Les 10 del matí i 13 minuts.
Seguim en directe des de la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio.
Parlant ara d'electricitat de la companyia elèctrica FEC Sandesa,
de les seves inversions, els seus projectes a les comarques de Tarragona
i també per analitzar l'evolució del consum,
la demanda d'electricitat que continua creixent,
com ho demostren les últimes xifres fetes públiques.
Avui hem convidat el director de la companyia elèctrica FEC Sandesa
a les comarques de Tarragona, el senyor Josep Pujols.
Senyor Pujols, bon dia.
Bon dia.
Deia que la demanda continua creixent i de quina manera,
perquè les sendades fetes públiques per vostès fa uns dies
diuen que durant el 2005 el consum d'electricitat a les comarques de Tarragona
ha crescut pràcticament un 10% respecte al 2004, que deu-n'hi-do.
Em sembla una xifra considerable, no?
Sí, efectivament. I si ens referim a l'any 2003, el creixement ha sigut d'un 20%.
I això què ho atribueixen? Quines són les raons que explicarien aquesta creixent demanda?
Bé, bàsicament està en el sector industrial i en segon lloc en el sector residencial.
Hi ha hagut una gran demanda, hi ha una gran demanda de nova construcció de segones i primeres residències a tot el que és a la part costanera.
I ara estem veient també que tenim un increment important de petició a la segona línia de mar,
és a dir, en les poblacions que ja no són costaneres i que tenen un nivell de creixement molt, molt important.
Aquest creixement s'ho esperaven? Ho tenien previst des d'Efects Endesa?
Sí, nosaltres normalment estem treballant en uns plans cinc anys.
Llavors fem unes simulacions respecte a les dades macroeconòmiques del país,
i en aquest cas també les que venen referides a la província de Tarragona.
I sí, efectivament, teníem previst aquest creixement aproximadament,
no necessàriament en el lloc que s'està produint, perquè això ja és bastant més complicat de saber-ho,
però sí ho teníem previst.
I prova d'allò és que ens hem estat preparant a nivell d'inversions per poder atendre aquesta demanda que tenim en aquest moment
i la que tindrem en un futur immediat.
Doncs parlen de futur, les previsions d'aquí 4-5 anys, les previsions que vostès fan,
parlen d'un augment similar al que comentàvem, d'un 10% cada any, aproximadament?
Més o menys, almenys en els dos primers anys.
Aleshores, bé, a partir d'aquest segon any és bastant complicat de saber a nivell macroeconòmic com anirà l'economia nostra,
i en aquest cas nostre, a Tarragona, com ens afectaria en el cas sobretot del sector residencial.
També hem de tenir en compte, que s'ha tingut en compte, que properament s'inaugurarà l'estació de l'AVE,
i que properament, en dos, màxim dos o tres anys, no ho sé jo això exactament,
diríem que tindríem la interconexió amb Barcelona,
la qual farà que Tarragona estigui a molt pocs minuts i molt còmodes del que seria la capital catalana de Barcelona.
Tenint en compte aquest consum que va creixent,
i tenint en compte que, a més a més, la vida moderna, podríem dir,
aquesta vida i la societat del segle XXI,
que fa que hi hagi cada cop més instal·lacions elèctriques en habitatges residencials,
i que es produeixin puntes de consum tan importants,
que moltes vegades ho destaquem als mitjans de comunicació,
la pregunta que segur que es fa a molta gent del carrer,
és si tenim la infraestructura adequada i la necessària per fer front a aquestes necessitats,
a aquest consum creixent.
Bé, nosaltres ja fa bastants anys que, preveiem tot aquest tipus de consum,
hem previst tota una sèrie d'inversions,
les unes de millora i les altres de creixement.
En aquest moment, amb les inversions de creixement futures,
presents i futures, del curt i el mitjà termini,
tenim la previsió de fer, construir, que estem ja iniciant,
dues d'elles estan iniciades, de cinc noves superstacions,
en el que és a Tarragona, a la província de Tarragona.
Dues d'elles estan ja iniciades, l'una és a Puig-Pelat i l'altra és a la Selva,
estan referides o referenciades, bàsicament, en el creixement del mercat industrial,
primera per reafirmar i donar millor qualitat a l'existent,
i per tenir en compte aquesta nova inversió de nivell industrial
que s'està provocant en diversos polígons que s'estan començant
i d'altres que estan ja en projecte.
Aleshores, hi ha una tercera que se situarà en el Baix Penedès,
el que és el Vendrell,
tot el que seria un àrea d'un creixement intensiu molt important.
Abans eren segones, ara crec que ja són primeres residències.
Tenim una quarta a la Ribera d'Ebre,
també en la qual anem en conjunt amb els eòlics, parcs eòlics,
i també per diversificar les xarxes de distribució,
que en aquest moment les tenim molt extenses i les seríem una miqueta més curtes.
I tenim l'última, una cincena,
que s'està ara començant a treballar els projectes,
que seria en les àrees aquí a Constantí, entre Constantí i Tarragona Reus,
a l'àrea dels polígons industrials que s'estan desenvolupant aquí.
Aquestes serien les principals obres previstes, aquestes cinc subestacions.
Exactament.
Perquè també la gent ens entengui,
què significa una subestació en el conglomerat,
en la infraestructura d'una companya elèctrica com el Faxandessa?
Molt bé, sí, molt bé.
Miri, és el que diríem la connexió amb una línia de molt alta tensió,
que són les línies que surten de les centrals,
i a la qual fem una reducció del nivell de la corrent,
de la tensió elèctrica, de molt alta tensió a mitjana tensió,
és a dir, de 220.000 volts, la reduïm a 25.000 volts,
i aleshores ja la connectem amb el que seria totes les xarxes
que tenim a dins de les poblacions.
I allà hi ha els transformadors més petits,
que la transformen a baixa tensió,
que és el nivell de corrent de tensió que ens arriba a les nostres cases.
Això ens garanteix unes potències disponibles
per poder transformar aquesta energia de molt alta tensió
a una tensió a mitjana i poder-la distribuir entre les ciutats.
D'una altra manera, també això ajuda a evitar un possible col·lapse
de la xarxa, no?
Exactament, exactament.
Es dimensionen perquè tinguem energia suficient per avestir no només el mercat
en una situació de punta, sinó també que en el cas de fallada d'alguna línia,
a través d'una altra li puguem donar suport.
Això que suposarà? Aquestes inversions previstes que vostès anunciaven de 37 milions d'euros?
Exactament. Són perquè està en 2006.
I més o menys, les xifres es bellogran amb uns muntants econòmics sensiblement iguals
o fins i tot poder superiors en els propers anys.
Pel que fa al manteniment de la xarxa actual,
es fan altres obres més petites o es fan altres actuacions,
encara que no siguin tan importants, com la construcció de subestacions?
Com funciona el manteniment de la xarxa?
Sí, jo voldria fer una petita diferenciació.
A part de les inversions en grans infraestructures,
nosaltres continuem invertint diner en infraestructura més petita.
És a dir, a dins d'una subestació, per exemple,
li estem modernitzant, li estem canviant elements elèctrics
que tenen una tecnologia que avui en dia està superada
i els estem, diríem-ne, actualitzant.
Al mateix temps, també, amb les línies de distribució,
les de 25.000 volts, doncs les estem adeguant.
Estem canviant aïlladors, que en el seu moment eren molt correctes,
però que avui, tecnològicament, n'hi ha d'altres que són millors
per a temes de salinitat o per a temes de descargues atmosfèriques.
També els estem canviant, com estem posant, doncs, també uns aros
amb les línies per evitar, doncs, que els estornells o les accions del vent
ens provoquin el que vulgarment són coneguts com a microtalls.
Això seria a nivell d'inversions més petites.
A nivell de manteniment, hauríem de dir,
fer tres diferenciacions, seria el predictiu, el preventiu i el correctiu.
El correctiu seria les avaries, és a dir, quan s'ha provocat un problema
anem i el resolem.
Però en el predictiu i el preventiu, el que bàsicament estem fent
són recorreguts amb helicòpter per veure les situacions de les línies,
els hi fem unes termografies per veure si hi ha algun punt calent
per poder-lo, diríem-ne, substituir, poder-lo reparar,
i evitar, doncs, diríem-ne, una avaria en el futur.
En el preventiu, són programes de manteniment d'una peligrositat anual
que d'una manera estem vigilant una sèrie d'elements
en el qual no ens puguin provocar, per el motiu que sigui,
un problema que en el futur o en el dia a dia
ens provoqui una avaria, un tall de llum.
I la xarxa com la qualificaria vostè?
En quin estat es trobarà la xarxa elèctrica a la demarcació de Terraona?
Tenint en compte que ara no, és veritat que fa temps que no hi ha queixes,
però que sí que més d'una vegada, i no fa gaire temps enrere,
s'havien sentit queixes de persones a nivell individual,
però fins i tot també d'institucions, i recordo declaracions
fins i tot de l'alcalde de Terraona fa uns anys
que xança de l'estat de la xarxa elèctrica.
Com la qualificaria vostè?
Miri, jo parlar d'estats de coses a vegades és, no sé, és complicat.
Jo m'agradaria donar una sèrie de números
en el qual ens diria què és el que teníem, on estàvem
i què és el que tenim avui.
Per exemple, el nivell de qualitat de l'any 2002
el que era a les comarques tarragonines
era tal que hem tingut una reducció,
era 6,7 hores.
Per entendre'ns, és com si tota la província de Tarragona
hagués estat l'any 2002 6,7 hores sense llum,
durant tot l'any.
Bé, això s'ha reduït a 2,13,
és a dir, s'ha rebaixat al 68%.
Tenint en compte que d'aquest 2,13,
1,4 són, diríem-ne, per temes que nosaltres sentíem propis,
és a dir, per haveries pròpies de la pròpia xarxa.
0,2 és provocat per un tercer,
0,2 nosaltres li diem que és per una força major,
és a dir, una situació atmosfèrica extraordinària,
i 0,2 són per treballs programats,
és a dir, descàrrecs que nosaltres hem fet a la xarxa
avisant prèviament a la gent
que es quedarien sense energia.
Això hi ha hagut una reducció del 68%.
Això li dona a entendre què és el volum d'inversió
que han fet a la xarxa i l'estat que avui la tenim.
Què és l'òptim?
A veure, si parlem d'òptim, mai res és òptim.
Què és l'adequada?
Doncs per avui sí, però hem de continuar invertint
perquè a cada moment sigui la xarxa adequada
perquè ens doni els resultats adequats en cada moment.
Abans li preguntava pels dies punta,
que hi ha un consum d'electricitat màxim.
Vostès comentàvem que l'any passat va haver-hi un dia punta
que va ser el 7 de desembre del 2005,
amb unes xifres que no sé si...
En fi, a vostès que són responsables de la companyia
els sorprenen o no,
però realment quan arriben aquests dies punta,
que m'imagino que aquí hi havia una confluència de climatologia,
amb fred i en fi hi ha altres circumstàncies,
fa tremolar, entre cometes, la xarxa.
Fins i tot en aquests dies punta.
O no?
O realment en dies així la xarxa pot aguantar la pressió de consum?
La xarxa actualment la pot aguantar, la pressió.
La prova és que l'estem aguantant.
Aquesta punta de 1131 va ser el dia 7 de desembre
i fixi's que va ser entre dos festius.
Va ser aquell pont tan famós d'aquella setmana,
la qual vol dir que la indústria va canviar-se els dies de festa,
va estar treballant el dia 7,
i a més hi hauríem de sumar-hi tota la persona,
totes les famílies que van venir aquí a passar aquells dies amb nosaltres.
Va ser la punta, però va ser la punta per poc,
perquè el rècord el teníem en el mes de juliol del 2005,
en 1.120 i pocs, és a dir, va ser per molt poc.
Nosaltres la punta a Tarragona la tenim en els mesos d'estiu,
juliol, agost i la primera quinzena de setembre.
Però també la resta de l'any la variació que tenim respecte a les puntes és petita.
És a dir, per exemple, ahir estàvem pràcticament a 1.000.
Hi ha molt poca diferència entre un dia normal d'un dia punta.
Per què?
Doncs perquè tenim un mercat que té unes característiques molt especials.
És a dir, tenim una indústria gran, pesada, que no para mai,
per tant ja ens marca, diríem, una demanda determinada diàriament,
independentment del dia que sigui,
i tenim una indústria petita-mitjana,
que quan pare està substituïda pel que seria el senyor que ve com a segona residència.
Llavors, el que sí és veritat és que nosaltres, diríem,
canviem el consum de supestació, és a dir, d'àrea.
Jo parlo en global, però si ho individualitzéssim,
veuríem que hi ha unes àrees que tenen una demanda superior.
I aquestes àrees, aquestes supestacions, estan previstes per aquesta demanda.
És a dir, que estan infrautilitzades durant una gran part de l'any.
En qualsevol cas és important, m'imagino, des del punt de vista de l'empresa,
que el consum sigui relativament similar
i que no hi hagi molts alts i baixos al llarg de l'any.
Exactament.
Que sigui més aviat constant.
Més aviat constant.
Per exemple, les dues supestacions més característiques
o les dues àrees més característiques per aquestes puntes,
que podria ser tota la zona de la Costa Daurada,
l'any passat vam posar en servei dos,
a cada una d'elles, un transformador nol de 60 megawatts.
És a dir, per donar el que nosaltres entenem com a N-1,
és a dir, per donar una reserva que,
en el supòsit que una màquina se'ns espatllés,
una de les reserves podria alimentar o donar servei a tot el mercat elèctric.
En fi, a fer sentença, com a empresa que és, com a companyia que és,
li interessa, evidentment, que pugi el consum,
però no sé si en un moment com aquest,
en què comentava, per exemple, les dades de l'estiu,
en què també el tema de l'aire condicionat,
en fi, s'oferen els últims anys un augment espectacular,
sobretot des del punt de vista individual,
a nivell de residències, a nivell d'habitatges,
també una companyia com la que vostè representa, senyor Pujols,
creu que seria convenient que, en general,
els ciutadans tinguéssim una certa cura
a l'hora de consumir justament aquesta energia elèctrica
i que seria bo, en fi, prendre consciència
de la importància de consumir amb responsabilitat
aquesta electricitat?
Jo crec que sí.
Jo crec que si hem de tenir un país sostenible,
ens hem de comportar d'una manera molt coherent
amb tots els actes que fem.
Jo sempre dic que el millor quilowatt és el que no es gasta,
és el que podem estalviar.
Si nosaltres féssim un resum dels electrodomèstics
que tenim a casa,
que diríem esperberats del que suma,
de la potència que tenim amb electrodomèstics a casa,
avui en dia, que tens l'ordinador, el televisor,
l'avídua, etcètera, etcètera,
el forn, el microones, la cuina, el no sé què,
els rentaplats, la rentadora de roba,
la secadora, perquè, esclar, avui en dia,
les famílies tenim els horaris que tenim
i disposem del temps que disposem a casa.
però si fóssim conscients del que tenim
i de la manera que ho fem servir,
i fent-ho servir d'una manera més racional,
veuríem que tindríem un estalvi energètic
molt, però molt important.
Sobretot en el que seria amb les demandes,
és a dir, amb les potències màximes
que estem demandant a la xarxa.
Podríem aplanar més el consum,
fer-lo servir més en unes hores
en el qual, diríem-ne, hi ha energia disponible,
com podrien ser les nits,
podríem, diríem-ne, racionalitzar molt més el consum
i no faria falta amb aquesta racionalització
un nivell d'inversió tan important o tan gros
com per tenir a cura de les hores punta.
Per exemple, a Covelles, a Foix,
tenim una central tèrmica
que amb hores de màxima demanda
l'hem hagut de posar en marxa, com a Sant Adrià.
Segurament això ho podríem estalviar.
I això és cremar, doncs, fuel,
que és una energia cara, que surt molt cara
i que, a més a més, té un alt nivell d'emissió de CO2.
És a dir, que un consum més racional
a vostès també els ajudaria a no invertir tant,
a no gastar tant en inversions, en infraestructura.
Bé, nosaltres no al país.
Al país, perquè, en definitiva,
això després, diríem-ne, repercuteix
en el rebut energètic
i repercuteix en la inflació
i repercuteix a tot arreu.
Una última curiositat.
Si ha pujat el consum, imagino que també tenen més clients.
o no?
Sí, efectivament, sí.
A nivell de clients,
a veure, deixem-ho buscar.
En els darrers anys que jo li he dit
que hi ha hagut un increment d'un 20%
a la demanda,
a nivell de clients,
l'increment ha sigut...
És igual.
Si no ho trobes, és igual.
No, no, ara li dic.
Ha sigut del 8%.
És a dir, això perquè se n'adongui un 8% més de clients
han provocat, entre cometes,
un 20% més de demanda.
Per tant, vol dir que els clients existents
també han demanat molt més
a la xarxa del que venien fent.
A veure, en el mercat residencial,
que és el que aquí més impera,
evidentment, el número 1 és l'aire condicionat.
És el factor principal, ara?
Principal.
Perquè normalment el consum,
la punta normalment és a l'hivern,
que és on hi ha més necessitat d'energia
per escalfar-nos.
Però aquí, a Tarragona,
tret d'aquest dia,
diguem-ne que va ser així al mes de desembre,
ha sigut a l'estiu.
Amb tant aire condicionat i amb tanta calor,
i amb això que diuen el canvi climàtic,
i que a més és un tema de moltes vegades
de conversa a les cases i als carrers,
però que fa que justament cada vegada
hi hagi més pisos, més habitatges,
amb aire condicionat,
aquest pot ser un dels principals factors
de preocupació per vostès a l'hora d'això,
de tenir un bon manteniment
i una bona infraestructura a la xarxa elèctrica?
Sí, és el punt número 1.
És el punt número 1 perquè,
a més a més de ser un gran consumidor,
provoca el que s'entén com a nivell elèctric
que és molta energia reactiva,
que és una energia que ocupa espai,
per entendre'ns, en el cable,
però que no serveix per res.
Aleshores el que fa és escalfar-lo
i no dona rendiment.
I això és un problema a nivell energètic
i a nivell elèctric,
i a nivell nostre, molt important.
En fi, veurem com evoluciona tot això.
De totes maneres, inversions n'hi ha previstes,
sobretot per aquestes 5 subestacions
que comentàvem fa uns minuts
i que han de permetre
que la infraestructura,
que la xarxa elèctrica
de la companyia FECS Andessa
aguanti tota la demanda,
tot el consum
que va creixent a les nostres comarques
i que segurament tornarà a créixer
i de manera important
els propers mesos d'estiu.
Senyor Josep Pujols,
director de FECS Andessa Terrona,
moltes gràcies per aquestes explicacions,
per venir aquest matí en directe
a la cinturà de Terrona Ràdio.
Gràcies i fins la propera.
Gràcies a vosaltres
per permetre'm estar aquí.
Gràcies, bon dia.