L'URB Solidària ha posat en marxa des d'aquesta setmana
la campanya de recollida de joguines de Nadal.
El lema, un regal, un somriure.
Volem conèixer els detalls d'aquesta campanya
amb el seu responsable, Javier Ponce. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
És el primer any que feu aquesta campanya? Jo diria que no.
No, ja fa tres anys que ho estem fent.
Ho feu com a URB Solidària?
Compteu amb la col·laboració o participeu juntament amb altres entitats?
Ho organitzem des de la universitat, des de l'URB Solidària
i llavors el que tenim són acords amb altres institucions
com la Carroja o Càritas i col·laborem amb ells.
Avui llegíem precisament a la premsa
a partir d'un informe de Càritas
parlaven que hi ha un 30% de nens
que viuen en la pobresa a l'estat espanyol.
No estem parlant d'un altre país,
d'aquells que se'n diuen sense desenvolupar.
Clar, aquesta xifra ens serveix molt per il·lustrar aquest fet,
el fet de pensar que hi ha una població infantil en aquest país
que no viu en aquell món d'abundància
que a vegades es representa,
que viuen els nostres fills i filles.
I el que es diu que els països rics,
no tothom és ric,
sinó que hi ha el que es diu també el quart món,
que dintre dels països rics cada vegada
hi ha una franja de població
que queda al marge del benestar que tenim la majoria.
Llavors, una de les tasques que fem des de l'URB Solidària
amb aquesta campanada de joguines,
es tracta de portar joguines a tots els nens que no ho tenen.
Però no només a nens que no ho tenen,
sinó a nens que tenen també unes necessitats especials,
com són els discapacitats, com és la gent gran.
I al final és aconseguir que facin un somriure,
transmetre'ls una il·lusió,
que malgrat que ells tenen algunes dificultats
per viure el nostre ritme, la nostra societat,
que ens recordem d'ell i que ells també formen part d'aquesta societat.
No hi ha dubte que aquesta societat és molt injusta,
hi ha moltes desigualtats,
tot el que vulguem per aquesta societat també,
si més no una part, és solidària.
Creuen el deure de compartir allò que tenen amb els altres.
Fa pocs dies al Banc d'Aliments del Camp de Tarragona,
que són també molt actius,
feien la darrera campanya als centres comercials a Carrefour,
i el que era magnífic era veure que hi havia contenidors
absolutament plens de menjar que els compradors,
a mesura que feien la seva compra,
afegien uns quants quilos més de menjar
per persones que en aquests moments ho poden necessitar.
Aquesta seria una miqueta la pràctica que podríem fer
quan anem a comprar regals de Nadal aquests dies, no?
Exactament. Una de les coses que nosaltres,
quan vam començar aquesta campanya, fa tres anys,
ens feia por era no saber si aconseguiríem regals.
Llavors demanàvem tant juguines noves
com juguines de segona mà.
La sorpresa nostra va ser que l'any passat
vam aconseguir ja gairebé unes mil juguines.
Clar, hem anat creixent, creixent,
i ara ens hem animat també per fer-ho per la gent gran.
Clar, qui participa? Participa tothom.
Des del professorat, al personal d'administració i serveis,
als alumnes, i gent de fora de la universitat
que també porta juguines a qualsevol dels centres
de la universitat.
A l'entrada principal hi ha unes capses
on es poden depositar les juguines.
I, per tant, és una activitat que fem
des del conjunt de la universitat,
però que també ara, enguany,
hem aconseguit que s'impliquin també empreses,
empreses que ens fan emportacions,
ens fan regals,
joguines, ens donen joguines
per poder distribuir entre els nens.
Clar, mil joguines són moltes joguines.
Són moltes joguines.
I donen, diguem-ne,
després la distribució es fa a un nivell
més aviat local o més intercomarcal.
També arribeu a altres poblacions properes a Tarragona
en el repartiment de regals?
Els regals, al final, l'any passat
els vam distribuir de diverses maneres.
Hi ha unes joguines que els donem a la Creu Roja
i a Càritas perquè el destrueixen al llarg del G de l'any
per a la població que ho necessita.
Després també vam col·laborar amb una NG
que es diu Zona amb els Nens,
que vam portar a un orfenat de Kiev,
de nens que són orfes
i que han patut malalties
per l'accident nuclear de Txernòbil.
Després també fem una campanya més directa
de distribuir nosaltres mateixos les joguines,
d'anar a diferents centres a distribuir joguines.
vam anar al Centre d'Educació Especial Solc
i en guanyaríem també a dos centres cívics
d'Ets en Gran, que pateixen la malaltia de l'Alzheimer.
Llavors, ens fem com una cavalgada de reis.
Qui diu joguines podria dir, per exemple,
llibres infantils,
que estiguin en perfecte estat, sobretot.
Quan parlem de joguina de segona mà,
no parlem de joguina vella, sisplau.
Jo crec que això ho entenem tots.
Parlem de joguina que està en perfecte estat,
que a vegades en aquests complianys
que fem a la canalla
i que arriben tants regals, arriben regals repetits,
i fa mandra anar-lo a canviar
i el tenim allà,
doncs que sigui un regal que estigui en condicions.
Però parlaves també que voleu arribar a la gent gran.
Això, diguem-ne, que particularitza una mica més el regal.
A banda de les joguines,
què creus que podríem aportar també
perquè gent gran que està a centres
pugui tenir el seu regal de Nadal?
La gent gran aquesta que portem els regals
és gent gran que està malalt,
que pateix l'Alzheimer
i, per tant, és una gent una mica especial.
i el tipus de regal que demanem per a aquesta gent
és desallar pisos, llibretes,
trencar closques, mocadors, colònia...
Qualsevol cosa que la gent pensi que els podria fer il·lusió,
nosaltres ho rebrem i ho distribuïm cap a ell.
Va començar aquesta mateixa setmana,
el 27 concretament, si no m'equivoco.
I, clar, la idea perquè després vosaltres
pugueu fer la distribució
és tancar-la el 15 de desembre.
Per tant, si tenim voluntat de participar-hi,
hem de saber on hem de portar els regals.
i dir que els regals, perquè no cal que portin un,
poden portar-ne més, diguem plurals, escolta.
Els que facin falta, que portin tots els que convinguin.
A qualsevol de les facultats,
des del rectorat,
a qualsevol de les facultats de la Universitat Rovira i Virgili,
allí trobaran un lloc on poden dipositar les oguines.
Parlaves de la col·laboració directa
de tot el personal de la universitat
en quant a aportacions de material,
però també m'imagino en quant a participació de voluntariat
que ha de treballar, classificar
i distribuir després tot aquest material.
El problema és que les joguines, al final,
clar, ens les porten
i nosaltres les hem de classificar,
les hem de netejar, les hem d'embolicar.
Hem de ficar-li cada joguina per a quin anem va,
amb el seu nom.
Clar, a veure si això no es pot fer amb una sola persona o dos,
sinó que som un col·lectiu molt gran.
Som unes 30 persones que al final participem
en aquesta campanya
i, de fet, cada vegada som més,
perquè per moure aquest volum de joguets,
per sort, cada vegada hem aconseguit engrescar més gent
i a poc a poc la gent s'ha van animant.
M'agrada que tots tenim una agenda molt ocupada,
fan un forat per poder participar en aquesta campanya.
I, per cert, qualsevol persona que vulgui participar
sigui un membre de la universitat, si la van rebudar.
És el que t'anava a dir, si necessiteu mans,
perquè és per un període de temps molt concret,
per anar amb voler carregals.
La setmana del 15 i les dues setmanes abans del Nadal
és quan hi ha més feina.
I com ho han de fer, si estan interessats
a prendre part d'aquest projecte?
Qualsevol persona que vulgui participar
té dues maneres de fer-ho.
Una és adreçar-se a la plaça Imperial Tàrraco,
a la Facultat de Lletres.
Hi ha l'espai de la URB Solidària,
on està el responsable, que és el Joan Fuster,
ficant-se directament, parlant amb ell.
L'altra és enviant un mail a urbsol,
arroba urbcat,
i aquesta adreça el contestarem i encantat que participi.
Fins al dia 15.
No es descuidin, perquè és la data límit,
perquè després em doni temps a classificar
tot aquest material.
Joguines a partir de 0 anys, pràcticament,
que podrien ser des de nadons,
en joguines d'aquelles per la canalla molt petiteta,
fins a joguines ja com a més grans, no?
Clar, bàsicament, ja que hi va cap a gent especial,
també les joguines són per nens petits.
O sigui, estem en una franja de 12-13 anys,
si no hi ha les joguines que més necessitem.
Nobèl·liques, etcètera, etcètera.
Nobèl·liques és l'únic requisit que posem.
Però, vaja, que nines, cotxes, el que convingui.
I pelutxes, que pelutxes hi ha molts i ens porten molts.
I els pelutxes agraden?
Agraden molt.
Agraden, doncs vinga, pelutxes,
que en tenen a casa un munt,
un cop de rentadora, ben netets, en una bossa,
i cap a la URB, que no en tenen,
doncs van a comprar-ne de nous i perfecte.
Doncs, escolta, esperem que augmenti encara
el nombre d'aportacions.
No és caritat, és justícia,
que ens agrada dir-ho
i compartir tot allò que tenim amb altres persones.
Moltíssimes gràcies, Javier Ponce,
de la URB Solidària.
I bé, ja ens van dir-ho al corrent
de com va la recaptació de joguines.
Gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Adéu-siau, bon dia.