consum,
però no, com que ho puc pagar, tira,
com que a mi guanyo bé la vida i puc pagar que encara em posin impostos.
Quan realment el discurs és un altre,
com per exemple, jo m'espervero quan a vegades a l'estiu sobretot
surten imatges de municipis, de pobles,
que la gent no té aigua.
No, n'hi ha 22 municipis aquí a Catalunya
que han d'anar amb els camions cisternes a portar-los aigua.
Quan dius això que tenen restriccions,
que nosaltres al matí ens llevem i ens dutxem amb tota la normalitat,
s'han d'aixecar a una hora determinada
perquè regi aigua per l'aixeta.
És que no tothom està en les mateixes condicions.
No, ho pensem perquè, a veure,
normalment la sequera també la trobem més a baix d'Espanya,
o sigui, al sud, no sé què,
però clar, dins de Catalunya també tenim problemes d'abastament d'aigua.
O sigui, hi ha 22 municipis que necessiten aquesta aigua
i, o sigui, amb camions cisternes els hi subministren.
Hi ha 60 que estan en l'escalada de risc 1,
com si diéssim, de perill, d'emergència com a tal també,
que necessiten l'aigua, o sigui, que no els hi arriba, vaja.
Clar, algú pot dir, bé, jo que puc fer moltes coses.
Sí, moltíssimes.
Si volen sortir a manifestar-se, fer actes, allò, el que vulguin,
però quotidianament podem fer moltes coses sense esforç.
Sí, i des de casa mateix.
Mira, Trini, l'altre dia el nostre cuiner, el Francesc Lledó,
amb el Lluís ho dèiem, ens va sorprendre
perquè parlàvem de l'oli i de cuinar,
de fregir, i deia, sisplau, no el llanceu per l'aigüera,
perquè cada cop que llanceu l'oli d'una pella per l'aigüera
esteu malbaratant 10.000 litres d'aigua.
Clar, dius, però com és possible,
jo que he fet un ou ferrat i 4 patates,
malbarat-hi 10.000 litres d'aigua.
Això no pot ser veritat.
Sí, sí, és veritat.
I el cicle de l'aigua és el que és.
Mai es barreja l'aigua amb l'oli,
i quan arriba la depuradora és molt complicat treure-ho,
encara que mai es barregi,
o sigui, és el cost més elevat d'una depuradora,
treure l'oli de l'aigua, com si éssim els greixos.
És una cosa que mai del tot s'ha terminat de separar,
i llavors, clar, arriben al mar o a les rieres,
on aboquen l'aigua depurada,
encara que estigui depurada,
continua tenint aquests greixos.
O sigui, és un creixement exponencial.
Una taca d'oli comença a créixer
i a contaminar cada vegada més litres d'aigua.
O sigui, que són 10.000 al començament,
però arribaran a ser molts més.
I si ho fas tu, i ho faig jo, i ho fa l'altre,
doncs ja sabem com va la cosa.
Un bé escàs, l'aigua, no hi ha dubte.
Aquestes actituds que tenim a vegades,
que no tenen mala intenció,
senzillament moltes vegades actuem tots plegats així
per ignorància o perquè tenim massa coses al cap
i només vam faltar ara que hagi de vigilar l'aigua.
Tot això provoca greuges ambientals importantíssims.
Moltíssimes.
Davant de tot això es pot fer alguna cosa.
Ara, diguem que girem full,
deixem la part aquesta negativa,
i comencem la campanya.
La campanya. En què consisteix?
Mira, doncs són dos objectius bàsics.
El primer, com a tal, és això,
fer consciència a la gent que l'aigua no és un recurs
que nosaltres podem pagar i que, per tant,
tenim un dret sobre aquesta aigua i ja està.
No, sinó és un patrimoni paisatgístic
i un patrimoni per a la vida natural
del nostre país i del nostre món.
Llavors, una és això,
consciència a la gent que ha de fer un consum responsable
sobre aquesta aigua perquè no en tindrem més.
o sigui, l'aigua té un cicle i aquest cicle s'està exceurint.
o sigui, és impossible frenar aquest, com si diéssim,
canvi, no?, que tenim en la consciència
que l'aigua sempre hi ha i és mentida.
I l'altra és donar a conèixer
que des de casa en podem fer moltes coses, no?,
a part del consum responsable,
que donem uns consells pràctics, com a tal, no?,
que hem d'omplir sempre la rentadora a tope, no?,
i el rentaveixelles abans de ficar-ho,
que intentem dutxar-nos més que banyar-nos, no?,
perquè són molts litres d'aigua que gastem
si omplim la banyera.
Això es pot comorboar quan fem la dutxa,
posar el tap a la banyera i veurem
que no res, amb tres ditets d'aigua ens hem dutxat,
hem fet la higiene perfecta
i hem gastat molt poca aigua.
I hem gastat menys litres que si ens banyem.
I a part, no només, la dutxa també té un altre problema,
que nosaltres ens dutxem amb aigua calenta
i ens agrada ben calenta.
Llavors, ja no només és malgastar aquests litros d'aigua,
sinó que és malgastar els litros d'aigua calenta.
O sigui, tota l'energia elèctrica que necessitem
per escalfar aquesta aigua
també es tradueix en una contaminació atmosfèrica
en emissions de CO2 per a les fàbriques,
o sigui, les indústries que ens donen aquesta electricitat.
O sigui, que també una mica pal·liem el efecte invernacle,
o sigui, amb aquest consum més responsable.
Llavors, amb tots aquests consells,
els donem com una mostra
de què podem fer ells des de casa,
i donar a conèixer també,
l'altre objectiu és els dispositius
que ja tenen al mercat,
cada vegada hi ha més i més competitius,
per insertar com si aïssim les seves aixetes
i estalviar fins a un 40%
des de cada aixeta de la seva llar.
O sigui, hi ha moltíssims d'aquests mecanismes
al mercat,
són molt barats,
o sigui, no es pot dir que això no és per diners,
és assequible per a tothom.
I això com ho hem de demanar,
si anem a una botiga,
deu ser d'un establiment d'aquells de tipus Ferrateguia,
o establiments que vinguin coses d'aixetes...
Exacte,
algú que sigui una ferreteria,
que tingui fontaneria.
I dius,
doni'm un dispositiu d'estalviador d'aigua,
això ho hem de dir,
ho hem de demanar així més o menys.
Més o menys,
i llavors et diran
que n'hi ha de totes les aixetes,
i hi ha dos tipus,
com a tal,
un que és el que incorpora,
com si diguéssim,
aire,
reduir una mica el volum d'aigua
que passa per l'aixeta,
i la sensació que et dona a tu
és que l'aigua surt com més dispersa,
llavors penses que surt la mateixa quantitat,
realment surt menys de la meitat,
i surt amb la mateixa qualitat.
És la pressió,
la pressió.
Clar,
i molta gent té la por aquella de dir,
si jo fico una cosa d'aquestes a la dutxa,
després dutxarem un reget d'aigua de no res,
i no és veritat,
perquè redueix el volum d'aigua
que entra per l'aixeta,
però a la vegada, com que entra menys,
surt amb més pressió.
Ah, molt bé, molt bé.
Llavors, donem nosaltres a la campanya
com a obsequi perquè la gent ho provi.
O sigui, aquests kits que hem fet nosaltres
són tres dispositius,
un per l'aixeta del bany,
un altre per l'aixeta de la cuina,
i un altre per la dutxa.
El de la cuina i el del bany,
el de l'aixeta com a tal,
és un airejador d'aquests
que mesclen una mica l'aigua amb l'aire,
per tal que la sensació del reig sigui la mateixa,
però amb el 40% menys d'aigua.
I l'altre, la de la dutxa,
és un reductor del volum directament.
L'incorporaríem entre l'aixeta i la mànega de la dutxa
i llavors entra com si és menys ratx d'aigua
i surt amb més pressió.
O sigui, la qualitat de la dutxa seria la mateixa,
el mateix confort.
O sigui, no perdrem el confort.
Aquesta campanya la realitzeu en col·laboració
amb l'obra social de la Fundació La Caixa i Amatxa.
Sí.
I es materialitzarà en una zona concreta de Tarragona.
Sí.
Hem escollit tres barris.
Bé, hem escollit una mostra de mil,
perquè aquest any seria com si diguéssim un any pilot,
una cosa així, no?, de prova.
Llavors, clar, mil són poques persones,
són poques vivendes que faran aquesta campanya
i ho hem distribuït d'una manera més així,
que arribés una mica a tot arreu,
fent tres grups, que serien de 250 cases,
per tres barris diferents
i una mostra de 250 vivendes aleatòries,
que les agafarien com si diguéssim voluntàriament,
de gent voluntària,
a partir de quatre punts d'informació
que ficarem a la Rambla.
Ficarem quatre dissabtes, una carpa, com a tal...
S'acollirà qui vulgui voluntàriament
i s'ha de comprometre,
jo m'imagino, a fer un seguiment, no?
Sí, exactament.
Nosaltres, en aquests barris,
els que són el grup de barri com a tal,
amb el contacte amb les associacions de veïns,
Casa Cultural o els avis mateix,
o sigui, podem fer més xerrades
d'una manera que ja els tenim més localitzats, no?
I l'altra mostra seria com si diguéssim
per tot el que és Tarragona Ciutat,
doncs la gent que s'apropi a l'estat
i demana informació als interès
i els vulguin comprometre amb nosaltres,
a col·laborar,
doncs llavors també se'ls farà arribar aquest kit.
Molt bé.
I llavors, després d'això,
després de tindre com si diguéssim
les mil vivendes establertes,
se'ls farà signar com una autorització
perquè la companyia d'aigües, de Matxa,
ens doni com si diguéssim els seus resums
de consums d'aigua d'aquests mesos posteriors.
Això és una eina molt important
per veure l'eficàcia d'aquests dispositius.
Evidentment, clar.
Si no, sense això no faríem res.
A més, podeu aportar proves als més descreguts.
Exactament.
És que en aquest any volem fer això,
veure que amb aquestes llars funciona aquesta campanya,
aquests dispositius funcionen,
els nostres consells pràctiques que donem
també funcionen,
o sigui que és una cosa que és molt fàcil de fer a casa
i que llavors, com que funciona,
l'any següent o l'altre o l'altre,
també depèn de moltes altres històries,
però intentarem fer-ho fent tota la ciutat de Tarragona
o tot el camp de Tarragona.
Clar, de fet, moltíssimes d'aquestes accions
adreçades a l'estalvi d'aigua
són tan senzilles que les podríem aplicar.
Per exemple, ja Mediterrània ha fet un tríptic realment magnífic
en el que explica tot el tema dels dispositius domèstics,
consells pràctics,
i en aquest àmbit m'ha cridat l'atenció i diràs,
això ja se sabia,
però jo no ho sabia,
diu, fiquen una ampolla d'aigua plena de sorra a la cisterna,
omplim un 20% menys de la càrrega d'aigua,
és a dir, que ens mengem una part del volum, per tant...
Sí, molta gent, això tampoc no s'ho creu,
perquè fiques una ampolla d'aigua plena de sorra,
plena d'aigua, dins la cisterna,
i diuen, sí, després se m'encarrega tota la bomba de la cisterna,
l'haig de canviar i no vegis la reparació.
No, perquè com que aquesta ampolla no la fiques de manera que es mogui,
sinó que es queda com immòbil,
l'únic que fas és desplaçar el volum d'aigua que omple la cisterna.
Redueixes l'espai.
I ja està.
Redueixes l'espai que entra a l'aigua,
llavors és un 20% menys d'aigua que hi entra.
Són coses ben senzilles.
Molt senzilles.
No rentar el cotxe amb la manguera...
Exactament.
Sí, molts municipis ja ho tenen prohibit,
però molta gent encara no hi fa cas.
És veritat que rentant el cotxe,
només el túnel de rentat,
ja n'estem estalvint 350 litres d'aigua.
Imagina't.
És bastant.
I un sumar l'altre, i en fi...
Déu-n'hi-do, quant teniu previst d'iniciar més o menys la campanya?
Ja té data d'inici o encara ho haurà de terminar?
Sí, mira, els estants a la Rambla ho farem el dia 11 de novembre,
el següent dissabte, el 18, el 25,
i l'últim el dia 2 de desembre.
Serien aquests quatre dissabtes.
Les altres reunions pels barris,
els barris no els hem dit,
estem en Riu Clà, Icomar i l'Albada.
Llavors, aquests depèn una mica
de quan se reuneixen les associacions de veïns, etcètera,
doncs ficarem unes dates de reunió amb ells
i seran més o menys en aquest mes,
entre novembre i el començament de desembre.
I al desembre hi faríem la repartició d'aquests kits,
com si haguéssim un porta-porta.
Doncs escolta, Trini, farem un seguiment
i és important que estiguem assabentats
i sobretot conèixer els resultats
i allò que amb l'exemple, a veure si...
D'aquí a l'estiu ja coneixerem els resultats
de la gent que funciona
i que els hi farem arribar en aquesta gent
que col·labora, evidentment.
I insisteixo, aquests dispositius d'estalvi
es poden trobar ja a qualsevol botiga,
ja fa temps que estan a les botigues,
per tant, no és una novetat comercial,
sinó que fa temps que funciona.
Fa bastant de temps, sí.
Recordem que la Trini Muñoz
és la responsable de l'àrea d'educació ambiental
de Mediterrània,
que ha estat l'entitat que tira endavant
aquesta campanya mediterrània
per l'estalvi de l'aigua,
amb la col·laboració de la Fundació,
l'Obre Social de la Fundació La Caixa
i la companyia d'aigües.
Ematsa, Trini, gràcies per venir a la ràdio.
A vostès.
Adeu-siau.
Adeu.