Gràcies.
Molt bon dia, comença aquí l'1, 2 i seguit
el programa de Sardanes, música precoble i esbars de Tarragona Ràdio
i és un programa extraordinari, com aviat haurà pogut endevinar
a les 9 del matí i 5 minuts.
Nosaltres habitualment estem amb vosaltres a partir de les 12
i aquests 5 minuts de rigor, però avui volem celebrar
una cosa per nosaltres important, haver arribat al número 500
de l'1, 2 i seguit, però també al número 1.000
de les emissions serranistes a Tarragona Ràdio.
O sigui, comptem també el programa previ a l'actual període,
l'1, 3 i fora.
I habitualment el programa el comencem amb aquella mena comentari,
i editorial digueu el que vulgueu, que fa un servidor, només començar el programa,
comentari d'opinió que avui passem d'això, perquè avui aquest programa
tenim 5 hores per endavant i hi haurà moltes coses a dir-vos,
moltes coses a celebrar, bàsicament.
Vindrà, esperem molta gent, aquí a l'estudi de Tarragona Ràdio,
i també escoltarem música.
I tindrem, sobretot en aquest apartat, el de la música,
algunes novetats i primícies, autèntiques primícies fins i tot.
Però això sí, la primera hora del programa,
el primer temps de l'1, 2 i seguit,
ha de ser, crec jo, un homenatge a tots els que han fet possible el programa
des d'aquí a l'estudi.
Aquells que han col·laborat, un moment o altre,
del nostre espai.
Molts seran aquí els estudis de Tarragona Ràdio,
d'altres podrem parlar per telèfon,
i farem una miqueta de recordatori d'aquest tel programa,
amb alguna pífia, també, que tots n'hem fet alguna.
Però comencem, això sí, com ho fem habitualment,
amb aquella sintonia amb la qual fem això, una mena de sumari.
I l'1, 2 i seguit, hola, bon dia.
Avui m'he passat, m'he saltat, eh?
Bon dia a tothom, l'estructura habitual.
I ja ens estàvem ara queixant,
i bon dia a Tarragona, perquè aquestes hores al dematí...
A part no estem acostumats a anar-nos, eh?
Què tal la matinada?
No tant.
Home, ser dissabte...
Però el programa s'ho mereix, avui.
Ens ha costat tots una miqueta, però...
Això sí, però estem acostumats a començar a les 12,
i, clar, aquestes hores de marxa, doncs...
Costa, costa, però aquí estem.
Però ja que dèiem que hi hauria una part de recordatori,
val la pena dir-ho que el programa va començar,
en el seu moment, a les 9 del matí, a les 9 del matí.
I també hem de recordar que quan ens vam proposar
a la nova etapa del programa, l'Estèria i a mi,
que col·laboréssim amb el programa,
vam dir que si era a les 9, què no...
Imagineu-vos, les dones que et diuen alguna cosa tan radical,
doncs, evidentment, el programa va passar a fer-se
a partir d'una altra hora.
Les dones manen, està clar.
Què farem, 5 hores?
5 hores, què farem?
Doncs parlarem amb molta gent,
ficarem música, però jo crec que parlarem més que no pas música.
Recordarem fets que han passat aquí al programa,
com notícies curioses, pífies, que ja ho has avançat,
o fets curiosos que podem explicar, anècdotes.
Tindrem contacte telefònic amb col·laboradors,
tant dels que estaven aquí en directe
com amb els que habitualment estan per telèfon.
Parlarem amb els bars, parlarem amb músics de coble,
xafarderies, David?
També, també.
Si caben, n'hi haurà.
A partir de les 12 farem el programa normal
amb les seccions habituals de notícies,
les xafarderies que ja han dit,
la sardana de l'any,
i una mica de festa al final,
cap allà a la recta final del programa,
amb un vermut,
al qual s'hi pot afegir tothom qui vulgui,
que vinguin aquí als estudis,
l'avinguda de Roma número 5.
Falta molt, eh?,
per aquí.
Però que no pateixin els convidats que ja estan aquí,
que hi ha a esmorzar.
O sigui que,
si no fan el vermut,
es faran l'esmorzar.
Atenció,
perquè el programa és en directe,
però hi ha una excepció.
Els membres de l'equip del programa
ens vam plegar fa uns dies
per fer un divertiment,
i jo suposo que us agradarà.
Es tracta d'un conte,
una rondalla, exactament,
que explica els instruments de la cobla,
està pensat per als més petits,
i això es va gravar fa molts anys,
l'any 60,
l'any 64, exactament.
I nosaltres el que vam fer,
doncs vilment ho vam copiar a la música,
i hem posat la veu.
Ja ho veureu,
perquè jo crec que queda bé.
Nosaltres ens ho vam passar,
perquè jo espero que també els que ho escolteu,
a partir, cap allà als voltants,
a dos quart de deu del matí,
doncs també us agradi.
Els membres del programa actual,
avui en pleno,
la Tessa Soler,
el David,
el Llué,
Maria Rosa Llué,
però també si aniran afegint,
gent que en algun moment o altre
ha fet alguna cosa,
amb l'1-2 i seguit,
o amb l'1-3 i fora,
alguns ja ens acompanyen.
Què tal si comencem amb una miqueta de música?
Comencem.
Abans que les presses,
per fer-ho cabre tot,
no ens donin temps.
Una senyora d'aquelles,
no massa antiga,
però que ha desdevingut un clàssic,
un autèntic clàssic,
ja l'Aplec de Tardor de Conrad Saló,
amb la Cobra Mediterrània.
Aplec de Tardor de Conrad Saló,
Aplec de Tardor de Conrad Saló,
Aplec de Tardor de Conrad Saló,
Aplec de Tardor de Conrad Saló,
Aplec de Tardor de Conrad Saló,
Aplec de Tardor de Conrad Saló,
Aplec de Tardor de Conrad Saló,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fed world!
Fins demà!
Degrees comuren!
Fins demà!
La sintonia que fem servir en la primera època aterrón a ràdio, que en aquella època s'anomenava radio forum,
una sintonia que no només era la música, una mena de muntatge.
Cutres al Chichero, permeteu-me l'expressió, que tot érem fet amb molta bona voluntat.
En aquella època... Pare!
No sé si tenim a punt, Lluís.
Escuteu només d'això, perquè va ser una mena d'agosedia, a arribar a ametre això per MR nhà!
això per ràdio, però estava fet amb esperit
d'alguna manera trencador, crític
en un altre programa, fins i tot
i escolteu, escolteu
si voleu
No és res, no és res, oblidable això segurament
però durant un temps va servir per començar
per encetar aquest programa
que es feia en aquesta casa
que es deia Un 3 i fora
un programa que després va anar comptant
amb més col·laboradors
ara hauríem volgut parlar
amb un d'ells que van iniciar el programa
que avui no pot ser aquí a Tarragona
però segur que d'aquí una estona
tindrem contacte telefònic amb ell
el Francesc Font
però sí que tenim altres gent
que en algun moment o altre
ha participat de l'Un 2 i seguit
o de l'Un 3 i fora
alguns els tenim aquí als estudis
de Tarragona Ràdio i el primer que han dit
quan ha arribat aquí era la primera vegada
oh, sobretot aquestes coses es fan
quan és en comparació
amb el que s'ha viscut abans
Joan Jordà, molt bon dia
bon dia
ell ha col·laborat de diverses maneres
ens subministrava xafrederies
a vegades, no?
bé, sí
anàvem de concurs
i feia també de relacions públiques
perquè buscava contactes
feia amb el que fos
no tot és parlar davant del micro
que al capdavall
potser és el més fàcil
si abans no hi ha gent que t'ajuda
no, que també és difícil parlar pel micro
sí
també té el seu
algú que també
algun moment o altre va intervenir
l'Àlex Genoé
hola, molt bon dia
bon dia
procedent de la colla Cossetània
correcte
i també es va animar un moment o altre
a participar del programa
sí, va ser una aportació puntual
home, puntual
van ser uns quants
què, van ser uns quants mesos, no?
te'n recordes de l'any?
això devia ser
el 98-99
sí
doncs jo diria que el 97, eh?
potser 97-98
98
el meu juguesca és el 98
jo te tinc el 97
ja, perquè tinc cintes gravades
i estàs allà fitxat, eh?
sí
vale
i qui també parlava
pel programa
però no
generalment no
aquí a l'estudi
el Ramon Tondo
molt bon dia
molt bon dia
per molts anys
per molts anys
tota la gent
d'un dos i seguit
amb els que els escolten
i a mi mateix
que és tot un gust
poder-los
continuar
seguint
cada dissabte
tu feies
com una mena de corresponsal
diguem-ho així
dels aplecs
oi?
sobretot
bé
jo en els últims anys
jo em qualificaria
més que res
com un malalt
de sardana
i
com a tal
doncs
busco
buscava
i segueixo buscant
el bo i millor
de cada
de cada cap de setmana
i m'ho van demanar
que expliqués
què és el que veia
què és el que sentia
i bé
així ho vaig fer
durant molts mesos
també alguna xafarderia
no?
tant en tant
ens permeties
fer arribar
sí, sí
els aplecs
a més a més
de poder ballar
doncs
sents
coses
que els hi passen
als músics
amb els balladors
però espèiem
amb els músics
que aquest músic
se'n va cap aquí
se'n va cap allà
que aquest
té
un projecte
de composar
no sé què
bé
i si jo
ho sabia
doncs
us ho explicava
el Ramon Tondo
també està fitxat
al 97
i no sé si
se'n recordeu
de quina manera
va començar
o va ser
fitxat
com a col·laborador
tu em recordes
com va ser Ramon?
sí
què va passar?
quin fet curiós
previ va passar?
van explicar
que havien anat
amb un aplec
Sant Cugat
i que els hi havia sorprès
doncs
coses que
que jo veia
que no eren sorprenents
que passen
cada
cada cap de setmana
no?
i
i doncs
em vaig permetre
enviar una carta
dient
escolti
vostè
si ha de parlar
de sardanes
sàpigueu
una mica més
de
de què va
vagi una mica més
als aplecs
i doncs
veurà que això
no és tan
tan sorprenent
i
i doncs
si veu
amb uns que ballen
que gairebé
no es mouen
o uns altres
que es mouen
extremadament
no és que no sàpiguen
ballar sardanes
sinó que
en saben molt
i han arribat
a una interpretació
personal
de la
sardana
i això és
el que va
fer
que m'enganxés
de fet
vas enviar
vas enviar
dues cartes
la primera
era de felicitació
a Francesc Salles
que fins i tot
deies
que gravaves
les seves intervencions
per ràdio
i una segona carta
que vas enviar
també amb un relat
d'un aplec
i llavors
l'Àngel va dir
home
doncs
te'n podríem fitxar
com a col·laborador
i a partir de llavors
cada setmana
doncs ja
vam tenir contacte telefònic
bé
jo només me'n recordava
de la segona carta
de la primera
la primera era bona
la segona que has dit
era una miqueta així
de crítica
però la primera era
de
i les gravacions
les continuo fent
el que em sap greu
és que avui
no ho podré fer
perquè
no puc estar
en tot arreu
no puc estar gravant
no sé si
hi haurà alguna manera
d'aconseguir
gravacions
extres
però bé
s'estudiarà
s'estudiarà
val la pena
val la pena
i el Ramon
ha estat l'única persona
que ha col·laborat
amb nosaltres
així diguem
des de fora
des de via telefònica
habitualment
tot i que també
alguna vegada
havien estat aquí
als estudis
de Tarragona
a ràdio
i un altre
d'aquests col·laboradors
afectuosament
precisament
el van batejar
com l'opinador
el Francesc Sales
que
actualment resideix
a Barcelona
i per això
el contacte
el tenim via telefònica
avui
bon dia
bon dia
opinador
bon dia
bona
felicitat
per excel·lència
opinador per excel·lència
opinador per excel·lència
eres conscient no?
que t'anomenàvem així
sí, sí, sí
i tant
i tant
la sintonia
ja era prou
ja s'entenciava prou
el tema
va ser així com
mitja broma
però va quedar
batejat
exacte
no, no
i ben fet
i també
aportaves això
opinions
més aviat
generals
sobre la sardana
oi?
sí
bueno
sempre
des del punt de vista
subjectiu
com
no pot ser d'altra manera
una opinió
però
sí
mirava
trucar
el màxim
de coses possibles
perquè la gent
sapigués
tot el que dona
de si la sardana
molt bé
ara
Francesc
volem que escoltis
un momentet
un tall de veu teva
de fa uns quants anys
ai quina por
ai quina por
per cert
jo també demano
que a veure si es pot
fer arribar
la gravació
sí, d'acord
ja estudiarem el tema
tal com ha dit l'Àngel
a veure
escoltem-ho
amb aquest tipus
de festivals
o de festes
entorn a la sardana
que creuen
que doncs això
que la sardana
és una
una dansa
així
Francesc
Francesc
sí, sí
et reconeixes
sí
amb el so
de la cabina telefònica
de la cabina
sí, sí
hi havia vegades
que la
clar
un esbelluga
i
s'ha de fer el que bonament pot
no
i
clar
el mòbil tampoc n'hi existia
bueno
sí
n'hi existia algun
però jo tampoc
no en tenia
ho vaig tenir fins bastant més tard
i
sí, sí
el problema és de so
a vegades
de fet els caps de setmana
sempre estava
esporall
rodant per Catalunya
donant cursos de sardanes
i quan no era
una pleca
o amb reunions
de diferents grups dels que eres
com el Tresc
o el que fos
sí, sí
i te teníem de localitzar
sí, sí
o havia de trucar jo des de
bueno
com en aquest cas
des d'una cabina
sí, sí, sí
efectivament
bueno
potser també per això
durant tota aquella època
vaig tenir més arguments
o més criteri
per poder
fer d'això
d'opinador
el contacte més directe
amb tot tipus d'àmbits
que fa que també
cadascuna entreguis
la situació
com va
el dia a dia
alguna vegada
el Francesc
pel que sigui
no va poder
poder fer la seva col·laboració
i tenia una bona substitució
el que sigui
algú molt proper a tu
la Roser Pastor
sí
que és la teva dona
sí, sí
que ens feia també
la seva aportació
no la tens així
proper ara
sí
sí
si pot posar
doncs
home
val la pena
aprofitar
la vinentesa
sí
sí, sí
com que alguna vegada
també va opinar
doncs
també
també s'ha d'aprofitar
us la passo
molt bé
molt bé
hola
moltes felicitats
gràcies
gràcies
què tal
com va tot
doncs mira
començant
començant a celebrar
aquests números 500
sí
que cada vegada diem
en realitat són mil
sí
comptant els dos
els dos períodes
de programa
tant la Roser
com el Francesc
procedien també
de la colla Cossetània
oi?
sí, sí
que ens va
durant un temps
va subministrar
molta matèria humana
al programa
ostres, sí
sí, sí
i encara recordo
aquells dies
que deiem
ui, és l'hora del programa
hem de trucar
a veure
i de què parlem avui?
i de què parlem?
i de què parlem?
no, sempre hi havia coses
la veritat és que
en aquella època
com que ens movíem bastant
sempre hi havia alguna cosa
a comentar
alguna cosa que veies
que senties
i sempre donava peu
a comentaris
ara estem més deslligats
ara la veritat
és que estem més deslligats
i a part
l'estat a Barcelona
doncs tampoc
no tenim ocasió
de sentir-vos
cada setmana
ni molt menys
nosaltres sí que estem contents
estem contents
de sentir-vos
una altra vegada
i nosaltres
de poder-vos felicitar
i més així en directe
que deveu estar avui
molt ben acompanyats
m'imagino
sí, sí
procurem estar-hi sempre
perquè avui
avui és extraordinari
moltes gràcies
a tots dos
moltes gràcies a vosaltres
per haver pensat en nosaltres
doncs fins la propera
fins la propera
el programa
tenim un bici
i és que
sempre que podem
el fem en directe
i això vol dir
que de vegades
doncs senzillament
s'escapen
s'escapen coses
i s'escapen a tots
això
ningú se'n salva
hem procurat
fer un recull
no només de coses curioses
com aquella falca
o aquella introducció
al programa
sinó també alguna
autèntica
permeteu-me l'expressió
perquè en aquest cas
queda ajustat
ja ho veureu
autèntica cagada
per exemple
aquesta
per qüestions
que ja es veuen
que els seus components
no es tornaran a reagrupar
almenys per ara
per tornar a ballar
sardanes
de competició
i per no caldre
d'haver de cagar
ai, de pagar quotes
i coses d'aquestes
doncs el que han fet
han estat donar-se
de baixa
són coses que passen
ja m'estrenat
coses del directe
què hem de dir
això ho direm moltes vegades
al llarg del dia d'avui
sí, n'hi ha d'altres
perquè n'hi ha d'altres
però no sóc l'única
en tinc moltes
però no sóc l'única
molt bé
jo demano
els que és cas
que haurem trucat
per telèfon
avui no poden
estar aquí a l'estudi
però els altres
ens podeu seguir
acompanyant
al llarg del programa
si voleu
estem fins a les dues
a les dues
de la tarda
ara atenció
perquè tenim una
allò
una sorpresa
aquell divertiment
que us dèiem
d'una rondalla
la rondalla
de la cobla
és un conte
de Jaume Piques
amb música
d'Antoni Rosmarbà
interpretada
per la cobla
Barcelona
la part musical
de l'any 1964
sabeu que
en aquella època
l'època de la nova cançó
època encara
de resistències
encara que
segur
sí
algú ja m'ha dit
que això
segurament
d'alguna manera
o altra
cal seguir-ho fent
però bé
era molt diferent
en aquell moment
doncs una casa discogràfica
anomenada Dixa
que una sèrie de gent
va promoure
precisament
per tal
de donar peu
a poder divulgar
gent com
Lluís Llach
com en Raimon
etcètera
va ser allò
una obra
diguem-ne
de cara patriòtic
tot i que ho van haver
d'estructurat
en forma d'empresa
i durant un temps
va funcionar
i va donar a conèixer
veus com aquestes
que he dit
com en Joan Manuel Serrat
de la seva primera època
etcètera
però també van publicar
tota una sèrie
de coses
menors
si voleu
menors
no tant
potser en la qualitat
com en
la difusió
que van tenir
discos de sardanes
precisament
contes
i un munt de coses
diverses
el llistat
el catàleg
és realment curiós
i extens
i una d'aquestes coses
era aquesta rondella
de la cobla
feta
amb militància
perquè veureu
un Antoni Rosmarbà
que és un dels grans
directors musicals
del país
no només va fer la música
sinó que més
més intervenia
en aquell conte
un senyor
que no és actor
tampoc ho som nosaltres
i per això
ens vam engrescar
a posar-hi la veu
a aquesta rondella
de la cobla
jo demano
que siguin indulgents
els nostres oïdors
nosaltres ens ho vam passar
bé
és un divertiment
però nosaltres
va estar molt divertit
es notarà bastant
la diferència
entre el professional
perquè vam tenir
un col·laborador
excel·lent
allò
de primera línia
els intervinents
que tal si ho anem a escoltar
aquesta rondella
de la cobla
que ensenya
sobretot
als més petits
què és
això de la cobla
veniu
eh
va
veniu tots
tots
tots
ai sí
ara calleu
i no vull tornar-ho a dir
que si no faré mala cara
ser un conte molt divertit
d'un poble petit
petit
on la gent
hi bedallava
del matí fins a la nit
no sabeu el que passava
ells mateixos us diran
per què bedallaven tant
i per què no juguem tots
a saltar o fer tombarelles
no m'agrada de fer vots
em grinyolen les costelles
quin poble més animat
el que és jo
ja ho tinc pensat
doncs explica'ns la pensada
au
parla d'una vegada
un bedall de bat a bat
i si en lloc de fer un bedall
ens hi ponéssim
un ball
un ball
i això com es menja
un ball
per ballar el diumenge
i com es fa
bellugant-se amb un cert aire
com ho faig jo
si fa o no fa
em sembla que no en saps gaire
és que em falta
no ho sé pas
qui ho sap
potser
donar cops
fes-ho així
amb els esclops
t'acompanyaràs al pas
sí, sí
però
picant amb aquest roc
és que no m'agrada el so
no, no, no
el roc tampoc
què hi farem?
el cap de vall
tot s'acaba
amb un gran bedall
sabeu?
jo moltes vegades
els capvespres de l'estiu
què diu?
sí
tu sempre a vades
tot passejant
sota els pins
he sentit com un
piu-piu
però què diu?
què diu?
coses d'allà
el bosc endins
i el piu-piu aquest
qui el fa?
jo diria que un ocell
un piu-piu
que fa ballar?
això són pensades
de cadell
fa ballar més
que els esclops
que els rocs
i que tots els cops
bé, sí
però
i on és l'ocell?
podria enviolar com ell
jo
pensava una altra cosa
fer un forat
dins d'una fusta
treure tot el que fa nosa
i bufar la nota justa
doncs
fes-ho d'una vegada
té
una branca foradada
buf fort
dins del canó
noi
si no bufes millor
sentiu?
fa
piu
piu
piu-piu
som-hi tots a ballar
quatre vots per començar
sempre fa el mateix xoroll?
oi, quin torment
m'hi torno a foll
ep tu, ja n'hi ha prou
si no fas pas res de nou
i
i si afegis forats
i els tapers i els destapers
uns oberts i altres tancats
tot plegat mentre bufes?
no costa res de provar
escolteu-lo
ara sí que aixecu el peu
també jo si fa o no fa
el que sí que no sé gaire
és quan cal tenir-lo en l'aire
i quan cal fer-lo baixar
tot té el seu remei
ah sí?
m'inventaré el tamborí
bé, i amb tot
com n'hem de dir de la branca que es refila?
oh, de paraules n'hi ha una pila
ha de ser un nom de... per aquí?
flaviol
què?
flaviol
i per què?
perquè és curt i fresc
com l'oratjol
doncs diguem-ne flaviol
ja és aquí
i tocant el tamborí
què me'n dieu de com sona?
que faran música molt bona
si en lloc de tocar tot sol
sonen ell i el flaviol
molt bé
sí, sí, sí
ah sí, molt bé
sí, sí
ep, silenci
quina cosa més estranya
sentiu el que sento jo?
un soroll com...
com de canya
mmm, perdoneu
de bo de bo
que no es volia fer cap nosa
és només
que no sé com és
que he inventat
aquesta cosa
que sorprèn tant a tothom
nosaltres en tenim
d'altres de coses
que fan ballar
dieu que vosaltres
feu-vos una mica
enllà i escolteu
bonica veu
deixeu-m'hi seguir amb la canya
es veu com fica la banya
molt bé
molt bé
molt bé
molt bé
doncs tinc un germanet petit
que fa sonar una altra canya
d'un so tot escanyolit
té, mireu com s'afanya
quin espinguet
és polit
alegre i net
és una liretca fibla
com en dieu?
jo mateix
li he dit
fibla
noi, sou la cara i la creua
en obrir la boca
tu i el teu germà
i això que vos
feu sonar
ja té un nom ben escollit
això
com que ho he fet jo
se'n dirà amics
tanora
em penso que fora boca
és a dir
si fos possible
que aquest so
que ens enamora
de la tanora
i del tible
i el tamborí
i el flaviol també
tu quéssim plegats
per fi
i sabrem
si sonen bé
excel·lent
magnífic
i cada cop és diferent
cada vegada més ple
no ho sentiu?
és soroll
és soroll de raig de sol
és soroll de llum d'estiu
sembla que s'acosta
un vol d'ocells de foc
a poc a poc
que aquí ja sabem
de música
i si per fer més soroll
ara ens cal algú
sí que...
jo travessen el sostoll
ja som al cap del Raval
ja s'apropen a la plaça
quina marxa triomfal
no sembla que bufen massa
gent del poble
dels badalls
ah
aquest no sap la notícia
víctimes dels estralls
el ja està bé
i l'avorriment
desvetlleu-vos
hem vingut
amb una pensada nova
coses que fan tururut
això és la lluna
en un cova
coses que fan tareret
coses tan meravelloses
que us faran treure el barret
ei
quines coses
més galdoses
dues trompetes
d'argent
dos fiscorns
que fan patxoca
un trombó
aquest que se sent
i un contrabaix
que ara toca
escolteu-los tots plegats
que me'n dieu
bona gent
cal donar-los entenent
que una entrada tan sonora
no ens fa fred
ni ens fa calor
si fins i tot
tenim una tenora
que sona molt millor
i un tible
i un flaviol
que no va mai sol
i no vol fer sentir-se
sinó va amb el tamborí
gràcies pel concert
i l'he vist
però el cert
és que aquí
també en casos de compromís
ens agrada quedar bé
escolteu si us plau això
és música de la bo
la Nora Bona és sincera
i si us dic
que se m'acut barrejar-hi
el tururut
no es cauria de primera
doncs alhora
i per què no
seria un fet memorable
sonaria fins millor
va provem-ho
que diable
que diable
ridícula
mira
que diable
que diable
no es el i
ு Ez believer
mcdpf
x
Eus aquí una gran troballa, on el bo i millor s'acobla.
Li donàvem el nom de coble i s'acaba la contalla.
Li donàvem el nom de coble.
Li donàvem el nom de coble i s'acaba la contalla.
Li donàvem el nom de coble i s'acaba la contalla.
L'ambedalladora primera, podríem-ho dir així.
El David Alloé com a ambedallador segon.
La Tasa Soler, a la tenora.
El francès Lleó al Tible.
L'Àngel, l'Àngel López, el representant del metall.
I el Lluís va ser el control tècnic.
I també hem comptat amb la Sílvia García, que també va intervenir en aquesta part del control de so.
Bé, seguim amb aquest programa extraordinari.
Número 500 de l'1-2 seguit.
Número 1.000 de les emissions sardanistes d'Esbarge de Música de Baracobla a Terragona Ràdio.
Tornem a fixar-nos en els començaments, en els inicis d'aquests programes.
Hem de recular gairebé 20 anys.
Perquè 20 anys és el que celebra en guany aquesta casa.
I poc després, uns mesos després, de funcionar el que llavors s'anomenava Ràdio Fòrum,
ja va tenir un temps dedicat a les sardanes i a la música paracobla.
I un dels col·laboradors d'aquella primera època és el Francesc Font.
Avui el tenim en contacte amb ell via telefònica.
Molt bon dia.
Molt bon dia, Àngel.
Com va això, Sisco?
I tot l'equip que esteu per aquí a la vora.
Bon dia, Sisco.
Bon dia.
Escolta, tu te'n recordes de quin dia vam començar?
No, la veritat...
No te'n recordes de la dada, eh?
No me'n recordo.
Probablement tinguis tu la dada, però jo no la tinc, no la tinc.
Sé que fa molts anys, i aproximadament aquests 20 anys que va néixer a la que llavors s'aniria Ràdio Fòrum
i que va passar a ser Tarragona Ràdio posteriorment, però sí, sí, hi ha molts bons records d'aquesta època.
T'en recordes que abans hem escoltat aquella sintonia tan feta cutre, per dir-ho així,
però que de fet presagiava una miqueta la intenció del programa, de ser una miqueta diferent, juvenil,
diguem-ho així, no?
El pas doble.
Sí.
No m'ho dic.
És que avui xoca.
Avui en dia sonen...
Que ningú s'enfadi, volíem ser una miqueta l'alternativa.
El programa de sardanes.
Sí, sí, volíem ser una miqueta transgressor.
Alternativa al programa de tota la vida de la Capona, a Ràdio Tarragona, sense que fos reofensiv,
jo no crec que ningú s'ha d'enfadar per això.
Que començava amb la sardana a Tarragona, començava amb el Flaviol, uns cops de tamborí,
i després entra la sardana.
Nosaltres vam voler trencar això, vam aprofitar la primera part,
i en comptes d'entrar llavors la sardana, a la cobla sencera...
Vam, entrem un pas doble fantàstic.
Eren coses de joventut.
Sí, bueno, la veritat és que, ja dic, fa força temes això,
i recordareu que aquell programa sardanista no va venir sol, eh?
Ah, exacte.
No va venir sol, perquè d'alguna manera ens vàrem fer càrrec,
aquest equip que ara continua amb vosaltres,
ens vàrem fer càrrec de la primera programació de cap de setmana de Tarragona Ràdio,
que fèiem el cent dissabte.
És a dir, que això de fer cinc hores de programa ja ho teníem per la mà.
Ho teníem per la mà, sí, sí, sí, sí, eh?
Que era un magazín que tocaveu diferents temes.
Sí, no, no era un magazín, era un programa, evidentment, normalment musical,
fonamentalment musical.
Entràvem al voltant de les 10 del matí i he de dir que jo era el que obria la porta de l'emissora,
i també l'havia de tancar després quan marxàvem, evidentment,
i fèiem una estona de música clàssica, per dir-ho d'alguna manera,
després fèiem un parell d'horetes de música de la que ens agradava a nosaltres,
que suposo que en algun moment a algú de l'audiència li deuria agradar,
però a nosaltres ens ho passàvem molt bé, la veritat.
I parlàvem una miqueta de tot, eh?
Això segur, que s'haurà de dir, eh?
Sí, sí.
Que ningú us pensi que no fèiem totes aquestes hores de sardanes, evidentment, com acabes de dir.
Exacte, i l'última hora,
era el programa de sardanes,
que ara veig que hi havia un dos i seguit,
i en aquell moment es deia directament un tres i fora.
Home, ens va semblar que, mira, un dos i seguit dona sensació de continuïtat, no?
Sí, però és allò que parlàvem abans,
d'aquella mèquia d'esperit transgressor que teníem en aquell moment,
doncs, bé, ens va semblar un títol força curiós pel programa, per dir-ho d'alguna manera, no?
Bé.
Molt bé, Francesc.
Molt bé.
Gràcies per atendre's la trucada.
Home, i encantat de tornar-vos a sentir, eh?
I estaré encantat de tornar-vos a veure amb aquestes celebracions que es faran
en guany del 20è aniversari de Tarragona Ràdio.
Estaré encantat de saludar-vos personalment,
cosa que no he pogut fer avui degut a motius familiars, eh?
Doncs molt bé, Francesc, gràcies.
Vinga, amb un altre.
Fins sempre.
Molt bon dia.
gent que ha col·laborat en el programa, el Francesc, durant molt de temps i, com veieu, intensament, moltes hores.
D'altres, potser, en temps, el temps que ocupava en cada programa, doncs, era menor, però eren unes peces bàsiques també del programa, doncs, com que els que tenim avui aquí a l'estudi, el Ramon, l'Àlex, el Joan Jordà.
Escolta, com ho veieu, això? No només els estudis, ara, allò que deia abans, que no heu arribat aquí, heu vist, és diferent, això, no?
De com era abans, aquells estudis antics.
A la Rambla.
Aquesta esperit, aquesta dinàmica del programa, que tots ho fèiem abans, tots ho fèiem nosaltres abans, ara, doncs, tenim, gràcies a Déu, un bon tècnic a l'altra banda del vidre.
Ara, tot això ha canviat. No sé com ho veieu.
Aquelles col·laboracions eren del segle XX, del segle passat.
Home, ara ja estem al segle XXI i tenim una altra tecnologia.
Escolta, i tot això de les sardanes, ara vosaltres, per exemple, vosaltres dos, Joan i Àlex, no balleu en colla, ja, però no sé com veieu el tema de les sardanes.
Esteu d'ells lligats completament ara o... Bé, alguna opinió en tindreu? Almenys com a balanç de la vostra època a la colla, per exemple.
Jo, si hem deixat la colla, el que passa jo encara segueixo lligat amb la sardana.
Jo estic dins el Casal Tarragoní, que fem activitats, doncs, per Tarragona, i sí, és diferent.
Abans anaves cada diumenge de concurs, veies moltes més coses, que eren les xafarderies que us podia portar,
o resultat de concursos, ara no.
Ara t'encarregues de muntar una plec, de muntar un concurs i ja està.
Però tot i així encara podem utilitzar, entre cometes, els teus serveis, no?
Encara ens pots facilitar xafarderies o li pots facilitar el David, que ha pres el relleu.
I no només xafarderies, que també pot aportar xerinolos, no?
Ah, no!
Futurs d'ençaires.
Que són xerinolos específics, perquè no ho sàpiga.
Són d'ençaires infantils.
Segons m'has dit, tres anys i mig.
Tres anys i mig, ja, bueno, bueno, doncs...
Però aviat, aviat.
Ja intentarem que aquest futur xerinolos...
Àlex, si no te pots animar a aportar d'ençaires petits.
Prec nota.
A l'Àlex, a l'Àlex li farem escoltar un petit tall de veu, a veure si li sona o si es reconeix.
Ja parlem del bàsic d'honor, grup 1.
Encapçarem la classificació de la primera sardana, les colles Xoloc, Violetes del Bosch, Roure i Oreig.
Totes de Barcelona.
I a veure que és el mateix Horda.
En el cinquè lloc, la colla Tarragona Dança.
De Tarragona.
I en el sisè, la colla Mare Nostrum.
Mare Nostrum de Barcelona.
En la segona sardana es repatia la classificació.
A l'excepció feta, el poble millor que empatia la classificació.
A l'Àlex, a l'Àlex, a l'Àlex, a l'Àlex, a l'Àlex, a l'Àlex, a l'Àlex, a l'Àlex, a l'Àlex, a l'Àlex.
Jo no, jo no, no, jo no, no, jo no, jo no, jo no, jo.
Com va ser això?
Prons graçó.
Prons graçó, ho dèiem.
Prons graçó.
Colla Tarragona Dança de Tarragona, jeje.
Això era l'octubre del 97, per això dic, et tinc ben enregistrat.
Jo deia el 98, perquè més o menys és quan jo vaig arribar
i jo recordo, ara li deia a ell, recordo un programa
que ens vam quedar sols, ni l'Àngel, ni tu,
i jo acabada d'arribar i ell que em deia
tu el portaràs, i entre tots dos
que estàvem nervioses, però bé, van fer el que van poder
i va sortir molt bé.
El director no es va renyar, no?
No, ella era el titular en què ell me veniu fer a la merda bé
i jo era la que acabava d'arribar, però això ho he dit el 98
perquè comptava...
Després escoltarem, després tindrem el programa
parlarem d'entitats de Tarragona,
el Casal Terroní, però ja que el Joan l'ha apuntat,
una de les coses, una de les iniciatives que ha tingut el Casal
és portar a Tarragona la principal d'Amsterdam,
aquesta cobla de músics holandesos.
Què tal si escoltem una miqueta, ara fa estona
que no tenim música al programa,
una interpretació de la principal d'Amsterdam,
una d'aquelles sardanes clàssiques de qualitat
de Júquim Serra, recorda en Vic.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jesús!
Bala!
Fins demà!
Fins demà!
A l'1.000!
les emissions sardinistes a Tarradona Ràdio.
Estarem amb vosaltres fins a les dues de la tarda.
Recordeu moltes sorpreses des d'ara i fins a aquell moment.
I alguna pífia, també.
Com dèiem, tots en fem i, mira, un servidor també,
per exemple, aquesta que ara escoltem.
Seran els que compleixen aquests tres requisits.
Que els seus ingressos totals no superin els 100.000 euros anuals,
que els ingressos corresponents a rendes no exemptes
sotmeses a retenció no superin els 2.000 euros anuals
i que totes les rendes no exemptes.
Mira, a vegades s'escapen les coses.
Però ja és el franc a enganxar-te, tu, amb una pífia.
Sí, i tant, ja ha costat, ja ha costat.
Ni a més, ni a més.
Doncs de teves són molt poques, en comparació amb les altres.
Ui, que professional.
Ens sembla que ja tens alguna preparada, tu també.
En tinc una altra, que ara farem referència al Ramon Tondo,
amb una de les seves comunicacions telefòniques.
Va tenir un petit problemet.
Ara a veure si ho escoltem.
I bé, i demà continuarem amb concerts i amb una ballada
amb quatre cobles demà a la tarda, també.
I ens ho explicarà la setmana que ve.
Sí, sí, això que deies de la Rau Jove,
que una cobla que al cap d'un any encara no compler
de presentació oficial,
encara que els músics ja porten més temps,
no deixen de ser molt joves,
que al cap d'un any puguin actuar
a l'autèntic santuari de la Sardana,
o un dels santuaris de la Sardana,
amb cobles com la mil·lenària, em sembla,
bisbal i salvatana, doncs poca broma.
Ja ens ho explicaràs, Ramon?
Exactament.
Que vagi bé el cap de setmana, que ho disfrutis molt.
Que estic mal aparcat, la Guàrdia Urbana em demana que em mogui.
Molt bé, molt bé.
I fins la setmana que ve.
Vinga, gràcies.
Que no tinguis problemes.
Estaves mal aparcat, Ramon.
A sentia de fons que deies,
estic parlant per la ràdio,
a la gent.
Això és com aquell cas.
A Banyoles, això era.
Banyoles, sí, exacte, per Sant Martí.
Però per tal micro, així.
Sí, sí, era per Sant Martí,
a Banyoles.
No m'ho recordava, però és bonic, és bonic.
Va ser curiós perquè ja t'estàvem acomiadant
i te sentíem de fons que deies,
estic parlant per la ràdio,
en qui li deu dir això?
Sí, sí, era un guàrdia molt alt
i molt ben sapat.
Sí, sí, en una forma d'aquells
que fa faredat i fa pellugat.
Hi ha, per exemple,
un altre cas semblant,
jo recordo que va ser,
però primer ja us una ballada de sardanes,
no sé si era Sant Magí o Santa Tecla,
que era Santa Tecla, a la Rambla,
és a dir, la Rambla plena de gent,
tallada al trànsit,
però alguns cotxes havien anat,
els cotxes dels músics de l'Escobla.
Hi havia l'Escobla tocant a la ciutat de Terrassa
i el músic veu,
mentre està tocant,
que la grua està a punt de prendre-li el cotxe
i veus el trompet,
el trompet baixant a mitja sardana corrents
perquè no li prenguessin el cotxe.
Això, clar, no ho tenim enregistrat,
però...
Però són coses que passen.
el bolletí de notícies.
Tornem immediatament després.
Catalunya Informació.
Bon dia, són les 10.
Els supervivents del ferri que divendres es van fonzar al Mar Roig
quan anava de l'Aràbia Saudita a Egipte
coincideixen a explicar que l'origen del sinistre
va ser un incendi que es va declarar a la sala de màquines.
Els testimonis afirmen que la tripulació va intentar apagar el foc,
però el vaixell es va enfonsar en poc temps.
El balanç provisional del naufragi és de 185 morts,
uns 300 supervivents i 900 desapareguts.
Almenys 88 persones han mort a les Filipines
a causa d'una allau humana
que hi ha hagut davant d'un recint esportiu dels afores de Manila,
on s'hi havia de fer un popular programa televisiu
que dóna importants premis.
Segons sembla, un crit on s'alertava que hi havia una bomba
va originar una estampida
quan les portes encara eren tancades,
cosa que va provocar l'asfíxia de les persones que eren al davant.
Les Nacions Unides insten els musulmans
a acceptar les excuses del diari danès
que va publicar per primer cop les caricatures de Mahoma
i a no criminalitzar tot un país o Europa per un fet puntual.
Els Estats Units contemnen les vinyetes per ofensives
amb les creences dels musulmans
i Europa es mostra dividida davant la polèmica.
El govern espanyol autoritza l'OPE de Cas Natural sobre Endesa
amb 20 condicions que, segons afirma,
han de garantir la competència en el sector.
Endesa ja ha anunciat que pensa recórrer
contra la decisió davant el Tribunal Suprem.
Gas Natural aplaudeix la posició de l'executiu central,
però diu que ha de revisar detingudament les condicions
perquè no les tenia previstes.
Aquest migdia s'inaugura al Palau Moja de Barcelona
l'exposició al retorn dels documents confiscats a Catalunya.
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall,
inaugurarà la mostra on es podrà veure una selecció dels papers
que fins fa poc eren a l'arxiu de Salamanca.
L'exposició s'obre demà al públic.
Catalunya Informació.
Esports.
El Barça pensa recórrer contra la decisió del comitè de competició
de no perdonar la targeta vermella a Ronaldinho,
que en principi es perd els dos pròxims partits de Lliga.
Avui també, en què el campionat de Lliga,
l'Espanyol intentarà donar la sorpresa al camp del Madrid.
Juga a les 8 a la segona,
el Nàstic visita el camp de l'Esporting.
En embol, la selecció espanyola intentarà aconseguir arribar
a la final de l'Europeu.
Juga contra Dinamarca.
També hi ha competicions europees d'hoquei
i semifinals de la Copa del Rey de Waterpolo.
Destaca l'enfrontament entre l'Atlètic Barceloneta
i la Natació Barcelona.
I el temps.
Avui el temps ha de ser molt tranquil,
amb sol a l'interior i amb més nublositat
al litoral i al prelitoral.
Algunes de les boires,
que ara mateix hi ha a la regió central i al Pla de Lleida,
es faran persistents.
Temperatures similars a les d'ahir
o una mica més baixes.
I per demà diumenge,
en conjunt farà més sol
i hi haurà algunes boires persistents
i les temperatures també més baixes.
El risc de llaus es mantindrà marcat
fora de les zones controlades.
d'aquesta setmana Pablo Luzarreta torna amb el nàstic.
Dissabte a partir de dos quarts de sis de la tarda,
l'exjugador del nàstic Luzarreta
ens ajudarà a viure el partit de lliga
a Sporting Nàstic.
Des de l'estadi del Molinon
amb Jordi Blanc, Quim Pons
i les veus de tots els protagonistes.
A més, el seguiment de la resta de marcadors de la jornada
i el joc de la porra
a través del telèfon i de missatges al mòbil.
Aquest dissabte torna la passió de la lliga
a Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
El divendres 17 de febrer,
la Ràdio de la Ciutat celebra els 20 anys
de les primeres emissions de Ràdio Fòrum
amb un programa especial
des dels primers estudis de l'emissora municipal.
Des de l'antic mercat del Fòrum
a partir de les 10 del matí
repassarem 20 anys de ràdio.
Omplirem la sintonia de records
amb les veus que han anat fent ciutat a la ràdio.
Recordeu, divendres 17 de febrer,
el programa especial aniversari de Tarragona Ràdio.
T'esperem a l'antic mercat del Fòrum
a partir de les 10 del matí.
Tarragona Ràdio,
la ràdio de la ciutat.
20 anys.
Per què no veus?
Per què no veus?
Per què no veus?
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Tarragona Ràdio.
Com bé anuncia aquesta agfalca, que hem escoltat fa una mica, fa una estoneta,
Terrona Ràdio celebra 20 anys enguany.
Però també tenim aquest altre aniversari, aquest número rodó del 1-2 i seguit,
número 500 i 1.000 en les emissions sardanistes d'esbars i música per a Cobla a Terrona Ràdio.
Això ho vull remarcar perquè de vegades se'ns oblida, ens deixem portar per, potser el tema que dóna més actualitat,
no ho sé, que és el de les sardanes, però també hem volgut reflectir l'1-2 i seguit a l'activitat dels esbars
i aquest tema ens ocuparem els propers minuts, fins aproximadament cap a dos quarts d'onze.
Abans, però, tenim una salutació de les diverses que ens aniran oferint diverses persones al llarg del programa.
Hola, bon dia, sóc Joan Morros, eh?, del Vendrell, però dels ensaires del Penedès,
de, en fi, sardanista de 36 anys que porto ballant sardanes.
Escolteu, nois, del programa de sardanes d'aquí de Tarragona, d'un dos i seguit.
De debò, moltes felicitats, eh?, perquè arribar a 500 programes d'un espai sardanista,
jo ho qualificaria de miracle, eh?, i a més que ho pugueu fer amb hores d'aquestes,
diem-ne, bastant puntes, encara més, perquè ja sabem els programes sardanistes d'arreu de Catalunya
quines hores es fan, no?, allò perquè callem i ens aguantem.
Per tant, encoratjar-vos a l'equip de l'Àngel i companyia.
Escolteu, nois, endavant, endavant, que la tasca d'ú a terme encara és molt llarga.
Felicitats de tot cor, de debò, 500 programes més, 500.000 més,
i que tots ho puguem veure amb salut i amb alegria.
Doncs gràcies als Joan Morros i a tots els altres que aniran intervenint al llarg del programa.
Tenim gent aquí ara també a l'estudi en directe i, com deia, volem parlar dels bars.
I a Tarragona tenim la sort de disposar de dues entitats que treballen des de fa temps
endavant en aquest àmbit, a l'esbar d'ençà de Tarragona i a l'esbar Santa Tecla.
Els seus capdavanters, diguem-ho així, ja són vells col·laboradors del programa,
gairebé també formen part de l'equip del programa, d'alguna manera.
Senyor Sablodofà, molt bon dia.
Bon dia.
I el Jaume Guàs.
Bon dia.
De l'esbar Santa Tecla, en aquest cas.
En 20 anys, que fa que funciona Tarragona Ràdio pràcticament la nostra emissora,
també el món dels esbars, com deia, l'hem intentat seguir.
I suposo que des de la perspectiva vostra, de dins, també hi haurà hagut alguna mena d'evolució.
Nosaltres ho comentàvem abans, el programa és molt diferent de com el fem ara
de com el fèiem quan vam començar.
Això és evident.
Vosaltres, com heu viscut aquest temps, aquest període, des de les respectives entitats?
Comencem potser, no ho sé, per l'esbar Santa Tecla, que és el més antic.
El més antic, sí.
Que val a dir que el Jaume Guàs, que el vam entrevistar al programa número 2.
Número 2, ja.
De l'un 2 i seguit, sí, sí.
El setembre del 95, el primer programa va ser de presentació.
Això és anèdota, eh?
Sí que s'ha curat.
La tesa secció de dades.
Sí, sí, sí.
Esquerra, nosaltres vam començar el 29 d'agost del 95 i la setmana següent,
el segon programa, i ja va venir ell a parlar-nos de l'espectacle d'Ensem, al Metropol.
Bon moment.
Imagina't.
N'heu fet uns quants des de llavors, eh?
Sí, no, esclar, n'hem fet bastants, sí.
I, de fet, doncs, el nostre objectiu és aquest de fer espectacles cada dos o tres anys diferents,
sobretot en nova creació, vull dir, el que intentem és fer músiques d'aquí
o músiques propies nostres, compositors d'aquí a Tarragona, doncs, fer coses, no?
I, bé, pensem, cau molt lluny, de veritat, però n'hem fet bastants, sí, sí.
I, entre altres coses, també us heu implicat, això, els dos esbars,
durant aquest temps, sobretot, som aquells d'abans, però en aquells temps la cosa s'ha fet més grossa
amb les festes de Tarragona, i en el vostre cas, penso ara, per exemple, amb el retau de la Santa Tegla,
no sé si és la joia del corona, per dir-li, sí, jo.
Sí, per nosaltres sí, no? Però, de fet, el que sí que és veritat és que els esbars de Tarragona
abans hi ha quasi bé els impulsors que van posar al carrer les danses, de fet, els balls de festa major,
els que els ha portat al carrer les dius dels esbars, són els que hi van donar l'empenta,
i aquí teníem en aquella època, doncs, gent i personal i medis per poder-ho fer, no?
I per poder recuperar aquelles coses, jo crec que sí que va ser els esbars que hi van donar
la primera empenta, i, obviamente, el retau, doncs, per nosaltres, és la joia de la corona que dieu,
perquè realment, doncs, és... hi ha poques vegades que les apegues dintre el món de la dansa
i que duri, i que, en aquest cas, el retau, doncs, fa... enguany fa 15 anys que es fa,
i això és important.
És a dir, celebreu alguna cosa, potser, fareu alguna mena de...
No ho sé, estem pensant.
De moment, sabem que ve la principal de la Bisbal a fer el retau, això sí que ho tenim clar,
amb el seu director, Francesc Assuc, que és el que va fer la música,
llavors, doncs, creiem que des del primer any ho va fer ell,
doncs, almenys, si fa 15 anys, enguany, doncs, que ho torni a fer ell, no?
i dirigir, vaja, amb la principal de la Bisbal.
I l'altre esbar de la ciutat, el d'Ensè de Tarragona,
l'esbar és una mica més jove que el Santa Tecla, però...
Sí, l'any que ve farem els 25 anys.
Però el senyor Solodofà em porta una carrera realment extraordinària de molts anys.
Ja, gairebé que no me'n recordo.
En un món de la dansa, eh?
Dirigint moltes formacions diferents.
Molts, molts esbar, sí, arreu de tot Catalunya i, bueno, de molts puestos,
o sigui que no és impossible recordar-me en tant de tot l'entanyat a dirigir, no?
Perquè porto ja 51 anys dirigint, o sigui que ja gairebé es pot dir tota una vida.
Però suposo que, tot i que aquestes experiències haurien de ser diferents,
però gratificants al capdavall,
la seva aspiració sempre era tenir un esbar a Tarragona, a la seva ciutat.
No sé si anava per aquí.
Jo vaig continuar amb l'esbar d'educació i descans
quan va plegar el director, el Pedro Rizzo i el Josep Pons,
que eren els dos primers directors que hi va haver.
Llavors l'obra sindical de l'educació i descans m'ho van demanar,
perquè llavors dirigia l'esbar d'acció catòlica de Valls.
I em van demanar a veure si em podia fer càrrec de l'esbar d'educació i descans.
I, bueno, doncs ho vaig agafar perquè, esclar,
no hi havia cap més possibilitat.
Llavors, no sé si se'n recordeu,
però el que s'altre reunia era d'educació i descans,
o el Coro Blanco era d'educació i descans,
tot havia de ser d'educació i descans,
perquè, o si no, o havies de ser d'educació i descans
o havies de ser d'excepció femenina.
No fallava, això, i dir les dues opcions.
I alguna excepció com eren els d'acció catòlica.
O sigui que, per tant, només hi havia aquestes opcions.
I, bueno, vaig continuar llavors amb l'educació i descans
fins a l'any 69 o 70, que vaig plegar.
Vam plegar a l'esbar perquè la gent, no hi havia gent,
i la cosa no va anar bé, i va plegar.
I després ja van sortir ells, em sembla que va ser el 71 o 72.
De fet, no em deixen mai sense els bars d'Aragona,
sigui uns, sigui els altres.
He començat presentant-vos fent ja el meu culpa,
que a vegades se'ns escapa a l'hora de parlar del programa,
com si només fos de sardanes,
i la nostra intenció és parlar dels bars també.
Com us sentiu vosaltres?
Us sentiu ben tractats pels mitjans de comunicació o no?
Jo us he escoltat algunes vegades.
En general.
Precisament per això em vaig telefonar l'altre dia,
perquè resulta que, esclar, jo ho sento amb el diumenge al dematí,
però resulta que el diumenge al dematí es veu que ho feu un repetit.
Jo dic, doncs, a veure si...
I us ho escolto moltes vegades.
I doncs, bueno, home, sí que em parleu.
Potser no em parleu tan intensament com de les sardanes,
però és que tampoc potser no donem motius.
Nosaltres tampoc a què em parleu tant.
Perquè sí que nosaltres fem, però doncs,
em penso que tots dos, tant ell com jo,
ens preocupem molt de casa i de les bars i de mirar de fer coses.
però doncs, potser patim menys per donar coneixement als demés,
doncs, del que fem, no?
Sí, de fet, sí que se'n parla.
Però també és on posar la culpa dels bars,
que no diem...
Escolta que avui ballem, eh?
I demà també, i demà passat també.
Però bé, ja ens està bé, de totes maneres.
Jo crec que el programa és més de sardanes que el bar dels bars.
L'important és que hi hagi música per coble,
que això sí que és important.
O sigui, encara que no es parlen d'esbars,
hi ha música per coble, és com si parlessin d'esbars,
perquè qui utilitza la música per a coble són els esbars.
Òbviament es fan concerts, no?
Però els esbars, almenys el nostre,
o hi ha esbars que es dediquen a això, no?
A captar aquestes noves coses que surten de coble per fer coses, no?
I ja que parlàvem d'això,
de parlar dels esbars a Terragona Ràdio, en aquest cas,
i podem parlar també d'actualitat,
perquè em sembla que tant un com l'altre,
doncs sempre teniu projectes,
però per exemple l'esbars de Terragona avui, precisament,
em sembla que té alguna cosa a punt.
Tu en el Juni, la Canalla,
doncs tota l'escola de dansa,
tu en la Caixa de Terragona,
quan el festival, doncs...
De fet, sempre hem dit que és el festival de Nadal,
però resulta que el problema era
que falta molta gent quan ho fa els vols de Nadal.
Uns perquè estan de vacances,
els altres perquè han marxat amb la família,
i llavors vam dir, bueno,
doncs anem fent quan poquem.
I jo, de fet, sé que ens han donat la caixa
per poder-ho fer-ho avui,
doncs avui fem el festival de Nadal,
doncs una niqueta retreçat.
Per als més joves, doncs?
Sí, per a l'escola de dansa,
els principians, infantils i juvenils.
I en perspectiva, què teniu?
Teniu alguna cosa en perspectiva, em sembla?
Sí, el dia 12,
em sembla que el dia 12 van a Barcelona,
a la plaça del Rei, a Ballà.
Després, bueno,
al juliol tenim una actuació a França,
després, bueno,
una sèrie de coses,
però no ho vam seguir.
Sí, el que passa és que ho hem dit algunes vegades,
inclús amb tu en havíem parlat,
que potser és un fallo nostre
que quan tenim alguna cosa així
a la telefonada i a Àngel,
vindrem a parlar un moment.
Això és general, eh?
No només dels esbancs.
I el Santa Tecla,
ahir actuava-ho, em sembla?
Sí, ahir vam fer...
vam donar a repetir el nostre últim espectacle
que vam estrenar al novembre,
que va ser Batex del Temps,
que és el nou espectacle
que portem en cartera,
en què hi ha en guany.
I molt bé,
perquè la Popa de la Fumet
té un teatre molt maco,
ja ens en queden 4 més per fer,
no la Popa de la Fumet,
sinó 4 actuacions més per fer en teatres,
per fer els Batex del Temps aquest,
però molt bé, molt bé.
I de moment,
en guany fem 35 anys de esbarc,
però no crec que fem gaires coses,
perquè ja les vam fer totes l'any passat,
però alguna cosa ho farem, suposo.
I, bueno,
ja ens ha pensat que hi haurà l'Avisbal,
sí, hi haurà l'Avisbal, sí.
amb el retaule.
Ens has portat també una música.
Sí, bueno,
del nou espectacle,
m'ha dit que portés música,
perdó,
bé, és una música que es diu
De mica en mica,
que són cançons d'en Serrat,
instrumentades per Jordi Molina
i Jesús Ventura,
i és una de les coreografies que fem.
Doncs escoltem una miqueta aquesta música.

ho heu identificat enseguida,
aquesta versió Paracobla de Mediterrània,
una de les millors cançons,
de les millors temes d'en Serrat,
que ens ha deixat les ganes d'escoltar alguna cosa de més.
El Lluís,
tenim preparada alguna altra peça,
per escoltar una miqueta d'aquesta música
que ens ha portat el Jaume Guas,
de les vers Santa Tecla
i que forma part, com deia,
d'aquest espectacle que ara estan oferint.
Escolteu-ho.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
que no!
no!
demà!
demà!
que no!
fins demà!
Fins demà!
fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A comptar!
Doncs!
amb la música que em van fer els meus fills!
I la coreografia dels Somnis!
Que és instrumentada pel Sergi!
Que és el que fa més instrumentacions per coble!
Fins a!
Això de mica en mica!
Són tres versions totalment diferents!
d'instrumentadors!
Bé!
Moltes gràcies!
Salvador Fa!
Gràcies a vosaltres.
Jaume Guas, Masbar, Santa Tecla.
Gràcies i enhorabona.
Podeu seguir amb nosaltres, acompanyant-vos,
perquè estem fins a les dues,
però tenim molta més gent, gràcies a Déu,
que hem d'anar en pas.
I jo deia, vaja, us ho hem repetit contínuament,
que celebrem el número 500 de l'un de seguit,
mil emissions, estem molt contents,
oh, quin munt de temps,
però hi ha gent que porta molt més temps fent ràdio
i, atenció, 41 anys fent el mateix programa,
fent el... poca broma, eh?
Això és el que pot dir el Francesc Sales de Reus,
un home que treballa en molts àmbits pel món de la sardana
i aquest n'és un, el de la difusió sardanista.
Molt bon dia, Francesc.
Hola, Àngel, molt bon dia i d'entrada, enhorabona.
Gràcies.
Jo en el teu moment ja he pogut fer-te felicitar
allò modestament.
Efectivament, sí.
És que fa un cert temps que ens coneixem ja.
Per sort, perquè les persones i els contactes
amb la gent que viu i treballa per la sardana,
i aquest és el teu cas,
sempre dona satisfaccions més fortes
que en altres circumstàncies.
Satisfacció?
Jo és el que quan m'ho pregunten,
home, com m'ho portes tant de temps fent un programa sardana?
Jo és que m'ho passo bé fent-lo,
a part que, doncs, sents la sardana,
sents tot això, clar, lògicament.
Suposo que és el teu cas,
perquè sota 41 anys fent el programa
que has fet fins no fa gaire, eh?
Sí, perquè ara per això diem canviat.
Bé, és una altra cosa, un altre tema,
que és segueixes, segueixes encara que sigui un altre.
Sí, sí, sí.
Però, escolta, jo insisteixo,
com tu has fet per resistir tant de temps?
Igual com tu, igual com tu.
Som gent tossuda,
i això ja ho has dit tu mateix,
ho conec personalment,
el que això representa,
i som molts anys de lluita.
A vegades estàs a punt de deixar-ho córrer,
després hi ha un fil,
una circumstància que tenim a seguir,
i són fites que després de l'intent
ho aconsegueixes.
Per tant, és satisfactori per mi
que altres companys com tu,
amb el mateix grau de tu,
s'ho diria i repeteixo,
hagi aconseguit fites que cal dir
que són per recordar
en el necessari àmbit de la nostra nació.
Doncs moltes gràcies per estar amb nosaltres.
Jo t'animo també a seguir,
ara ho fas amb un altre mitjà,
a Cambrils, oi?
Sí, sí.
A Misura Municipal també?
M'anem?
A Misura Municipal també, oi?
Això mateix, sí, sí.
Doncs, Ànim...
Permetem,
i amb la Saldana
hem de recordar sempre
la seva història
i la seva existència
com una peça vital
en el normal desenvolupament social.
I tu, Àngel,
amb el teu equip ben recolzat
de Tarragona Ràdio,
ho aconsegueixes,
ho aconseguiu.
Doncs també permeten
que m'afegeixi
amb el fet personal
de la Nora Bona,
el del patronat sardanista de Reus
i de la coordinadora
de plec sardanista
de les comarques meridionals.
I, doncs,
ja que tu ho has dit,
el programa també Saldanes
de Ràdio Cambrils.
Molt bé.
Us felicito,
i sobretot no pareu.
No pareu.
Doncs crec jo,
i si hi ha algú
que no ho creu
que ho apunti,
doncs encara
som i sou necessaris.
Doncs moltes gràcies.
Una forta abraçada.
Vinga.
Gràcies.
Fins sempre.
Bon dia.
Estem fent un programa
de cinc hores,
però molts dels que estan aquí
a aquesta taula
de l'estudi de Terrona Ràdio
i molts dels que ens escolten
recordaran que fa un temps
vam fer un programa
de 12 hores.
El senyoreta de les Hades.
A veure.
Això va ser l'1 d'octubre del 94.
Vam fer una marató radiofònica
per celebrar el desè aniversari
de la coordinadora sardanista
de Tarragona.
Ens vam aventurar a fer això
amb el suport
de totes les colles del ciutat.
Cada una va assumir una hora
de programa.
I va preparar un programa
diferent cadascú.
El que va voler.
Volem recordar
aquell programa extraordinari
és que és impossible
representar-los tots ara.
No tindríem temps.
Hem triat
l'última hora
en la qual vam acabar
el programa.
Jo reivindico
que a vegades
les colles sardanistes,
els esbars,
abans s'ha apuntat també
que a partir d'aquestes entitats
s'ha fet més feia,
s'ha anat més enllà.
Els esbars, per exemple,
i molta gent de colles
han tingut un paper important
en la recuperació
de les festes
de la ciutat de Tarragona.
Una d'aquestes colles
de la juventut tarragonina,
entre altres coses,
ells van crear
el Vall de Dames i Vells,
van recuperar-lo,
millor dit.
D'allí va sorgir
també d'aquella colla
el Tarrat,
etcètera, etcètera.
I tot aquest muntatge
que tenen mediàtic
així en marxa.
En aquell moment
ja començaven
a ser famosos,
però van venir
aquí a l'estudi
de Tarragona Ràdio,
no aquí,
en aquest d'ara,
sinó allí a la Rambla,
a ocupar
aquella última hora
de programa
que molts potser
ja es van perdre,
però jo recordo
com a molt divertida
perquè van improvisar
una paròdia
de moltes coses,
pels que tinguin
bon sentit de l'humor
doncs ho van passar
molt bé,
van parodiar gent
que a vegades
es mou dins
el món de la sardana
i van intervenir
gent de la colla,
alguns, com deia,
famosos,
el Fermi Fernández,
que jo crec
que avui
estarà amb nosaltres
en persona
cap al final
del programa.
En aquella ocasió
va intervenir
també l'Oriol Grau
i una persona
que jo crec
que hem de recordar,
Joan Maria Salvador,
que ja no està
entre nosaltres,
però que també
ha estat un element
volgós
no només per les sardanes
en el seu moment,
en altres àmbits
del moviment associatiu
de la ciutat.
Escolta'm un fragment
amb aquest desadvertiment
que es tracta
d'un espai
que va ser improvisat
però amb esperit crític
i paròdic total.
Escolta'm-ho.
Els res del petroli
ja han arribat
però n'hi ha un
que és negre
i va descordat
Després viacrucis
el bar en clau
Allà és a la xeques
i ja pots caminar
Escolta nena,
aquesta cançó
és un escàndol, eh?
Que no us és el que diu?
De monges
i capellans
de mosenguart
treu aquesta cançó
I què vol que posem?
Escolta Marta
si ho arribo a saber
no vinc
per què m'has fet venir?
No s'enfadi
Josefina
no s'enfadi
no s'enfadi
no s'enfadi
No poseu una sardana
per la Marta
no et sembla tot?
És que li dono la raó
la padrina aquesta
o la Josefina aquesta
Marta
No te perdoneu
que diguéssos me la
Li dono la raó
perquè ja va ser
quan la colla
va començar a fer coses
que no...
Puseu una sardana
per la Marta
no poseu una sardana
Home, doncs perquè
en aquella època tocava
ves perquè havia de venir jo
Home, encara que estiguis de venir
jo ho haig de dir
perquè és que no ho entenc
dintre el context
Bé, doncs
Bé, bé
un moment no s'enfadeu
ja posarem una sardana
Marta, que tens un mocador
s'han acabat els cline
Sí, dona, sí
espera, espera
un mocador
Una sardana, si us plau
Era un fragment
només un petit recordatori
d'aquell macro programa
de 12 hores
poca broma
i que va acabar
doncs d'aquesta manera
més estripada
i més divertida també
amb dosis de crítica
de sàtira
diguem-ho així
El programa segueix
a punt d'arribar
a 2.15 del matí
torna'm a les sardanes
ja ho diem
que és un dels temes
principals del programa
i bé hem d'escoltar
alguna de tant en tant
i suposo que amb molt de gust
per part de molts
dels que segueixen el programa
Una sardana
de Josep Maria Ruera
amb la Cobra Sabadell
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra


Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Bon dia
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra

Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
Sota la Parra
que ens ha col·laborat al programa,
gent de colles,
també, no hem d'oblidar,
els músics.
I a Tarragona, doncs,
també tenim músics, tenim la cobla,
la principal de Tarragona, tenim músics de Tarragona
que estan amb altres cobles.
No hi cabríem tots aquí, doncs tenim una representació,
lògicament.
En representació de la principal de Tarragona,
el Rafael Guinobar, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tots.
No fa gaire que abans vas estar també parlant
aquí amb nosaltres al programa, oi?
Vam estar també...
Fa un meset vam estar
compartint una estona parlant d'un concert
en homenatge a un músic de Tarragona.
El Joan Juncà, oi?
Això mateix. Avui
ho fem diferent, avui estem
de festa, però també volem parlar
una miqueta d'això de
els músics, de la part
tan important, aquesta part tan important
del fenomen sardanista
i dels bars. I l'altre
convidada, en aquest cas,
l'Irena Jordà. Hola, bon dia.
Hola, bon dia.
I ella està a la Cobles Reus.
Sí.
I no és l'única que hi ha a la Cobles Reus.
De Tarragona.
D'aquí, Tarragona?
De Tarragona.
No, bé, som dos només, eh?
Pari i filla, en aquest cas, eh?
Sí, família Jordà.
Molt bé.
Instrumentistes de Fiscorn
i Flaviol, en aquest cas.
El Rafael, instrumentista de Tanora.
Com està la principal de Tarragona, Rafael?
Doncs il·lucinada i amb ganes
de començar la nova temporada.
Esteu últimament, hem vist molts canvis a la Cobla.
Sí, i més, que n'heu de veure.
Sí?
Bé, estem en un procés
de renovació generacional
per la natura mateixa
que passen els anys
i hi ha músics
que es jubilen
i també perquè hi ha músics
que professionalment
accedeixen
a d'altres cobles.
Habitualment,
jo no sé si encara es manté
que ara això
que els canvis,
els grans canvis dels cobles
es fan al voltant de Carnaval.
Sí, continua...
O com ho segueix, oi?
Sí, continua sent així.
Normalment per Carnaval
és quan es fan els canvis,
al mes de febrer,
a finals de febrer,
al començament de març.
Això és una dinàmica
que comportaven les orquestres.
És quan nosaltres comencem
a tenir les xafarderies
de qui et va cap aquí
i qui et va cap allà.
I quan les cobles
també les colles
comencen a assajar,
la temporada, més o menys.
Podem parlar ja
de noms concrets
d'aquests canvis?
Alguns ja els han vist, de fet.
Alguns ja els han vist, no?
Sí, ve una persona molt vinculada
a la cobla
i que l'ha estat portant d'hora molts anys,
Sant Jaume Salabert,
tenora,
li ha deixat pas
a una nova tenora,
en concret una noia de Reus,
que es diu
Anna,
Anna Gómez,
de l'escola
del Pare Mañanet.
La gran cantera, eh?
La gran cantera.
Per sort.
I també a nivell de...
en el que fa al metall,
un altre músic tarragoní
amb molts...
molts d'anys
d'experiència musical,
que era el trompeta
Vicent Franquet,
doncs...
ho ha deixat
i en el seu lloc
ha vingut un trompeta
també de Reus
que es diu
Javi.
I l'últim cable,
Canvi,
que encara no s'ha produït,
però que podreu veure
el proper
mes de març,
el Flaviol també,
el Jordi Salabert,
que marxa
a la
cobla
de la ciutat de Cornellà
i en el seu lloc
entrarà una noia
de la Saló del Camp,
l'eixeble
de la
de la Irene,
que és la
la Núria.
Molt bé.
I les Reus també
canvis?
Sí,
aquest any poquets.
O sigui,
nosaltres el procés
de renovació
general nacional
ja el vam fer
fa uns quants anys
quan vam venir
precisament aquí
a parlar
amb vosaltres
i aquest any
només canvien dues
persones,
ens marxen...
Déu-n'hi-do
amb una formació
d'11 persones,
dues persones,
ja és...
el que passa
és que va haver
un moment
que havíem canviat
inclús quatre o cinc
persones en un any
que va ser molt,
o sigui,
pel que és la cobla
és moltíssim.
Pràcticament tota la part
del davant
noies,
per cert,
que això és
excepte
tenora.
Sí,
continuem,
o sigui,
ens marxen
una tenora,
la segona tenora
i un dels Tibles
i entren també
dues noies
que són
de Cunit,
que són
l'Anna,
el Tible
i la Maria
amb la tenora.
Molt bé.
I vosaltres
també vau comptar
en el seu moment
amb aquesta cantera
que deia
del Parmanyanet?
Ah, sí.
També tan bé, eh?
Home, de fet,
sent la cobla Reus,
si busques músics
per Reus
i a més a més
que toquin instruments
de cobla
és fàcil
que hagin estat
vinculats
al col·legi
per a Manyanet
i a la cobla
per a Manyanet.
Estem parlant
de dues cobles
amb una llarga trajectòria.
La cobla Reus,
no, no ho recordo,
no tinc les dades
aquí davant,
però molt, molt en dia.
Del 1921,
m'assembla que és.
Déu-n'hi-do, eh?
I la cobla principal
de Tarlona,
no tant potser
amb aquest nom,
però era la continuació
amb el principal
del camp.
Que arrenca
del 65,
si no m'equivoco.
I 40 anys.
Vosaltres,
evidentment,
som més joves,
però també porteu
força temps
i això vol dir
que heu tombat
per molts pobles,
per moltes ciutats,
heu tombat
el país força.
Això és una perspectiva
que no tothom té,
no?
la del músic de la cobla,
per exemple,
la música en general,
la música de ball,
per exemple,
també es fan
un far de tombar.
Això és una experiència,
suposo.
Com ho veieu?
Jo crec que dels pobles
al que és
les comarques
meridional,
no hi ha poble
que no haguem
trepitjat.
Això dona un bagatge geogràfic
molt interessant.
Que quan llegeixes
la llista
dels pobles
que hem d'anar a tocar,
inclús molts
ni et sonen.
Jo entenc això.
O sigui,
és a dir,
quina carretera
hem d'agafar
o cap on hem d'anar,
perquè realment
són pobles
que això,
que ni et sonen
ni ja s'ha anat mai,
ni...
I també jo crec
que és una perspectiva
diferent del músic,
perquè, a veure,
per exemple,
els de colles,
la gent que està en les colles
es mou en un àmbit
molt més concret.
Els que van als aplecs,
també,
però vosaltres
aneu a ballades,
aneu a aplecs,
feu concursos,
i a ballades,
a vegades,
que poden ser tot un èxit,
però potser
és d'aquell lloc concret.
Vull dir,
normalment la gent
no hi va,
especialment a ballar
s'adones en aquell lloc.
És a dir,
una perspectiva
de l'activitat sardanista
potser més completa.
Jo almenys a l'època
que hi vaig ser a la Cobla
crec que podia veure
aquesta diversitat
i que...
I no sé si ja
m'ho confirmareu, això,
que és molt divers.
És a dir,
en un poble
hi ha una activitat
que Déu-n'hi-do
i el del costat
potser passa una crisi
i al cap d'un temps
és al revés.
Oi que sí?
Com totes les activitats humanes
depèn de...
a vegades de persones concretes.
És a dir,
el fet que hi hagi
activitat sardanista
en un poble
petit,
de 500,
de 300 habitants,
depèn de que hi hagi una persona
que tingui voluntat
de programar sardanes
i d'ensenyar
a persones que ballin,
que sàpiga repartir.
qüestió fonamental
perquè una ballada
sigui reixida
i en els pobles
que hi ha d'aixir
doncs la sardana
tira al davant
i en el poble
que malauradament
no hi ha aquesta persona
es manté
perquè sembla encara
que no pugui haver
una festa major
sense una ballada
però de vegades
la realitat,
el dibuix
d'aquella ballada
pot resultar
pobra
per la poca gent
que balla
o perquè no
no saben com
resoldre la sardana
perquè no hi ha ningú
que reparteixi,
no?
Però tot és per persones
concretes.
També
vols així, veja.
Sí, sí, sí.
No, i més que res
també que es nota
molt diferent
el tipus de gent
que va
amb un concurs,
amb una ballada,
amb una plec,
o sigui,
la gent de les colles
veieu
l'ambient concret
dels concursos
amb molta gent
i nosaltres potser
veiem això, no?
Que amb una plec
potser hi va
més famílies
o més a passar el dia,
amb una ballada
hi va més gent
que realment
vol anar a ballar,
són diferents aspectes
de la mateixa realitat,
o sigui,
de la sardana.
I on us trobeu més a gust?
O quin tipus
d'actuació
personalment
no us trobeu més a gust?
El que t'agrada
és que hi hagi públic
i que hi hagi balladors,
és com tot
i al cuiner
li agrada
que valorin
els plats
que cuina
i a l'actor
li agrada
que el pati
de botaga
que s'estigui ple.
Aleshores,
és a dir,
pot sentir
molt bé
en un concurs
perquè ell silenci,
que és com una màgia
que es crea
quan s'escolta
la cobla
i les colles
intenten
escoltar la música
i buscar els aires
i els ritmes.
És un moment
molt...
que notes
que en aquell moment
també s'està valorant
la música,
que és una percepció
que normalment
en aquella ballada
de festa major
o aquella plec d'ermita
no hi és
perquè la gent
està pendent
de si
la Rosa
està a punt
o si estan...
També el tipus de sardana
que es toquen
són diferents.
en un concurs
potser busques
que hi hagi sardana
que hi hagi sardanes
no de més qualitat
però sí que els balladors
també puguin demostrar
i puguin realment concursar.
i llavors suposo que és això,
és això, no?
que també depèn una miqueta de les sardanes
potser, no?
Hi ha una sardana
que t'ho passes molt bé
i és en una plec
o hi ha una sardana
que t'ho passes molt bé
i és en un concurs.
Jo crec que no depèn tant
del lloc on estàs tocant
sinó realment
del que estàs fent.
Però hi ha actuacions
amb més compromís
que altres.
El concert
tu ho deies
i aquella màgia
però també allò
que tothom està
només pendent
del que fas tu, no?
Però això no vol dir
que t'ho passis millor o pitjor
almenys en el meu cas.
El que la Irene té rogues
és que
en funció també
d'aquest públic
i del context
has de programar
el repertori
d'una manera diferent.
I això també repercuteix
en la resposta
que és el que busques
no la resposta.
Potser una ballada
de festa major
que si diries
un repertori popular
la gent gaudeix
i aquell mateix
repertori
en un concurs
no quallaria
i has de buscar
coses diferents.
Qui fa el repertori
a la Cobla?
Hi ha una persona
que en principi
és la que...
Sí,
en el nostre cas
d'aquestes dues
darreres temporades
la direcció musical
corria a càrrec
del Flaviol
del Jordi Salabert
i era ell
qui portava el repertori.
En el vostre cas?
En el nostre cas
la direcció musical
la porta el Jordi Massí
un músic
que no és
de la Cobla
i normalment
la Sardana
es les porta
al segon trompeta
però perquè
és la persona
més antiga
de la Cobla
i és el que té
l'arxiu.
Però suposo
que hi ha uns assajos
allà i es vira
que és el que
queda més bé, no?
Evidentment.
I com ho veieu ara?
Vinga,
la típica pregunta
com veieu
al moment
de la Sardana.
A vegades
tinc la sensació
que hi ha el tòpic
però s'ha de comentar.
A nivell de músics
jo crec que bé.
A nivell de preparació musical
hi ha molta oferta
de músics.
Els instruments tradicionals
han començat
a entrar
en escoles de música.
És a dir,
a part de la tradició
del Col·legi
Paramanianet
i comença a haver-hi ja
escoles de música
que inclouen
instruments tradicionals
i jo crec que hi ha oferta
de músics
i en general
a nivell musical
dels instrumentistes
a l'augmentar la quantitat
també ha augmentat
el percentatge
de qualitat
també ha augmentat.
A nivell
de món sardanista
és que
una mica estancat
una mica estancat
caldria un revulsiu
hi ha altres aspectes
del patrimoni
tradicional
que
que han tirat endavant
i que
per exemple
tot el món
casteller
o el món del seguici
de les festes majors
que era un món
relativament estancat
ha tingut una
una pujança
espectacular.
En canvi
el món de la sardana
no sé
cal un revulsiu
que encara
no hem trobat
és a dir
és molt maco
l'ambient
en un concurs
hi ha gent jove
però en les ballades
de
de festa major
o en les ballades
programades
en una ciutat
en un poble
falta aquesta gent jove
que hi és
els concursos
i
clar
si no hi ha
relleu
generacional
els balladors
el futur
no és massa
falaguer
tenim
permeteu
fem només un incís
perquè tenim
una altra
una altra persona
amb qui volem parlar
via telefònica
ja sabeu que són
petites intervencions
que anem oferint
al llarg del programa
doncs tenim en contacte
telefònica
l'Àngel Vicient
ex cap de colla
de la colla
cosetània
bon dia
Ângel
hola bon dia
què tal
molt bé
molt bé
choc per felicitar-vos
per aquests 500
programes
i encoratxar-vos
perquè
els preocupés
500 programes
que vagin igual de bé
de fet ja portem el dematí
repetint
que són 500 programes
de l'1-2 i seguit
però que representen
els 1.000 programes
aproximadament
de l'Àngel
fent programes sardanistes
amb l'1-3
i fora previ
l'Àngel
moltes gràcies
Àngel
home
amb aquests 20 anys
que gairebé 20 anys
de ràdio
tu la teva colla
i jo heu estat
també protagonista
sovint
hem hagut de parlar
moltes vegades
malauradament
els últims 5 anys
ja no hi són presents
almenys
en actiu
és una llàstima
però
les colles són així
es fan
viuen
i
a vegades es moren
però també aporteu
planter
de les futures
colles sardanistes
de Tarragona
a poc a poc
el nen se'n creix
i serà el futur planter
ja començo a ser-ho
gràcies per trucar
Àngel
molt bé
enhorabona
i seguiu així
que és
un dels camins
per reforçar
el món de la sardana
doncs fins sempre
gràcies
vinga
adeu
adeu
i aquesta mitja hora
de programa
que hem començat
al voltant dels dos quarts
d'onze
fins a les onze
a part d'aquestes intervencions
l'hem dedicat
hem pensat
dedicar-lo als músics
els músics
de Tarragona
avui representats
pel Rafael Guinovar
de la principal
de Tarragona
i l'Arena Jordà
a la Cobra Reus
aquesta relació
Tarragona i Reus
que a vegades
algú
doncs
ho veu així
com a
com una satanemistat
es veu que no és
bon dos músics
doncs es passa
bastant d'això
tu estàs a la Cobra Reus
el teu pare també
sabem
hi ha músics de Reus
que estan
en aquest moment
n'hi ha
la principal de Tarragona
n'hi ha hagut almenys
n'hi ha encara
és veritat
sí
hi ha la Cobra Reus
jove
que actua sovint
a Tarragona
i després
els tindrem
aquí al programa
perquè ells
ja n'han registrat
el disc
que ha promogut
la grupa
s'estanemista
Tarragona
de dansa
és a dir
que
aquestes coses
es relativitzen
avui en dia
no crec que hi hagi
tanta importància
simplement
si una Cobra
necessita un músic
i t'ho venen a dir
no crec que hagis
dedicació
que no
segons quina Cobra sigui
perdoneu-me un cop més
però tenim
una altra
comunicació
sortosament
el món de la sardana
des de fa uns anys
ha anat
o bé
ha saldat
diguéssim
una assignatura pendent
que tenia
que era la d'organitzar-se
la de coordinar-se
existeix
la Federació Sardana
de Catalunya
però les colles sardanistes
ja fa temps
també
que tenen
la seva pròpia
organització
que promou
el campionat
de Catalunya
i que treballa
per el món
de la sardana
des d'aquest àmbit
de les colles sardanistes
el seu president
és l'Antoni Sampard
una persona
que també
sempre
que ho hem requerit
sempre ha col·laborat
tant al programa
sempre ens ha tès
molt bon dia
hola bon dia
i a més a més
un home que també treballa
als mitjans de comunicació
a la sardana
que sí
fem el que podem
com estan les colles
estan vivint
en aquests moments
també
la part de crisi
que els toca
des del món de la sardana
a veure
la part de crisi
que els toca
dintre la sardana
i dintre del món juvenil
sobretot
perquè tu saps
que a les colles
la majoria
que podem comptar
és amb la gent jove
i avui en dia
la gent jove
no està
per la feina
com diguéssim
tu saps
que avui en dia
hi ha massa
com et diria jo
massa coses
a l'abast
dels joves
i llavors
fer-los entrar
en una dinàmica
que es necessita
treballar
per poder
gaudir
de les coses
costa una mica
saps
el programa
fem 500 números
mil
des que
que hi ha
emissions
sardinistes
de Terrona Ràdio
mira
estem contents
per això
i hem volgut
compartir-lo
primer de tot
moltes felicitats
gràcies
hem volgut compartir
amb persones
que al llarg
d'aquest temps
doncs
en un moment o altre
han col·laborat
i creiem que
des de la Unió de Colles
doncs hem comptat
amb aquesta
amb aquesta
col·laboració
moltes gràcies
tu saps que
sempre que necessiteu
alguna cosa
a veure
parlem més una cosa
en comú
de les dues bandes
la Unió de Colles
i el mitjanç de difusió
perquè
un sense l'altre
no seríem res
doncs moltes gràcies
i endavant
això és
fins sempre
vinga gràcies
Després
més endavant
al programa
tindrem
una mostra
que els músics
és una de les parts
més vitals
del món del Sardà
en alguna manera
s'ha apuntat per aquí
que s'està vivint
un moment interessant
músics com
en Jordi Paulí
que
sempre
estan pensant
quina en poden fer
l'últim que ha fet
és muntar
un quartet
de jazz
on hi introduï
la tenora
fent improvisacions
això ha de ser difícil
i tu que
que és el teu instrument
Rosel
la tenora
introduï
això de la improvisació
és un camp
que desconec
però a mi m'ho sembla
difícil
ho dic perquè
a veure
el que anava
és
aquests instruments
per qui no el conegui
tenen una dificultat
afegida
tenen una dificultat afegida
que tot i que han millorat
en la seva construcció
són encara
una mica
primitius
i aleshores
l'assemblament
amb instruments
que tenen
una tradició
i una fabricació
més industrial
i més pulida
costa
però tot i això
dona un timbre
molt particular
la barreja
d'instruments tradicionals
amb instruments
més clàssics
o moderns
jo crec que sí
i el flaviol
el flaviol
és el més antic
diuen
de la cobla
que ha superat
va superar
en el seu moment
aquell procés
de canvi
però té
les seues intríncules
també
home sí
és un instrument
que tot i això
sigui comparat
amb el flaviol
tradicional
el flaviol de cobla
és com a més
no sé com dir-ho
més complet potser
perquè el flaviol
tradicional vols dir
sense claus
sense claus
però no per ser
sense claus
no pot fer
el mateix
que el flaviol
de claus
o sigui
que el flaviol
de cobla
el que passa
és que
clar
són instruments
que l'afinació
no és l'adequada
o que
ajuntar-ho
amb
ajuntar-ho
amb instruments
que són
tan parats
costa una miqueta
això també depèn una mica
del músic
o de la capacitat
que té el músic
per domar
l'instrument
que tens a les mans
com es presenta
aquesta temporada?
teniu ja
actuacions?
jo crec que
és aviat
potser encara
és aviat per dir-ho
però jo crec que es mantindrà
amb la línia
dels darrers anys
hem estat valent
50 audicions
50 o 60
encara no ho sé
suposo
ha t'hi agafat
ha t'hi agafat
la sorpresa
en aquest sentit
jo no soc qui porta
els contractes
molts
a molts llocs
ens agafen
d'un any
per l'altre
o sigui
jo en principi
crec que
també
no ens podrem queixar
doncs moltes gràcies
per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
no us diem adeu
estem fins a les dues aquí
però
de moment
almenys
per aquesta
i felicitats
per aquests 500 anys
i encorretjar-vos
500 programes
per nosaltres
no quedarà
5.000
i
no
encorretjar-vos
Àngel i a tot l'equip
per aquesta tasca
de difusió
del nostre patrimoni
musical
i esperem
que seguiu comptant
amb vosaltres
poder anunciar
aquestes actuacions
que aneu fent
arreu
arreu del país
gràcies
i endavant
i com veiem
aquesta optimista
ja veiem
que les cobles
de les comarques
aquestes reunines
també s'estan
s'estan actualitzant
diguem-ho així
o s'estan renovant
els seus components
endavant
fins a la plaça
diguem-ho així
en aquest cas
nosaltres
us deixem un cop més
amb les notícies
el bolletí de notícies
i seguim
seguim
després
amb moltes
moltes més coses
moltes sorpreses
també
bon dia
L'únic informació.
Bon dia, són les 11.
Ha mort apunyalada a Barcelona una noia de 28 anys,
segons sembla, a mans d'un excompany sentimental.
El crim va seguir cap a les 11 de la nit
a la confluència dels carrers Treja i Sant Fructuós,
al barrer de la Zona Franca.
Els Mossos estan investigant els fets
per intentar identificar l'autor o autors de l'assassinat.
Els supervivents del fèrric a divendres
es van esfondrar al Mar Roig
quan anava de l'Aràbia Saudita a Egipte
coincideixen a explicar que l'origen del sinistre
va ser un incendi que es va declarar a la sala de màquines.
Els testimonis afirmen que la tripulació
va intentar apagar el foc,
però el vaixell es va enfonsar en poc temps.
El balanç provisional del naufragi
és de 185 morts, uns 350 supervivents
i uns 900 desapareguts.
Almenys 88 persones han mort a les Filipines
a causa d'una allau humana que hi ha hagut
davant d'un recint esportiu dels afores de Manila
on s'hi havia de fer un popular programa televisiu
que dóna importants premis.
Segons sembla, un crit on s'alertava
que hi havia una bomba va originar una estampida
quan les portes encara estaven tancades,
cosa que va provocar l'asfixia de les persones
que estaven al davant.
Les Nacions Unides insten als musulmans
a acceptar les excuses del diari danès
que va publicar per primer cop les caricatures de Mahoma
i a no criminalitzar tot un país o Europa
per un fet puntual.
Els Estats Units condemnen les vinyetes
per ofensives amb les creences dels musulmans
i Europa es mostra dividida davant la polèmica.
Convergència i Unió demana unitat
els tres partits del govern per encarar el referèndum de l'Estatut.
Des d'Esquerra Republicana, Josep Lluís Carot Rovira
diu que és Artur Mas
i ha d'assumir responsabilitats per l'acord amb el PSOE.
Aquell migdia s'inaugura al Palau Moja de Barcelona
l'exposició El retorn dels documents confiscats a Catalunya.
El president de la Generalitat, Pasqual Maragall,
inaugurarà la mostra on es podrà veure
una selecció dels papers que fins fa poc
eren a Salamanca, a l'arxiu de Salamanca.
L'exposició s'obre demà al públic.
Un espanyol escarmentat per la golejada
que va rebre l'any passat
visita aquest vespre a les 8 al Camp del Madrid.
També avui, Màlaga Atlètic
i Deport València Primera
i Sporting Nàstica Segona.
El torneig de tenis de Viña del Mar Xile
han eliminat els dos catalans que quedaven
en competició, Carles Quadrado i Albert Montañés.
Adel Reivich, Florida.
García López ha eliminat Agassi.
I el temps, aquest cap de setmana,
temps tranquil i estable.
El dia serà solellat a molts sectors del país,
com el Pirineu i les comarques de Girona,
però es mantindran bancs de boira
i de núvols baixos i extensos.
El pla de Lleida, la depressió central,
que es podran fer persistents.
També el cel estarà ennubulat
a punts de la costa central i de la costa d'Aurada.
Demà tindrem sol i boires.
Tarragona Ràdio
Segueix el Nàstic i participa a la porra.
Tens dues maneres de fer-ho.
A través del telèfon, el descans de cada partit
i mitjançant el mòbil.
Envia un missatge al 5588
marcant la paraula Nàstic, un espai
i el resultat final del partit.
El preu de la trucada, 90 centis més i bo.
Els missatges els hauràs d'enviar
durant la primera part i el descans de l'encontre.
Aquesta setmana es portin de Gijón Nàstic.
Juga a la porra del Nàstic.
Entre tots els guanyadors
sortejarem dues entrades
pel proper partit del Nàstic al nou estadi.
L'empresa municipal de mitjans de comunicació.
i l'àrea de relacions ciutadanes de l'Ajuntament
et regalen el calendari i l'agenda del 2006.
Vine a buscar el teu calendari i la teva agenda de l'any nou
als Estudis Centrals de Tarragona Ràdio
a l'Avinguda Roma 5B, de 10 a 1 del migdia.
Posa't al dia, aconsegueix el calendari i l'agenda del 2006.
T'ho regala l'empresa municipal de mitjans de comunicació
i l'àrea de relacions ciutadanes de l'Ajuntament de Tarragona.
Tarragona Ràdio
11 i 5 minuts, la sintonia de Tarragona Ràdio.
11 i 5 minuts
la sintonia de Tarragona Ràdio
un dos i seguit programa extraordinari
que oferim des de les 9 del matí
i seguirem fins a les 2 de la tarda
un programa extraordinari
recordem-ho, número 500
de l'un dos i seguit, però també
mil emissions
de sardanes, esbars
i música per acoblar a Tarragona Ràdio
gairebé, gairebé coincidint
amb el 20 aniversari d'aquesta casa
gràcies a aquesta casa
per aquesta confiança que ens ha tingut
no hauria pogut ser
per molta afició, per molta dedicació
que tinguéssim nosaltres
si no hi hagués hagut aquest recolzament
aquest suport
i que haguéssim pogut oferir-vos aquest programa
des d'aquesta ràdio
anem a la música
fa estona que no escoltem una sardana
i una sardana que a mi personalment m'agrada molt
em sembla que els companys d'equip també
és una sardana que
és del Jordi Paulí
que després estarà amb nosaltres
i que marca
marca un estil
un estil de composició
influenciada sobretot precisament pel jazz
aquest estil
que després comentarem
i escoltarem amb ell
i algun membre del seu quartet
i que això
amb una sardana
introdueix un aire diferent
una sardana que a més a més
agrada
un tipus de sardana
que agrada la gent que balla
la gent que balla en colla
i la gent que escolta
doncs per tots vosaltres
que ens escolteu
aquesta magnífica glòria
d'en Jordi Paulí
amb la Copla Bohèmia
i el Jordi Paulí
i el Jordi Paulí
i el Jordi Paulí
i el Jordi Paulí
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bona nit!
Fins demà!
!
Choms demà!
Llavors do',
Fins demà!
Pues
de vosaltres!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
settled!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja d'entrada, ja.
A veure, deixem-nos d'estar de coses.
Crec que el casal està prou bé,
va anar fent, a poc a poc va anar preparant activitats,
a poc a poc vol arribar l'any vinent, si no vol,
el 50 aniversari,
intentarem fer alguna cosa extraordinària,
no podem dir el què perquè passa com tothom,
o com la majoria d'aquestes entitats,
que necessitem vivint més de subvencions
que no d'una altra cosa, per desgràcia.
Aleshores, estem intentant a veure què podem fer,
que podem celebrar aquest 50 aniversari,
però el primer que voldríem fer és tornar a vosaltres
l'enhorabona per aquests 500 programes
i que pugueu estar molts anys a mantenir.
Gràcies.
I si hem parlat també de colles,
de colles actives,
algunes que ja no estan actives,
però els seus membres també,
els seus components segueixen vinculats al món de la sardana,
tenim encara una altra colla,
que ens ha volut acompanyar,
almenys en representació,
alguna representació d'aquesta colla
i aquests estudis de Terrona Ràdio,
la colla Toc de Dansa,
i en aquest cas és representada per dues Mercès,
la Mercè Iago, la Mercè Bertín,
benvingudes.
Hola, Àngel, bon dia.
Que ens consta que són seguidors habituals del programa,
a més participants en els concursos,
en el concurs que fem entre els que voten
mitjançant Terrona Ràdio a la sardana de l'any,
oi que sí?
La veritat, vull dir,
s'ha de participar en tot el que es pugui,
i més quan és una cosa que ens agrada,
és quan ho fas més amb gust.
I això, perdona,
tinc pendent regals, eh, Mercè?
Sí, sí,
ja te'ls dono.
Mira que jo no t'ho volia dir avui,
perquè crec que no és el dia ideal,
però, a veure,
és el que menys això,
perquè el que m'important és participar en regals,
no ho fas pels regals.
Parlarem, doncs,
amb aquests sardanistes de Tarragona
en els propers minuts,
però també volem seguir donant pas
a altra gent que,
en un moment o altre,
doncs, ha intervingut al programa
o que té alguna significació
dins l'àmbit sardanista.
Ara tenim una comunicació telefònica,
en aquest cas,
amb la persona que és el responsable
de l'espai,
que habitualment tracta el tema de les sardanes,
a TV3.
Jordi Lara, molt bon dia.
Molt bon dia, Àngel.
Com ho portes,
el Nidia?
Com portem el Nidia?
Bé, avui no és per parlar del Nidia,
avui és per parlar de vosaltres,
fonamentalment.
Jo, la veritat és que us assegueixo
sempre que puc.
A més,
tinc una vinculació amb Tarragona
i la veritat és que sempre vingui a Tarragona
i s'escau,
sempre us punxo,
perquè m'ho passo molt bé.
La veritat és que és un d'aquests programes
que sap com...
amb agilitat,
amb frescor,
aquests temes,
i servir-los amb humanitat,
no?
Que és una cosa...
Em sembla que és un dels reptes importants
que té tothom que es dediqui
al món de la comunicació sardanista.
Moltes vegades es peca del...
No, es peca...
Lògicament no comporta el fet
que molts dels que fem programes
de sardanes
amb tota la bona fe del món,
però no deixem de ser aficionats,
la majoria.
No és el vostre cas,
vosaltres feu un programa de televisió,
sou professionals,
fins a aquest canvi,
però també...
Suposo que deu tenir alguna dificultat.
És diferent,
al mitjà,
evidentment.
Com us ho plantegeu,
vosaltres?
A veure,
hi ha diverses coses a dir aquí.
En primer lloc,
jo sempre he pensat
que el que és l'amaterisme,
diguem-ne,
la no professionalitat,
no s'ha de mesurar
tant per les hores
de dedicació exclusiva
a una activitat,
o fins i tot
per la retribució econòmica
d'aquesta activitat,
sinó una mica
amb l'actitud que tens
a l'hora de fer aquesta feina,
no?
I en aquest sentit,
penso que l'important
és tenir una actitud rigorosa.
No cal que una envisqui
d'aquesta activitat,
sinó que la faci
abocant-hi el millor
de si mateix,
perquè l'amaterisme
també té unes avantatges
que és,
doncs,
bé,
que es fan les coses
pel gust de fer-les,
no?
Que és també
una bona pedrera
per desvetllar vocacions.
Tots hem començat,
jo vaig començar
fa molts anys,
a Ràdio Nona de Torelló,
fent un programa de sardanes,
després a Ràdio Montesquiu,
és a dir,
tots hem...
També ha sigut un àmbit
que ha permès
que molta gent,
no jo,
sinó molts altres,
també,
doncs,
poguessin després
fer un pas
al món professional,
no?
Dit això,
la seva respondre
és la teva pregunta,
no?
Una miqueta
les dificultats
que nosaltres tenim.
Clar,
nosaltres hem tingut sort
al programa,
quan vam endegar
el programa Sardana
i després
quan vam ampliar continguts
també al món dels esbars
i altres aspectes
de la música
i l'avança tradicionals
que van passar a dir-nos Nidia
per tenir un nom més genèric,
van tenir la sort
de coincidir
una colla de gent
que conciliàvem
les dues inquietuds.
És a dir,
per una banda
érem gent
que teníem
una certa experiència
en el món
de la comunicació
genèricament parlant
i per l'altra
doncs
ens estimàvem
en aquest món,
no?
Ens estimàvem
i coneixíem
el món de la Sardana.
I...
i així hem anat fent camí,
no?
Ja portem 10 anys
i, bueno,
una miqueta
treballant pel mateix.
Sempre amb aquesta idea
la televisió
penso que
ha de tenir
ha d'anar sempre
una miqueta
per davant.
Ha d'intentar
innovar
continuament,
donar idees,
esperar que algunes
d'aquestes idees
quallin,
d'altres potser no quallen,
però esperar que quallin
totes.
Ho dic perquè
de vegades
nosaltres
ens ha criticat
que potser
hem tractat
el tema
de la Sardana
en molts formats
que, bueno,
que podrien resultar
doncs una miqueta
sorprenents, no?
En el que era
la comunicació
serà d'estar
fa uns anys
i ho hem fet
però ho hem fet
sempre amb la idea
de fer-ho amb molta
imaginació,
amb molt de rigor
sabent de què parlem
i amb la idea
d'innovar
perquè pensem
que la televisió
que és un mitjà
de comunicació
en aquest cas
privilegiat
ha d'anar
per endavant.
A mi una cosa
que sempre m'ha omplert
molt de goig
és que
alguns formats
televisius
que nosaltres
assajàvem
fa molts anys
com era anar
pels aplecs
o anar pels concursos
amb un reporter
d'aquest titseratxero
que en aquell moment
em tocava fer-ho a mi
ficant-se per allà
entrevistant la gent
i fent les entrevistes
així com molt picades
molt divertides
aquest és un format
que ara
segueixen
molta altra gent
sent que està treballant
en televisions locals
etc.
Per tant,
aquestes són les coses
que em sembla
que hem de fer nosaltres
des de la televisió
obrir camins.
Darrerament
s'ha produït
jo crec
una introducció
dins aquest àmbit
de la informació
sardanista
en diversos mitjans
de
no sé si molta
anava a dir molta
però sí
una mena
de nova generació
de gent jove
amb
coneixements
diguem-ne
professionals
però també
dins el món
de la sardana.
Suposo que veus
que existeix
això no?
Estàs d'acord?
Sí, sí
estic totalmente d'acord
de fet
una de les coses
que em fan sentir
content també
de la tasca
del programa
televisiu
és que
en bona part
hem acollit
hem donat escalf
hem sigut una mica
un referent
i ho dic amb tota la immodèstia
del món
ho hem sigut
senzillament perquè
estàvem en un mitjà gran
senzillament per això
una miqueta
una mica d'escalf
perquè la gent jove
és a dir
si una persona
tenia una inquietud periodística
un jove
una jove
estudiava periodisme
difícilment
podia plantejar-se
un dia
dedicar-se
al periodisme
de la comunicació
de la música
i la dança
catalanes
en canvi
a partir del moment
que apareix un programa
a la televisió
a la ràdio
ja n'hi havia
però es va per fosionalitzant
cada vegada més la cosa
doncs aquesta persona
que té inquietud periodística
i que a més a més
potser té un interès
per aquests continguts
s'hi pot dedicar
i és veritat
que això ha anat lloc
a una certa florida
de gent jove
que segueixen
una miqueta
aquesta inquietud
i la poden canalitzar
perquè en bona part
s'hi poden guanyar la vida
a vegades ens ha costat
una miqueta explicar
o alguna gent
li ha semblat
allò
fa uns anys
per exemple
tot el món
de la comunicació
sardanista
es feia
des d'un punt de vista
doncs com molt
en el terreny
del voluntariat
jo sempre dic
que és molt bo
precisament
que hi hagi
una professionalització
perquè així pot sorgir
més gent
i la gent
s'hi pot dedicar
més
molt bé
gràcies Jordi
gràcies
per la vostra
aportació
hem parlat molt de Nídia
però
de debò
que us felicito
no en prop
tot l'equip
del programa
Nídia
per la tasca
que porteu a terme
que és una tasca
ja no només
cal reconèixer
aquesta constància
que us ha portat
els 500 programes
sinó també
la feina ben feta
que és el que compta
el cap de ball
i ara què t'he de dir
després d'això
gràcies
gràcies
vinga
una abraçada
ben fort
fins sempre
a reveure
i tornem
tornem a Tarragona
i tenim
com havíem presentat abans
Jordi Grau
president del casal tarragoní
les dues mercès
Marcertín Marseillago
de la colla
Toc de Dansa
una representació
en aquest cas
de les colles
de l'agrupació
de Sardins de Tarragona Dansa
que després
tornarà a aparèixer
amb un altre motiu
al nostre programa
Jordi
avui
nosaltres
com que celebrem
aquest aniversari
doncs
volem fer referència
poc o molt
a això
als mitjans de comunicació
i la Sardana
com ho veus
a Tarragona
no sé
teus prou reflectits
amb els mitjans
de comunicació
o la vostra activitat
això ho hem parlat
moltes vegades
crec que no
crec que no
crec que els mitjans
de comunicació
de Tarragona
els diaris
poca cosa porten
els hi tens
que donar
mastegat
tens que anar
com aquell que diu
amb influències
directament
a donar-li
a algú
que treballa allà dintre
i que per favor
t'ho posi
llavors
no surt
reflectit
amb els diaris
locals
la defenya
que fa no solament
el casal tarragoní
sinó el casal tarragoní
els esbars
l'agrupació
sardins de Tarragona
dansa
ni res
del que és
diguéssim
el folclore
tradicional català
i així és que
la Sardana
vull dir
no la puguem tenir
com a folclore
perquè és una dansa viva
però doncs vull dir
poca cosa pots parlar
després hi ha una altra cosa
que fa així
doncs també
t'empipa una mica
diguéssim
que tu passes la informació
els hi dones
tota la informació
en català
i els diaris
doncs tu
publica en un idioma
que no és el nostre
això
vulguer no vulguer
també pica una mica
sobte
eh
sobte
sí
sobte
bastant
va haver
queixes en el seu moment
també sobre el tema
dels castells
quan hi ha unes denominacions
molt concretes
sobte més
encara
va haver
unes queixes molt fortes
i em sembla que ho van
resoldre
bastant
però clar
sempre hi ha aquest tic
d'anar a parar
si tu els hi passes
si tu els hi passes
una informació
en català
en un diari
que diuen
que és bilingüe
que porta altres informacions
en català
perquè aquesta
no te la poden donar
amb el nostre idioma
sense desmereixer ningú
no vull desmereixer
cap idioma aquí
el que vull
és que senzillament
el nostre
es faci servir
i que la informació
nostra
de les terres catalanes
es faci servir
és això
l'únic que demanem
i després sobretot
una altra cosa
que la informació
que els hi passis
que almenys
que te la publiquin
poc o molt
però que et diguin alguna cosa
que estiguis
més darrere més
setmana darrere setmana
dia darrere dia
donant-los la informació
i allí queda
amb una taula
no sé per què
per què es publiquen
cada setmana
diaris
publiquen
una informació
d'uns castells
amb pàgines
i pàgines plenes
i per què no es pot publicar
un resultat
d'un concursus
de sardanes
més equilibrat
hauria d'estar més equilibrat
jo crec que sí
jo crec que sí
no estem reflectits
en el que es fa
dintre del món de la sardana
no sols a mena de Tarragona
sinó arreu de Catalunya
la colla toc de dansa
és una colla
veterana
que competeix
a la categoria
de veterans
i segueix
ha seguit
el campionat de Catalunya
com ho teniu
ara és el moment
abans s'ha dit
s'ha dit
que els músics
pel carnaval
fan canvis
les colles
ara és quan es plantegen
assajar
i possibles renovacions
també
d'alguna manera
la propera temporada
com ho porteu
estem decidint
qui parla
això
qui parla
qui parla
bueno
els dos
dona
sí exacte
Mercè
em pots ajudar
també
carai
estem tots
a la mateixa colla
no
ho hem de fer
tots entre tots
a veure
penso que primer
considero que jo
soc bastant optimista
normalment
quan es va acabar
la temporada 2005
ho teníem una miqueta
negre
perquè ens ha plegat
gent
llavors
independient d'això
com els que
hi estem
doncs en tenim
forces ganes
de continuar
llavors
per una sèrie de canvis
que hi ha hagut
a l'agrupació
de colles
i així
doncs bueno
sabem que
hi ha algú
bé no tinc la informació
molt directa
perquè
a la reunió
que vam tindre
el dissabte passat
jo no hi vaig estar
però
no sé
una miqueta de cosa
que hi ha
algun membre
doncs que
de la colla
dels grans
que ens ajudarà
no sé si
podem dir
que ens passarà
cap a nosaltres
ens ajudarà
sempre
sempre
que pugui
que és el que
ens fa falta
no vull dir
ens fa falta
jo no sé
3, 4, 5 persones
per anar bé
i
bueno
vist això
doncs
podem veure les coses
amb més claretat
no?
Tornem a repetir
que de ganes
no ens falten
després
em sembla
que tindrem
una persona
a la nostra colla
que ens donarà
molta
molta canya
no?
com pot ser
l'Alfred
bueno
l'Àngel
que també
l'Àngel
el que tenim aquí
també crec
que ens ajudarà
força
primícia
sí
bueno
no sé si
bueno
s'ha de sapig
no?
que m'entena
per si
és allò que veiem
que és el moment
de considerar
la nova temporada
i bueno
ja que el senyor David
també ha parlat
doncs també
l'implicarem
perquè
i la Rosa
també
jo no he parlat
no no
jo no he parlat
ja parlo jo
Rosa tranquil·la
jo
no no no no
ja parlo jo
gràcies
la Rosa també
no se li ha ofert
però crec que si algun dia
tenim un apuró
també ens donarà un cop de mà
perquè clar
hi ha els concursos lliures
que hi ha els bàsics
i bueno
molt bé
tenim una altra
una altra comunicació telefònica
la Tessa
ens ho pot
ens ho pot confirmar
és una antiga
col·laboradora del programa
antiga
de les primeres
bon dia
Esther
hola bon dia
l'Esther va començar
l'un dos i el seguit
doncs amb nosaltres
el primer programa
a l'agost del 95
carai
carai
a l'agost del 95
eh
ja
Esther
ja fa bastant
eh
ja
deu anys
recordava
deu anys
com ho recordes
aquella època
perquè en principi
vas estar
tres anys
o així
fins al 98
ben bé
a veure
primer el que volia fer
és felicitar-vos
a tots
pel 500 programa
o pel mil
o pel que sigui
que puguem
celebrem les dues
celebrem els dos números
molt bé
doncs mira
jo ho recordo
amb molta il·lusió
i molta nostàlgia
i no sé
nosaltres teníem la sensació
en aquella època
que estàvem fent
una cosa innovadora
i molt dinàmica
i no sé
amb molta il·lusió
això sí que ho recordo
i clar
més que res
que fins ara
fins aquella època
els programes de sardanes
doncs eren
programes que es limitaven
a posar música
i jo què sé
comentar una mica
el tipus de sardana
i això
i nosaltres vam incorporar
seccions
xafarderies
el món de les colles
i no sé
ho recordo
amb molta
molta nostàlgia
i molta il·lusió
això ara ho recordarem
perquè tenim
dos talls
de veu
d'aquella
d'aquella època
de l'any
concretament
de l'any 98
un en el que
llegint una notícia
doncs tu fas un comentari
sobre uns polítics
o un polític
que vas veure
ballant
ballant sardanes
que en aquells moments
no era
diguéssim
molt important
però en aquests moments
escoltem-nos-sardanes
pel públic
poca gent
tothom
està canviant
i de sobte
vam veure
apareixer una cara
una cara coneguda
la del Pasqual
del Maragall
que va apareixer
amb uns quants periodistes
d'uns paparazzis
o d'uns periodistes
o d'uns guarda
o d'uns guardaespatlles
no ho sabem
i el bon home
es va marcar uns passos
va ballar
unes
dos tirades
amb una
gràcia
especial
és tota la vida
dels polítics
sobretot els polítics
en campanya
evidentment
que està clar
que
encara que no
oficialment ha començat
no només el Jordi Pujol
sap ballar sardanes
que és el típic
que sempre veiem
en fotos
ballant sardanes
sinó que el Pasqual Maragall
també sap fer curts
també sap fer llars
no sabem si s'hi apuntaria
amb Borrell
no sé
Esther
aquell personatge
es va marcar uns passos
sí, sí
i ara no ha marcat uns dos
comentant de Pasqual Maragall
el president de la Generalitat
i comentant sobre Jordi Pujol
també tenim uns altres
un altre tall de veu
que volem
a veure si recordes
primer la sintonia
i després
ficarem els talls de veus
i ho comentarem
amb l'Àngel
Fa poques setmanes
ens etàvem al programa
una nova secció
una secció encara sense nom
una secció especial
diferent a les altres
encara que evidentment
té punts de similitud
parlem de temes
d'actualitat
sardanista
procuram que sigui
un tema polèmic
i nosaltres
els que fem el programa
que estem aquí
l'estudi habitualment
la Tessa
l'Esther
i un servidor
adoptem
posicions diferents
respecte a aquest tema
i intentem defensar-ho
i a qui no Support
Mostro
us sona a aquesta sintonia
que va durar uns quants
programs
Sí, això no era
amb les xafarderies o alguna cosa així, pot ser?
Intentàvem fer un debat sardanista
amb una mica de mal rotllo sardanista
que dèiem nantros, que comentàvem sobre qualsevol
tema i llavors
va haver un dia memorable
els uns estaven en contra i els altres a favor
Sí, em sembla que era quan a la tele començaven
a fer moros i cristianos
i coses d'aquestes, com
tipus corazón, corazón, i nantros ho vam voler
imitar una mica, oi?
Sí, sí, ara sentirem una mica d'aquesta
imitació. Molt bé
Doncs, debat sardanista
perquè debatem sobre temes sardanistes
Sí, debat sardanista
també podríem dir que és un debat sardanista
enrotllant, oberta, i des de la Ràdio Nacional
de Catalunya, també, eh, Àngel?
Queda del més tradicional
Fa dues o tres setmanes vas dir contrapàs
el debat sardanista
El nom doble de la secció ha d'anar
lligat amb el tema
que tracta la secció
Jo què sé, diguem-nos, mal rotllo enrotllant
o tirar-se les espardenyes pel cap
però debat sardanista, Àngel?
No, no sàriament n'hi ha d'haver mal rotllo
No, però debat sardanista
debat sardanista, sisplau
És massa comú
És que sempre buscant els temes
Sempre tries alguna cosa tradicional
Tu deus els tres
Si us veu, si us voleu carregar el nom
aporteu arguments, sisplau
No, ja els aportem
És que, Àngel, què deus venir?
Deus repassar tots els llibres que tens d'història
del segle passat?
Per buscar nom
El trobes anticuat?
El trobeu anticuat?
No, anticuat no és la paraula exacta
Què, Àngel?
Què, Esther?
Què podia fer allà al mig?
Déu-n'hi-do, quina repel·lència, eh?
I això durava, eh?
Això durava perquè tenim la cinta gravada
i després era el mateix tipus de debat
però sobre la sardana revessa, sobre la sardana d'alluïment
sobre el galop
l'un fent d'advocat del diable
i l'altre, l'un en pro i l'altre en contra
però ens ho passàvem molt bé, no?
Sí, sí, i tant
Eren innovacions d'aquestes que, mira
posaven salsa
Esther!
Bueno
Gràcies, eh?
Doncs felicitats una altra vegada
i que em compliu molts més, eh?
I tu també felicitats per la part que et toca
perquè vas estar col·laborant força temps
Molt bé, vinga
Fins sempre
Vinga, adeu
Dos quarts de dotze
i tres minuts
gairebé quatre
Tornem a la música
una sardana d'Enric Ortí
amb la color contemporània
Desig Particular
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Tornem a la música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Intentàvem seguir!
Ara, el que passa és que era molt difícil, eh?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I sembla que avui tenim certs problemes!
Dèiem que pot posar-te'n?
el bellet popular!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
I així vam estar estona!
Estona!
Estona!
Estona!
Que no sé!
Al final vam continuar!
Sí!
Però va costar molt!
Molt!
Molt!
I qui està una miqueta més sencer és el convidat nostre!
Doncs bé!
Són aquelles coses que passen nosaltres amb la nostra insistència de fer el programa en directe!
Després passen aquestes coses i tots n'hem tingut!
Em sembla...
Quí, de qui se n'ha salvat avui?
Ningú encara?
perquè jo sóc molt novell i no em faig
no, clar
molt bé, seguim el programa
ara, aviat
com us deia, en presentació
d'aquest nou disc
i comencem a escoltar aquesta música
que és la primera vegada que sona
per ràdio d'aquest disc
d'aquest enregistrament
i comencem a escoltar aquesta música
i comencem a escoltar aquesta música
i comencem a escoltar aquesta música
i comencem a escoltar aquesta música
i comencem a escoltar aquesta música
Fins demà!
I aquesta és la sardana 25 i seguim, la sardana cobra aquest disc que porta per nom amb D.O. Tarragona Dansa,
amb denominació d'origen Tarragona Dansa, registrat per la CUP La Reu Jove, promogut per l'agrupació escenarista Tarragona Dansa,
i l'autor d'aquesta sardana és l'Alfred Abad i Gascón, en el seu moment ja vam comentar, va ser tot un cop,
tot un impacte els que estàvem en aquell acte inicial dels 25 anys de l'agrupació escenarista Tarragona Dansa,
que per sorpresa, pels assistents, pel públic, s'estrenava la primera sardana del president de l'agrupació, l'Alfred.
Tu ho tenies ben guardat, eh, això? Hola, bon dia.
El secret, bon dia.
Home, sí, sí, sí, la gràcia és que fos secret i, bueno, vam tenir uns quants còmplices.
Evidentment a la cobla, a l'hora de preparar.
I dins de l'agrupació també tenim algun còmplice.
Poquets, eh, perquè aquestes coses, si se sap massa, doncs s'escampa i és complicat aguantar el secret.
I què se sent quan un comença a escriure sardanes, i res, abans d'un any, o al cap d'un any,
sent aquesta mateixa sardana només tocada per l'escola, sinó enregistrada amb un disc?
Home, doncs fa gràcia, però doncs tampoc no és res especial, no?
Home, tu ho has treballat, tu has treballat tu, això sí.
Gràcia sí que fa, però, bueno, saps que és teva i, en fi, ja està.
Com expliquem a la gent l'interès d'aquests discs?
En apareixen molts, de discos, de sardanes últimament.
N'hi ha que estan molt bé, però aquest suposo que l'argument principal serà que són sardanes de Tarragona.
A part que, evidentment, per a l'agrupació, que hi ha sardanes dedicades a l'agrupació de la seva gent, no?
Jo penso que s'ha d'entendre en clau local.
Discos n'hi ha moltíssims, i doncs no fa la mateixa gràcia el disc dedicat a Sant Andreu,
o dedicat, ja que sé, al centenari de la Cobla, no sé què,
que un disc, doncs, que hi ha enregistrament a sardanes locals dedicades a Tarragona,
gent d'aquí, a coses d'aquí, i, doncs, bueno, la novetat potser és que és el primer enregistrament en disc compacte
que es fa en sardanes tarragonines, i, doncs, bueno, com tampoc no és una cosa que fem habitualment,
doncs, hi hem abocat molt i hem dedicat moltes ganes a cuidar els detalls.
I, doncs, tant l'enregistrament de la Cobla com l'edició del compacte com el llibret,
doncs, tots els detalls es nota que estan molt cuidats.
que ho vam avançar en el seu moment, l'enregistrament, la Rau Jogues,
i va agafar amb un interès especial.
El David hi va ser, amb alguna d'aquelles...
Ara l'agafo així despistat, David.
Sí, sí.
Hi va ser, aquelles sessions de gravació, o almenys en alguna, no?
Sí, hi vaig estar els dos dies, una miqueta.
Molt bé.
I com ho vas veure, allò?
És una experiència diferent, però no veus una gravació d'un disc cada dia.
No, i més una gravació d'aquestes que te toquen la fibra, no?
Perquè és una cosa molt nostra i te fa com molta gràcia.
I no, i és molt curiós, perquè si no s'ha estat mai cap enregistrament, no?
No t'imagines allò que hi prova ni una mateixa trosa, sardana, i...
És curiós de veure.
Què hi podran trobar, concretament, Alfred, els que compren aquest disc?
Bé, doncs bàsicament podran trobar 9 obres, 9 adanes dedicades a gent i les colles de l'agrupació,
i 4 més, que són prou representatives de diferents autors i diferents estils,
dedicades a Tarragona, a Tarragona o a gent de Tarragona.
Per exemple, Tarragona, Ciutat Pobilla.
Tarragona, Ciutat Pobilla seria un clàssic, doncs, que ja ha estat enregistrat prèviament.
Però és introvable, vull dir.
I és molt difícil de trobar.
I és potser del millor que ha escrit, és opinió personal, no?
El mestre Gilmen Brado i m'hi ha escrit molt.
Després, doncs, dedicades a Tarragona i que no estan vinculades a l'agrupació,
trobem Xalom, que és una obra del Joan Juncà dedicada, doncs, al Rafel Guinovà,
amb motiu de les seves noces.
Després trobem una clàssica també del José María Terrides, que és Tarragona té un balcó.
I, finalment, a Tarragona Amunt, que és el Carlos Santiago,
que està dedicada a la colle Tarragona Amunt, precisament, del centre de colles Tarragona,
que hi ha una colle que va estar activa uns quants anys, se l'ha de quedar dels 80,
i el Carlos Santiago, que és un compositor en aquella època molt jove i molt...
que havia sigut un petit boom, havia tingut obres de gran èxit,
doncs, ja va fer aquesta obra i és...
dins del seu estil, que és un estil relativament simple i ballador i molt fresc,
doncs, és molt maca.
I vos, Sardanes Teves, 25 i seguim, i Tanto el sou com tu.
Bueno.
Ja les hem escoltat, encara que siguin en registraments més casolants, potser, en anteriors programes.
I, Sardanes, és que vull remarcar que, a vegades,
aquests discos així dedicats a una entitat, a un àmbit molt concret,
hi ha el perill de que siguin... tinguin poc interès,
però trobem alguns autors, joves alguns, que sonen i que són Sardanes que peten,
com Jordi Paulí i Daniel Gasulla, per exemple, no?
I no només.
Començant, ja és la primera, que és una obra del Josep Maria Guita de Tarragona Dance,
que és de l'any 85, doncs el Josep Maria és un gran músic, és un grandíssim músic.
El que passa és que potser el seu estil de fer música no és excessivament,
o no és tot el ballador que ens agradaria als balladors a Colla de Plec,
però és un grandíssim músic que ha fet, per exemple, el Vendrés i tot pobilla.
I després trobem, jo què sé, el Josep Solà, per exemple, que és un tros de músic genial.
És una escenària per escoltar, per disposició, no?
Sí, sí, sí. El que passa és clar, els balladors tant de Colla com la gent de Plec,
doncs busquem un estil una miqueta més planer i més... que et convida a ballar i saltar,
i a la que et trobes músiques una mica més complicades i musicalment més treballades,
doncs costen de pair.
I tot això, quan estarà a disposició de qui ho vulgui?
La presentació oficial del disc compacte és el dia 19,
en motiu del Consell de Cluenda dels 25 anys de Tarragona.
Això serà a les 6, a l'Auditori de Caixa Tarragona.
Volem fer una roda de premsa prèvia on es farà la presentació del disc compacte
i podrem explicar una miqueta els detalls a la premsa
i esperem que la notícia també surti els diaris i els mitjans de comunicació
entre el 15 i el 19.
i avui és la prèvia, prèvia, perquè els discos compactes aquests
els hem rebut ahir mateix,
que estan calents i acabes de sortir de màquines.
Els companys d'altres mitjans, jo suposo que ens perdonaran,
tenim aquest privilegi,
avui que aprofitant que és aquest número 2 del nostre programa,
hi podem escoltar un trosset.
Jo, Sardana, que em resisteixo a presentar-la.
Segur que els sardanistes, per pocs sardanistes que sigueu,
la coneixereu enseguida.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A Tarró, a la ciutat Pobilla,
una sardana, com deia l'Alfred,
segur que és de... no sé si les millors,
això és molt relatiu,
opinió personal que comparteix en aquest cas.
O sigui, és una de les sardanes d'en Gil
que estan més presents en el repertori de cobles.
Hi ha diverses cobles que la interpreten
no sé si amb molta assiduitat,
però si de tant en tant la podem sentir per aplecs,
inclús concursos,
que és una sardana tirant a llargueta.
I pels balladors, doncs,
és tot un repte.
Una sardana que segur que porta molts records al Jordi.
Un Jordi...
Sí, bastant molt bo.
President del casal, a que sí?
Home, els podria dir, doncs, que era un criu.
Tenia, no sé si tenia 17, 18 anys,
quan Tarragona va ser llegida de Sotar Pobilla.
Aquí també tenim la Mercè,
que va ser dama d'honor.
Dama d'honor.
I tant.
Sí, porta molts records.
Vull dir, va ser precisament,
vull dir, com aquell que diu el meu bateig
dintre del món de la sardana, no?
I llavors, doncs, no ho sé,
agafaves molta il·lusió
i va ser una gran festa de Tarragona,
de Tarragona que va significar un canvi.
La proclamació de Tarragona a Ciutat Pobilla...
va ser com un abans i un després, no?
Sembla que sí, sembla que sí.
Almenys, inclús,
avui, els sardaristes de fa anys,
que tenim uns quants anys,
la gent encara ho recorda,
aquella festa.
Va ser com una cosa especial, no?
I aquesta sardana ha quedat...
Jo crec que és una de les més divulgades
de totes les que porten el nom de Ciutat Pobilla.
És curiós, això,
perquè s'ha quedat...
N'hi ha que han quedat pràcticament oblidades.
Sí, sí, va ser una cosa que ens ha deixat...
Ens va deixar tots parats, no?
Vull dir, en aquells moments,
en Gil tampoc era un compositor molt conegut.
Vull dir, era un músic de Cobla,
va ser d'uns anys director de la Cobla a Barcelona,
però com a compositor de sardana
realment no era molt conegut.
Aquí va guanyar un concurs
que va fer la Diputació,
amb la sardana, si no recordo malament,
la sardana tarragonina,
i va ser precisament el Manal Alarcón,
que abans l'hem sentit aquí,
que es felicitava també pel programa,
el que va tindre la idea,
i el que va dir, doncs no, senyor,
té que ser un músic de casa nostra,
té que ser un músic de Tarragona,
i creiem que en Gil ho pot fer.
I realment la va encertar.
Aquesta, doncs, és una miqueta...
la història del començament d'aquesta sardana,
i crec que, doncs, ha sigut bona.
Es va enregistrar en aquell moment,
diverses vegades,
una d'elles amb el disc corresponent
de la sardana a l'any,
però hi ha discos pràcticament de col·leccionista,
discos que hi ha introvables, pràcticament,
i no hi havia un enregistrament actual.
Jo crec que és interessant
que s'hagi recuperat en aquest sentit,
en aquests dies,
junt amb composicions noves, d'ara,
i amb compositors actuals.
un disc, després en tornarem a parlar,
perquè també tindrem la part, l'altra part,
no només els que han gestionat
la gènesi d'aquest disc,
sinó els que l'han interpretat,
els que s'han tancat a l'estudi
per fer realitat aquesta música,
la gent de la Góbla en reu jove.
Ara ja t'arribarà un altre
bolletí de notícies,
el de les 12,
després, després tindrem
les seccions bàsiques,
essencials del programa habitual,
l'agenda,
les notícies,
i alguna coseta més,
perquè després volem reprendre
aquesta tònica extraordinària
del nostre programa d'avui,
de celebració del número 500
i 1.000 emissions,
sardinistes,
a Terraona Ràdio.
Us deixem, doncs,
amb aquest bolletí de notícies.
Fins demà!
Catalunya Informació
Les 12.
L'Agència Internacional de l'Energia Atòmica
ha decidit, per majoria,
enviar el programa nuclear iranià
al Consell de Seguretat de l'ONU.
L'Iran ja havia anunciat
que, si s'adoptava aquesta mesura,
tallaria tota cooperació voluntària
amb aquest organisme.
Aquest migdia s'inaugura
al Palau Mojo de Barcelona
l'exposició
El retorn dels documents
confiscats a Catalunya.
El president de la Generalitat,
Pasqual Maragall,
inaugurarà la mostra
on es podrà veure
una selecció dels papers
que fins fa poc
eren a l'arxiu de Salamanca.
L'exposició
s'obre de mà al públic.
Els supervivents del ferri
que divendres es va enfonsar
al Mar Roig
quan anava l'Aràbia Saudita,
de l'Aràbia Saudita
cap a Egipte,
coincideixen a explicar
que l'origen del sinistre
va ser un incendi
que es va declarar
a la sala de màquines.
Els testimonis afirmen
que la tripulació
va intentar apagar el foc
però el vaixell
es va enfonsar
en poc temps.
El balanç provisional
del naufragi
és de 185 morts,
uns 350 supervivents
i uns 900 desapareguts.
Almenys 88 persones
han mort a les Filipines
a causa d'una llau humana
que hi ha hagut
davant un recinte esportiu
als afores de Manila.
Un avís de bomba
va originar una estampida
quan les portes
encara eren tancades.
I a Barcelona
ha mort apunyalada
una noia de 28 anys.
El crim va ser ahir
cap a les 11 de la nit
a la confluència
dels carrers Treja
i Sant Fructuós
al barri de la Zona Franca.
Els Mossos
estan investigant els fets
per intentar identificar
l'autor
o autors de l'assassinat.
Catalunya Informació
Esports en titulars
Un espanyol
escarmentat
per la golejada
que va rebre l'any passat
visita aquest vespre
a les 8 al Camp del Madrid.
També avui
Màlaga Atlètic
i Deport València Primera
i Esport Ignàstica Segona.
L'esquiador andalusa
Maria José Rienda
lidera l'eslàlom
gegant d'Ofter-Schwang
després de la primera mànega.
Al ràl·li de Suècia
Gronholm
continua de líder
després de dos trams especials
i Pons és 12.
I el temps
aquest cap de setmana
temps tranquil i estable.
El dia serà
assolellat
a molts sectors del país
com el Pirineu
i les comarques de Girona.
Però es mantindran
bancs de boira
i de núvols baixos
i extensos
el Pla de Lleida
i la Depressió Central
que es podran fer persistents.
També el cel estarà ennubulat
a punts de la costa central
i de la costa daurada.
Demà tindrem sol i boires.
Aragona Ràdio
30 anys
30 anys
30 anys
30 anys
30 anys
30 anys
Jo crec que ens quedem
un poc amb la imatge
que dimos
i ja te digo
que l'important
eren els tres punts
i per almenys
ens quedava
un bon sabor de boca
del partit
que vam fer.
Aquesta setmana
Pablo Luzarreta
torna amb el nàstig.
Dissabte partida
dos quarts de sis de la tarda
l'exjugador del nàstig
Luzarreta
ens ajudarà a viure
el partit de Lliga
a Sporting Nàstig.
Des de l'estadi del Molinon
amb Jordi Blanc
i les veus
de tots els protagonistes.
A més
el seguiment
de la resta
de marcadors
de la jornada
i el joc de la porra
a través del telèfon
i de missatges
al mòbil.
Aquest dissabte
torna la passió
de la Lliga
a Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat.
El divendres 17 de febrer
la Ràdio de la Ciutat
celebra els 20 anys
de les primeres emissions
de Ràdio Fòrum
amb un programa especial
des dels primers estudis
de l'emissora municipal.
Senyores i senyors
molt benvinguts
de nou
Des de l'antic mercat
del Fòrum
a partir de les 10 del matí
repassarem 20 anys
de ràdio.
Omplirem la sintonia
de records
amb les veus
que han anat fent ciutat
a la ràdio.
Recordeu, divendres 17 de febrer
programa especial
aniversari
de Tarragona Ràdio.
T'esperem a l'antic mercat
del Fòrum
a partir de les 10 del matí.
Tarragona Ràdio
la ràdio de la ciutat
20 anys.
Tarragona Ràdio
Per què no veu?
Per què no veu?
Per què no veu?
Tarragona Ràdio
Tarragona Ràdio
Ràdio
Ràdio
Ràdio
Tarragona Ràdio
Ràdio
Gràcies!
Gràcies!
En aquesta hora comencem el programa, després del bolletí de notícies i habitualment el programa dura una hora, fins a la una, tot i que en temps de la serana de l'any i quan els companys dels castells el fan vacances, podem allargar el programa fins a dos quarts de dues.
Avui però tot és extraordinari, estem contents per aquests 500 programes, per les mil emissions de Torona Ràdio i hem començat aviat a les 9 del matí i encara ens hi estrem fins a les dues de la tarda.
Ara però sí que volem oferir-vos, volem que faltin aquelles seccions que són l'essència del programa, la serana de l'any, temporada, l'agenda, les notícies, les xafarderies.
Intentarem tenir temps de tot això fins a arribar al voltant de dos quarts d'una de la tarda.
Comencem, si us sembla bé, amb la nova eliminatòria de la serana de l'any.
Aquesta setmana arribem a la 18a eliminatòria de la serana de l'any, el concurs organitzat per la Federació Sardanista de Catalunya per escollir mitjançant votacions populars
la serana preferida pel públic entre totes les que s'hagin estrenat durant l'any 2005.
En aquesta eliminatòria escoltarem quatre sardanes més, de les quals n'ha de sortir escollida una que passarà a la fase següent.
Més endavant ja recordarem els sistemes establerts per votar, però de moment apareu atenció perquè només escoltareu una tirada de curs i una tirada de llars de cada sardana.
La sardana número 1 d'avui l'interpreta la cobla mediterrània.
La sardana número 1 d'avui l'interpreta la cobla mediterrània.
La sardana número 1 d'avui l'interpreta la cobla.
La sardana número 1 d'avui l'interpreta la cobla mediterrània.
La sardana número 1 d'avui l'interpreta la cobla mediterrània.
La sardana número 1 d'avui l'interpreta la cobla mediterrània.
Era la primera sardana de la 18a eliminatòria del concurs la sardana de l'any, que enguany arriba a la 17a edició.
Ara és el moment de veure quin ha estat el resultat de l'eliminatòria de la setmana passada.
La primera sardana era la que porta per nom Primers Anys, de la qual és autor en Jordi Fontanillas i ha rebut 139 vots.
La número 2 era L'àvia del Clot, de Gerard Pastor, amb 95 vots.
La número 3, ara fa un any, de Carles Martí, amb 107 vots.
I la número 4, Ningú es profeta la seva terra, de Marc Timón, amb 140 vots.
Passa doncs a semifinals aquesta darrera, Ningú es profeta la seva terra, de Marc Timón.
Amb una diferència d'un vot, com podeu veure.
A veure si és important que voteu tots els que seguiu el programa.
Escolta'm ara la sardana número 2 d'avui.
També la interpreta la cobla mediterrània.
A veure si és important que voteu tots els que seguiu el programa.
A veure si és important que voteu tots els que seguiu el programa.
A veure si és important que voteu tots els que seguiu el programa.
A veure si és important que voteu tots els que seguiu el programa.
Hem escoltat la segona sardana de la 18a eliminatòria del concurs la sardana de l'any.
Seguint l'hora habitual del programa, ara farem els sorteig d'un llibre o un disc entre tots els oients que van participar en les votacions de l'eliminatòria anterior per mitjà de Tarragona Ràdio.
Sona bon bo, ja, eh?
No te'n pots gustar, eh?, no te'n pots gustar.
No te'n pots gustar, eh?, no te'n pots gustar.
No te'n pots gustar, eh?, no te'n fiques l'orella.
Fer uns dissabtes per...
És que altres dies no és aquí al meu costat, i avui, aquí al costat meu m'ho ficava l'orella.
És la motivació per venir al programa, eh?
Han tocat el bon bo.
Sòmbia, avui està nerviós, vinga.
Sí, sí, sí, espérate.
Ah, no s'obre.
No, no, és la primera vegada que tenim aquí tant de públics i no sortirà.
Avui costa el directe.
No sortirà la bola.
Ho haurem de deixar per després, potser, David.
Mira que hi hauràs...
Ara, ara, ara.
Mira, que bonic, el número 13.
Mal presagi.
No.
No, mira, perquè li ha tocat, no?
Qui eres?
El número 13 li ha tocat a la Margarita Saballe.
Que no ens va dir d'on trucava, va telefonar la setmana passada,
mentre fèiem el programa, i no ens va dir d'on és,
però vaja, que sí que ens va deixar el número de telèfon
per fer-li arribar el regal.
Bé, escoltem ara la tercera sardana d'avui.
Un cop més, és la Cobra Mediterrània.
Bé, escoltem ara la tercera sardana d'avui.
Bé, escoltem ara la tercera sardana d'avui.
Bé, escoltem ara la tercera sardana d'avui.
Bé, escoltem ara la tercera sardana d'avui.
Bé, escoltem ara la tercera sardana d'avui.
Anem ara a saber de quina manera es pot participar en el concurs de la sardana de l'any.
Un cop hagueu escoltat les quatre sardanes,
ens podeu enviar una carta indicant la sardana que us agrada més
i les vostres dades de contacte per si resulteu guanyadors del nostre sorteig particular.
Podeu escriure a Tarragona Ràdio, avinguda de Roma, número 5B, primer pis,
tenint en compte que seran vàlids els vots que ens arribin fins tot el dimarts vinent.
També podeu telefonar mentre realitzem el programa un dosi seguit, el número 977-24-4767.
Igualment ho podeu fer per internet accedint a l'web de la Federació Sardanista de Catalunya
a l'adreça fet.sardanista.com.
Un web que ha tingut molts problemes aquests últims dies,
tot i que, segons m'han dit per aquí algun dels convidats,
aquest matí sí que hi havia pogut accedir.
I de totes maneres, per si voleu votar per internet i us costa tenir problemes
per fer-ho mirant-se en el web de la Federació Sardanista,
apunteu-vos a aquesta adreça de correu electrònic
on almenys provisionalment podeu votar.
A-I-T-E-M arroba telefònica punt net.
Una opció de moment provisional per poder votar.
Sí, quin sí, el sistema emprat, però cal que ens indiqueu el número de la sardana que preferiu
i les vostres dades per tal de fer-vos arribar el premi si és que el guanyeu.
Indicant també el vostre DNI o altre document identificatiu.
Recordeu, però, que per poder participar al sorteig setmanal de llibres i discos
heu de votar per mitjà de Tarragona Ràdio, per carta o per telèfon mentre fem el programa.
I completem l'eliminatòria d'avui amb la quarta sardana.
En aquesta ocasió és la Cobla Reus Jova.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Un cop més, que podeu votar enviant una carta
que digui el número de la sardana que us agrada més
de les 4 que hem escoltat i les vostres dades de contacte
per si resulteu guanyadors.
Podeu escriure a Tarragona Ràdio,
vinguda de Roma número 5B Primer Pis,
o bé també ens podeu telefonar mentre realitzem el programa,
un dos i seguit, avui fins a les dues de la tarda,
al número 977-244767.
Igualment ho podeu fer per internet
accedint al web de la Federació Sardinista de Catalunya
a l'adreça fet.sardinista.com
o, com us he dit abans l'Àngel,
a l'adreça a-itm arroba telefònica.net.
Doncs amb aquesta sintonia comencem amb la cartellera d'activitats.
L'iniciem amb els aplecs.
Pel diumenge dia 12, 26è, aplec de Navarcles,
a la tarda al pavelló esportiu,
amb les cobles Juvenibola de Sabadell, Marinada i Lluïsos,
amb concurs de colles improvisades.
Pel que fa a ballades de sardanes,
per avui mateix, al migdia,
en aquelles hores indeterminades que hi ha en les festes majors,
l'Alaixà, amb la cobla Maravella.
Demà diumenge a les 10 de la matí a Tibissa,
l'Ermita de Sant Blai, amb la cobla,
la principal de Tarragona.
A les 12 del migdia, a Cambrils,
al Parc del Pescador, amb música enregistrada.
A les 12 també, a Calafella,
a la plaça Catalunya, amb la cobla Ciutat de Reus.
I a dos quarts d'una del migdia,
a Salou, a la Cruïlla, de Passeig Amo I,
amb l'Espigó del Moll, amb la cobla Costa Brava.
Pel que fa al dissabte, dia 11,
una ballada a dos quarts de 12 del migdia,
a Barcelona, a la plaça de la Catedral,
amb la cobla, para Manllanet.
I el diumenge, dia 12,
a les 12 del migdia,
a Cambrils, altra vegada,
al Parc del Pescador, amb música enregistrada.
I us parlem ara de concursos.
Demà diumenge, a les 12 del migdia,
a Cervela, a l'Auditori,
al setè concurs individual de Sardana Reveses,
amb la cobla, Juvení, Bola de Gramunt.
I pel diumenge, dia 12, a les 5 de la tarda,
a Olot, al Casal Marià,
al vintè concurs individual de Sardana Reveses,
amb la cobla, Ciutat de Girona.
Per la mare dels bars, per avui mateix,
a dos quarts de set de la tarda, a Tarragona,
al Saló d'Actes, a Caixa Tarragona.
De festa en festa,
festival de danses a càrrec de les seccions
infantil i juvenil de les bars d'Ansaire de Tarragona
i un grup de música tradicional
format per tarota, tuba, acordió diatònic
i flaviol i tamburi.
I a les 9 del veix,
a la Basílica del Monestir de Montserrat,
acte inaugural del 125 aniversari
de la proclamació de la Mare de Déu de Montserrat
com a patrona de Catalunya.
Actuació de les bars Sant Martí de Torrelles d'Ullobregat,
la companyia elèctrica d'arma,
que interpretarà tots els temes del seu àlbum
Llibre Vermell, la coral Aulos
i el trio de pell i canyes.
Pel que fa el diesabte, dia 11 i diumenge, dia 12,
la tercera jornada d'esbars joves
organitzada per l'Institut de Cultura
de l'Ajuntament de Barcelona
i l'Agrupament d'Esbars d'Ansaires,
amb la participació de 12 esbars d'arreu de Catalunya.
Els esbars que s'hi han inscrit
són el Batllets de Catalunya,
esbar Català de D'Ansaires,
esbar d'Olot, esbar d'Ansaires d'Arenys de Munt,
esbar d'Ansaires de Tarragona,
esbar d'Ansaires Manresans,
esbar folclòric d'Horta, esbar Maragall,
Sabadell d'Ansaires,
Sandrine Moren de Vilanova de la Raó,
de Rosselló, de la comarca del Rosselló,
esbar-Sant Martí de Barcelona
i esbar-Sant Martí de Torrelles de Llobregat.
Dissabte dia 11, actuacions a dos quarts de 12 del migdia
i a dos quarts de 5 de la tarda
i diumenge a dos quarts de 12 del migdia,
sempre a la plaça del Rei.
Una mica de música.
Mentre no passem a les notícies,
una sardana d'en Josep Saderra
amb la cobla Giubonibola Sabadell-Punzellina.
Sardana d'Ansaires,
と思 Ultimate Salt Electric,
Adios de La Pagina de quaest
La Pagunkia
Sardanaаются
Pres presented en μanscrans
y de la plaza
loja thick del de la est
dos quarts de 12 del migdia
i de la bastante
esbar pero
ho Dion Adios de거�
yón
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ja l'hi has fet ja avui!
Jo l'hi perdono!
Jo l'hi perdono aquí!
Molt bé!
Doncs bé!
L'Àngel!
Què li hem de dir a l'Àngel?
Què és preparat?
Estàs fet tot un professional!
Xafarderies!
Xafarderies!
Això!
Això!
Toca!
Ets capaç de fer o portar un programa
durant tres hores i mitja de Montportes
o quatre hores!
O cingles i calguin!
Però ara fem un petit stop!
No et deixarem parlar gaire!
I ara conduirem nantros al programa!
O sigui que l'esquelet aquesta tan maga que tens
oblida tant!
Molt bona!
Però no...
Ens toca a nosaltres!
El primer que ens toca és cridar la nostra hostessa!
Eh?
Que en teníem una de preparada!
Però...
Per si de cas...
És que això són coses del directe!
Sí!
Perquè t'hem de dir una coseta!
Perquè clar!
Això és un motí!
Sí!
Una miqueta!
És lluny!
Ara tothom deixa que sol i marxa!
No!
És que clar!
T'havíem de dir que si estem d'aniversari
Doncs...
En tot aniversari
No pots faltar!
No pots faltar!
Què no pots faltar?
Què no pots faltar?
En un aniversari!
Digue'l tu, Àngel!
Felicitats!
Ja ho hem dit!
Felicitats!
Ah!
Això que entra ara!
Home!
No pots faltar!
Un pastís!
Un pastís amb els 500...
No, anava a dir 500 aniversari!
No!
De les 500 edicions!
500 aniversari!
Un altra vegada!
No!
500!
Jo per mi m'hi apunto, eh?
Els 500 aniversari!
Amb les 500...
Estan encenent!
Estan encenent els...
Edicions!
O mil!
Tal com has repetit durant tot el dematí!
500 o mil!
Les 500 corresponden a 10 anys, eh?
10 anys i pico que fem aquest programa!
I pico!
I pico!
Pico!
I escaig!
I escaig!
Doncs ara toca bufar, no?
Ara toca bufar!
Però què li fem? Bufar amb ell?
O ens ajuntem una miqueta...
Home!
Jo em vull ajuntar!
L'equip!
L'equip del programa!
Vinga, va!
I els oients, si poguessin...
Que bufin des de casa, també!
Des de casa!
Que bufi tothom, que s'ha de pagar!
I això costa 500, eh? Som-hi!
Vinga!
Bufeu per la ràdio!
Vinga!
Vinga!
Com es diu?
A la una!
A les dues!
I a les tres!
Molt bé!
Hi ha testimonis per aquí que no és muntatge, és real, eh?
I un munt de fratxos, i un munt de paparazzi.
Gràcies, gràcies.
Però a veure, què passa després de bufar un pastís?
S'ha de pensar en desig.
S'ha de menjar...
Ah!
Ja l'has pensat, tu, el de dir.
Pensa, pensa.
Has pensat en un desig?
No serà per això perquè no n'hi hagi.
No es pot dir?
Què es pot dir?
Un que es pugui dir, eh, clar.
Que em toqui la loteria.
Oh!
Això no ho podem fer possible nosaltres, no?
Hauria de ser un desig relacionat amb el programa, perquè no se val una cosa tan així.
i això ho voldria amb tothom.
A veure...
Relacionat amb el programa, eh?
Clar.
Per exemple.
Que segueixi, que pugui seguir, amb tots vosaltres.
Jo em sembla que si pensem...
Nosaltres sabem una miqueta què podria ser el que...
Què podries desigiar.
Nosaltres, si vols, pensem per tu, el que t'agradaria, el que voldries...
Més aviat ja hem pensat per tu.
Bueno, sí.
Però necessitem ajuda, eh?
Nosaltres no...
Un cop de mà, no?
Tessa, necessitem...
Sí, sí, perquè n'entros tres sols no...
O tot una mà.
Tot una mà.
Tot una mà plena, necessitem d'ajuda.
Perquè si estem d'aniversari no pot faltar el pastís, però no pot faltar...
El regal.
Un regalet.
Ah, mira.
També tenim un regal, Àngel.
No t'ho esperaves.
Però és un regal d'aquells grossos, eh?
Que s'escriu en majúscules, eh?
Molt.
Molt en majúscules.
A veure, David, si fas els honors...
David.
O...
O no, jo no.
O la mà que ens ha ajudat.
La mà, la mà, la mà.
Atença't, a mà.
Atença't.
Aixeca't i atença't.
Aviam.
Això ja és...
Algú que expliqui.
Que expliqui què passa.
Oh, explica't.
I ara l'Alfred Abac li ha donat un paquetet a l'Àngel.
Un paquetet al...
I ara l'Àngel està...
L'has de trencar, que s'han de trencar els regals.
Procurem anar ràpid.
A veure, a veure, a veure...
Hi ha aquí com una llibreta...
Què és?
Què és?
Un CD? Més CDs?
Més CDs?
Més primícies.
Què diu?
Toma, ja.
Què és això?
A veure...
Que me lo temo.
Aquí hi ha una carpeta que a la portada diu
Matins de ràdio, sardana d'Alfred Abac i Gascón.
Gascón.
L'Àngel López i l'equip d'un dos i seguit,
tots celebrant l'emissió 500 del programa.
Febrer 2006.
Molt bé, eh?
Què et sembla, eh?
Una primícia i dedicada i...
Com se te queda el cuervo?
No, no, no tinc paraules.
I aquí un disc, que no em digueu que està enregistrat.
Home.
Com la reu jove, 27 de l'1 del 2006.
Un disc.
Molt bé.
A veure, com que a l'ocasió...
I això s'ha d'escoltar.
S'ha d'escoltar.
Vols l'escoltar?
Sí?
Sí?
Doncs venga.
Sí o no, tu mateix.
Sí, sí, saps?
O ja la tens, ja la tens.
Aquí hi ha concierge total.
Sí, això.
Doncs escoltem en primícia la sardana dedicada a l'Àngel,
Matins de ràdio interpretada per la Cobla Reus Jova.
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé!
Fins demà!
que no!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Fins demà!
no!
No!
study!
I a més n'enganxen!
que balla a sardanes amb colla
perquè són el tipus de sardana
que als balladors de colla ens agrada
l'estil
compartiu l'opinió
totalment, la primera vegada
que ens la van enviar per internet
ja ens va agradar, ja la vam felicitar
i bé, ha seguit amb retocs
i vol retocar una mica més
diu, però...
sí, és això que diem
primer que l'escoltes al final i sona d'una manera
després l'escoltes en cobla i ni els equilibris de veu
ni a vegades les veus que sents són el que t'imaginaves
i s'ha de retocar una miqueta
i després, doncs, també
tocada pràcticament a vista, doncs, hi ha coses
que han de sonar potser una mica diferents
i entre el que ajustem dels papers
i que la cobla se la treballa una mica
jo estic segur que ha de patar molt bé
aquesta, eh? Pots anunciar-nos ja l'estrena, no?
Sí, l'estrena serà el diumenge de Rams
a la ballada de la catedral amb la cobla
Reus Jove i els teus convidats
Doncs l'Àngel, ja tens sardana, eh?
Ja no què? M'heu deixat així
La dedicatòria
La dedicatòria
O no hi ha temps, bueno
Tenim el programa ara d'Estarotat
perquè tenim convidats encara pendents
Sí, doncs, tornem a la feina
Tenim convidats i tenim...
Per cert, per cert
Altres coses
Escolta, escolta
Què?
El que volem aprofitar des d'aquí, no?
Doncs per demanar una miqueta de moment de sou
Perquè fa molt de temps que el tenim congelat
Però crec que ara no és el moment de renal, eh?
Però encara està sensible, doncs ell diu que allà aprofita
S'ha d'aprofitar, dona, s'ha d'aprofitar
Doncs vinga, va
Seguim, seguim el programa
S'ha d'aprofitar, dona, s'ha d'aprofitar
Bé, soc Bartomeu Durán
President de la Federació Sardanista de Catalunya
El motiu d'aquesta trucada
És per felicitar-los molt pels 500 programes
De Tarragona Ràdio
Jo crec que, entre totes aquestes emisores
I principalment vosaltres
Que teniu molta cobertura
Doncs esteu fent una gran tasca
Pel bé de la Sardana
Us demano que seguiu d'aquesta manera
I que puguem estar en contacte
Per explicar-vos les novetats i les coses
Que nosaltres ens vingui la informació
I se la puguem passar a vosaltres
Però aquests anys
Jo suposo que tindreu moltes anècdotes
Per explicar
M'agradaria que, si pogués ser
Me n'expliquéssim alguna
Perquè també vull saber coses
M'agradaria que, si pogués ser
M'agradaria que, si pogués ser
M'agradaria que, si pogués ser
M'agradaria que, si pogués ser
M'agradaria que, si pogués ser
M'agradaria que, si pogués ser
M'agradaria que, si pogués ser
M'agradaria que, si pogués ser
M'agradaria que, si pogués ser
M'agradaria que, si pogués ser
M'agradaria que, si pogués ser
M'agradaria que, si pogués ser
M'agradaria que, si pogués ser
M'agradaria que, si pogués ser
M'agradaria
M'agradaria que, si pogués ser
M'agradaria que, si pogués ser
Des que hem començat el programa
hem pogut anar sentint aquesta música
ens ha anat acompanyant estonetes
i abans ho hem avançat
però val la pena que ho comentem més
i prou espaiadament
amb prou temps
es tracta de
música interpretada pel Jordi Paulí
que són el Jordi Paulí
a la tenora, Jordi Gris del piano
Joan Moliner, Baix Elèctric
a la bateria
és a dir, un grup de jazz
que com podeu escoltar
introdueix la tenora
Jordi, molt bon dia
Jordi Paulí
instrumentista
entre altres instruments de tenora
que és el que ens interessa avui
músic de cobles
cobles orquestres
i de mil i una coses més
com semblant
podríem dir del Joan Moliner
bon dia
bon dia
com heu anat a parar
a fer aquest quartet
aquesta proposta diferent
com ha anat a produir-se
comença tu
comença jo
comença jo
què tal fe fe?
bé, amb en Joan
estem treballant
ens coneixem de fa molts anys
però més coincidim amb la mateixa escola
la mateixa escola de música
ja fa molt de temps que dèiem
de fer
de col·laborar
de fer coses junts
i
ell sempre em deia
a veure quan ens animem
a veure quan ho fem
i un dia vam dir
va, comencem
i va ser així
però
la necessitat de fer
de fer una cosa diferent
o de fer
de fer
amb un instrument com és la tenora
que pot fer
que jo penso que pot fer
molts estils de música diferents
i obrir una mica
fer una proposta nova
els dos heu estat en cobles
fent el paper habitual
una cobla
flaviol
tenora
tocant sardanes
en el seu moment
és a dir
totes fet famós
diguem-ho així
a la mitjana
de la sardana
fent sardanes
que entren bé
que agraden
més o menys a tothom
i
però ara què fas
exactament?
a part de la part
pedagògica
que ja fa anys
que l'estava
portant a terme
ja dedicava a fer classes
de
la pedagogia
de la tenora
i
faig classes també
de llenguatge
modern
a part d'això
doncs
estic amb la salseta
al poble sec
que vaig estar
en una etapa
que vaig estar
amb la
meravella
que era molt absorbent
era una època
molt dura
perquè estàs
molts dies
fora de casa
llavors
tens poc temps
per crear coses
per fer coses
creatives
i llavors
vaig decidir
quan vaig marxar
de la meravella
vaig decidir
estar amb la salseta
perquè no
no és una formació
que treballi molt
i el tipus de feina
em semblava molt
molt divertit
no?
una feina d'orquestra
però
no és l'orquestra
convencional
i típica
i fa un repertori
molt personal
i em va fer gràcia
no?
i a part
doncs projectes
com aquest
permet compaginar
vaja
permet molt
clar
es fan 60 actuacions
l'any
que em permet
doncs poder fer
pensar
i tenir temps
per crear
i fer altres coses
que abans
estava absorbit
i no tenia temps
de fer-les
Joan
vas començar
amb el món de la salseta
amb la ciutat de Cornellà
crec no?
sí
vas anar per aquí
a Tarragona
amb la principal
de Tarragona
i exactament
què fas?
com situa'ns una miqueta?
doncs a part de la cobla
que m'ha agradat molt
fer-ho
durant aquests anys
primer amb la ciutat de Cornellà
després amb la
amb la cobla
a Tarragona
m'he dedicat
també a altres coses
a altres àmbits
a l'àmbit
de la música tradicional
la música folk
la música moderna
he estat sempre fent
fent coses
en aquest sentit
no?
ara mateix
doncs estic
en diversos
en diversos grups
un grup
que es diu
Txala
amb músics
de l'àmbit
de Tarragona
que incorpora
Txalapartes
una formació
molt interessant
no?
també és
bueno
per mi també és
una formació
molt interessant
la banda de Flavió
els francolins
també van poder
en el seu moment
estrenar
d'alguna manera
el disc
també no?
aquí al nostre programa
sí
sí
hem fet ja un segon disc
i per mi és una formació
molt interessant
que barreja els flaviols
amb els metalls
amb una formació
de banda
i amb
un repertori
molt divers
i molt interessant
també
i ara
bé no sou només vosaltres dos
el grup
com us arribeu a ajuntar
perquè hi ha per exemple
el Jordi Grisó
que també està director
de la Meravella
no sé si us coneixeu
per aquí
sí
havíem coincidit
amb el Jordi Grisó
havíem fet
hem estat
cinc anys
junts tocant
i quan en Joan
em diu
a veure qui
podíem buscar
doncs evidentment
vas a buscar gent
amb la qual
tens una sintonia
que hi tens
amistat
i a part que són gent
que són bons músics
no?
i aquest en Grisó
en Jordi Grisó
a més coneixia el Quique
que també el coneixia en Joan
i és una mica
com es fan totes les coses
que veus
que et diuen
volem buscar un músic
evidentment
doncs vas a buscar
aquella gent
que saps que és
de la teva ona
que segueixen una mica
les teves idees
i els músics
molt contents
i els va agradar molt
i els temes
els hem fet
una mica entre tots
nosaltres
i és una proposta
que està molt
és molt interessant
introduir la tenora
en un grup de jazz
podem dir
no?
sí
és jazz
podem classificar
és jazz
hi ha unes bossa noves
és diferent
el que passa
que l'instrument
com a element improvisador
no s'ha utilitzat
sí que s'han fet
experiments
i coses
molt bones
i molt vàlides
amb l'instrument
recentment
s'han fet coses
molt interessants
però no des d'un punt de vista
improvisador
o sigui que realment
veus que
les tenores
els tibles
en el seu moment
es va fer
cobleemporània
s'han fet
coblefusió
s'han fet
però
jo penso que
han quedat
interromput
i penso que
això hauria d'anar endavant
que no són
experiments
d'un dia
però per exemple
a la cobleemporània
tu hi vas participar
em sembla
jo vaig estar també
potser el problema
és econòmic
perquè tants músics
tot el muntatge
es costa
hi ha un problema
i és que costa molt
també trobar
gent
de la canya
amb aquests instruments
que domini el llenguatge
de modern
llavors
seria molt difícil
avui en dia
muntar
com es va fer
en cobleemporània
una big band
amb instruments
de coble
perquè
poder no trobaríem
tota la plantilla
sencera
que siguin realment
coneixedors
perquè hi ha gent
que toca molt bé
la flauta
o toca molt bé
el clarinet
però el poder
no ho han aplicat
a aquests instruments
i llavors
és una assignatura
com pendent
i en una mica
aquest treball
és també
per deixar
mostra
d'evidència
que es pot fer
i que
o sigui
que s'ha d'animar
la gent
i és un camí
per explorar
perquè no és res nou
això
o sigui
la música que fem
no és nova
ja fa anys
que es fa
el que és poder
nou
és el fet
de sentir una tenora
improvisant realment
però això que és
a veure
és una assignatura
diguem-ne
que s'aprèn
quan estudies música
però dic de cara
a la gent
que ho entengui
exactament
no
evidentment no
o és el músic
que aprofundeix
en l'instrument
que
aviam
això
que va dominar
per fer improvisació
els meus mestres
els mestres de tenora
si escutessin ara
aquest treball
potser no s'ho creurien
perquè no
això a mi no m'ho han transmès
ells
o sigui
havia anat amb en Colomer
en la seva època
hi havia en Viladesau
que eren grans instrumentistes
però
de la feina
relativa a la cobla
no pas
de
o sigui
molta gent inclús sap
que en Viladesau
quan havia de fer el ball
doncs
moltes vegades
se n'anava a dormir
i deixava l'orquestra tocant
i ell descansava
per estar bé l'endemà
per fer les obligades
als aplecs
i una mica és això
que és com si
el món de la cobla
sigui
està encasillat allà
i sempre treballes
l'estil
per tocar en cobla
llavors tot va encaminat
cap allà
i llavors
el que està passant ara
és que alguns músics
de cobla
a part toquen
altres instruments
com saxofons
clarinets
flautes
i treballant l'estil modern
amb aquests
el que fas és aplicar-ho
als instruments de cobla
perquè no hi ha una assignatura
per tocar modern
tenora
la tenora
sempre tothom l'estudia
en el format tipus clàssic
perquè la finalitat
és acabar tocant
en una cobla
no acabar tocant
en grups
de jazz
i el grup
el Jordi Poblí Quartet
com ho teniu
de cara
a actuar
teniu alguna cosa
o encara
és aviat
com esteu ara
en aquest sentit
bueno
encara no hi ha
cap cosa
en concret
però sí que hi ha
moltes expectatives
d'entrades
mira
avui mateix
hem sortit
per televisió
el programa
de Sardanes
vam fer un reportatge
i avui mateix
ja ha sortit
el reportatge aquest
i això vol dir
que és
que és una
una cosa
que està generant
expectatives
no
en Jordi Poblí
doncs és
un músic
molt
molt conegut
i
la seva faceta
com a músic
com a especialista
en música moderna
doncs també és coneguda
i és molta gent
el saber
que està fent
aquestes coses
doncs
està molt interessat
no
en veure com
com funciona
tot plegat
no
escoltem una miqueta
una miqueta més
una altra
una altra de les peces
que ens heu fet arribar
que a veure
no teniu disc encara
no
això és diguéssim
podem dir una maqueta
una maqueta
una maqueta
escoltem un trosset
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
a mi em sembla que pot passar
una mica al revés
que la gent ja estan una mica cansats
els del jazz de veure sempre una mica
les mateixes formacions
i els de la cobla també
i els clàssics
i quan surt una cosa nova
l'ús d'un instrument
d'un àmbit
que es fusiona amb altres àmbits
i això
jo crec que això pot ser interessant
això és el que esperem
amb la il·lusió que tenim
ho hem fet també amb aquest ànim
si no, a veure, ja no
ho hem fet per nosaltres mateixos
perquè necessitàvem fer-ho
però jo també vull pensar
que tindrà èxit
perquè és una cosa
que tampoc és que sigui nova
però té una frescura
i camina d'una manera
que penso que fins ara no havia estat així
llavors això hauria de tenir
crec que mereixem
que tingui una mica d'èxit això
Anava a preguntar-te si
segueixes escrivint sardanes també?
Sí
no he deixat de fer
aviam l'època
hi ha estat alguna època
que tenir més feina
no podia
no podia escriure tant
perquè clar
la gent
et demana
fer sardanes
però vol dir
estar moltes hores a casa
has de tenir temps
i si estàs viatjant
i fent molts vols
i moltes actuacions
no tens temps
quan arribes a casa
el que vols és descansar
o estar amb la família
i no
però ara sí
últimament tinc molt més temps
i he tingut temps
per fer aquests temes
i tenir temps
per assajar
i per fer sardanes
i
una fase més creativa
i per cert
que tenim aquí el nou disc
anava fullejant
anava mirant
una sardana teva
sí, sí
de tot cor
jo de l'Ipaulí
ja té uns anys ja
ja té uns quants anys
per cert
va ser també
un obsequi així
a traïció
que li van fer
els companys de colla
l'Alfred
s'ha revenjat l'home
totalment
doncs gràcies per venir
gràcies a vosaltres
i procurarem seguir
a veure si
la vostra trajectòria
o sigui
es pot sentir sovint
aquesta
Jordi Pauli
i felicitats
per aquests 500 programes
i que continueu
molts anys
ho procurarem
i de moment
escoltant un altre
dels temes
que ens heu fet arribar
el que s'anomena
el braç del pare
Jordi Grisó
faràà.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Bé, aniversari i aniversari no ho era ben bé, perquè aniversari vol dir celebrar anys,
i els iogurts no en celebren pas d'anys, perquè caduquen de seguida, pobrets.
I quan caduquen, cagada, perquè els han de llançar.
De fet, ells només fan dies, i encara no gaires.
Per això ells, en comptes de celebrar els anys, celebren els dies,
i de fer dies en diuen diaversaris, que és com si fossin aniversaris,
però en comptes d'anys, dia, ja dic.
El cas és que aquest iogurts, que us deia, es va posar molt content el dia del seu cinquè diaversari,
i llavors, per celebrar-ho, va convidar totes les seves amistats a una gran festa a casa seva.
Mare de Déu, Mare de Déu, si se n'hi van presentar d'amics i coneguts.
El primer d'arribar va ser el mató de Montserrat, que va dir que venia disposat a beneir la festa.
També s'hi va presentar la llet descremada, operitzada, pasteuritzada i homogeneïtzada,
que, com que anava tan i tan sofisticada, estava elegantíssima.
La mantega, tota seriosa, que anava de bracet amb el formatge de cabra tan esbojarrat com sempre.
I el formatge de bola i la nata, que feien una parella molt divertida,
perquè ella estava gras que petava i ella anava escavelladíssima.
També va venir la coellada, que anava de parella amb la mental.
I anaven tant de bracet i tant juntets i tant encatarinadets l'un amb l'altre,
que fins i tot van donar peu a més d'un comentari.
I tot d'altres formatges i productes làctics vinguts de tot arreu.
Fins i tot el Rocafort i el Camemberg, que van venir d'allò tan lluny.
I com que no entenien res, només anaven dient
«Oh là là, oh là là, c'est la vie, les enfants de la patrie» i altres coses similars.
I tothom felicitava el iogurt en una hora tan assenyalada.
I que per molts dies, i que per molts dies, no em vulgueu més de riures i abraçades.
I com que cadascú havia volgut portar-li un detallet
i ningú havia sabut massa què regalar-li,
resulta que cadascú va portar-li un sucre.
Perquè un sucre sempre va bé, però tant de sucre, tant de sucre!
Si se'ls hagués pres tots, més que no un iogurt ensucrat,
hauria semblat un sucre eniogurat.
El cas és que tothom parlava a l'hora i ningú no s'entenia.
Tot d'una va saltar al manxer gutendre i va dir
«Pero bueno, ¿no son ustedes bilingües?
Pues entonces hablemos en español, que es nuestra lengua común.
Además, habiendo como hay extranjeros entre nosotros,
estamos dando un ejemplo de país subdesarrollado que pa qué».
Tothom va callar sense saber què dir,
fins que el formatge de Mahó va exclamar tot disculpant-se
«Idó, pens que té raó esforester,
més val que rellames castellà com una mostra de solidaritat
de txets comodidades autònomes».
I tothom va dir que sí, que sí, que tenia tota la raó.
Fins i tot el iogurt anava a presentar-li les seves excuses
per la falta de tacte que havien tingut
quan el mató de Montserrat va saltar com si l'haguessin burxat
i amb una veu com si mastegués mel va exclamar contundent
«De cap de les maneres, estimats germans,
recordeu sempre les paraules del pare».
El bilingüisme és una enserronada
perquè els d'aquí continuem expressant-nos sempre en la llengua dels d'allà,
però ara, convençuts que ho fem en una de les llengües d'aquí
i així l'autèntica llengua dels d'aquí
continuï desapareixent com ha passat sempre enfront de la llengua dels d'allà.
«En canvi, jo us proposo que nosaltres continuem parlant normal
i que tot allò que no comprengui el senyor Tendre
li ho explicarem després amb molt de gust en la seva llengua.
Jo mateix m'hi ofereixo. I jo, i jo, i jo, i jo també!»
Tothom va envoltar el Manxego Tendre
per explicar-li amb tot detall tot allò que no entengués.
El Camembert i el Rocafort, com que no entenien res del que parlessin els altres
com parlessin, continuaven amb la història del «oh, l'alà» i tot allò.
Així és que la festa va continuar i Tothom es divertia molt.
Ai, però resulta que la llet descremada, operitzada, homogeneïtzada i pasteuritzada,
que en aquell moment era l'encarregada d'anar-ho traduint tot el formatge Manxego,
amb tot aquell embolic d'això es diu així, no es diu d'aquesta manera,
i això...
Llavors el que va fer va ser treure a ballar un dels convidats.
Per entrar en conversa, li va dir
«Trabajes o estudies?».
Però abans que la llet tingués temps de respondre,
el Manxego Tendre se la va mirar, se la va mirar,
se la va mirar i va exclamar sorprès.
Ai, va!
Jo creia que mi cara quedava blanca hasta que ve la tuya.
I la llet, que era una coqueta perduda,
es va estarrufar tota que ho foia i ja hi vam ser.
La nata, que ho havia sentit, va saltar d'una revolada.
«La meva encara, la meva cara encara és més blanca que la seva!».
I tothom va entrar a la conversa.
«De cap manera!», va dir el iogurt.
«Perdoneu, però el més blanc d'aquesta festa sóc jo!».
«Les ganes!», va dir Foteta la crema de llet.
En aquestes, el formatge de bola,
que era vermell per fora i groguenc per dins,
es va posar a plorar disgustat de veure que no era blanc com els altres.
però la mantega, que tampoc no era del tot blanca,
li va dir per consolar-lo.
«No ploris, maco, no ploris!».
«Pensa que això del color és una pura qüestió de modes.
Si no, mira les dones.
Abans era de moda estar blanques, blanques,
i ara no saben què fer per estar atorrades pel sol.
El que és important és que et trobis bé.
I noia!».
Aleshores, el formatge de bola va deixar de plorar en sec
i es va posar més content que un gíngol
perquè era veritat que, tot i no ser ben blanc,
doncs no li fèiem res.
Mentre els altres vinc a cridar
«Que si jo sóc més blanc que tu, alça aquí, no serà tant!».
«Que no, jo sóc la més blanca, tan blanca que en Lluerno!».
«Que no, que no, jo sóc el pus blanc de tots, la llufa ets blanc, tu!».
«A mi no em crideu, que m'agafo una mala llet espantosa!».
Va dient un to d'amenaça al formatge de cabra.
«Però quin guirigall, senyor, quin guirigall!».
I tant i tant van arribar a cridar
que van despertar el gat de la portera
que tenia el son molt prim.
La bèstia va voler saber què era tot aquell escàndol
i per una escletxa de la finestra
va entrar a la granja
i es va enfilar fins a cal iogurt
que era el tercer prestatge de madreta
on hi havia tota la colla reunida.
I el gat,
quan va veure tantes coses bones,
es va llepar els bigotis
i se les va menjar totes,
totes, totes.
Que si una mica de iogurt,
que si un tall de formatge,
que si un glob de llet,
fins que no va deixar res.
I què us penseu?
Que perquè es va menjar tantes coses blanques
es va tornar gaire blanc?
Doncs no.
Justament de tant menjar productes làctics
me li va agafar un atac de fetge
i es va anar tornant groc, groc, groc,
una cosa de no dir.
Per què ja ho fan, això de tornar-se grocs,
els que pateixen del fetge?
L'hectarícia, en diuen.
I tan groc, i tan groc que es va tornar
que la gent pel carrer volia fer-lo cantar.
Fins i tot, un va donar-li una paperina de mill
perquè tothom es pensava que era un canari amb orelles.
I diuen que deien que anava dient.
I encara sort que la lletia de descremada,
que si no...
Molt bé, eh?
Ens ha tingut tots aquí pendents, pendents.
Moltes gràcies.
I ara, no res.
Hem tingut aquest detallat dins el programa,
aquest conte.
Molt maco.
Seguim?
Olles.
Olles.
Olles.
Olles.
Olles.
No he pogut estar avui en directe aquí als estudis,
però va col·laborar l'altre dia quan vam enregistrar aquell conte
que nosaltres ja veiem quina gusadia vam emprendre a fer,
veieu quin contrast amb aquesta altra que ens ha ofert l'errat.
Però l'Agustí ha volgut contactar amb nosaltres,
ens vol dir alguna cosa. Molt bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Què expliques?
És que no me n'havien pogut estar, que ara acabava d'escoltar l'errat
i pensava, ostres, des d'aquí Montral tinc ganes de felicitar-vos
a tots vosaltres per aquests... 1.500, no?
No!
Quants, quants, quants?
Tant de bo, mil, a mi l'arribem.
Bueno, arriba l'Àngela, mira. Els altres de 500.
Ja, ja, ja. No, però molt bé, molt bé, molt bé.
Doncs des d'aquí dalt, de la terra del fred, Montral,
moltes velocitats i una abraçada molt forta a l'errat.
Gràcies, Caminyo.
Ei, molt bé.
I gràcies per la col·laboració de l'altre dia amb el conte,
que ens ho vam passar bé com a mínim.
Gràcies a vosaltres per comptar amb mi.
Fins sempre.
Vinga, adéu.
Aquesta música que sona, us treu sonar, evidentment,
perquè la fem servir com una de les sintonies del programa.
En el seu moment és com una mena de mix
que van fer amb diverses músiques de la Sardanova,
de Santiarisa i companyia.
Va ser una proposta que, en aquest cas concret,
volia arribar a les discoteques.
Òbviament no ho van aconseguir,
però sí que el sol de la cobla ha fet ballar gent més enllà de la Sardana.
De fet, els orígens de la transformació de la Sardana Antiga
amb la Sardana Actual,
això anava molt més agermenat que no pas ara.
És a dir, els ballables amb la Sardana.
hi ha un altre d'aquests ballables que també hem utilitzat sovint en el nostre programa
com una de les sintonies que criden molt l'atenció a molts dels oïdors
i així ens ho han fet saber.
És aquest.
és un tema que molts ens preguntaven com que fèiem servir com a sintonia,
no el presentaven mai, i mira, és marxoset, i entrebé,
doncs té un nom, evidentment, es diu Pimpollo,
doncs per aquí un munt de persones que ens han preguntat, es diu Pimpollo,
van registrar el cop a la ciutat de Terrassa l'any 1995,
que va participar al Festival Tradicionarius de Música Poblei Tradicional,
la vuitena edició.
és aquesta música que ens serveix així de Mar de Bé,
habitualment, per presentar l'altra secció anomenada afectuosament,
la relíquia.
I abans, abans hem comentat que ja hem recordat
petites pífies, petits moments d'anteriors programes,
i un d'ells era aquella missió que ens vam atrevir a fer de 12 hores,
ni més ni menys.
Un programa que en aquella ocasió celebrava amb l'aniversari
de la coordinada de la serenista de Tarragona,
i van intervenir totes les colles de la ciutat,
i ara he comentat també que a l'última hora,
encomanada a la joventut tarragonina,
doncs va venir tot un munt de gent
que va improvisar una paròdia de molts tipus humans
que trobem a vegades dins el món de la sardana,
i va ser realment molt divertit.
Un dels que hi van intervenir en aquella última hora,
després ha anat fent més carrera,
s'ha fet més conegut, més famós,
i val la pena recordar que ell va començar ballant sardanes,
en una colla, segur que tots el coneixeu,
per poc que hàgiu vist televisió,
i potser no tants, però que també seguiu el teatre.
El Fermín Fernández.
Bon dia.
Bé, que clareixo la bola.
És que feia temps que no passava per la ràdio,
ja m'he destrotat amb la llumeta aquesta vermella,
perquè ja no me'n recordava,
el tema del vermell, de quan estem a l'aire,
sí, a l'aire, jo sí que estic al primer sense,
primer sense canviar aire estic jo.
I no res.
I bueno, sí, vaig començar amb les sardanes, és veritat.
I te'n recordaries de ballar sardanes?
Sí, en ballo encara a vegades.
Alguna vegada sí, sí.
Quan tinc l'oportunitat i veig que es fa alguna rotllana,
o algun lloc,
habitualment no aquí a Tarragona,
perquè rarament n'he enxampat alguna,
però sí, alguna vegada sí sortim,
o sí passem per algun lloc que estan...
Sempre dic, ui, deixa'm fer una...
Re, quatre passes, eh?
I reconec que hi ha un punt de fer-me el xulo, eh?
Perquè com que ningú en sap ballar dels que van amb mi,
llavors dic, ara veureu com es balla una sardana, no?
Sí, sí, m'agrada ser en algun moment excloent amb aquestes coses, no?
I, res, fer quatre passes,
fer una miqueta de...
Recordar una miqueta el que mai vaig aprendre a comptar,
ni cap cosa d'aquestes.
Però vas ballar de concurs en campionat i tot.
Sí, sí, sí.
Ara, si em diguessis,
te'n recordes com eren les classificacions d'allò de sonar el no sé què tal?
N'en tinc ni idea.
De comptar tampoc no en sabia.
De repartir aires, rarament.
Però reconec...
Home, va ser una època.
Va ser una època.
Estem parlant de l'any 81, 80, 81.
O sigui que ha plogut, d'ençà.
I...
Bueno, i hem passat moltes coses amb aquest temps, no?
I vaig començar amb la colla romaní.
Vaig passar amb una que vaig...
De la que vaig ser cofundador,
que era la Fent Camí.
I aquí ho vaig...
Vaig dir, doncs, coi, ja que hem fet camí,
fem-lo i aquí ja l'acabo, ja.
Perquè no...
I aquí es va acabar el mambo, vull dir.
Aquí va començar una altra cosa
que no tenia res a veure amb les sardanes,
que era, doncs això, televisió, teatre
i tota aquesta part més...
Més passadeta de voltes.
Però el primer que vas fer com a teatre
va ser els dames i vells?
Va ser amb allò que vas començar a fer?
Jo vaig començar fent dames i vells...
A veure, el teatre el vaig començar
quan jo era petit.
El que passa és que el tenia molt oblidat.
Francament, no...
Ni menys, jo anava per ser graduat social.
Imagineu-vos quin...
Bon canvi, bon canvi.
Graduat social, eh?
O sigui, passar-me tota la vida
fent declaracions de renda.
I al final no vaig escollir fer declaracions.
Però declaracions d'amor, falses,
però declaracions en general, no?
Però vaig començar fent això.
Jo crec que de totes maneres, mira,
sí que és veritat que vaig començar fent
una miqueta d'això d'ames i vells
i el començament de tot,
quan era molt jovenet.
Però després, com que jo era funcionari,
reconec que hi havia un punt de teatral
en tot el que jo feia, no?
De fent de funcionari.
Perquè com que havia d'estar de cara al públic,
doncs clar, moltes vegades has de fer papers.
i...
Què? No, no, de veritat.
Has de fer un paper,
has de fer veure que aquella persona
et cau estupendament bé.
O el teu jefe et cau estupendament bé.
Amb la qual cosa, doncs...
Això ho fem tots, eh?
Eh que sí?
Sí, sí, sí.
Això és veritat.
Però, home,
jo crec que va ser una miqueta una escola, també, no?
Sobretot per agafar tipus de gent.
Jo crec que el fet d'haver estat
molt de cara al públic,
doncs m'ajudava bastant.
I aprofitar, doncs, això,
per imitar gent, etcè, etcè.
I tota aquesta embrió
que havia nascut quan era molt petitet,
doncs quan tenia 25 o 26 anys,
i va acabar d'esclatar
i vaig aprofitar, doncs, per això,
per anar a estudiar teatre,
per, naturalment,
per fer dames i vells,
que també és una gran escola,
més a més una escola tradicional.
Tot i que, tot i ser tradicional,
és una escola tradicional
que ha evolucionat molt,
que no té res a veure
amb els primers dames i vells,
amb els dames i vells que fem ara.
Però, clar, tot va anar a petar
cap al teatre,
cap a la ràdio, concretament,
perquè també fèiem dramàtics a la ràdio,
i després de la ràdio ja va venir,
bueno, la vorágine
de la televisió
i tota aquesta història,
que això és ja
més complicat
i més...
més llançar-se a un pou sense fons.
I ara mateix?
Ara mateix què estàs fent?
Ara mateix,
televisió.
Únic i exclusivament televisió.
Els projectes teatrals,
l'últim projecte teatral que tenia
va caure...
va caure directament
perquè no...
I a més a més té curiositat
perquè es deia fi de partida,
és de Beckett,
i era el fi de partida
i no va acabar de quallar
i no ho vam encetar.
I ara, doncs això,
ara m'he dedicat únic i exclusivament
que m'ocupa molt de temps,
doncs això,
a fer televisió,
ara estic, doncs això,
a Mothaping,
Buenafuente,
i aquesta setmana que ve,
excepcionalment,
me'n vaig a l'Ocartanyà.
Me'n vaig a fer l'Ocartanyà,
que em fa molta il·lusió
perquè a més a més jo crec que...
Però que intervens en un capítol.
En un capítol, sí,
l'últim capítol.
Veus?
El que dèiem abans,
et deixava-ho bo pel final.
Que presumptuós!
No, no, no,
a més a més jo feia temps
que els hi deia,
sempre em trobava el Javi Bertran,
l'Ocartanyà original,
i sempre hi deia,
home,
deixeu-me fer alguna coseta algun dia,
va, que em fa molta gràcia.
I a més a més,
a mi fer dramàtics
i fer ficció m'agrada molt.
i feia temps que no em feia
i des d'una cosa
que es deia Montcloà
diga-me
que no havia fet res
i aquesta ha sigut
l'oportunitat d'or
per poder fer
una altra vegada
posar un nasset.
I vaig dir,
ostres, que bé,
per fi
arribaré,
faré una cosa
amb l'Ocartanyà,
parlaré en català
que em varia molt de gust.
No,
no.
No.
Em fan parlar en castellà?
Em fan parlar en cubano.
Oh!
I em van dir,
no, com que tens facilitat
per imitar,
jo els vaig dir fins i tot,
no patiu,
que si s'ha de fer accent de lleida
el faré i tal.
Alguna cosa farem.
Sí, sí,
mira si ho farem
que ho farem en cubano.
Vull dir que mira,
ja veus tu.
I no res.
Una pregunta que he suposat
des d'aquelles tòpiques,
però m'agradaria saber
de la teva opinió.
Tot aquest munt de gent,
Déu-n'hi-do,
que heu fet humor aquí,
que heu portat
a la resta de l'Estat,
sembla que triunfa també, no?
Sí,
jo...
I aquí deia que no,
que no passaria això.
Això va haver,
sobretot al començament
quan vam tirar el carro cap a...
vam passar...
anàvem tirant de cara
cap a l'Ebre
per passar-lo.
La gran majoria de gent,
fins i tot va haver-hi una enquesta
que jo estava escoltant
a la ràdio
que em va sobtar molt,
que era...
demanaven als oients
a veure què creia en ell
que passaria amb Buena Fuente,
no?
Si...
si tindria èxit o no.
Va haver-hi un 90%,
95% de gent
que va dir que
ens estrellaríem
al cap de dues setmanes,
no?
De fer el pas cap a Espanya.
I...
home,
m'agradaria trobar aquest
95%
per parlar amb ells
i dir-li
doncs penso que us ho va equivocar.
Jo crec que hi ha hagut un canvi,
però no només...
jo crec que ha sigut un canvi conjunt,
no ha sigut un canvi només
de...
de cara que la gent
que la gent ha entès l'humor català,
sinó que hi ha hagut
com una mena d'adaptació
de l'humor català
que diem...
jo crec que l'humor és humor
i l'humor català
i això...
no sé si hi ha exactament
un humor de Cuenca
o un humor menxego
o un humor de la comunitat autònoma
de Madrid, no?
I l'humor català
no ho sé fins a quin punt.
Jo crec que hi ha maneres de fer
i les maneres de fer
ens porten cap a un tipus
de manera de dir les coses
que pot ser o més o menys graciós, no?
Això que moltes vegades
que a final paral·lelisme
de l'humor anglès
se sembla molt a l'humor català.
Hòstia, no ho sé,
és humor, punt, punt i ja està.
Això és massa complicat.
És molt complicat, no?
I jo crec que hi ha hagut
una adaptació a dues bandes
que ha sigut, doncs,
per una banda
el públic castellà
o el públic espanyol
s'ha adaptat molt ràpidament
al tipus de fer
aquesta espècie d'humor
amb alguns punts rural
que teníem nosaltres, no?
Jo crec que són com els pets
però els pets de l'humor, no?
Nosaltres som
que és, doncs,
una manera de fer diferent
i que el públic espanyol
ha acceptat molt bé, no?
No ho sé,
i de totes maneres
també hi ha hagut
una adaptació nostra
per intentar fer entendre
el que volíem dir
a un públic espanyol
que fins ara
no havia sigut possible.
Tu has ballat en colla,
has vist la sardana
de dins,
estàs amb altres coses.
Abans comentaves
que alguna vegada
si veus una ballada de sardanes
mitiposes,
i l'altra gent
a veure,
des de fora
a vegades
això de la sardana
es veu
com a molt carca,
diguem-ho així
i en bona part
segurament ho és,
en part.
Com ho veus?
Jo, clar,
jo parlo de la meva experiència.
Per mi,
l'època
que vaig ballar
a sardanes
amb colles
i que anava a concursos
i tot això
va ser una època molt xula
i va passar molt bé
i doncs era
era aquell moment.
Allò tocava fer-ho
en aquell moment, no?
Sí que és veritat
que jo sempre he sigut
molt crític
amb el món de la sardana
tal com el tenia entès jo
des d'aleshores, no?
Per una cosa
jo sempre he pensat
o d'ençà que vaig deixar
el món de la sardana
és que
d'alguna manera
jo crec que les tradicions
i per això
d'alguna manera
també parlava abans
de dames i vells, no?
Quan
tu tens una cosa
que és més o menys tradicional
com en aquella època
doncs va ser
dames i vells
quan es feia fa
el 1700 i pico
i tal
jo crec que les tradicions
estan per canviar-les
o per com a mínim
perquè evolucioni
i jo crec
o penso que
que la sardana
durant aquella època
en què jo estava
no sé ara
francament
ara no et podria parlar
del món de la sardana
tal com està actualment
perquè el desconec molt
és a dir
a part d'això
del fet puntual
que algun dia em trobi
doncs al mig d'una
d'una rotllana
disfrutant d'una sardana
realment disfrutant
no patint allò
aguantant
fent les manilles
perquè no caiguin els braços
i no patint i suant
a part d'això
clar
en aquell moment
en aquell moment
tenia el seu sentit
però sí que
també penso
he vist ara
que
no evolucionava
que tenia la sensació
que no evolucionava
que no anava enlloc
és a dir
i crec que hi havia
i part de culpa
o part de culpa
no sé si
la mateixa culpa
la teníem
els que l'esballàvem
que no vam saber-ho fer
en aquell moment
d'una manera
més
més lúdica
més
anàvem a ballar sardanes
a la Rambla
sabíem que era el dijous
si mal no recordo
els dijous
a les 11 de la nit
que ens posàvem
a ballar sardanes
però que
moltes vegades
era
anar a ballar sardanes
era l'excusa
per fer
la pre-sardana
la pre
acabar les sardanes
i vinga
les cervesetes
amb els col·legues
del Dallós
que està molt bé
és que a més a més
són activitats
posteriors
que era molt divertit
i tal
però
crec que en aquell moment
no li vam saber donar
potser l'empenta
que necessitava
o fer una miqueta
de canvis
donar-li un aire
una miqueta més
modern
no sé exactament com
i les coses
no sé
suposo que han hagut
canviar amb el temps
també tots nosaltres
hem canviat
però
hi ha algun aspecte
com el musical
per exemple
hi ha gent jove
com el Jordi Paulí
que
que fan coses diferents
experimenten
hi ha músics
com
de la Raúl Jove
que
ja han aguit
per fer coses diferents
per buscar sardanes
també més actuals
de compositors
d'avui en dia
això potser
es desconeix
des de fora
perquè un tonto
poses a ballar
i els altres
et diuen
mira aquest que fa
no no no
ells no
ni molt menys
no em critiquen pas
ni molt menys
ni se n'en foten
ni res
jo crec que fins i tot
els fa gràcia
i jo crec que hi ha un punt
i no no
jo crec no segur
hi ha un punt de ràbia
de no saber-ne ballar
vull dir que
per això et dic
quan jo me'n vaig allà
i quan deia
me'n vaig a fer
el xulo
de que se'n va allà a sardanes
jo ho feia amb tot
l'orgull del món
però sí que
per això parlo
de l'ambient
d'aquell moment
d'aquell
com t'ho diria
búnquer
la sensació meva d'ara
era d'un búnquer
d'un búnquer
amb tots els respectes
o no
convergent
que era
el búnquer del catalanisme
del Burgès
etcètera
etcètera
jo com que soc una miqueta
rojillo
doncs
doncs clar
a mi em feia un punt
de ràbia
el veia un punt
una miqueta
anclat amb el passat
o anclat amb la unió catalanista
dels anys 30
i a mi em feia una miqueta
de ràbia
aquest punt
de búnquer
catalanista
Burgès
tancat en si mateix
i excloent
en alguns casos
quan
el meu parer
evidentment
jo crec que
potser
hagués hagut de ser
una cosa
en aquell moment
més oberta
però no perquè no
volguéssim ser
en aquell moment
més oberts
sinó perquè
no em vam saber més
i perquè no
no em vam aprendre més
d'una altra manera
sí que és veritat
que la serrana
queda dintre el cor
tota la vida
i jo
sento
la serrana
com
n'hi deia una
que feia 105
que li deia amb la Xina
que no me'n recordo
algú se'n recorda
el tiratge de 105
Déu-n'hi-do
sí sí
un tiratge de 105
Déu-n'hi-do
és llarg
la Xina
perquè
li deia
Chen-ching
i com que feia
Chen-ching
li deia amb la Xina
però
sí sí
a més l'havíem ballat junts
tu i jo
bé tu i jo
a més gent
vam coincidir
sí sí
vam coincidir
vam coincidir molt de temps
és veritat
i home
soc dels cofundadors
de la finca
exacte
exacte
sí sí
no ho sé
mira
la serrana sempre queda al cor
a mi jo segueixo emocionant-me
quan sento una serrana
si estic lluny
però possiblement
ara actualment
no participo tant
de la serrana
com en aquella època
en el que
era un vehicle
més que una eina
era un vehicle
per fer altres coses
era doncs
sortir
l'excusa per sortir
a les 11 de la nit
i anar a fer una cerveseta
i anar a fer unes tapes
i a riure
avui en dia
la gent jove no necessita
gaires excuses
no no no no
però jo crec que hagués hagut
d'anar acompanyat
d'alguna altra cosa
potser en aquell moment
ja et dic
no jo crec que no
em vam saber més
però la serrana
hagués hagut d'anar
acompanyada d'una altra cosa
que possiblement
hagués fet
que la gent
s'hagués tirat més
jo recordo
amb pena
quan
tota aquella
etapa
que va haver
en el que
cada dijous
hi havia una
gentada
una germenació
que es juntava a la Rambla
per anar a ballar a sardanes
i com això
va anar mimvant
a poc a poc
no sé si era perquè
hi havia poca audiència
que això
ara ja parlaríem
amb els termes
que jo us havia acostumat
actualment
que hi havia poca audiència
o perquè
cada vegada
canviaven
canvia tots costums
anava canviant
ara el dijous
ara el dimarts
però la nit
ara no sé què
hi havia molta gent
hi havia molta gent
que potser no anaven a ballar
però hi anaven
perquè hi havia ambient
anaven a passejar
però bueno
era l'excusa
per anar a ballar a sardanes
i d'alguna manera
doncs mira
se'n beneficiava
la sardana
sí, sí, sí
evidentment
gràcies per mi
no te'n vagis
no, home no
no em penso anar
jo aquí
m'han dit
que hi hauria pastes
jo no me'n vaig
escoltem
una altra música
no és una sardana
però sí que sona
a la cobla
i la resta del programa
hem volgut fer-ho
no sé
allò que es fa a vegades
a les festes majors
del Ball de Vermut
no sé si ballarem
però almenys la música
deixarem que siguin ballables
ballables per cobla
hem començat
amb aquella sardana
que és potser
una mica diferent
aquell Pimpollo
i ara
un pas doble
d'un compositor
d'un gran compositor
de sardanes
una de les seves sardanes
està en el disc
que en registre
de la Raúl Jove
a l'agrupació
de senyorista
Terrona Dansa
però és un home
que és conegut
arreu del món
per ser l'autor
dins les Canàries
és un dels pas dobles
més famosos del món
que per cert
per qui no ho sàpiga
és l'himne
de les Illes Canàries
de les Canàries
de les Canàries
de les Canàries
de les Canàries
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
plaga!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
G Spencer!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Gràcies!
Fins demà!
Fins demà!
artífacs d'aquest
enregistrament i d'aquest concert.
Acabem d'escoltar el que ens queda
d'aquesta sardana.
Sardana
Sardana
Sardana
Sardana
Ja ho veieu, fins i tot en Cobles
es pot ballar un tango, com aquest
autèntic clàssic, que és la Media Luz
en versió de la cobla
mediterrània. És recte final
ara ja, d'aquests programes extraordinaris.
Sabíem si arribaríem,
si acabria tot, al final em sembla que poc o molt.
hem pogut incloure tot el que havíem
previst en aquest programa
número 500 de l'1-2 seguit
i no m'ho vull deixar, el número 1.000
d'emissions sardanaistes a Tarragona
Ràdio. Com hem dit
moltes vegades, ha estat possible
perquè ens ho passem bé fent-ho,
però és clar, perquè hi ha una emissora
i hi ha aquesta casa que ens ho ha permès,
ens ha deixat i ha consentit totes
les nostres pífies i
coses que se'ns escapen a vegades
en aquests temps de ràdio
i hem volgut convidar també
que ens diguessin alguna cosa
el director de l'emissora
de Carles
i també la regidora
de la qual hi ha M. Depèn
l'empresa municipal de mitjans de comunicació
Maria Mercè Martorell.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
I felicitats.
I gràcies per haver-nos convidat.
Doncs ens agradaria
saber, no ho sé,
a vegades els sardinistes
ens queixem,
que jo no parlo tant
com a realitzador del programa,
que les activitats
no queden prou reflectides
als mitjans de comunicació.
En aquest cas,
nosaltres no ens podem queixar.
Tarragona Ràdio
hem rebut aquest suport
des del primer dia,
pràcticament,
i voldríem acabar de redonir
aquesta col·laboració
que rebem
d'aquesta empresa municipal.
Si ens volgués dir
que algunes paraules.
Primer jo, Ricard?
Vinga.
Doncs, a veure,
la veritat és que
per Tarragona Ràdio
ha sigut sempre
un plaer col·laborar.
Això que tots ens queixem
que a vegades les activitats
que fem no queden prou reflectides,
penseu que ens passa a tots, eh?
A tots.
Vull dir, jo com a patrimoni
a vegades fas una activitat
que a tu et sembla
que allò és
i que tindrà molt de resò
i no en té
i a vegades n'hi ha una altra
que tu no la valores tant
i llavors aquella
té un gran resò, no?
Per tant,
que hi hagi aquest programa
i a més a més felicitats,
com deia molt bé el Ricard,
per aquests 500
i per aquest 1.000 programa,
nosaltres realment
ens omple molt de satisfacció,
però és possible
no per l'emissora,
no per Tarragona Ràdio
ni per l'empresa.
Nosaltres aquí
l'únic que posem
són els estudis.
Heu passat per estudis,
ara esteu més bé,
heu passat per estudis
molt precaris
com hi ha passat
tot a l'equip
de l'empresa
i per tant
el mèrit
tot és tot vostre
i això és com el que paga,
l'únic mèrit
és que, bueno,
que paga,
però res més.
El que paga
sense tot l'altre
no té cap mèrit,
el mèrit és tot vostre,
que a més a més
fer un programa
realment magnífic,
l'escolta moltíssima gent
i que jo crec
que el que han fet
altres cadenes
d'intentar treure'l,
si nosaltres
treguéssim aquest programa,
realment ens pagarien
al mig del carrer
perquè de veritat
que us escolta
molta més gent
potser que la que
vosaltres penseu,
però és que a més a més
el dia 17
celebrem els 20 anys
de Tarragona Ràdio
i una part molt important
i per això sabeu
que ens fa molta il·lusió
que vingueu tots,
una part molt important
són els col·laboradors
que han hagut durant
aquests 20 anys,
perquè el personal
de l'empresa,
els tertulians,
els polítics,
s'ha pressuposa
que tenen que venir
a les tertúlies,
la gent integrada
a les associacions
a la ciutat,
però a més a més
aquells de vosaltres
que esteu
en diferents associacions,
en diferents grups,
en diferents grups sardanistes,
esbars,
colles,
és igual,
i que a més a més
el dissabte
el dediqueu
a fer aquests programes
com els altres col·laboradors
que els dediquin
a fer altres programes
el dia que sigui
de la setmana
té molt de mèrit,
té molt de mèrit,
per tant els que us hem
de donar les gràcies
fins a l'infinit
som nosaltres
i que no us passeu
a la competència
i que seguiu sempre
amb Tarragona Ràdio
i amb l'empresa
de mitjans de comunicació.
Gràcies
i jo crec que
tots hem de felicitar
també
tornar a la felicitació
per aquests 20 anys
i anava a preguntar
sobre aquest tema
i a la que l'ha tret
que mereix
ser reconegut
per la ciutat
que l'Ajuntament
doni que suport
a un mitjà
com aquest.
No sé si
el nostre director
l'hem atrapat
i si l'hem agafat
últim moment.
No ho volia, eh?
Som testimonis tots
que n'he anat a buscar
allò fora
i que fas així
de la maneta.
A veure,
jo fa un parell d'ors
ja que estic aquí
us estic escoltant
des de primer al matí
per mi
com a professional
de la comunicació
més enllà de ser
el director
de Tarragona Ràdio
és un orgull
i ja sé que queda
dit d'aquesta manera
en un dia com avui
potser queda
doncs
com una ensabonada
però realment
és un orgull
tenir un espai
setmanal
de sardanes
a més un espai
crec sincerament
que molt ben fet
molt ben realitzat
amb un toc
absolutament professional
encara que
la gent
que us hi dediqueu
doncs
no cobreu un duro
i a mi això
em sembla que és
especialment
valorable
jo sóc el director
d'aquesta casa
des de fa 12 anys
vosaltres ja lleireu
l'Àngel Lleiera
de fet l'Àngel
és pràcticament
l'únic col·laborador
que ha estat
els pràcticament
20 anys
des de Radio Forum
fins a l'actualitat
fent
fent un programa
d'actualitat
sardanista
i a mi el que
en fi
em plau més
és que a més
aquest programa
sigui un programa
perfectament
homologable
de qualsevol
emissor de ràdio
i en un any
com aquest
el 2006
i en ple
segle XXI
i més tractant-se
parlant d'un tema
de cultura
tradicional
i popular
com el món
de les sardanes
en què
molta gent pot entendre
que ha de tenir
un to
carrinclor
o un to
antic
a mi em sembla
que és un programa
modern
i en fi
i absolutament
d'interès
no només
fins i tot
pels aficionats
a les sardanes
sinó fins i tot
en fi
per qualsevol oient
que pugui escoltar
el dissabte al migdia
o la repetició
el diumenge al matí
que pugui escoltar
a la ràdio
per tant
la meva felicitació
el meu agraïment
perquè nosaltres
posem l'estudi
posem l'espai
però en fi
vosaltres
poseu tota
tota la resta
i en fi
a mi m'agradaria
que hi hagués
molts més programes
no sé si 500
o 1.000 programes més
però en qualsevol cas
com que la sardana
continuarà
si el programa
continua
per mi perfecte
demanen 500.000
ja
doncs
els que siguin
sí sí
directament
aquest dia hi ha hagut
una persona
que en una salutació
també hi ha dit
els 500.000
però els 500.000
els 500.000 s'ha anat augmentant
doncs demanem 500.000
com diu el Fermí
directament ja
no gràcies
escolta
tampoc era
molt bé
gràcies per seguir
confiant en nosaltres
nosaltres
ens ho passem bé
fent el programa
i si la gent que escolta
doncs li agrada
tot això
tot això que tenim
potser que acabem
acabem el programa
pràcticament
un fet
hem dit que ho faríem
en ballables
i hi ha experiments
hi ha provatures
i a mi m'agrada molt
aquesta versió
d'un ballable
d'una música
que ens ve de lluny
i que ho hem sabut adaptar
la Mar de B
al so de la cobla
mira xica
xa-xa
con cola
catalana
a agua
mira amb quina gràcia
remena
al so del man volat
imagina-vos
un clàssic
de la música
llatina
del Beni Moré
mira amb quina gràcia
arranjat per un músic argentí
per a cobla
interpretat per una cobla
amb uns quants
afegitons més
mínimment de músics
com podeu notar
interpretat per la cobla
de Canva de Catalunya
amb la Lucrecia
catalana
mouen la cintura
i les calmes
igual, igual
que en las cubanas
en la marcheta
que portan
supa
s'enve de gritar
i a mi fa la faeta
que sot a la Habana
vayan al mamu
con fam
la sardana
ja és natural
Catalunya
i la Habana
son dues terras
que el baile
a Germana
par fechala
al personal
i miran
quina gràcia
ramena
al sol del mamu
que el baile
aluñe a las penas
y las camas
igual, igual
que en las cubanas
por eso
por eso
guaita
moreno
con canto
y remenu
y remenu
i bobo a la cintura
a las penas
mire un nena
que el baile
aluña las penas
i bobo a la cintura
a las penas
si bailas el mambo
mamita
así conmigo
mira a mí
como te arrambu
i bobo a la cintura
a las penas
agua
dice
mambo
agua
agua
oye
escucha
como ve ese trombón
sopla
niño
sopla
loay
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
Como escucha nena, rompe las cadenas, moviendo tu cuerpo con ese chacha y con mi cobla morena.
O que mira cómo se mueven rico las catalanas y las cubanas, muevela, muevela, muevela, niña.
No hay más nada.
Qué lindo.
Ay, qué gracia.
Pues aquí acabem.
Tot s'acaba, eh?
Ara sí, ara sí que acabem.
Sembla que no t'havien començat.
Vols dir?
Vols dir?
Vols dir?
Gairebé, sí, sí.
Aguantarem, tindrem temes.
I encara ens falta córrer.
I hem hagut de córrer, eh?
Segons com?
Quasi que no tindrem temps ni de dir adeu, perquè a punt d'arribar a les dues de la tarda no ho diré tots,
perquè segur que ens deixàvem algú, un munt de gent que ha participat al programa,
alguns fent missatges a distància, gent sent el telèfon, altres ens la van enregistrar,
fent el conte, gent com l'Agustí, per exemple, ja n'hi ha nombrat un,
el conte contes, músics, gent de colles, etcètera, etcètera.
Gràcies a tots, i el que ens agradaria és que, els que heu vingut també aquí a veure com fem el programa,
el que diré és que en programes esperem que n'hi hagi molts més i que ens seguiu a la simptonia de Tarlana Ràdio.
Ens hem deixat coses al calaix, com a pífies, però bé, si tenim 500 programes com a mínim per endavant,
doncs ja les anirem posant.
Gràcies, amics, per estar amb nosaltres.
Sabeu que demà hi ha repetició, demà no serà repetició tot el programa,
però sí de les dues últimes horetes, a l'hora habitual, a partir de les 10 del matí.
I nosaltres tornarem ja en horari habitual, normal,
dissabte vinent, quan passin uns minutets de les 12 del migdia.
Que ho passeu molt bé.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.