De Casa Canals, sala de presentacions de llibres, com és el cas,
i d'altres activitats culturals.
Casa Canals és un edifici que es va reobrir al públic el passat 30 de juny,
amb la planta noble, que està a sota,
i també amb aquesta sala d'actes i una sala d'exposicions,
que aprofito per recordar que fins al proper diumenge
acull una mostra, una exposició titulada
20 anys de ràdio i de ciutat, que precisament comemora
el 20è aniversari de Tarragona Ràdio.
Justament en el marc dels actes de commemoració
de la creació de l'emissora municipal de Tarragona Ràdio,
avui presentem un llibre de narrativa, de relats,
titulat En sintonia, la ràdio amb vuit relats.
Aquest és el cinquè llibre que promou Tarragona Ràdio
conjuntament amb l'editorial Arola,
en una iniciativa que va començar ja fa uns quants anys
amb la voluntat de publicar, un cop a l'any,
coincidint amb la Setmana de la Comunicació de Tarragona,
un llibre d'assaig, d'investigació,
sobre temes de periodisme i de comunicació.
Aquí, en aquesta col·lecció,
tenim una història de la ràdio a la ciutat de Tarragona
al llarg dels últims 70 anys,
o hem publicat també un assaig periodístic
sobre el periodisme casteller,
tenint en compte l'especificitat de la nostra ciutat.
Enguany, coincidint amb el 20è aniversari de Tarragona Ràdio,
hem volgut canviar l'orientació
i vaig pensar en qualitat de director de l'emissora
que podia ser una bona idea
demanar a vuit autors, vuit escriptors del camp de Tarragona,
que ens fessin un relat original,
no gaire llarg, un relat curt,
sobre el món de la ràdio en general,
sobre, genèricament, el món de la ràdio.
La voluntat era, justament, fer una cosa diferent,
fer un llibre de narrativa, de narrativa curta,
demanant la participació de vuit autors del camp de Tarragona.
Aquesta tarda ens acompanyen gairebé tots,
de seguida s'incorporarà, ahir són sis autors,
de seguida s'incorporarà Jordi Tinyena
i el vuitè autor, en Angel Octavi Brunet,
no podrà assistir per un motiu personal,
per un motiu familiar.
En qualsevol cas, i abans de la presentació,
a càrrec del senyor Vicenç Villatoro,
sí que m'agradaria agrair molt profundament
la col·laboració de tots ells, de tots els autors.
Els hi vaig fer l'encàrrec personal a principis d'any,
entre els mesos de febrer i de març,
de seguida van dir que sí, van voler participar.
Era difícil triar vuit autors dels de més prestigi
de les nostres comarques.
En part, els vaig triar personalment perquè els coneixia
o per la relació que tenen ho han tingut amb el món de la ràdio
i aquí hi són.
Aquí hi és aquest llibre punt memoratiu
dels 20 anys de Tarragona Ràdio.
En el llibre trobareu estils molt diferents,
que era el que preteníem.
I, en qualsevol cas, aquest és el cinquè llibre
de la col·lecció engegada per Tarragona Ràdio
i l'editorial Arola.
Per presentar el llibre avui hem convidat
amb un escriptor i periodista.
El puc considerar o el puc qualificar de company periodista
perquè justament les seves tasques en el món de la comunicació
són àmplies i molt conegudes.
Ha estat, entre d'altres, director del Diari Avui,
director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió,
en qualitat d'escriptor.
En fi, la llista és llarguíssima i molt àmplia.
I, a més a més, és una persona que col·laborat
i continua col·laborant molt en els mitjans de comunicació
i molt especialment a la ràdio,
sense deixar de banda la premsa escrita
i no cal dir la televisió,
on en aquests moments dirigeix i presenta el programa de llibres,
al programa del Canal 33.
Vicenç Villatoro, doncs, ens acompanya aquest vespre
en la presentació d'aquest llibre en sintonia.
Per tant, ell ens farà una mena de glossa
d'aquest llibre que publiquem avui conjuntament,
l'editorial Arola i Terrabana.
Vicenç Villatoro, moltes gràcies. Bona nit.
Moltes gràcies, bona nit.
Gràcies per l'oportunitat de presentar un llibre diferent,
un llibre interessant, un llibre que val la pena,
però he de confessar que la feina que m'han donat
és complicada, és difícil.
És a dir, explicar un llibre fonamentalment
és donar-ne claus sense substituir la seva lectura,
és a dir, explicar el llibre,
però no d'una manera en què ja no calgui llegir-lo.
Això és sempre difícil quan es parla de narrativa.
És complicadíssim quan es parla de contes.
Una novel·la, expliques de què va i ja està.
Vuit contes o expliques vuit vegades de què van o no està.
És més difícil encara quan els vuit contes són de persones diferents.
Per tant, no tenen el fil conductor d'una visió, d'un estil,
d'una concepció mateixa sobre el conte.
I encara és més difícil si,
i ara aquí m'autocritico,
si no me l'he pogut llegir sencer.
No l'he pogut llegir sencer per una raó
que els vull explicar i que m'ha sobtat.
em van enviar els textos,
el llibre està calent,
i per tant, en forma de llibre a llibre no el podia veure,
i em van enviar els textos
en forma de correu electrònic.
I al anar-los a imprimir,
de dos contes,
no han sortit la Q i la T,
en la impressora.
Saben el que és llegir un conte sense CUS i TES?
Saben les vegades que surt la Q,
la T, saps, saps.
Però la Q, les vegades que arriba a sortir en un text,
és terrible.
Per tant, hi ha dos contes,
que no puc senyalar en aquests moments,
dels que en tinc una visió absolutament màgica.
No tinc ni idea si el que he entès
té res a veure amb el que van escriure,
perquè és el que van escriure sense CUS i sense TES.
Per tant, el que els puc fer,
ja que no puc explicar-los els contes,
ja que no els puc explicar el sentit
que cadascun dels autors dona al conte,
és fer una descripció de què és el llibre
i, sobretot, fer una descripció
del que a mi em sembla el seu motiu central,
que, com ja s'ha dit, soc periodista,
ho faig amb titular.
La ràdio és literària.
La ràdio és tremendament literària.
Ara que no em senten la competència,
la tele no és tan literària.
És una altra cosa, pot ser cinematogràfica,
però literària ho és extraordinàriament.
Jo crec que tots els que hem estat
a un estudi de ràdio,
de nit i sols,
cosa que ens deu haver passat a més d'un de nosaltres,
hem pensat que allà començava una novel·la,
d'una manera o altra,
potser una novel·la de crim
i potser una novel·la de crim
en què el mort érem nosaltres.
Però aquesta situació,
ser sol,
parlant amb una gent que no veus
i que no et veuen,
té una profunda,
una profunda, per dir-ho així,
potencialitat literària.
Però és que al revés,
ser a casa
i escoltar algú que no veus
i que no et veu
i que et parla,
i que et parla fins i tot amb calidesa,
i que et parla
amb proximitat,
és també enormement literari.
Per tant,
explico una mica
què és el llibre,
ja ha estat explicat,
però explico sobretot,
o parlo sobretot,
del que em sembla
el seu denominador comú,
que és la potència
que té la ràdio
des de venir literatura de ficció,
des de venir literatura narrativa.
El llibre és
una sèrie
de contes
que tenen
el denominador comú
forçat,
no el denominador comú
espontani,
forçat
per l'encàrrec
de la presència
de la ràdio.
Alguns d'aquests contes
fan de la ràdio
el seu protagonista.
En alguns dels casos,
aquell conte
només pot passar a la ràdio,
exigeix ràdio per ser.
En altres casos,
el conte
podia passar a un altre lloc,
però l'autor,
reciclant potser una idea,
o no,
i també s'hi val,
ha fet que s'acostin
al món de la ràdio.
I la suma,
casualment o no,
perquè
hi ha autors
que són pròxims
a la feina radiofònica,
altres que han estat
més aviat consumidors
i altres que no hi tenen
gairebé res a veure,
la suma ens dona gairebé
totes les actituds possibles
davant de la ràdio.
La ràdio com a nostàlgia,
la ràdio com a futur,
la ràdio com a metàfora,
per exemple,
hi ha un conte
que és metàfora política
a través de la ràdio.
La ràdio com a modernitat,
la ràdio com espai
per novel·la negra.
És això, eh?
Quan estàs sol allà
penses que et mataran,
que un dia
qualsevol et mataran,
o que tu mataràs algú
i...
Bé,
doncs,
després preguntaré
si el protagonista
de la novel·la negra,
la protagonista
o una protagonista
de la novel·la negra
en ràdio
existeix o no.
I Holanda?
Hi ha una I Holanda, oi?
en a...
Sí?
En a...
Ah, no, no,
com s'has aixecat immediatament,
he pensat que podies ser tu.
Bé, jo vull conèixer la I Holanda,
perquè la I Holanda té conte.
Dèiem-ne, té un conte,
la I Holanda,
en a ràdio,
té conte
i té un conte
negre.
No per ella,
però negre
en el seu foc.
Per tant,
acaba sent
una antologia
de maneres
de relacionar-se
amb la ràdio.
Des de dintre,
des de fora,
amb nostàlgia,
amb modernitat,
amb crim,
amb angiòlit.
Per què la ràdio
és literària?
Jo crec que per dues raons
que són
extremadament evidents
i que totes dues,
per tant,
per evidents,
necessiten una certa explicació.
Jo crec que la ràdio
és literària
perquè no es veu
i la ràdio
és literària
perquè té per matèria
primera la paraula.
Primera,
perquè no es veu.
La màgia de la ràdio
és precisament
allò que no té,
allò que li falta,
allò que necessàriament
hem d'omplir
i posar nosaltres.
Quan
jo fa molts anys
feia una secció de llibres
per una ràdio,
ho feia amb una locutora
i la mare de la locutora
va tenir una decepció infinita
quan em va veure
perquè em havia sentit
i en aquella època
la veu encara donava
una mica el pego
i es havia pensat
que era un tio,
però un tiarro,
un tio de metro 90,
guapíssim i tal.
I em va veure
i diu,
aquest,
aquest és el d'aquella veu?
Anda ja,
com pot ser?
Això és la ràdio.
És a dir,
algú em deia aquest matí,
algú et reu una ràdio,
no tenim cara,
tenim veu,
no tenim cara.
En el taxi
no et reconeixen quan hi entres,
en reconeixen quan hi parles,
en reconeixen quan dius
el port,
pam,
llavors,
ei,
vostè és el de la ràdio,
oi?
La màgia literària de la ràdio
és que ens obliga
a generar a nosaltres
les imatges
i en això
és com la literatura.
La màgia en general
literària de la ràdio
és que
té una relació
d'imaginació,
una relació complementària
amb el món de la imatge.
Per què la ràdio
és literària
i la tele no?
Perquè la ràdio
és paraula
i perquè la ràdio
és absència d'imatge.
La imatge
és molt traïdora.
La imatge
ho destrossa tot,
a vegades.
La imatge
destrueix la possibilitat,
per dir-ho així,
de construir
coses a mida.
Permetin-me
un exemple
que els hi posava
als meus alumnes
fa de periodisme
escrit,
però pertany
al món de la literatura.
Fa molts anys
vaig llegir
la novel·la
del Mann,
no el Thomas,
l'altra,
el Klaus,
el Mephisto.
La vaig llegir
i em va agradar moltíssim.
Després em van fer
una pel·lícula
amb el Brandauer
com a protagonista.
Quan vaig anar
a veure la pel·lícula
em va passar
el que els hi passa
a tots vostès
quan van a veure
una pel·lícula
després de haver llegit
el llibre.
Enorme decepció.
Per què?
Perquè t'ho havies imaginat
d'una manera
i t'ho fan d'una altra.
Sempre.
I tu t'ho havies imaginat bé
i ells t'ho fan malament.
Per què t'ho havies imaginat bé,
tu?
El Mephisto,
escrit,
diu en un moment determinat,
és un director d'orquestra,
diu el protagonista
va fer un gest elegant.
Quan tu llegeixes
el gest sempre és elegant,
mai és el mateix,
però per tots nosaltres
el gest que fa
és sempre elegant
perquè és el nostre gest elegant,
el que nosaltres considerem elegant.
Quan el fa en el cinema
fa un gest determinat
i a uns em sembla elegant
i a uns altres no.
Si ara diguéssim
per aquella porta
entrarà
la noia més guapa
del món.
Tots tancaríem els ulls
i tots imaginaríem
la noia més guapa del món.
Si entra la Julia Roberts,
per algun serà guapa,
per algun serà aquesta noia.
Si és una cara concreta,
ja no és la més guapa del món.
I és
la més guapa per segons qui
o per segons qui no.
Si és només una frase,
tu hi pots projectar
la imatge que et doni la gana
i sempre serà
la noia més guapa del món.
I sempre serà
el gest més elegant.
En aquest sentit,
la ràdio,
la literatura escrita,
tenen la possibilitat
de generar imatges.
La mare de la locutora
generava una imatge de mi
que em millorava infinitament.
La mare de tots nosaltres,
no, la mare no,
la gent que ens ve per la ràdio,
el taxista,
ens imagina
d'una manera diferenciada.
Nosaltres ens imaginem
a la nostra vida
allò que llegim
i allò que sentim.
Però jo crec que
la ràdio
té una altra virtut
enormement literària.
Una
és la seva
extraordinària capacitat
de concitar
nostàlgia.
No és estrany
que
en els Cuenta Més
i en els Temps de Silenci
hi hagi molta ràdio.
No és estrany
que Dies de Ràdio
sigui un títol
que en ell mateix
remet a la nostàlgia.
La ràdio
és,
si més no
per la meva generació
i probablement
per la molts
dels que som aquí,
la ràdio
és la banda sonora
de la pròpia infantesa,
de la pròpia joventut.
Podem recordar
des de la novel·la
a la letxera
fins
al Taxi Key.
Podem recordar
paraules,
marques,
sons,
cançons,
el negrito del col·legau,
el que us doni la gana,
vinculats a la ràdio
que ens il·lustren
de la nostra pròpia infantesa.
Jo diria que
en els contes
d'en Sintonia
hi ha poca nostàlgia,
potser en Jordi Tinyana
és l'únic
que n'hi posa una miqueta
i no sé si hi estaria d'acord
perquè passen els anys 30
més que per una altra cosa,
però
la ràdio és,
per dir-ho així,
vehicle de nostàlgia.
Però,
precisament perquè és vehicle
de nostàlgia,
la ràdio és
la perpetuament amenaçada.
Quants de nosaltres,
tots,
tots els que us heu dedicat
a la ràdio,
avui ja no,
però fa 10 anys,
15 anys, 20 anys,
et deien
la ràdio
és una tele primitiva,
és una tele
que encara no sap
ensenyar imatges.
La tele la matarà.
El vídeo matarà
l'estrella de ràdio
que utilitzes en el conte
com un referent.
La ràdio és,
per dir-ho així,
com el fax,
com una tecnologia
provisional,
fins que tinguem
una tecnologia bona
que sabrà fer més coses.
A la ràdio l'han enterrada
5.000 vegades
en els últims 20,
25,
50 anys
i la ràdio és viva.
Enterrada 50.000 vegades,
la ràdio ha arribat
als nostres dies
viva.
Per què?
Per la mateixa raó
per la que ha arribat
viva als nostres dies
la literatura.
Perquè la paraula
és insubstituïble.
Perquè la paraula
és superior
a la imatge.
En tot,
no.
En coses
és superior
la imatge
a la paraula,
però en algunes coses
la paraula
és superior
a la imatge.
Una imatge
val més que mil paraules?
Sí.
Per segons què?
Una paraula
val més que mil imatges?
Sí.
Per segons què?
Per explicar
el concret,
per descriure,
la imatge
és insuperable.
Per explicar
com és un gol
del Barça
o el vestit
de Lady Di,
la imatge
és insuperable.
Per explicar
emocions,
conceptes abstractes,
la paraula
és insuperable.
Jo treballava,
no he treballat mai
a la ràdio,
però podia haver-ho fet
en alguna fase
de la vida
i passar a la tele.
Jo treballava
en un diari
i passo a la tele.
I em posen
a la tele
al costat
del Maria Oreta
que és el que feia
Economia
i teníem
el mateix despatx junts.
Jo quan arribo
a la tele
dic
ostres,
però jo era paleta
i ara em fan fer
de fuster
i jo sabia
paraules
i ara em fan
explicar les coses
amb imatges.
Hi ha un dia
que te n'enamores,
em van enviar
a l'enterro
de no sé qui
i en comptes
d'haver fet
com tota la vida
explicar el vestit
de la filla
de la Kelly
o de la Carolina
o de la germana,
en comptes d'explicar
el vestit
te'l podia ensenyar.
Diu,
hosti,
això,
o podia explicar
un partit de futbol
sense dir
van centrar a mitja alçada,
va rematar
en planxa,
es veia.
Diu,
hosti,
però com has estat
fent el burro
tant en temps?
Això és millor,
això és superior.
Em mira l'Oreta
i diu,
sí,
perquè tu parles
dels vestits,
però jo parlo
de la inflació,
jo parlo
de l'atur.
On són les imatges
de la inflació
i de l'atur?
No hi ha imatges
d'inflació
i de l'atur.
Hi ha un concepte,
la inflació,
l'atur,
no sé què,
què hi pots il·lustrar
amb imatges inútils?
No hi ha una gramàtica
d'imatges
per parlar
de coses abstractes,
hi ha una gramàtica
d'imatges
per parlar
de coses concretes.
Eisenstein,
quan va fer
el cuirassat Podem
i tot allò,
va dir,
ara inventarem
una gramàtica,
un vocabulari
d'imatges.
Sabeu què?
La fam serà
un nen
amb un plat de sopes
fumegant
davant seu.
Això serà la fam.
no és un nen
amb un plat de sopes
davant seu,
no és la fam.
La fam és una cosa
que no es pot ensenyar.
La fam només es pot pensar
i només es pot,
per dir-ho així,
interpretar
i trametre
a través
d'una paraula.
Aquesta és la grandesa
de la ràdio,
aquesta és la grandesa
de la literatura,
aquest és el pont
que lliga literatura
amb ràdio.
Permetin-me
una última
gairebé reflexió
en aquest sentit.
La ràdio,
la literatura,
el llibre,
han estat enterrats
5.000 vegades
dient-nos
les noves generacions
ja no llegeixen,
ja no escolten,
ja no consumeixen paraules,
consumeixen només imatges,
només es comuniquen
a través de les imatges.
La paraula és antiga,
la galàxia Gutenberg
i la nova galàxia
Pam-Pam-Makluha
en tot el rotllo.
Molt bé.
Ens han dit això
i alguns ases
són creguts.
I alguns ases
amb un excés
de teòrica,
amb un excés
per dir-ho així
de doctrina,
han acabat creient-se
la seva pròpia tendria.
Els nois
i les noies joves
només es comuniquen
amb imatges,
no es comuniquen
amb paraules.
Per exemple,
un senyor
que s'ho va creure
és
el que va fer aquest mòbil,
que és el meu,
vulgar
i normal
com el de tothom.
Un senyor
que devia haver llegit
McLuhan
mil vegades
va dir
no,
els joves
a partir d'un moment
s'explicaran
les coses
a través d'imatges.
Què hem de fer?
Posar
en els mòbils
una càmera
de fer fotos.
Recordeu
que va haver-hi
una campanya
per la tele
amb una pasta
extraordinària
dient
ei,
hi ha una nova manera
de comunicar-se,
no digueu
on quedeu,
feu una foto del lloc,
no digueu
com és la vostra nòvia,
retrateu-la,
no digueu
que la fam,
feu el nen
davant
d'una
d'un plat
de sopa
esfumejant.
Si van gastar
una pasta
infinita,
van fer
anuncis,
anuncis i anuncis,
van fer
tots aquests
telèfons mòbils
amb
càmeres
de fer fotos.
Com s'expliquen
les coses
als nanos?
Amb SMS
plens
de paraules
mal escrites,
però paraules.
I no hi ha hagut
ni una empresa
que hagi dedicat
ni un duro
a anunciar
l'SMS.
No,
envieu-vos
SMS,
ho han descobert
sols els nanos,
ho han fet
sols,
sense...
Ei,
els nanos,
aquests que havien
quedat,
que només
es comunicaven
amb imatges,
que això de la paraula
ho havien abandonat,
no només es comuniquen
amb paraules,
sinó que s'inventen
paraules noves,
s'inventen maneres
noves d'escriure
paraules.
La paraula és viva,
la paraula és viva,
per això
la ràdio és viva,
per això
la literatura
és viva,
perquè la paraula,
que està mal dotada
respecte a la imatge,
el llibre està ple
de puies,
de,
diem-ne,
de recels,
d'enganxades,
d'esgrima,
amb la tele,
ràdio contra tele,
paraula contra imatge,
la imatge és superior
en certes coses,
la imatge és
una conquesta irrenunciable,
hem d'aprendre
a llegir en imatges,
però la paraula
no és morta,
la paraula
és superior
per altres coses,
la paraula
explica millor
altres coses,
la paraula
serveix millor
per explicar emocions,
per explicar coses abstractes,
per explicar sentiments,
per això
la ràdio
no només és viva,
sinó que avui
la ràdio
és,
més que la televisió,
el gran construïdor
de l'opinió pública,
infinitament més,
per bé i per mal,
perquè després hi ha qui ho fa servir
i jo per fer barbaritats,
però hi ha qui ho fa servir
per coses realment més nobles,
la ràdio
és qui crea més opinió,
la tele
és qui crea més notorietat,
la ràdio
és qui crea més opinió,
la ràdio
i la literatura
tenen
no només coses en comú,
sinó tenen futur en comú,
aquest és el futur
de la paraula,
aquest és el futur
que fa
que avui
puguem presentar
amb goig
i amb satisfacció
i amb orgull
un llibre com
en sintonia
i felicitar
Tarragona Ràdio
no només
pels aniversaris,
sinó perquè
els seus aniversaris
els celebra
fent llibres,
fent ràdio
i fent llibres,
per tant,
fent actes
de culte a la paraula
per molts d'ells.
Gràcies.
Moltes gràcies
Vicenç
Ambillatora
per la presentació
del llibre,
com ja saben
és el relat,
un recull de vuit
en relats
de l'Oi de Xirinats,
del Magí Sunyer,
de la Montserrat Palau,
del Jordi Pinyena,
del Francesc Valls Calçada,
de l'Adam Manyer,
del Jordi Cervera
i de l'enxel Octaví Brunet
que no ens pot acompanyar.
Com que
parlar a tots
i parlar a tots
tot seria
un pel llarg,
han decidit
que un d'ells,
el Jordi Cervera,
faci una mica
de portadeu
i ens podrà
adreçar unes paraules.
Jordi.
Moltes gràcies,
bona nit.
Parlar darrere
del Vicenç,
ho he experimentat
més de dos
i més d'altres vegades,
té un gran inconvenient,
ho he dit.
Diu tot el que volies dir tu
i només ho he dit millor,
per tant,
llavors
acabes
quedant-te sense masses arguments,
certament,
no parlant
de totes les emocions
que hi ha a la radio
i per tant,
suposo que el que haurem de fer
és baixar
el territori concret
que és on
no hi pot entrar massa
perquè
no hi era
concretament allí
i segurament
també ho sabrà.
En tot cas,
suposo que puc
parlar
amb boca
de tots
els buit
que han fet
aquests relats
dient que
estem molt contents
i estem molt satisfets
d'haver format
part
d'aquesta història,
d'aquest punt
que marca els 20 anys
de Tarragona Ràdio.
Jo recordo
quan es va fer
Tarragona Ràdio,
per tant,
això diu
molt poc
de la meva edat
i
en aquest sentit
crec que
val la pena
efectivament
tot això que deies,
quan has estat
en un estudi
de ràdio
sol a la nit,
penses
que es mataran,
que algú
ha passat alguna cosa
o que acabaràs matant
amb algú
i una altra cosa
que també hem experimentat
segurament tots els que
esteu en ràdio
és això que deia
de la mare
d'aquella noia,
jo ho vaig experimentar
amb una altra noia
que va venir allà,
enviava cartes
a la ràdio
i que volia conèixer,
que volia conèixer
i bé,
cap problema,
efectivament,
vine quan vulguis,
estàvem a Ràdio Popular
de Reus,
quan Ràdio Popular
de Reus encara
no era aquestes coses
flagrants
que passen ara,
però bé,
era una altra història,
era un local
bastant rona,
una cosa molt fosca,
molt tètrica
i quan aquella noia
va entrar,
se li va obrir
la porta,
va entrar
i va veure aquell estudi
una cosa rona
i tancada
i em va veure a mi,
li va caure l'àrim
als peus,
més aquelles coses
que es notes a la cara,
va fer una cara així,
es va estar un ratet
assegut allà
amb una cadira molt formaleta
i després al cap de mitja horeta
se'n va anar.
Per tant,
jo crec,
i soc dels que repitiquen
que la ràdio
no hauria de tenir cares
i aquesta fama
que hi ha ara
de mostrar les cares
per tot arreu
crec que perd
un dels encants
de la ràdio.
En tot cas,
tornant al tema
de Tarragona Ràdio,
una mica abans
per al·lusions
sí que diré
que efectivament
la Iolanda existeix
i la Iolanda
és la Iolanda Garcia
la que fa el matí
de Tarragona Ràdio
i és una molt bona amiga
vam compartir
molts anys de feina
amb altres cadenes
i crec que
jo la vaig escollir
una mica
com a protagonista
per dos motius.
D'una banda,
el fet que
crec que va ser
una de les primeres
inflexions
que donava
idea
de la potència
creativa
i de les ganes
que tenia
Tarragona Ràdio
perquè ella estava
a la SER,
una cadena
poderosa,
una cadena
privada
i va rebre
una oferta
no sé si
milionari o no
en tot cas
això ja
entraria en un altre terreny
però va rebre
una oferta
a Tarragona Ràdio
i va venir.
Per tant,
això feia
que una de les persones
que eren
una estrella
de la ràdio
a la SER
passava
a Tarragona Ràdio
la qual cosa
deia
efectivament
aquesta qüestió
de la proximitat,
aquesta qüestió
de les ganes
de no ser
una misureta
que va fent coses
sinó de realment
de tenir
aquesta potència
i aquesta
validesa
i aquest rigor informatiu
que ha tingut
al llarg d'aquests 20 anys
i per tant
que l'ha portat
a estar fins aquí
amb una
salut afortunadament
enveixable.
Per tant,
jo crec que
qui més
qui menys
d'alguna manera o altra
sí que ha passat
per un estudi de ràdio
alguns
més que els altres
d'altres
d'alguna manera o altra
ens hem convertit
o s'ha convertit
una mica
en la nostra feina
de cada dia
la Montse Palau
també hi va estar
fa molts anys
i alguna
altra anècdota
encara corre
i encara
podríem explicar
també
i per tant
la resta
de gent
qui més qui menys
ha tingut
el seu contacte
i efectivament
és això
la ràdio
va molt lligada
a la paraula
la paraula
una mica ben dita
és literatura
i crec que
en el fons
és això
i la idea
seria aquesta
tothom té
la seva
visió de la ràdio
tothom té
la seva
personalitat
i jo des d'aquí
doncs
voldria donar
nom
de tots
vuit
gràcies
al Ricard
per haver-nos
escollit
nosaltres
i no uns altres
perquè a mi
personalment
i aquí sí
que puc parlar
personalment
m'ha fet
molta il·lusió
fer-ho
i a més
he volgut retre
aquest homenatge
petit i personal
d'una banda
a la figura
de la Iolanda Garcia
i de l'altra
el fet
que per mi
era una mica
la personificació
de Tarragona Ràdio
i del seu esperit
per tant
d'aquest esperit
que va una mica
més enllà
i que segurament
em farà 20 anys més
i espero
llavors encara
poder-hi ser
i repetir una mica
els 40 anys
amb aquesta
amb una altra
col·lecció de relats
en qualsevol cas
res més
i d'altra banda
també personalment
m'honora
compartir un llibre
amb aquests
set autors
dels quals
tots són
molt bons amics
i són molt grans
autors
moltes gràcies
Gràcies Jordi
i Serena
per tancar
l'acte
donarem la paraula
amb la presidenta
de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació
de Tarragona
tinent d'alcalde
de l'Ajuntament
la senyora Maria
Marce Martorell
recordem que Tarragona Ràdio
és una emissora pública
de titularitat municipal
que gestiona
l'empresa municipal
de mitjans de comunicació
i ja per tant
tancarà l'acte
gràcies Ricard
ben primer lloc
companys de consistori
senyor tinent
d'alcalde de Cultura
Albert Ballbè
senyor Carla C. Pero
representant del Partit Socialista
companys també
del Consell d'Administració
de l'empresa
de mitjans de comunicació
i per suposat
tots els autors
d'aquest llibre
Àngel Octavi Brunet
Jordi Cervera
Adam Baller
Montserrat Palau
Magi Sunyer
Jordi Tinyena
Francesc Valls Calçada
Jordi Gignacs
senyores i senyors
avui aquest acte
a més a més de ser
la presentació
d'aquest llibre
en sintonia
aquest llibre
és el quart
de la sèrie
fa quatre anys
ja que l'empresa municipal
de mitjans de comunicació
dintre del Comunica
aquest any
el Comunica 06
ve a més a més
de fent aquestes jornades
dedicades a la comunicació
a més a més
dels premis
de comunicació
Ciutat de Tarragona
que demà
lliurarem
el saló d'actes
de l'Ajuntament
a les vuit de la tarda
i que evidentment
estan tots invitats
a més a més
també
d'altres activitats
que van lligades
amb aquests dies
fa quatre anys
que
per iniciativa
de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació
en un primer moment
per a l'anterior
gerent de l'empresa
el Francesc Valls
que avui fa doblet
perquè també el tenim
com a autor
a dintre d'aquest llibre
i després
per a l'actual
director gerent
el Ricard
laoz
vam decidir
això
complementar una miqueta
com molt bé
deia el presentador
de fer aquesta barreja
entre el que és
la paraula
a la ràdio
i també
el que seria
que quedi alguna cosa
també
a través dels llibres
a més a més
de tot el que són
les gravacions
que s'aguarden a la ràdio
amb aquestes quatre publicacions
publicacions que també
s'han pogut fer
gràcies a la col·laboració
d'una editorial
també
terrenina
com és
Arola Editors
aquest any
jo diria que
tots els anys
han sigut
molt radiofòniques
però aquest any
el nom
ho diu tot
en sintonia
i a mi la veritat
és que quan
el Ricard
m'ho va
comentar
m'ho va proposar
aquesta història
de la ràdio
aquesta ràdio
amb vuit relats
molt diferents
totalment
diversos
i centrats
en moments
i en èpoques diferents
realment
em va recordar
una miqueta
una cosa
bastant antiga
que era allò
de les històries
de la ràdio
aquelles pel·lícules
que eren històries
de la ràdio
precisament
la ràdio
té moltíssimes històries
cada dia
quan es comença
un dia
hi ha moltes històries
al llarg d'aquell dia
les històries
pròpies
del mitjà
les històries
de tota la gent
que està fent
aquell mitjà
i totes aquelles històries
que entren a la ràdio
a través de l'actualitat
del moment
a través de tots
els personatges
que s'acosten cada dia
amb aquella ràdio
per fer-la realitat
de fet
és com si cada dia
agaféssim un full en blanc
i que es començés
a escriure
la història
de la ràdio
precisament
a Tarragona Ràdio
la que la comença
cada dematí
a més a més
de tot el personal
de redacció
que està darrere
és precisament
la Iolanda
i la Iolanda
de veritat
que no
que l'oferta
no va ser gens milionària
això el Ricard i jo
que vam ser
els que la vam fer
personalment
ens hauria encantat
que hagués sigut
una proposta milionària
però no ho va ser
i a més a més
ens va costar molt
perquè vam tindre
que insistir
diverses vegades
però finalment
el projecte
la van crescar
el suficient
com per estar-hi
i fins i tot
per estar
en aquesta primeríssima hora
que si ja no era prou
primerenca
al llarg dels anys
que ella porta
fent aquest programa
al dematí
la vam començar
una hora més aviat
perquè en comptes
de les 8 del dematí
vam començar
la programació
a les 7
amb la qual cosa
ella quasi
a quarts de 6
ja té que estar-hi
això també
dir que bé
que fa
que una emissora
local
una emissora
a més
com és Tarragona Ràdio
que depèn
de l'empresa municipal
de mitjans
de comunicació
doncs
que he sigut
una empresa
que també
els últims anys
ha crescut
moltíssim
ha crescut
amb emissió
ha crescut
perquè a més a més
tota l'emissió
que es fa
és absolutament
de producció pròpia
i per tant
això és molt important
i per suposat
sense
menys crear
a qualsevol altre mitjà
i molt menys
els companys
d'altres ràdios
però Tarragona Ràdio
com a emissora municipal
en definitiva
també és una ràdio
de referència
i que jo crec
que a més a més
s'ha lograt una cosa
i que és molt important
és que tot i sigut municipal
sigui una ràdio
molt plural
avui també hem volgut
que amb aquesta presentació
d'aquest llibre
també serveixi una miqueta
per cloure
un altre dels elements importants
d'aquests 20 anys
de Tarragona Ràdio
d'aquesta celebració
dels 20 anys
de Tarragona Ràdio
que és precisament
l'exposició
que tenim
a la planta superior
i que va ser
la primera exposició
que es va inaugurar
d'aquestes exposicions temporals
a Casa Canals
és a dir
es va inaugurar la casa
i al mateix temps
vam voler
que aquesta exposició
commemorativa
i retrospectiva
d'aquests 20 anys
de la ràdio
servís per inaugurar
la part expositiva
d'aquesta casa
avui presentem el llibre
pràcticament
tanquem l'exposició
i demà
lliurem els prèmits
són 20 anys
de Tarragona Ràdio
és un munt de temps
d'història
de l'empresa municipal
de mitjans de comunicació
i sí que jo també
vull aprofitar
per dir
que també són 7 anys
de la meva presidència
i com que
al maig hi ha eleccions
i mai se sap
què pot passar
jo espero tornar
i estar
i si no
si presideixo
un altre company
que no soc jo
doncs almenys
que em deixin estar
al Consell d'Administració
em faria il·lusió
però si no
sens dubte
jo sí que voldria
aprofitar avui
aquest acte
d'aquests 20 anys
per dir
que agrair
moltíssim
a tot el personal
de Tarragona Ràdio
a tot
els membres
del Consell d'Administració
als dos gerents
i director gerent
que hi ha hagut
a l'empresa
i a totes les persones
que han fet possible
cada un dels treballs
que s'ha publicat
cada un d'aquests quatre llibres
cada un dels calendaris
cada un de les agendes
i cada hora
minut i segon
de
el que ha sigut
la producció
de Tarragona Ràdio
a nivell de ràdio
però també
el que ha sigut
Pol·letí Municipal
el que ha sigut
la revista Entitats
i el que ha sigut
també públics
juntament
amb l'àrea de cultura
que aquí també tenim
a l'Albert Ballver
a tots ells
moltes gràcies
perquè sense ells
això no hauria estat possible
i per suposat
m'han permès
set anys
d'una presidència
realment magnífica
amb la qual
l'únic que ha fallat
ha sigut la presidenta
però la resta
ha funcionat
perfectament bé
per tant
gràcies a tots
gràcies a tots vostès
avui aquí
i sens dubte
que el llibre
d'en sintonia
el magnífic presentador
el representant
de tots els autors
i tots ells
avui aquí
i a més a més
el que no ens ha pogut
acompanyar
l'Àngel Octavi Brunet
per qüestions personals
moltes gràcies
i esperem també
que tots vostès
demà s'acompanyin
en el llumarament
dels Premis
de Comunicació
Ciutat de Tarragona
2006
dintre de
com dèiem
aquests altes actes
d'aquests 20 anys
de Tarragona Ràdio
i de l'Empresa Municipal
de Mitjans
de Comunicació
moltes gràcies a tots
Gràcies
Gràcies
ja s'acaba l'acte
moltes gràcies
moltes gràcies per la seva assistència
el llibre
en fi el tenen
a la seva disposició
jo insisteixo
moltes gràcies
a l'Olga Xirinats
al Magí Sunyer
a la Montserrat
a la Palau
al Jordi Cervera
a la Van Maní
al Francesc Valls Calçada
al Jordi Tinyena
i a l'Angelo Octavi Brunet
i gràcies també
al Vicenç Villatoro
per haver vingut a la presentació
gràcies
bona nit
i fins la propera
Gràcies