4 minuts, un quart de dues.
Avui és el dia del donant de sang i a la demarcació de Tarragona.
Les xifres de donacions no arriben
a les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut.
Tenim a l'altre costat del fil telefònic
el doctor Enric Contreras,
és el responsable del banc de sang
de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.
Doctor Contreras, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies, primer que tot, per atendre la nostra trucada.
Sempre que ens posem en contacte amb vostè,
constatem, i vostè ens ho confirma,
que quan hi ha una emergència,
la veritat és que la població s'hi aboca amb rapidesa
a oferir la seva sang.
Però fora d'aquesta emergència, en la quotidianitat,
sembla que no arribem a ser el nombre de donants òptim
per poder satisfer les necessitats.
És així, és exactament així com ho ha dibuixat vostè.
La veritat és que probablement és culpa nostra,
dels professionals que ens dediquem a això,
que no hem sabut transmetre a la població
la necessitat de convertir la donació de sang
en un fet habitual.
Tot i que en l'últim temps, en l'últim any,
ha un augmentat les donacions aquí al Camp de Tarragona,
tot i que no és suficient.
Sí, sí.
De fet, portem 3, 4 anys augmentant cada any
el nombre de donacions.
Crec que la demarcació del Camp de Tarragona
i Terres de l'Ebre,
que és la nostra zona d'influència,
aquí al Banc de Sang i Teixits,
és probablement la demarcació de tota Catalunya
que més està incrementant les donacions.
També és veritat que partíem de xifres més baixes
que la resta de Catalunya.
Per tant, ja hi ha hagut un increment
de les campanyes informatives i de les accions, no?
Sí, sí, sí.
Diguem que l'increment aquí a la nostra zona,
Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre,
l'any 2005 ha estat d'un 8%,
que és un increment important en donacions de sang.
Però no arribem, no arribem encara.
Quin seria el nombre de donacions òptim per població?
El nombre òptim de donacions és de 45 donacions
per cada 1.000 habitants i any.
I ara, en aquests moments, en aquesta proporció,
en quins números ens movem?
Ens movem a Catalunya en els 36 donacions
per 1.000 habitants i any.
Per tant, no hi ha dubte que s'ha d'incrementar.
Sí, sí, està clar que s'ha d'incrementar.
Justament, ara vostè ho deia,
doctor Contreras, és un tema d'informació.
Bé, això és com sempre,
la informació està a l'abast de tothom,
però no està de més reincidir
i reiterar tot allò que encara
moltes persones es pregunten
a l'hora de plantejar-se de fer la donació.
D'entrada, és un acte molt senzill
que no implica absolutament res,
ni tan sols...
Ai, és que fa molt de mal això de les agulles,
hi ha aquí la etafòbia,
i realment no té més.
És un acte ben senzill
i absolutament voluntari
i solidari.
Sí, sí, la veritat és que
sempre ho diem, no?
Aquella persona que es trobi bé de salut
i que tingui 10 minuts,
un quart d'hora de temps,
pot intentar venir a donar sang
i probablement amb aquest temps
serà suficient, no?
Les agulles fan el mateix mal
que pot fer una agulla
quan et fas un anàlisi de sang.
És a dir, res.
És a dir, res.
Són agulles,
la veritat és que estan molt estudiades
i tenen un visell de l'agulla
molt finet
i encara que és una agulla
una miqueta gruixuda,
acaben molt finament
i quan entren no fan mal.
O sigui, la veritat és que no fa mal,
més mal que el que fa un anàlisi de sang.
Recordem, en tot cas,
totes aquelles dades
que s'han de tenir en compte.
En principi, tothom pot ser un possible donant.
Amb quines excepcions,
quines qualitats han de tenir
les persones que decideixen donar sang?
Bé, en principi hi ha una normativa legal,
que és l'edat.
La persona ha de tenir més de 18 anys
i no ha de tenir més de 65.
A pesar de tot, entre 65 i 70,
si la persona és donant de sang ja,
a judici del metge que li farà l'interrogatori,
pot seguir donant sang.
Per tant, diem que l'edat va dels 18 anys als 70.
I el pes?
El pes ha de ser, com a mínim, 50 quilos.
I després, si en el cas de les dones,
no han d'estar embarassades.
Això són les condicions, diem, legals.
A partir d'aquí, si una persona es troba bé,
pot anar a donar sang.
Se li farà una petita història clínica,
un petit reconeixement mèdic,
es mirarà l'atenció,
se li farà un petit anàlisi,
i, si és tot correcte,
podrà passar a donar sang.
Aproximadament,
de cada 100 persones que venen a donar sang,
10 no ho poden fer
per algun motiu mèdic,
per alguna causa d'exclusió,
que seria molt llarg de numerar-les totes.
Però, en termes generals, per exemple,
penso en algú que estigui seguint
algun tipus de tractament mèdic.
Això podria ser un impediment,
segons el tractament que fos?
Exacte, depèn del tractament.
I l'objectiu d'aquest interrogatori mèdic
que es fa prèvi a la donació
és, primer de tot,
que el donant no tingui mai cap conseqüència,
que la donació de sang
no repercuteixi en la seva salut.
Per exemple,
si una persona ha tingut un infart de miocardi,
doncs no és convenient
que li retirin 400 centímetres cubits de sang.
Per tant,
l'infart de miocardi,
per protegir el donant,
ja no pot donar sang.
O una persona que tingui
una petita infecció
i estigui fent tractament antibiòtic.
Fins que aquesta infecció no estigui curada
i hagin passat uns dies del tractament,
tampoc podrà donar sang.
Els tractaments farmacològics s'individualitzen,
depèn del medicament.
Pel fet d'estar prenent un medicament,
no vol dir que no puguis donar sang.
Depèn del medicament que estiguis prenent
i del motiu pel qual l'estàs prenent.
En el cas de malalties cròniques,
hi ha algunes tipificades
que les persones que les pateixen
no poden donar sang?
Sí.
Una malaltia crònica coneguda
i que exclau de la donació
és la diabètica.
Sempre i quan la persona que la tingui
necessiti punxar-se insulina.
Si és un diabètic
que es compensa amb pastilles,
amb antidiabètics orals,
pot accedir a donar sang.
Hi ha altres malalties cròniques,
però les més importants
serien les que afecten
el sistema cardiocirculatori,
persones que hagin tingut una embòlia
o que hagin tingut una trombosi
o que hagin tingut alguna malaltia cardíaca.
Però, en principi,
si una persona es troba bé de salut,
pot donar sang.
La majoria de la població pot donar sang.
I home, es tracta de fer el gest
i allà ja ens diran si podem o no el podem, no?
Això mateix.
Hem passat per aquesta enquesta.
quantes vegades l'any es pot donar sang?
Hi ha una periodicitat?
Hi ha un límit que sigui, doncs,
que no tingui cap risc ni cap problema pel donant?
Sí.
Hi ha un límit que és legal
i aquest límit legal està condicionat
per la pròpia fisiologia humana,
per la naturalesa humana.
En principi,
tota persona pot donar sang
si és un home quatre cops l'any
i si és una dona,
tres cops l'any.
I entre una donació i una altra,
entre dues donacions,
l'interval mínim és de dos mesos.
Hi ha una associació de donants
aquí a Tarragona
i les comarques i les terres de l'Ebre,
que és una associació que també, doncs,
diguem-ne,
s'organitza de manera periòdica, no?,
les seves donacions?
Sí, sí.
O sigui,
tenim associacions d'àmbit comarcal.
Aquí, per exemple,
l'associació de donants del Tarragonès
està impulsant molt
les donacions de sang
aquí a la comarca del Tarragonès.
És una associació de donants
que fa molt temps que existeix,
però que últimament,
els últims 18 mesos,
està tenint una activitat
molt elevada, no?
Justament avui,
en el Dia Mundial del Donant,
que se celebra a Catalunya,
el celebrem a Lleida,
aquest any,
doncs,
l'associació de donants del Tarragonès
presenta la seva pàgina web
i les seves activitats, etcètera.
És una bona cosa saber-ho,
perquè a partir d'aquí,
doncs,
totes aquestes dades
que vostè ens està facilitant
les podem tornar a consultar.
Un cop s'ha fet l'extracció de sang,
quin és el canvi que segueix
aquesta sang?
Quin és l'itinerari?
Sí, sí.
En aquests moments,
a Catalunya,
tots els bancs de sang
estem unificats
en una sola empresa pública
del Departament de Salut,
que es diu
Banc de Sang i Teixits.
i aquesta empresa pública,
la seva central,
es troba a Barcelona,
ubicada a l'Hospital de la Vall d'Hebron,
i allà és on es fracciona,
és a dir,
quan una persona dona sang,
aquesta sang es separa després
amb diferents components,
que és el que es diu fraccionament.
Això es realitza a Barcelona.
I totes les analítiques
d'aquestes unitats de sang,
les hepatitis,
el CII de la CIFL i tot això,
també es fa
de forma centralitzada
a Barcelona.
Una vegada feta
els anàlisis
i separada la sang
amb components,
es redistribueix
per tota Catalunya.
I nosaltres,
aquí a la demarcació,
des de l'Hospital Universitari
Joan XXIII,
ho redistribuïm
a tots els hospitals
de la demarcació
de Tarragona
i de l'Ebre.
En funció de les necessitats?
En funció de les necessitats.
Dels receptors.
Res a veure
amb el que justament
el dia d'avui
posa èmfasi
l'Organització Mundial
de la Salut
que afirma
que en prop de 65 països
del món
no hi ha cap tipus
de control
en les donacions de sang
cap a faltes de mitjans
que tenen els mateixos països
amb la qual cosa
hi ha països
que s'estan fent donacions
i recepcions de sang
que pugui estar contaminada.
Bé,
la veritat és que
els països,
diem,
del tercer món
o països
molt subdesenvolupats,
el tema
de la donació de sang
està molt per sota
del que seria desitjable.
i les mesures de seguretat
doncs
tenen moltes mancances.
Nosaltres aquí
tenim una molt bona infraestructura
i el nivell de seguretat
nostre
jo crec que és
igual o superior
als països europeus.
La veritat és que
a vegades
un pensa que
probablement
no hi ha més donants
perquè no hi pares compte,
perquè no hi penses,
perquè tal com vostè
ens ho explica
és un gest molt senzill,
no perdem més
d'un quart d'hora
i 20 minuts,
tres cops l'any
com a molt.
Per tant,
tampoc no té
tant de misteri, no?
No, no,
la veritat és que no.
I jo crec que
no és un problema
de por,
és un problema
de pensar-hi,
d'integrar-ho
dintre dels hàbits
quotidians
de cada persona,
no?
I si arribem
a aconseguir això,
la veritat és que
no passarem angúnies
i tindrem sempre
la sang suficient
per a aquells malalts
que la necessiten.
Efectivament,
perquè aquí a Tarragona
és molt senzill,
el servei és diari
i el servei
per fer donació de sang,
no?
Sí,
aquí tenim un dels
11 punts fixes
que hi ha a Catalunya
en quant a donació de sang,
que és l'Hospital Universitari
Joan XXIII.
Estem oberts
tots els dies,
de dilluns a divendres,
des de les 9 del matí
fins a les 5 de la tarda
ininterrompudament,
els dissabtes al dematí
també,
i estem treballant
aquí a la demarcació
per intentar
tenir dos punts
més oberts,
no sé quan serà això,
però, bueno,
estem en converses
amb l'Hospital Universitari
Sant Joan de Reus
per disposar
d'un punt fix
de donació
i també amb l'Hospital
Sant Pau i Santa Tecla
de Tarragona
per poder disposar
d'un punt fix
de donació.
I sovint veiem
aquestes unitats mòbils,
no?,
que també, doncs,
transiten pel territori,
a vegades la veiem aturada
a la Rambla
i veiem cues de persones,
vull dir que funcionen,
allò de portar-nos-ho a casa
sembla que ens atreu més.
Estic entrant
fins a l'últim detall
que potser semblen
obvietats
en el doctor Contreras,
però crec que és important
per facilitar justament
que superem
aquestes petites barreres
que a vegades tenim
per anar
a fer-nos donants de sang.
Comentava
que està de dilluns
a divendres,
dissabtes al matí
a l'Hospital Universitari
Joan XXIII,
hem d'anar allà
a qualsevol hora
en aquest període
que vostè ens ha dit
hola, bon dia,
vinc a donar sang
i ja està?
Sí, sí, sí.
No hem de fer res més?
Res més.
Hola, bon dia,
vinc a donar sang.
Es recomana
no venir amb dejú.
No com si fos una analítica,
no és el cas.
No, es recomana
no venir amb dejú.
Es recomana
esmorzar el que s'acostuma
a esmorzar normalment
i després venir.
De fet,
hi ha persones
que prefereixen
donar sang amb dejú
i no passa res,
però nosaltres
sempre recomanem
no venir amb dejú.
Tampoc és bo
venir just després
d'haver fet
un gran dinar
perquè no és convenient
fer una extracció de sang
just en el moment
en què
s'està fent
la digestió.
Però,
a part d'això,
és hola,
bon dia,
vinc a donar sang.
Vaja,
sentit comú
com el que s'aplica
sempre que fem
les coses importants
de la vida, no?
Efectivament,
efectivament.
Doctor Contreras,
responsable del banc
de sang de l'Hospital
Joan XXIII
de Tarragona,
gràcies per atendre
la nostra trucada
una vegada més,
que no serà l'última,
perquè de tant en tant
reproduirem
aquesta conversa
perquè és important,
sobretot,
tenir tota la informació
i que augmenti
aquest nombre
de donants
a casa nostra.
Moltíssimes gràcies,
bon dia.
Moltes gràcies a vosaltres
per aquesta tasca de difusió
que feu,
que és absolutament imprescindible.
Has estat un plaer,
gràcies.
Gràcies,
bon dia.