Les 10 del matí, 38 minuts.
Seguim en directe al matí de Tarragona Ràdio.
En aquesta quarta hora, canvien absolutament de registre.
Deixem enrere les qüestions polítiques
que ens han ocupat durant els últims minuts.
Ara parlem d'avenços científics,
parlem d'una clínica en concret,
de la clínica EmbryoGing,
que és la primera instal·lada aquí a la ciutat de Tarragona
que ofereix la possibilitat a les persones que ho desitgin
de tenir un fill a través del mètode de la fecundació in vitro.
però això sense sortir, per dir-ho d'alguna manera,
de la ciutat de Tarragona.
Avui ens acompanya el director del centre,
que és el ginecòleg, el doctor Pere Feliu.
Senyor Feliu, bon dia.
Hola, bon dia.
I també ens acompanya la biòloga que dirigeix
el laboratori de la clínica, la Inma Saumell.
Inma també, bon dia.
Hola, bon dia.
Expliquem primer que res la història de la clínica,
del centre, per situar els nostres oients.
Vosaltres ja fa un temps que esteu aquí a Tarragona treballant-hi, no?
Portem cinc anys aquí ja treballant a Tarragona.
Abans amb el nom d'Institut Marquès,
la gent que estàvem a Institut Marquès
van fer un pas més endavant,
que és el fet de muntar el laboratori aquí a Tarragona
per poder oferir a la gent
tot el potencial de les tècniques de reproducció
i evitant el fet de tenir-se que traslladar a Barcelona.
I això des de quan ho feu?
És a dir, la possibilitat d'oferir a les persones
les tècniques de fecundació in vitro,
des de quan?
El trasllad del local vell al local nou,
que estem a Estranislau Fiqueras número 8,
s'ha fet aquest mes d'agost
i el funcionament de laboratori ha començat a partir de novembre d'aquest any.
Això vol dir que ja, en fi,
les dones que desitgin utilitzar aquest sistema
ho poden fer
i ja teniu clients en aquest cas, clientes en aquest cas?
Sí, disposem ja de tot el potencial a nivell de laboratori
per dur a terme totes les tècniques,
o sigui, no depenem per res d'altres laboratoris externs
i ja disposàvem d'una cartera de clients
i el laboratori ja està funcionant a ple rendiment.
La directora del laboratori, com deia,
la que porta laboratori és la Inma,
com funciona?
Expliquem-ho de la manera més plenera possible
aquest sistema, és a dir, d'una dona interessada
en això en què se li practica la fecundació in vitro.
Bé, el primer i més important
és que es diagnostiqui o s'estudiï el motiu
pel qual arribi a fer aquesta tècnica de fecundació in vitro.
En el cas que sigui així, que es faci una fecundació in vitro,
doncs cal, per una banda,
primer extreure els ous d'aquesta senyora,
treballar i tractar el semen,
facilitar la fecundació d'aquests dos gamets
i obtenir així embrions.
Aquests embrions es mantenen en cultiu uns dies,
que solen ser entre dos i tres,
i es trien d'aquests embrions els que presenten millor qualitat
i es transfereixen, és a dir,
es tornen a posar, a col·locar en l'úter de la senyora
aquests dos o tres dies després d'haver extret els ous.
Tot el procés és molt llarg?
El procés d'estimulació durerà uns 15 dies,
14 o 16 dies, depèn de la senyora.
Està clar que cada senyora respond d'una manera diferent.
l'extracció dels òvuls es fa el dia que es considera
que la majoria dels òvuls són madurs
i es transfereixen entre dos i tres dies després, en principi.
Aquesta és la durada d'un cicle de fecundació in vitro.
Teniu ja els primers resultats, és a dir, heu aconseguit ja que...
Sí, ja tenim algun embaràs, diversos, estem molt contents.
És difícil posar en marxa un laboratori d'aquestes característiques,
però a poc a poc estem treballant i aconseguint embarassos,
que és el que toca.
La principal novetat, Pere, respecte a la situació anterior,
és que, clar, en aquest cas, les persones que treballen amb vosaltres,
que estan amb vosaltres, que són els vostres clients,
no han de marxar fora de la ciutat i tot el procés es pot fer aquí, no?
Efectivament. Abans hi ha tota la part d'estimulació,
les primeres visites, els controls d'estimulació,
tot es feia aquí i els dos últims passos,
que era el fet de fer l'extracció dels obòcits i la transferència,
teníem d'anar a Barcelona.
No enviàvem la gent a Barcelona, sinó que els acompanyàvem.
Ara no fa falta fer això,
i això ens permet tenir més temps per poder-los dedicar a l'atenció dels pacients,
perquè una de les coses que la gent sol·licita en aquests casos
és tracte humà.
Hi ha un factor emocional molt important en aquests casos
i s'ha d'estar molt amb les parelles per recolzar-los.
Tota la tecnologia que acompanya,
les tècniques de reproducció assistida,
avancen molt,
canvien molt en poc temps,
o esteu treballant amb tecnologia,
que igual que es podia treballar fa 4 o 5 anys.
Ha evolucionat moltíssim.
La fecundació in vitro va començar fa 25 anys,
aproximadament,
i es pot dir que cada any hi ha novetats.
Potser jo et diria que és un dels camps
a nivell de la medicina que evoluciona més.
Has d'estar molt al dia,
has de llegir moltes revistes,
anar a congressos per mantenir-te el dia
i poder oferir a la gent els últims avanços.
Hi ha, en aquest sentit,
alguna novetat o algun avanç
que també de forma pràctica
puguem explicar?
Bé, últimament, els últims anys,
el més punter potser és el diagnòstic genètic preimplantacional.
El que permet és fer un estudi genètic dels embrions
abans de transferir-los,
és a dir,
de col·locar-los en l'úter de la senyora.
I això ens permet fer un cribatge
a nivell ja genètic
de tots aquests embrions
i això, evidentment,
dona moltes possibilitats a molta gent,
especialment en poblacions de dones d'edat avançada
que són més freqüentment
o tenen més freqüentment
alteracions genètiques d'aquests possibles fills
i, per tant, ens permet fer cribatges a aquest nivell.
Això és molt interessant per poder oferir
en aquest grup de gent.
I ja que parlem d'avanços tecnològics,
amb previsió,
podem preveure com evolucionarà
tots els sistemes de reproducció assistida?
És a dir,
podem preveure si hi haurà venços significatius en el futur?
Home, està clar que sí.
És pràcticament imprevisible,
però sí que ara mateix s'està treballant molt
en el camp de la congelació d'uòcids,
que és un tema que actualment
està encara en fase d'investigació.
Sembla que en dos o tres anys
serà una tècnica que es podrà oferir
a tots els centres de reproducció assistida
i això obre un camp
a molta població,
a moltes dones,
tant per si per qüestions mèdiques
han de posposar la seva maternitat
com per desig de voler posposar aquesta maternitat,
és una tècnica que segurament serà
futurible en pocs anys.
Hi ha un perfil de dones
que vulguin recórrer
aquests sistemes de reproducció assistida,
la fecundació in vitro,
i que tingueu com a clientes a la clínica?
O hi ha molta varietat?
Més que un perfil,
m'ha semblat que ningú vol ser candidat
a tècniques de reproducció assistida.
Si li preguntessis a una parella
quan es casen,
si pensen que ells tenen que ser candidats,
en cap moment s'ho han plantejat.
Si mirem,
l'edat mitja de les pacients que tenim
sol ser 34 anys,
i el perfil solen ser parelles
que s'han casat al voltant dels 30,
que han començat a plantejar-se la maternitat
a partir dels 30, 32,
i quan s'han donat en compte que hi ha un problema
i l'assimilen,
llavors venen a consultar-se.
Una altra cosa que també ens estem trobant ara últimament
és moltes segones parelles,
dones que ja han tingut fills amb la primera parella,
que han canviat,
i ara tenen una parella més jove
i desitgen tenir un fill en aquesta nova parella.
I això és també un tipus de pacient
que estem tenint últimament més sovint.
Quin és el tracte?
Suposo que més enllà de les qüestions mèdiques,
hi ha un tema psicològic de relació,
de relació personal amb la pacient
que cal tenir molta cura.
Com ho feu tot això?
Com evoluciona aquesta relació,
aquest tracte personal amb la pacient?
Penso que el doctor Feliu ho explicarà més bé
perquè són els ginecòlegs
els que tenen aquest tracte més directe amb el pacient.
Està clar que és molt important
que es creï un vincle entre metge i pacient.
Som molt conscients que són gent
que tenen una pressió afegida,
és un problema molt important.
Per ells es tracta de les seves il·lusions,
de les seves esperances, de la seva vida,
i ens som molt conscients.
Per tant, treballem molt amb la relació aquesta humana.
i pel fet de ser un centre més petit o més familiar,
pensem que podem arribar també a treballar
tot aquest aspecte més humà d'aquestes parelles.
Doctor Feliu?
Solament afegir que nosaltres tenim molt present aquest tema
i això fa que també treballem amb una psicòloga.
O sigui, disposem d'una psicòloga que sempre oferim als pacients
i els hi diem que abans, durant o després del tractament
i que nosaltres també, si considerem que aquella parella
no està preparada per afrontar un fracàs,
perquè afrontar l'èxit és molt fàcil,
si no està preparada per afrontar un fracàs,
desaconsellem començar a la tècnica
i els hi recomanem primer anar a la psicòloga
perquè els hi faci veure diferents maneres d'afrontar el tema.
Vull dir, hi ha vegades que la gent, a nivell psicològic,
adopta mecanismes patològics per defendre's
i val la pena que sàpiguen com altres parelles ho afronten
per poder lluitar amb això.
Digues, digues.
És important que les parelles pensin que no hi ha culpables en aquest aspecte,
és a dir, intentar descentralitzar la culpabilitat
i intentar que s'afronti com una situació de parella
i que entre tots, ells, evidentment,
i l'equip en què confin, es pugui trobar una solució.
Es pot preveure de cara al futur més immediat
un increment de les dones i de les parelles
que desitgin recórrer als sistemes de reproducció assistida?
De fet, ja s'està veient des d'un 10% de fa 10-15 anys
a un 20% actual, ja indica un increment.
Cada vegada la gent difereix més el desig reproductiu,
la gent s'espera més,
i, de fet, tampoc és estrany, no?
Vull dir, abans de poder afrontar un pas com aquest,
que és tenir un fill,
molta gent espera tenir una casa,
tenir un treball estable,
tenir una sèrie de coses
que, de la manera que està a la vida,
resulta difícil plantejar-s'ho
quan hauria de ser els 20-30 anys.
I la gent, ja ho comentava abans,
es decideix més tard.
I això, justament, són condicionants socials
que fan que hi hagi més dificultat.
La biologia de la dona no està pensada
per anar al ritme de la societat, no?
I llavors, clar, ens trobem amb aquests problemes
que cal recórrer a tècniques de reproducció assistida.
Com dèiem al principi de l'entrevista,
la clínica Embriogini és la primera
que aquí a la ciutat de Tarragona
ofereix la possibilitat de seguir tot el sistema
de reproducció assistida sense sortir,
per dir-ho d'alguna manera, de Tarragona a la ciutat.
Estan al carrer San Isló Figueres, no?
Exacte, amb una planta baixa,
davant del pàrquing Saavedra,
cosa que facilita també l'accés dels pacients,
perquè també és una de les queixes, no?
Dius, anem a un lloc i on deixem el cotxe?
Vull dir, això ens facilita molt també
l'accés dels pacients
i considerem que és un lloc prou cèntric
per ser accessibles a la gent.
Les clientes, per cert, són d'aquí, bàsicament, de Tarragona?
No, tenim també gent de fora,
l'àrea d'influència és tot el camp de Tarragona,
inclús gent de Lleida
i gent de les perifèries de Tarragona cap a Vilanova
i tot això també tendeixen a venir cap a Tarragona.
Ells han aconseguit els primers èxits.
Per cert, per quan seran?
Per d'aquí pocs dies?
Bé, sí, necessitem encara nou mesos com a mínim.
És a dir, són molt recents?
Sí, són recents.
Home, hem començat a treballar al novembre,
o sigui que, bé, és molt, molt recent això.
Haurem d'esperar l'estiu de l'any que ve.
Inma Saumell és la biòloga que dirigeix el laboratori
i el doctor Pere Feliu és el director dels centres,
el ginecòleg d'aquesta clínica, en Briogin,
que està al carrer Stanislau Figueres
i que, com dèiem, és la primera de la ciutat de Tarragona
que ofereix la possibilitat de tenir un fill a través de la ficundació in vitro
sense sortir de la ciutat.
Gràcies per acompanyar-nos aquest matí,
per explicar-nos aquestes dades relacionades amb la clínica
i per explicar-nos també la perspectiva també futura
en aquest àmbit de la reproducció assistida.
Moltes gràcies i molta sort.
Adéu-siau, bon dia.
Adéu.