Ara són tres quarts de dotze del migdia i un minut,
ja els ho dèiem, que seria un instant només
que ens allunyaríem de la seva sintonia,
justament per fer un reajustament de l'antena.
Ja tenim l'antena, l'emissió absolutament normalitzada,
per tant, ja podem saludar Joan Pasqual.
Bon dia, Joan.
Hola, bon dia.
Benvingut, director teatral, professor de teatre,
i en aquest cas també és el director
de l'Aula de Teatre de Tarragona,
amb majúscules perquè després, en una lletra més petita,
hem d'anar compartimentant tota l'oferta de l'Aula de Teatre
que aterra la ciutat aquest curs, aquesta temporada,
a sota la Xuplu, podríem dir, de la Universitat Rovira i Virgili
i l'Ajuntament de Tarragona,
però amb possibilitats d'adreçar el teatre
a qualsevol col·lectiu de la ciutat,
en el terreny de l'aprenentatge.
El projecte és ambiciós, però a mi em sembla que ens toca ser ambiciosos
sempre quan plantegem projectes.
I més quan estem parlant de pedagogia teatral,
que d'alguna manera estem parlant de diferents coses,
estem parlant de moltes coses,
estem parlant de formació de nens, de joves,
estem parlant de crear un públic de teatre,
estem parlant d'oferir una oferta pedagògica
a la gent que vol aprofundir en el llenguatge teatral,
estem parlant de recerca, estem parlant de moltes coses,
que totes elles estan lligades una mica dins d'aquesta taula de teatre,
que com molt bé has dit,
està sota el recolzament de la Universitat Rovira i Virgili
i l'Ajuntament de Tarragona, que des de fa dos anys
i d'una manera ja cada vegada més consolidada
han arribat a un acord per fer aquesta oferta
de pedagogia teatral a la ciutat.
La paraula aula, des del punt de vista material,
ens enremet a una habitació, a un espai.
Podríem tenir més habitacions més endavant en un futur?
Sí, jo crec que sí, bastantes habitacions.
Per la d'aules podríem, no sé, canviar el temps.
Fa falta moltes habitacions altres coses perquè n'hi ha moltes coses a fer.
I de fet, físicament, en guany, ampliem.
On estaré físicament, per cert?
Ampliem, que és una novetat.
D'alguna manera és una novetat i d'alguna manera
és recuperar una història passada de la ciutat,
en el sentit que alguns dels tallers que desenvoluparem
dins de l'aula els farem al Camp de Mar.
És a dir, l'espai que va ocupar en el seu dia,
la dècada dels 80...
La famosa EMAT.
La EMAT, l'escola de teatre de Tarragona.
Sí, doncs tornem allí per diversos motius.
Primer, perquè n'hi ha uns espais que no estan malament
per fer aquesta activitat pedagògica.
Per un altre costat, perquè vam pensar que també
era aprofitar un indret que ha estat tancat durant tot l'hivern
i, per tant, no està ocupat per cap activitat.
I no podem permetre'ns el luxe de tenir coses tancades.
i jo penso que, a més, és una forma de revitalitzar
i de fer que allò prengui vida durant tot l'any.
A través de l'aula de teatre, el nostre objectiu
no és només donar classe, sinó que allò sigui un punt de referència
en l'àmbit de la pedagogia teatral i de la creació
i que la gent a poc a poc s'hi acostumi a tornar a anar
amb aquell indret d'una forma cada vegada,
suposo que més acurada i més arreglada.
Per tant, físicament, tots els tallers que ara passarem a relatar
on s'ubicaran d'una banda en aquest espai del Teatre Editori del Camp de Mar?
Sí, mantenim l'espai de la Cooperativa Obrera,
que també estem allí ja fa uns anys que estem desenvolupant
l'activitat pedagògia de la Cooperativa Obrera
i encetem, diguéssim, la nova ocupació
per part de l'aula de teatre del Camp de Mar.
I sobretot perquè necessitem espais.
Vull dir que l'espai que tenim allí s'havia quedat ja molt petit
per l'embargadura del projecte que requereix tenir diverses habitacions,
tenir tallers de construcció,
tenir llocs perquè la gent pugui treballar amb una certa comoditat.
Clar, el projecte és com un taller de teatre clàssic
que, segons podem veure,
ja ha previst fer el muntatge d'una comèdia de Plauta.
Sí, aquest és un taller clàssic,
és de teatre clàssic i és un clàssic dintre de l'aula de teatre
perquè aquest taller està molt lligat a un conveni que tenim amb Tarra Coviva,
que ja fa, si no m'equivoco, vuit anys
que estem desenvolupant una activitat de recerca al voltant del teatre romà
i això implica no solament fer muntatges teatrals sinó que implica fer tota una recerca de reconstrucció històrica
de lo que era el vestuari, de lo que era l'escenografia, de lo que eren les màscares,
és a dir, tots aquells components que se generen al voltant de l'escenificació.
I per tant, aquest és un taller que, a més, nosaltres se'l citem.
Jo, personalment, li tinc un carinyo especial perquè ens ha donat molt.
Ha donat molt, primer, perquè ha sigut tota una troballa,
ha sigut tot un treball molt, jo penso, molt intens
i que ha donat com a fruit, doncs, jo penso, i així ho hem constatat,
que estem al capdavant d'una sèrie de recerques i de reconstruccions històricas
amb aquest tema romà concretament, del teatre romà,
i a través de l'aula, a més, de teatre
i amb aquest recolzament inicial de la Universitat de Rubí i Virgil
i de Tàrrec o Viva, en aquests moments ens criden bastants llocs
per poder mostrar totes aquestes recerques.
No solament el fet teatral de construir un espectacle,
sinó sobretot la part aquesta de recerca
i d'aportar, doncs, documentació i estudis nous
sobre un tema que és apassionant.
Sí, perquè, de fet, els llatins, els grecollatins,
i en particular aquests autors,
aviam, sí que els hem vist en festivals de teatre clàssic,
però diguem-ne que no entren tant en el camp de la recerca,
sinó en la representació cara al gran públic,
que és una tasca diferent i una mica oblidada, no?
Sí, sí, nosaltres el que hem intentat també és buscar un equilibri,
és a dir, que hi hagi una difusió d'això per a tothom
i que sigui una cosa atractiva
i que no sigui allò per a l'elit, que digui a vegades,
i al mateix temps lligar-ho amb estudis seriosos i amb profunditat, no?
I, de fet, de moment s'ha publicat ja un llibre
al voltant de les farses atalanes, que ho vam publicar fa dos anys.
En aquest moment estem preparant possiblement una nova publicació
al voltant del que eren els teatres romans construïts en fusta,
els que hi havia abans de consolidar-se,
els teatres que coneixem, tipus els de Mèrida,
o el que tenim aquí a Tarragona,
per acabar de reconstruir i de treure, etcètera, etcètera.
Estem treballant en una nova publicació.
Per tant, barregem el que és recerca, estudi històric
i parlem d'arqueologia teatral,
en el sentit que estem recuperant,
o estem intentant recuperar,
i sapia aproximadament com era aquest teatre romà,
que no és solament una posada en escena
des d'una visió contemporània i moderna, no?
Contempleu tallers de teatre contemporani?
Les talleres de teatre contemporani,
que també és un altre dels clàssics,
que aquest normalment el dirigeixo jo,
i l'intent és sempre apropar-nos a textures
d'unes poètiques escèniques
lligades a la contemporaneitat,
lligades sobretot a aquelles poètiques
que no són les del teatre més convencional.
Enguany hi ha plantejat tot un estudi
sobre el teatre de l'absurd,
que ja es pot considerar quasi un clàssic,
però parlar d'un dionesco és parlar d'un clàssic,
però al voltant del que són aquests clàssics
com a escriptors teatrals
n'hi ha tota una sèrie de textos,
una sèrie de treballs
que no són massa coneguts
i que nosaltres el que intentem
és posar-los en escena
i apropar-los també una mica al públic en general.
Hi ha taller de teatre d'objectes
i, lògicament,
parlaves de teatre convencional
en el millor sentit de la paraula,
treballareu un taller de teatre de text.
El teatre de text, sí,
que és un taller nou
i a mi em fa molta il·lusió
perquè portem amb una persona
que és el Joan Givert,
que és un actor
que està treballant molt per Barcelona,
amb el Teatre Nacional,
amb el Lliure,
és una persona amb molta experiència.
És d'aquella fornada d'actors joves,
ara ja no és tan jove,
m'ho permetrà ell que li digui,
d'aquelles fornades d'actors joves
que es van formar
en els primers anys
del Flotats aquí a Catalunya
i, per tant,
és una persona amb molta experiència
en el món del muntatge teatral
i intentarem,
no intentarem,
sinó que farem
un taller al voltant del Xespir,
que estem acabant de decidir
si farem una obra en concret del Xespir
o farem alguna espècie
de treball al voltant.
Feu una obra, home.
Llavors, ell està molt animat en fer-ho,
el que passa que estem...
Un teix ben dit és una meravella.
Estem esperant a veure
quin és el material humà
en el sentit també de la paraula que tenim
i a partir del treball
que fem inicialment
amb tota aquesta gent
que enguany estigui apuntada als tallers,
doncs decidim,
però possiblement sí que muntem un Xespir també.
Contempleu el que s'anomena
tallers oberts,
que aquí, doncs,
una miqueta,
doncs,
per a recollir
tots aquells altres aspectes
que contemplen el món teatral.
Sí, perquè...
És a dir, que dintre de l'aula
n'hi ha els quatre tallers
que diem nosaltres
de muntatge teatral,
que el que fem és
recolzar la formació
a partir de muntatges en concret,
tant el de teatre clàssic
com el de contemporàni,
com el d'objectes,
com el de text.
Són quatre tallers
que l'objectiu és
que la gent vegi
tot un procés de creació
des del principi fins al final
i que la formació
està supeditada
amb aquest muntatge.
I aleshores
el que hem obert
nou enguany
en aquests tallers oberts
se farà tot un treball
més tècnic,
específic
de certes àrees
de la formació
de l'actor o de l'actriu.
Treballar
el que és la interpretació,
la dicció,
la vocalització,
el treball corporal,
però d'una forma
més tècnica
sense un objectiu
de muntar res en concret.
Hi ha taller de teatre infantil,
taller d'introducció al teatre
i els dissabtes
esmorzars teatrals.
Sí, això és una cosa
que està a mig.
Això és un apunt.
Encara no podem donar noms,
però jo el que voldria
és que a partir del mes de febrer
durant alguns dissabtes concrets
poguéssim tenir a Tarragona
gent de nom i de pes
dintre de la creació teatral
que ens pogués venir
a explicar experiències
o que pogués venir
a donar alguna classe magistral
o que pogués venir
a mostrar
què és el que està fent
en aquest moment.
I quan parlo de noms
de primera línia
estic parlant de la gent
que en aquests moments
està fent la creació
més d'alt nivell,
no solament d'aquí a Catalunya,
sinó a nivell d'estat espanyol.
Llavors m'agradaria
sobretot en guany
la idea,
ja dic que confirmar noms,
no ho puc confirmar
perquè estem en aquests moments
parlant amb diferents persones,
però la idea seria portar
un actor,
un director,
un escenògraf,
i això no en deixo cap més,
ja sigui un escriptor teatral
dels de primer ordre,
perquè també aquí a Tarragona
puguem gaudir de les idees
i dels treballs que estan desenvolupant
aquesta gent.
En principi,
la inscripció està oberta,
tot i que m'imagino
que hi haurà tallers
que estaran bastant ja plens.
Sí,
tenim un problema
que tenim molta gent,
la veritat és que tenim molta gent.
Hem de pensar que
l'Aula de Teatre de Tarragona
és un taller que està obert
a tota la comunitat educativa
de la Universitat Rubí Vergili
i a tota la ciutat de Tarragona,
perquè, per tant,
agafem un ventall molt ampli de gent.
I la veritat és que cada any
vull dir,
omplim els cursos,
de fet,
l'any passat se va quedar molta gent fora
perquè no vam poder
oferir més tallers,
vull dir,
arribem fins on arribem
i de moment
l'oferta que hi ha és la que hi ha.
Però la gent interessada
encara queden places.
Fins el 15 d'octubre calculeu.
Fins el 15 d'octubre
estarem al carrer Armanyà,
a la part darrere del Metropol,
del Teatre Metropol,
al carrer Armanyà
per explicar directament
en què consisteix
cada un d'aquests tallers
i per atendre
a les persones que vulguin tenir més informació
de set a vuit i mitja de la tarda.
Això serà per atendre
aquells que vulguin informació
per rendir a terme
tots aquests tallers
que no són pocs ja,
doncs,
a l'espai aquest estimat i familiar
del Teatre Almagatzem
i la reconquesta
per la pedagogia teatral
a la ciutat de Tarragona
d'aquest espai
del Teatre Auditori del Camp de Mar.
Joan Pasqual,
com sempre,
ha estat un plaer.
Moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
I bé,
ens agradarà seguir de prop
l'evolució de tots aquests tallers.
T'esperem un altre dia.
Molt bé,
quan vulgueu,
sereu que estic aquí.
Gràcies,
bon dia.
Bon dia.
I nosaltres ara el que farem
serà canviar d'escenari
i ara sí que ho diem bé
perquè de l'escenari
del teatre
anem a un altre escenari
al terreny de joc,
les instal·lacions del nou estadi
perquè és el moment
de donar pas al futbolí.