És un quart d'onze del matí, matí de dimarts.
Aquesta setmana, prèvia al referèndum de l'Estatut,
dediquem un temps del programa a comentar l'actualitat política
i a parlar amb els diputats per Tarragona al Parlament de Catalunya
per conèixer precisament el posicionament de cada partit,
de cada formació política de cara al referèndum de diumenge vinent.
Ahir dilluns començàvem aquesta tanda d'entrevistes
amb la diputada d'Iniciativa per Catalunya Verge, Dolors Comas,
i avui ens acompanya el diputat del Partit Popular per Tarragona al Parlament,
que també és secretari general d'aquesta formació política a Catalunya,
el senyor Rafael Luna.
Senyor Luna, bon dia.
Molt bon dia.
Abans de parlar i de comentar els posicionaments, els perqués,
els arguments del Partit Popular de cara al referèndum de l'Estatut del proper diumenge,
avui és gairebé obligat a començar l'entrevista preguntant-li
pels nous incidents que el Partit Popular va tenir ahir
a Granollers, concretament, amb el líder de la formació política,
amb Mariano Rajoy, després d'un altre incident que ja havia hagut
dissabte a l'Hospitalet de Llobregat.
La cúpula, la direcció del Partit de Catalunya,
vostè que és el secretari general, el número dos del Partit Popular de Catalunya,
com analitza aquests incidents d'ahir i de dissabte passat?
Bé, nosaltres, en primer lloc, el que analitzem és que són incidents que no agraden,
i que són incidents que l'únic que demostren és la intolerància realment d'algunes persones
en contra realment de la democràcia, el que cada formació política es pugui expressar
d'una manera lliure.
El mateix que nosaltres fa pocs dies vam condenar els fets de les seus de Convergència i Unió,
que van seguir agredides,
el mateix.
Ara, el que sí que ens sorprèn és que forces que es diuen que són democràtiques
i que defensen les llibertats de les persones
i estan encapçalades, com el senyor Saura,
que diu que va celebrar el que va passar al mercat d'Hospitalet de Llobregat,
o bé, el senyor Montilla, que diu que l'únic que està passant
és que estem recollint realment el que han sembrat.
Home, jo penso que aquestes dues formacions polítiques
i aquests dos dirigents polítics, concretament,
el menys que haurien de tenir és una mica de respecte realment
a una formació política com el Partit Popular,
que pot opinar de diferent manera
i pot dir el que creu que és convenient des de Catalunya
i com catalans que som a l'Estatut
i que realment el que no podem fer és aquest enfrentament.
De tots modos, el Partit Socialista ja no s'ha demostrat
quina és la seva campanya.
La seva campanya no és un sí a l'Estatut,
ho diuen els lletreros,
ho diuen amb una claritat total i absoluta, no?
Aquesta és la campanya del sí a Catalunya
per dir no al Partit Popular.
Escoltim, doncs, potser què està fent?
Defensant l'Estatut o està fent unes primàries
realment anant contra el Partit Popular?
Perquè el senyor Zapatero està molt preocupat,
preocupadíssim,
que aquest Estatut està tenint un desgast
que li pot passar factura
del que és la presidència del govern espanyol.
Aquests incidents,
que han patit aquests intents de boicot
que ha patit el Partit Popular,
modificaran d'alguna manera
aquests últims quatre dies que queden de campanya
en els missatges i en el tipus d'actes que faran?
En absolut.
Miri, ahir ens van recomanar
que havíem d'abordar el míting que feien a Granollers,
que seria convenient que no ho féssim.
Ho vam fer.
i continuarem fent tot el que hem de fer.
I per què?
Perquè realment és la democràcia.
Perquè ningú al Partit Popular
no es pot trencar la llibertat
d'expressar-nos
i de poder dir
lo que opinem a la ciutat,
a les ciutadans de Catalunya
referent a l'Estatut
i que si això és una democràcia
nosaltres tenim tots els devers
i els deures realment
de respectar la democràcia
però al mateix temps
de poder exposar-nos
amb coherència,
amb elegància,
amb pedagogia
i poder explicar
el que hem d'explicar.
Aquests fets
l'únic que ens fan
és ser més forts
amb les llibertats,
ser més forts amb la democràcia.
Aquests fets
ens fan ser més valents
i aquests fets
ens donen més coratge
que mai
per poder explicar
i dir
el que pensem.
I com estem en una democràcia
ningú
ningú
ens pot
obligar
o ens pot
trencar
realment
aquesta iniciativa
de poder participar
en un referèndum
en tota naturalitat.
Per tant,
no es canvia
ni un acte,
no es canvia
ni una activitat,
no es canvia
ni un líder
i no es canvia
ni un mensatge.
Parlem doncs
dels arguments,
dels posicionaments
del Partit Popular.
Quin és el principal argument
o la principal línia argumental
del Partit Popular
a l'hora de demanar
als ciutadans de Catalunya
que el proper diumenge
votin no
a aquesta proposta d'estatut?
Doncs miri,
el primer que hem de dir
és que aquest no és l'estatut de tots.
Nosaltres ens agradaria
que aquest estatut
fos l'estatut
de 19...
fos un estatut
que tingués
l'acceptació
i tingués realment
el suport
que va tindre
l'estatut de 1979.
Nosaltres
pensem
que l'estatut
de 1979
és un estatut
que encara
podia haver-hi donat joc
suficient a Catalunya
per poder
aconseguir
més cotes
d'autogovern.
Hi ha 40
transferències pendents
de poder fer,
però és un estatut
que no és de tot
i jo s'ho explicaré
fàcilment.
És un estatut
que va sortir
en primer
que és un estatut
que s'emargina
i s'aparta
del Partit Popular.
El pacte del Tinell
va quedar palesa
que el Partit Popular
ni aigua
ni aigua.
Per tant,
nosaltres
quedem fora.
Així si tot
nosaltres vam estar
a la comissió
de la ponència,
vam aportar
totes les nostres esmenes,
vam aportar
tots els nostres
raonaments
del per què
o els canvis
que havien de tindre
a l'estatut,
no va ser acceptada
ni una sola esmena,
però nosaltres
vam estar sentats
dialogant,
parlant,
debatint.
Segona,
és un estatut
que va sortir
al Parlament de Catalunya
el 30 de septembre
del 2005
amb un 90%
del suport
del Parlament de Catalunya.
Jo em recordo
aquella escena
bestial,
per dir que
era bestial
perquè se suspèn
al Parlament de Catalunya
dues hores
perquè Convergència
i Unió
al final
es pugui fer la foto
amb el senyor
Pasqual Maragall.
Tot eren alegries,
tot era cava,
tot era festa
i aquest era l'estatut
del 30 de septembre,
l'estatut
que aniria a Madrid
i que s'aprovaria a Madrid
perquè Zapatero
ja va dir
que l'estatut
que vingués de Catalunya
seria l'estatut
que no canviaria
ni una sola coma.
bé,
un estatut
al 90%.
Riba al Congrés
dels Diputats
i ja ho diu
el senyor
propi
Alfonso Guerra
que va passar
el raspall
de Fuster
i va deixar
rebaixat
a lo més mínim.
Vull dir
que lo que
Convergència i Unió
havia aportat
com finançament
que era lo més important
que era el consorci
resulta
que el concert
perdó
el concert econòmic
resulta que
quan riba
al Congrés
dels Diputats
allò no té
ni similitud
amb el que s'havia pactat
amb el Parlament
de Catalunya.
Per tant,
ja és un estatut
de dos.
És un estatut
fet una nit
a la Moncloa
amb el senyor
Artur Mas
i amb el senyor
Zapatero
a esquenes
del propi
senyor Pasqual Maragall
i a esquenes
i traicionant
Esquerra Republicana
de Catalunya
que formava part
d'aquest tripartit.
Surt
amb un resultat
del 54%
al Congrés
dels Diputats
i acaba
al Senat
amb un 49%.
Per tant,
ja no és
l'estatut
del 90%.
Que una càmera
representativa
autonòmica
com sigui el Senat
sigui el 49%,
que no sigui
ni la majoria
realment,
alguna cosa ha passat.
Què és
l'estatut
del fracàs?
No ho diem nosaltres.
Escoltim,
un estatut
que ha trencat
el govern tripartit
i que s'ha desfet
el govern tripartit
per causa
realment
de l'estatut
ja és l'estatut
d'un fracàs
de les persones
que realment
van fer aquest estatut.
Per tant,
primer,
no és l'estatut
de tots.
Segon,
és un estatut
d'esquerres
i vostè
em permetrà
o em permetran
els oients
que no tothom
som d'esquerres.
Hi ha persones
que són de centre,
hi ha persones
que són liberals,
que són conservadors,
que són demòcrates
cristians
i no som d'esquerres.
És clar,
el senyor Saura,
Iniciativa per Catalunya,
diuen que és
l'estatut
d'esquerres.
I vostè considera
que és un estatut
d'esquerres?
Total,
intervencionista,
total.
i ells diuen
que és un estatut
d'esquerres.
Escolta,
doncs permeti'm a mi
que sóc un ciutadà
com molts ciutadans
que m'estaran escoltant
en aquests moments,
que no se senten d'esquerres
i que no se senten
edificats
en un estatut
que és
forçament
intervencionista.
Un estatut
que té
tants articles
amb el títol primer
de drets
i deures
com té
el propi
estatut
de 1979.
Però,
escolti'm,
un estatut
que arriba
inclús
a programar
el temps lliure
de les persones.
Hi ha un estatut
que hi ha un artícul
que diu
que la Generalitat
de Catalunya
tindrà tal tal
i procurarà
el planificar
el temps lliure
de les persones.
Escolta'm,
el temps lliure
meu,
dintre de la democràcia
i del respecte
de les llibertats
de les altres persones,
jo faig el que em dóna
la gana.
A mi no té
que vindre
la Generalitat
de Catalunya
a dir
què tinc
que fer jo
al meu temps lliure.
I fets,
el títol primer,
com diu realment,
que s'entén realment
l'ensenyament laic.
No hi ha una llibertat
total i absoluta
de poder elegir
el col·legi
que vulguin.
Un estatut
que en drets
i deures
diu realment
que la dona
té llibertat
a poder fer amb el seu cos
el que vulgui.
Està parlant
d'un avortament
lliure,
total i absolut.
Està parlant
d'una mort digna
que se refereix
a l'eutanàsia,
però també està reconeixent
aquest fet
de l'eutanàsia.
I està recollint
un munt de conceptes,
cinquanta i pico
artículs de drets i deures
que dius,
escoltim,
és que a mi la Generalitat
de Catalunya
com persona,
ja no parlo
ni empreses
ni organitzacions,
m'està planificant
la meva vida,
no m'està deixant
el que jo pugui
opinar
o pugui tindre
la flexibilitat
o pugui tindre
l'oportunitat
realment
de poder fer.
Una altra cosa,
aquest estatut
en drets i deures
obliga realment
a trencar
el que fins ara
ha sigut
la convivència.
La convivència
hasta estos momentos
ha sido
que en la calle
se ha podido
hablar castellano
y català
sin ninguna
clase de problemas.
Hemos podido
alternar realmente
lo que es el català
y el castellano
con nostres amigos,
con nostres familiares,
en la sociedad.
Pues con el nuevo estatuto,
con el nuevo estatuto,
se impone el català
como lengua propia,
como diciendo
que el castellano
es una lengua
impropia
de Catalunya.
yo simplemente
digo una cosa,
si este estatuto
hoy estuviera
en vigencia,
todos estos
400 guardias civiles
que han venido
a reforzar
Mossos d'Esquadra
aquí
no hubieran podido
venir
porque no saben
catalán.
Y hay un mundo
de factos
en este sentido
que nosotros
decimos que no.
Y uno de los más
importantes
de todo esto
es que nosotros
nos sentimos
catalanes.
Estamos en
Cataluña,
pero a nosotros
no nos da
ni vergonya
ni por
dir que
Cataluña
también
tiene que
convivir
y tiene que
estar
conjuntamente
con España.
Y este estatuto
trenca
la arquitectura
constitucional
que nos ha
servido
durante
muchos años
para poder
tener
un buen
autogovern
pero sobre todo
para poder
vivir
consolidados
en harmonía
y de una
manera
realmente
yo diría
casi perfecta
casi perfecta
porque la
perfección
es imposible
de poder
vivir en una
política conjunta
dentro de toda
España.
Y aquí resulta
que lo que
se está
hablando
es de
Cataluña
no nos
importa
España
nos importan
las relaciones
bilaterales
nos importa
simplemente
lo nuestro
mirándonos
el melillo
y lo que
pueda
pasar
al resto
de
España
tan se nos
fot.
El Partido
Popular
dice que a mí
m'importa
muchísimo
lo que
está
pasando
a
Cataluña
y han
colaborado
a portar
muchas
cosas
a
Cataluña
sin
reformar
el estatuto
o es
que
algú
se olvida
que la
gestión
dels ports
ho va
fer
el Partido
Popular
sense
reformar
l'Estatut
o es
que
algú
s'olvide
que el
traspàs
de Mossos
d'Esquadra
de Tràfic
ho va
fer
el Partido
Popular
quan
governava
sense
tocar
l'Estatut
o es
que
algú
s'olvide
que la
finançació
del Partido
Popular
de 1996
al 2000
va suposar
20.000
milions
d'euros
més
per
Catalunya
quan el
període
socialista
solament
van ser
8.000
milions
d'euros
és que
algú
se l'ha
olvidat
que quan
governava
el Partido
Popular
se van
canviar
els governs
civils
i se
va
estructurar
una
autonomia
organitzativa
amb
subdelegacions
del
govern
com
aquestes
podíem dir
un munt
de coses
per tant
sense
tocar
l'Estatut
per tant
nosaltres
hem fet
molt
per
Catalunya
i pensem
que
es podria
continuar
fent
molt
per
Catalunya
però
s'ha
trencat
i torno
enrere
el que
ha estat
fins ara
aquesta
harmonia
aquesta
coordinació
aquest
articulat jurídic
que permetia
que dintre
d'Espanya
es pogués
governar
per totes
les autonomies
i es pogués
tindre
aquest
equilibri
territorial
que ara
s'ha
trencat
amb la simetria
del senyor
Pasqual Maragall
Vostè ha repassat
diverses qüestions
el capítol de
drets i deures
ha parlat
de les competències
assumides
sense tocar
l'Estatut
en els últims
anys
els defensors
del sí
per contra
senyor Luna
argumenten
un factor
a favor
que és el tema
del finançament
més recursos
millor
finançament
vostès
dient que no
o demanant
que no
rebutgen
això
aquestes
millores
en el
finançament
de Catalunya
i del
govern
de Catalunya
nosaltres
diem una
cosa
simplement
el que surt
el 30
de septembre
del Parlament
de Catalunya
és
un sistema
de finançament
fet
per
Convergència
Unió
que al final
va fer
tot el possible
perquè pogués
entrar
basat
en el que és
el concert
econòmic
això ja no és així
avui no sabem
quan s'arribarà
Catalunya
ni quan tindrà
Catalunya
però jo vull fer
un incís
per què nosaltres
no estem d'acord
perquè nosaltres
fem-lo de diferent
manera
i sense que estigui
estipulat a l'Estatut
nosaltres
torno a dir
vam aconseguir
20.000 milions
d'euros
més per Catalunya
en 10 anys
amb el nou sistema
de finançament
que nosaltres
vam aplicar
a les comunitats
autònomes
i que totes les comunitats
autònomes
se van sentir
d'una manera
satisfetes
i així
ens ho va expressar
des de Jordi Pujol
a uns altres presidents
socialistes
d'unes altres
comunitats autònomes
però pensi una cosa
miri
el que ara diu
l'Estatut d'Autonomia
diu
que Catalunya
la seva finançació
anirà d'acord
amb el Producte Interior
Brut
de Catalunya
això s'ha aprovat
a l'Estatut
i ara
el referèndum
sortirà
però és que ara resulta
que surt a Andalusia
i diu
el finançament
d'Andalusia
serà d'acord
amb la població
perquè tenim
8 milions d'habitants
a Galícia
s'està fent
l'Estatut
i diu
que la finançació
a Galícia
serà d'acord
amb la dispersió
de la població
perquè les alders
estan
tremendament disperses
i ara resulta
que a Leó
Castell i a Leó
han començat a pensar
que possiblement
la finançació
del nou Estatut
o de la reforma
de l'Estatut
de Castell i a Leó
serà per la dimensió
geogràfica
de la comunitat autònoma
jo pregunto
al senyor Solves
ja no m'atreveixo
al seu Montilla
i al seu Pasqual Maragany
molt menys
com ho farà?
de quina manera
podrà articular
el finançament
de 17 comunitats autònomes
que totes tenen
uns principis bàsics
basats
en la irregularitat
de conceptes
de finançament
o
o per exemple
és que no s'ha dissenyat
amb aquest nou Estatut
ni siquiera
un estat federat
que podria ser
s'està dissenyant
un estat confederat
no s'està dient
un estat federat
què és
un estat federat
significa dir
escolti'm
agafem totes les peces
les reunim
i fem possible
que aquest estat
funcioni
no, no
aquí
el que s'ha tractat
amb l'Estatut
és trencar
completament tot
i anar
a un estat confederat
o si no
quina explicació té
quan diu
escolti'm
tenim unes relacions
bilaterals
la Generalitat
de Catalunya
i el Govern Central
i aquestes qüestions
bilaterals
que afectin
a Catalunya
seran
d'obligado cumplimiento
però después resulta
però totes
les relacions
que tingui
el Govern Central
amb les demés
comunitats autònomes
que afectin
a Catalunya
nosaltres no tindrem
cap obligació
d'acatar-les
escolti'm
s'ha trencat
per complet
un sistema
de coordinació
jurídic
a nivell de tot Espanya
i per últim
dic una cosa
vostè se pensa
que un estatut
un estatut
jo no sé
si la Constitució
dels Estats Units
que és una
de les més antigues
té 10 o 12 articles
o 20 articles
però un estatut
que té 224 articles
quina possibilitat
dona
per poder fer
un govern
diferent
per poder fer
les seues polítiques
jo ahir
en un debat
a Convergència
i Unió
el seu portaveu
l'estava dient
escolti'm
224 articles
si demà
hi ha una alternància
de govern
amb el partit
de Convergència
i Unió
quina disponibilitat
le dona
per poder fer
les seues polítiques
que crec
que estan basades
en conceptes
de
liberals
en conceptes
de llibertat
de les persones
si 224 articles
no és una llei
orgànica
això ja és un
articulat realment
que t'està dient
el que has de fer
des que t'aixeques
fins que te vas a dormir
o t'està dient
a les empreses
que és el que hem de fer
hasta el més mínim
de les exigències
que es pot tindre
jo penso que és un estatut
que no respon realment
als conceptes
de la llibertat
els conceptes
de la concòrdia
de la concòrdia
ni respecte tampoc
als valors
de la família
ni als valors
realment
que molts ciutadans
a Catalunya
senten
i per això
també és motiu
que moltes
fundacions
o organitzacions
que no són
del Partit Popular
també expressin
amb contundència
el seu no
quin resultat
desitja el Partit Popular
en el referèndum
del proper diumenge
perquè vostès demanen el no
tothom diu que guanyarà el sí
però no se sap
jo seria l'home més feliç del món
si sortigués el no
i algú que me pugui
però ens passarien
altres comunitats autònomes
o ens passaríem
amb les seves propostes d'estatut
no?
sí, però escolti
quan jo dic això
que jo seria l'home més feliç del món
que sortigués el no
possible que algun oient
està dient
que catastrofista
no
ho diu un català
que si surt no
no passa res
absolutament res
l'únic que passa
és que hem de començar
de nou
a fer les coses
ben fetes
França va votar
que no
el projecte
de Constitució Europea
i no han deixat
de ser francesos
i si a Catalunya
surt el no
continuarem amb un estatut
continuarem amb les institucions
i continuarem
governant per Catalunya
per cert
governant per Catalunya
després de dos anys
i mig
d'un govern
que ha sigut un espectacle
per Catalunya
on s'han violat
totes les llibertats
que es poden violar
i on realment
ha sigut
cada dia
cada dia
un titular
de premsa
cada dia
un comentari
dos anys i mig
que no s'han fet
polítiques de vivenda
no s'han fet polítiques
d'infraestructures
no s'han fet polítiques
sanitàries
no s'han fet polítiques
socials
tot el dia
el senyor
Pasqual Maragall
pensava
que ell ha de passar
a la història
com el president
de l'estatut
no li importa
quin estatut
l'estatut
i per tant
jo als ciutadans
els dic
que no els doni por
o tal no
que es voti
que no a un estatut
que no ens doni
llibertats
que no permet
la convivència
que no permet
el que es pugui
parlar en normalitat
el català
i el castellà
amb un estatut
que és d'esquerres
que és forçament
nacionalista
que busque
el seu
eslaó final
que és l'autodeterminació
i la independència
i que nosaltres
per Catalunya
volem
unes altres coses
i que si aquest estatut
no surt
no passa res
és que a mi
el que m'estranya
de Convergència i Unió
és que hagi entrat
en un joc
d'aprovar un estatut
un nou estatut
que ha deixat
i vol deixar
els 23 anys
de l'Estatut
d'Autonomia
de Catalunya
com si no hagués
existit
en 1979
com si aquests 23 anys
de Convergència i Unió
aplicant aquest estatut
de 1979
no ha donat
autogovern a Catalunya
no ha fet
donar
un reconeixement
i un respecte
a les seues institucions
és que no s'ha donat
Convergència i Unió
compte
que no és una reforma
d'un estatut
sinó és un estatut
que vol borrar
part de la història
de Catalunya
on Convergència i Unió
han estat protagonistes
i aquest és un fet
per això diuen
un nou estatut
com si el de 1979
als catalans
no s'hagués donat
tantes i tantes satisfaccions
i per aquest motiu
nosaltres diem
escolta i no passa res
si diem que no
Catalunya
continuen sent Catalunya
les seues institucions
continuen sent
les seues institucions
tenim un estatut
de 1979
i potser
ens hem de repensar
de començar
des de zero
per saber on anem
però on anem
de veritat
tots junts
tots junts
perquè aquestes coses
ja no es poden fer
amb un 49%
o no es poden fer
quan tots els catalans
i catalanes
no opinem el mateix
haurem d'esperar
doncs 5 dies
per conèixer
el resultat
de les urnes
el que diuen
els ciutadans
respecte
a aquest estatut
de Catalunya
senyor Rafa Luna
diputat del Partit Popular
per Tarragona
al Parlament
moltes gràcies
per venir aquest matí
en directe
als estudis
de Tarragona Ràdio
i per explicar-nos
els arguments
la postura
de la seva formació
política
de cara
al referèndum
del proper diumenge
moltes gràcies
i molta sort
moltes gràcies
fins la propera
bon dia