Passen pràcticament 5 minuts de dos quarts d'11 del matí.
Seguim en aquesta quarta hora del matí de Tarragona Ràdio,
a l'espera de connectar després a partir de les 11 amb l'estat de les festes.
Ara fem una altra connexió amb l'exterior, relativament a prop,
perquè també al centre de la ciutat avui es parla no només de Santa Tegla,
sinó també d'una malaltia que cada any, el 21 de setembre,
es recorda a nivell mundial.
És la malaltia de l'Alzheimer, una malaltia, una patologia crònica degenerativa
que en els últims anys ha tingut i comença a tenir molt més protagonisme
i es comença a conèixer molt més per part de la majoria de la gent.
En fi, avui és 21 de setembre, així que, com cada any,
l'Associació de Familiars d'Alzheimer de Tarragona
han instal·lat una taula informativa a la Cruïlla de la Rambla Nova
i al carrer Canyelles per informar de la malaltia
i de les activitats que fan com a associació.
Així que desplacem la nostra unitat mòbil,
ara mateix a aquell punt de la ciutat,
que segurament estarà molt concorregut.
Anem amb la unitat mòbil Joan Maria Bertran, Josep Sunyer.
Josep, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
Està muntada, instal·lada la taula?
Ja està instal·lada la taula, ja hi ha tota la informació que s'hi exposa,
perquè tothom que passa per aquí, per aquest xanfrà,
enterrà amb la Nova i carrer i que en Lleyes pugui agafar aquesta informació
i conèixer més en profunditat aquesta malaltia
de la qual ara en parlarem amb el responsable, a fet, president
de l'Associació de Familiars del Seymer de Tarragona, en Jaume Soler.
Jaume, molt bon dia.
Molt bon dia i gràcies per estar avui aquí amb nosaltres.
Nosaltres, fidels, com cada any aquí en aquesta cita,
perquè és important donar a conèixer,
a banda dels que passen per aquí,
dels que potser no poden venir avui a Tarragona,
però que sàpiguen que existeix aquesta realitat
i que convé conèixer-la, no?
Que és un punt de trobada, és un punt de referència
i que qualsevol que necessiti informació, assessorament o que necessiti,
sap que pot vindre a la nostra associació,
pot contactar amb nosaltres i d'una forma gratuïta serà atès
per a treballar a la social i a partir d'allí pot tindre opcions
d'anar al centre de respir, pot tindre opcions de ser atès per la psicòloga
i entre una sèrie de serveis que estem donant,
sense necessitat que siguin socis de l'associació.
I això ho seguim mantenint mentre puguem.
Són conscients o que creuen, si més no, que pot haver encara moltes persones
que tinguin familiars, que pateixen la malaltia
i que no sàpiguen on adreçar-se, que no sàpiguen què fer,
que es treuen una mica impossibilitats.
És cert, molta gent quan no hi diagnostiquen aquesta malaltia
es queda a casa amb aquest problema pensant que serà capaç
al dia a dia de portar el sol.
És una malaltia que dura molts anys, que a més a més crea molt d'estrès
i que a la vegada va enfonsant el cuidador.
Aquest malalt que va avançant en les diferents fases de la malaltia
cada vegada és més dependent i arriba a una dependència total
les 24 hores del cuidador principal.
Per tant, és necessari que aquest cuidador rebi atenció psicològica,
savi com tractar el malalt, com comportar-se
i això no està avui dia als manuals que hi ha a les biblioteques.
Nosaltres tenim gairebé més de 100 llibres i vídeos
especialitzats amb Alzheimer i malalties neurodegeneratives
que estan a l'abast de tothom.
El punt de referència és aquí a l'Associació de Tarragona,
n'hi ha d'altres a Salou, n'hi ha també a Reus, n'hi ha també a Tortosa,
que els atendran igual que nosaltres.
Quan un ha d'anar a trucar portes, de vegades, en fi, d'entrada fa respecte, fa por,
no ve d'anar a trucar portes i demanar ajut que el cap i la fi del que es tracta.
Quan una persona té un familiar que patís Alzheimer vol que l'ajudin,
vol trobar recursos perquè això representa, a banda de tot el que implica la malaltia en si,
grans despeses a nivell econòmic també, no?
Total. A veure, el primer punt és que la gent moltes vegades creu que ho pot resoldre sola.
I això no és veritat.
Llavors, a aquest punt que la gent necessita ajuda,
va a buscar ajuda quan han passat, per exemple, dos o tres anys
i, per tant, s'han perdut tres anys meravellosos en els quals s'havessin pogut adaptar
i segurament que amb petites estimulacions el malalt no es veia deteriorat tant.
Però a la vegada parlem d'un tema econòmic que preocupa molt.
Degut a que aquest malalt o malalt dependrà d'alguna persona,
això implica que aquesta persona, aquesta filla, aquest fill, deixi de treballar.
Nosaltres vam fer uns estudis fa un parell d'anys
a través de la Confederació Espanyola d'Associacions de Familiars
i vam estimar al voltant d'uns dos milions i mig de pessetes
que podria suposar el cost d'aquesta malaltia.
No amb fàrmacs, sinó que es perden sous, amb dedicació, amb estrès, etcètera.
I des d'aquest punt de vista, quins recursos existeixen?
És a dir, a quines portes es pot anar a trucar? Qui us ajuda?
A veure, nosaltres depenem bàsicament de projectes que presentem a les diferents entitats
ja siguin bancàries o de la Generalitat,
escampem la xarxa a tot arreu on puguem,
alguna vegada surt bé, altres no tant,
però realment hi ha una preocupació de cara a les famílies pel tema econòmic.
Nosaltres diners no en donem, nosaltres donem serveis.
Aquests serveis, quan els donem, és perquè hem aconseguit
que uns projectes que han presentat i que estan elaborats
han sigut acceptats i hi ha un pressupost per ells.
i jo crec que la llei de dependència, que és un tema que s'està parlant molt últimament
però que encara no s'ha posat en marxa i no està aprovada al Parlament,
al Congrés de Madrid, podrà començar a donar un cert respir a algunes famílies.
Però hi ha un punt que crec que no s'ha tractat a nivell de la premsa
i és el tema de quin serà el varem per donar ajudes a les famílies.
Jo crec que el punt clau és aquest.
De moment no és una cortina de fum, és veritat, no ho és,
però fins que no sàpiguem el varem de com tindrà accés les famílies
amb aquesta ajuda de la dependència, serà quan veurem positivament
o negativament aquesta llei d'autonomia que ho diuen ara.
Jo, malgrat tot, segueixo pensant que les classes mitges,
que aquí a Catalunya doncs pràcticament és un 75%,
podríem quedar o podem quedar una mica al marge.
Per tant, veurem si aquesta llei és un pedaç o realment soluciona els problemes.
S'haurà de deixar primer que s'aprovi,
haurem de que la posin en marxa,
veure quines partides econòmiques es donen amb això,
qui gestiona aquests recursos i, per tant,
jo crec que encara hem de passar 3 o 4 anys per veure algun resultat.
És a dir que ara per ara, a dia d'avui,
el 21 de setembre de 2006,
no existeix cap ajut econòmic per part de cap de les administracions competents
per un nucli familiar que tingui una persona que pateixi aquesta malaltia?
Ajuda econòmica, no.
El que hi ha és algun centre de respir
o algunes residències concertades que tenen places amb benestar social
i aquí a través d'uns estudis,
a través de tota una sèrie de paperassa
que es comença a moure a nivell d'aquí Tarragona
per a través de les treballadors socials
que depenen de l'Institut Municipal de Saber i Socials,
fan un expedient, altres ha d'anar a benestar social,
benestar social examina el malalt,
verifica les declaracions de renda, tot això,
en funció d'això et poden donar una ajuda
perquè tinguis algú en una residència,
però no et donaran el 100%,
a no ser que siguis pobre de sobremnitat.
Per tant, hi ha això de la residència,
hi ha els centres de dia que funcionen bastant bé,
aquí a Tarragona en tenim el francolí,
però a nivell de places de residència,
aquí a Tarragona estem mancats,
s'ha tancat les germetes dels pobres
i tenim el centre de la Mercè que està amb obres
i per tant, en aquest sentit, jo crec que els polítics locals
s'haurien de posar les piles
i crec que en aquest moment es tenen descarregades.
Avui, precisament, la consellera de Salut, Marina Geli,
és de visita a Tarragona, és a la ciutat,
a hores d'ara, si no ho ha xerrat,
crec que d'aquí més o menys tres quarts d'hora
farà una compareixença pública, es mitjant de comunicació.
Què li diria, Jaume Soler, a la consellera de Salut,
si ara mateix estigues davant i li pogués plantejar
doncs alguna petició?
A veure, jo amb la consellera tinc bastanta amistat
i confiança, doncs fa uns anys vaig tenir una entrevista
al Parlament de Catalunya a porta tancada
entre l'antiga consellera Anna Simó i ella,
totes dues amb mi mateix, al Parlament,
una reunió que havia de durar 10 minuts
i vam estar una hora i quart,
era quan ells començaven
i per tant no era el moment de plantejar-los
demandes exactes del que volíem,
sinó que vam fer una radiografia
de com estava en aquell moment el país,
perquè jo era en aquell moment
el president de la Federació Catalana,
ara doncs ha passat amb un altre,
però segueixo sent president de la Federació de Tarragona
i li vam presentar una sèrie de línies generals.
Què li diria amb ella?
Primer, diàleg.
Diàleg i que per comptes de fer arribar
els papers a la premsa
ens els faci arribar a les associacions.
i que ens hem de trobar,
hem de veure com s'ha de desenvolupar
el tema de prestacions socials
que s'havia d'aprovar aquest any al Parlament
i que no s'ha aprovat
i que per tant ha quedat
solament amb una cortona de fum
i que si té un moment
que es passi per aquí a l'estant
que avui explicarem quatre coses també.
Això estaria bé.
Mira, una altra qüestió,
per fer una mica de radiografia
de com està la situació a Tarragona,
a la demarcació,
quants pacients calculen
que hi pot haver patint aquesta malaltia,
quantes persones ja afectades
per aquesta malaltia,
per aquesta dependència
i quants llocs hi ha llits disponibles
en centres de dia?
A veure, els nostres estudis
que coincideixen bàsicament
amb els de nivell de l'estat espanyol,
nosaltres no estem d'acord
en que hi hagi un 6,6%
de gent més gran de 65 anys
amb demència o malalties degeneratives.
Nosaltres parlem d'un 14,5%
i en alguns moments
alguns tècnics de l'administració catalana
han coincidit amb nosaltres.
L'altra cosa és que això
es reflexi a la premsa.
Aquest 6% és el que diu la Generalitat, eh?
Sí, nosaltres parlem d'un 14,5%
i ells parlen d'un 6,6%.
Hi ha molta diferència.
A nivell de les comarques de Tarragona,
nosaltres diem que a nivell de les comarques
del Camp de Tarragona
hi ha al voltant d'unes 7.500 persones
amb un primer, segon o tercer grau
i unes 2.500 a les Terres de l'Ebre.
I en concret a la Terra Alta
que és on hi ha la població més envellida
aquest 14,5% que jo estic parlant de prevalença
jo pujaria fins a un 17 o un 18%.
A nivell de Tarragona Ciutat
i el Camp de Tarragona
podem parlar d'un 10 o un 11%.
En quant a les atencions que hi ha
és cert, hi ha una sèrie d'elits
amb centres hospitalaris
que poden ser al voltant de 878
això és el que diu l'administració
ells sabran, els tenen controlats
hi ha llits de llarga estada
que són 585 i 209
no tinc per què adoptar-lo
i també hi ha una sèrie de llits
o per malalts convagacents
o de cures paliatives
que són al voltant de 40
però segueixo dient que estem encara mancats
d'un pla integral
o que hi hagi una atenció interdisciplinària
per a les famílies i pels malalts
és a dir, està bé que anem plogant pedaços
però hem d'abordar el problema
d'una forma interdisciplinària i global
no solament referent a malalts
sinó a la família
tema social, tema jurídic, tema familiar
tema econòmic
adaptació de l'allar
atenció psicològica
jo crec que hi ha d'haver un pla general
per a les demències
d'Alzheimer o demències senyor en general
Parlem concretament de l'Alzheimer
fa exactament 100 anys aproximadament
que un metge alemany anomenat
Eloi's Alzheimer va descobrir
va de fet descriure per primer cop la malaltia
en aquest segle
com s'ha evolucionat?
no cal que ho repassem tot perquè no tenim temps
però és a dir, actualment
quina és l'esperança?
com està la situació?
hi ha dos vessants
el tractament farmacològic
i el no farmacològic
el tractament farmacològic
i en aquest sentit
els Estats Units
estan investigant moltíssim
perquè també tenen un problema molt greu
amb una població envellida
i que a nivell de l'estat d'Espanyol
també està augmentant
per tant surtin cada vegada més casos
vol dir que les despeses
per part de sanitat i benestar
aniran augmentant
ara bé, que s'ha avançat
s'ha avançat però molt poc
és a dir, no se sap encara
exactament com se pot curar
ni com se pot tallar
sinó que el que es fa
és retreçar tot aquest desgavell
és a dir, que els neurotransmissors
que en un moment determinat
perden la comunicació
aquests capdells
diguem fibrosos
que hi ha al cervell
que realment no es comuniquen a ell
a veure si es pot
diguem
activar d'una forma o d'altra
s'ha avançat poc
aquestes esperances
que cada any surten
al voltant del dia 21
amb alguns doctors
molt prestigiosos
però que darrere d'ells
hi ha laboratoris
no ens ho hem de
no ho hem de descuidar
o això
que diuen que en 5 o 10 anys
sortirà alguna cosa
molt bé
però aquesta cançoneta
ja fa massa temps
que ho estem sentint
avui no hi ha solució
per tant
s'està treballant
és veritat
s'intenta retreçar
amb el possible
aquest deteriorament
però no hi ha solució
en canvi
pel tractament no farmacologi
per l'estimulació
per el dia a dia
això
és un complement
del tractament
diguem que estem parlant
de farmàcia
que això realment
dona un bon resultat
a nivell tant
del malalt
com de la família
per tant
nosaltres
que no som metges
lògicament
estem adreçats
amb aquesta línia
d'atenció
a les famílies
per això
vam muntar
el centre de respir
i no el desmuntarem
a Sant Pere i Sant Pau
a Sant Pere i Sant Pau
i ens funciona molt bé
per exemple
com a tall de nègre
us puc dir
que hi ha
algunes famílies
de Marçà
que ens porten
cada dia
el seu familiar aquí
en part del priorat
sí, exacte
per tant
hi ha un desplaçament
i un esforç
personal
del marit
per portar
la malalta aquí
alguna cosa
devem fer bé
perquè realment
vingui cada dia aquí
si ens escolta
alguna persona
que té
algun familiar
que pateix de malaltia
perquè avui
per exemple
no pot venir a Tarragona
en què t'estan
a buscar informació
o posar en contacte
amb l'associació
què pot fer?
com es pot adreçar
a aquesta associació
de familiars
del Saïmera de Tarragona?
a veure
nosaltres
tenim una atenció
per les tardes
amb treballadors familiars
i també amb psicòloga
i s'han d'adreçar
al carrer Fortuny
número 23
aquí a Tarragona
posant-se
en contacte
telefònica
amb el teléfono
977
22
68
09
o també
a través d'un e-mail
això
poden contactar
amb nosaltres
concertem
una entrevista
que li diem
d'acollida
que pot durar
aproximadament
una hora i mitja
i que els hi exposem
o hi ha un buidat
de les seves necessitats
i el que nosaltres
podem oferir
després lliurement
cada família
decideix
el que és més convenient
per ells
en un moment determinat
en qualsevol cas
que no es quedin
a casa patint a soles
aquesta situació
perquè això és
en fi
almenys recomanable
jo sempre tanco
les meves paraules
dient que ells sols
no podran
que s'adrecin
a qualsevol institució
sigui pública
sigui privada
sigui associació
sigui la Generalitat
que busquin
un reforç
el primer dia
o el dia següent
que els hi hagin diagnosticat
encara que sigui lleu
una demència sanil
o una demència
tipus alzheimer
que ho busquin
i estic segur
que el dia de demà
ens ho agraguiran
també hi ha una traducció
que és passar per aquí
aquest estant
de l'associació
familiar
del CEM de Tarragona
situat a la ramba nova
davant mateix
de l'estat
dels despullats
la primera mateixa
a l'esquena
és el xanfrà
amb el carrer Canyelles
el carrer que va
fins a la plaça
del mercat
aquí trobaran
aquest estant
veuran un tant d'all
i sota molta informació
hi ha molts llibres
hi ha informació
al voltant de la malaltia
i en fi
de tot plegat
tot el que es pot fer
quan una pateix
també aquest polsera
de color verd
que en fi
ja simbolitza
que has col·laborat
amb aquesta entitat
sí exacte
aquesta és una polsera
que va tindre
molt d'èxit
l'any passat
en guany
posem també
aquestes polseres
i també
posem a la venda
com a reforç
uns ventalls
que han fet
els presos
i preses
de diferents
presons
d'aquí Catalunya
que és un acord
amb la delegació de justícia
de la Generalitat
que estan pintats de mà
que no n'hi ha dos d'iguals
i que estan al preu
de 5 euros
i això suposa
una mica
de reforç
i suport
per la nostra associació
per poder pagar
bàsicament
els sous
dels nostres treballadors
Jaume Soler
president de l'associació
tarragonina
gràcies
per acompanyar-nos
un dia més
un any més
en aquest dia mundial
de l'Alzheimer
confiem que la consellera de Salut
hagi escoltat aquesta conversa
i agafi
reculli la seva petició
gràcies
moltes gràcies a vosaltres
per tindre una atenció
com teniu el de desfassar-se aquí
un any més
Tornem a connexió
Ricard
en fi
continuem aquí
la ramba nova
cantonada
amb el carrer Canyelles
on continuem a fer aquest estat
d'informació
al llarg de tota aquesta jornada d'avui
Molt bé
doncs
moltes gràcies
en Josep Sonia
en directe des de la Rambla
parlant del dia mundial
de l'Alzheimer
d'aquí pocs minuts
tornarem a la Rambla
una mica més amunt
tirant cap al balcó del Mediterrani
trobarem
a l'estat de les festes
davant del Teatre Metropol
ens retrobarem
amb la Yolanda García
i el Joan Maria Bertran
per fer tota la programació especial
dedicada a Santa Tegla
Aquesta hora del matí però
un apunt en relació al trànsit
ja que tenim un accident
de fa una estona
a la carretera C14
a l'alçada de Montblanc
és un accident
que provoca algunes retencions
a l'alçada del quilòmetre 39
trànsi delift
a l'alçada del
El flipar és el
un caixol
queịchirat
és un la