Doncs hola, molt bon dia, Iolanda.
Efectivament ens trobem a bord del vell marí, aquest vaixell.
Vaja, millor per saber exactament de què es tracta,
quines són les seves funcions, quins són els seus objectius
i quina tasca s'ha duent a terme i dur a terme al litoral tarragoní.
Possiblement el millor que podem fer és que ens ho expliquin els seus responsables.
Ens acompanya d'una banda Jorge Bagensberg.
Senyor Bagensberg, bon dia.
Hola, bon dia.
Ell és el director de l'àrea científica,
un dels responsables de l'àrea científica de l'obra social de la Caixa.
I també ens acompanya el senyor Ferran Alegre.
Senyor Alegre, bon dia.
Hola, bon dia.
Ell és un dels responsables d'aquest projecte del vell marí
i és el president del CRAM.
Primer de tot, per què s'ha posat en marxa aquest projecte del vell marí,
un vaixell que va començar a navegar, crec, el 9 de març,
per les costes catalanes i ara arriba aquí a Tarragona?
Bé, el per què s'ha posat?
Gràcies a un interès de la Caixa
i amb unes simbiosis d'objectius amb la Fundació CRAM.
Realment l'interès per al medi ambient marí de la Caixa
i l'experiència que ha comportat la Fundació CRAM
ha donat llum a un projecte ambiciós, innovador, pioner
de conservació d'espècies amenaçades,
que hem començat, com tu molt bé dius,
el 9 de març per a l'àmbit de Catalunya
i, bueno, que és una singladura que tenim prevista
de dos anys a l'allà de Mediterrani i Atlàtic,
al voltant sempre d'espècies marines amenaçades.
Ara en parlarem més exactament.
la paraula clau, possiblement, senyor Baguenberg, és conscienciar?
Sí, jo diria més encara.
És canviar massivament la mentalitat del ciutadà
respecte del seu entorn.
D'alguna manera és convencer el ciutadà
que l'entorn és part del mateix.
És una idea biològica, moderna,
l'entorn és part mateix de la serviu,
com pot ser un braç o una cama.
Encara avui en dia tenim una vena als ulls
de ciutadans de peu?
Sí, respecte a l'activitat urbana potser no.
Per exemple, ja no llancem papers a terra.
Ens el guardem fins a la propera paperera,
però en el mar, com no es veu,
no tenim aquesta consciència.
Justament, un dels objectius del Blanc Marí,
una de les seves funcions,
un dels seus sentits és que són els ulls
que ens donaran informació contínua
de què està passant lluny dels centres urbans
i sota l'aigua, sobretot.
També té una tasca de recerca important,
porta sobre projectes científics
i cada vegada que toqui port,
com hem fet avui,
es tracta d'entrar en contacte
amb els protagonistes del mar
que comencen amb els pescadors,
amb els cursos marítims
i acaben amb qualsevol ciutadà.
Un vaixell del Blanc Marí
equipat amb tecnologia punta,
amb una tripulació especialment preparada,
per a què?
Es duen a terme diferents projectes,
en sentit deu projectes,
al llarg d'aquesta travessia
que durarà un any i mig,
gairebé dos anys,
i en cada zona del litoral
de la Mediterrània,
de la península ibèrica,
s'ha especialitzat més o menys
amb algun projecte.
Crec que aquí,
al litoral tarragoní,
vol estudiar especialment
les praderies de les fenerògames,
no?
Correcte.
Com ho dius,
el projecte es basa
en deu espècies d'ecosistemes amenaçats,
i normalment,
a cada zona,
l'ítem bàsic,
o el punt neuràlgic,
és una d'aquestes deu espècies.
Que no vol dir
que paral·lelament,
aprofitant l'optimització de recursos,
es facin estudis paral·lelis
per més de les 15 universitats
que estan lluny de conveni.
Aquí a Tarragona es treballen dos.
Està acabant,
perquè estem ja al final,
evidentment,
de Catalunya,
del projecte d'estudi i seguiment
de la praderia de Posidònia
de la Generalitat de Catalunya,
del DART,
i també comencem,
ensolapem,
i la setmana veia comencem,
amb un estudi conjunt
amb la Soviet Life,
d'àmbit europeu,
que fa un estudi
sobre ous marines,
que es treballarà
per la zona del delta,
tant des de l'Atmella,
com delta nord,
com delta sur.
És a dir,
que aquí a Tarragona,
bàsicament,
les dues activitats més importants
seran ja la finalització
de la praderia de Posidònia
i les eus marines.
Senyor Bagensberg,
el més important és,
quan s'arriba a Porto,
potser abans ho insinuava,
el millor és donar-ho a conèixer
i ensenyar aquesta realitat,
no?
Potser si ara encenguéssim un far aquí
i poguéssim veure-ho tot l'aigua,
no sé exactament què hi trobaríem,
però s'ha d'explicar, així.
S'ha d'explicar,
i tenim les infraestructures
que ja existien prèviament
a la Fundació de la Caça,
com els museus de la ciència,
el Cosmo Caça Barcelona,
Cosmo Caça Madrid,
el Centre de Palma,
el Centre aquí a Tarragona,
i el que procurarem
és que hi hagi un contacte directe,
un cordó umbilical,
des del vell marí,
a aquests centres
que ja tenen la seva tradició
i que ja saben conversar
i tenen la seva credibilitat,
penso que és la paraula.
Abans, disculpem,
comentava una cosa,
que aquestes cridaneres
que treballa molt la gent
d'un acord
amb l'Agència Espacial Europea
per fer un seguiment
fins i tot via satèl·lits.
Exactament.
A aquests centres
hi haurà un contacte directe
amb els satèl·lits
que estan en òrbid a la Terra
però que miren cap a la Terra.
Això vol dir que a partir d'ara,
si hi ha fins i tot
una catàstrofe,
esperem que no,
com va passar amb la Tsunami,
el ciutadà es pot apropar
a un d'aquests centres
i veure com està progressant
i quina és la seva evolució
tant espontània
com de tractament humà.
Ferran, ja per anar acabant,
abans comentaves
aquesta relació amb les universitats
però també hi ha relació
amb els pescadors,
amb la gent que dia a dia
es mou dins de la mar,
que treballa de la mar
i viu de la mar.
Preteneu ser una mica
un pont d'unió
entre aquests dos grups, no?
Correcte.
El veí marí
vol ser la plataforma de treball
d'exposició de fets
de dos motors que s'assumen.
Un és l'àmbit científic
dels 15 universitats
i un altre és l'experiència
del dia a dia dels pescadors.
Els pescadors per doble motiu,
per una banda,
perquè nosaltres podem aportar
a través de petites modificacions
de conducta
un índex de supervivència
més alt
d'espècies capturades accidentalment
i dos,
aprendre d'ells.
Aprendre d'ells
perquè són...
És al final
la gent que cada dia
està a mar
i que cada dia
realment coneixen
molts àmbits
que des de terra
són més complicats.
Ferran Alegre,
Jorge Pakenzberg,
moltes gràcies a tots dos
i si ens permeten
també felicitats
per la iniciativa.
Estarem en contacte.
Gràcies a vosaltres.
Doncs ja ho heu escoltat,
Iolanda,
les veus a dos dels protagonistes
d'aquest projecte,
el veïmarí,
un vaixell que encara
es podrà veure de lluny
aquí a Sanclat,
al Moll de Cosa,
fins a aquesta tarda,
fins a vora a la set
i que després ja començarà
a treballar marandins
en aquests projectes.
Des d'aquí,
des del Moll de Cosa,
això és tot.