D'aquí un minut serà un quart d'onze del matí, matí de dilluns,
matí de ressaca, entre cometes, política, de ressaca de resultats,
els resultats del referèndum d'ahir diumenge,
el referèndum de l'Estatut de Catalunya,
els resultats que ja tothom coneix a grans línies,
la victòria del sí amb un 74%,
la derrota del no amb un 20 llescatge per cent dels vots a mesos
i amb una dada també destacada,
la participació que s'apropa pràcticament,
no arriba al 50% dels cenys electorals,
és a dir, dels ciutadans de Catalunya que hi tenien el dret a anar a les urnes.
En fi, amb aquestes dades bàsiques,
avui volem comentar, analitzar amb tres periodistes terragonins
aquests resultats en clau catalana,
però també en clau local, en clau de les comarques terragonines.
Avui hem convidat Joan Maria Piqué,
redactor, periodista del diari de Tarragona.
Joan Maria, bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya Òscar Masseguer,
company periodista de la redacció del diari El Punt aquí a Tarragona.
Òscar, també bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya Jordi Salvat,
director del diari gratuït en Més Tarragona.
Jordi, també bon dia.
Bon dia.
Doncs com dèiem, aquestes tres xifres,
bàsicament el sí, el no,
també el vot en blanc,
podríem anomenar més del 5% de vots en blanc,
i la participació són les grans xifres.
A partir d'aquí,
quins serien els vostres titulars,
o en fi, els vostres comentaris genèrics,
després ja entrarem en alguns detalls en concret,
per el que us sembla el resultat de la jornada d'ahir.
Jo, Maria.
Jo penso que és un sí rotund a favor de l'Estatut,
un sí del 73,9%,
és una aprovació amplíssima,
el sí quasi triplica el no.
I pel que fa a l'abstenció,
suposo que en parlarem més,
suposo que són dels temes de la trobada aquesta d'avui,
però jo no crec que es pugui interpretar en cap sentit polític.
Senzillament,
podríem dir que qui en calla otorga,
o que el que calla no dice nada,
però és que no sabem la gent per què no ha anat a votar.
Jo no entenc per què hi ha partits,
a mi em va semblar especialment,
em va cridar especialment l'atenció el PPI,
i també una mica Esquerra Republicana,
que van anar una mica per aquest camí,
que qüestionen el resultat en base a la participació.
i l'abstenció no és interpretable, crec jo,
i tant se podria interpretar a favor del no
com a favor del si no sabem, no?
La gent que ha anat a votar,
que ha existit el seu dret,
per una amplíssima majoria,
ha dit que sí,
i jo crec que sobre això sí que podem fer valoracions,
sobre la gent que no ha volgut fer ús del seu dret d'opinar,
doncs jo no em vaig capaç d'interpretar res.
Òscar, un primer comentari.
Home, a veure,
en primer lloc,
és cert que guanya l'abstenció,
però, a veure,
estem parlant d'un percentatge
que es mou allà al voltant del 50%,
que possiblement,
amb una diferència de pocs vots més emesos,
estaríem parlant que el resultat és totalment legítim,
i ara hi ha molta gent que aprofita
que no s'arriba al 50%
per dir que no és legítim, no?
Jo crec que la diferència entre el si i el no
és prou evident.
I també estic d'acord amb ell
que no es pot atribuir l'abstenció aquesta,
és molt difícil atribuir-la al si o el no.
Segurament podria estar repartida,
però no crec que es pugui atribuir exclusivament
a una de les dues opcions.
Victòria del si rotunda, com deia Joan Maria, o no?
Sí, sí, indiscutiblement.
El que passa és que, a veure,
amb matisos pel tema de la participació,
i després si fem la lectura més específica
de territorial o local,
trobem a Carragona, que és la capital
amb més força, entre cometes, ha tingut el no.
Després farem aquesta lectura més local.
Jordi, un primer comentari.
No, està clar que el si ha guanyat.
Si el si ha aconseguit un 70 i escaig per cent
i el no ha quedat amb un 20 en poc,
està clar que el si ha guanyat.
L'abstenció, clar, l'abstenció és destacable.
Estem parlant que més de la meitat de la gent
ahir no van a votar.
Però jo crec que ens hem de començar a acostumar
a aquestes xifres.
Vull dir, abans fora del micròfon ho parlàvem.
Referèndums a nivell europeu
que no vota, no arriba a anar votant,
no el 50%, potser no arriba ni al 40%.
O a eleccions de països com els Estats Units
tampoc arriba al 50%.
I, a veure, és legítim, els resultats són legítims?
Són legítims perquè, abans de les eleccions,
ahir, del referèndum, s'ha de marcar
que el resultat seria legítim
fos quin fos el tant percent que votés.
Si abans, com a Montenegro, s'hagués fet
que hi hagués un límit per donar-lo
com a vàlid, em sembla que el 55%,
doncs molt bé, però com s'ha marcat
que fos, quina fos la participació seria legítim,
doncs és legítim.
I també considero això tant amb el Joan Marí
com amb l'Òscar que cap partit
s'ha pot apropiar de l'abstenció.
Tant el PP com Esquerra van fer campanya
a favor del no, no a favor de l'abstenció.
Per tant, està clar que aquesta abstenció
l'hem d'interpretar potser com un cansament
de la gent d'aquest procés de l'Estatut
que ha sigut molt llarg.
I la gent ha quedat molt empatxada
d'aquest procés de l'Estatutut.
I hi ha molta gent parlant amb gent ahir,
gent que fins i tot mostrà amb orgull
el fet de dir jo no vaig a votar avui.
Aquest orgull de dir jo no vaig a votar avui.
Aquesta dada sí que potser s'ha de tenir en compte
i els partits han de reflexionar-hi.
Però el fet d'això últim que estem comentant,
ja que hem entrat en el tema de la participació,
es pot considerar que és això,
un simple passotisme,
que és un càstig a la classe política,
que és un cansament
perquè tot el tema de l'Estatut
ha durat més de dos anys,
ha estat molt farragós i, en fi,
això al ciutadà de carrer segurament li cansa molt.
Com podem atribuir que hi hagi hagut
una participació relativament
o força més baixa que en anteriors conteses?
Jo crec que hi haurà tantes redons com persones, segurament.
Podem trobar moltes, no?
Ahir va fer sol.
A les sis de la tarda jugava a Brasil.
La gent que no va arribar a temps a casa
per votar,
perquè hi havia cues a les entrates
de les grans ciutats, especialment de Barcelona.
Jo crec que hi pot haver moltíssims motius.
És molt difícil de dir-ho.
Jo no em veig capaç.
Sí que és veritat
que el procés no ha estat exemplar.
Segurament és un procés desmotivant,
perquè l'hem hagut de seguir de més a la vora,
doncs ha estat realment cansat
i m'imagino que pels ciutadans també, no?
Però almenys els ciutadans
també han tingut l'opció de desconnectar,
segons com, no?
O doblear-se'n.
A mi també em sembla que és possible
que molta d'aquesta abstenció
sigui una abstenció pel sí, no?
Les encestes donaven una victòria del sí tan clara
que realment pot haver-hi molta gent que digui
que guanyarà el sí.
Jo conec fins i tot gent
que com que ja sabien que guanyaria el sí,
van votar que no.
Que també és curiós, no?
O sigui que jo no crec que és molt difícil de fer.
També hi ha una raó que explicaria
que quan el ciutadà,
la majoria de ciutadans,
tenen la sensació que no s'hi juga res,
que és molt, molt, molt, molt important,
doncs pensen, en fi, això,
que ja guanyarà el sí
i que tampoc l'anà ni.
Jo crec que la raó de fons és aquesta, no?
Naturalment que, bueno,
que estem a l'estiu
i que conentàvem ara una mica, no?
I que pot haver...
cadascú, doncs, a lo millor aquell dia,
doncs dona una...
Però dona preferència a una altra cosa,
però precisament per això, no?
Perquè no hi ha...
Jo no crec que hi ha...
Parlant amb la Genoveus,
no hi havia una motivació,
en general no hi havia una especial motivació
per anar a votar
amb la sensació
que estàs decidint alguna cosa important, no?
Alguna cosa que realment t'afectarà, no?
I jo crec que això ha estat el més determinant
a l'hora d'aquesta poca participació.
I les apel·lacions
a que era una jornada històrica per Catalunya?
Els polítics deien això, no?
Sí, i possiblement serà recordat
com una jornada històrica, no?
Però, bueno, ja en parlarem
de si realment afecta, com a mínim,
a curt, mig termini,
al funcionament del país
i al que pot afectar directament als ciutadans.
La percepció del ciutadà
que pot tenir el ciutadà a partir d'ara
de que realment això
li ha canviat alguna cosa, no?
Jardí.
En uns 50 i escaig per cent d'abstenció
hi ha molta abstenció.
hi ha el que parlava abans
d'aquest abstencionisme militant,
hi ha la gent del passotisme,
hi ha la gent que al final no va anar a votar
per això, perquè estava a la platja,
perquè va arribar tard.
Tot i que hi ha gent, per exemple,
que va fer grans esforços per anar a votar.
Gent que jo crec que, per exemple,
viu a Barcelona però ha de votar,
no sé, a Tortosa o ha de votar a Montblanc.
Doncs va fer l'esforç d'anar a votar,
però hi ha molta gent,
la majoria de gent que no va fer aquest esforç.
També recordem també que el vot per correu
va ser pràcticament el doble
que a les eleccions europees.
Però, vull dir, d'abstenció
n'hi ha d'anar molts tipus.
Fins a dir, l'abstenció, per exemple,
per exemple, gent d'Esquerra,
que ets a votar que sí,
que no com el PP,
doncs no vaig a votar.
Jo crec que Esquerra,
en els partits, dintre dels partits,
podria ser el que va tindre
un índex d'abstenció més gran.
En què segurament els militants,
i així podem entrar en altres valoracions,
potser els militants d'Esquerra
o els votants d'Esquerra
són els que menys van ser fidels
a la consigna del partit,
si haguéssim de mirar
el conjunt de les informacions
que tenen representació al Parlament?
Segurament,
perquè si mirem una mica...
Avui ja hi haurà qui ho farà,
però si mirem els resultats,
es veu que el no
està per sota de la mitja,
per exemple, a Girona,
que són unes comarques
on l'implantació del PP
és molt menor.
I, en canvi, aquí a Tarraona,
on el PP té zones
amb una implantació i una tradició,
com, per exemple,
la ciutat de Tarraona
o Salou o fins i tot
a les Terres de l'Ebre,
doncs el no ha fet registres
una mica per sobre de la mitja,
sense arribar mai al 30%,
més que en el cas de Salou,
que em sembla que és un 32%.
33%.
33%, però jo crec que
això es deu bàsicament a...
Si mirem els resultats per pobles,
jo ahir repassava
la pàgina web de la Generalitat
i mirant poble per poble
arribava a diverses conclusions.
Una és que on la participació
és una mica per sobre de la mitja,
no cal que sigui molt per sobre de la mitja,
dos, tres punts, quatre punts, cinc punts,
el sí es dispara.
O sigui, el sí
se'n va molt més enllà de la mitja.
Passa del 73% al 75%,
al 80%.
Això a mi també em feia pensar
ahir per la nit
a la redacció del diari
que era difícil
que l'abstenció
de la capitalitzés
els partits del no,
perquè realment on hi ha més participació
el que es dispara
és el sí no el no.
El no queda menys,
queda amb 15%,
queda per sota de la mitja.
També vull recordar una altra cosa
sobre l'abstenció
que és que l'any 79
que sempre ho estem comparant
el referèndum
que s'ha de ser un dia elaborable.
Era un dijous
i la gent li pagaven
quatre hores a la feina
i tenia quatre hores pagades
per anar a votar.
que, clar,
això canvia molt,
la motiva.
I era l'any 79,
sortien de l'època
de la dictadura.
Respecte a l'any 79,
si mirem les dades
de participació
a la província,
hi ha sis punts
de diferència
respecte a les d'ara.
Tenint en compte
que aleshores
hi havia un plus,
teòricament,
hi havia un plus
de motivació
i era una altra situació,
hi havia un plus
de motivació
per anar a votar,
jo crec que la diferència
no és tanta.
I que la Generalitat
va fer una campanya
per la participació.
Jo m'estava repassant
el tomo
en aquella època
de diari espanyol
i veies els anuncis
que feia la Generalitat
i em van publicar
alguns diumenge
que era un espectacle
i avui en dia
la Junta Electoral
aquesta que ha torpedinat
sistemàticament
qualsevol intent
que el govern
fomentés la participació
hauria hagut de dissoldre
la Generalitat
a cops de bastó
perquè és que
fins i tot la jornada
de reflexió
se publicaven les declaracions
del president Tarradellas
no només demanant
a la gent que anés a votar
sinó demanant el sí
quan la declaració
del president Maragall
de divendres passat
que va ser
home, ho dic
però no ho dic
i fa fil blau, fil negre
ja va ser
agafada amb pinces
Tornem a parlar
dels resultats
en fi
per demarcacions
jo deia
això d'Esquerra Republicana
Jordi
estaries d'acord
en que
les zones
on Esquerra Republicana
té una implantació major
en algunes comarques
de Catalunya
és on el no
curiosament
ha estat inferior
a la mitjana catalana
en general
és que analitzant
els resultats
per municipi
es veu-se
com més tallunyes
de la costa
més participació
i més sí
és el que abans
deia el Joan Maria
per tant veiem això
veiem que
en poblacions
d'Esquerra
té més potencial
i aconsegueix
uns 100%
més alts
de vots
doncs
el sí
es dispara
i per tant
això
potser
aniríem
al tema aquest
que la militància
d'Esquerra
i els votants
d'Esquerra
s'han dividit
en tres grups
els que han votat
que no
fent cas
a la direcció
els que han votat
que sí
no fent cas
a la direcció
i els que s'han abstingut
aquests tres grups
clar
aquest sí
que marxa
vull dir
que no segueix
la direcció d'Esquerra
no segueix
el que defensava
la direcció d'Esquerra
doncs fa que
aquest sí
es dispari
en canvi
vas cap a la costa
on potser
poblacions com Salou
on Esquerra
té menys implantació
i en canvi
el no es dispara
el no
combinat amb una participació
molt baixa
parlem de Salou
d'un 37%
de participació
molt més baixa
que la mitjana
catalana
o la mitjana
d'aquí dalt
de la demarcació
és a dir
menys participació
moltes vegades
vol dir
més no
Canbrils-Vilaseca
Canbrils-Vilaseca
es movien amb un 26
un 27% de nos
Tarragona
un 29% de nos
és que si la participació
que has estat
3 o 4 punts més
o 5
no molts més
el no obricat
per sota
del 20%
segur
vaja
els pobles
on jo ho he mirat
és així
i a més
ni tan sols
els municipis
governats per Esquerra
jo vaig estar mirant
alguns són petits
la Masó
la Secuita
Milaplanas
exacte
no es notava
cap diferència
a la Masó
pot ser una mica més
un alcalde
amb molta personalitat
devia fer molta campanya
no ho sé
però
tenint en compte
que tenim 7 regidors
els 7 són d'ells
i el nou va tenir
em sembla
un 20
poc més del 25%
si analitzem els resultats
des d'una perspectiva
estrictament
del món nacionalista
diríem doncs
que triomfa
ha triomfat
ha guanyat
Convergència i Unió
Esquerra Republicana
perquè en el conjunt
de Catalunya
també es veu
que en algunes comarques
en els feus
tradicionals
de Convergència i Unió
el sí també
és més rotund
que en altres
feus
on predomina
el vot del PSC
que és l'altra gran
força política del país
que demanava
el sí
però des d'una perspectiva
estrictament nacionalista
tenint en compte
la forta disputa
que hi ha hagut
al llarg de la campanya
entre Convergència i Unió
i Esquerra Republicana
es pot concloure
o l'anàlisi periodística
pot concloure
que guanya clarament
Convergència i Unió
jo crec que sí
jo crec que el sí
és molt
el sí és molt
de Convergència i Unió
veient la campanya
de Convergència i Unió
i parlant amb els companys
que seguien
l'autobús de campanya
cada dia
jo els preguntava
bueno els actes
omplen
si els actes omplen
jo crec que
l'entorn
de Convergència i Unió
té la sensació
que el seu partit
s'ha refet
que torna
que té força
que té el candidat
més ben posicionat
avui en dia
que són els que ho tenen
més clar
tant el candidat
com el que tenen que fer
i llavors
clar
això es nota
al món de Convergència i Unió
hi ha un optimisme
i realment
han tingut segurament
la postura més nítida
va ser sí al Parlament
va ser sí a Madrid
i sí ara al referèndum
no han hagut de fer
no han hagut de fer
molts tripijocs
i això jo suposo
que el suposarà
que el suposarà
una prima
Òscar
sí
només cal veure
el que comentaves tu
llocs que són feus
històrics de Convergència
per exemple
Amposta
Gandesa
que em sembla
que són les dues capitals
de comarca
on més ha guanyat el sí
les dades
són molt reveladores
en aquest sentit
i a veure
jo crec que
la batalla aquesta
entre Convergència i Esquerra
l'ha guanyat claríssimament
Convergència
però no és cap sorpresa
jo crec que Esquerra
ho tenia molt assumit
això també
Jordi
és que a més Convergència
ha fet la campanya que ha fet
ha fet actes
ha omplert
ha omplit metropol
però és que a més
han tingut dos grans aliats
el PSC
i el PP
el PSC
doncs amb el
si guanya Catalunya
no guanya el PP
doncs clar
el PP
doncs
aquesta opció del PP
doncs que en certa manera
doncs
s'ha demoginjat bastant
doncs això ha fet que
que el vot
doncs pel sí
pugés
i en aquesta batalla
doncs
de Convergència contra Esquerra
doncs
aquesta
diríem
bipolarització
del vot
del no cap al PP
doncs ha fet que Convergència
sortís
sortís guanyant
per tant en aquesta batalla
entre Convergència i Esquerra
clar
el vencedor clar és Convergència
i entre Convergència i PSC
si féssim aquesta batalla
per allò que deia
per exemple
en molts feus
de l'àrea metropolitana
de Barcelona
el si no té tanta força
l'abstenció
continua sent més alta
que en altres zones
del país
i en canvi
en zones de la Catalunya
interior
on és més
el tradicional
vot nacionalista
el si guanya
més clarament
abans també comentàvo
zones de Girona
de fort arreglament nacionalista
on el si
pot arribar
a prop del 80%
si haguéssim de fer
aquesta
comparació entre
el que guanya
Convergència i Unió
i el que guanya el PSC
que són les dues
grans forces polítiques
del país
que les dues
a més han apostat
pel si
estaríeu d'acord
en que també
la mateixa lectura no
perquè
Esquerra Republicana
demanava el no
i el PSC demanava el si
però
jo crec que
el si
que demanava el PSC
ha tingut
menys poder
de convocatòria
o de persuasió
com li vulguis dir
que el si
que demanava
Convergència i Unió
ni amb la presència
de Zapatero
que era el gran
ni amb la presència
de Zapatero
ni amb la presència
de Zapatero
perquè
la presència de Zapatero
potser
anava
anava dirigida
a aquests sectors
que parlaves tu
a la zona metropolitana
sobretot
i per els resultats
no sembla
que
hagi tingut
una incidència
una incidència
com a mínim
a l'altura
de la que
ha tingut
Convergència
jo torno una mica
si em permets
al que estàvem parlant
abans
de l'enfrontament
una mica
entre Convergència
i Esquerra
sí que vull fer notar
una cosa
que
és un nou episodi
això
del xoc
amb la realitat
jo crec que
Esquerra Republicana
les bases
i molts quadres
intermissos
d'Esquerra
van apostar
decididament
pel no
en funció
en base
a un miratge
que va ser
la manifestació
del 18 de febrer
una manifestació
que es van omplir
als carrers de Barcelona
amb molta gent
amb l'eslogan
de Som una nació
i tenim el dret a decidir
i ells
van creure
que aquesta manifestació
era seva
i és cert
que ells van apostar
molt fort
per organitzar-la
una mica
subterraniament
tota la infraestructura
de la manifestació
en fi
només cal veure
que a l'enganxada
de cartells
aquí a Tarragona
per exemple
Esquerra Republicana
van enganxar cartells seus
i cartells de la plataforma
pel dret a decidir
amb la qual cosa
la vinculació
estava claríssima
jo els hi vaig dir
per què enganxeu cartells
a aquestes
i en teoria
és una plataforma
independent
però bueno
va quedar clar
l'onada sobiranista
aquesta que es vaticinava
que ens havia de portar
una mica
l'onada sobiranista
que ens havia de portar
fent surf
fins a Montenegro
doncs
no ens hi ha portat
això
al final
jo crec que la majoria
del vot
la majoria del vot sobiranista
ha fet un exercici
de realisme
molt català
per altra banda
i
ha apostat
pel sí
no s'ha cregut
no s'ha cregut
això del no
ha vist que el no
o ha interpretat
que el no
doncs
no portava
no portava
a un horitzó
de més autogodert
per Catalunya
ni de menys finançament
ni de més recursos
per la Generalitat
i per tant
ha apostat pel sí
per tant
jo suposo
que aquí
la conclusió
lògica
de tot aquest
assunt
entre la manifestació
del 18 de febrer
i el referèndum
del 18 de juny
jo crec que la conclusió
lògica
és que
en el món nacionalista
català
hi haurà d'haver
una trobada
en un punt
intermig
entre
el realisme
una mica
descarnat
segons com
de Convergència i Unió
del Paján
en Manu
i
una mica
les ensenyacions
aquestes
de l'onada
sobiranista
probablement
el punt mig
és on
aquestes idees
tenen possibilitat
de ser més fecundes
des delògica
mentre continuïn
barallats
com fins ara
no faran gran cosa
Jordi
el que comentàvem
el freca-frec
entre Ciu i PSC
freca-frec
en el sentit aquest
de qui ha pogut
sortir més
reforçat
del Ciu
de l'Estatut
home
el PSC
per començar
té una massa
de votants
molt gran
i molt heterogènia
i el votant
de l'àrea metropolitana
si el conjunt
de Catalunya
l'Estatut
li ha quedat
una mica lluny
amb aquest votant
encara més lluny
a mi no em sorprèn
és el votant
que ells
havien d'intentar
captar
durant la campanya
i no l'han captat
per això jo deia abans
que la presència
de Zapatero
en aquest sentit
potser no ha servit
per tot el que es volia
perquè en fi
ha participat
com mai
un president
del govern
i secretari general
del PSOE
en una campanya
del referèndum
és que s'hi jugava
molt
el Zapatero
en aquest referèndum
potser no ha aconseguit
un excel·lent
però ha aconseguit
un notable
un notable alt
és que aquí
potser ha aconseguit
gràcies
més al votant
de Convergència i Unió
que no al votant
del PSC
potser aquesta
de Sociovergència
que alguns diuen
que arriba
que volen els dos
cap a aquesta banda
fixeu-vos
que estem parlant
molt
dels socialistes
de Convergència
però sempre
iniciativa
que sí que és
un partit
molt més petit
però no recordem
que el Consell de Saura
és el que en teoria
ha conduït
l'Estatut
per aquesta banda
és el Consell
de Relacions Institucionals
i Participació
per tant
em pregunto
si assumirà
alguna responsabilitat
al respecte
amb la seva àrea
de participació
que de moment
ja que estàvem parlant
d'això
de Convergència
del PSC
d'Esquerra Republicana
i dels redits
que poden obtenir
cada partit
i tenint en compte
que alguns
sobretot
el líder de Convergència
i Unió
ahir ja
clarament
en els seus discursos
públics
ja obria
la precampanya
de les eleccions
que hi haurà
a la tardor
aquests resultats
en fi
amb aquestes dades
molt genèriques
que tenim avui
damunt
de la taula
del referèndum
ens fan
posar
en hipòtesi
el que
pot venir
a la tardor
en les eleccions
al Parlament
jo volia dir una cosa
sobre el PSC
aquí resulta
que no
ningú s'hi fixa
no ens n'adonem molt
no es comenta
però resulta
que
hi ha
molts arguments
per pensar
que el PSC
pot tenir
un programa
pot començar
a tenir
un programa estructural
més seriós
del que sembla
perquè si tenim en compte
si anem mirant
l'històric
dels últims
resultats electorals
resulta que
a les municipals
últimes
el PSC
tot i que va mantenir
les seves alcaldies
diguem
de sempre
es van dur
una bona castanya
perquè a Barcelona
va perdre 5 regidors
a Barcelona va perdre 4 regidors
a Lleida
que són alcaldies
de sempre
des del 79
amb mans dels socialistes
a Tarragona
no van guanyar
etc
a les eleccions
al Parlament
es van
tornar a dur
un altre
correctiu
bastant seriós
perquè
sent l'alternativa
i tenint
la candidatura
de Pasqual Maragall
que semblava
la gran esperança blanca
va perdre 10 diputats
en canvi
clar
a les eleccions
al Congrés de Diputats
va salvar
va tenir un resultat
excel·lent
però una mica
jo crec que
les circumstàncies
d'aquelles eleccions generals
les fan molt diferents
dos dies després
de l'atemptat
etc
però en canvi
el PSC
no va fer res
per corregir
aquesta situació
ni a les municipals
ni a les eleccions catalanes
els lideratges
són els mateixos
l'estructura del partit
és la mateixa
el missatge electoral
que ells fan servir
apel·lant constantment
al PP
però
almenys
els eslògans
sense cap proposta
en positiu
i jo em pregunto
i unit a això
que el PSC
resulta que
pel que sembla
s'està incapaç
de mobilitzar el seu votant
a favor de l'estatut
jo em pregunto
si no té
un problema estructural
el PSC
i més ara
quan veiem
que s'enfronten
amb una qüestió
que ja no la poden
amagar més
avui l'avantguarda
ho posa directament
a la portada
Maragall-Montilla
s'enfronten
amb una qüestió
que si no es presenta
el president Maragall
qui presenten
s'han d'enfrontar
en aquesta elecció
pel lideratge
i donen la sensació
que en aquest sentit
no han fet els deures
perquè no han donat
relleugina nacional
i d'això
s'enqueixa
molta gent jove
del PSC
si parles amb ell
diuen
que aquí
resulta que hi ha una generació
que ens fa d'etap
i nosaltres
no podem pujar
atenció
perquè el PSC
pot tenir aquí
un problema de fons
que fins ara
no havien detectat
un problema
que es podria traduir
les pròximes eleccions
com veieu el panorama
a partir dels resultats
d'ahir
Jordi
Home, és important
que el PSC
no tindrà el banc de proves
a les municipals
abans de les autonòmiques
anirem a les autonòmiques
a l'octubre o al novembre
sense abans
unes municipals
però això és important
perquè diríem
que només tindrà
com a última referència
aquest referèndum
de l'Estatut
que per tant
la referència
no és molt bona
no és molt bona
Maragall o Montilla
aquesta és la gran
la gran pregunta
que es fa molta gent
el resultat d'ahir
reforça el president Maragall
o no?
A veure
jo crec que sí
que surt reforçat
Montilla
tampoc no surt
a veure
si parlem de Montilla
com la persona
que fa una mica
d'enllaç a Madrid
i que ha vingut a Sabatero
com ho comentàvem
que ha vingut a Sabatero
aquí a fer campanya
i no aconsegui mobilitzar gent
per tant
potser Montilla queda una mica
doncs
així una mica en falç
però també hem de veure
també que
es parla sempre
del carisma
Maragall té carisma
Montilla
ara parada no en té
sí que també
la teoria política diu
que el carisma
es va fent
en una mesura
que exerceixi el poder
però a veure
igual que
igual que ens trobem
també en el cas d'Esquerra
de Carota o Puigcercós
sigui allò que passa
que diu un que passa a Esquerra
que cada 10 anys
hi ha una crisi
sí que aquesta vegada
el Puigcercós
doncs es podrà controlar
i esperar
doncs potser
que l'arribi el torn
a les propers eleccions
o ja voldrà fer el sal
en les eleccions
d'aquesta tardor
Òscar
a veure
tampoc m'ho vull basar
en les enquestes
però pel que deien
les últimes enquestes
d'intenció de vot
tampoc
el PSC
hauria perdut
especialment
adeptes
a veure
jo crec que
és Esquerra
la que pot
la que pot patir més
les conseqüències
de cara
a les eleccions
autonòmiques
de la tardor
crec que és Esquerra
la que pot patir
més les conseqüències
i sí que crec
que la principal guanyadora
és Convergència i Unió
això està bastant clar
és a dir
Convergència s'ha reforçat
i perdria Esquerra Republicana
i el gran dubte
crec que és el PSC
sí que és veritat
el que deia el Jordi
que hauria pogut ser
un molt bon test
que suposo que ells
el tenien previst
les eleccions municipals
i que ara
haurem d'afrontar
directament
les autonòmiques
sense passar a veure
les municipals
jo no estic molt d'acord
que el president Maragall
tingui carisma
o sigui
això és un
la política catalana
té un problema
que és que
es basa molt
en mites
en faules
la faula número 1
per mi
és aquesta que diu
que Convergència
sense fora del poder
i sense el president
Pujol al frente
desapareixeria
es disoldria
seria la UCD
faula
mite
o sigui
creure això
és un article
de fer
però és que la política
de la política catalana
durant molts anys
ha pivotat
sobre aquesta tesi
és un mite
és una faula
és una religió
tu has de creure
sense cap tipus de demostració
Convergència existís
perquè a tots els països d'Europa
hi ha una cosa similar
a Convergència i Unió
i jo conec molta gent
que si no existís
Convergència i Unió
no sabrien què votar
faula número 1
faula número 2
el president Maragall
és un excel·lent candidat
el president Maragall
és un candidat
que a les primeres eleccions
que va afrontar
com a cap de cartell
va perdre
i a les segones eleccions
però aquí a qui s'enfrontava
al president Pujol
i a les segones eleccions
que eren regles seves
ja no hi ha el president Pujol
el que deies tu Jordi
ja no hi ha el president Pujol
no és que no guanyés
és que va perdre 10 diputats
i quan treu un candidat
com Artur Mas
que tots estarem d'acord
amb què no és precisament
l'aneria de la Huerta
va i perd 10 diputats
i l'altre va i el guanya
o sigui treu més diputats
Artur Mas
que Pasqual Maragall
per tant
jo no crec que el president Maragall
sigui un gran candidat
i en política
va tenir un company
a la redacció
que no és
especialment tirat
a la política
va dir una cosa
que em va fer pensar molt
em va dir
assenyalava una foto
de Mariano Rajoy
i diia
que el vam entrevistar
el dia de Tarragona
la setmana passada
i diia
aquest
mentre no el treguin
diia
aquests del PP
no tenen res a fer
perquè en política
quan un perd
han d'anar tots a fora
perquè has perdut
has d'anar fora
una altra cosa
una cosa nova
que és una mica
potser el que li va passar
a Felipe González
quan un perd
i jo crec que al president Maragall
li ha passat això
potser es presentarà
però jo crec que
avui en dia
en fi
jo penso que no
jo crec que no es presentarà
i crec que el PSC
no té cap ganes
de que es presenti
i en política
quan un perd
i quan un perd dos vegades
és que ja està
és que no sé què més
s'ha de demostrar
però a veure
el PSC
potser el problema
que ha tingut
és que a veure
el PSC
es plantejava
quan va començar
aquesta última legislatura
doncs que el Maragall
se torna a presentar
passa que potser
en mitges de legislatura
doncs sobretot
en la primera remodelació
fallida
doncs que de finals
d'aquest any passat
i sobretot ara
en tota la crisi d'esquerra
doncs ha vist que potser
potser vint a canviar
el seu cap de cartell
però s'han trobat
amb qui han de posar
l'única alternativa
que s'han plantejat
és Montilla
sí que abans s'havien fet
moltes cavales
si Tura
si Castell
si Nadal
un munt de noms
una malgada de noms
però no es va apostar
mai per cap
i ara sembla que l'aposta
sigui Montilla
i potser estan veient
que ara que Montilla
potser no és el candidat
més ideal
però és que tampoc
tenen temps
per crear-ne un altre
ara és tard
per buscar una altra alternativa
per tant
potser l'altra alternativa
més cara
és el tiquet electoral
doncs Maragall primer
Montilla segon
i potser doncs
a mig mandat
intentar a mig legislatura
fer un llibre
això també té problemes
perquè llavors
si tu fas una llista
de Maragall-Montilla
qui és el president?
algú es creu que el Montilla
se subjectarà
a el que li digui al Maragall?
i la gent no vol un president
reina mare
això jo crec que et té moltes dades
la gent vol un president
que faci la seva feina que ets
presidir, exercir, liderar, manar
i prendre les decisions
i després ja el jutjarem
per les decisions que prengui
ara
tocar el violí
parlar de l'euroregió
ara me'n vaig cap a...
no
la gent està allà
per fer la feina
jo crec que sí
si tinc els meus dubtes
que el referèndum
o els resultats
hagin reforçat
o no a Maragall
jo crec que la campanya
sí que l'ha reforçat
almenys a ell
personalment
podríem dir
i jo crec que sí
que es tornarà a presentar
en aquest sentit
fem allotrim
porres diverses
sense grans fonaments
per afirmar-ho
però tinc aquesta sensació
i que la campanya
l'ha pogut reforçar
però amb tot el que dèieu
que coincidiu els tres
sobre la situació dels socialistes
els que sortirien més reforçats
al referèndum
i pel que comentàvem abans
de cara a les eleccions
és convergència
és que té un candidat
molt sòlid, convergència
i que amb aquest referèndum
s'ha reforçat encara més
Artur Mas
fa quatre, tres, quatre anys
ningú se'l creia
ara se'l creu com a líder
diràs
no és un líder molt brillant
però se'l creuen
jo crec que ja ho era
a les últimes eleccions
al Parlament
i era un candidat
bo per la convergència
per molt que no fos
l'èl·legria de la Huerta
de fet va guanyar
però també es va fotre
una castanya important
però jo crec que ja ho era
i sobretot
els últims mesos
són els que més han reforçat
a Artur Mas
no et diré
a partir del pacte
amb Zapatero
però sí que
sí que ha sortit
molt reforçat
al final
la política és una cosa
que queda
és com el futbol
els més professionals
són els que
i realment
convergència en aquest sentit
ha fet una exhibició
de professionalitat
política
entesa
en el sentit
de
el que hem de fer
hem de fer la feina
hem d'arribar a un acord
amb aquest senyor
hem d'arribar a un acord
amb aquest senyor
hem de fer això
i en canvi
una mica
els intel·lectuals
en política
com Carot
o com Maragall
aquesta cosa
una mica
més idealista
o més
ha de tenir
que en segon terme
perquè al final
no es fa
la feina
i el que s'ha de fer
és fer la feina
deixeu-me
reservar
3 o 4 minuts
encara que sigui
de manera breu
a analitzar
els resultats
de Tarragona
perquè Tarragona
és la ciutat
de més gran
de 50.000 habitants
o en fi
una de les grans
de Catalunya
amb el no
més gran
i amb diferència
perquè estem
amb el 29%
és a dir
9 punts
per damunt
de la mitjana
catalana
i amb un índex
de participació
per sota
també
de la mitjana
del país
com valoreu
aquest resultat
sorprenent
en el cas
de Tarragona
ciutat
Jordi?
Home a veure
a Tarragona
recordem que el PP
treu bastants bons
resultats
i Esquerra en canvi
està per sota
de la mitjana
d'altres poblacions
com Tarragona
doncs potser aquesta
és la dada
que ens pot indicar
combinat amb el que hem vist
amb aquest analitzi
que feia abans
que si vas cap a les comarques
d'interior
veus que com més participació
més vot del sí
doncs aquí
menys participació
més vot del no
doncs potser aquí sí
que s'ha notat
aquesta presència
més gran del PP
i Esquerra
doncs el mateix
si dèiem que
s'han dividit
aquests votants
entre el sí
entre el no i l'abstenció
doncs la suma
d'aquests dos factors
a fet
i que potser el PSC
no ha aconseguit mobilitzar
doncs el que havia de mobilitzar
ens trobem
doncs en aquest 29%
de vots
a favor del no
que s'accentuen
encara més
en poblacions
com Salou
que arriba el 33
o Cambrils
Vilaseca
que arriba
doncs en aquest 26-27
Òscar
De tota manera
vull matisar
molt molt
de tot això
perquè estem parlant
de diferències
o sigui
estem parlant
que el no té un pes
més important
però
ho fem
en comparació
amb la resta
del país
però realment
exceptuant
Salou
en cap cas
s'arriba al 30%
això primer
i després
a veure
jo crec que el no
d'aquí
de Tarragona
hi ha un
un pes determinant
del
doncs del discurs
del PP
des del govern municipal
això crec que
que és indiscutible
i en el cas
de Salou
també crec que
hi ha un pes
molt important
del vot conservador
en cap dels dos casos
sembla atribuïble
al no d'Esquerra
Jo Maria
no hi ha massa cosa
a dir
ho han dit ells
realment
és així
el PP
aquí és un partit
implantat
fa molt de temps
i abans
que el PP
arribés al govern
a Tarragona
i feia bons
solitats
municipals
i havia de tenir
cinc regidors
per exemple
i Esquerra Republicana
va entrar a l'Ajuntament
l'any 95
a l'època recent
i a l'anada del 2003
el millor moment
d'Esquerra Republicana
Esquerra i Tarragona
el màxim
que aconsegueix treure
són dos regidors
per tant
ja es veu
que
tot això
s'ha de atribuir
al PP
i en clau espanyola
per acabar
aquesta taula rodona
Zapatero Rajoy
amb el que van dir
els dos líders ahir
amb el fet
que el PP
pugui portar
l'estatut
al Tribunal Constitucional
i amb el que va dir
ahir
el president del govern
com veieu
la situació política espanyola
Jo ve que Rajoy
com un gran fracassat
fracàs a Catalunya
que és estrepitós
dels dos partits del nou
si avui en dia
el nou hagués fet
un 30 o un 40%
estaríem parant de fracàs
dels partits del sí
i estaríem qüestionant
els lideratges
d'Artur Mas
dels socialistes
etc.
per tant
a la inversa també
també s'han de qüestionar
els lideratges
dels partits del nou
amb el cas de Rajoy
l'explicació que va donar ahir
apel·lant a la participació
diguent que l'abstenció
era una cosa definitiva
això és un discurs
totalment antipolític
jo veig realment
que és una fugida endavant
perquè realment
el PP
el divorci del PP
i de Catalunya
els hauria de preocupar
molt més del que els preocupa
a l'entrevista
que li vam tenir
l'ocasió de fer
el dia de la setmana passada
li pregunté
escolti
vostès no s'adonen
que el 2000
tenien 12 diputats
i que ara en tenen 6
i que vostès
tenint en compte
com està Andalusia
com està Castell de la Manxa
com està Extremadura
és imposible que el PP guanyi a Espanya
si a Catalunya no fa un resultat
com a mínim digne
ells això no s'adonen
jo crec que ells han decidit
sacrificar el PP de Catalunya
perquè creuen
que cascant aquí a Catalunya
doncs treuen pots
en altres llocs
i jo crec que això
els porta
els porta a fracàs
els trepitors
jo entenc que
en una elecció
en una elecció
en clau partidista
com pot ser
les eleccions generals
o com poden ser
les eleccions
al Parlament de Catalunya
la nit electoral
o l'endemà
tots els partits
sembla que
que hagin guanyat
això ho puc entendre
però que després d'un referèndum
en què hi ha dues opcions
també sembla que tothom
hagi guanyat
com
com
com fa la sensació
quan sents parlar
ahir el Mariano Rajoy
això sí que no ho puc entendre
vull apel·lar
ara que
aquests 7
de cada 10 catalans
nominalment
no han anat
o no han donat suport
a aquest estatut
és fer una lectura
de l'abstenció
que aquí hem coincidit
que no es poden fer
lectures massa concretes
ni en un sentit
ni en un altre
i portaran l'estatut
al Tribunal Constitucional?
sí
si són coherents
sí
perquè això no és cap sorpresa
perquè ja ho havien anunciat
això ja és
que això és mantenir l'estatut
en un estat de
en fi
de controvèrsia
de polèmica política
segurament durant
molt de temps
durant un temps encara
Jordi
el PP doncs
m'ha decidit apostar
per aquesta línia dura
em sembla que les eleccions
del 2008
les afronta
amb Rajoy
com a candidat
i amb aquesta línia
el que hem dit
sacrificar Catalunya
per aconseguir vots
a l'altre joc d'Espanya
i podria ser una mica
que repetisse l'esquema
que va tindre
el PSOE
l'any 96
una derrota
suau
la que ha tingut el PP
en aquestes últimes eleccions
i que el 2000
l'hosti que es va fotre
del Múnia
sigui la que es pot fotre
el Rajoy
aquest 2008
doncs caient
potser
en aquesta línia
dels 130 diputats
i que el PSOE
doncs
pugui aconseguir
la majoria absoluta
per tant
podria ser que el PP
ha fet aquesta aposta
ara estaria a temps
d'intentar
fer un canvi
de candidat
però sembla que no
que aposten clarament
per aquesta línia
ells creuen
que el si sortirà bé
ja ho veurem
el problema
del Rajoy
és que això
és que va contra rellotge
ell ja sap que
o a les pròximes generals
aconsegueix
capgirar la situació
o s'ha acabat
la seva trajectòria
ja ho veurem
de forma
si s'hi era ella
ja també hi ha arguments
per dubtar
el PP
s'està movent
molt de coses
però li creen
molt poc temps
el PP
teoretament falten
dos anys
per les eleccions
tot i que alguns
també analistes
diuen que es podrien
avançar
el 2007
i fer-les coincidir
amb les eleccions locals
en fi
hi ha moltes claus
per continuar analitzant
que segur que ho podrem fer
durant els propers dies
avui volíem tenir
unes primeres impressions
anàlisis de periodistes
de Terraona
al voltant dels resultats
del referèndum
i com que això
la cosa anirà per llarg
i segur que podrem
treure més conclusions
ja ho anirem fent
en els propers dies
Joan Maria Piqué
Òscar Maseguer
Jordi Salvat
moltes gràcies a tots tres
per compartir aquests minuts
d'aquest matí de dilluns
amb els ullens de Terraona Ràdio
i fins la propera
gràcies
bon dia