Dissabte passat es van celebrar les tradicionals visions de la Setmana Santa.
Demà dijous es presentarà l'opuscle de l'agrupació d'associacions de Setmana Santa.
Són, per dir-ho d'alguna manera, els dos actes que marquen el tret de sortida a la Setmana Santa Tarragonina.
I és aquest un bon moment per parlar amb el president de l'agrupació, el senyor Joan Ignasi Boada.
Senyor Boada, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per comentar algunes de les novetats, que Déu ni do les novetats que ell en guany a la Setmana Santa Tarragonina.
Hi ha novetats?
Sí, hi ha novetats perquè el tema de la Setmana Santa és un tema viu, un tema que és recurrent perquè es produeix cada any,
però aquí a Tarragona, com ja sabem pràcticament tots, és una cosa molt vivida, molt viscuda per la gent,
amb una forta càrrega sentimental i això dona vida al tema i fa que es puguin anar buscant diferents coses
per si es pot encara promocionar més el tema de la Setmana Santa.
Si li sembla, parlem d'aquest tipus de promoció que crec que ja estan duent a terme,
o si no ho faran al llarg dels propers dies, que és l'edició d'un seguit de material didàctic per portar-lo a les escoles.
Sí.
En què consisteix exactament aquesta campanya?
A veure, això us ho hauria d'explicar poder millor als companys, als professors que han muntat aquest material didàctic,
que són el Marcel Pallejà, la Maite Muñoz i la Immaculada Gisbert.
Són tres mestres que els van donar la idea que preparessin un material didàctic per a les escoles.
Les escoles tenien material didàctic per Sant Jordi, per Nadal, per Santa Teca, per moltes tradicions,
i en canvi per aquesta tradició no n'hi havia cap.
Aleshores, després de tres anys de feina, perquè clar, una cosa és que aprenteixis el treball,
gent que està treballant amb altres coses i estones lliures doncs es dedicaven a això,
i quan el teníem fet ja el van deixar reposar i quan s'hi van tornar a posar van començar una altra vegada a canviar coses.
Aleshores, suposo que la setmana que ve totes les escoles tindran ja aquest material didàctic
que es composa de fitxes, de treballs que poden realitzar els alumnes, de material didàctic,
de les solucions a aquest material didàctic.
Jo crec que hem fet un treball rodó, amb jocs hi ha també,
hi ha trencacrosques retallables pels alumnes,
i aleshores està dividit en el cicle, hem fet el cicle de primària inicial, mitjà i superior.
O sigui, l'escola té en aquests moments un material que si el volen utilitzar,
els mestres s'ho troben, jo no dic tot fet, perquè hi ha un plantejament que s'ha de fer al mestre,
però sí, molt arrodonida la fenya per posar-s'hi a treballar,
i jo crec, per ara, tots els mestres que ho han vist,
perquè quan vam fer la presentació fa una setmana a l'Ajuntament,
amb la regidora d'ensenyament, la senyora Carme Duc,
i el representant de Repsol, IPF, senyor Andreu Punyet,
que són els que ens han donat el suport econòmic per tirar-ho a això endavant,
doncs tots els mestres que estaven allí van quedar encantats del que el Marcel Pallejar
els va projectar amb un PowerPoint explicant-los com funcionava.
i van dir, escolta'm, ens ho doneu tot fet, estupendo, enhorabona.
Aleshores, això per nosaltres és una satisfacció que una cosa que fem,
la gent ho trobi acertat.
L'objectiu suposo que nosaltres, que difondre,
entre un públic que encara, suposo, per raons d'edat,
no ja està gaire basat, doncs la Setmana Santa t'ha reunint,
com és aquests actes dels més multitudinaris que es desenvolupen a la ciutat.
Sí, a veure, a les escoles era una preocupació.
Nosaltres ja fa cinc anys, guany serà el cinquè,
que es fa un concurs de dibuix a les escoles que desitgen participar
i compteu que participen sobre uns 5-6.000 alumnes
de totes les escoles de la ciutat,
des de primer de primària fins a quart d'ESO.
O sigui, és un ventall molt àmpli que a la gent que vol participar
els hi proporcionem vídeos, els hi proporcionem material audiovisual,
que els permet treballar amb això.
Ara tenen més material encara.
Parlem precisament de material audiovisual,
perquè el dia 27 de març, d'aquí un parell de setmanes,
a l'antiga audiència es presentarà un DVD titular
Setmana Santa en el temps,
un recorregut, com es pot intuir perfectament pel títol,
d'imatges en els últims anys,
però parlem dels últims anys i vam de tirar molt enrere,
perquè em sembla que han aconseguit trobar imatges
de la dècada dels anys 30, per exemple.
Sí, és un treball arqueològic, li dic jo.
El que en diem ara arqueologia industrial.
Hi ha dues persones, el Santiago Canillas i el Carles Mallol,
que es van dedicar a buscar gent que al llarg d'aquests anys
han anat fent pel·lícula,
el típic individu que anava amb la càmera fent superbuit
i que ho tenia a casa desat.
Aleshores, clar, la casa estava ben desat,
però amb el pas del temps això es pot arribar a perdre.
A més a més, buscant,
doncs han recuperat una cinta de l'any 35.
No, jo el dia que ho vaig veure,
vam estar fent un passe per veure com ho enfocàvem,
i això, la veritat, allò que t'esgarrifa una mica,
que sempre he sentit parlar i sempre he sentit llegir
del que es va perdre el 36
i aleshores ho veus en moviment,
quan sempre ho havies vist amb imatge fixa.
Molt interessant.
Després hi ha molta imatge dels anys 50.
Hi ha els tres nodos que es van fer
de la Setmana Santa de Tarragona,
també els hem recollit,
perquè són imatges que poder no estar massa a l'abast de la gent.
I aleshores, diferents tarragonins que ens han anat cedint també
les seves imatges de Super 8,
que s'han passat amb un DVD,
i veus una mica la transformació de la Setmana Santa.
És un DVD que es projectarà en aquest acte el dia 27 de març
i que després no sé si es pot comercialitzar
o estarà a l'abast de la república.
Estarà a l'abast de tothom que vingui a la presentació,
perquè el que volem donar-li és una sortida.
No és per deixar-ho desat dins d'un armari a l'agrupació.
És un material, ja dic, molt interessant.
A veure, més que un DVD, és un documental.
És un documental de la ciutat de Tarragona
perquè inclús es veu la transformació urbanística de la ciutat.
Si anem avançant en el programa d'actes de la Setmana Santa,
hi ha els actes, diguem-ho així, tradicionals,
les presentacions dels diferents opuscles de les diferents confreries,
però al cap de setmana del 8 i 9 ja d'abril,
dissabte i diumenge d'Arrams,
hi ha dos dels actes possiblement més importants de la Setmana Santa.
i un enguany és la benedicció, dissabte dia 8,
del nou pas de la confreria del Cristo del Bon Amor.
Sí, el Cristo del Bon Amor és l'última confreria
que va entrar a la Setmana Santa
i en primer lloc van treure el pas del Cristo del Bon Amor.
al cap de 10 anys, 11, si no m'equivoco,
han aconseguit completar les seves imatges
que són la Virgen de la Margura con San Juan Evangelista.
És un pas escultòricament molt bonic,
està fet a consciència, crec jo,
per un escultor reconegut
i això li dona un caràcter,
és un tipus d'escultura
de característiques andalusas,
d'escola andalusa,
si anem a Castella trobaríem encara escultors
amb la característica de l'escola castellana.
Aquí a Catalunya s'ha perdut això,
s'ha perdut, la veritat,
no queden escultors com havíem tingut.
Hi havia una escola catalana i s'ha perdut?
S'ha perdut, jo crec que s'ha perdut.
Jo sempre explico que Tarragona
conserva una mostra molt important
d'escultura religiosa dels anys 40-50.
Eren els escultors que havien treballat
a l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 29.
Aquests escultors, els anys 40-50, encara hi són,
i són els que ens fan els passos de Tarragona,
que podem veure avui en dia.
Aquests escultors avui en dia
poder evolucionar més l'escultura catalana,
i se n'ha anat cap a altres costats,
no hi entro ja a jutjar-la,
però en canvi tant a Castella com a Andalusia
encara es conserven aquestes artesanies.
Hi ha tota una artesania del matà,
del brodat,
i això que se'ns escaparia tot el programa
per parlar-ne.
Amb aquest nou pas,
quants passos ja conformaran la processa?
Doncs 21.
Satisfets?
Jo crec que sí, jo crec que està completat el tema.
No crec que tinguem que forçar més la qüestió
de voler-li introduir més coses a la nostra Setmana Santa.
Jo crec que el que hem de fer és conservar-la,
cuidar-la, mimar-la,
perquè és una Setmana Santa sumament important.
Ara continuarem parlant d'aquesta processó
que com avançàvem enguany
hi haurà algun canvi significatiu,
però l'endemà de la presentació d'aquest pas,
l'endemà diumenge,
tindrà lloc el pregó.
I enguany s'ha buscat,
en la figura del pregoner,
s'ha buscat també unir
amb l'aniversari del Col·legi de la Salle.
Sí, l'enguany, el novembre,
farà 100 anys que van arribar els primers germans,
els primers hermanos,
que diem aquí a Tarragona, de la Salle.
Aleshores vam creure,
jo soc antic alumne de la Salle,
que seria bo aconseguir que vingués
el superior general,
el germà Álvaro Rodríguez.
És de Costa Rica,
coneix el tema bastant de Catalunya
i ha estat moltes vegades a Barcelona.
Aleshores ens va acceptar,
gustosament, vam tenir,
es té que dir,
un introductor d'ambaixadors,
que dic jo, a Roma,
que és el germà Federic Gai,
que és antic alumne,
antic professor i antic director
del Col·legi Tricint d'aquí,
a Tarragona,
que li va saber vendre
la importància de la nostra Setmana Santa
i ens va escriure ràpidament,
acceptant molt gustosament
que realitzava el pregó.
Crec que és una bona manera,
com qui diu,
d'iniciar aquests actes del centenari
de la Salle,
que ha influït,
jo crec que molt,
en la ciutat de Tarragona
des de diferents àmbits.
Parlem ja de la processó de divendrestant,
una processó que, com dèiem,
té alguns canvis,
canvis en el recorregut
i també implantació
d'algunes mesures
per buscar,
es comenta,
el respecte perdut.
Vostès,
en els últims anys,
havien comentat
que els molestava,
per dir-ho d'alguna manera,
el fet que,
a mig de processó,
la gent anés,
creués,
sortís,
estomplegat,
i ara han intentat
buscar alguna petita mesura
per veure si es poden evitar
aquests passejos descontrolats,
per dir-ho d'alguna manera.
A veure,
com sempre,
la processó
la segueix organitzant,
la Reial i Benerà
per la Congregació
de la Puríssima Sang,
el que passa que,
en guany,
davant del volum
que té aquesta processó,
tinguem-ho en compte això,
s'ha sentat,
s'ha muntat,
s'ha organitzat
una comissió
de les diferents cofreries
per tractar
de solucionar el tema.
A veure,
hi ha molta gent,
aleshores,
abans es tenia
molt de respecte
pel tema,
ara,
contínuament,
està crujant
gent
per tot arreu.
És un tema
de seguretat,
també,
perquè,
si es xafa una cua
o si es dona,
si es desequilibra
alguna persona
d'aquestes
que va amb els impropèries
amb alguna cua
o així,
es pot prendre mal.
Aleshores,
clar,
el que constantment
estigui crujant
de forma no controlada
gent,
com s'està succeint ara,
pot arribar a tenir
un problema
de seguretat,
a part de deslluïment
de la processó
en si.
Ja sabem
que és una processó
llarga,
però ahir,
per exemple,
vaig rebre una invitació,
ho apunto com a curiós,
del Cristo del Grand Poder
i de la Virgen,
en Esperanza Macarena,
em sembla,
de Barcelona,
que surten
de l'església
de Sant Agustí
al Raval
a les 5 de la tarda
i tornen
a les 11 de la nit.
O sigui,
Déu ni do
a les hores
que s'hi passen.
O sigui,
la processó
tarragonina
no és la més llarga.
No és la més llarga.
Almenys,
no és la de durada
més llarga.
Clar,
aleshores,
dir que l'escursem,
que retallem,
a veure,
la processó
de Tarragona
ha tingut
alts i baixos,
però sempre
ha mantingut
unes característiques,
una de les coses
que la fa important,
també.
Clar,
aleshores,
es ha d'anar intentant
trobar solucions,
doncs,
per exemple,
és el que hem parlat
nosaltres,
que la gent
que vulgui abandonar
de veure la processó
pugui,
en un moment donat,
entre cofredia
i cofredia,
traspassar
o habilitar uns llocs
per poder passar.
No que tothom
allò
porten on se pugui.
Com es traduirà
a la pràctica
aquesta voluntat?
S'habilitaran
uns passadissos?
S'habilitaran
uns passadissos,
s'han buscat uns llocs,
uns cruces adients,
per això,
per disminuir
aquest pas
i a veure
com funciona la cosa.
És una mica
d'experiència.
No tenim cap solució
total.
Això,
jo suposo que
el dia que inviteu
els representants
de la SANC
us ho puntualitzaran
perfectament.
Ho farem
conveniament
quan s'apròpia
i amb la processó.
Un altre
pro dels canvis
que potser
val la pena comentar
és
també
en aquesta obsessió,
per dir-ho d'alguna manera,
per reduir
la durada
que en guanyen els armats
tindran
un pes significatiu.
Ells seran
una mica
els encarregats
de marcar
el pas,
el ritme
de la processó.
A veure,
ells ja
s'ha canviat una mica,
s'ha reestructurat
la recollida
de la tarda
perquè no es faci
tan llarga,
per poder començar
la processó
a dos quarts
de vuit
puntualment.
Perquè,
si fem
la gran recollida
i els armats
acaben,
posem per cas,
a un quart i mig
de vuit
i tenen que sortir
dos quarts,
bé,
són persones
i tenen que descansar.
És que allò
que allò
és gerar-se
una mica
de tot,
i
tenen que acabar
d'hora.
Aleshores,
s'ha reestructurat
aquesta recollida.
I a la nit
el que s'intenta
és que els armats
vagin
deixant
que la processó
es vagi,
no sé,
rodolant,
diguem-ne,
suaument
pels carrers
de Tarragona
perquè s'hi apreten,
s'hi acceleren
de darrere,
degut a la geografia
de la ciutat
no és tan fàcil.
Tindrem en compte
que, o sigui,
que hem recuperat
el portar els passos
a l'ombra
i això
alenteix bastant
la processó.
Tindrem en compte
una cosa,
que des de
Prada Palau
fins a la Rambra Nova
tot és baixada,
o sigui,
un pas amb rodes
no cal que s'aturi,
però un pas a l'ombra
sí,
no pot baixar
des d'allà dalt
fins a la Rambra
tot d'una tirada.
Clar,
això va
va alentint
d'alguna forma.
I seran,
per tant,
alleugirant
o accelerant
o accelerant
el ritme
de la processó.
Convenientment.
Una altra
de les mesures
que ja s'ha decidit
és suprimir,
per part,
excepte els armats,
suprimir la reverència
a l'Arcabisbat.
Sí,
a veure,
això és un tema
que es va parlar
fa anys
i que,
a veure,
l'Arcabisbat
mai havia posat
cap inconvenient,
però nosaltres
vam creure
i la sang
ja també
ho va apuntar,
que no tenia
raó de ser.
El que passa
és que s'havia convertit
com qui diu
en una tradició,
ho fa un pas,
després ho fa un altre
i al final
ho feien tots.
quin significat té?
Cap,
perquè les imatges
són imatges
en veneració pública
i saludar
a l'Arcabisbe,
encara que ell aquí
representa
l'Església,
no té sentit.
Llavors,
es va comentar
allà
de suprimir
ho fa bastants anys.
El que passa
és que fins ara
no s'havia ajuntat
a aquesta comissió
i aquesta comissió
va començar
a posar,
diguem-ne,
ordre
amb coses
que havien anat
una miqueta...
Sí, sí,
es pot fer,
es pot parlar,
però mai sentats
en una taula
posats a fer-ho.
Aleshores,
es pot allogerir
una mica la...
Sí,
jo crec que sí,
però no és
un factor
bàsic
per allogerir
la processó,
ni molt menys.
Tampoc no és
la seva obsessió.
Si es pot aconseguir bé,
però...
No és la meva obsessió.
Jo crec que
la processó
de divendres Sant
és com és
i a veure,
hi ha hagut èpoques
que hem acabat
a quarts de dues
del matí
i tampoc passava res.
Èpoques anys passats
que la cosa anava...
Se sortia a les 8,
es anava molt més
a poc a poc
i hi havia tallades
i hi havia...
És com és.
O sigui,
a veure,
jo no em vull comparar
amb el sud,
amb Andalusia,
però clar,
vas a veure...
Anem a trobades,
a conresos
i ens trobem
que ells no tenen
cap pressa
en absolut
amb arribar a casa,
com qui diu.
aleshores,
jo no dic
que nosaltres
tinguem
que arribar
a les 3,
quarts de 4 del matí,
però,
doncs sí,
complir un horari
i intentar
que sigui
el més lleugera possible,
però no com
una obsessió
primordial.
Senyor Boada,
ara fa 10 dies
els veïns
de la plataforma
ProPartalta
de Tarragona
van manifestar
la seva intenció
que si no se...
l'Ajuntament
no tenia
les seves reivindicacions,
doncs potser
dificultaven
l'entrada
de misteris,
l'entrada
de passos
a la Partalta.
El dilluns següent
l'Ajuntament
amb boca del seu
portaveu
Joan Aregio
va dir que
l'Ajuntament
el consistori
no ho permetria
i diumenge passat
els veïns
de la Partalta
van dir
que en cap cas
dificultaran
el desenvolupament
de la Setmana Santa,
però sí que
si no se tenen
les reivindicacions
tenen previst
doncs xiular
segurament
la corporació municipal.
Vostès segurament
són els que menys
hi tenen a veure
amb tota aquesta història
perquè directament
no hi poden fer res
però hi surten
implicats de rebot
però vaja
quina opinió
li mereix
aquesta polèmica
que s'ha generat
els últims dies?
Jo crec que
han rectificat
i jo crec que
acabaran de rectificar.
A veure,
nosaltres no hi tenim
que entrar
ni podem entrar
amb la qüestió.
És una qüestió
entre els veïns
de la Partalta
i l'Ajuntament
els quals
jo els demano
que se sentin
i que vagin
llimant
aquestes dificultats,
aquests problemes
que tenen
i que els solucionin.
A veure,
nosaltres
amb la nota de premsa
que van passar
l'únic que demanàvem
era que se'ns respectés
i que es reconegués
la llibertat
que tenim
de poder
fer present
aquesta tradició,
aquest fet
cultural,
històric,
religiós,
fulcloric
que és
la Setmana Santa
a Tarragona
i en especial
el Divendres Sant.
Divendres Sant
és un moment
especial
de la ciutat,
és un moment
com algú ha titulat
un moment
dolç
de Tarragona,
és un moment
especial
i aleshores
jo crec que
el tenim
que cuidar
i no deslluïl
de cap manera.
Jo
agraeixo
que s'hagi
reflexionat
però els
demanaria
un esforç més.
Un esforç més
perquè no
es desllueixi
i siguem
xiolades
amb una protesta
a l'Ajuntament.
Exacte,
a veure,
el Divendres Sant
la processó
del Sant
d'Enterrament
és un moment
solemne,
respectuós,
hi ha gent
que hi va
per tradició,
hi ha gent
que hi va
perquè s'hi
ha d'anar
però hi ha gent
que hi va
també en un mercat
sentit religiós
al qual
se'ls ha de respectar.
Jo respecto
totes les opinions
i totes les idees,
no m'hi tinc
que enfrontar
ni molt menys.
Jo els demano
a les dues parts
una reflexió serena
de les qüestions
i un plantejament.
Doncs queda
fet
aquesta reflexió.
Senyor
Joan Ignasi Boada,
president de la
grupa Ciutat,
vol fer un últim apunt?
Sí,
a veure,
una novetat
que no és novetat,
aquest passat dissabte,
dia 11,
vam realitzar
les visions
de Setmana Santa
que ja portem
la 14a edició,
en guany
ho organitzava
el remi
de Marijans,
va per ordre,
això cada any
és una confinació
diferent,
i va venir
la Setmana Santa
de Calahorra.
Què són
aquestes visions?
Bé,
aquestes visions
és una manera
de contemplar
altres Setmanes Santes
perquè clar,
jo el divendres sant
no me'n vaig fora.
a través d'un
PowerPoint
Accents.
PowerPoint,
una conferència,
un parlar
amb altres
confrares,
t'expliquen
les seves dificultats,
la seva manera,
però també
ens estem donant
compte
que és una manera
d'obrir
la societat catalana
en aquests moments
que hi ha
crispació
general
i que venen
aquí moltes vegades
i no ho dic
únicament
pels de Calahorra
que ja ens coneixíem,
sinó per anteriors
vegades
en què venen
aquí
i venen
una mica
allò
com dient
a veure
estos catalanes
que...
i en canvi
veuen que aquí
se'n donen
compte
que aquí
no hi ha
cap tipus
de crispació
ni cap
enfrontament
ni cap
d'altaballs
i aleshores
això és una cosa
jo crec
que aquestes visions
també estem
molt localitzat
però també
estem donant
a conèixer
l'any passat
va venir Cuenca
i ens vam trobar
amb algú semblant
i anteriors vegades
han vingut
altres poblacions
Càdiz, Zamora
Cartagena
i cada vegada
ens trobem
doncs això
que o sigui
que s'espera
s'espera
en poder una situació
més crispada
i no existeix
molt temor inicial
i després
a través de les visions
aquestes
es pot aconseguir
fer una mica
de pedagogia
i inclús
o sigui
en guany
per primera vegada
ho ampliem això
i aquest cap de setmana
estem invitats
a Calahorra
a explicar
el que és
la Setmana Santa
de Tarragona
i això és la primera vegada
que succeix
ja vam establir
que a partir d'ara
la ciutat
que vingui
aquí a Tarragona
a explicar-se
la seva Setmana Santa
immediatament
després
anem nosaltres
a donar-se a conèixer
és conèixer
això
o sigui
a vendre el producte
diguem-ne
senyor Joan Ignasi
igual
segur que el producte
deu tenir molt d'èxit
president de l'agrupació
d'associacions
de Setmana Santa
moltes gràcies
per acompanyar-nos
i esperem que totes
aquestes novetats
que hem comentat
doncs es regeixin
i s'acabin consolidant
moltes gràcies
moltes gràcies
moltes gràcies a tu
moltes gràcies a tu
gràcies